El Sot de l’Aubó Amb els indicis que han restat a la topografia actual és de creure que aquest camí anava des del final del rial de la “Creueta” passant el seu punt més endinsat arran del mar, que correspon al tros de muntanya que encara resta avui dia entre la via del tren i el passeig de mar. Hi ha una estampa de la Verge de la Misericòrdia del segle XVIII, àmpliament divulgada a Canet, en la qual es veu als seus peus dibuixada tota la vall. A pesar de la falta de rigor del dibuix, es pot apreciar això que escric. No obstant, el que va destrossar completament la muntanya va ser la construcció del ferrocarril. Aquest va aplanar tot el terreny per on havia de passar la línia, tallant tot el tros de la carretera que circumval·lava la muntanya i obligant a refer-la paral·lela a la via a un nivell molt més baix. Durant la segona meitat del segle XX també es van fer obres per aplanar més la carretera, ensems que se l’eixamplava notablement, ja que havia esdevingut un lloc perillós pel trànsit automobilístic, que anava augmentant d’una manera accelerada. Així és com ha restat fins avui dia i no sabem si encara en un futur pròxim es farà una nova retallada. De totes maneres, si es contempla des de la platja, a l’altura de la desembocadura de les aigües canalitzades de la riera Gavarra, es pot apreciar molt bé la balma considerable que han deixat mutilat el turó. Amb totes aquestes obres al llarg dels segles s’ha extret una immensa quantitat de terra del seu lloc i ens han “fabricat” aquesta “Timba” de considerable altura, que no és cap obra de la mare naturalesa, sinó de les creixents necessitats humanes de comunicació, que no sabem encara fins on ens arribaran a portar. FRANCESC VERDURA CAMPENY
Gravat del segle XIX on es pot veure el molí de la timba, a l’esquerra (CEC)
El molí de la Timba, en una imatge recent (AMCNM)
12
El Sot de l’Aubó