Biblioteques de Mataró Josep Punsola i Vallespí (Mataró, 1913-1949)
La seva obra poètica és rica i diversa. Té poemes d’una simplicitat extraordinària, els poemes de cançoner –se sentia atret per la riquesa expressiva de la poesia popular– o els de caire més circumstancial en què prenen relleu la quotidianitat i l’expressió emotiva; i alhora poemes de gran profunditat metafísica, de caràcter postsimbolista per exemple. Poeta publicat pòstumament, va deixar a punt per ser-ho un recull de trenta-un poemes: Dels vinyars innumers. Poc abans de morir va sortir a la llum el primer cançoner de muntanya que s’editava a Catalunya: Cançons de muntanya, de nit i de camí amb poemes de Josep Punsola i música d’Elisard Sala. Uns mesos després es publicarien Amistat bandera blanca i Poesies. Però no serà fins al 1989 que s’editarà la seva obra poètica completa a cura de Maria Mercè Bruguera. Nascut a Mataró el 19 d’agost de 1913, fou el fill gran del matrimoni entre Anton Punsola i Bassó i Rosa Vallespí i Massip. Va estudiar als Maristes i ben aviat va mostrar un especial interès per la lectura ja fos comprant llibres a mitges amb el seu cosí Ramon Teixidó o a través de les biblioteques del moment. Va treballar d’escrivent en diferents empreses i en aquests anys de jovenesa s’interessà per l’esport i l’excursionisme. D’arrelat sentiment catalanista va viure l’efervescència política i social dels anys 30 i es va afiliar al Bloc Obrer i Camperol, encara que la seva militància durà pocs mesos. La Guerra Civil escapçà aquests anys d’efervescència portant-lo al front d’Aragó, Artesa de Segre i per El Pertús al camp de concentració de Septfonds, a Occitània. Amb la desfeta de la República tornà a Mataró amb vint-i-set anys, on res ja no era igual. A poc a poc en aquests anys de la immediata postguerra van començar a sorgir modestos espais on es reunien
“Si vas néixer de la mar com la petxina, et voldria de la mar, com vela blanca...” Josep Punsola, “Mataró”
Guia de recursos Núm. 30 / abril 2013