Ais sons d'"EI Capitán", el Sergent Moro, Jacobo Casabuena Murcia, arranca ais Miqueros de forma magistral i impressionant, renovant, novament, els vítols i ovacions deis espectadors. Tot seguit les fuaes mores faran el seu recorregut en seguiment de la fila del Capitá. La Diana transcorre amb normal ¡tat fent les para des de respecte, acabant els Mossárabs a la Plac.a d'Espanya a les 7 i 43 minuts, coincidint encara en l'eixtda del bándol Moro a partir de la Fila Mudéjars, Fins a les 8 i cinc en qué arranquen els Benírnerins, es produirá aquesta coincidencia a la Placa, f i n s l'arribada deis Maseros. Díntre del desenvolupament de l'acte s'ha de fer referencia a la diana deis Jovencols, entre tots 769 anys, que la fila Domingo Miques va traure al carrer Sant Nicolau. Carrer en qué per altra banda, també cal fer referencia que va haver una constant reiterado deis pasdobles Un Moble Mes i Mi Barcelona, fent repetitiva la part musical d'una Diana, que acabava a les 9 i 58 minuts, quan ho feien els Benimerins a la Placa, enmig d'una immensa multitud que es prepara per viure amb intensitat eí desplegament de les forces cristianes que van a defensar la vila d'Alcoi: l'Entrá deis Defensors de la Creu. Vil.-
ADALIDS
DE LA CREU,
PALLADINS DE LA FE L'hora es propera i creix l'ansietat. El Partidor, lloc ernblemátic de la Festa, es testimoni d'un munt d'esperances i de vivénciens, d'il-lusions i d'emoció: va a donar-se l'ínici de l'Entrá de Cristians A tes deu i mitja en punt la festa esclata plena de primavera, joia i germanor, quan es dona l'ordre d'arrancar per Sant Jordi i Per Alcoi, l'Entrá de Cristians de l'any 2002. En una barreja de soroll deis timbáis, ovacions deis presents i clams de sentiment, avanca el Sergent Cristiá, Fernando Alós Valor, obrint la desfilada de les tropes cristianes. Desfilada que s'inicia amb la presencia de la Fila Mossárabs, la Fila que ostenta la Capitanía. El guió que la representa avanca seguit de guerrers i guerrers a cavall, amb la túnica ocre i una Manga a l'esquena, que escorten els estandards. El grup de querines, habillades
de túnica negra amb case i llanca i recolzades per la composidó "Mozarabus" formen 1'acompanyament de la dama del Capitá: María Rico Fernández, filia del Capitá Cristiá i que sobre una carrossa arrossegada per bous mostra la seua felicitat saludant amb el seu bastó de comandament el públic que l'ovaciona. María, amb bell vestit blau, conjugat amb la capa marró, agraeix, amb un devassall de simpatía, les salutacions del públic que demostra teñir ganes de festa. Avancen ara guerrers d'escorta de túnica negra ¡ pítrera de cuir, que armáis de llanca fan el tancament de la guardia de la Dama, María Rico, que baixa envoltada per la música de "Caballeros de Navarra". Poc a poc va presentint-se la presencia del Capitá. Les dansarines que li fan presentació. vestides amb túnica blanca i amb veis, que després deíxen al carrer com homenatge al cabdill cristiá, van fent les seues evolucions seguint el compassos de la peca "Mozárabes", que es la composició que acompanya a l'adalid de les forces cristianes, el Capitá Cristiá de l'any 2002, José Manuel Rico Jover, d'espléndida túnica negra brodada en or on ressalta l'escut de la fila i amb una Marga capa en blanc i brodada en negre que porten dos petits mossárabs, avanca a peu, senyoriat i pausat, presentant-se, no ja com a guerrer, sino com a senyor en qué s'uneixen les dos cultures, com es pot apreciar per l'elegant casc-turbant que porta. La proximitat en el seu avang, permet a tot el públic apreciar la immensa emoció i satisfacció de José Manuel Rico, que sense descans saluda amb el bastó de comandament ais espectadors enfervorits que aclamen la seua presencia. Al seu voltant están els cavallers, que portant túnica i turbant amb els colors de la fila, l'escut de la qual es pot apreciar pie de dtstinció en la capa, van acompanyats per xiquets que porten escuts amb les heráldiques deis cognoms deis cavallers. L'especial composició "Mozárabes" fa mes solemne ei pas del Capitá, que en arribar a la Placa d'Espanya será rebut, entre toes de clarins i volteig de campanes per l'Alcaid i els seus alcodians, com a defensors de la vila. Ara, quasi a punt d'arribar al Cantó el Pinyó, en un moment de
gran sentiment, l'Aicaid, representat per Juan Llopis, li fará, per mig d'un alcodianet, Miurament de les claus de la ciutat, que José Manuel, molt commogut, es penjará al coll, per a dur-(es ben prop del cor durant tot el recorregut. El seguid personal del Capitá amb el grup de ('harem, on les xiques, vestides de color cru i negre, porten palmitos de respecte, fa el tancament de la primera part del boato dedicat a la Cancellería. La segona part se'ns ofereix l'irnportant paper que els mossárabs van teñir a la diplomacia; així presenten a l'exceptor i els tres comes, Recemundo, Rabi i Gómez, ais que seguéixen portadors amb cofres i els guerrers d'escorta deis comes, habillats de gris i armats de llanca. Tot seguit es la presencia de l'exércit que s'inicia amb els guerrers amb les túniques arlequinades en diversos colors que acompanyen a una torre d'assalt arrossegada per bous. La maquinaria bél-lica de l'época queda present amb l'ariet, portat per mossárabs i una catapulta tirada per bous. També per bous va portada una carrossa que representa una cuina de l'Edat Medieval i que es el preludi del Ball del Bosc, on les dones de vestit verd i portant grans palmells del mateíx color simbolitzen el bosc ort s'amaguen musulmans, representáis per quatre gegants, mentre altres quatre gegants, en aquest cas mossárabs talen ef bosc, ais sons de la composició "Dansa de Torxes". Tot el conjunt va escortat per guerreres de blau i daurat armades de llanca. Seguidament avanca la doble esquadra de blancs deis Mossárabs, on es pot veure el Ministre de Defensa D. Federico Trillo, que avanc,a rítmica ais acords la seua marxa distintiva "Mozárabes y Alfarrasí". Ja a l'últíma part del seguici hi ha una carrossa que representa un Scriptorium, amb monjos ¡Hummant manuscrits. També davallen carrosses portant gerres de vi a les que envolten dones portadores de cántirs i gerronets. Al mateix temps, el gmp de ballet, escenifica el Ball de la Concordia, que ens parla de la convivencia pacífica amb la cultura musulmana en la que la primera part, també com a portadores de cánters, les b a i l a r i n e s de falda negra i eos ;33