col·legis de la ciutat de Castelló participen en la creativa iniciativa que els permet un acostament directe a les tradicions i costums de la seua ciutat entre les que la Gaiata -amb majúscules- ocupa un lloc preferent. Enguany, la història s’ha tornat a repetir amb el mateix èxit de participació i de creativitat. I d’això han pogut donar bona prova els milers de persones que han passat pel Museu Etnológic de Cavallers per a contemplar les maquetes seleccionades.
Però la Fundació Ruralcaixa no sols protegeix la idea. Amb ella ha donat forma a un particular Museu Gaiater compost per la reproducció, a un metre ,del monument que cada any resulta guanyador absolut. En estos moments ja són deu les obres en depòsit que conformen la curiosa col·lecció en què tant hi ha gaiata modernistes com d’estil clàssic o barroc, dignes de convertir-se totes elles en Gaiata de la Ciutat. De la seua confecció s’encarreguen els artistes gaiaters de la comissió.
La iniciativa compta amb el rotund suport de l’Ajuntament. De fet, el seu alcalde, Alfonso Bataller, considera que este concurs garanteix que “el relleu de les festes estiga assegurat”. Per al primer edil “es tracta d’una interessant manera d’implicar als col·legis de la ciutat, als més xicotets, en el món de la festa, en definitiva, en l’imaginari de la festa”.
El primer col·legi, l’Isidoro Andrés Aquella idea va arrancar amb l’únic col·legi de Primària i Secundària del sector, Isidoro Andrés, i la bona predisposició de la direcció del centre va ser tal que “ens va animar a exportar l’acció a la resta de les escoles de Castelló”. En este bot quantitatiu va entrar a jugar un paper extraordinari la Fundació Ruralcaixa.
Bataller incideix en que es tracta d’una encertada fórmula per a “desenrotllar la imaginació dels xiquets, perquè estos donen regna solta a la seua creativitat amb la creació d’uns monuments a escala que atresoren una extraordinària qualitat”. En definitiva, el concurs de maquetes organitzat per Sequiol suposa per a l’alcalde “tot un orgull” perquè, segons la seua opinió, “no cal oblidar que els xiquets de Castelló juguen un paper molt important en les seues festes”.
A més de fomentar la immersió en les festes, el concurs ha despertat no sols l’interés dels escolars per la gaiata, sinó també dels seus pares, els que col·laboren i s’impliquen en el desenrotllament del monument que naix en el cap dels seus fills i amb el que col·laboren a donar-li vida. “Estem orgullosos del camí emprat, assegura Breva, i ja tenim nous horitzons que conquistar” després d’una dècada aportant enginy a la Magdalena.
Ara bé si l’ànima mater de l’esdeveniment són els membres de la comissió que presideix Elisabeth Breva, la seua ‘alma mater’ és la Fundació Ruralcaixa que va decidir el primer dia estar ací i ho segueix fent amb l’ànim de seguir molts anys com indica Enrique Barreda, el portaveu de l’entitat en este esdeveniment. A l’entitat li va agradar la idea de “col·laborar amb els centres d’ensenyança a fi de promocionar les festes fundacionals i inculcar-los la passió pels nostres monuments”, tal com indica la Presidenta. “La idea era sembrar en els escolars la llavor que fomentara més avant la seua participació activa en les festes i, sobretot, la col·laboració amb les comissions de sector.”
Per a Elisabeth Breva i el seu equip, veure centenars i centenars de maquetes donant llum, color, màgia… a la festa és un “èxit” que compensa els molts dies i nits que precedeixen a la selecció final de cada edició. Amb tant entusiasme s’ha arribat enguany a deu convocatòries en què el regidor de Cultura, Vicent Sales, ha tornat a participar com a membre del jurat. Segons la seua opinió, este estímul per als xiquets es tradueix en “l’orgull d’uns pares que constaten com els seus fills s’interessen per continuar amb una tradició tan arrelada com és la Magdalena”.
128