Uriel, saluda incansable mentre camina entre els aplaudiments, clams i vttols deis espectadors, que es fan mes insistents i emotius en l'ofrena de milers de clavells al carrer Sant Llorenc, en devota aportado deis Benimerins. Immediatament al darrere, com a singular recordatori, es mostra a Alcoi, la Reliquia del Sant Patró, sent els portadors membres deis Aragoneses. Tanca la processó el clergat presidit peí Vicari Episcopal D. José Antonio Vareta i les autoritats civils ¡ militars, sota la presidencia de I'AIcalde de la Ciutat D. Miguel Peralta. Ja arribáis al temple parroquial de Santa María, plena de gom a gom, té lloc la missa solemne en honor al Sant. El Vicari Episcopal que presideix la celebrado recorda en la seua hornilia, que la celebració a Sant Jordi es la celebració a Crist i, adrec.ant-se espedalment al Sant Jordiet, Urlel Alcaraz, l¡ expressa que ell representa el millor de tots nosaltres i el desig perpetu de concordia. Concordia que es pot fer palpable en l'abracada deis carrees ai moment de donar la pau. Pero per a Uriel, será un dia mes complet encara, ja que avui será el dia de la seua primera comunió, completant una fita inoblidable per a ell i la seua familia. Durant ['Eucaristía com es ja tradició, s'interpretá, per part de l'Orquestra Simfónica d'Alcoi, la Coral Polifónica i Cantors d'Akoi, l'excepcional "Missa a Sant Jordi" del gran mestre Amando Blanquer, acabant amb l'impactant prec a Sant Jordi, exaltant el text del recordat poeta Joan Valls. La cloenda al rnatí la va posar a les 2 i cinc una estruendosa mascletada, que va estar encesa, amb una mica de poreta, per Rafael Mullor, director de l'Himne i Jordi Cerda Girones, autor del Cartell. A la tarda, a les cinc i mitja i des de la Font Redona es realitza la festiva i desimbolta Diana del Cavallet per part deis Rea listes i deis Barbarescs, per un carrer Sant Nicolau ataquínat d'espectadors. Les aíroses evolucions deis cavallets, anaven acompayades, en el cas deis Realistes per la composició "L'Aranya", mentre els Barbarescs no feien amb el pasdoble "El Petit Souet". En acabar, els Realistes escortaren al Sant Jordiet, Uriel Alcaraz, en la seua visita a les Agustines Descalces
del convent del Sant Sepulcre, portant la seua ingenua presencia a les mongetes que viuen en perpetua adoració del Santíssim Sacrament. Ja comen^ant a caure la tarda, a les set i mitja arranca la Processó Genera), amb l'acompanyament de totes les fuaes, a les que enguany ha precedit un considerable nombre de festers i devots amb cera, tancant com sempre els Capítans i Alferes amb les seues fuaes. La processó té remat amb la nova presencia d'Uríel Alcaraz, Sant Jordiet 2002, que fent un géneros esforc, va superar el dolor i l'esgotament per fer el mes digne possible l'evocació del Sant. Sant Jordiet estava envoltat per l'Assemblea General de l'Assodació de Sant Jordi, que precedía la imatge eqüestre del Mostré Sant Patró arrossegada per dos bous amb nous mantells que reprodueixen Theráldica de les filaes. El pas del Guerrer IHustre, commou els espectadors que esclaten en clams de Visca Sant Jordi!, mentre sona ininterrompjdament L'lnsigne Mártir. Cal referenciar que a la part baixa del Carrer Sant Francés, des d'un baleó algunes persones, entre les quals h¡ havia festers navarros, es va increpar a la Directiva de l'Associacíó, en un acte lamentable per la solemnitat del moment. El Sant Jordi eqüestre anava seguit novament per la Reliquia que era tornada al seu temple, després d'haver presidit la Missa solemne, sent els portadors, en aquesta ocasió poc responsables, membres de la fila Marrakesch. El clergat d'Alcoi i les autoritats, presidides peí President de la Diputado, D. Julio de España, tancaven la processó que es feu mes intensa i emotiva en el moment de Tambada de la imatge a la seua església. Allí, amb la llum pública apagada, enguany ben sincronitzada, els colors i fums de les bengales, l'aeri castell de foc i les ovacions deis fidels, fa l'IHustre Guerrer Tentrada al seu temple. Una vegada acabada la Processó es dona a besar la reliquia del Sant a una enorme gernactó de devots, mentre la coral, acompanyada a l'orgue, per Francisco Amaya, organista de l'església de Sant Jordi, canta l'lnsigne Mártir,
Ja per a tancar el dia 23, el dia emblemátic de la Festa, es realitza a partir de les onze i mitja de la nit, l'acte tal vegada mes lúdic i festiu: \a Retreta. Enguany han participat un total de 13 filaes, que han tret al carrer divuií carrosses, passant i fent passar al nombrós públic que s'acolpava a les voreres, una estona alegre i divertida, en el sempre anirnat llancament d'objectes a quin mes sorprenent. Ja entrada la matinada un castell de focs d'artifici, conjugant la llum amb el so, ens recordava, amb el seu soroll, la lluita de pau que a l'endemá anava a lliurar-se en defensa de la creu. X.- LA PAU A LES MANS I LA BRAVURA EN ELS CORS
El dia deis Trons arranca amb l'acte festiu i simpátic del contraban, que com tots els anys ens ofereixen a les set i quart del matí les filaes d'Andalusos i Llauradors, en mig de la general complacencia d'un públic cada any mes nombrós. Després se senten alguns trons aíilats, realment enguany no massa ¡nsistents, pels carrers d'Alcoi, en el temps dedicat a les guerrilles, abans que es produesquen els actes mes centráis del dia. Aquestos teñen el seu inici, després que les forces cristianes hagen ocupat el castell, amb Testafeta, que intima la rendido del castell i que es enfurismadament rebujada pels Cristians. La carrera que es va produir a continuado, va teñir una mica de suspense donat que el cavall tenia querencia per anar-se'n peí Carrer Major, pero el genet amb la seua experiencia aconseguí encarar-lo a Sant Nicolau, produint-se una excepcional pujada a pie galop, a peí i amb els bracos oberts. Immediatament després, l'Ambaixador Moro, Francisco Marín intentará convencer els Cristians de l'entrega del castell, oposant-se aquestos mijantcant Tenérgica resposta de l'Ambaixador Cristiá, Salomón Sanjuán. No havent acord, es produirá la batalla en un esplet de pólvora. Dalt al carrer Sant Vicent, es feia l'encaro deis Capitans, fonent-se primer en una abracada. Paco Verdú, el Capitá Moro i José Manuel Rico el Capitá Cristiá, Al mateix temps es produía també Tencaro a la placeta de Mossén Josep, davant el col-legi } 47