G8.Projectant la transformació

Page 1

ALBELDA // LA LLITERA

PAISATGES EN LA FRANJA

08 PROJECTANT LA TRANSFORMACIÓ




PROPOSTA ENTORN NATURAL

BOSCOS D’ALZINES

font fotogràfica:Hivernacle i rec per aspersió. Escola agrària de manresa. http://agora.xtec.cat/ecamanresa

Potenciar la regeneració de l’alzina per reforestar els boscos de la llitera. D’aquesta manera recuperem la flora autòctona de la zona. Aprofitant la nova massa arbòria pot sorgir una nova economia basada en l’extracció del suro i la seva manufactura, creant nous llocs de treball. A més, aquesta indústria es podria implantar en alguna de les naus desocupades del municipi d’Albelda tot integrant-la al territori.

PROPOSTA CULTURAL

ITINERARIS DE POTENCIACIÓ Proposem una derivació del camí de Sant Joan de la Penya (ramificació del camí de Sant Jaume) fins al terme municipal d’Albelda. D’aquesta forma es pot potenciar el patrimoni cultural existent, creant possibles fites que t’acompanyin al llarg de l’itinerari i que siguin punts d’informació del territori. Amb la possible adequació d’un alberg de peregrins gestionat per alguna associació del poble.


PROPOSTA ECONÒMICA

font fotogràfica:Hivernacle i rec per aspersió. Escola agrària de manresa. http://agora.xtec.cat/ecamanresa

PRODUCTE AMB DENOMINACIÓ D’ORIGEN

Proposem l’aprofitament de la reforestació dels boscos d’alzines per recollir els aglans i fer-ne un ús, com podria ser l’aliment dels tosinos. D’aquesta manera es generarà un producte local de qualitat; el tosino d’Albelda. En paral·lel en aquesta reforestació es poden implantar un seguit d’espècies medicinals, les quals es podran aprofitar per crear un mercat basat en la medicina natural i teràpies alternatives.

PROPOSTA CICLE DE L’AIGUA

AIGUA DE BOIRA Degut a la manca d’aigua que té el territori d’Albelda, proposem un nou sistema de captació d’aigua a través de la boira. Es tracta d’un sistema de teles que recullen el vapor d’aigua i el condueixen a uns recipients. Aquestes teles es distribuiran en punts estratègics dels recorreguts i alhora, quan no recullin boira, seran elements d’ombra i miradors. Potser d’aquí uns anys trobarem l’aigua de boira d’Albelda.


FAÇANA URBANA GRUP__1 Alícia Mallarach Mònica Martínez Juan Carlos Merino Laura Millán Laura Sancho Joan Torrens

TURISME RURAL

potenciar l’accés rehabilitació edificis

RUTES millora de camins naturals enfatitzar miradors paisatges de conreus


PATRIMONI DE L’AIGUA aljubs, actuacions efímeres sifó, visita tècnica

TURISME RURAL MASIES reinventar les masies com a ús rural reinventar les granges com a camps de treball potenciar productes de la llitera


“DALT”, L’ESPIRITUALITAT L’ALBELDA DELS SENTITS Creiem que la Llitera és un espai d’oportunitat, on poder desenvolupar i innovar noves activitats. La proposta seria investigar la possibiliyat d’implantació de cultius de plantes aromàtiques i medicinals.

AGROTURISME I TURISME TERAPEUTIC

LA L LITE RA

LES GES S LES GESSES, ZONA DE GRAN INTERÉS GEOLÒGIC Albelda se situa entre dues unitats geològiques importants, per tant creiem que seria oportú potenciarho. A més, seria interessant generar un centre d’investigació geològic, on es podrien estudiar els estrats i la seva possible utilització amb fins terapèutics (argiles i guixos).

22


SES

ALBELDA, DINÀMIC L’ALBELDA DELS SERVEIS Potenciar el territori amb activitats i serveis que sorgeixen des del nucli urbà i que es nodreixen dels productes i serveis que oferiran la Llitera i l’Horta.

L’ALBELDA DELS NOUS PRODUCTES Els productes generats en i del territori, que s’ empraran en aquestes activitats es produiran i comercialitzaran per tal d’aconseguir un producte amb valor afegit.

Agroindustria amb valor afegit MILLORA URBANA= Habitabilitat

ALB

ELD

A

CAN

EL CANAL COM A FRANJA DIALOGANT ENTRE SECÀ I REGADIU Aprofitar l’oportunitat d’una infraestructura hidràulica com el canal per el territori, així com les infraestructures no com a transgressores del paisatge, sinó com elements de potencialitat del territori i de les seves activitats.

AL HOR TA HORTA, PRODUCTES DE PROXIMITAT Potenciar la xarxa de productes de proximitat i d’autobastiment del mateix poble. “Manufacturar” la materia prima de la terra per a convertir-lo en un producte acabat.

“BAIX”, TERRENAL 23





Si miramos hacia adelante en el tiempo nos damos cuenta de que los paisajes de producciĂłn van inevitablemente ligados a la investigaciĂłn, el desarrollo y la difusiĂłn. AĂşn manteniendo la faceta mas tradicional que entiende la agricultura como la producciĂłn de alimento para una posterior distribuciĂłn, las nuevas tecnologias nos abren infinita puertas que nos permiten INNOVAR. Desde el desarrollo de nuevos productos primarios mejorados o especializados, hasta la difusiĂłn a travĂŠs de las nuevas redes sociales atribuyendole al producto un VALOR AĂ‘ADIDO que puede marcar la diferencia. Un ejemplo claro en este sector es el caso de Josep Pamies, que en una conferencia nos presentĂł su empresa PAMIES PRODUCTES HORTĂ?CULES. En su pĂĄgina web podemos encontrar parte de su visiĂłn: PĂ mies HortĂ­coles ĂŠs una empresa familiar, amb quatre generacions dedicades a l'horticultura, que ha anat evolucionant segons les necessitats familiars i la demanda del mercat. S'ha passat d'una explotaciĂł de productes d'horta de consum mĂŠs freqĂźent amb vendes a escala local i provincial a ser presents a la PDMRULD GHOV PHUFDWV FHQWUDOV GH WRW O (VWDW HVSDQ\RO DWHQHQW OHV QHFHVVLWDWV ĘŠFDGD FRS PpV LQQRYDGRUHVĘŠ GH OD UHVWDXUDFLy 3HU D nosaltres ĂŠs un autèntic repte, i a la vegada una il¡lusiĂł, poder atendre les fantasies d'una cuina cada dia mĂŠs oberta al mĂłn i als sabors. En l’actualitat, animats per molts restauradors que desitjaven poder rebre directament els nostres productes per millorar encara mĂŠs la frescor dels articles que fan servir a les seves cuines, hem obert un sistema de venda directa per a restaurants i professionals a travĂŠs d’aquest web. La nostra empresa, per tal de presentar periòdicament novetats, actua tant a peticiĂł de professionals de la cuina com per iniciativa pròpia, experimentant tant en la recuperaciĂł de plantes i flors tradicionals autòctones com en el cultiu d'herbes i flors d'arreu del mĂłn que puguin adaptar-se a la nostra terra. Aquesta investigaciĂł ens ha permès ser capdavanters grĂ cies a l'ampli catĂ leg de productes oferts, tots ells de producciĂł pròpia El nostre objectiu no ĂŠs crĂŠixer indefinidament, ja que el que mĂŠs valorem ĂŠs la proximitat als clients i la possibilitat de poder oferir-los els nostres productes amb la mateixa qualitat i frescor que tindrien si els cultivessin ells mateixos. Sabem que sense un bon equip humĂ com el que disposem a nivell laboral, la nostra empresa no seria res. Tot i l'estacionalitat productiva condicionada pel clima extrem del territori on som, procurem contractar les mateixes persones en cada campanya perquè coneixen bĂŠ la producciĂł i els nivells de qualitat que desitgem oferir als nostres clients. 0LWMDQV GH WUDQVSRUW SURSLV L HPSUHVHV GÂśDJUXSDWJH L GH SDTXHWHULD ĘŠWRWHV DPE YHKLFOHV IULJRUtILFV L XQD SURIHVVLRQDOLWDW FRQWUDVWDGDĘŠ ens ajuden a fer arribar els nostres articles en un estat de conservaciĂł perfecte als punts de venda. AixĂ­, doncs, ens agradaria que poguessin conèixer bĂŠ els nostres productes, qui els ha conreat, les tècniques aplicades, on han crescut... Això ĂŠs, segons el nostre parer, la veritable traçabilitat.




Proposta Grup 3 Reutilització d’allò ja existent

Es proposa que els excursionistes que recorren el camí de Santiago, es puguin desviar Cap a la zona d’aljubs d’Albelda, per tal de poder fer una parada en el camí, i poder refrescar-se els peus en els aljubs i les sèquies que s’adaptarien per a que hi torni a circular aigua. Per tal de poder fer això s’haurà de rehabilitar els aljubs i es farà un petit tractament per mantenir l’aljub en condicions i una unió o canalització de l’aigua dels aljubs a les sèquies.


En les dues fases, per tal de remarcar les actuacions, es podrien fer unes intervencions artístiques semblants a les del Mario Molins, que convertissin el paisatge d’Albelda en un museu a cel obert, i que aquestes intervencions també serveixin per actuar amb elles. Per exemple en aquesta obra que podria ser aprofitada com un banc. Les obres permeten el descans i protegir-se del sol.

El patrimoni de les voltes d’Albelda es podria reactivar amb aquest procés de rehabilitació. De manera que aquestes voltes poguessin ser aprofitades per els excursionistes com a lloc per a dinar, o inclús com a refugi on poguessin passar la nit. Aquestes voltes que es troben en la ruta de les piles o el gran recorregut 23, zones seques i recorregut llarg que necessiten zones d’ombra i descans.




ALUMNES PARTICIPANTS:

SISTEMES DE GESTIÓ DE L’AIGUA

LES VEUS DEL TERRITORI

Helena Valls Fígols Laura Pons Vilalta Albert Serra Vergés Joan Lluc Pinya Flaquer David Jo Carbonell Carme Garau Aulet Marc Calvo Torras

Santiago Pérez Huertas Gerard Carreras Porta Alba Guillén Capell Bernat Ardèvol Ribalta Júlia Salvia Salvia Genís Plassa Domingo Alba Domínguez Ferrer Elisabeth Serra Santasusagna

SECCIONS DEL TERRITORI

TRACES, CAMINS I PANORÀMIQUES

LES FORMES DEL TERRITORI

Adriana Fernández Riera Marta Ventura Rubio Ticià Sàrries López Pedro Manuel Belona Serra Francesco Quaranta Josep Rovira Tolosa Joan Bubé Oller Elisabet Bagué Povedano Marta Arnan Peña

Helena Llop Alvarez Gabriela Ortega Madarieta Jose Victor Peña Moran Guillem Ramón Pernau Núria Sabatés Blasi Oriol Serra Ureta Xavier Requena Muñoz

Mònica Martinez Murillo Laura Millán Rodriguez Alicia Mallarach Palos Joan Torrens Sabaté Juan Carlos Merino Villanueva Laura Sancho Ferrer

ELEMENTS I COMPONENTS DEL PAISATGE

ELS PAISATGES DE LA PRODUCCIÓ

Francisco Javier González Comín Alfonso González Aguado Angela Peris Alonso Silvia Miralles Pérez

Iago Pineda de Ignacio-Simo Borja Gracia Simón Pablo Benítez Jiménez-Ugarte Manuel Hazañas Saenz Julia Moreno Campos

23 / GENER > 1 / FEBRER 2011

PROFESSOR RESPONSABLE: Carles Llop PROFESSORS COL·LABORADORS: Josep Maldonado, Sigrid Muñiz, Francesca Leder (IP ERASMUS Intensive Program TESS) COL·LABORADORS: Laura Font, Eduard Antorn, Núria Bisbal, Paula Purroy, Victor Bertran, Erik Herrera, Gavina Corbetta TUTORS DE CAMP: Ester Sabaté, Javi Llop, Juan Rovira, MªÁngeles Roca, Alba Chesa, Ramón Chesa, Nestor Felis, Marta Oriach, Paula Purroy, José Purroy TALLERS D’EXPERIÈNCIES DE PAISATGE: Borja Fermoselle i Nora Arias, Aurora Balasch i Jordi Mas, Marta Carrasco i Sergi Selva, Clara Nubiola

ORGANITZA: Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori // Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallés Univesitat Politècnica de Catalunya // Programa Erasmus Intensive Program TESS

PATROCINA:

COL·LABOREN: Cooperativa Agricola Sant Isidro de Albelda


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.