Les comarques on van néixer els autors de la música de
RECULL DELS TREBALLS DE RECERCA REALITZATS PELS ALUMNES A CIÈNCIES SOCIALS. SEMINARI DEL PROFESSORAT DE MÚSICA
curs 2008 - 2009
Anem a ball! ÀNIMES BESSONES Escola CAN SALVI– SALVI– Sant Andreu de la Barca - P5 DANSA> Ànimes Bessones COMPOSITOR>Gerard COMPOSITOR>Gerard Termes
La comarca del Baix Llobregat
EL CASTELL
L’ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA
LA FONT DE LA ROVIRA
FESTES MÉS IMPORTANTS ELS BALLS DE GEGANTS
EL RIU LLOBREGAT PASSA PER ALGUNS POBLES DEL BAIX LLOBREGAT COM PALLEJÀ, MARTORELL, SANT ANDREU DE LA BARCA I SANT BOI.
GEGANTS DE PALLEJÀ EL MARTÍ I LA LAIETA
GEGANTS DE SANT ANDREU L’ANDREU I LA GUIMETA
A L’ESCOLA HEM BUSCAT INFORMACIÓ SOBRE GERARD TERMES I EL POBLE ON VA NÉIXER, PALLEJÀ. HEM APRÈS LA DANSA D’ÀNIMES BESSONES I ENS HEM FET PANDERETES PER ANAR A BALL.
Anem a ball! MASURCA ROMÀNTICA Escola Juncadella – Sant Vicenç dels Horts - 4t curs DANSA> Masurca Romàntica COMPOSITOR>Perepau COMPOSITOR>Perepau Jiménez POBLACIÓ> Argelaguer (Garrotxa)
La comarca de la Garrotxa
Argelaguer forma part de la comarca de la Garrotxa, província de Girona. El terme municipal té una extensió de 13 km2 i 183 m. d'altitud. Té 423 habitants. Els límits del terme municipal són al nord amb Tortellà i Sales de Llierca, a l'est i al sud amb Sant Ferriol i a l'oest amb Sant Jaume de Llierca. El poble es troba situat a la vall del riu Fluvià damunt una extensa plana Un artesania tradicional del poble són les espardenyes i els esclops.
La capital de la comarca de la Garrotxa és Olot. És una ciutat especialment coneguda pel seu interès natural i per formar part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. En el terme municipal d'Olot es troben quatre volcans, el Montolivet, el Montsacopa, la Garrinada i el Bisaroques. Les contrades del voltant d'Olot també guarden un ric patrimoni natural amb els Aiguamolls de la Deu i la Moixina (un bosc amb aiguamolls), la Fageda d'en Jordà (excepcional a Catalunya i en el clima mediterrani per estar situada en un lloc pla), els volcans de Santa Margarida (que té un gran cràter amb una capella al centre) i el Croscat (amb un gran tall resultat de l'extracció de gredes que es va dur a terme en aquest volcà i que permet observar les capes de greda interiors).
Anem a ball! Quan arriba el bon temps Escola La Guàrdia –Sant Vicenç dels Horts - 3r i 4t DANSA> Quan arriba el bon temps COMPOSITOR>Dani COMPOSITOR>Dani Violant
La comarca del Barcelonès
POBLACIÓ> Mataró (Maresme)
Barcelona del 2000, ciutat hereva dels Jocs del 92, ciutat transformada per rebre dignament aquest esdeveniment internacional, en la qual l'esforç realitzat per dur a terme aquesta transformació ha permès superar limitacions existents d'èpoques anteriors i ha significat l'obtenció de millores quantitatives i qualitatives en els seus serveis i en el seu entorn. La Barcelona que ara podem veure i de la qual podem gaudir és una nova Barcelona, mediterrània segons la seva tradició, que viu de cara al mar i és totalment oberta a altres cultures i pobles, que dóna i rep, que es fa rica i enriqueix.
Anem a ball! DANSA D’AMOR
DANSA> Rumba Dansa d’amor COMPOSITOR>Joan COMPOSITOR>Joan Garriga POBLACIÓ> La Garriga
Escola Mare de Déu del Rocio Sant Vicenç dels Horts 6è curs
La comarca del Vallès Oriental LA GARRIGA
La Garriga
El Vallès Oriental està situat a la Depressió Prelitoral catalana, a la meitat que correspondria al sector oriental de la fossa tectònica del Vallès, sector que s’estén entre les serralades Litoral i Prelitoral. La xarxa hidrogràfica s’organitza en dues conques: la del Congost, que flueix cap al Besòs en direcció sud-oest, i la del Tordera, que flueix cap al mar en direcció nord-est. El clima, bàsicament mediterrani, està alterat per la presència de les dues serralades ja esmentades i presenta freqüents inversions tèrmiques durant l’hivern.
Les temperatures són moderades a l’estiu i únicament es manifesta un veritable hivern climàtic a les zones de muntanya, al nord. La comarca presenta una vegetació natural típicament mediterrània, amb predomini de l’alzinar, les sureres i el pi; però també hi trobem alguns boscos de roure a les zones del Montnegre i del Montseny, i en aquest últim indret també hi ha boscos de fageda i avet.
Els terrenys d’ús agrícola s’han anat reduint en les últimes dècades a causa del desenvolupament de la indústria i la urbanització. Actualment hi predomina l’agricultura de secà dedicada principalment als cereals, el farratge, els llegums, la vinya, els fruiters, les patates i les oliveres, mentre que el sector de regadiu se centra en el conreu dels cereals, el farratge, les patates, els llegums i els productes de l’hort. D’altra banda, la ramaderia continua tenint una certa rellevància i en destaca la cria del boví, el porcí ii l’avicultura. La indústria, amb una presència menys significativa que el Vallès Oriental, és el fonament primordial de l’economia i els sectors principals en són el metal·lúrgic, el químic, l’alimentari, el tèxtil, el de la construcció i altres com el de l’electrònica, la fusteria, la indústria de la pell, etc. Aquest desenvolupament industrial ha creat una notable activitat urbanitzadora, tant per la construcció de grans polígons industrials i ciutats dormitori com per la construcció de segones residències, i alguns municipis, com ara Granollers, capital de la comarca, Mollet o Parets, tendeixen a formar conurbacions amb els municipis veïns, mentre que la població dels nuclis més petits de muntanya i la del típic poblament vallesà de masies disperses tendeix a desaparèixer
La Garriga, municipi català del Vallès Oriental, està ubicada a 40 quilòmetres de Barcelona, i a tocar del Parc natural del Montseny, ha experimentat un fort creixement degut al moviment demogràfic cap a la perifèria de la població de la capital catalana. El poble és travessat, de nord a sud, pel riu Congost, un afluent del Besòs, el qual ha estat recuperat en les darreres dècades, després d'haver estat intensament contaminat durant força anys. És coneguda en tota Catalunya per la seva indústria més important, la del moble, por les seves aigües termals, pels seus edificis modernistes i per les catifes que es realitzen durant la festa del Corpus Christi.
Anem a ball! LA MARXA DEL BARIDÀ Escola Sant Martí– Martí– Torrelles de Llobregat - P5 DANSA> Vals Nineta COMPOSITOR>Dani COMPOSITOR>Dani Álvarez POBLACIÓ> POBLACIÓ> Mataró (Maresme)
La Cerdanya
MÚSSER
Habitat des del neolític, el poble de Músser està documentat des del segle X (s'anomenava "Munciar"). Els carrers del nucli antic i la plaça Major són de gran interès perquè conserven plenament l'estructura medieval. Hi ha cases antigues amb arcades de pedra i balconades de fusta. Un conjunt de gran encís que s'ha preservat pel seu relatiu aïllament. Com a curiositat cal dir que fins ben entrat el segle XX va ser l'únic municipi cerdà on es conreava la vinya.
Segons la tradició, Músser va tenir un castell, el qual va construir el cabdill musulmà Musa II, i el poble va créixer al seu redós. Es diu d'aquest cabdill que tenia una filla molt bonica anomenada Oria Ben Musa que, havent mort molt joveneta, fou enterrada al lloc anomenat prat d'Ambell.
Anem a ball! LA MESTRESSA Escola St. Jordi – St. Vicenç dels Horts - 2n
La comarca del Baix Camp
DANSA> La Mestressa COMPOSITOR>Guillem COMPOSITOR>Guillem Anguera
MONTROIG DEL CAMP
Montroig del Camp és un municipi de la comarca del Baix Camp, situat al centre de la comarca, entre la serra de Colldejou i el mar Mediterrani. Com a monuments importants hi destaca l’església de Sant Miquel, de gòtic renaixentista i amb un doble portal totalment renaixentista (1574-1610). Sobre un penyal de roca molt erosionat s’alça el Santuari de la Mare de Déu de la Roca. Al Mas d’en Miró, propietat del pare de Joan Miró (zona de les Pobles), hi va residir el pintor llargues temporades des de 1911. Del calendari festiu destaquen la Fira multisectorial el primer cap de setmana d’agost i el Cap de Setmana Mironià al juny, a més de la programació dels Banys de la Lluna que omplen les nits d’estiu, les festes de Sant Jaume de Miami, i la Festa Major de Sant Miquel amb el seu Mercat Medieval. Actualment Montroig del Camp té més de 12000 habitants, amb molta immigració (més del 31% del cens) i repartits entre els nuclis de Montroig, Miami Platja, les Pobles i més de vint urbanitzacions. Les principals fonts de riquesa del municipi són el turisme, la construcció, l’agricultura i els serveis. L’any 2003 la Generalitat va declarar Montroig del Camp municipi turístic.
Anem a ball! LA JOTA D’ARSÈGUEL escola La Vinyala – 4t curs - Sant Vicenç dels Horts DANSA> La jota d’Arsèguel COMPOSITOR> Artur Blasco POBLACIÓ> Arsèguel ( Alt
La comarca d’Alt Urgell
Arsèguel
Arsèguel és la capital catalana de l’acordió diatònic. Des de l'any 1976 s'hi celebra cada estiu la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu, el festival de música popular més antic dels Països Catalans. Si es desitja, es pot passar tota la nit escoltant melodies tradicionals d'arreu del món. Enguany se celebra els dies 28 , 29 i 30 de juliol. La Trobada d’acordionistes del Pirineu se celebra els dies 26 i 27 de juliol És el festival de música tradicional més antic de Catalunya i actualment està considerat com el festival d’acordió diatònic més important d’Europa. Podem gaudir de músics d’aquí i de fora: Catalunya, Aragó, Euskadi, Portugal, Occitània, França, Bretanya, Itàlia, Suïssa, Baviera, Russia, Holanda, Irlanda, Anglaterra i fins i tot de l’Uruguai que ens fan viure una música ben tradicional a casa nostra. El Museu de l’acordió es troba a la Plaça del Castellot A la seva festa major no hi falten tallers dedicats a conèixer oficis ancestrals, com és el cas de les “trementinaires”, que es van dedicar a extreure d'aquesta terra aspra i poc agraïda un medi per sobreviure a les transformacions d'una Catalunya per on, tot caminant i carregades d'herbes i olis, anirien "guarint i curant tots els mals".
TROBADA D’ACORDIONISTES A ARSÈGUEL
MUSEU DE L’ACORDIÓ