La Universitat (núm.59) by Eloi de Tera

www.ub.edu

Març de 2013 Any xvi

UNIVERSITAT DE BARCELONA

la Universitat

Xavier Trias alcalde de Barcelona

«No podem deixar de ser una ciutat d’innovació i creativitat» Reportatge: 2013, Any Internacional de l’Estadística Segon mandat del rector Dídac Ramírez

Entrevista en VO: Paul Ayris

Es constitueix el Consell Acadèmic UB-Bullipèdia

EDITORIAL

Sumari

Editorial Ciutat i universitat, objectius comuns

Entrevista

X avier Trias

reportatge

2013: Any Internacional de l’Estadística

entrevista en VO

Paul Ayris

notícies

18 19

Segon mandat del rector Dídac Ramírez Es constitueix el Consell Acadèmic de la Unitat UB-Bullipèdia

recerca

’Encantat de Begues: l’estatueta L prehistòrica de ceràmica més antiga de la península Ibèrica

universitat i societat

Se signa a la UB el pacte per a la indústria a Catalunya Alumni UB supera els 8.000 associats

En l’editorial del número anterior, quan encara no s’havien celebrat les eleccions al Rectorat, ja us avançava que aquests comicis serien un punt i seguit en l’exercici de les nostres responsabilitats col·lectives, una festa democràtica que refermaria la nostra autonomia i reforçaria la nostra institució. La majoria de la comunitat universitària ha volgut, amb la reelecció, donar suport a la continuïtat del projecte que vam iniciar ara fa quatre anys i que hem anat adaptant a la difícil conjuntura econòmica de la qual també sovint us he parlat. Canvis en l’equip de govern, respostes fermes que prioritzin la nostra missió de servei públic i confiança en la vàlua de les persones són tres elements decisius de què disposem per fer anar endavant el nostre projecte. He tingut molt present en aquestes pàgines el context de retallades i polítiques d’austeritat. És cert, però segur que recordareu que sovint he fet referència al compromís decidit de la Universitat de Barcelona amb el nostre entorn, amb el país, amb el nostre món. La Universitat de Barcelona no només porta el nom de la ciutat sinó que s’hi sent plenament involucrada i comparteix l’aposta decidida de Barcelona, tal com ens explica l’alcalde Xavier Trias, per la cultura, el coneixement, la creativitat i la innovació, que es plasma en la voluntat de ser ciutat intel·ligent. Ciutat i Universitat són administracions públiques que generen plans a llarg termini que han de permetre transformar i millorar el territori; en nombrosos acords i iniciatives totes dues hi són presents. L’any 2013 caldrà reforçar aquesta simbiosi per tal de consolidar projectes científics i de transformació que ens permetin avançar. L’educació superior i el coneixement són tant valors formatius individuals com elements indispensables per a la millora social i econòmica de la societat.

Dídac Ramírez Rector

Revista de la Universitat de Barcelona Consell editorial: Dídac Ramírez, rector; Pere J. Quetglas, vicerector de Comunicació i Projecció. Editada per la Universitat de Barcelona. Direcció: Ester Colominas. Redacció: Marga Becerra, Bibiana Bonmatí, Patrícia Lainz, Judith Llop, Rosa Martínez i Núria Quintana. Assessorament lingüístic: M. Rosa Bayà i Montse Llorente. Admi nistració: Marta Balderas. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 934 035 544. A/e: premsa@ub.edu.

Amb la col·laboració de: Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelona, Fundació Bosch i Gimpera, IL3-UB i Corporació Sanitària Clínic IDIBAPS. Col·laboració fotogràfica: J. M. Rué. Disseny, producció gràfica i publicitat: Primer Segona serveis de comunicació. Tel.: 933 436 060. Tiratge: 5.000 exemplars. Distribució: Servei de Carteria de la UB. Dipòsit legal: B-19682-97. Versió digital: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/ Revista/revista.html ER ECOLÒG P

la Universitat

Imprès en paper ecològic

entrevista

Xavier Trias «No podem deixar de ser una ciutat d’innovació i creativitat» Text: Ester

Colominas M. Rué

Fotografies: J.

Xavier Trias (Barcelona, 1946) Entrevistem l’alcalde de Barcelona el 26 de febrer, la mateixa setmana en què la ciutat acull el Congrés Mundial de Mòbils (MWC en la sigla anglesa) i unes hores abans del partit de tornada Barça-Madrid de la Copa del Rei. Capacitat d’atraure negoci i esport són dos dels trets d’identitat de la marca Barcelona que l’alcalde esgrimeix durant la conversa. El discurs de Xavier Trias té un fil conductor permanent: Barcelona és un referent en creativitat, innovació, cultura i coneixement, i aquest ha de ser el model que cal seguir. De tracte amable i distès, no amaga, però, un posat de disgust quan parla de les actuals relacions Catalunya-Espanya, i de decepció quan compara la realitat actual d’Europa amb l’Europa que sempre ha desitjat.

Entrevista

A l’època en què vostè era estudiant, quin paper tenia la Universitat de Barcelona a la ciutat? La Universitat de Barcelona sempre ha estat important, i en aquell moment encara més, perquè no existia l’Autònoma. La Facultat de Medicina sempre havia tingut una gran rellevància. Recordo que aleshores estava molt massificada. A primer any hi entràvem un miler d’estudiants; després, continuàvem uns tres-cents. I la situació era una mica difícil perquè els laboratoris, les classes pràctiques, tot plegat, era bastant precari. Just després, quan vaig acabar, va començar una època de grans canvis, a finals dels seixanta, quan es va donar la gran empenta al programa MIR. Amb anterioritat, l’especialitat la fèiem amb uns cursos que no seguien el mateix mecanisme del MIR. Per això vaig marxar un any i mig a Itàlia i, més tard, gairebé dos anys a Suïssa, amb un programa de formació lligat a temes de recerca. I ara, des de la visió que li aporta l’alcal dia de Barcelona, quin paper creu que té la UB en la projecció de la ciutat? Miri, hem de donar un missatge al món, i és que volem ser una ciutat de cultura, una ciutat de coneixement, una ciutat de creativitat, una societat d’innovació. Tot això té un nom: universitat. Per tant, la universitat és una peça clau. Vam passar una època en què lligar universitat i empresa feia una mena d’angúnia, oi? Era gairebé un pecat capitalista. Jo crec que ara tothom té clar que no és així. Crec que tothom té clar que la col· laboració de la universitat amb les empreses és bàsica, com és bàsic que siguem capaços de crear empreses dins de la universitat i que després aquestes empreses volin soles. Aquesta és la gran transformació del moment, l’aposta per l’excel·lència, per fer la universitat tremendament competitiva, no només durant l'etapa dels estudis sinó també a posteriori. Davant l’impuls del Govern espanyol d’una reforma de les administracions locals, vostè ha defensat la capacitat dels ajuntaments a l’hora d’organitzar-se i, concretament, s’ha manifestat en con tra que es limiti el sou dels alcaldes... És el que em preocupa menys. La gent fa més cas d’això, però el que trobo insòlit és que una administració pública que té molts problemes, com és l’administració central, que està magnificada, que en molts casos és poc eficient, i que ha fet molts traspassos i no s’ha aprimat, ens vingui a explicar a les administracions més properes a la gent el que hem de fer. Que ens deixin fer! Barcelo-

na, a més, té una Carta Municipal, aprovada al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats, que ens dóna un grau d’autonomia que no volem perdre de cap manera. Això no vol dir que no haguem de reflexionar sobre si ens hem de modernitzar en algunes coses, que també és veritat i ja hi estem treballant. El que em sorprèn és que ens vulguin dir com ho hem de fer des de Madrid. Escolti, cuidi’s de vostè, faci bé el que ha de fer i deixi’ns tranquils. A més, tenim la sort que Barcelona és una ciutat que no fa dèficit. No hem fet dèficit el 2012, no fem dèficit el 2013, paguem als proveïdors a trenta dies... i ara em vénen a explicar què hem de fer, quants hem de ser o com ens hem d’organitzar? Si hem de tenir empreses o no n’hem de tenir? Si hem de tenir treballadors eventuals o no n’hem de tenir? Per què m’explica tot això si a mi em quadren el números? Barcelona és una ciutat que fa les coses ben fetes, amb equilibri pressupostari. Escolti, al que faci dèficit si vol el renya, però a mi no. El Govern català també promou un can vi de model de governança de les uni versitats. En aquest cas, quins creu que són els canvis que cal fer i quins els lí mits que cal respectar? La universitat té un problema molt greu, que és que no està ben finançada. En molts casos, la universitat ha fet i ha emprès coses sense prou finançament, a base que les administracions els diguessin: «Tu tira i endeuta’t, que ja ho arreglarem». I jo crec que això ha estat una fórmula equivocada perquè després aquestes administracions no acaben pagant a la universitat. Això és el pitjor que pot passar, que les administracions s’endeutin i t’acabin dient que ho has fet malament. «Però escolti, si era vostè que em deia que m’endeutés!». Cal ser molt seriosos, molt estrictes, tenir molt clar quins ingressos tindrem i què farem. I això fer-ho durant un munt d’anys. La universitat, com qualsevol administració pública, el que ha de fer són plans a mig i llarg termini, que és el que permet transformar les coses. Per què creu que avui tenim centres de recerca biomèdica importants a Catalunya? Perquè durant vint-i-cinc anys hem pres un camí que, manés qui manés, s’ha respectat. I això acaba tenint premi. Crec que hi ha hagut un moment molt important en què Mas-Colell va donar un gran impuls a un nou plantejament, molt positiu, a una manera nova d’entendre les coses, i això s’hauria de poder mantenir quinze o vint anys, sigui quina sigui la situació econòmica. En cas contrari, no serem un país de primera, un país d’excel·

lència. I per fer-ho, les universitats han de buscar fórmules de gestió àgils. No és veritat que les universitats de Catalunya, i de Barcelona concretament, no hagin fet gestos de modernització importants aquests anys, però crec sincerament que els sistemes d’elecció són complicats, no són àgils. I, sobretot, crec que no és clar quins recursos rebran aquestes universitats els propers deu anys. Aquest hauria de ser un pacte molt estricte. No val allò de «mira, és que ara s’ha acabat, no tenim diners». No. Hem agafat un camí i l’hem de seguir durant deu o quinze anys. La marca Barcelona està molt lligada al sector turístic... No és cert, no... Una part sí, no? La marca Barcelona no va lligada al sector turístic; la gran explosió de la marca Barcelona va tenir lloc amb els Jocs Olímpics del 92 i va lligada a l’esport. Barcelona ha sabut aprofitar l’esport per crear marca, per donar-se a conèixer al món. I és a través de l’esport que la gent del món ha descobert una ciutat que, és veritat, és turística, però que a més té bon clima, bona convivència, cohesió social, que té capacitat de creativitat i innovació, i un nivell elevat d’ensenyament universitari, i això ha atret molta gent. Això que veiem aquests dies... El Congrés Mundial de Mòbils Això no passa per casualitat, sinó perquè tenim una fira amb una societat civil potent que hi dóna suport, que decideix fer una aposta pels mòbils, que poden ser un futur important per a la ciutat, perquè lliguem mòbils a ciutats intel·ligents, perquè som capaços de competir amb ciutats com París. Barcelona no és Londres, no és París, però és una ciutat que entusiasma. Crec que hem sabut donar valor a la ciutat. Fixa’t, al juliol tindrem els Mundials de Natació, que ens tornen a posar a primera fila. I abans, al mes de maig, portarem per primer cop a Europa els X Games (Jocs Extrems), que crec que seran un altre èxit, i els tindrem per tres anys més. Aquestes apostes, aquests casos concrets, fan que molta gent jove s’entusiasmi per la ciutat i considerin que val la pena. John Hoffman, conseller delegat de l’empresa organitzadora de l’MWC, ha elogiat el potencial de Barcelona però també recorda que cal enllestir d’una vegada la línia 9 des de l’aeroport fins al centre de la ciutat. Molt important, sí.

entrevista

«Volem ser una ciutat de cultura, de coneixement, de creativitat, d’innovació. Tot això té un nom: universitat»

Quin percentatge del dinamisme de la ciutat es perd per mancances en les in fraestructures? Tenim un port extraordinari amb una inversió importantíssima d’una empresa xinesa, Hutchison. Tenim un aeroport que, tot i no tenir el grau d’independència que voldríem, té una gestió espectacular i és un dels aeroports amb més creixement. I tenim un problema, l’enllaç aeroport-fira-ciutat, la línia 9, que va amb retard, que s’ha dissenyat d’una manera i amb un programa econòmic difícil de seguir en la situació actual de crisi. Malgrat aquestes dificultats, a aquesta ciutat vénen per quatre dies més de 70.000 persones, d’alt nivell, i estan encantats. Jo només rebo felicitacions. El meu problema no és la línia 9. El meu problema, sap quin és? Precisament pensava demanar-l’hi... De tots els greuges que rep dels ciutadans, quin el preocupa més? Doncs que tinc 114.000 aturats. A mi m’amoïnen els aturats. Una altra cosa són les queixes de la gent quan vaig pel carrer, que acostumen a ser sobre el funcionament normal d’una ciutat: que si això està brut, o mal il·luminat, que manca seguretat, que les escombraries no es recullen a temps... Però el problema de fons, el que ens preocupa molt a tots, és la taxa d’atur. I aquest problema no l’arreglen els mòbils ni les ciutats intel·ligents, que sí que generen riquesa i llocs de treball

però els generen per a un segment de la població, formada. El nostre problema d’atur és, sobretot, de persones que van venir en un moment d’eufòria de la construcció, però que ara que la construcció ha caigut en picat la situació se’ls ha tornat complexa i difícil. Hem de veure com reciclem i incorporem aquestes persones al cicle productiu de la nostra ciutat. Sabem que no és fàcil. Hem parlat de turisme d’alt nivell, de tec nologies, d’inversió estrangera... Però, quin paper tenen la recerca, el coneixe ment i la cultura en el model de ciutat? El més important. La meva definició de Barcelona és: cultura, coneixement, innovació, creativitat i —sempre ho afegeixo— benestar. Tot el que fem no té sentit si no és per al benestar de les persones. Aquests són els pilars bàsics del que volem que sigui la Barcelona del futur. Recorda quan es deia que Barcelona seria Las Vegas? Doncs no: Barcelona, ciutat universitària. Malgrat els problemes que puguin tenir tots aquests sectors per tirar endavant? Tots tenim problemes. El que cal fer és prioritzar, i tenir clar que hi ha coses en què no es pot abaixar la guàrdia. No podem deixar de ser una ciutat d’innovació i de creativitat. Una altra cosa és que moltes d’aquestes qüestions s’hauran de fer d’una altra manera.

Aquí tothom inventa, no? Fixa’t, per evitar la crisi del teatre, de cop, tothom descobreix que es poden vendre entrades a meitat de preu. Haurem de canviar la mentalitat, la manera de fer les coses. El que no podem dir és: «Això ja no és important». No, no, no, continua sent el més important! Tinc una ciutat que no fa dèficit, paguem a trenta dies, però qui es cregui que la crisi no m’afecta també s’equivoca. Puc tenir l’economia de la ciutat controlada, però la situació d’atur i de problemes socials m’afecta. Per tant, he de ser capaç de prioritzar, i he de prioritzar sobretot l’atenció social. Amb la recerca passa el mateix. Haurem d’introduir nous mecanismes de mecenatge, buscar recursos. El senyor Valentí Fuster, a més d’un gran investigador, és un gran divulgador i busca recursos per poder fer la recerca que li interessa fer. I per buscar recursos cal explicar el que fas. Molta gent no sap què fa la universitat. S’haurà d’explicar, si no la gent no s’entusiasma. Si vostè explica el que fa potser tindrà la sort de trobar un Sr. Pere Mir, que es gasta un munt de diners per crear l’Institut de Ciències Fotòniques, o un Sr. Vila Casas, que es dedica a fomentar l’art. A l’Ajuntament també li costa arribar a acords i tancar pressupostos... Tots m’ho posen difícil! Ningú me’ls vol votar! Però m’és igual, no ens hem de posar nerviosos, la politíca ja ho té això.1

1. Dues setmanes després de fer aquesta entrevista, un acord amb el Grup Popular va permetre iniciar el desbloqueig de les inversions previstes per al 2013.

Entrevista

«Europa s’equivoca amb la política que està fent. És excessiva i ens crea moltes dificultats»

Li retreuen la poca despesa social... Però això no s’ho creu ningú. ...i el deute de la Generalitat... Això sí, però fixi’s en una cosa curiosa: els senyors que durant trenta-dos anys no han fet cap parc d’habitatge social ara me’l demanen. Home! Ho podien haver descobert fa trenta-dos anys, tots aquests senyors tan savis! Però nosaltres farem habitatges socials, transformarem la política d’habitatge d’aquesta ciutat, i en un conjunt d’anys —perquè això no es pot fer de cop—, crearem una nova sensibilitat social no basada només en el fet que l’Ajuntament faci moltes coses, sinó a fer-les amb un sector en el qual hi crec: el tercer sector. És una força impressionant i una font de riquesa importantíssima. La gent es pensa que només és despesa, però s’equivoca. El tercer sector crea molts llocs de treball, com per exemple tots els centres d’atenció a discapacitats, a gent gran. Un país no són només les fàbriques, que són molt importants, o les noves tecnologies, que també ho són. Qui no ho vegi així, s’equivoca. Només tinc catorze regidors i se’n necessiten vint-i-un. Ningú em vol donar suport, però ho acabaran fent perquè seria una gran bogeria que, tenint 350 milions d’euros, no els poguéssim gastar en serveis per a la gent! No sé quant temps trigarà, però s’ha d’acabar generant un acord que ens perme-

ti gastar aquests diners. Amb un pressupost prorrogat i amb aquestes inversions, hem de tirar les coses endavant. Cada dia ens llevem amb nous casos de males pràctiques, corrupció a tots ni vells i sessions plenàries dominades pel «i tu més». Què ha perdut la classe polí tica els últims anys? Tenim una crisi econòmica, una crisi financera mai vista fins ara, una crisi social immensa, una taxa d’atur insuportable, una crisi de credibilitat dels polítics. Tenim una crisi de les institucions, i no només de les considerades públiques, de les civils també. Tenim una crisi de model d’Estat, i una crisi de la Monarquia. I tenim una crisi de model d’Europa, almenys jo. L’Europa per la qual he lluitat no és la d’un mercat econòmic: jo he lluitat per una Europa social. El que hem de fer els polítics és fer les coses ben fetes, amb seriositat, amb honestedat, amb tossuderia, escoltant la gent però tenint molt clar què és el que pensem fer. I després la gent et vota o no et vota. La gran sort en el món de la política és que la gent ens vota i, si no agradem, ens fan fora. El problema és que hi ha molts llocs de la societat civil en què no et voten. Tots aquests bancs que subvencionem, no els votem. Però les classes dirigents tenen en compte el coneixement que es genera a

les universitats? Acadèmics catalans i d’arreu, premis Nobel inclosos, insistei xen que les mesures d’austeritat i reta llades no són ni justes ni eficaces, i no sembla que hi hagi d’haver cap cop ferm de timó. Estic d’acord amb això. Aquesta és la decepció que tenim amb Europa, no només al si de les universitats. La crítica que fem molts és que una Europa on l’única obsessió és el dèficit ens porta a un desastre. També és veritat que durant els darrers anys s’han fet moltes ximpleries. Entenc que un senyor que arribi a l’aeroport de Madrid des d’on sigui es quedi al·lucinat, perquè a Europa no hi ha aeroports així. Doncs si pel que sigui arriba al de Castelló... El de Castelló és una vergonya perquè és un aeroport que no funciona. Per això li poso l’exemple d’un aeroport necessari, pioner, de primeríssima fila, que guanyava molts diners i que de cop esdevé deficitari perquè n’han fet una catedral excessiva. Crec que hem de reflexionar sobre com fem les coses, i sobre si les hem fet malament. Una cosa diferent és que ens diguin: «Ara els castigarem molt!». Doncs, home, no ens castiguin tant perquè si no ho arruïnarem tot. Sóc dels que creuen que Europa, la Sra. Merkel, s’equivoca amb la política que està fent. És excessiva i ens crea moltes dificul-

entrevista

tats. Sí que crec que és important ser seriosos. Hi ha infraestructures que encara avui s’estan construint que no tenen sentit perquè no són rendibles ni econòmicament ni socialment. En canvi, hi ha coses que s’haurien de fer, com ara la sortida del tren de mercaderies des del Port de Barcelona fent un corredor mediterrani de mercaderies. Ara sembla que ja ho han entès, però ens hem passat anys en què ningú ho volia entendre. Això sí que és una inversió productiva, i genera inversió. Hutchison ha fet una inversió importantíssima al Port de Barcelona, que el converteix probablement en el més important de la Mediterrània, i ho havia condicionat a fer aquesta sortida de tren. No és correcte no complir amb els inversors; has de demostrar que ets un país, una ciutat seriosa. El veig disgustat amb Europa i amb l’Es tat espanyol... L’Estat espanyol està arruïnat. Li ha passat el mateix que a la Generalitat. Hi ha hagut unes persones al capdavant de l’Estat espanyol o de la Generalitat de Catalunya en un moment econòmic difícil que, en lloc de frenar, han continuat gastant com si no passés res. I ens han portat a la ruïna. La Generalitat de Catalunya va passar, en vuit anys, de deure 10.000 milions d’euros a deure’n 40.000. I ara, què? Doncs ara podem negociar no haver d’ajustar-nos tant el cinturó, que és el que jo proposo, però ens han posat en una situació difícil.

«Som un país amb molta paciència, molt solidari, però al final ens fan sentir molt incòmodes»

En el cas de Catalunya encara més, perquè a sobre d’estar arruïnats pretenen que continuem aportant unes quantitats a l’Estat... Si m’arruïno, no puc ser tan solidari, ara no! Esperi que em recuperi. Imagina’t que tens uns germans i el pare et diu que els has de passar un tant, que no poden seguir el mateix ritme. I és bo fer-ho, som una família, ens hem d’ajudar tots. Però tu t’arruïnes i has de continuar pagant? Com? Això és el que passa en aquest moment. La Generalitat té unes dificultats tremendes per acabar cada mes. Ha de demanar 5.000 milions a l’Estat, que els hi deixa —no els hi dóna— al 6 %, quan l’Estat rep els diners d’Europa al 2 %. I a sobre cada any se’ns queden... 15.000 milions, Sr. Montoro? «¡No, no tanto!» Dotze, doncs? Digui’m quant! 12.000 milions! Això no pot ser. No és seriós. Aquesta és la situació que tenim, que és molt complicada i que entre tots hem de ser capaços de tirar endavant. Diu que aspira al fet que Barcelona sigui un dia capital d’un Estat. Formarà part, en breu, de l’Associació de Municipis per la Independència? No ho sé, perquè no depèn de mi. Depèn del que voti la gent. Avui no puc garantir el resultat d’aquesta votació perquè fins ara el PP i els socialistes no hi estan a favor. O sigui que anem amb cura perquè seria un desastre perdre aquesta votació; faríem un trist paper com a capital de Catalunya. Crec que Barcelona aspira a ser la capital d’un Estat. La

discussió sempre és la mateixa: si som la capital d’un Estat dins d’un Estat espanyol que defensa la plurinacionalitat o si realment ja volem sols i decidim que no volem dependre de ningú més. Això és complex perquè hi ha grans sentiments de molta gent a Catalunya que hem de tenir en compte i hem d’anar amb cura, sense fer trencadisses, creant un clima de confiança, de cohesió, de convivència. No em canso de dir que Catalunya ha de ser solidària, dins de la Unió Europea o dins d’una Espanya plurinacional, però solidària. El que no pot ser és el que passa ara, que ens maltracten. O canvia la relació o això no anirà bé. Aquests dies ho veiem: vénen 70.000 persones a l’MWC, això genera ingressos importants, però qui se’ls queda? Jo no cobro res de tot això! Bé, la gent que hi treballa sí, però tots els impostos se’ls queda el Sr. Montoro. Apuja l’IVA al 21 %, i això, a Barcelona, li costa 74 milions d’euros perquè no el podem descomptar. És un cost directe per a la ciutat que se’l queda Madrid. Bé, Madrid no, el Sr. Montoro, l’Estat. Si creem més riquesa, si creem més activitat, una part ha de repercutir sobre la gent que viu a Barcelona. Crec que ara ens porten a una situació desesperada, ho crec sincerament, perquè opinen que estem «desmadrats». I aquesta percepció és injusta. Som un país amb molta paciència, molt solidari, ho hem demostrat sempre, però al final ens fan sentir molt incòmodes.

REPORTATGE

2013: Any Internacional de l’Estadística Text: Ester Fotos: J.

Colominas M. Rué

Olga Julià és coautora d’un article publicat ara fa dos anys a l’editorial especialitzada Springer en el qual es proposa un mètode estadístic teòric d’aplicació en l’estudi de variables quan algunes de les dades estan censurades, tant perquè s’han produït abans de l’inici de l’observació com perquè encara no s’han produït en finalitzar-la, però que poden ser essencials per extreure’n conclusions. El mètode s’aplica a dades d’una cohort d’usuaris d’un programa de desintoxicació de drogues amb les quals s’estudiava el període de temps entre l’inici de la drogoaddicció per via intravenosa i el diagnòstic del VIH. Segons Julià, «es tracta d’un model de tractament de dades d’aplicació preferent en l’àmbit mèdic, que permet, tot i tenir dades censurades, arribar a conclusions igualment vàlides».

Olga Julià Professora del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística

«Hi ha moltes maneres de definir l’estadística —explica Olga Julià, professora del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Facultat de Matemàtiques de la UB i membre de la Societat Catalana d’Estadística—. Se la coneix com la ciència d’aprendre a partir de les dades, la que dóna sentit a les dades que hem recopilat. També com la teoria i els mètodes per extraure informació de les dades observacionals per resoldre problemes reals. Fins i tot hi ha definicions més poètiques, com ara que és la ciència de la incertesa, la quinta essència de la interdisciplinarietat o l’art d’explicar una història amb dades numèriques. El que és indiscutible és que és difícil trobar res en la societat actual que no hagi estat sotmès a tractament estadístic». Però s’ha d’anar amb compte. L’estadística ens ajuda a entendre per què tenim unes dades i no unes altres, ens pot fer veure que el que a priori sembla lògic pot acabar no

sent-ho i que un factor inesperat pot resultar essencial. El que no fa és establir relacions de causa-efecte: «Un exemple que poso molt sovint als estudiants —explica la professora Julià— és l’afirmació que els homes calbs tenen més risc d’infart que els que no ho són. En aquest cas cal tenir en compte que la calvície té relació amb l’edat, i que les persones grans són les que acostumen a patir més atacs de cor. L’estadística, doncs, ens mostra que hi ha una relació entre calvície i infart, però no estableix que una cosa sigui la causa de l’altra. Cal que ens assegurem que no hi incideixi una tercera variable, el que en diem variable confusora, en aquest cas, l’edat. Quan tens en compte l’edat, la variable calvície deixa de tenir importància». Diu Julià que l’estadística sovint es critica injustament, però no per allò que fa sinó per la manera com és interpretada. «Segons una dita famosa, unes dades convenientment torturades confessen el que tu vulguis», remarca Julià. «L’estadística posa de manifest algunes relacions, però per arribar a conclusions, per constatar una relació causa-efecte entre variables, hi han d’intervenir els científics». Vegem en aquestes pàgines alguns exemples d’estudis recents de la UB en diferents àrees del coneixement en els quals l’estadística ha tingut un paper rellevant.

REPORTATGE

Durant l’any 2013, prop de 1.500 entitats i organismes nacionals i internacionals dedicaran una bona part de les seves activitats a sensibilitzar la societat sobre l’impacte de l’estadística en els aspectes més diversos de la vida quotidiana, a fer visible l’estadística com a professió i a promoure’n el desenvolupament. I és que aquesta disciplina, en els inicis destinada a l’anàlisi de les dades dels estats, actualment s’utilitza en múltiples àrees per entendre dades i prendre decisions.

Un test estadístic aplicat a l’estudi del DNA situa un article científic en la llista dels més citats Un article científic publicat el 2002 a la revista Molecular Biology and Evolution pels investigadors Julio Rozas i Sebastián Ramos Onsins, del Departament de Genètica de la UB, és un dels treballs internacionals que integren la llista dels «Citation Classics» —els articles més citats de Molecular Biology and Evolution des del 1983— que ha fet pública recentment aquesta revista. Els articles que integren els «Citation Classics», seleccionats d’acord amb les dades del Thomson Reuters Web of Knowledge, representen l’1 % del total de treballs publicats per la revista durant el període 1983-2012. L’article signat per Rozas i Ramos Onsins, titulat «Statistical properties of new neutrality tests against population growth», és un dels treballs amb més citacions publicats a la revista, en concret 582. Els autors descriuen un nou test estadístic que fa servir informació de la variació en les seqüències de DNA per determinar si una espècie determinada ha sofert un creixement poblacional recent (en un període inferior a un milió d’anys).

Tal com explica Julio Rozas, catedràtic i investigador ICREA Acadèmia al Departament de Genètica, «aquest test es basa en l’anàlisi del patró de distribució dels polimorfismes del DNA en els gens dels individus; aquest patró es compara amb el que s’espera d’acord amb la denominada teoria de la coalescència, que explica el comportament dels arbres de gens dins de les poblacions». L’estudi es va iniciar l’any 2000, quan el Grup de Recerca de Genètica Molecular Evolutiva, del qual és membre el professor Rozas, impulsava una activa línia de treball experimental i teòrica sobre l’anàlisi dels polimorfismes del DNA, i Sebastián Ramos Onsins —ara amb contracte Ramón y Cajal al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG)— era investigador postdoctoral al Departament de Genètica de la UB. «La recerca es va dur a terme en una època en què es començaven a fer les anàlisis de polimorfismes del DNA d’una manera relativament massiva. I vam desenvolupar un test que, en certes condicions, era el més potent dels que s’havien publicat fins llavors. A més,

vam incloure el test en un programari, de manera que qualsevol investigador el podia fer servir fàcilment i de franc», explica Julio Rozas, que també és membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.

Julio Rozas Catedràtic i investigador ICREA Acadèmia al Departament de Genètica de la UB i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB

REPORTATGE

Un sistema d’indicadors avalua l’atracció d’activitat empresarial d’excel·lència dels principals municipis de Barcelona

Jordi Suriñach Catedràtic del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Espanyola i director de l’Institut de Recerca en Economia Aplicada Regional i Pública de la UB

L'estudi avalua 26 municipis de la província de Barcelona i la idoneïtat dels entorns socioeconòmics de cadascun d'ells.

El Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional (AQRIREA) de la UB ha elaborat un estudi que avalua 26 municipis de la província de Barcelona i la idoneïtat dels entorns socioeconòmics de cadascun d’ells a l’hora d’atraure activitat empresarial d’excel·lència, és a dir, d’alt nivell tecnològic, intensiva en coneixement i amb un baix impacte mediambiental. L’estudi ha estat dirigit pel catedràtic de la UB Jordi Suriñach i patrocinat per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Els autors del treball han formulat el sistema municipal d’indicadors d’excel·lència empresarial (SMIEE), un indicador complex en què es ponderen i s’integren factors de tipus divers vinculats a la localització empresarial. Així, l’SMIEE té en compte dades del mercat de treball, de la disponibilitat i el preu de sòls i locals, d’infraestructures, accessibilitat, matèries primeres, regulacions, nivell impositiu, incentius que ofereix l’administració pública, existència d’economies d’aglomeració, qualitat de vida i medi ambient, i innovació. Un cop obtingudes totes les dades, es pot jerarquitzar els municipis en funció del grau en què les característiques del seu entorn socioeconòmic resulten adients per mantenir o implantar-hi activitat empresarial d’excel·lència.

L’estudi també té una part descriptiva estadística que és una mena de fotografia sobre l’estat actual de la implantació d’activitats d’excel·lència empresarial a cada municipi. Les localitats analitzades representen el 72,3% de la població total de la província de Barcelona i acullen el 75% dels llocs de treball. Aquest és el segon cop que es fa l’estudi, que va tenir una primera edició el 2005. El professor Jordi Suriñach assenyala la gran varietat de tècniques estadístiques que existeixen (sèries temporals, anàlisis multivariants, models de regressió, índexs...). «És impossible ser especialista en tot —remarca—, però com a mínim la gent hauria de conèixer les tècniques que en un moment donat poden ajudar a resoldre un problema». Ho exemplifica a partir de la pròpia experiència: «És molt habitual que ens vinguin a veure persones amb necessitats molt diverses, des de trobar els factors que causen un fet determinat fins a elaborar uns indicadors que permetin avaluar una actuació pública o una inversió empresarial, i que ens demanen com els podem ajudar». Per l’expert és clau adquirir una formació bàsica sobre estadística per tal que, tant en el món professional com en l’acadèmic, es pugui saber quina tècnica pot ajudar a resoldre un problema.

REPORTATGE

Per mitjà d’un model estadístic es poden fer prediccions d’incendis a llarg termini En un treball liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona, s’ha analitzat l’impacte de la variabilitat climàtica interanual i estacional en els incendis produïts als boscos de Catalunya durant l’estiu. L’estudi conclou que els incendis forestals d’estiu, a més d’estar vinculats a les condicions climàtiques del mateix estiu, també ho estan a les condicions climàtiques antecedents, sobretot de l’hivern i la primavera del mateix any i de dos anys abans. L’explicació es basa en el fet que les condicions prèvies de precipitació i temperatura afecten la humitat i l’estructura i la quantitat de combustible. A partir de les correlacions trobades, l’estudi aporta un model que es pot aplicar en prediccions a llarg termini. L’article, que es va publicar a la revista Climatic Change el juny del 2012, és fruit de la tesi doctoral de l’investigador Marco Turco, dirigida per la investigadora de la UB Maria del Carme Llasat, que també és coautora del treball. Entre el 1983 i el 2007, període analitzat en l’estudi, s’han documentat més de 16.000 incendis, amb una àrea afectada de 240.000 hectàrees, aproximadament el 7,5% del territori català. El treball fa una anàlisi estadística d’aquests incendis i mostra que, des del punt de vista climàtic, «és possible crear un model que ens doni una estimació

del nombre d’incendis forestals i de l’extensió de l’àrea cremada en funció de la temperatura i la precipitació mensuals», afirma Llasat. «El que hem fet —continua l’autora— és crear un model matemàtic simple que inclou la influència de les característiques climàtiques del període primavera-estiu de l’any en qüestió, però, sobretot, altres variables que són determinants i que intuïtivament no ho semblarien». «Amb el model es poden obtenir prediccions fiables sobre l’impacte de la variabilitat climàtica en els incendis de boscos a l’estiu, però aquest no és un model per aplicar en les avaluacions de risc d’incendis immediats. Per això, ja existeixen eines com la que utilitzen al Servei de Prevenció d’Incendis Forestals de la Generalitat de Catalunya —i que vam desenvolupar a la UB—, que tenen en compte altres variables com el vent», puntualitza Llasat, del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Facultat de Física de la UB, adscrita al campus d'excel·lència internacional BKC. El model ha estat validat en un període fora del que s'ha utilitzat per dissenyar-lo que permet explicar el 76% de la variància de l'àrea cremada i prop del 91% de la variància del nombre d'incendis forestals.

Maria del Carme Llasat Professora i cap del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA)

Societat Catalana d’Estadística: http://www.socestadistica.org/ International Year of Statistics: http://www.statistics2013.org/

VO: entrevistes en versió original

versió en català completa a: www.ub.edu/web/ub/ca/ versió original en anglès completa a: www.ub.edu/web/ub/en/ versió original en castellà completa a: www.ub.edu/web/ub/es/

Paul Ayris: "Open Access is the model for the twenty-first century university"

Paul Ayris, a historian who has a PhD in Ecclesiastical History and publishes on English Reformation Studies, is the Director of Library Services at University College London (UCL) and its Copyright Officer. He is also the President of LIBER (Ligue de Bibliothèques Européennes de Recherche) and Chair of LERU (League of European Research Universities) Scholarly Communications Group. Dr. Ayris co-chairs the LERU working group on open access and was the main author of LERU Roadmap towards Open Access. This document, published in June 2011, is an advice paper for all European Universities aimed to promote open dissemination of the research conducted with public funding. Why does LERU advocate Open Access? LERU believes that in the current digital age is possible to develop faster and more efficient ways of disseminating research findings. LERU universities —and I think that many universities around the world— increasingly believe that Open Access is the model for the 21st century university because it can profoundly change the number of people who can access research literature. In developing countries that cannot afford all the journal subscriptions they may want to provide to their researchers, open access is the answer, because it means that your ability to pay as a reader or as a library does not longer de-

termine your level of access to research literature. This also affects in a positive manner the way universities interact with society because society can have access to university published research. This is a crucial point, because at the end of the day is society who actually pays for university research. Some people claim that Open Access will lower the quality of research papers by affect ing the peer-reviewed system, what do you think about that? That is a common misunderstanding. In an open access world peer-review can take place in exactly the same way as in the commercial system. In the Green Route Open Access it comes at the end of the publication process, once the journal has accepted the article for publication, it has been peer-reviewed in the normal way. In the Gold Route there are a number of ways of looking at the peer-reviewed. One example is the peer-review system used by the Public Library of Science (PLoS) journals. PLoS articles have two levels of peer-review. The first one occurs when the article is submitted and the editorial board judge whether the methodology is sound and the conclusions are based on evidence. This first level is called “blind peer-reviewed”. In addition, once the article is published the “open peer-review” comes. In this second level of peer-review authors and readers can comment on each other´s work.

Comments are submitted to a blog that is run as part of the online journal, so a dialogue between author and reader is build up imitating the kinds of discussions that you would have with your colleagues in a conference. What is the scientists’ view about Open Access? It depends on the subject area that you are talking about. In some areas, like high energy physics, engineering or computer sciences, Open Access was taken for granted. In economics, for example, they rely on a very large extend of working papers or pre-prints which do not go anywhere near the conventional publishing system but they circulate in repositories like “Economists on line”. On arts and humanities Open Access has made less impact than on physical or biological sciences. The reason is probably that in those fields the unit of publication is the monograph; to develop an open access business model has been a challenge to the small presses, which traditionally produce arts and humanities monographs. Therefore, to address this question in arts and humanities, what LERU recommends is to look for EU funding to develop a pan-European gold publishing infrastructure for monographs, something like “European Universities Press”, where we would develop a shared infrastructure across European universities to allow us to publish open access monographs.

laboratori D’IMATGES LABORATORI d’imatges

Els ossets de peluix van al metge Prop de 80 estudiants de les facultats de Medicina, Infermeria, Odontologia i Farmàcia de la UB i més de 200 nens i nenes del cicle inicial de primària van participar el passat mes de novembre en el projecte Hospital dels Ossets de Peluix (HOP), al campus Ciències de la Salut de Bellvitge. L’objectiu: que els nens i nenes perdin la por a l’anomenada bata blanca dels professionals sanitaris. Els infants, acompanyats pels seus tutors, es van desplaçar al campus de Bellvitge per sotmetre els seus respectius peluixos a un reconeixement complet. El projecte HOP es duu a terme a més de 90 països. © Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx.

Seguretat alimentària a la festa ExpAliments El novembre passat, va tenir lloc la tercera edició de la festa ExpAliments, organitzada per la Universitat de Barcelona, a través del campus de l’Alimentació de Torribera, i en la qual va col·laborar l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Un miler de visitants van poder participar en la vintena d’activitats organitzades per més d’un centenar de professors i alumnes de la UB. El fil conductor va ser la seguretat alimentària. (Fotografies: 1. Taller sobre els anisàkids; 2. Taller sobre paràsits i cargols; 3. Alumnes i professors preparen una activitat; 4. Contacontes sobre el cicle de l’aigua).

Geoflaix, una mirada alternativa als objectes quotidians «GEOflaix! Una mirada alternativa als objectes quotidians» es va poder visitar del 14 de novembre al 14 de desembre a l’Edifici Històric de la UB. Organitzada per la Facultat de Geologia de la UB, l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC) i l’Institut Geològic de Catalunya i comissariada pel professor Xavier Delclòs, del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB, la mostra va tenir el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) - Ministeri de Ciència i Innovació i de la Xarxa d’Unitats de Cultura Científica.

laboratori LABORATORId’imatges D’IMATGES

17 17

NOTÍCIES

Segon mandat del rector Dídac Ramírez El passat 13 de desembre el Dr. Dídac Ramírez va prendre possessió com a rector de la UB, després que el 27 de novembre fos reelegit amb el 51,06 % del vot ponderat en la segona volta de les eleccions al Rectorat de la Universitat. El conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Dr. Andreu Mas-Colell, va presidir l’acte de presa de possessió, al qual també van assistir el secretari d’Universitats i Recerca, Sr. Antoni Castellà; el president del Consell Social de la UB, Sr. Salvador

Alemany, i els antics rectors de la UB Dr. Josep Maria Bricall, Dr. Joan Tugores i Dr. Màrius Rubiralta, entre altres autoritats. L’endemà van prendre possessió del càrrec els membres del nou equip de govern de la UB nomenat pel rector, format per: Isabel Miralles, de la Facultat de Dret, al capdavant de la Secretaria General; Jordi Alberch, de la Facultat de Medicina, com a vicerector de Recerca, Innovació i Transferència; Maria R. Callejón, de la Facultat d’Economia i Empresa, com a vicerectora de Polí-

tica d’Internacionalització, i Enric I. Canela, de la Facultat de Biologia, al capdavant del Vicerectorat de Política Científica. El Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura correspon a Lourdes Cirlot, de la Facultat de Geografia i Història; el d’Estudiants i Política Lingüística, a Gemma Fonrodona, de la Facultat de Química, i el d’Administració i Organització, a Carme Panchón, de la Facultat de Pedagogia. Josep A. Plana, de la Facultat de Geografia i Història, ocupa el Vicerectorat del Grup UB, TIC i Serveis Comuns, i Pere J. Quetglas, de la Facultat de Filologia, el de Comunicació i Projecció. Al capdavant del Vicerectorat de Política Acadèmica i Qualitat hi ha Gaspar A. Rosselló, de la Facultat de Física, i el vicerector de Professorat és Manel Viladevall, de la Facultat de Geologia. Posteriorment es va incorporar com a vicerector de Política Docent Manel Viader. El rector Ramírez també va nomenar delegats del rector

com a comissionats: Virgínia R. Ferrer, de la Facultat de Pedagogia, com a comissionada per a Participació, Ocupabilitat i Emprenedoria Social; Misericòrdia Garcia, de l’Escola Universitària d’Infermeria, com a comissionada per a Desenvolupament Social i Envelliment; César Picado, de la Facultat de Medicina, com a comissionat per a Coordinació Hospitalària; Carina Rey, de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, com a comissionada per a Sistemes d’Informació i Documentació, i M. Teresa Garcia, de la Facultat de Filologia, com a comissionada responsable de Multilingüisme. L’actual equip de govern de la UB es va completar amb els nomenaments de David Vallespín, de la Facultat de Dret, com a delegat del rector per a la Governança, la Reforma d’Estatuts i Assumptes Jurídics, i de Gaspar Coll, de la Facultat de Geografia i Història, com a responsable del Parc de les Humanitats i Ciències Socials.

Presenten l’informe sobre transferència de tecnologia i coneixement entre universitat i empresa a Espanya La transferencia de tecnología y conocimiento universidad-empresa en España: Estado actual, retos y oportunidades és el títol de l’informe elaborat pel Dr. Xavier Testar, delegat del rector per a Accions Estratègiques d’Innovació de la UB i professor del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular, que es va presentar el proppassat mes de novembre a la seu de la Societat Econòmica Barcelonesa Amics del País (SEBAP). L’informe, editat el 2012 per la col·lecció de documents de la Fundació Coneixement i Desenvolupament (CYD), ofereix una visió històrica del procés de desplegament de la transferència a Espanya i la seva relació tant amb el marc legislatiu com amb la introducció del concepte de societat del coneixement en l’escenari europeu. Més en concret, aborda les característiques i limitacions de les principals modalitats de transferència: la investigació per contracte i la investigació col·laborativa —amb la demanda com a força motriu—, i la venda o llicència de la propietat industrial generada i la creació d’empreses derivades o spin-off, modalitats en què l’impuls prové de la mateixa ciència, és a dir, dels resultats de la recerca generats pels grups d’investigació i els departaments de les universitats. Tal com destaca el Dr. Xavier Testar, «Espanya ocupa la desena posició en el rànquing de països segons la producció científica i genera prop d’un 3 % de la producció científica mundial, però està situada al voltant del trentè lloc en capacitat d’innovació. L’estudi mostra que, malgrat els avenços que ha experimentat la transferència de tecnologia a Espanya els darrers anys, encara queda molt camí per recórrer per assolir unes taxes de transferència adequades a les capacitats de generació de coneixement del nostre sistema d’R+D públic».

El Dr. Xavier Testar, delegat del rector per a Accions Estratègiques d’Innovació de la UB, durant la presentació de l'informe.

NOTÍCIES

Es constitueix el Consell Acadèmic de la Unitat UB-Bullipèdia

El PCB a BioSpain Del 19 al 21 de setembre, el Bilbao Exhibition Centre (BEC) de Barakaldo va ser l’escenari de BioSpain 2012, la principal trobada biotecnològica del sud d’Europa, que en aquesta ocasió va duplicar la superfície amb l’objectiu de convertir-se en un dels principals esdeveniments mundials de generació de negoci i partenariat. La sisena edició d’aquesta trobada va batre rècords d’assistència: més de 1.500 delegats, 761 empreses de 25 països i 216 expositors (un 29 % més que el 2010), dels quals el 25 % tenen la seu en parcs científics i tecnològics. De la BioRegió de Catalunya hi van participar 200 professionals de 119 empreses i organitzacions, més d’un 20 % de les quals estan presents al Parc Científic de Barcelona.

Instal·lacions de la UB-Bullipèdia, al campus de l'Alimentació de la UB.

El 15 de novembre, el xef Ferran Adrià, com a promotor de la Bullipèdia en el marc de la futura El Bulli Foundation, va presidir la reunió constitutiva del Consell Acadèmic que forma la base de la Unitat UB-Bullipèdia. Aquesta unitat acadèmica, de suport i assessorament a l’ampli projecte Bullipèdia, s’ha creat arran del conveni de col·laboració signat el 23 d’octubre passat entre el rector de la UB, Dídac Ramírez, i Ferran Adrià en nom d'El Bulli Foundation. La Unitat UB-Bullipèdia, ubicada a la primera planta de l’edifici de la Masia del campus de l’Alimentació de Torribera (Santa Coloma de Gramenet), estarà coordinada acadèmicament pel professor Abel Mariné, catedràtic emèrit del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia, i per l’investigador Pere Castells, com a representant d'El Bulli Foundation. Castells durà a terme la coordinació entre la UB-Bullipèdia, la direcció del campus de l’Alimentació de la UB i l’equip d’experts de la UB i d’altres universitats i institucions que formen part del grup assessor. Els treballs dels membres del Consell de la UB-Bullipèdia es complementaran amb la feina dels experts permanents del projecte, dels experts específics ocasionals i d’estudiants d’ensenyaments superiors que col·laboraran en algun dels subprojectes aprovats en la reunió: Història de l'alta cuina occidental, Ciència i cuina, Tècniques aplicades a producte, Organització i gestió, Procés creatiu i Arxiu creatiu de productes. El mateix dia, Ferran Adrià va participar en l’acte de presentació del projecte Bullipèdia a la comunitat universitària (professors, alumnes i investigadors) del campus de l’Alimentació de Torribera. En l’acte, presidit pel director del campus, Màrius Rubiralta, també hi van participar l’alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, i els coordinadors acadèmics de la UB-Bullipèdia, els esmentats professor Mariné i l’investigador Pere Castells. En la seva presentació, Ferran Adrià va explicar les línies mestres del projecte de la Bullipèdia i va establir els objectius de la Unitat UB-Bullipèdia, ens que haurà de proporcionar l’assessorament acadèmic als treballs que elabori la Bullipèdia. Adrià va mostrar el web provisional del projecte i un vídeo promocional de la Bullipèdia presentat recentment a escala internacional. Per la seva banda, els coordinadors acadèmics van detallar el funcionament de la nova unitat, els membres de l’equip d’especialistes, la ubicació i les possibilitats de col·laboració amb el projecte d’experts i institucions interessades. L’acte, que es va organitzar com una activitat acadèmica del campus de l'Alimentació, va ser seguit per un gran nombre d'estudiants dels ensenyaments de Nutrició Humana i Dietètica i de Ciència i Tecnologia dels Aliments, graus que s’imparteixen al campus de Santa Coloma, així com per responsables acadèmics dels Centres Assistencials Dr. Emili Mira i del CETT, centre adscrit a la UB.

Eranet Mundus, exemple de bones pràctiques La Universitat de Barcelona va ser seleccionada per presentar les activitats de coordinació i difusió del consorci Eranet Mundus, tant a Europa com a Rússia, en el marc de la Conferència de Coordinadors dels Projectes Erasmus Mundus que va tenir lloc a Brussel·les els dies 20 i 21 de setembre. L’Agència Executiva d’Educació, Audiovisual i Cultura (EACEA) de la Comissió Europea, responsable dels programes d’educació continuada i dels Erasmus Mundus, entre d’altres, va demanar a la UB que fes aquesta presentació com a exemple de bones pràctiques, atès l’alt nombre de participants que ha obtingut el programa Eranet Mundus en la primera convocatòria. El programa de la UB és un dels 69 que han estat seleccionats entre els 693 programes concedits. L’objectiu d’Eranet Mundus és establir i promoure lligams acadèmics entre els centres russos i l’espai europeu d’educació superior (EEES). Hi participen tant estudiants de grau, com de màster, doctorat, postdoctorat i també professorat.

NOTÍCIES

Hospital Universitari de Bellvitge: 40 anys d’història

El passat mes de desembre van tenir lloc els actes de celebració del 40è aniversari de l’Hospital Universitari de Bellvitge, un centre hospitalari de prestigi adscrit al HUBc, el campus de la salut de la UB, que va ser inaugurat l’any 1972 al municipi de l’Hospitalet de Llobregat. Des de fa més de 25 anys, és un centre docent universitari vinculat a la Universitat de Barcelona, on s’imparteixen els estudis de Medicina, Infermeria, Odontologia i Podologia. A més, té un ampli programa docent de postgrau en aquestes quatre àrees de la salut, amb acreditació per formar especialistes en més de 40 especialitats. L’Hospital Universitari de Bellvitge és un dels cinc únics hospitals de Catalunya acreditats com a centres de tercer nivell, el màxim nivell de complexitat, que li permet atendre malalts que requereixen la més alta tecnologia. És l’hospital de referència comunitari per a més de 300.000 habitants de l’Hospitalet i el Prat de Llobregat, i és també centre referent en els processos que impliquen l’ús d’alta tecnologia per a més de dos milions d’habitants de les àrees Metropolitana Sud, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. En l’àmbit de la recerca, és un centre destacat internacionalment i forma part de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), un dels únics centres estatals acreditats amb el màxim nivell de recerca per l’Institut d’Investigació Sanitària Carlos III del Ministeri de Ciència i Innovació. A més, és part fonamental del nou Consorci Públic del Biopol de l’Hospitalet.

Inaugurada la placa de l’edifici Antoni Prevosti de la Facultat de Biologia A l’octubre va tenir lloc l’acte d’inauguració de la placa de l’edifici Antoni Prevosti de la Facultat de Biologia, una construcció de 19.987 metres quadrats de superfície que rep el nom en homenatge al Dr. Antoni Prevosti (Barcelona, 1910-2011), primer catedràtic de Genètica de l’Estat. Prevosti, considerat un referent en docència universitària, va començar a impartir la Genètica com a disciplina de la UB el curs 1955-1956, va impulsar línies de recerca en diversos àmbits d’aquesta branca i molts dels seus deixebles van fundar departaments de Genètica en universitats de tot Espanya.

La càtedra de Cristal·lografia i Mineralogia fa 100 anys El 1912, el professor Francisco Pardillo Vaquer va ocupar la càtedra de Cristal·lografia i Mineralogia, que s’acabava de crear a la Facultat de Ciències de la UB. També el 1912, a la Universitat de Munic, l’equip del físic Max von Laue, premi Nobel de Física el 1914, descobria la difracció de raigs X en fer incidir per primer cop un feix de raigs X sobre un cristall de sulfat de coure. Del 15 al 19 d’octubre, la Facultat de Geologia, adscrita al campus d’excel·lència internacional Barcelona Knowledge Campus (BKC), commemorava els 100 anys d’aquella càtedra, nucli històric de l’actual Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals. La cristal·lografia i la mineralogia són disciplines bàsiques per a l’estudi dels minerals. Conèixer l’estructura cristal·lina i les propietats fisicoquímiques dels minerals és clau per entendre’n el comportament i, per extensió, el de les roques en els processos geològics.

Pedagogia celebra el 20è aniversari de l’ensenyament d’Educació Social

Coincidint amb el Dia Mundial de l’Educació Social, la Facultat de Pedagogia de la UB va commemorar a principis del mes d’octubre passat els 20 anys que fa que s’imparteix a la UB l’ensenyament d’Educació Social. L’objectiu d’aquest ensenyament és proporcionar coneixements, destreses, actituds i habilitats orientades al disseny, al desenvolupament i a l’avaluació de recursos, plans, programes i projectes socioeducatius que s’emmarquen en diferents contextos i col·lectius socials. Educació Social parteix d’una concepció integradora de l’educació en la societat i de les pràctiques educatives al llarg de tot el cicle vital i en els processos de canvi i participació social.

NOTÍCIES

Notícies

breus

Dos índexs de referència assenyalen el portal de la

Universitat de Barcelona com el tercer més llegible i accessible entre les vint universitats més importants de l'Estat. Els dos índexs, que calculen la llegibilitat de

textos en espanyol —amb la fórmula de Szigriszt i amb la de Fernández-Huerta—, constaten la bona posició del web de la UB, al davant del portal de la Universitat Pompeu Fabra, que se situa en quart lloc de la classificació. El web de la UB només ha estat superat pels portals de la Universitat Politècnica de Madrid i de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED). Aquestes classificacions estan incloses a l'article «Evaluación de la legibilidad de webs de universidades», publicat per la revista acadèmica El Profesional de la Información.

Més de 300 persones van assistir el passat 3 d’octubre a l’Ateneu

Barcelonès a la presentació del llibre del rector de la UB, Dídac Ramírez, Universitat, valors i societat (La Magrana, 2012). Al nou

volum, Ramírez reuneix per primer cop una selecció dels seus escrits assagístics, compresos entre el 1994 i el 2012, que ofereixen una reflexió incisiva sobre el nostre temps i sobre la construcció d’una societat que ara més que mai demana respostes. La crisi que estem vivint no és només econòmica, sinó que afecta tots els àmbits de la societat i, molt especialment, el sistema de valors en què se sustenta. En un moment de canvis tan intensos i ràpids, dominat per un sentiment generalitzat d’incertesa i de poca confiança en la planificació del futur, sorgeix la necessitat urgent de reflexionar sobre aquests valors, replantejar la seva funció i buscar-ne l’equilibri.

El 21 de setembre es va presentar a la UB l’Observatori de l’Estudiant, que té com a finalitat promoure i elaborar estudis en l’àmbit de la vida universitària que permetin millorar les polítiques que afecten aquest col·lectiu. El

nou Observatori vol aportar informació i dades sistemàtiques, qualitatives, quantitatives i rellevants, i posar-les a disposició de les autoritats universitàries per facilitar i garantir que els processos de presa de decisions estan degudament documentats i motivats. L’objectiu és millorar les polítiques universitàries mitjançant la participació activa dels estudiants sustentada en estudis periòdics i sistemàtics sobre les condicions de vida i d’estudis, la participació i els perfils dels estudiants de la UB, i comptant amb professors experts en els diferents àmbits relacionats amb l’objecte de l’observatori.

recerca

Nova resta de neandertal a la cova del Gegant de Sitges

Un equip científic interdisciplinari format pels arqueòlegs Montserrat Sanz, Joan Daura i Josep M. Fullola, de la Universitat de Barcelona; Laura Rodríguez i Rebeca García González, de la Universitat de Burgos; Rolf Quam, de la Universitat de Nova York, i Juan Luis Arsuaga, de la Universitat Complutense de Madrid, ha identificat una dent incisiva de neandertal procedent del jaciment arqueològic de la cova del Gegant, a Sitges (Garraf). Es tracta d’una de les escasses restes neandertals que es coneixen a Catalunya, que es redueixen a quatre: la mandíbula de Banyoles; la dent de la cova de Mollet, a Girona; la mandíbula de la cova del Gegant, i la dent trobada en aquest mateix jaciment que ara ha estat identificada (totes dues dipositades en la Col·lecció

Villalta, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona). La cova del Gegant es converteix, així, en l’indret que més restes humanes neandertals ha aportat fins ara. La dent incisiva de la cova del Gegant, que fins ara no havia estat identificada com a humana, procedeix en concret de les excavacions realitzades els anys 1974-1975, que van ser coordinades per J. F. de Villalta. La identificació d’aquesta nova resta humana ha estat possible gràcies a la revisió de la col·lecció de la cova del Gegant al Museu de Ciències Naturals de Barcelona que han dut a terme els arqueòlegs de la UB. Malgrat que la col·lecció arqueològica va ser estudiada en el seu moment i se’n van publicar diferents estudis, aquesta dent humana va passar desapercebuda.

L’Encantat de Begues: l’estatueta prehistòrica de ceràmica més antiga de la península Ibèrica En el decurs de la campanya d’excavacions a la cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat), membres del Col·lectiu per la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG), en col·laboració amb el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB, han trobat el tronc, amb un braç complet i l’inici de l’altre, d’una figureta humana elaborada en ceràmica. La seva posició cronoestratigràfica la situa com l’estatueta de ceràmica més antiga, a hores d’ara, de la península Ibèrica, concretament s’estima que té 6.500 anys d’antiguitat. Totes les seves característiques responen al que, en prehistòria, podríem definir com un ídol. Els investigadors han tingut en compte aquest component magicoreligiós, i el fet que als habitants de Begues sempre se’ls ha donat tradicionalment el malnom d’Els Encantats, per batejar la figureta com l’Encantat de Begues. La peça, que ha estat escollida per la prestigiosa revista National Geographic com una de les deu principals troballes arqueològiques del 2012, és un indici important de la rellevància que podria haver tingut Can Sadurní durant el neolític. No és la primera troballa d’aquest període que s’ha fet a la cova, on els investigadors del CIPAG hi excaven des de fa trenta-quatre anys i on anteriorment també s’han identificat les evidències més antigues del processament i consum de cervesa del continent europeu. Aquests descobriments indiquen que a Can Sadurní s’hi podrien haver celebrat trobades crucials per reunir grups dispersos en el territori i que necessitarien aquestes reunions per assegurar la seva reproducció econòmica, ideològica i sexual. Les excavacions a Can Sadurní s’inclouen en el projecte La prehistòria al sud-est del Llobregat. De la costa al massís del Garraf-Ordal, que coordinen el catedràtic del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB Josep Maria Fullola i el prehistoriador i arqueòleg Manuel Edo, president del CIPAG. Les excavacions, dirigides pels investigadors Manuel Edo i Ferran Antolín, tenen el suport de l’Ajuntament de Begues, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del Centre d’Estudis Beguetans, així com d’altres entitats i empreses locals, com ara les caves Montau de Sadurní, en el terreny de les quals se situen la cova i la masia de Can Sadurní.

recerca

El projecte 1000 Genomes seqüencia el genoma de més d’un miler de persones d’arreu del món El consorci internacional 1000 Genomes, impulsat per equips de recerca dels Estats Units, Alemanya, el Regne Unit i la Xina, ha seqüenciat el genoma de 1.092 persones per catalogar la variació genètica en l’espècie humana i analitzar la seva incidència en algunes malalties (Nature, 2012). El biòleg Marc Via, de la Unitat d’Antropologia (Departament de Biologia Animal), és un dels coautors de l’article. «El projecte 1000 Genomes —explica— ens ha permès identificar diver-

ses formes de variabilitat del genoma humà amb un nivell de resolució superior al d’estudis anteriors, amb un èmfasi especial en les possibilitats d’aplicabilitat en estudis de genètica biomèdica». L’estudi descriu un catàleg de 38 milions de mutacions en un únic nucleòtid del DNA (polimorfisme de nucleòtids simples, SNP), presents en la població humana. També s’han identificat 1,4 milions de petites insercions i delecions i altres fonts de variabilitat del genoma humà».

Les illes Medes i el Montgrí: quatre dècades de recerca al fons marí

El fons marí de les illes Medes i el Montgrí: quatre dècades de recerca per a la conservació és el títol del nou volum de la col· lecció Recerca i Territori, que ha estat editat pels experts Bernat Hereu, del Departament d’Ecologia de la UB, i Xavier Quintana, director de la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis. Coordinen la nova publicació els experts Àlex Lorente, Marc Marí, Antoni Roviras i Maria Pilar Carabús, i en són revisors Joandomènec Ros, catedràtic del Departament d’Ecologia de la UB,

i Josep M. Gili, subdirector de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC). La monografia, que vol aprofundir en el coneixement dels espais naturals i aportar dades per millorar-ne la gestió, recull les principals conclusions dels estudis científics de seguiment de les darreres dècades al fons marí de les illes Medes i al litoral del Montgrí en diferents àmbits de l’ecologia i la biologia marines. L’obra ha estat publicada per la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis i el Museu de la Mediterrània.

El camuflatge més antic del món en insectes Una larva d’insecte que va viure durant el cretaci, fa 110 milions d’anys, i que apareix recoberta de restes vegetals, és l’evidència de camuflatge en insectes més antiga coneguda fins ara, segons un article de la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS, 2012). El treball es basa en l’estudi d’una peça excepcional d’ambre descoberta el 2008 al jaciment d’El Soplao (Cantàbria), el més extens i ric en ambre de l’era mesozoica a Europa. L’estudi mostra que el comportament del camuflatge i les adaptacions morfològiques que hi estan relacionades van aparèixer molt aviat en els insectes, ja a l’època dels dinosaures. Participen en l’estudi els investigadors Ricardo Pérez de la Fuente i Xavier Delclòs, del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB; Enrique Peñalver, del Museu Geominer de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya i altres experts del CSIC i la Universitat de Kansas (EUA).

recerca

Selecció de quiralitat en sistemes moleculars Moltes biomolècules i estructures biològiques, com ara les de forma helicoïdal, tenen la peculiaritat que no es poden superposar amb la seva imatge especular, encara que les dues formes —o enantiòmers— són en molts aspectes equivalents. Aquest fenomen es coneix com a quiralitat. En els sistemes biològics, no se sap la raó per la qual només apareix un dels dos enantiòmers possibles. En un treball publicat a Nature Communications per un equip de la UB encapçalat per Francesc Sagués, catedràtic del Departament de Química Física i membre de l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia (IN2UB), s’ha demostrat experimentalment la possibilitat de seleccionar la quiralitat d’un mateix sistema mitjançant dos mecanismes, un de físic (flux en remolí) i un altre de químic (dopant quiral). A escala supramolecular els dos mecanismes es poden acoblar i competir per seleccionar la quiralitat d’un sistema.

Darrers avenços en epigenètica Un estudi publicat a finals del 2012 a la revista Nature Genetics oferia els resultats de la seqüenciació completa de l’epigenoma i del genoma en pacients afectats de leucèmia. El treball, dirigit per l’investigador Iñaki Martín-Subero, de la Facultat de Medicina de la UB i de l’IDIBAPS, forma part del projecte del Consorci Espanyol per a l’Estudi del Genoma de la Leucèmia Limfàtica Crònica que coordinen Elías Campo, de la UB i de l’Hospital Clínic, i Carlos López-Otín, de la Universitat d’Oviedo. Si en els estudis genè-

tics anteriors es van identificar més de 1.000 gens mutats en la leucèmia limfàtica crònica, l’anàlisi de l’epigenoma ha revelat més d’un milió d’alteracions epigenètiques en aquesta malaltia. Es tracta, segons els investigadors, d’una troballa que indica que l’epigenoma de les cèl·lules pateix una reprogramació massiva en el procés de desenvolupament del càncer. Altres avenços en aquesta disciplina són els resultats obtinguts en un estudi amb 36 parelles de bessones, en què una d’elles tenia diagnòstic de càncer de

mama i l’altra estava sana. El treball va permetre identificar un canvi epigenètic que té lloc en la bessona que desenvolupa càncer de mama i que no està present en la bessona sana. La recerca, que es va publicar a la revista Carcinogenesis (2012), la va dirigir Manel Esteller, investigador ICREA de la Facultat de Medicina de la UB i membre de l’IDIBELL. Aquest grup de recerca també ha participat en l’elaboració del primer mapa epigenètic del DNA dels espermatozoides humans i de les seves possibles

alteracions en malalties. Els resultats, publicats a PLOS ONE (2012), ajuden a aclarir la variabilitat present en la generació següent, explica certs casos d’infertilitat masculina i proporciona elements per facilitar la recerca del tractament de la infertilitat masculina. Una altra de les conclusions és que no tots els espermatozoides d’un mateix individu són epigenèticament iguals, fet que contribueix a explicar per què els germans nascuts dels mateixos pares no són idèntics entre si.

Què va causar la supernova de l’any 1006?

Entre el 30 d’abril i l’1 de maig de l’any 1006 es va produir el fenomen estel·lar més brillant registrat mai a la història: una supernova o explosió estel·lar que van poder observar civilitzacions de diferents punts del planeta. Més de mil anys després, un equip liderat per la investigadora de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB Pilar Ruiz-Lapuente ha descobert que la supernova 1006 (SN 1006) es va produir probablement com a conseqüència de la fusió de dues estrelles nanes blanques.

En el treball, publicat a Nature en portada, s’han estudiat les estrelles existents a la zona a partir de la distància i de la possible contaminació per elements de la supernova, i els resultats revelen que no hi ha cap estrella que es pugui considerar progenitora d’aquesta explosió. Això fa pensar que el fenomen es va produir probablement per una col·lisió i fusió de dues estrelles nanes blanques de massa similar. En l’estudi també han participat el catedràtic Ramon Canal i l'investigador Javier Mendez, de l'ICCUB.

recerca

Popularitat i similitud, elements clau en el creixement d’una xarxa

Els investigadors de la Facultat de Física de la UB Marián Boguñá i M. Àngels Serrano.

Internet, les xarxes socials i molts dels sistemes biològics són xarxes reals dinàmiques que creixen gràcies al fet que els seus elements es connecten entre ells. Per exemple, quan una persona decideix apuntar-se a una xarxa social, com ara Facebook, està creant un nou element de la xarxa, anomenat node, i alhora ha de triar amb quins altres elements dels que ja hi participen es vol connectar. Aquesta tria determina l’estructura de la xarxa, que està íntimament relacionada amb la seva funcionalitat i comportament. Un treball publicat a Nature en el qual han participat els investigadors de la Facultat de Física de la UB Marián Boguñá i M. Àngels Serrano desenvolupa un model que mostra que, a més de la popularitat, la similitud també és un factor determinant en el creixement de les xarxes. La popularitat d’un node es mesura pel nombre de connexions que té, com ara el nombre d’amics a Facebook. En les xarxes, la popularitat es tradueix en més connectivitat. La similitud, per contra, és un concepte més difícil de codificar que té a veure amb l’afinitat entre els nodes. Així, nodes que són similars tenen més probabilitat de connectar-se encara que no siguin populars. Aquest fenomen, conegut com a homofília en les ciències socials, s’ha observat en moltes xarxes reals.

Estudiar el DNA amb molècules individuals Per poder estudiar les molècules individuals s’utilitzen pinces magnètiques, una tècnica que consisteix a preparar molècules de DNA unides a boletes magnètiques d’un micròmetre que po-

den ser manipulades per un sistema d’imants que hi apliquen forces. Amb aquest sistema es poden mesurar canvis de longitud de les cadenes de DNA i deduir-ne el treball realitzat. El Grup de Recerca Consolidat de Física de Biomolècules i Sistemes Petits (Small Biosystems Lab), de la Facultat de Física de la UB, encapçalat per Fèlix Ritort, ha utilitzat aquesta tècnica recentment per desenvolupar un estudi, publicat a Nature Physics, en el qual es demostra que és possible obtenir l’energia lliure —un valor que permet determinar la condició d’equilibri i l’espontaneïtat d’una reacció química— dels estats cinètics del DNA, mitjançant l’aplicació de teoremes de fluctuació, utilitzats habitualment en física estadística. Una caracterització adequada d’aquests estats moleculars pot tenir nombroses aplicacions en diferents àmbits, que van des de la nanotecnologia fins a la biofísica. Així mateix, la investigadora del mateix grup Maria Mañosas ha liderat un treball, publicat a Science, en què es demostra experimentalment l’existència d’un camí (bypass) per evitar les lesions del DNA durant el procés de replicació. Aquest camí havia estat proposat teòricament als anys setanta.

Fàrmac immunosupressor aplicat a malalties neurodegeneratives La rapamicina, un fàrmac emprat per evitar el rebuig en trasplantaments, podria retardar l'aparició de malalties neurodegeneratives, com ara l'Alzheimer i el Parkinson. Aquesta és la conclusió d'un estudi publicat a la revista Nature en què ha col·laborat Isidre Ferrer, catedràtic d’Anatomia Patològica de la Facultat de Medicina de la UB i cap del Grup de Neuropatologia de l'IDIBELL i l'Hospital Universitari de Bellvitge. Els resultats de l’estudi mostren com aquest fàrmac permet que dues proteïnes —la Uchl1 i el seu mirall— es mantinguin juntes en el citoplasma, cosa que permetria corregir els errors que es produeixen en la malaltia de Parkinson. En aquesta malaltia s’observa una reducció de la proteïna Uchl1 i, a més, la seva proteïna mirall es localitza al nucli i no al citoplasma. Per això, els investigadors van buscar un mètode per extreure la proteïna mirall del nucli i fer-la interaccionar amb la proteïna original Uchl1. Aquesta investigació, desenvolupada in vitro, ha permès descriure un mecanisme molt nou i poc conegut: cal que la proteïna que s'acumula al nucli —la proteïna mirall de la Uchl1— pugui sortir al citoplasma i unir-se a la proteïna Uchl1 per tal que el sistema funcioni. Amb la rapamicina no es pot curar la malaltia de Parkinson, però es pot retardar l’aparició d'algunes malalties neurodegeneratives.

premis i distincions

El catedràtic Pedro Alonso, del Departament de Salut Pública, el professor emèrit Miguel Ángel Asenjo, del mateix Departament, i Josep M. Gatell, catedràtic del Departament de Medicina, van rebre al mes de setembre la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari

Premis i distincions

Els artistes Adrián Espinós, Mar García, Jennifer Owens i Joan Mi quel Porquer, llicenciats en Belles Arts per la UB, i Clàudia Pagès, estudiant de Belles Arts de la mateixa Universitat, es troben entre els deu guanyadors de la cinquena edició del concurs de pintura i fotografia ART<30. L’Escola Superior de Cinema i Au diovisuals de Catalunya (ESCAC) i la seva productora, Escándalo Films, han rebut el Premi Tendències 2012 en la categoria d’Indústria Cultural Consolidada. El director de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), Joan J. Gui novart, va ser elegit el passat mes de setembre president de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (IUBMB). Dos huérfanos en China, de l’escriptor castellonenc Héctor Sánchez Mingui llán, és l’obra guanyadora de la vuitena edició del Premi Eurostars Hotels de narrativa de viatges, certamen organitzat pel Grup Hotusa en col·laboració amb l’editorial RBA Libros i la Universitat de Barcelona. 1

El lingüistes de la UB Cedric Boeckx i Txuss Martín han guanyat el II Premi Internacional de Recerca en Filologia Catalana Joan Solà, en aquesta edició dedicat a la sintaxi. La directora general de la Fundació Bosch i Gimpera, M. Carme Verda guer, ha estat nomenada vicepresidenta de ProTon Europe, en la darrera convenció anual d’aquesta associació europea de transferència de coneixement. El doctor per la Universitat de Barcelona Juan Fortea Ormaechea ha estat el guanyador de la primera edició del Premi Neuron BioPharma a la millor tesi doctoral en neurociències. 2 La Facultat de Pedagogia ha rebut la Distinció Jaume Vicens Vives 2012 en la modalitat col·lectiva pel projecte Responsabilitat social i aprenentatge a la universitat. Abel Mariné Font, catedràtic emèrit del Departament de Nutrició i Bromatologia de la UB, ha estat distingit amb el III Premi Ramon Turró a la trajectòria d’excel·lència en el camp de la nutrició. Xavier Hernández Alias, un jove estudiant de batxillerat de l’Escola Pia de Sitges, ha rebut el màxim guardó en la tercera edició del Premi UB-Ferran Adrià amb Gallina Blanca pel seu treball Química tres estrelles. Fisicoquímica de la cuina molecular.

premis i distincions

El 16 d’octubre va tenir lloc a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) l’acte d’ingrés de M. Teresa Anguera, catedràtica del Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament, i Jordi Camarasa, catedràtic del Departament de Farmacologia i Química Terapèutica, com a nous acadèmics corresponents. 3 La professora Laura Herrero, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Farmàcia de la UB, és l’única investigadora de tot l’Estat que ha estat distingida amb el Premi Rising Star de la Fundació Europea per a l’Estudi de la Diabetis (EFSD) i la farmacèutica Jansen. 4 XOveT, un producte alimentari a base de pols d’espina d’anxova, elaborat per les estudiants Mireia Godoy i Anna Simon, del màster oficial de Desenvolupament i Innovació d’Aliments de la UB, ha estat distingit amb el premi especial a la innovació alimentària en el concurs Écotrophélia Europa. El Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED) ha atorgat el Premi Jove Investigador de l’Any a Albert Giralt, investigador d’aquesta xarxa al Departament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències de la Facultat de Medicina de la UB. El professor Carles Simó Torres, catedràtic de Matemàtica Aplicada de la UB des de l’any 1978, ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Recerca 2012. La Dra. Verònica Violant, professora del Departament de Didàctica i Organització Educativa, ha rebut El Premi Diamant de la Recerca 2012 atorgat pel Consell Mundial d’Acadèmics Universitaris i la Psychology Investigation Corp.

dística de la Facultat de Matemàtiques de la UB, ha guanyat la segona edició del Premi Albert Dou, que atorga la Societat Catalana de Matemàtiques. L’estudi Territory, identity, and federalist preferences: survey and experimental evidence ha rebut l’ajut de la Càtedra Pasqual Maragall d’Economia i Territori en l’àmbit de la política pública en la convocatòria del 2011. Els autors del treball guardonat són Laia Balcells (Universitat de Duke i Institut d’Anàlisi Econòmica, CSIC), José Fernández Albertos (Institut de Polítiques i Béns Públics, CSIC) i Alexander Kuo (Universitat de Cornell). El Dr. Dídac Ramírez ha rebut el títol de membre d’honor de l’Institut Medicofarmacèutic de Catalunya en reconeixement i estima com a rector de la Universitat de Barcelona. 6 Dolors Bramon, professora d’Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat de Barcelona, va ingressar el 20 de novembre passat a l’Institut d’Estudis Catalans com a membre numerària de la Secció Històrico-Arqueològica. Iproteos, SL, empresa derivada o spin-off de la Universitat de Barcelona i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), ha obtingut el segon premi en els guardons RedEmprendia de la Universitat a l’Empresa. 7 Investigadors del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la UB i del Centre de Visió per Computador de la UAB han guanyat el tercer premi de dispositius Kinect en el camp de la intel· ligència artificial.

Quique Bassat, investigador del Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB) i professor del màster de Salut Global, de l’ISGlobal-UB, ha estat seleccionat com un dels deu joves més excel·lents del món el 2012 per la Jove Càmera Internacional. 5

Deu professors i professores de la Facultat de Medicina de la UB han estat guardonats amb els Premis a l’Excel· lència Professional 2012 del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). Els guardonats són: Concepció Bru, Margarita Admetlla, Francesc Xa vier Carné, M. Cinta Cid, Agustín Franco, Agustí Jornet, M. Asunción Moreno, Francesca Pons, Josep Ro ma i Ramon Salazar.

Arturo Valdivia, doctorand del Departament de Probabilitat, Lògica i Esta-

El XVI Premi Claustre de Doctors de la UB s'ha adjudicat a l’investigador Ma

nuel Irimia, per la tesi doctoral Cambio genómico y evo-devo: origen y evolución del sistema nervioso central en cordados, dirigida pel catedràtic del Departament de Genètica de la Facultat de Biologia Jordi Garcia. En la convocatòria del 2012 dels ajuts que atorga la Secretaria d’Universitats i Recerca a través de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), se n’han concedit quinze a investigadors de la UB: Alegria Borràs, Albert Maydeu, Moritz Schulz, Mire ia Freixa, Joan Maria Llobet, Albert Solé, Joaquim Prats, Rosina More no, Eduardo Mariño, Joan Sanmartí, Àlex Tarancón, Antonio Felipe, Je sús Marín i José Martínez. El Consell de Recerca Europeu (ERC) ha concedit un advanced grant a la catedràtica de la UB Susana Narotzky, del Departament d’Antropologia Cultural i d’Història d’Amèrica i Àfrica. El 18 de desembre es van atorgar els Premis del Consell Social i de la Fundació Bosch i Gimpera. El Premi José Manuel Blecua l’ha obtingut enguany la pintora i historiadora de l’art Conxita Boncompte. John Jairo Aponte ha guanyat el Premi Ramon Margalef. La col·laboració entre l’empresa La Farga Lacambra i el Centre de Disseny i Optimització de Processos Materials (DIOPMA), adscrit al Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica, ha estat mereixedora del Premi Antoni Caparrós. Neurotec Pharma, spin-off de la UB a la Bioincubadora PCB-Santander i participada per la Universitat, s’ha endut el Premi Senén Vilaró a la millor empresa innovadora. Raimon Jané, professor del màster d’Enginyeria Biomèdica de la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya i investigador de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), ha estat elegit president de la Societat Espanyola d’Enginyeria Biomèdica (SEIB). El Dr. Josep Maria Ustrell, professor del Departament d’Odontostomatologia de la Facultat d’Odontologia de la UB, ha estat nomenat acadèmic fundador de l’Acadèmia Espanyola d’Estudis Històrics d’Estomatologia i Odontologia.

universitat i societat

La Universitat de Barcelona signa el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022

Acte de signatura del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022.

L’ACUP i PIMEC acorden impulsar la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació Francesc Xavier Grau, president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), i Josep González, president de PIMEC, patronal de les micro, petites i mitjanes empreses de Catalunya, van signar, el setembre passat, un conveni de col·laboració amb l’objectiu de dur a terme conjuntament el desplegament i la difusió de la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació (PCTI). El conveni preveu posar en marxa i desenvolupar aquesta Plataforma, coordinada per l’ACUP i oberta a la participació de nous socis, tant de l’àmbit empresarial com universitari; organitzar congressos, tallers, conferències, seminaris i activitats de formació i divulgació, de manera independent o en associació amb altres institucions, i elaborar i divulgar estudis i informes específics.

El Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona va acollir l’11 de novembre l’acte solemne de formalització del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022, al qual van assistir un centenar de representants de les més de 800 entitats, col·legis professionals, gremis, sindicats, universitats, escoles i empreses que han participat en l’elaboració del document. El Compromís té com a objectiu principal orientar l’acció de les organitzacions signants, i també la de l’Ajuntament de Barcelona, per avançar col·lectivament en la construcció i transformació d’una ciutat més sostenible. La UB ha participat al llarg del darrer any en la confecció de l’esborrany del Compromís renovat per al període 2012-2022 mitjançant les contribucions presentades en sessions de debat i al fòrum web, i a través del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat. Al mes d’octubre també va participar en la convenció de signants, en què es va consensuar la versió final del text. A aquest acte de signatura hi va assistir en representació de la UB el Dr. Jordi Serra, aleshores delegat del rector per a sostenibilitat. Aquesta activitat está integrada en l’acció LE-8.15 del Pla de sostenibilitat UB, que preveu «cooperar amb xarxes universitàries que treballin en sostenibilitat des de diferents perspectives».

Participació a Conama Igualment, i coincidint amb l’onzena edició del Congrés Nacional de Medi Ambient (Conama), que va tenir lloc al novembre a Madrid, la UB va signar un conveni de col· laboració amb la Fundació Conama per promoure la participació institucional de la Universitat en aquest esdeveniment. L’acord inclou l’assistència gratuïta al congrés d’estudiants dels ensenyaments de la UB o la presentació de ponències tècniques. En el Conama 2012 es van dur a terme gairebé 150 activitats, impartides per més de 800 ponents de renom. Hi van assistir al voltant de 7.000 persones, procedents de prop de 1.800 entitats de tota mena. Les activitats estaven classificades en deu àrees temàtiques vinculades al medi ambient: energia i canvi climàtic, societat, economia, tecnologia i innovació, urbanisme i edificació, mobilitat i transport, territori i desenvolupament rural, qualitat ambiental, aigua i biodiversitat. Atesa la bona valoració que en van fer els participants de la UB, es treballarà per promoure més la implicació de la Universitat en la propera edició del congrés. Així, es fomentarà la presència de grups d’estudiants i la presentació de comunicacions tècniques d’investigadors i gestors de sostenibilitat de la UB en aquest fòrum.

Pacte per a la indústria a Catalunya

L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona va acollir el passat 3 de desembre la signatura del Pacte per a la indústria a Catalunya, acordat per col·legis tècnics i professionals, diverses universitats, centres tecnològics, organitzacions empresarials i els sindicats CCOO i UGT. El pacte es basa en el principi que la indústria moderna és la via més factible per revertir la situació de destrucció d’ocupació i de disminució de l’activitat econòmica, i defensa una aposta ferma per la recerca i el desenvolupament, per millorar la formació de les persones, des de l’educació primària fins als estudis acadèmics més avançats i per prestar una atenció especial als processos de transferència de coneixement.

universitat i societat

La UB participa en el 48h Open House BCN Per tercer any consecutiu, la Universitat de Barcelona va participar en el 48h Open House BCN, el festival d’arquitectura de Barcelona que impulsa l’organització cultural Arquitectura Reversible i que durant dos dies obre l’accés de manera gratuïta a 150 edificis de tots els barris de la ciutat, de totes les èpoques i tipologies. Durant el cap de setmana del 27 i 28 d’octubre passat, la ciutadania va poder visitar tres espais emblemàtics de la UB: l’Edifici Històric, situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, els Pavellons Güell, al campus de la Diagonal Portal del Coneixement, i el Pavelló de la República, al parc de la Clota, pròxim al campus de Mundet. El projecte Open House, que va aterrar a Barcelona l’any 2010, va néixer a Londres el 1992 i, en aquests vint anys, s’ha expandit a altres ciutats paradigma de l’arquitectura i el disseny. En l’actualitat s’organitza a vint-i-una ciutats internacionals, entre les quals destaquen Nova York, Hèlsinki, Roma o Melbourne.

El SEM inaugura comunitat virtual, desenvolupada conjuntament amb l’IL3-UB

Alumni UB supera els 8.000 associats

El 4 de desembre passat, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va presentar als seus treballadors la nova comunitat de formació, form@sem, desenvolupada conjuntament amb l'Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona (IL3-UB). L’objectiu d’aquesta plataforma és millorar les competències professionals dels treballadors, a partir de crear un espai viu des d’on puguin accedir a informació i recursos, així com compartir i construir coneixement de manera col·laborativa. La prova pilot va consistir en una acció formativa en línia sobre aspectes legals en assistència extrahospitalària, i dues sessions clíniques en línia, titulades «Arítmies a pediatria» i «Actuacions de les unitats SEM en accidents d’indústria química. Anàlisi i propostes».

L’associació d’antics alumnes de la Universitat de Barcelona, Alumni UB, registra unes xifres de desenvolupament similars a les de les universitats de Cambridge, Amsterdam i Ginebra i es preveu que cada any augmenti el nombre d’associats, que actualment ja supera els 8.000. «Les dades mostren que hem assolit un bon nombre d’incorporacions de socis a Alumni UB, tenint en compte que encara som una entitat molt jove —creada l’any 2010— i que tenim un gran recorregut per créixer, amb taxes que s’haurien de moure entre 1.500 i 3.000 nous socis cada any», va explicar la vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la UB, Lourdes Cirlot, durant la reunió anual del Consell de Notables de l’associació que va tenir lloc el 18 de desembre. El director d’Alumni UB, Jordi Garcia, s’adreça als membres del Consell de Notables durant la reunió.

Col·laboració entre la UB i la Universitat d’Andorra

Els rectors Dídac Ramírez i Daniel Bastida.

El 20 de novembre passat, els rectors de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, i de la Universitat d’Andorra, Daniel Bastida, van formalitzar un conveni de col·laboració, de quatre anys de durada, amb l’objectiu d’ampliar la cooperació de les dues institucions en els diferents àmbits de l’activitat universitària, especialment en recerca, formació reglada de primer, segon i tercer cicles i formació continuada.

Promoció estudiants d’últim curs Quota de 0€ primer any

Acabes els teus estudis a la UB aquest any? Inscriu-te a Alumni UB abans del 30 de setembre i tindràs quota de soci 0 € durant un any.

Promoció PAS i PDI

Quota de 0€ primer any

Si treballes a la UB, inscriu-te a Alumni UB i tindràs quota zero € el primer any i un 20% de descompte en les quotes successives (40 €).

”la Caixa”

Persones com tu mouen el món A l’Obra Social ”la Caixa”, mantenim el nostre compromís de donar suport al talent i l’excel·lència acadèmica, per impulsar el progrés de la nostra societat. En aquesta convocatòria oferim 120 beques internacionals per cursar estudis de postgrau a Amèrica del Nord, Europa i Àsia. Informa-te’n al nostre web.

www.laCaixa.es/ObraSocial

* VINE A CONÈIXER TOTS ELS PRODUCTES DE LA UB A: • Botiga UB – Edifici Històric

Gran Via de les Corts Catalanes, 585

• Botiga UB – Edifici Àrea de Formació Complementària Gran Via de les Corts Catalanes, 582

• Facultat d’Economia i Empresa - Llibreria l’Economista • Facultat de Biologia - Copisteria Rey Center • Facultat de Física i Química - Copisteria Rey Center • Facultat de Farmàcia - Copisteria Rey Center • Facultat de Dret - Llibreria Marcial Pons • Parc Científic de Barcelona - Restaurant Universitas