Issuu on Google+

MUNTANYES I RIUS DE CATALUNYA Llibre 2 Alumnes de 5è A Curs 2013-2014 Escola Torreforta TARRAGONA

EL RELLEU DE CATALUNYA

RELLEU És la dimensió vertical de la superfície de la Terra. Quan està referit al fons del mar s'anomena batimetria. El relleu s'expressa en termes d'altitud, pendent i orientació de les superfícies del terreny. El relleu afecta el flux de l'aigua i la seva distribució, i per tant l'agricultura i altres recursos naturals.

UNITATS DE RELLEU         

Serralada: Es un conjunt de muntanyes. Depressió: Sector de la terra enfonsat respecte al nivell dels terrenys. Turó: Elevació no gaire alta de terreny. Massís:és una secció de l'escorça terrestre, que està demarcada per falles o fissures, en àrees rocoses, o en materials sòlids. Litoral: Va vorejant la costa des de Empordà fins al Cap de Tarragona. Altiplà: Elevació de terreny amb una superfície mes o menys plana. Plana: és una àrea amb un relleu relativament pla. Conca: L’àrea de terreny drenada per un riu o un curs d’aigua i la seva xarxa d’afluents es la Conca de riu. Vall: una Vall es una depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda en general per les aigües d’un corrent fluvial

2

PRINCIPALS UNITATS DE RELLEU A CATALUNYA •

Els Pirineus: És la unitat del relleu més important perquè és una serralada de grans proporcions. Es caracteritza per cims i valls profundes. Hi distingim: o

o

El Pirineu Axial: és la zona central de la serralada i se situa al nord de Catalunya. S’hi troben les actituds més importants que arriben va sobrepassar els 3.000 m. Prepirineus: és una serralada paral·lela al Pirineu Axial, que igualment s’estén d’oest a est.

Depressió Central: és una unitat del relleu que s’estén entre el Prepirineu i les serralades Costaneres.

Depressió prelitoral: és llarga i estreta i es troba entre la serralada Prelitoral i la serralada Litoral. El seu relleu pla i suau ha permès una important ocupació humana.

Serralada Litoral: Va vorejant la costa des de l’Empordà fins al camp de Tarragona. És de poca actitud i ha estat molt treballada per l'erosió.

Serralada Prelitoral: és la mes interior de les serralades costaneres i la que conta amb els massissos més importants.

3

LA COSTA DE CATALUNYA LA COSTA La costa és el lloc on la terra s'uneix amb el mar conformant un espai singular de relleu. Té un paisatge inestable, on de vegades la terra pot créixer a causa del dipòsit de sediments i en altres casos pot disminuir pels processos d'erosió marina. Però les costes també són modificades per altres factors, com el clima, la geologia costanera, el vent, l'onatge i les activitats humanes.

ELEMENTS DE COSTA •

Illa: Tros de terra voltant d’aigua per tots costats.

Península: Tros de terra envoltant d’aigua per tots costats menys per un.

Istme: Llengua de terra que uneix una península a un continent.

Arxipèlag: Conjunt d’illes.

Cap: Part de terra que penetra en el mar

Golf: Porció gran de mar que s’interna entre dos caps.

Penya-segat: Rocalla de pendent bastant fort, tallat en la línia de contacte entre terra i mar.

Delta: És la formació geològica que alguns rius originen en arribar al mar a causa de l’acumulació de sediments en les seves desembocadures.

4

PRINCIPALS UNITATS DE LA COSTA CATALANA La costa catalana té un tota de 580 km de allargada banyats pel mar Mediterrani. Poden distingir dos tipus de costa: • Les costes altes que són serralades que estan en contacte amb el mar format penya-segat. • Les costes baixes que són grans extensions de platges de sorra. Dintre de les costes hi han diferents tipus són: • Cap: Cap de Creus i cap de Tortosa. • Golf: Golf de Rosses i golf de Sant Jordi. • Delta: Delta del Ebre i Delta de Llobregat. Les costes de Catalunya són:

Costa brava

Costa del Maresme

Costa daurada

Costa del Garraf

5

ELS RIUS DE CATALUNYA El RIU Un riu és un corrent natural d’aigua dolça que flueix amb continuïtat i desemboquen al mar, en un altre riu o en un llac. L’aigua que cau sobre la Terra en forma de pluja s’evapora, una altra part es filtra i una altra es desplaça per la superfície, formant aquests corrents d’aigua que anomenem rius. El riu en el seu recorregut té tres zones: •

Curs alt: El riu neix a les muntanyes, i en l’inici del seu recorregut l’aigua baixa a molta velocitat,degut al fort pendent de la muntanya.

Curs mig: A mesura que el riu avança cap el mar o cap un altre riu,el terreny perd perdent,les aigües ja no circulen a tanta velocitat com en el curs alt.

Curs baix: A prop de la desembocadura el terreny és quasi pla,amb poc pendent, les aigües circulen molt lentament.

En cadascuna d’aquestes zones hi ha accions diferents: •

Erosió: En el curs alt i degut a la gran força de l’aigua,el és capaç d’arrencar materials molt grans. Del fet d’arrencar en diem erosió. Transport: En el riu mig el riu ha perdut força i ja no arrenca tants materials, en canvi el que és més important en aquest tram és que transporta les pedres que s’han arrencat més amunt. En diem transport. Sedimentació: En el curs baix i com que el terreny ja quasi no té pendent i les aigües tenen poca força, els sediments que transporta l’aigua es dipositen al fons. En diem sedimentació. 6

ELEMENTS D’UN RIU La Conca: La conca és l'àrea de terreny drenada per un riu o un curs d’aigua i la seva xarxa d’afluents és la LA CONCA D’UN RIU. L’afluent: L’afluent és un corrent d’aigua que desguassa en un altre de més important. Desembocadura: és el lloc on un riu va a parar al mar,a un altre riu o a un llac. El llit del riu: és l’espai per on s’escorren les aigües. Els marges són les vores que que queden als costats del llit del riu. Cabal: El cabal d’un riu és la quantitat d’aigua que porta. Règim fluvial: Hi ha dos tipus de règim fluvial: regular o irregular. Naixement: És el lloc on comença un riu. Capçalera: Capçalera d’un riu és el lloc des del qual l’aigua s’origina. Quan més d’una font alimenta un riu, el més habitual és considerar que el més alt com la seva font. El més llunyà es diu el corrent de capçalera.

7

PRINCIPALS RIUS DE CATALUNYA Els rius de Catalunya desemboquen al mar Mediterrani i a l’oceà Atlàntic. Per aquesta raó, els rius catalans es poden agrupar en dos vessants, el mediterrani i l’atlàntic, i en quatre xarxes hidrogràfiques. •

Els principals rius de la conca mediterrània són: Francolí -Ter - Ebre - Llobregat Fluvià -Segre - Cardener - Noguera Pallaresa - Foix - Gaià - Anoia - Noguera Ribagorça - Besòs - Muga - Tordera El principal riu de la conca atlàntica es: La Garona

AUTORS EL RELLEU DE CATALUNYA: SAFAE, MIGUEL, IVAN M., HELENA (EQUIP 4) LA COSTA CATALANA: ALEIX, IGNACIA, ROMAISA, IVAN B. (EQUIP 5) ELS RIUS DE CATALUNYA: AINHOA, PABLO, SALMA, SOFIA (EQUIP 6)

8

9


MUNTANYES I RIUS DE CATALUNYA (5A-2)