Les fonts d'informació

LES FONTS D’INFORMACIÓ

PRESENTACIÓ Una vegada ja tinguis el tema de la teva recerca i t’hagis fet un índex o un guió provisional, cal que comencis a recollir, seleccionar i ordenar informació.

Per poder redactar qualsevol treball hauràs de consultar diferents fonts d’informació.

Com ja saps, la informació la pots trobar en llocs ben diversos: persones expertes en un tema, llibres, cd-rom, revistes, pàgines web, etc.

No cal que et diguem com n’és d’important que tinguis a mà el màxim de recursos disponibles.

Però tenir-los no t’assegura un bon treball perquè es tracta de saberlos emprar de manera adequada.

En aquest document que tens a mans et parlarem d’aquestes diverses fonts d’informació.

QUÈ SÓN LES TÈCNIQUES I ELS INSTRUMENTS DE RECERCA? En moltes ocasions les tècniques i els instruments de recerca es confonen però no són ben bé el mateix.

Entenem per tècniques de recerca aquelles estratègies, mètodes o procediments emprats per a obtenir informació. Per exemple, si parléssim d’un treball de laboratori, la tècnica seria el procediment usat per a obtenir un resultat determinat. És important fer notar que la tècnica no és aliena al problema que és objecte d’estudi, ni a les finalitats de la recerca. D’alguna manera la tècnica que s’utilitzi tindrà molt a veure amb el context que viu la persona que investiga i té una gran relació amb el marc conceptual en el qual se situï com investigador.

Cal que tinguis molt present que el que farà creïble la informació obtinguda és el procediment que hagis utilitzat per recollir-la i el rigor amb el qual tu, com investigador o investigadora, en facis ús.

Entenem per instruments de recerca les eines concretes, els mitjans reals que l’investigador o la investigadora elabora i utilitza amb el propòsit d’enregistrar informació.

Seguint l’exemple d’abans, l’instrument és el la proveta, el tub d’assaig...

D’ON PUC OBTENIR LA INFORMACIÓ?

Per tal d’obtenir informació cal que sàpigues a què denominem fonts d’informació i de quins tipus poden ser.

Es poden fer moltes classificacions de fonts d’informació, aquí nosaltres hem optat per una que et sigui útil i clara, encara que no és del tot completa. Les fonts d’informació que hauràs d’utilitzar per al teu treball seran diferents segons el tema o camp que investiguis.

A grans trets, podem parlar de fonts empíriques i de fonts documentals.

A) LES FONTS EMPÍRIQUES Les fonts empíriques són aquelles que l’investigador o la investigadora poden obtenir per si mateixos, utilitzant distintes tècniques i instruments característics del treball científic.

No et volem amagar que, en funció del tipus de treball que estiguis fent, es pot fer un ús diferent de les tècniques i els instruments que a continuació t’expliquem. És per aquesta raó que, com sempre en la realització del teu treball de recerca, t’hauràs de deixar aconsellar pel teu tutor o la teva tutora.

Les tècniques més habituals per a obtenir informació de fonts empíriques són: 1. L’entrevista: és una tècnica que permet obtenir informació de persones expertes, sàvies o que tenen coneixements rellevants o punts de mira diferents sobre un tema.

L’entrevista pot tenir aquestes finalitats: •

Pot ser un instrument d’exploració: ajuda a identificar variables i relacions, a suggerir hipòtesis i a guiar altres fases de la investigació.

•

Pot ser un bon complement d’altres mètodes per a obtenir informació sobre esdeveniments i aspectes subjectius de les persones (creences, actituds, opinions, valors, etc.) que d’altra manera no estan a l’abast de l’investigador o la investigadora.

Però has de tenir present que d’entrevistes n’hi ha de molts tipus, de ma-

nera que, si ho necessites o t’interessa saber-ne més, pots trobar més informació 1 seguint la referència que tens a peu de pàgina.

Alguns autors diuen que per a poder treure informació d’una entrevista és important la persona entrevistada, però també ho és molt la persona que fa l’entrevista. Això queda clar en aquesta cita: “La entrevista comprende un desarrollo de interacción, creador y captador de significados, en el que influyen decisivamente las características personales (biológicas, culturales, sociales, conductuales) del entrevistador lo mismo que las del entrevistado”. (Ruiz Olabuénaga, 1996, 165) 2. L’enquesta o qüestionari: s una tècnica per a recollir informació de primera mà sobre un tema, un fenomen o un aspecte social.

L’enquesta permet fer un seguit de preguntes a diverses persones i és fàcil que després se’n puguin fer quantificacions.

Abans de prendre la decisió d’elaborar un qüestionari cal que sospesis bé les seves possibilitats i limitacions, en funció de l’objectiu, de la naturalesa de la informació i els recursos humans i materials.

Passar una enquesta o un qüestionari en el procés d’elaboració d’un treball de recerca pot tenir diferents finalitats: •

Descriure la situació actual sobre un tema o camp. Retratar o documentar el que existeix en aquest moment.

•

Constatar hipòtesis. Es poden examinar dues o més variables per a posar a prova les hipòtesis de la recerca.

De la mateixa manera que per a l’entrevista, existeixen diverses maneres de fer una enquesta2 i és important que, abans de preparar-la, t’informis bé. Pensa que pots trobar més informació a la publicacions citades.

3. L’observació: a través d’aquesta tècnica pots obtenir informació del medi.

L’observació és una de les millors maners d’investigar. Cal això sí una certa capacitat de sistematització per tal de poder apreciar els canvis.

1

Alguacil i altres (2002) Horitzó, pàgina 111. Aquesta publicació té la referència completa a la bibliografia d’aquest document. També en pots trobar informació d’addicional a la pàgina: http://www.xtec.es/~cmunoz/recerca/entrevista.htm

2

Alguacil i altres (2002) Horitzó, pàgina 112. També pots consultar aquesta presentació power point en línia: Zaragoza, J. Ma (2004). La Recerca. Tipus, tècniques i instruments. a www. xtec.es/crp-montcada/formacio/Tecniques%20i%20instruments.ppt

Una de les primeres qüestions que hauràs de decidir és si el que vols observar és un medi natural, social, cultural, etc.

Pot fer-se observació del medi natural. Es tracta de fixar l’atenció en algun objecte de la natura, per tal d’estudiar, a partir de l’observació, les propietats de la matèria, les seves lleis, el seu comportament..., sense intervenir ni modificar les condicions del fenomen que s’està observant. I també se’n pot fer del medi social o cultural. En aquest tipus d’observació, l’objecte a observar i estudiar és o bé un grup social (en les seves múltiples associacions i expressions) o un producte cultural, com ara una obra artística, una instal·lació...

3. L’experimentació: aquesta tècnica té com a finalitat determinar si existeix alguna relació, alguna dependència, entre distints factors, al mateix temps que permet conèixer les seves interdependències, les seves lleis, etc. Per aquest tipus de tècniques sovint es requereixen aparells especialitzats que només en alguns laboratoris es poden trobar.

B)

LES FONTS DOCUMENTALS

Les fonts documentals són qualsevol tipus de font de dades recuperable en el temps i l’espai. Un document és un testimoni material d’un fet. El document permet que aquell acte (fet) realitzat per una persona o una institució quedi registrat en algun tipus de suport.

El concepte document és tan ampli que gairebé qualsevol cosa pot ser-ho. Un document es pot presentar en qualsevol tipus de suport: paper, argila, suport magnètic, pel·lícula, correu electrònic, etc.

També cal que tinguis present que els documents els pots obtenir en llocs molt diversos: arxius, hemeroteques, biblioteques, Internet, museus, videoteques, centres de documentació, filmoteques, etc.

Pel que fa les fonts documentals és molt important que tinguis present que els documents poden ser primaris i secundaris.

•

Documents primaris: són aquells que no han estat tractats, contenen informació original, que ningú ha interpretat encara.

•

Documents secundaris: a diferència dels primaris, els documents secundaris són una interpretació, han estat tractats i exposen situacions o fets ja explicats per altres persones.

En un altre ordre de classificació i especialment si la teva recerca s’orienta cap el camp de les ciències socials, encara seria necessari parlar de les fonts materials (qualsevol objecte d’origen humà: monuments, ruïnes d’edificis, objectes d’ús diari, etc.) i de les fonts iconogràfiques (gravats, plànols, dibuixos, etc.).

Disposar de molta informació no garanteix un bon treball de recerca!

Per tal de convertir la informació en coneixement útil per al teu treball de recerca cal: •

Que entenguis la informació que trobes i que la sàpigues analitzar i interpretar en relació a la teva cerca.

•

Que tinguis capacitat d’ordenar-la, tractar-la i contrastar-la.

•

Que la sàpigues utilitzar en el teu treball, sense repetir i menys copiar res del que has llegit.

•

Que no et conformis amb la primera informació que trobis. Cal que sigui rigorosa!

•

Que tinguis clar que les pistes que t’han de portar a un bon treball a partir de la informació de la qual disposes, només les pots traçar tu!

QUINA INFORMACIÓ CERCO I PER A QUÈ? És molt possible que en els cursos anteriors hagis fet molt ús d’Internet i és gairebé segur que el teu cercador habitual sigui Google i la teva enciclopèdia de referència Viquipèdia (Wikipedia), però ara et demanem que diversifiquis les fonts d’informació i que facis cerques segures i fiables.

A més a més de la seguretat i la fiabilitat de la informació, no pots perdre de vista que el que ara estàs fent és una investigació i això significa que el teu treball haurà de tenir aquell rigor acadèmic que es demana a tota investigació. De cara a la cerca d’informació, aquest rigor només el podràs assolir si els documents que consultes els signen persones expertes i/o institucions d’un cert prestigi en el tema o camp que investigues.

Si fas allò que se sol fer en la cerca ordinària, és a dir, posar en el cercador Google el primer concepte que et passa pel cap i ho fas sense saber on vols anar a parar, és molt possible que el teu treball no arribi a

bon port. És ben cert que a Internet es troba molta informació, però encara és més cert que en un mar d’informació, com és Internet, només hi pot navegar qui té la brúixola molt entrenada.

Per tal que puguis fer una cerca ben orientada i puguis navegar amb bon rumb fes-te les preguntes que et fem a continuació i mira de donar-hi resposta:

Què cerco?

És possible que abans de decidir el treball hagis fet una cerca “a cegues”. No està pas malament, però ara ja has decidit el tema del treball.

Cal que no perdis de vista el teu camp d’investigació!

Per a què ho cerco?

El per què sempre te l’ha de donar el teu punt de partida: la finalitat del treball, la hipòtesi, els objectius. Són la teva brúixola!

Com trobaré la informació?

Ja saps que la trobaràs en formats molt diversos, és important que planifiquis com l’emmagatzemaràs per tal de no perdre-la i de poder-la consultar-la tantes vegades com et sigui necessari.

On la trobaré?

Es tracta que sàpigues localitzar la informació tenint present el que hem dit més amunt de les fonts d’informació

Què he trobat del que buscava?

Arriba el moment de la valoració. Procura aplicar un criteri de rellevància, per tal de seleccionar els documents útils. No oblidis que t’ha d’orientar el teu tema, però també la fiabilitat, l’actualitat i la veracitat de la informació trobada.

Reflexió- Acció – Reflexió En tot el treball has de fer les coses pensant-les abans de fer-les, però en la recerca, selecció, organització de la informació t’hi jugues la major de l’èxit del treball.

Per aquesta raó cal que: •

Facis un procés permanent de Reflexió – Acció – Reflexió. La reflexió prèvia a l’acció et permet orientar-la cap als objectius proposats. La reflexió després de l’acció et permet fer valoració de la utilitat de la informació que has trobat.

•

Segueixis un itinerari que et porti on volies arribar en iniciar el treball!

COM “ENDREÇO” LA INFORMACIÓ?

Una vegada ja tens informació útil, fiable, actual i veraç et cal saber com la faràs servir en el teu treball.

Hi ha moltes maneres d’endreçar la informació i la veritat és que no hi ha cap recepta màgica que et puguem donar, però cal que trobis un sistema d’arxivar tot el que trobis.

Pots portar un diari de feina, que en el cas de la nostra escola t’ajudarà a mantenir al dia la fitxa de seguiment i que et pot ser útil per anar-hi anotant, per exemple les pàgines web consultades i els dies de la consulta.

Pots endreçar el que vagis trobant, fent una classificació que siguis capaç de recordar, per exemple per temes, categories, jerarquia, temps (cronològicament)... Tan se val com l’endrecis, però cal que trobis alguna manera de poder recuperar fàcilment la informació i la fonts de procedència.

En aquesta feina, aniràs prenent consciència dels diversos documents que et parlen del mateix tema, de la forma com el tracten i això et permetrà una feina de comparació i contrast d’informacions de gran relleu perquè el teu treball estigui ben documentat i la informació sigui fiable.

No et refiïs de la memòria!

Cal que trobis la teva manera d’ordenar la informació, però les següents recomanacions et seran útils: •No et refiïs de la memòria i pren nota de tot el que et sembli interessant!

•Anota la cita de les fonts consultades, et facilitarà la feina a l’hora d’escriure el treball.

•Anota frases o cites concretes, et serà útil en algun moment del treball.

•No copiïs mai textualment i recorda que sempre que utilitzis idees d’altres autors, has de citar-ho textualment i entre cometes perquè no pots usar les paraules d’un altre com si fossin teves.

COM CITAR I FER REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES? En aquest document hem utilitzat una cita a la pàgina 4, en el moment que t’hem parlat de l’entrevista. Hem citat un autor, Ruiz Olabuénaga, que també trobaràs a la bibliografia. Ho hem fet així perquè puguis veure un exemple del que ara t’explicarem.

També hem fet ús de les notes a peu de pàgina. Les pots veure a les pàgines 3 i 4, respectivament. D’aquesta manera també es poden fer les referències bibliogràfiques.

Les cites •

Les citacions són les referències d'altres autors o d’altres obres que tu incorpores en el teu treball.

•

Has de tenir present que si les citacions ocupen entre 1 i 3 línies se solen posar dins del text entre cometes, amb el mateix cos i tipus de lletra que el que s’ha utilitzat en el text general. La referència s'escriurà després de les cometes, tal com nosaltres hem fet a la pàgina 4.

•

Si les citacions són més llargues de 3 línies s'escriuen en un paràgraf independent, sagnat 1cm a l'esquerra i el cos de lletra 1 punt més petit (normalment 11 p.) que la del cos del text. L’interlineat ha de ser senzill.

•

La referència de la citació va al final, abans del punt final.

Les referències Si en el teu treball fas referència a una altra obra, cal ressenyar-la de manera convenient.

Es pot fer: •

A peu de pàgina, tal com nosaltres ho hem fet aquí. Els dos exemples utilitzats són obres que poden ampliar el que nosaltres expliquem.

•

Al final de cada capítol del teu treball o bé al final del treball.

Les notes a peu de pàgina •

Les notes a peu de pàgina han de sagnar-se 1cm.

•

L'interlineat ha de ser senzill.

•

La lletra ha de ser del mateix tipus que el text i el cos un o dos punts més petit que el del text (es recomana 10 p.).

COM FER LA BIBLIOGRAFIA I/O FONTS D’INFORMACIÓ?

Més amunt hem parlat de la gran diversitat de fonts d’informació i de la dificultat d’establir una classificació “universal” que ens permeti parlar-ne amb seguretat. Passa el mateix a l’hora de citar les fonts d’informació, no existeix unanimitat absoluta sinó que hi ha diverses maneres de fer-ho.

El que et diem a continuació és el més general, però és important que sàpigues que, en els teus estudis superiors, pot ser que algunes facultats t’ho exigeixin d’una altra manera.

Llibres Hi ha dos sistemes habituals de citar la bibliografia, el tradicional i el sistema d’autor i data que és el que nosaltres utilitzarem. És tan important la tria com la coherència de mantenir el mateix criteri en les citacions.

COGNOM, Nom. (Any). Títol de l'obra. Vol. X (si escau). Edició (si no és la primera). Lloc: Editorial. Col·lecció, número (si escau). Per exemple: HAUSER, Arnold. (1966). Història social de l'art i de la literatura. Vol. 2. Barcelona: Edicions 62.

Articles de revista Autor [COGNOM, Nom. (Any)]. “Títol de l’article”. Títol de la revista. Vol (any), núm. de l’exemplar, pàgines (cal indicar la primera i la darrera pàgina de l’article, separades amb un guió). Per exemple: SCULLEN, M. E. “Les Dictionnaires français: un lieu privilégié du sexisme?”. Cahiers de lexicologies. Vol. 83 (2003), núm. 2, pàg. 131-151.

Webgrafia Aquesta és la forma de citar pàgines web: RESPONSABLE PRINCIPAL. (Data d’actualització). Títol en cursiva. [En línia]. Edició o versió. Lloc: Editorial. [Consultat: data].

Disponible a Internet: Números identificació.

CAMÚS, I.; CODÓ, M.; LIESA, E. (2001) Com estudiar [en línia]. Barcelona: Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya. [Consultat: 25 setembre 2001]. Disponible a Internet: http://www.xtec.es/orienta/estudiar.pdf.

Material audiovisual En la referència d’un material audiovisual no necessàriament es posa autor perquè pot ser un material d’autoria compartida (productor, guionista, etc.). Sí que cal posar-hi, títol, suport, editorial...: Títol [Suport] Lloc: Editorial, Any. Durada en minuts. Per exemple: Aproximación a la Grecia clásica [2 videocassets VHS]. Madrid: UNED, 1967.100 min.

FONTS D’INFORMACIÓ Les que trobes a continuació són les fonts d’informació que hem utilitzat per elaborar aquest document que acabes de llegir.

ALGUACIL, M.; BARCELÓ, V.; BOIXADER, A.; VILA, M.; (2002). Horitzó, la tutoria al batxillerat. Barcelona: Claret.

Departament d’Educació. XTEC: Xarxa telemàtica educativa de Catalunya [en línia].

Barcelona: Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. [Consultat: 20 octubre 2009].

Disponible a Internet:www. xtec.es/crp-montcada/formacio/Tecniques%20i %20instruments.ppt; http://www.xtec.es/~cmunoz/recerca/entrevista.htm

COROMINAS, E.; CASACUBERTA, X; QUINTANA, D.; (2000). El treball de recerca: procés d’elaboració, memòria escrita, exposició oral i recursos. Vic: Eumo.

RUIZ OLABUÉNAGA, J. L. (1996). Metodologia de la investigación cualitativa. Bilbao: univerdad de Deusto.

SERRA, E.; FERRAN,F., JIMÉNEZ, M.; (2000). Guia de comunicació eficaç [en línia].

Barcelona: Servei de llengües. Universitat Autònoma de Barcelona [Consultat 29 desembre 2009]. Disponible a Internet: <http://antalya.uab.es/gab-llengua-catalana/www/cat/ assessorament/guia/index.html>

PER A SABER-NE MÉS! Aquest que acabes de llegir no és més que un breu apunt sobre les fonts d’informació.

Per a fer el treball de recerca de Batxillerat, pots trobar informació addicional a les pàgines web que impulsa el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i no et pots perdre la lectura dels altres dossiers que l’escola t’ha preparat i que són: • • •

Dossier 1: Què és un treball de recerca?

Dossier 3: Com presento el treball de recerca?

Dossier 4: Com puc publicar el meu treball de recerca?