FILA CIDES MIQUEL ORTS FRANCÉS
Des de llavors, Ricardo es va ocupar any rere any de teñir a punt les armes amb les que els Cids han participat en tots i cadascun del actes de la Festa. Va treballar per a que tot estigués com cal. Va seguir les desfílades. I es va preocupar d'alló que ntngú no es preocupa. Al capdavall, va fer que la Festa fora mes Festa. Ens ha deixat, sense fer sorolt, un silencí profund. A partir d'ara els festers del cel no hauran de preocupar-se per les armes. Ho fará Ricardo, Toni, un amant i treballador de la Festa. El seu record es ara l'arma deis Cids. I per sempre mes la tindrem a punt. •
3-8-2002
RICARDO JIMÉNEZ ALBERO
3-10-2002
214:
E
ra el sergent Toni. Així el va batejar l'históric Agustí Herrera, E! Kasike, ais seus anys de primer tro. D'aíxó feia mes de vint-i-cinc anys.
MARIO PASCUAL MARTÍNEZ
E
V
a apurar la seva condició com a fester fins al darrer instant de la seva vida. Miquel, com a Cid veterá, deixa darrere seu una gran trajectória a ia Festa. I no amb actes, si no a la taula d'escoti. Amb les seves contribucions a la tertulia de la fila. Amb la seva amistat, que brindava a tothom. Li agradava acostar-se cada setmana a la fila per viure el sabor de !a vertadera Festa: la que es gaudeix día a día amb els companys. Les circumstáncies el van obligar a abandonar els Cids. Pero, com el mateix reconeixia, no ho va poder aguantar. La cridada de la Festa era massa forta. I tan sois uns anys després va tornar a casa seva. On l'esperaven tots els Cids. I on ara es queden enyorant la seva marxa. •
FIIA VASCOS
JOSÉ LUIS DEGRACIA SANEGRE
1M 1-2002
U
na lánguida mirada s'ha perdut al firmament. Ha marxat de forma cruel i inesperada quan encara li quedaven moltes experiéncies per viure. Ferm defensor de (a tradició alcoiana, va estar sempre a disposició de la fila Cids per enaltir-la al lloc que es mereix. A banda de participar en els actes anuals de la trilogía, José Luis va gaudir de l'esquadra de negres d'en Mig de l'any 1991, i fou cavaller del darrer alferes deis Cids. En aquella desfilada de 1997, la vestimenta representava l'escut heráldic del seu cognom, que ara quedará perpetual a la fila mitjancant els seus dos filis. I també pels records que ens detxa la seva devoció per la Festa. •
l día 17 de Mayo de 2002, entregó a Dios su purísima alma, dejando un profundo hueco en nuestros corazones. Sus grandes amores fueron su adorado Akoy y su amada Fila, en donde fue muy feliz cuando en ella se encontraba entre sus festeros y músicos. Por necesidades laborales, vivía en Alicante con su hermano, miembro de esta Fuá, y de su cuñada quien fue una verdadera madre para él, y cada vez que se trasladaba a su Akoy por fiestas, sus vivos ojitos cobraban una especial viveza, cuando al contemplar "l'enramá" exclamaba siempre: "Es que no hay...". Su venerado San Jorge le habrá esperado con los brazos abiertos, pues pasó su vida derramando amor y simpatía. Descanse en paz nuestro "Mariet", •
FILA MOZÁRABES
D
esde nuestra memoria, y con vuestro recuerdo, en plena celebración de la Trilogía del 2002, nos sorprendió el adiós de D. Jorge Aznar, el mayor en edad de los Socios Supernumerarios del grupo de amigos que en 1946 remontaron