El Sot de l’Aubó barcelonins van obtenir l’extraordinari permís extraordinari pels catalans- de noliejar un vaixell sencer per a la carrera d’Índies. No és que fos la primera vegada que el rei concedia tal gràcia, però sí que era un cas excepcional. No entrarem ara a comentar el canvi d’estratègia que s’estava operant en el comerç colonial. El cert és que s’estava abandonant el vell sistema de les flotes formades per l’agrupament de pesats galions castellans, presa fàcil dels ràpids vaixells corsaris i pirates, tot passant a maniobrables vaixells més mariners i amb bones defenses artilleres. Resumim el que l’historiador Pierre Vilar ens diu de l’expedició promoguda per un poderós grup de comerciants barcelonins, amb l’objectiu de començar a trencar el bloqueig de la carrera d’Índies als
catalans: El vaixell que van escollir per l’ocasió era la fragata “Ntra. Sra. de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua”, coneguda com «La Perla de Catalunya» de 229 tones, que portava en Francesc Milans de patró. El noli de l’anada era sobretot productes del camp català com aiguardent, vi i fruites seques, a més de gran quantitat d’eines de ferro. El vaixell, sortia del port de Cadis el 12 de juliol de 1749 amb destí a Veracruz (Mèxic o Nueva España com llavors es deia). Allí es va vendre tot el noli, mirant d’obtenir els millors preus i condicions. De tornada, arribà al port de Cadis el 30 de juliol de 1750, amb un carregament format per una important partida de plata i altres productes colonials. L’expedició es va tancar sense contratemps i amb un notable èxit comercial i econòmic.
Arbre genealògic de la f
24
El Sot de l’Aubó