Monogràfic: Mutilació Genital Femenina by Drets Civils i Ciutadania

ÍNDEX

Presentació................................................................................................ 3

Una mica d’història .................................................................................... 7 La mutilació genital femenina a la història .................................... 7 La lluita contra la mutilació genital femenina ................................ 13

Recull legislatiu.......................................................................................... 16

Una mirada a la resta del món................................................................... 23

Què diu l’actualitat ..................................................................................... 25

Testimoniatge ............................................................................................ 28

Per saber-ne més ...................................................................................... 30 Webs d’interès ............................................................. 30 Webs d’associacions que treballen per la prevenció.... 31 Cançons ....................................................................... 32 Vídeos, pel·lícules i documentals ................................. 34 Bibliografia ................................................................... 36 Recursos ...................................................................... 37

PRESENTACIÓ

“Mi causa no ha nacido de algo bueno, sino de algo amargo. Se ha radicalizado con la miseria de mi pueblo…, con su explotación y su opresión” Rigoberta Menchú. Premi Nobel de la Pau. 1992

El 25 de novembre es commemora el Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, dia en què les administracions i la societat civil mostrem, de forma més aferrissada, el nostre rebuig envers qualsevol manifestació de violència que pateixin les dones, tant la física com la silenciosa i silenciada, que mantenen algunes dones sotmeses al terror o la humiliació. És en el marc d’aquest Dia Internacional que des de la Regidoria de Drets Civils i Ciutadania volem abordar el tema de l’Ablació o Mutilació Genital Femenina com a forma de violència envers les dones, que implica tant una vulneració dels drets humans, com un obstacle per assolir la pau i el progrés de les nacions i dels pobles. Perquè no tan sols destrueix vides, sinó que també soscava el desenvolupament de les dones en llibertat i la possibilitat que puguin exercir la plena ciutadania en igualtat de condicions. El present monogràfic pretén informar sobre aquesta pràctica, força sovint desconeguda pel gran públic, i sensibilitzar la població com a eina fonamental per tal d’aconseguir la seva eradicació. Una eradicació no només des del punt de vista jurídic, fet aconseguit ja en nombrosos països, sinó també des del punt de vista real i efectiu, per tal de contribuir a seguir avançant en la igualtat de gènere i en el reconeixement de drets a les dones més vulnerables i invisibles. La mutilació genital femenina, o escissió, és una pràctica molt antiga, de probable origen pagà, anterior a l’aparició de les religions monoteistes. El seu origen, tant en el temps com en la geografia, no s’ha pogut establir. L’escissió era ja practicada entre els egipcis des de fa 5.000 o 6.000 anys a.C. i en l’època dels faraons, d’aquí el nom de “circumcisió faraònica”. Segons refereix Herodot, al segle V a.C., l’escissió es practicava entre els fenicis, els hitites i els etíops. El nom “infibulació” sembla que li va ser donat pels romans i procedeix de la paraula “fíbula”, nom de l’agulla decorativa amb la que se subjectaven la toga. Se sap, per altres investigadors, que aquest ritus era practicat a les zones tropicals de l’Àfrica i les Filipines, per certes ètnies de l’Alta Amazònia i, a Austràlia, per les dones arunta. A Europa i als Estats Units, l’escissió del clítoris va ser utilitzada per alguns metges, durant els segles XVIII i XIX, i fins i tot a principis del XX, com a tractament per certes malalties d’origen nerviós com la histèria, l’epilèpsia i la migranya. Tot això demostra que aquesta pràctica s’ha exercit a diversos pobles i societats de tots els continents, a totes les èpoques històriques. 3

Però què s’entén avui per Ablació o Mutilació Genital Femenina (d’ara endavant, A/MGF)? Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és aquella que “comprèn tots els procediments que, de forma intencional i per motius no mèdics, alteren o lesionen els òrgans genitals femenins” (OMS, nota descriptiva número 241, febrer 2010). En la majoria de casos, l’A/MGF és realitzada per circumcisors tradicionals que solen tenir altres funcions importants a la seva comunitat, com per exemple l’assistència al part. No obstant això, més del 18% de les A/MGF són practicades per dispensadors d’atenció de salut, i aquesta tendència van en augment. L’A/MGF és reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i nenes. Reflecteix una desigualtat entre sexes molt arrelada i constitueix una forma extrema de discriminació de la dona. Es practica sobretot en menors i constitueix una violació dels drets del nen i nena. Així mateix, suposa una violació dels drets a la salut, la seguretat i la integritat física, el dret a no ser sotmès a tortures i a tractes cruels, inhumans o degradants, i el dret a la vida en els casos en què el procediment acaba produint la mort. Tot i que les conseqüències de l’A/MGF sobre la salut de les nenes i dones varien en funció del tipus de mutilació i les condicions en què es du a terme, queda demostrat no només que no produeix cap benefici sobre la seva salut sinó que la perjudica greument tant a curt com a llarg termini. Les causes que s’addueixen per realitzar l’operació són molt variades, però podem agrupar-les en els següents apartats segons la OMS: •

Socioculturals

Nashiro, circumcisadora cap de la comunitat Maasai: “Tallar les nenes és una pràctica que el nostre poble ha fet durant segles. Ningú podrà convèncer-nos que està malament”. IRIN: Razor’s Edge

•

Higièniques i estètiques

A algunes ètnies es considera que els genitals externs femenins són quelcom brut i lleig i que, per tant, la seva eliminació fa la dona neta i bella; altres pensen que si no s’eliminen creixerien de forma indefinida; en altres casos, l’A/MGF s’associa a la puresa espiritual. •

Religioses o espirituals

No hi ha res que faci a la circumcisió femenina una tradició obligatòria […]. Per aquest motiu, nombrosos Estats islàmics que respecten rigorosament la llei islàmica no circumciden a les nenes (per exemple, Aràbia Saudita, Iran, Iraq, Síria, Líbia, Marroc). […] Si la petita a la que volen circumcidar pogués manifestar-se exclamaria: “Si us plau, deixeu-me en pau, no em tortureu”. L’Islam prohibeix la tortura. […] Voldria demanar a tots els musulmans de tot el món que desisteixin de la pràctica malsana de la circumcisió femenina, i que no facin mal a les seves filles. Xeic Dr. Andel Rahman Al Naggar

•

Psico-sexuals

“La nostra època necessita la circumcisió femenina a causa de la barreja d’homes i dones a les reunions. Si la nena no ha sigut circumcidada, s’exposa a gran quantitat d’excitacions que la portaran al vici i a la perdició en una societat sense frens.” Gad-al-Haq, Gad-al-Haq ‘Ali

Vistes les causes, enumerarem a continuació els quatre tipus d’A/MGF que identifica l’OMS en funció de la major o menor amplitud:

TIPUS

DESCRIPCIÓ

Clitoridectomia: Eliminació del prepuci del clítoris, amb o sense escissió parcial o total del clítoris. Escissió: Ablació del clítoris total o parcial dels llavis menors, deixant els llavis majors intactes. Infibulació Extirpació del clítoris, llavis menors, llavis majors i sutura d’ambdós costats de la vulva. Es deixa una petita obertura posterior per a l’evacuació de l’orina i la sang menstrual. Pràctiques de severitat variable sobre l’àrea genital: piercing, dry sex, stretching, cauterització del clítoris. Qualsevol altra pràctica o manipulació de l’àrea genital realitzada sense finalitat terapèutica.

III

El tipus, l’edat i la forma en què es practica varia en funció de diversos factors, entre els quals el grup ètnic al qual pertany la dona o nena, el país al que viu, si es troba en una àrea rural o urbana i l’origen socioeconòmic. Així, trobem que es du a terme a diferents edats, que van des del naixement (habitual en el cas de Malí i Eritrea) i el primer embaràs, tot i que predomina la pràctica entre els 5 i els 15 anys. El tipus d’A/MGF realitzat variarà, com hem dit, segons la zona geogràfica. Els tipus I i II són els més freqüents i constitueixen el 80-85% de les mutilacions que es practiquen. Encara que s'estima que la infibulació és practicada al 15-20% del total de dones que pateixen una mutilació genital, aquest tipus predomina en alguns països de la banya d'Àfrica com Sudan, Djibouti i Somàlia, on la pateixen el 80-90% de les dones. En menor escala, es realitza també infibulació a Egipte, Eritrea, Etiòpia, Gàmbia, Kenya i Malí.

En el mapa següent podeu veure la distribució de cada tipologia a l’Àfrica i la seva incidència:

Font: Fundació Wassu UAB

UNA MICA D’HISTÒRIA 1. LA MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA A LA HISTÒRIA Els orígens precisos d’aquesta pràctica terrible són encara motiu de discussió i de recerca entre la història i l’antropologia. A l’antic Egipte han aparegut algunes dones momificades amb testimoni d’haver patit aquesta mutilació. Les dates indiquen una antiguitat de 4.000 anys. En tot cas, fou una tradició nascuda molts segles abans de les religions monoteistes: judaisme, cristianisme i islam. Ana Maria Vázquez Hoys, professora d’Història Antiga de la UNED, menciona les “Phylaí”, comunitats de sacerdotesses presents ja al Període Arcaic i a l’Imperi Antic de l’Egipte faraònic. Es dubta que fossin objecte d’ablació del clítoris (parlem de l’any 3100 abans de la nostra era), però no hi ha proves precises. Altres fonts són més asseveratives en descriure aquesta pràctica entre les dones de les classes altes egípcies i en les nenes raptades a l’actual Sudan. Al mercat d’esclaus es pagaven alts preus per aquestes “verges infibulades”. El viatger i cronista grec per excel·lència, Herodot, menciona aquesta xacra entre els pobles etíop, hitita, fenici i egipci, vers l’any 500 abans de la nostra era (a.n.e.) També apareix a un papir grec de l’any 163 a.n.e. que s’exhibeix al museu Britànic. Aquest text indica la pràctica de l’ablació de les joves egípcies en el moment de rebre la dot per poder casar-se. Estaríem davant d’un ritual d’iniciació per passar de l’adolescència a l’estatus de dona i futura esposa.

Mapamundi segons les descripcions d’Herodot

Les mòmies femenines a Egipte que presenten signes d’ablació són poques, segurament ens trobem amb una diferenciació per classes socials, canvis de costums i de dinasties d’aquella civilització de quasi 4.000 anys de durada, fins a caure sota l’Imperi romà. No sabem quina fou la seva aplicació a tota la població de dones, segurament parcial o selectiva, per posició dins la societat, reialesa o rang sacerdotal. Les mòmies conservades sempre són de membres de classes adinerades, no sabem què va passar amb les dones del poble camperol. Mai momificades. En tot cas va influir molt al seu entorn. Altres fonts indiquen que l’ablació sorgeix del centre d’Àfrica i passa al nord del continent. D’aquí que quan Herodot la identifica als antics regnes del nord del continent africà i mitjà rient, lògicament ignori el seu origen ancestral. Imatges diverses Àfrica

Escultures d’antigues dones fenícies

Escultura dona hitita

Imatges de dones del període pre dinàstic al antic Egipte (4.000-3.500 anys a.n.e.)

Molts segles després, apareix ja l’ablació aplicada a les cristianes d’Egipte i el Sudan, també entre els jueus “falaixa” d’Etiòpia i en algunes tribus de culte animista. L’ablació es va estendre cap al Sud, a tota l’Àfrica subsahariana (franja geogràfica del Sahel). Molt més tard va esdevenir un ritus d’iniciació per a les joves d’algunes comunitats musulmanes. El primer compendi de lleis de la història, el Codi Hammurabi no menciona l’ablació, ni tampoc la Llei Mosaica. Molts segles després tampoc en parlen el Nou Testament ni l’Alcorà. Pel que fa a la religió musulmana tampoc hi apareix als ahadith (recopilació de les prèdiques del profeta Muhammad), ni a la Sunna, als Igma (unanimitat dels estudis del Islam) ni a les fàtues (opinions dels muftis, experts en interpretar les fonts de la llei islàmica, que tot i no gaudir de valor jurídic vinculant, són moralment obligatòries). Als inicis de Roma, aquesta xacra era emprada per raons cosmètiques i de vegades, com a signe d’esclavisme o subordinació. Però aviat va desaparèixer. La Grècia clàssica ni l’Imperi Romà no registraren aquest tipus d’agressió si no és que vingués del mercat de l’esclavatge, com abans s’ha explicat. L’estatus d’esclava en aquells primers imperis podia permetre qualsevol cosa, com la compra de joves infibulades. Al segle XVIII un explorador informa de l’existència de l’ablació entre les cristianes d’Abissínia, entre les àrabs i les coptes egípcies. “Podem concloure que la majoria de les raons per aplicar l’ablació rau en consideracions de gènere, i per tant en construccions socials que designen certs comportaments i funcions a les dones (virginitat prematrimonial, fidelitat, criteris de bellesa..) i que són en realitat discriminatoris. A més, moltes es basen en raons errònies com els suposats efectes benèfics per al part i la fertilitat”, tal com afirma Bénédicte Lucas (universitats Carles III de Madrid i La Sorbona de Paris I). Lucas ens explica més detalls sobre el fet de practicar l’ablació, fins al punt de sustentar l’honor de les famílies a Egipte, el Sudan i Somàlia, mentre que a Uganda i Kenya, on existeix la poligàmia, seria una forma de limitar les demandes sexuals de les mullers. A d’altres cultures, continua Lucas, ”l’ablació és sinònim de purificació”. La dona que no ha passat per aquest “ritus” no pot tocar aliments ni aigua. Entre els bambara de Malí es pensa que el clítoris és la llar d’un esperit maligne. En molts pobles africans, el clítoris correspon al costat masculí de la dona i és considerat com un atribut propi del sexe oposat que cal extirpar perquè la dona estigui plenament en concordança amb el seu sexe. Al nord-est africà les nenes que es neguen a aquesta pràctica són rebutjades i no poden resar. A les comunitats africanes el respecte a les pràctiques tradicionals és degut al seu caràcter holístic: l’individu depèn totalment de la comunitat a la qual pertany i no pot existir de forma personal. La comunitat crea l’individu i aquest col·lectivisme comporta una significat diferent dels drets humans. Tothom resta sota els deures de la comunitat, inclosa l’ablació. Egipte, des de l’època faraònica. Per contra, no es va implantar al nord ni a l’oest del continent, com és el cas d’Algèria, Tunísia i el Marroc. És a dir, en el moment de l’arribada dels àrabs en aquelles contrades (anys 683-732) no van trobar aquesta tradició, ben arrelada a d’altres zones.

Vers el sud, com hem dit, va arribar a la franja subsahariana i al proper Orient. Potser va ser a l’inrevés i va partir del centre d’Àfrica fa molts milers d’anys cap el nord-est. Tot un enigma i vàries teories obertes. L’ablació, sempre practicada en comunitat, apareix al present com un costum o tradició que determinen el rol subaltern de la dona. Es vol justificar com a control de la natalitat i el foment de la castedat. Es creu que mitiga el desig sexual, garanteix la fidelitat femenina i incrementa el plaer sexual masculí. Hi ha la creença que a les dones mutilades els millora i facilita el part. Per contra es pot arriscar la vida del nadó si aquest, en el moment de néixer, toca el clítoris. Cal doncs extirpar-lo, segons aquesta lògica mítica. Als països del Golf, a excepció d’Oman, la mutilació femenina no és freqüent. Pel que fa doncs a la creença que la Mutilació Genital Femenina procedeix de la religió musulmana, hem de concloure que com que l’Alcorà no la menciona, podríem dir que es practica “a esquenes del Profeta”. En el cas de la MGF, s’ha utilitzat l’Islam i els excessos d’alguns corrents islàmics com a coartada per seguir practicant aquestes violacions dels drets humans que, una vegada més, afecten les dones. Tanmateix, és important tornar a denunciar les freqüents —i sovint interessades— confusions entre la MGF i l’Islam. Aquesta pràctica no pot emparar-se en la religió musulmana, ja que l'Alcorà no diu res d'aquest assumpte i no hi ha cap paraula del Profeta Mahoma que hi faci referència. Subsisteix el fet que dels 1.500 milions de persones musulmanes existents arreu del món, tan sols una cinquena part practica la MGF. A més, aquest costum és també practicat pels cristians coptes d'Egipte, pels cristians i jueus falasha d’Etiòpia, pels cristians de Sudan i per diverses tribus animistes. Es tracta d'una pràctica mil·lenària, seguida per sectors musulmans, jueus i cristians. Actualment, la major part de les musulmanes i musulmans condemnen obertament la pràctica de la MGF, i neguen la relació directa entre aquesta pràctica i l’Islam. Però, és convenient afegir que alguns líders islàmics no dubten a afirmar que la necessitat de dur a terme aquesta pràctica procedeix dels textos alcorànics. L’Islam no veu malament la sexualitat home-dona. El fet que hi hagi musulmans que practiquin l’ablació no vol dir que sigui una tradició islàmica. El ritual de l’ablació existia abans que l’Islam i el profeta Mahoma. L’ablació és un producte cultural i no islàmic. A l’actual Egipte perviu la mutilació genital femenina entre cristians coptes i musulmans.

Nena de 9 mesos recent sotmesa a l’ablació

Cas de mutilació genital femenina a Colòmbia Ha despertat gran interès i sorpresa el fet que en dates recents, s’hagin trobat clares evidències que la pràctica de l’ablació s'ha difós a tribus indígenes de l’ètnia Emberá-Chamí que habiten al sud-occident de Colòmbia. El fet va quedar en evidència per les denúncies d'autoritats a càrrec de la defensa dels drets humans i la mort de nenes indígenes per infeccions producte d'operacions quirúrgiques dutes a terme en precàries condicions d'asèpsia. Finalment i com a conseqüència de la intervenció de la Diputada Martha Cecília Alzate, que va realitzar al primer Fòrum en les Amèriques sobre la Mutilació Genital Femenina, amb la presència de les autoritats indígenes i experts internacionals, es va avançar un programa d'intervenció amb suport governamental i del Fons de Població de les Nacions Unides, dins el qual, les dones Embera Chamí es van comprometre a eradicar aquesta pràctica.

Noies ètnia Embera Chamí

1 de maig de 2012, una recent nascuda va morir dessagnada.

En un estudi de l’any 2011 anomenat “Afrodescendents, aproximacions contemporànies d’Amèrica Llatina i Argentina“ del Centre Internacional de les Nacions Unides per a Mèxic, es menciona que ja als segles XVI i XVII, i entre la població esclava femenina, una de les formes de sotmetre-les per part del amo blanc era la colonització de la seva sexualitat, per mitjà de violacions, abusos sexuals i mutilacions. A Europa i després als EUA amb molta freqüència, durant els segles XVIII i XIX es va practicar la cliterodectomia a dones per a “curar” la histèria, l’epilèpsia, el lesbianisme, la malenconia, l’excés de masturbació i la nimfomania. El doctor Baker-Brown practicava aquesta operació contra el mal de cap o l’epilèpsia. Esclatà un gran escàndol i finalment fou obligat a dimitir de la societat mèdica britànica. Dr. James Baker-Brown

CONCLUSIONS SOBRE LA MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA A LA HISTÒRIA

Malgrat que l’origen d’aquesta pràctica és imprecís, almenys podem afirmar que és totalment ancestral. Prèvia a tota religió monoteista. Les raons que la justifiquen són variades, però vinculades a mites i creences, amb un component identitari, social i cultural molt arrelat. Cruel discriminació de gènere. Tot i la diversitat de formes d’aplicació, diferents segons les ètnies i cultures, totes són perjudicials per a la salut física, mental, sexual i reproductiva de les dones o nenes. En síntesi, una agressió inacceptable des de la perspectiva dels drets humans.

2. LA LLUITA CONTRA LA MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA

D’acord amb el Fons de Població de les Nacions Unides (FNUAP), es calcula que entre 85 i 114 milions de dones i nenes, la majoria de les quals viu a l’Àfrica, l’Orient Mitjà i Àsia, han estat sotmeses a la mutilació dels genitals. Aquesta mutilació, extremadament dolorosa, pot provocar infeccions, així com dificultats en el part, una major vulnerabilitat al VIH/SIDA, i fins i tot la mort. Aquesta pràctica reflecteix el consens social imperant que és precís preservar la virginitat de la nena i la dona fins al matrimoni i controlar la seva sexualitat. Els homes en aquestes cultures no solen casar-se amb nenes o dones que no hagin estat sotmeses a la circumcisió, ja que les consideren "brutes" i "sexualment indulgents". A l’escalfor dels primers moviments sufragistes i els seus avenços, sorgeixen les pioneres contra aquesta agressió de per vida. Apareix el feminisme a Egipte al 1919 amb una primera manifestació al Caire. A inicis dels 60 la psiquiatra i escriptora, Nawal. El Saadawi explica en públic la seva pròpia mutilació genital i denuncia aquesta pràctica tan arrelada a Egipte.

Nawal El Saadawi

Les excolònies franceses van ser les primeres en rebutjar la MGF

La Convenció de 20 de novembre de 1989 sobre els Drets de l’Infant, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, en el seu article 24.3 exposa: “Els Estats membres adoptaran totes les mesures eficaces i apropiades possibles per abolir les pràctiques tradicionals que siguin perjudicials per a la salut dels nens i les nenes”. El 1990, a la III Conferència del Comitè Inter-africà sobre les pràctiques tradicionals que afecten la salut de les dones i criatures, es va adoptar el concepte de mutilació genital femenina. Es va convidar els Estats a deixar enrere termes ambigus com “circumcisió femenina” o “escissió” (molt freqüent a l’Àfrica). Calia descriure en un sol concepte aquest crim. Alhora l’OMS va recomanar a la ONU adoptar aquesta terminologia. A partir de llavors va ésser utilitzada a nivell internacional.

Informe mundial sobre la violència contra els nens i les nenes 1996 (NNUU) Condemna de Nelson Mandela contra la MGF, al pròleg d’aquest text de referència: “A les dècades recents algunes formes extremes de violència contra els nens i les nenes —tot incloent l’explotació sexual i el tràfic, la Mutilació Genital Femenina (MGF), les pitjors formes de treball infantil i l’impacte dels conflictes armats— han provocat un clam internacional i han assolit una condemna unànime, malgrat que no una solució ràpida [...]. Tot això té conseqüències devastadores per a la salut i el benestar, ara i al futur”. El 1998, Amnistia Internacional va fer públiques dades esfereïdores. Un 20% de les dones de l’Índia, Indonèsia, Malàisia, Pakistan i Sri Lanka havien estat sotmeses a aquesta mutilació. L’informe d’AI s’estenia a casos registrats amb major o menor percentatge a dones d’Amèrica Llatina (Brasil, Colòmbia, Mèxic o Perú), i fins i tot a Austràlia. Altres estudis identifiquen la MGF a Orient Mitjà (Iemen i Oman). Finalment, els fluxos migratoris van transportar aquesta xacra entre les pròpies minories ètniques que van anar a treballar a Europa, als EUA, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda. Països que la van prohibir ben aviat. Altres Des que es va celebrar la Conferència de Beijing al 1995, s’han adoptat, entre d’altres, les mesures següents contra la mutilació genital femenina: ·

Com a part d’una campanya de promoció internacional, el setembre de 1997 el FNUAP va nomenar Waris Dirie, activista i model, Ambaixadora Especial per a l’Eliminació de la Mutilació Genital Femenina.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha preparat materials de capacitació i ha impartit cursos pràctics per a crear una major consciència entre les infermeres i les parteres en la regió de l’Àfrica i el Mediterrani oriental, en un intent per promoure la seva participació activa en la lluita contra la mutilació genital femenina.

La República Unida de Tanzània, un dels deu països en què es practica àmpliament la mutilació genital femenina, ha promulgat lleis que consideren delicte aquesta pràctica. Las sancions inclouen multes i l’empresonament. Els altres nou països són Burkina Faso, Costa d’Ivori, Djibouti, Egipte, Ghana, Guinea, la República Centreafricana, el Senegal i Togo.

Diversos països, com ara Austràlia, el Canadà, els Estats Units, Nova Zelanda i el Regne Unit, que tenen poblacions d’immigrants que practiquen aquest ritual, han aprovat disposicions similars para tractar d’eliminar aquesta pràctica.

Nigèria ha creat el teatre Fístula Vesicovaginal i centres de rehabilitació per a prestar serveis de salut a les menors d’edat casades que s’han vist afectades per la mutilació genital femenina.

El 2011 la premsa informava que a Europa hi ha 500.000 dones residents que han patit l’ablació o MGF. Al món sumen 140 milions de víctimes i tres milions de nenes en risc. William Lacy Swing, director de l’Organització Internacional per a les Migracions, va declarar: “la mutilació és habitual dins les comunitats immigrades, on tradicionalment només les dones operades tenen l’esperança d’aconseguir un bon matrimoni”. A l’Àfrica, les dones “arriben a considerar-ho quelcom admissible com a via per a ésser acceptades a la seva comunitat” i “els governs ho permeten; és una conspiració”, va denunciar Berhane-Ras-Work, directora del Comitè Inter-Africà.

RECULL LEGISLATIU El 1948, les Nacions Unides van promulgar la Declaració Universal dels Drets Humans, on es prohibia qualsevol forma de discriminació basada en el sexe, assegurant el dret a la vida, la llibertat i la seguretat de les persones, així com el dret a la protecció davant qualsevol violació de la Declaració. Tot i així, durant molt de temps, ni els governs ni els organismes internacionals es van preocupar de pràctiques tradicionals nefastes com l’A/MGF, que es va considerar com a component d’una cultura tradicional que només concernia a l’esfera privada de la dona i de la família. Des de l’aprovació, fa ja més de seixanta anys, de la Declaració Universal dels Drets Humans per l'ONU, s'han creat comissions, celebrat seminaris, realitzat estudis i fet recomanacions, amb la intenció d'acabar amb aquesta terrible xacra que, cada any, pateixen més de 2 milions de nenes i dones. A més, durant aquest temps, moltes dones han posat de manifest contínuament la problemàtica de l'A/MGF i gràcies a elles, encara que amb dificultats i amb freqüents polèmiques, s'han aconseguit grans fites en algunes conferències internacionals i s'ha aconseguit arrencar als governs més reticents el compromís de legislar i prevenir la mutilació a les dones i nenes dels seus respectius països. No obstant això, les estadístiques, lluny d'indicar que s'estan assolint resultats positius, continuen donant xifres escandaloses de morts i seqüeles relacionades amb l’A/MGF. Destacar la publicació de la Carta Africana sobre els Drets Humans i dels Pobles de 27 de juliol de 1981 i, especialment, la del Protocol sobre els Drets de les Dones d’11 de juliol de 2003, en el qual es fa referència a la necessitat de promoure la dignitat, la igualtat i els drets de la dona. En el context del Protocol, és important ressaltar la referència que fa a la necessitat de promulgar lleis que prohibeixin la mutilació i la seva possible "medicalització", és a dir, la seva pràctica en centres hospitalaris i amb la intervenció de personal mèdic i sanitari. L’informe del secretari general de les Nacions Unides titulada Guia general per l’aplicació de la Declaració del Mil·lenni diu que: “Quan els drets humans fonamentals no estan protegits, els Estats i els seus ciutadans tenen més possibilitats de patir situacions de conflicte, de pobresa i d’injustícia”. També indica que “les pràctiques tradicionals perilloses, com la mutilació genital femenina, continuen sent formes comuns de mals tractes”. El 1997, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar una declaració conjunta amb el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) i el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) contra la pràctica de l’A/MGF. El febrer de 2008 es va fer pública una nova declaració amb el suport de més organismes de les Nacions Unides en què s'advocava per un augment de les activitats de promoció de l'abandonament de l’A/MGF. I, el 2010, l'OMS va publicar en col·laboració amb altres organismes de les Nacions Unides i organitzacions internacionals una estratègia mundial per acabar amb les mutilacions genitals femenines practicades per dispensadors d'atenció de salut 16

(Global strategy to stop health care providers from performing female genital Mutilation). La mutilació/escissió genital femenina és una violació fonamental dels drets de les nenes i de les dones tal com es descriuen a nombroses convencions internacionals, entre elles la Convenció sobre els Drets del Nen i la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona. És una activitat discriminatòria i viola el dret a la igualtat d’oportunitats a la vida; el dret al nivell més elevat de salut; el dret a la llibertat contra totes les formes de violència física i mental, lesions o abusos; el dret a la protecció contra totes les formes de pràctiques tradicionals perjudicials per la salut dels nens, les nenes i les dones; el dret a prendre decisions sobre la reproducció lliures de discriminació, coerció i violència; el dret a la llibertat contra els prejudicis i totes les altres pràctiques que estiguin basades en la idea d’inferioritat o superioritat o bé dels gèneres o en funcions estereotipades dels homes i les dones. Països africans amb legislació contra l’A/MGF Alguns governs africans han prohibit la MGF, aprovant als seus parlaments lleis sancionadores específiques, com ara el Senegal, Malí, Burkina Faso, Mauritània o Ghana, encara que de moment no hi ha una legislació unificada sobre això. La legislació és un avanç important en el reconeixement dels drets fonamentals per part dels governs, i crea un marc jurídic des del qual poder treballar, si bé, fins ara, el seu impacte sobre la reducció de la prevalença de dones que han patit MGF és encara reduït. Resulta paradigmàtic, per exemple, el cas d'Etiòpia, on la Constitució prohibeix la pràctica i, tot i així, el 74% de dones segueixen sent mutilades, com es mostra en la taula a continuació. País

Prevalença

Legislació

Any

Benín

(2001) 17%

Llei específica

2003

Burkina Faso

(1999) 72% (2005) 76,6%

Llei específica

1996

Camerun

(2004) 1,4%

Txad

(2004) 45%

Llei específica

2002

Costa de Marfil

(1994) 43% (1995) 45%

Llei específica

1998

Djibouti

93%

Art. específic Codi Penal

1995

Egipte

(1995) (2000) 97%** (2005) 96%**

Ordre ministerial Llei específica

1996 2008

Eritrea

(1995) 95% (2002) 89%

Llei específica

2007

Etiòpia

(2000) 80% (2005) 74%

Art. específic en la Constitució

1994

Gàmbia

78%

*Art. específic en la Llei de Infància

2005

Ghana

(2003) 9%

Art. específic en la Constitució

1994

Guinea

(1999) 99% (2005) 96%

Llei específica

2000

Guinea Bissau

44%

Kenya

(1998) 38%

Llei específica

2001

(2003) 32% Libèria

45%

Malí

(1996) 94% (2001) 92%

*Protocol. Programa Nacional per combatre la 2002 MGF

Mauritània

(2001) 71%

Llei específica

2005

Níger

(1998) 4,6% (2005) 4,2%

Art. Específic Codi Penal

2003

Nigèria

(1999) 25% (2003) 19%

No a nivell nacional, però múltiples estats han 2005 legislat

República Centrafricana

(1994) 43%

Llei específica

Sierra Lleona

94%

Somàlia

98%

Sudan

(1999, nord) 89%**

Art. Específic Codi Penal contra la infibulació Art. Específic Codi Penal

República Unificada de Tanzània

(1996) 18% (2004) 14%

Art. Específic Codi Penal

1996

1998

Togo

Llei específica

1998

Uganda

(2006) 0,8%

Llei específica

2010

Iemen (1997) 23% * No té caràcter punitiu **Mostra consistent en dones casades Font: • •

INTER-AFRICAN COMMITTEE. National Laws on FGM UNITED NATIONS DIVISION FOR THE ADVANCEMENT OF WOMEN The UN SecretaryGeneral’s database on violence against women

Als Països del Golf, excepte a Oman, l’A/MGF no és freqüent. A Europa, als segles XVIII i XIX es practicava la cliterodectomia (tipus I) a les dones per tal de curar la histèria i l’epilèpsia. El Consell d'Europa, va ser creat el 5 de maig de 1949, amb l’objectiu d’afavorir a Europa un espai democràtic i jurídic comú, organitzat al voltant del Conveni Europeu dels drets humans i d'altres textos de referència sobre la protecció del individu. I s'han dut a terme diverses iniciatives jurídiques contra la mutilació genital, en la Resolució 2001/2035 (INI), va deixar clar que és una violació gravíssima dels drets fonamentals i una forma de violència contra la dona, no justificable ni per respecte a tradicions culturals o religioses del tipus que siguin, ni en el context de rituals d'iniciació. La Resolució sobre la situació actual en la lluita contra la violència exercida contra les dones i futures accions (2004/2220 (INI)) aprovada el 6 de febrer de 2006, insta els països membres a tipificar la MGF com un acte il·legal de violència contra les dones i a què no acceptin cap referència a pràctiques culturals com a circumstància atenuant, així mateix, els sol·licita que apliquin disposicions legislatives específiques en la matèria i processin a totes les persones que la practiquin. Demana que els metges que practiquin la mutilació genital femenina a dones joves i nenes siguin processats i privats de la llicència per exercir la professió, que els pares siguin considerats jurídicament responsables en els casos en què la mutilació genital es practiqui a menors, i que es garanteixi que la mutilació genital es consideri un

argument raonable per a una sol·licitud d'asil, a fi de protegir la sol·licitant, davant un tracte inhumà. Actualment, atès que alguns col·lectius d’immigrants han continuat la pràctica de l’A/MGF als països d’acollida, al voltant de 13 països occidentals han promulgat lleis anti - A/MGF. Així, diversos estats com Suècia (1982), Suïssa (1983), Regne Unit (1985) i Holanda (1993) han aprovat lleis específiques, mentre que altres com Àustria, Bèlgica, Dinamarca i Espanya, han modificat la seva legislació amb l’objecte de tipificar l'A/MGF com a delicte. A la resta d’Europa l’A/MGF queda totalment prohibida a través de lleis penals de caràcter genèric, com a delictes contra la integritat física. També es prohibeix dita pràctica a Austràlia (1996 Prohibició d’infibulació) i als Estats Units (1996). Més recentment, promogut pel Comitè Inter-africà sobre Pràctiques Tradicionals que Afecten la Salut de Dones i Nens/nenes (IAC), s’ha instaurat el 6 de febrer com el Dia Internacional de Tolerància Zero a la MGF, adoptat per la Subcomissió de Promoció i Protecció dels Drets Humans d’UNFPA i UNICEF.

El marc legal de l’A/MGF a Espanya La preocupació existent entorn del tema de l’obligació legal i ètica dels professionals davant el coneixement de la realització d’una MGF o al risc que es produeixi, posa de manifest la necessitat d’un assessorament jurídic previ a emprendre qualsevol acció legal.

La MGF en la legislació espanyola. La mutilació genital femenina, en qualsevol dels tipus practicats, és un delicte de lesions, tipificat i sancionat en el nostre ordenament jurídic en els articles 147, 148, 149 i 150 del Codi Penal. El tipus penal bàsic és l’article 149: “El que causi a un altre, per qualsevol mitjà o procediment, la pèrdua o la inutilitat d’un òrgan o membre principal, o d’un sentit, la impotència, l’esterilitat, una greu deformitat, o una greu malaltia somàtica o psíquica, es castiga amb la pena de presó de sis a 12 anys”. La Llei Orgànica 11/2003, de 29 de setembre, de mesures concretes en matèria de seguretat ciutadana, violència domèstica i integració social dels estrangers, publicada en el BOE núm. 234 de dimarts 30 de setembre de 2003, Diu: Sis. Es modifica l'article 149 que queda redactat com segueix:

1.El que causi a un altre, per qualsevol mitjà o procediment, la pèrdua o la inutilitat d’un òrgan o membre principal, o d’un sentit, la impotència, l’esterilitat, una greu deformitat, o una greu malaltia somàtica o psíquica, es castiga amb la pena de presó de sis a 12 anys. 2. El que causi a un altre una mutilació genital en qualsevol de les seves manifestacions es castiga amb la pena de presó de sis a 12 anys. Si la víctima és menor o incapaç, és aplicable la pena d’inhabilitació especial per a l’exercici de la pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment per un temps de quatre a 10 anys, si el jutge ho considera adequat a l’interès del menor o incapaç.

Competències dels tribunals espanyols En els casos en els que es tingui coneixement que una menor ha estat objecte d’algun tipus de MFG, s’ha d’establir: A. Si la pràctica s’ha fet a Espanya. B. Si la pràctica es va fer al país dels progenitors o en un tercer país. C. Si la persona o persones que van dur a terme la MGF són espanyoles (o han adquirit la nacionalitat espanyola posteriorment als fets). D. Si els progenitors van actuar com a “promotors” de la MGF. És competència exclusiva del jutge examinar totes aquestes qüestions i tenir coneixement de la denúncia presentada. D’altra banda, el jutge pot adoptar “mesures cautelars en favor de la menor” en aquells supòsits en els quals el personal sanitari, o qualsevol ciutadà o ciutadana, denunciï l’existència amb tota certesa d’actes preparatoris o la voluntat dels progenitors de dur a terme l’esmentat acte i disposa d’indicis suficients per concloure que s’ha d’actuar des del punt de vista de la prevenció a fi d’evitar que es practiqui la mutilació. L’aprovació de la Llei Orgànica 3/2005 de 8 de juliol, de modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial LOPJ, a l’efecte de perseguir extraterritorialment la pràctica de la MGF, quan la comissió del delicte es realitza a l’estranger, com succeeix en la major part dels casos, aprofitant viatges o estades als països d’origen de les famílies que es troben al nostre país, representa un avanç en el marc de l’anomenat principi de “universalitat” o de “justícia mundial” envers conductes contra els drets humans. Ha estat publicada al BOE. D’altra banda, destacar el paper que entitats, associacions i ONG realitzen a través d’intervencions basades en l’abordatge de l’A/MGF. Citem algunes d’àmbit tant català com a estranger: •

Associació e-Kre@: Associació sense ànim de lucre, constituïda per professionals de l’àmbit social, educatiu, multimèdia, de la psicologia, la il·lustració i el disseny gràfic, que treballen de forma interdisciplinària en iniciatives per a la inclusió social, l’educació i la cultura. 20

En relació amb l’A/MGF, aquesta entitat realitza tasques d’intervenció comunitària, programes de sensibilització i formació dirigida a diferents col·lectius de professionals. La seva seu es troba a Girona, i desenvolupen projectes arreu del territori català i a la resta de l’Estat espanyol. •

Asociación de Mujeres Antimutilación (AMAM): Organització creada amb l’objectiu de lluitar contra l’A/MGF a través d’estratègies de sensibilització i de la coordinació amb altres entitats que operen a Gàmbia, com ara GAMCOTRAP.

•

Associació EQUIS-MGF: Associació creada amb l’objectiu de sensibilitzar i eradicar la pràctica de l’A/MGF.

•

Associació Yamari Kafo: L’objectiu principal d’aquesta entitat és conscienciar, a través de la informació, les comunitats que practiquen l’A/MGF de les greus conseqüències, tant físiques com psíquiques, que pot tenir aquesta pràctica. L’entitat té la seva seu al municipi de Girona.

•

Tostan, Community-led Development: Organització no governamental amb seu al Senegal que realitza programes per a l’apoderament de les diferents comunitats africanes, per al desenvolupament i per a la transformació social basada en el respecte pels drets humans. Actualment desenvolupa projectes a Djibouti, Gàmbia, Guinea, Guinea Bissau, Mali, Mauritània, el Senegal i Somàlia, i anteriorment també ha desenvolupat programes a Burkina Faso i el Sudan. L’eradicació de l’MGF és un dels objectius principals d’aquesta organització.

•

Fundación Wassu UAB: institució pionera a Espanya per l’atenció i la prevenció de la mutilació genital femenina des de la investigació i la transferència de coneixement.

•

GAMCOTRAP: Organització no governamental amb seu a Gàmbia que té per objectiu promoure i protegir els drets polítics, socials, sexuals i reproductius de les dones i les nenes. Particularment, l’organització desenvolupa campanyes centrades en l’eradicació de l’A/MGF a través de la visibilització i la denúncia dels efectes d’aquestes pràctiques sobre la salut de les dones.

En l’àmbit autonòmic, destacar que Catalunya, Aragó i Navarra compten amb protocols i guies de prevenció dirigides, sobretot, a professionals de la salut.

Normativa Internacional

Dret Penal

Dret Civil

- Convenció per a l’eliminació de tota forma de violència contra les dones, 54 període de sessions ONU (Resolució 54/133) Violència contra les dones, (l’any 2000 en formaven part 165 estats). El Comitè dels Drets dels Infant, per exemple, ha recomanat que s’aprovin, promulguin i apliquin les lleis per prohibir les MGF.

La MGF qualsevol que sigui la classe de mutilació practicada, constitueix un DELICTE DE LESIONS tipificat en els articles 147, 148, 149 i 150 del Codi Penal:

Conveni de l’Haia, sobre “Competència de les autoritats i llei aplicable en matèria de protecció de menors” de 5 d’octubre de 1961.

- Convenció ONU sobre els Drets dels Nen. Adoptada el 20 de novembre de 1989. L’article 24 obliga als estats a: “assegurar l’atenció sanitària prenatal i postnatal apropiada a les mares” i exhorta als estats a: “Adoptar totes les mesures eficaces i apropiades possibles per abolir les pràctiques tradicionals que siguin perjudicials per a la salut dels nens” en referència als efectes de la MGF.

Article 9.6 del Codi Civil sobre la competència dels tribunals “El que causi a un altre, per espanyols en matèria de tutela i les qualsevol mitjà o procediment, mesures de protecció de l’incapaç la pèrdua o la inutilitat d’un (menor). òrgan o membre principal, o d’un sentit, la impotència, l’esterilitat, una greu deformitat, o una greu malaltia somàtica o psíquica, es castiga amb la pena de presó de sis a 12 anys”. Si la víctima fos menor o incapaç, serà aplicable la pena d’inhabilitació especial per l’exercici de la pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment pel temps de 4 a 10 anys, si el jutge ho considera adequat a l’interès del menor o incapaç. Bé jurídic protegit, en aquest tipus penal: A. La integritat física o corporal ha constituït sempre l’objecte de protecció en el que sempre s’ha coincidit per doctrina i jurisprudència. B. La menció a la integritat corporal i la salut com un bé jurídic protegit en els delictes de lesions ha merescut una àmplia acollida tant doctrinal com jurisprudencial. C. Integritat i salut personals tant física com mental de l’ésser humà, segons la definició de SALUT de la OMS. Tot això quedaria encabit a l’art. 15 de la CE.

UNA MIRADA A LA RESTA DEL MÓN Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides (ONU):

135 milions de dones han patit alguna mutilació sexual 200.000 la pateixen cada any 6.000 cada dia 5 cada minut Com ens recorda Pierrette Herzberger-Fofana, professora i especialista en literatura africana, i trencant amb alguns dels mites existents respecte a l'A/MGF, no es tracta d'un fenomen exclusivament africà. La presència de l’A/MGF varia segons les zones geogràfiques, configurant mapes específics de l’A/MGF tant a l’Àfrica com a Europa. A l’Àfrica es practica a 28 països, de forma predominant a la regió subsahariana. A causa de les migracions, l’A/MGF es practica a les comunitats de la diàspora africana residents a Europa, Amèrica del Nord, Austràlia i Nova Zelanda. Afegir que el nombre de casos a Europa va en augment a causa de les tendències migratòries, on o bé es duen a terme de manera clandestina per la pròpia família i / o comunitat, o es traslladen als seus països d'origen per fer-ho. Així, s'estima que, cada any, al voltant de 180.000 dones emigrades a Europa són sotmeses o corren el risc de ser sotmeses a l'A/MGF. Avui dia, encara es desconeix el seu abast real al no comptar amb dades exhaustives en molts països, entre ells en els països occidentals i només comptem amb estimacions. Es calcula que entre 130 i 140 milions de nenes i dones han patit l’A/MGF, i, segons dades d'UNICEF, cada any prop de 3 milions de nenes més es troben en situació de risc de engrossir les estadístiques només a Àfrica. Altres països on existeixen proves documentades de la pràctica són la Índia, Indonèsia, Iraq, Israel, Malàisia, Paquistà, Emirats Àrabs Units i Iemen. També hi han dades anecdòtiques a Colòmbia, Oman i Sri Lanka. Amb l’objectiu d’obtenir un panorama de la situació a Espanya, es realitza bianualment i des del 2002 un mapa de les MGFs (Kaplan A.) a Espanya que, a partir de les dades del cens, analitza la presència de població que prové de països on es manté la pràctica, la seva distribució al territori i les franges i les àrees on s’ubiquen.

Distribució territorial a Espanya de la població femenina que prové de països on es practica l’A/MGF

Font: KAPLAN, A. i LÓPEZ, A. (2010) Mapa de la Mutilació Genital Femenina a Espanya 2009. Antropologia Aplicada 1. Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.

L’A/MGF té lloc a països de l’Àfrica occidental i de l’Àfrica oriental:

QUÈ DIU L’ACTUALITAT? Volem obrir aquest apartat parlant de Les Recomanacions sobre el tractament de la violència de gènere als programes informatius i d’entreteniment als mitjans de comunicació, publicades l’any 2004. Aquestes van ser fruit d’una iniciativa col·lectiva per part dels agents socials implicats. De forma conjunta, per mitjà de la Regidoria de la Dona de l’Ajuntament de Barcelona i del Col·legi de Periodistes de Catalunya, es va engegar una comissió de treball a la qual es van sumar l’Institut Català de les Dones, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, el Consell de la Informació de Catalunya i l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. A banda de les institucions, s’hi van adherir, així mateix, els diferents mitjans de comunicació catalans i representants dels cossos de seguretat: Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional. Durant un any es van reunir per elaborar unes pautes de tractament de les informacions relatives a la “violència de gènere” i detectar-ne les dificultats i les males pràctiques. Posteriorment, i amb la finalitat que aquesta feina reflexiva tingués una aplicació efectiva, els serveis tècnics del Consell de l’Audiovisual de Catalunya van adaptar el contingut del document resultant en dotze punts i en forma de recomanacions. Podeu consultar aquestes Recomanacions al següent enllaç: http://www.adpc.cat/new_site/wp-content/uploads/2011/11/Trac_violenciadom_Col.pdf

Recull de notícies publicades a la premsa durant l’últim any relacionades amb l’A/MGF: •

Detectados tres casos de ablación del clítoris a niñas de Girona (El Periódico, 16 de agost de 2011) Desde el 2002, las comarcas de Girona cuentan con un protocolo para prevenir y luchar contra los casos de mutilación genital femenina. "Pese a que en Cataluña no hay constancia que se hagan ablaciones, sí que estas se llevan a cabo aprovechando las vacaciones o el regreso en los países de origen de los padres", concreta Rosa Negro, responsable de la Unidad Regional de Atenció Ciutadana de los Mossos.

•

Las mujeres que acaban con la ablación. (El País, 17 de gener de 2012) Según la Organización Mundial de la Salud, en los 28 países de África Subsahariana y Oriente Medio en los que se practica la Mutilación Genital Femenina (MGF), son aproximadamente unas 130 millones de niñas y mujeres que han sido víctimas de esta práctica. Cada día 6.000 niñas entre 4 y 10 años son mutiladas según UNICEF.

•

Un total de 30 africanas se someten a una reconstrucción de clítoris en Cataluña. (La vanguardia, 3 de febrer de 2012) Un total de 30 mujeres africanas se han sometido a una reconstrucción de clítoris en el Instituto Universitario Dexeus de Barcelona desde 2008, cuando el centro ginecológico inició un programa específico tras conocer que en Cataluña hay unas 800 inmigrantes que han sufrido una ablación.

•

Cada cuatro minutos una niña sufre ablación genital en el mundo (El Periódico, 6 de febrer de 2012) Sea por presión social o por ser considerara una costumbre religiosa (pese a no tener sustento en el Corán), la ablación se mantiene arraigada en 28 países africanos y continúa su práctica, pese a los trabajos de las organizaciones internacionales.

•

La UAB se lanza a prevenir la mutilación genital femenina en Gambia. (El País, 15 de febrer de 2012) La Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) presentó ayer la Fundación Wassu, para la prevención de la mutilación genital femenina, iniciativa pionera en España que promocionará una estrecha colaboración con la Administración de la República de Gambia, país africano dónde esta práctica ancestral afecta al 78% de las mujeres.

• •

Acció Solidària Vallés, aconsegueix erradicar l’ablació d’un poble de Senegal. (Diari de Sabadell, 24 de març de 2012) El horror de la Ablación. (La Vanguardia, 12 d’abril de 2012) Según las estadísticas, hay unos 135 millones de niñas y mujeres afectadas por esta práctica en el mundo, fundamentalmente –aunque no sólo– en amplias regiones del África central. Esas costumbres antiquísimas han sido adoptadas por diversas religiones: cultos animistas, el islamismo, pero también el cristianismo en algunos lugares...

•

Los Mossos evitan la ablación de 15 niñas al impedir el viaje inminente a su país (El periódico, 25 de abril de 2012) Se trata de casos en que las niñas van a viajar a sus países y que existe un riesgo real de que allí les practiquen una ablación, lo que obliga a activar los protocolos y a que los Mossos actúen.

•

Muere desangrada en Colombia una bebé de 15 días a la que amputaron el clítoris. (La Vanguardia, 1 de maig de 2012) La menor pertenecía a la comunidad indígena Embera Chamí | "Es un caso sin antecedentes en el municipio", dice el alcalde de Ansermanuevo.

•

La reconstrucción quirúrgica reduce los daños de la ablación. (El País, 11 de juny de 2012 ) Para el artículo se ha seguido la evolución de más de 800 mujeres durante un año. El 98% experimentó una reducción del dolor (o este no aumentó) y la misma proporción un aumento del placer clitoridiano.

•

La cirugía reconstructiva tras mutilación genital femenina reduce el dolor y restablece el placer sexual (ABC, 12 de juny de 2012) La cirugía reconstructiva después de la mutilación genital femenina parece reducir el dolor y restablecer el placer sexual en las mujeres, de acuerdo con el primer gran estudio prospectivo realizado para evaluar resultados a largo plazo de una nueva técnica quirúrgica que se ha publicado en The Lancet.

•

La ablación de clítoris...silencio y gritos en el desierto (El Mundo, 29 de juliol de 2012) "Antes los hombres solo queríamos casarnos con una mujer que pasó la mutilación de clítoris. Era algo normal. Pero hoy yo no aceptaría una así", nos dice un beduino ya veterano en la localidad de Rahat, en el desierto del Néguev, al sur de Israel”.

Primera condena en España para unos padres por la ablación de clítoris de su hija (El periódico, 18 de novembre de 2011) La Audiencia de Teruel ha condenado a seis años de prisión al padre de una niña que fue sometida a ablación (mutilación genital) ocho meses después de su nacimiento, y a otros dos años a la madre al entender que incurrió en una conducta errónea al desconocer que esta práctica era ilícita en España. Se trata de la primera vez que se dicta en España una condena por este motivo.

TESTIMONIATGE Waris Dirie (nascuda el 1965 a la regió de Gallacio, Somàlia) és una top model, escriptora i activista en la lluita contra l’A/MGF. De 1997 a 2003 va ser ambaixadora especial de l’ONU contra la mutilació genital femenina (MGF). Al 2002 va fundar la seva pròpia organització, la Fundació Waris Dirie per lluitar contra la MGF. Quan només tenia tretze anys, aquesta dona, que aleshores ja havia patit l'ablació del clítoris, va ser lliurada, en el marc d'un matrimoni arreglat, a un home molt més gran que ella. Per evitar aquesta situació amb la qual ella no estava d'acord, Waris va decidir escapar-se. Primer va viure a la casa de la seva germana, temps després es va instal·lar al costat d'una tia i, el 1981, va viatjar a Londres, on el seu oncle, que per aquesta època era ambaixador de Somàlia, la va allotjar a canvi que ella treballés a la casa fent feines domèstiques. El que Dirie no imaginava és que, als 18 anys, mentre feia tasques de neteja en un local de menjars ràpids, seria descoberta per un fotògraf anglès que, en retratar-la, li va permetre obtenir una mica de fama. Per la seva sorpresa, el seu aspecte no només no va passar desapercebut, sinó que la va convertir en una model interessant. A partir de llavors, Waris Dirie no només va participar en diversos tipus de desfilades, sinó que també va ser la imatge d'una gran quantitat de prestigioses marques i fins inspirar la creació d'un documental. Valent-se de la popularitat aconseguida, a la dècada dels 90 aquesta bella somali va decidir escriure un llibre que li permetés donar a conèixer el drama de la mutilació genital femenina. Aquesta obra, titulada Flor del desert, apareixeria el 1998 i permetria a seva autora rebre nombrosos reconeixements, a més de donar-se a conèixer com a escriptora. Va ser a la conferencia mundial contra la MGF que va tenir lloc a Nairobi, on va donar a conèixer per primera vegada el “Waris Dirie Manifest” contra la MGF, el qual conté els següents objectius: Que tots els europeus considerin la mutilació genital un problema comú, davant el qual no es pugui continuar tancant els ulls. Que totes les comunitats religioses es pronunciïn fermament contra la mutilació genital. Que totes les víctimes de la mutilació genital femenina que necessitin ajuda, la rebin. Que tots els governs europeus dictin disposicions legals que protegeixin a les nenes de la mutilació genital, a Europa i al món sencer. Que tots els governs europeus promulguin lleis en virtut de les quals es pugui castigar degudament als autors, autores i còmplices d’aquests delictes. 29

Que tot descobriment d’una mutilació a menors d’edat hagi de ser denunciat a la fiscalia. Que tots els països europeus considerin que la mutilació genital constitueix persecució política i motiu d’asil. Que tots siguin advertits de què la mutilació genital no és una tradició cultural, sinó un delicte. Que totes les víctimes de la mutilació genital siguin tractades amb sensibilitat i humanitat. Que tots els que treballin al sistema sanitari siguin adequadament informats sobre la mutilació genital femenina i sàpiguen com tractar a les víctimes i tinguin mitjans i formació per tal de poder ajudar-les. Que qualsevol dona que ho desitgi es pugui sotmetre gratuïtament a una operació de reconstrucció i rebin un adequat tractament psicològic. Que es pugui per fi parlar obertament sobre la mutilació genital a tots els fòrums. Que totes les organitzacions humanitàries que treballin contra la mutilació genital femenina facin pinya i es posin d’acord sobre objectius comuns. Que s’aportin suficients diners a totes les organitzacions humanitàries que combaten la mutilació genital femenina per tal que puguin treballar eficaçment. Que tots els europeus facin realitat el meu somni d’acabar amb la mutilació genital. A continuació, adjuntem un document gràfic on la Waris Dirie explica el seu testimoni com a víctima d’A/MGF davant les Nacions Unides:

PER SABER-NE MÉS… Webs d’interès

Lluita contra la Mutilació Genital Femenina: Web creada per Medicus Mundi i CICODE amb suport de la Junta d’Andalusia centrada en l'eradicació de l’A/MGF, on podrem trobar informació i recursos.

“The Female Genital Mutilation Education and Networking Project”: Es tracta d'un recurs en línia que té per objectiu difondre informació i material relatiu a l’A/MGF.

"With (he)art against FGM": Bloc que pretén visibilitzar sobre l’A/MGF a través de la creació artística.

Prou Ablacions: Web creada per denunciar la pràctica de l’ablació al món, i donar cabuda a tothom que la vulgui denunciar.

Fundación Wassu UAB: Organització de vocació internacional que, a través de la recerca aplicada a la transferència del coneixement, treballa per la prevenció de la MGF.

Fundació Waris Dirie: Creada al 2002 per tal de recol·lectar diners per la lluita contra la Mutilació Genital, i ajudar les seves víctimes.

UNICEF: Entre el seu mandat es troba el de posar fi a les pràctiques tradicionals i costums que van contra els drets de la infància i les dones, entre elles l'A/MGF.

OMS: És l'agència de Nacions Unides responsable de coordinar les qüestions sanitàries, i donar suport tècnic als països membres així com vigilar les tendències i problemàtiques sanitàries mundials. Al marc del seu mandat ha realitzat nombrosos estudis sobre la prevalença de l'A/MGF, així com informes i recomanacions per a la seva eradicació, a més finança campanyes i projectes. Fundació Dexeus Salut de la Dona: Realitza des del 2007 el programa de reconstrucció genital post ablació. Es practica de forma gratuïta a candidates residents a Europa que desitgin reconstruir la mutilació dels seus genitals. ONU Mujeres: Entitat de les NNUU que lluita per la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones.

Webs d’associacions que treballen la prevenció

Associació Equis-Mgf: Equip de Sensibilització sobre Mutilacions Genitals Femenines: a/e: Equis_mgf@yahoo.es

.:: Associació ekrea: Intervenció comunitària per a la prevenció de mutilacions genitals femenines: a/e: ekrea@ekrea.org

Associació Yamari-kafo: yamarikafo@hotmail.com

Associació de dones antiablació (Amam España): a/e: amamespana@yahoo.es

Cançons 28 de febrer, 2012- Nacions Unides realitza un concert per a la lluita contra la mutilació genital femenina. L’ambaixadora de bona voluntat d’UNICEF, Angelique Kidjo, va anunciar la celebració d'un concert especial a la seu de l'ONU dedicat als esforços globals per acabar amb aquesta pràctica. "El concert té l'objectiu de generar més consciència en els països africans i on es practica la mutilació genital perquè dictin una resolució internacional sobre el tema", va dir la famosa cantant senegalesa. Kidjo va explicar que la mutilació genital femenina es realitza amb més freqüència a l'Àfrica, tot i que també és costum a diversos països del Pròxim Orient i Àsia.

Concert que va tenir lloc al Vestíbul de l’Assemblea General, Nacions Unides, Nova York. Presentat per la Missió Permanent d’Itàlia davant les Nacions Unides en cooperació amb UNFPA i UNICEF.

Convé destacar també, d’una banda, la multitalent compositora i cantant, Fatoumata Diawara nascuda a la Costa d’Ivori. La seva veu revela una vulnerabilitat rara que no s'ha de confondre amb feblesa. Una inconformista que va desafiar la tradició i que es va escapar de Malí (on vivien els seus pares) quan d’adolescent la seva família la pressionava per tal que es casés. Avui dia, Diawara que viu a França, fa ús de la seva música per exposar els prejudicis culturals a què són sotmeses les dones de l’Àfrica i del món. A Malí són normals els matrimonis forçats i duts a terme a edats molt precoces. D'acord amb l'Enquesta Demogràfica de Malí i l'Enquesta de Salut de 2001, el 25% de les nenes es van casar a l'edat de 15 anys, i el 65% de les dones enquestades entre 20 i 24 anys, ja ho estaven en complir els 18. I el mateix succeeix amb la MGF, que té una prevalença del 85% entre la població femenina. Fatoumata Diawara interpreta els seus temes en l’idioma Bambara, i el missatge d’algunes de les lletres tenen a veure amb la situació actual de la dona africana. A “BISSA” per exemple, ens parla dels matrimonis forçats, i a “BOLOKO” sobre la mutilació genital femenina.

I, de l’altra, al cantant de reagge Tiken Jah Fakoly, que dedica la seva cançó “Non à l’excision” a totes les dones que han patit la mutilació genital, i a aquelles que han decidit lluitar contra aquesta pràctica.

Vídeos, pel·lícules i documentals

The day I will never forget (El dia que mai oblidaré) (2002) Documental sobre la mutilació genital femenina a Kenya, de la directora Kim Longinotto en què es mostren testimonis i es fa visible la lluita de nombroses persones i organitzacions per eradicar l'A/MGF.

Moolaadé (2004) Coproducció franco-senegalesa, dirigida per Ousmane Sembene. Collé Ardo viu a un poble de Burkina Faso on va patir l’ablació de petita. És per això, que s’oposa a què la seva filla passi pel mateix i fins i tot acull a casa seva a 4 nenes fugitives del ritual. Això suposa una revolució al poble. Ritus de transició (1997) Documental de 17 minuts en el qual es reflecteixen els esforços d'un petit poble kenyà per transformar la tradició de l'A/MGF proposant una alternativa: la "Circumcisió per mitjà de paraules".

Contra l’ablació Reportatge realitzat per Rosa Masip i Mariona Rocaque (TVE) i mostra com l'associació AMAM treballa amb les dones africanes que resideixen a Catalunya i el treball de Gamcotrap, ONG que des de fa 14 anys treballa en Gàmbia per eradicar les MGF.

Iniciació sense Mutilació (2004) Dirigida per Adriana Kaplan, i produïda per Ovideo TV. Està disponible a: http://mgf.uab.es (materials GIPE).

Desert Flower (2009) Adaptació de l’autobiografia de la model d’origen somalí Waris Dirie. Fou pionera al parlar públicament de la seva experiència.

Africa Rising de l’ONG “Equality Now” Es recull la feina en pro de l’eradicació de l’A/MGF i escoltant en primera persona les veus de les dones africanes. http://www.rtve.es/alacarta/videos/television/documenta l- producido-por-equalitynow-africa-rising/686801/

Entrevista a l’antropòloga, Directora de la Fundació Wassu-UAB i fundadora de l’observatori transnacional d’investigació i prevenció de les mutilacions genitals femenines, Adriana Kaplan, al programa Àgora de TV3. (05/06/2012) http://www.youtube.com/watch?v=yWPDuFY_9MI&feature=pla yer_embedded#!

Bibliografia

Catàleg de publicacions que es poden consultar a les biblioteques municipals:

Recull de documents que aborden el tema de la violència envers les dones

Materials disponibles a l’Oficina de Drets Civils i Ciutadania:

Apunts sobre: El sexisme. El sexisme és negatiu. Limita i jerarquitza les persones.

Apunts sobre: Violència de gènere Les relacions de parella han de partir de l’acceptació de la diferència i del dret a la igualtat.

Selecció bibliogràfica en temes d’igualtat dona-home

Recull de totes aquelles notícies publicades als diaris nacionals relacionades amb la igualtat dona-home (disponibles a l’ODC)

Recursos - Mossos d’Esquadra de Sabadell................................................ 93 720 20 00 - Policia Municipal de Sabadell .................................................... 900 11 20 92 - Sanitat Respon ............................................................................ 902 111 444 - Infància Respon........................................................................... 900 300 777 - Línia d’atenció a les dones en situació de violència................ 900 900 120 - Atenció a la Víctima del Delicte de BCN.............93 554 87 00 / 900 12 18 84 - Centre d’Atenció a la Dona a Sabadell ...................................... 93 724 61 67 - Oficina Drets Civils Sabadell...................................................... 93 745 33 01