ArtiCLES
Els canvis que van des de la fundació del sector a hui per Salvador March Chulvi
L
’any 1980 vaig entrar a formar part de la llavors anomenada Junta Central de Festejos que va passar a presidir el mai ben ponderat Pepe Vicent, un home que va donar, per a bé, un gir important a la festa. En la primera reunió ja va deixar entreveure moltes modificacions. Traure la gent a disfrutar la festa i, per a mi el més important, s’havia d’ampliar el nombre de sectors “perquè Castelló s’ha fet gran”. D’eixa forma, en el 81, vam passar dels dotze sectors als dènou actuals. Entre ells va nàixer el sector 15, que va tindre l’encert de donar com a nom de la gaiata “Sequiol” ja que l’antic camp de futbol estava en el final del carrer Herrero i era el més significatiu del barri. La seua primera Presidenta va ser Elisabeth Breva Almerich qui uns anys abans va formar part de la Cort d’Honor de la Reina, com a Dama de la Ciutat.
A.C. GAIATA 15 SEQUIOL
187
D’això han passat 30 anys i la meua amistat tant amb ella com amb Agustín Mon, seguix en peu o més enfortida. M’han demanat la col·laboració per al “Llibret”, cosa que he acceptat amb molt bon grau. Primer perquè he comprovat que es continua guardant record de la meua persona i segon perquè m’endinsa de nou en el “mon de la festa” a nivell sectorial. El tema que m’han proposat -parlar de pirotècnia i les seues distintes ubicacions- em ve molt bé perquè durant els huit anys que vaig formar part de ens fester vaig ser, entre altres coses, el vocal “Ponent de Focs”, testimoni que vaig arreplegar d’una gran persona i un enamorat de la festa com Andrés Renau. Recorde que en la primera conversació em va previndre: “cuida, que els coeters són com uns gitanos, sols volen vendre la mercaderia i després…”. Quanta raó tenia, encara que uns ho eren menys que altres!. I vaig iniciar mon treball per la festa amb gran il·lusió. Els contactes amb els empresaris de la pirotècnia no eren difícils, però sí que va començar a ser un problema la ubicació tant de castells com de mascletaes. Les tecnologies que començaven a emergir i la progressiva potència dels efectes, m’apartaven del fins llavors tradicional per motius de seguretat. El primer “Inici de festes” que vaig viure va ser en la Plaça Major. Es
disparaven unes quantes carcasses i molta coeteria d’aquelles “galeraes” que anaven encenent amb una metxa al pas del disparador. Quina diferència dels d’ara!. Els castells de sector, pràcticament estaven en les places de què portaven el seu nom o pel seu volum en un altre lloc que es poguera disparar amb visió i seguretat. Amb els nous sectors es complicava més la busca de llocs idonis. La quinze va començar en el carrer Sequiol, va passar a l’Av. Almassora i allí va acabar perquè va acabar, en el 86 “les nits de foc” que posava a prova el potencial econòmic de cada Comissió amb un concurs que va acabar tenint fins a tres seccions. El començament de la nostra Setmana Gran estrenava un lloc nou: la Plaça María Agustina i els castells, amb preferència en l’Av. del Mar, Hort de Corders, fins que un desgraciat accident -amb diversos ferits- ens