Liceum 15 by Paz Talens

Liceum 15

Equip de Redacció Liceum: Carriches Mateu, Lluís Cuellar Ojeda, Toni Díaz Jiménez, Juan Carlos Fernández Coll, Pau Fernández Fornés, Pau Fornés Rodríguez, Marc Grau Gallego, María Patricia Gutiérrez Valle, Marçal López Fernández, Alejandro

Morales Benito, Francesc Morales Pascual, Alex Morales Pascual, Víctor Morales Pascual, Xavi Pereira De Sausa, Lucas Poveda Suárez, Alfonso Viñas García, Yaiza M. Patricia Grau Francisco Campos

Cap de redacció (en català): Gemma Pijuan

Cap de redacció (en anglès): M. Magdalena Alorda.

Edició Rafel Fiol

Processos de comunicació en anglès: Maite Espinola Marc Moranta Sergi Mesquida Miquel Àngel González Alberto Martín David Redondo Ismael Lagan Javier Vilas Biel Meca

Maria Molina Clara Lladó Damià Garí Paula Gomila Sara Capó David Zapata Cristian Rendon Victor Voltes Jaume Ensenyat Toni Vanrell

Toni Martorell Tomàs Linde Pau Muntaner Carlos Bolívar Aina Torrens Jaume Amengual Bernat Guardiola Xisco Llabrés

LICEUM és una revista editada per l’escola ES LICEU Camí de sa Cabana, 31 · 07141, Es Pont d’Inca, Marratxí Tel.: 971 60 09 86 · Fax: 971 79 48 009 · E-mail: secretaria@esliceu.com · http://www.esliceu.com

EDITORIAL

any 2011 va ser declarat l’Any Internacional del Boscos per l’Assemblea de les Nacions Unides. Aquest fet va donar el sus al curs que ara acabam amb un objectiu pedagògic molt clar: conscienciar sobre la importància d’una gestió sostenible dels boscos i del medi ambient. Encara que aquest sigui uns dels nostres trets d’identitat amb el qual treballam any rere any, és important anar recordant de tant en tant que hi ha aspectes en els quals convé fer-hi incidència. El temps passa i amb el dia a dia de vegades ens oblidam d’on som i cap on volem anar. Recorrem a les inèrcies, i aquestes arriben a ser perilloses, perquè plantegen objectius buits de continguts i perquè justificam qualsevol treball amb un “perquè toca” o “perquè sempre ho hem fet així”. De vegades, però ens trobam que factors externs a l’educació ens obliguen a organitzar-nos per mostrar el nostre parer front a les decisions polítiques que ens afecten. En aquest aspecte, aquest curs ha estat significativament estrany. La intervenció des del poder en l’afany d’immiscir-se en l’educació dels nostres alumnes i en la tasca dels docents no ha fet més que desorientar l’objectiu global de l’ensenyament: garantir que els alumnes d’avui tenguin prou criteri per resoldre els problemes que els plantejarà la vida en un futur i que ho facin de la manera més intel·ligent i creativa possible i que siguin feliços. És per això que des d’aquestes pàgines volem fer una crida unànime: que els polítics ens deixin fer la nostra feina en pau. Demanam als nostres governants que se dediquin a resoldre els greus problemes que la situació actual presenta i que deixi als pares i als docents fer la feina educadora que se’ns comana any rere any. També demanam, des d’aquestes pàgines, que la llei de normalització lingüística, que garanteix que tots els nins de les Illes Balears que van a l’escola surten de l’ensenyament secundari amb el coneixement assolit de les dues llengües oficials de la nostra comunitat, no se derogui. El conjunt de treballs que exposam en aquesta revista, oferida aquest any en versió digital, és el resultat de tota la feina que hem treballat aquest curs. Evidentment, no baixam la guàrdia i per molts de comentaris en els quals se’ns puguin

qüestionar, el claustre d’aquest centre no deixa de treballar per oferir activitats educatives per i per als nostres alumnes. No només cal ensenyar-los a aprovar, sinó també a aprendre. Una màxima que des del nostre centre tenim ben present. I pel que fa a l’elaboració de la revista LICEUM, l’únic que podem dir és que és possible gràcies a la implicació de tots els alumnes de l’assignatura de processos de comunicació en català i en anglès que, com a redactors, fotògrafs, distribuïdors, dissenyadors i editors, han intentat fer el més bé possible la nostre tasca. Cal dir que han opinat lliurement sobre els temes que més interessants han trobat i han intentat ser el més respectuosos possible amb tots i amb tothom. Des d’aquí volem agraïr a tots aquells altres alumnes que no formen part de l’assignatura de processos la seva col·laboració, així com també a tots els alumnes d’Infantil i Primària per les seves aportacions. També a l’AMIPA per la seva subvenció i el Fons de Promoció i Educació d’Es Liceu per la seva aportació econòmica, que permeten la gratuïtat de la revista i fan possible que LICEUM arribi a tota la nostra comunitat escolar.

L’Edició. 3

ASSOCIACIÓ DE MARES I PARES D’ES LICEU (AMIPA)

És el quart any que l’actual junta directiva de l’Amipa ha desenvolupat la seva tasca amb il·lusió envers del benefici dels nostres fills. Hem intentat treballar de forma conjunta amb la direcció del centre per anar tots plegats amb la mateixa direcció, conscients de que l’objectiu comú és l’educació dels nostres infants. La implicació dels pares i mares en la dinámica del funcionament del centre és una responsabilitat que no podem eludir si volem ser partíceps de l’educació dels nostres fills i filles. La nostra tasca ha estat molt variada, i hem procurat ferla de la millor manera possible. Les nostres actuacions han estat: • Representació al Consell Escolar del col·legi: els pares i mares tenim una responsabilitat ineludible d’implicació al màxim òrgan de representació del centre. A través dels pares i mares representants al Consell Escolar podem participar en la pressa de decisions més importants que es fa al centre fent sentir la nostra veu i vot. • Mantenim un contacte amb la direcció del centre i amb el professorat per a tractar els temes pedagògics i de funcionament del centre. • A cada classe hi ha un pare/mare vocal que fa de nexe amb l’Amipa, per transmetre qualsevol problema o suggerència que hi pugui haver, i així estar tots en contacte. • Subvencionam els tallers als migdies, gratuïts pels nins socis. • Subvencionam els premis del Concurs de Narrativa. • Pagam l’animació infantil i la beguda de la Setmana Cultural. • Subvencionam als nostres socis, les acampades d’infantil i primària, el viatge d’estudis de sisè de primària, el viatge cultural a Londres de tercer d’ESO i el viatge d’estudis dels alumnes de quart d’ESO. • Hem organitzat un taller per als pares sobre “Estratègies 4

•

• • •

• •

•

per a millorar la comunicació amb els nostres fills i filles”. Hem posat en marxa el “Bookcrossing familiar”, que consisteix en un intercanvi de llibres de lectura entre els pares i mares. Hem fet la IV Diada de l’AMIPA a Cala Bòquer, subvencionant l’autocar per a tots els participants. Subvencionam part de la Revista Liceum. Participam i ajudam en l’organització de les Olimpiades Escolars. Subvencionam part del menjar dels participants. Formam part de la Coordinadora d’Amipas de Marratxí, assistint a les seves reunions. Tenint present els valors de solidaritat que fomenta la nostra escola participam en projectes solidaris. Enguany feim una petita aportació per al manteniment de la maternitat a Missirah (Senegal), a on ja varem participar en la seva construcció. Continuant amb els valors solidaris més propers a nosaltres, enguany l’Amipa ha donat tres beques de menjador per a tres famílies necessitades que no varen poder accedir a les beques que concedia l’escola per excés de demanda.

Per totes aquestes coses i per moltes més que no es veuen, com és la feina del dia a dia dins l’escola, la junta de l’amipa vos convida a participar de la vida escolar dels vostres fills i filles, i d’aquesta manera pogueu gaudir al màxim de la seva etapa escolar. El proper curs la Junta s’ha de renovar, i vos demanam la vostra col·laboració i la vostra implicació, per què quants més siguem més beneficis tindran els nostres fills i filles.

ANIMAU-VOS A PARTICIPAR. L’AMIPA ENS BENEFICIA A TOTS!!!

UCTAIB Dissabte dia 12 de Maig es va dur a terme la IV Jornada sobre l’Educació Infantil a les Cooperatives d’Ensenyament, a Porreres. Aquesta Jornada va consistir en exposicions, tallers, conferències i en espais per a famílies i per a infants. El dia anterior, els membres de les escoles participants van anar a muntar els plafons per a l'exposició. La nostra escola va presentar una exposició sobre psicomotricitat en famílies i va oferir un taller de cuina experimental. A aquest acte, que es va fer a les instal·lacions de l’escorxador i en el Parc de N’Hereveta, hi van assistir prop de 500 persones, per realitzar els tallers, veure l'exposició i formar part de les conferències i els actes. Els tallers dedicats als infants tractaven d'experimentar amb pasta de pa, amb sopa , amb productes alimentaris de la terra, amb pintures, amb material reciclat. En els espais dedicats als pares, aquests van aprendre a fer massatges als seus fills i a cuinar de forma més saludable. Les dues conferències que es van dur a terme van ser una Mesa d’experiències de les nostres cooperatives i una altra conferència sobre el projecte educatiu de la Ikastola Arizmendi.

Litografia en motiu del 25 aniversari de la Unió de Cooperatives de Treball de les Illes Balears

Preu: 125,00€ Informació: UCTAIB tel. 971 205 028 ó administracio@uctaib.coop

Aquest abre, a tots els indrets de les Illes Balears, ha destacat per la seva rusticitat: és poc exigents en l’adobament i capaç de desenvolupar-se en terrenys poc substanciosos, i requereix poc esment una vegada arrelat. Per això aconseguiexi a casa nostra una perfecta adaptació La figuera s’ha adaptat perfectament a qualsevol entorn com a capa altra arbre, convertint-se així en part essencial, i en certa manera, definidora de la nostra cultura i de la nostra identitat com a poble. LES FIGUERES A LES ILLES BALEARS Montserrat Pons i Boscana

Andreu maimó (Cas Concos des Cavaller, 1946) Figuera de can Martorell 2010 Litografia numerada i signada per l’artista Mides: 67x43,5 25è aniversari de la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears

INFANTIL Enguany, com tots ja sabem, el tema principal a l’escola és el bosc, degut a que el 2011 va ser l’Any Internacional dels Boscos. Llavors, la nostra setmana cultural va ser la festa final per culminar tots els projectes treballats pels nostres nins i les nostres nines de 3, 4 i 5 anys. Els passadissos es varen convertir en un bosc de bon de veres i a poc a poc tots els espais es varen anar transformant per donar vida a 6 nous tallers que es varen realitzar a les aules d’infantil. Gairebé hi havia aules irreconeixibles, a algunes, les taules havien desaparegut o s’havien transformat en taules d’experimentació, d’altres estaven a les fosques o s’havien convertit en un improvisat bosc ple d’animals de tot tipus, fins i tot d’altres eres... I no només això, els companys i companyes de viatge a

aquesta setmana cultural varen canviar durant tres dies... de sobte, les marietes, els caragols, les formigues, els mussols, les papallones i les abelles es varen entremesclar per formar nous grups... i tots i totes estaven molt contents i contentes... els més petits i les més petites perquè els hi agrada jugar amb els/les més grans i aquests perquè els hi agrada ajudar als/les més petits/es. Tots junts feien uns conjunts fantàstics!!! A la pàgina web podreu trobar totes les fotos d’aquells tres dies i podreu veure tota la feinada que varen fer els infants, com varen gaudir, com varen descobrir coses noves, com varen fer nous amics, inventar, crear, imaginar... però avui volem aprofitar aquest espai per donar un sentit a cada un dels tallers que es varen dur a terme.

TALLER TOCA-TOCA En aquest taller els infants trobaven a l’aula dels caragols un parell de capses misterioses amb un forat a sobre, on només hi podien ficar la mà. Què hi devia haver allà de dins? Després de fer les seves hipòtesis i algunes conjetures domés amb la mà havien de descobrir que hi havia dins cada un de les capses... Seria llefiscós? Suau? Rugós? Es movia? Hi havia algun animal? No a tothom li agrada el risc i l’aventura, les seves cares eren molt divertides, alguns encara no es refiaven del tot per arribar a tocar al terra de la capsa, però al final gairebé tots els infants varen ficar les seves mans i esbrinar el que hi havia.

TALLER D’OMBRES L’aula de les marietes era fosca com la nit... però entre grans i petits no hi havia por per entrar-hi!!! De sobte un llum encegador es reflectia sobre una superfície blanca i una història acompanyada d’una música alegre i de mans que es transformaven contínuament (http://www.youtube.com/embed/ryFQFzN6AMk?hd=1) començava a sonar dins la classe. A continuació la fosca tornava i ara era un altre llum el que es reflectia a sobre d’un llençol blanc molt gros penjat enmig de l’aula; darrera aquell llençol comença una processó d’objectes quotidians (instruments, peces de roba, joguines, material de cuina...) que els infants, entre rialles i cares emocionades, reconeixen fàcilment. I, finalment, són els mateixos infants que passen darrera el llençol i davant la llum per fer passar els objectes i intentar imitar amb les mans les figures que han vist anteriorment projectades... descobreixen i observen, però, la dificultat de fer que la projecció sigui exactament la que ells volen; així i tot, gaudeixen del moment i s’ho passen d’allò més bé. 7

INFANTIL

TALLER D’ESTAMPACIÓ L’aula de les formigues també estava organitzada en dos espais ben diferenciats: dues taules. Una plena de material organitzat per grups (fulles, pedres, fruits secs, fruites i verdures, pinyes...), temperes de molts colors, plats i pinzells de tots els tamanys; s’altra folrada amb paper de color negre preparat per rebre una “sobredosi” de colors. Aquí els infants podien decidir quin material utilitzar i amb quin color fer-ho per llavors estampar-ho al paper negre i fosc per convertir-ho en un paper ple de vida.

TALLER D’EXPERIMENTACIÓ Quan entraves a l’aula dels mussols tot estava normal, les taules i les cadires al seu lloc, res damunt les taules... però, si miraves una mica més enllà, defora hi havia un espai a l’aire lliure preparat amb taules i tot tipus de material, sobretot estris que podem trobar a la cuina... quina il·lusió i quines cares que feien quan veien els ganivets, els morters, les taules de fusta, la sal, l’oli i el pebre bo que els esperaven per començar a treballar, però treballar amb què? Amb cols, enciam, colfloris, xampinyons, flors, fulles... La imaginació es va posar al capdavanter d’aquest taller i els infants varen inventar els seus propis plats, posant la sal i l’oli que ells consideraven necessaris, els ingredients que més els hi agradaven o, simplement, els que en aquells moments els hi va agradar més, una flor com a toc final, una mica de col de color lila, unes gotes de llimona... pel simple plaer de crear.

INFANTIL

TALLER D’ANIMALS L’aula de les papallones esperava buida, sense taules enmig que molestassin, dues capses plenes d’animals de tots tipus i altres tres plenes de material natural: troncs, pedres, fulles, bocins de fusta... Grans i petits no trigaven gaire a posar-se mans a l’obra, aviat havien inventant mons fantàstics i meravellosos plens d’animals de totes les races inimaginables i amb unes històries al darrera impressionants, amb muntanyes on pujar, coves on amagar-se, troncs on descansar...

TALLER DE CREACIÓ D’ARBRES Inspirat en el Bosc d’Oma o bosc pintat, a prop de la localitat biscaïna de Kortezubi, obra del pintor-escultor Agustín Ibarrola. L’aula de les abelles estava mig a les fosques, amb les cortines posades i el projector a punt per visualitzar la projecció que ens serviria d’inspiració (https://picasaweb.google. com/104791691500678110763/BOSCDOMA), dues taules preparades amb plàstic a sobre per poder-hi pintar damunt, a un racó uns tubs sense vida, de color gris... i molts de pots de temperes de colors. Després de la projecció, una explosió de color, fóra les cortines i aquells tubs ja no tornarien a ser els mateixos. I és així que un any més la Setmana Cultural va passar. Una Setmana Cultural que enguany s’endinsava en la natura a través de l’experimentació, la manipulació i la creativitat. Amb què ens sorprendrà la setmana cultural de l’any pròxim? No ho sabem però el que sí sabem és que també ens enriquirà i ens farà compartir noves experiències que fan que aquest moment sigui especial.

1r PRIMÀRIA DIBUIXANT AL NATURAL Aprofitant el bon temps que ara arriba, varem sortir al pati amb un llapis i un full a provar de dibuixar alguns dels llocs més emblemàtics del nostre pati. A la següent reproducció, trobareu totes les recreacions d’així com veuen el nostre fumeral, la màquina i el castell del pati dels pins, els nostres alumnes:

1r PRIMÀRIA

2n PRIMÀRIA Durant el segon trimestre i les primeres setmanes del tercer, els nins i nines de segon hem elaborat un projecte sobre el cos humà. Hem après moltes coses i ens ho hem passat força bé! Els nins de segon A han elaborat la portada i els ha quedat xulísima! Com podeu veure a les imatges, han fet un desplegable on es poden veure els principals òrgans del cos fets de plastilina. Els nins de segon B, han preparat un concurs en grups per demostrar tot el que saben sobre el cos humà. Primer van preparar preguntes en grup i després se les feien entre grups; Cada resposta encertada era un punt. S’ho van pasar “pipa”! Aquí podreu veure les fotos d’aquestes dues activitats que cada classe va decidir realitzar per tal de finalitzar el projecte.

2n PRIMÀRIA

3r A PRIMÀRIA Aquest curs les classes de tercer Ai B ens presentàrem a un concurs de POD-CAST d’una associació de Barcelona anomenada Com Sóc.   Les dues classes quedàrem finalistes i el premi fou la publicació dels nostres contes al tercer llibre dels contes del món, així com també l’edició d’un cd.  Per nosaltres ha sigut una feina molt enriquidora ja que el tema comú a treballar era el comerç just i hem pogut conèixer i descobrir la cultura i costums d’altres

VIATGE DE NA JÚLIA

La història del “Viatge de na Júlia” podria ser una història real, però ha estat inventada entre tots els alumnes de la classe. La primera idea del conte va sorgir de la visita a l’aula d’una metgesa de la Fundació Amazònia, que fa molts d’anys col·labora en la fundació i s’ha dedicat a curar als habitants d’alguns pobles dels paisos de l’amazónia. Ens va contar històries de nins i nines que no estaven escolaritzats i es dedicaven a treballar com si fossin adults i d’altres que havien d’ ajudar als seus pares a fer les feines del camp quan arribaven de l’escola fins que s’amagava el sol per les muntanyes. La història del “Viatge de na Júlia” podria ser una història real, però ha estat inventada entre tots els alumnes de la classe. És un conte que ens explica com na Júlia, a través d’un viatge a una zona de l’Amazònia amb la seva família, descobreix les diferències entre el món ric i el pobre. Es sensibilitza davant la necessitat d’ajudar als altres, lluitar contra de les injustícies socials i el treball infantil de paisos menys desenvolupats que el nostre. Decideix passar a l’acció i actuar per aportar un ajut a famílies com les de na Sandra i n’Andrés, que treballen moltes hores al camp per poc doblers, a l’hora que altres persones s’aprofiten de la seva feina i sumissió. Sútilment implica a la seva mare per cercar una solució i la convenç per muntar, al seu país, una botiga de comerç just.

països. I també perquè hem treballat en grup i cada un de nosaltres ha aportat a l’història el seu granet d’arena.  Des d’aquí volem agrair a Guillem Mateu, Ruben Moreno, Kico lópez i Ramon Rullan tota l’ajuda i el suport donat per a la realització d’aquest conte.   Contes: nines i nins de tercer A i B   Il·lustracions: Col.lage realitzat per les nines de tercer A i Miquel Àngel Salom

NARRADOR- Na Júlia i en Gerard estaven nerviosos i anaven d’un costat a l’altre de la seva habitació desfent les maletes, després d’un viatge molt llarg. JÚLIA- Mare!A Bogotà fa molta calor! MARE- Si més que a Palma filla. Colòmbia és un pais de la zona de l’Amazònia on hi ha moltes pluges, l’ambient és xafogós i es troben tot tipus de plantes exòtiques. GERARD- Podrem arribar fins a la selva? MARE- Es clar que hi anirem, el pare treballa amb plantes medicinals i vol conèixer les que hi ha. JÚLIA- Quins animals trobarem a la selva, pare? PARE- Trobarem aus de tots el colors, animals ferotges, monees, caimans,..... NARRADOR- Na Júlia i en Gerard ja no escoltaven la mare. Miraven bocabadats, per la finestra de l’hotel, com dos nins jugaven al carrer. Decidiren baixar per anar a jugar amb ells. JÚLIA- Hola! Soc la Júlia. GERARD- Hola! Soc en Gerard, el germà de na Júlia. A què jugau? SANDRA I ANDRÉS- Holaaaa!!!!!!! NARRADOR- Contestaren el germans colombians, na Sandra i n’Andrés. SANDRA MILENA- Estam jugant a Trompo. GERARD- Com es juga? ANDRES FELIPE- S’enrotlla la corda al trompo i després es llança perquè es posi a girar. JÚLIA- Viviu a Bogotà? SANDRA MILENA- No, vivim a Santa Marta un poble molt aprop de la Selva. ANDRÉS FELIPE- Cada mes venim perquè els nostres pares han de vendre el cotó que cultivam. GERARD- Nosaltres hi hem d’anar a la selva!

JÚLIA- No anau a l’escola?

GERARD- Això no és just!!! No podriem ajudar-los?

ANDRÉS FELIPE- Si, però quan tornam de l’escola hem d’ajudar als pares a treballar la terra. Així i tot no tenim molts doblers.

NARRADOR- La mare els hi va explicar que hi ha unes botigues que venen productes d’aquests paisos per ajudar-los.

SANDRA MILENA- Els pares ens conten que, fa molts d’anys, la gent vivia molt bé de l’agricultura i la nostra selva estava plena d’arbres i animals. Un bon dia van aparèixer uns homes amb màquines i la selva es va fer més petita.

JÚLIA- Mare, per què passen aquestes coses?

NARRADOR- Na Júlia i en Gerard varen pujar les escales de l’hotel ràpidament.

MARE- Perquè hi ha gent que només pensa amb enriquirse, encara que sigui amb l’esforç d’altres persones. JÚLIA- Mare tu no tens feina, per qué no poses una d’aquestes botigues per ajudar a totes les families com la de Sandra i Andrés?

GERARD-Us hem de contar moltes coses pares! Hem conegut dos germans, na Sandra i n’Andrés, que viven aprop de la selva i ens han convidat a visitar-los.

NARRADOR- La mare va mirar el pare, la seva mirada expressava moltes coses i feia una sola pregunta. El pare va moure el cap. Na Julia tot d’una va entendre que havien acceptat la seva proposta. Pegant un bot d’alegria, na Júlia i en Gerard van abraçar als seus pares.

GERARD- No ho entenc pare ! Per qué na Sandra i n’ Andrés treballen amb els seus pares quan tornen de l’escola?

JÚLIA- Gràcies pare, gràcies mare! Sou els pares més bons del mon!

PARE- Mira filla, hi ha països que no viven tant bé com nosaltres i no tenen tantes oportunitats. Cultiven el camp i els hi paguen molts pocs doblers pels seus productes.

NARRADOR- Aquest conte s’ha acabat i una botiga de comerç just hem muntat.

PARE- Per què veniu tan esvarats?

NARRADOR- I ens ha agradat contar aquesta veritat.

3r B PRIMÀRIA ISAAC I SAMIRA Com hem treballat el conte? Quan ens proposàvem participar en aquest concurs, decidírem entre treballar-ho com un petit projecte de treball. Mirant el mapa del món i parlant dels països on es treballa amb comerç just, decidírem que l’escenari de la nostra història seria Àfrica. A partir d’aquí començàrem a investigar: Què sabem del continent africà? Què volem saber i quins són els seus costums? Com són els seus habitants? Com viuen? Una vegada tenguérem l’esbós del guió, començàrem amb la redacció conjunta del conte. Per nosaltres ha estat una experiència molt enriquidora ja que hem treballat en equip, hem conegut la realitat dels infants de l’Àfrica i hem enregistrat un POD-CAST amb un CD.

NARRADORRA- Hi havia una vegada dos germans bessons, na Samira i n'Isaac que vivien a la zona D'Awasa, a Etiòpia. SAMIRA- Hola!, sóc na Samira i tenc nou anys. M'agrada molt jugar amb les meves amigues i els meus amics a la vorera del riu, també m'encanta el so dels tambors de la nostra tribu, els Amhara. ISAAC- Hola! Jo sóc n'Isaac, el germà bessó de na Samira, i el que més m'agrada és jugar a futbol amb els meus amics i ballar la nostra dansa africana, l'esskista. NARRADORA- Però na Samira i n'Isaac no estaven contents,cada dia havien d'acompanyar als seus pares a treballar a les plantacions de cafè. SAMIRA- Jo no vull treballar més, estic cansada i me fa mal l'esquena de recollir cafè, jo vull anar a l'escola!. ISAAC- A l'escola? I què és una escola?. SAMIRA- Un lloc màgic on pots aprendre moltes coses! A llegir, a escriure, a dibuixar, a pensar...a més, hi vas amb tots els teus amics!. ISSAC- Què? Jo vull anar a aquest lloc anomenat escola!. SAMIRA- Nosaltres no hi podem anar, hem de treballar per poder ajudar a la nostra família... ISSAC- Tens raó, malgrat el pare sempre diu que treballam molt i no ens paguen bé. NARRADORA- Al mateix temps a una escola de Mallorca, Es Liceu, la mestra explicava el seu viatge a Àfrica i el problema que tenien els dos germans. MESTRA: A veure nines i nines, com pensau que podríem ajudar a na Samira i a N'Isaac. ALUMNE 1- Per què no deim a les nostres famílies que a partir d'ara sempre comprin cafè al comerç just i així na Samira i n'Isaac podran deixar de treballar? A més, els seus pares podran cobrar un sou just per la feina que fan!. MESTRA- Me sembla una idea fantàstica!. NARRADORA- A partir d'aquell dia, totes les famílies de l'escola Es Liceu es posaren d'acord per comprar cafè africà a les botigues de comerç just que hi havia a A Palma... ISAAC- Samira!. SAMIRA- Que passa que estàs tan content?. ISAAC- La mare m'ha dit que no hem de treballar més!.

SAMIRA- Per què?.

ISAAC- Unes amigues i uns amics de Mallorca, estan comprant molt de cafè del nostre! I ara poden pagar un preu just als nostres pares!. SAMIRA- Si sobren alguns diners, es podria construir una escola... ISAAC- Si! Bona idea! . NARRADORA- Un any després... MARE- Isaac!, Samira! Aixecau-vos que heu d'anar a l'escola!

ISAAC- A mi m'agrada coneixement del medi, per poder aprendre coses d'arreu del món. SAMIRA- A mi m'encanta llegir, sobretot llibres d'aventures. NARRADORRA- Però el que els agradava més era la classe de música on podien ballar la dansa esskista, cantar càntics africans amb els seus amics i jugar aprenent. NARRADORA- I aquesta és l'història de n'Isaac i na Samira, dos germans ara feliços.

ISAAC I SAMIRA- Si!.

4t A PRIMÀRIA

4t B PRIMÀRIA

5è PRIMÀRIA LLETRES ELS ANIMALS DE LA NATURA

1- Entrada del mar en la costa tros de mar parcialment envoltat de terra

Vaig collir un calamar, i un petó em va donar, em vaig tirar a la mar i un home vaig trobar.

3- Grau de calor d’un cos

Vaig veure un gall, amagat en un poal, i després un cavall, que corria pel corral. Vaig veure un ca, que duia un tros de pa i que el va amagar dins un forat.

2- Conjunt de vegetals que hi ha en un bosc, regió, etc. 4- Pertanyent a la regió mediterrània 5- Corrent d’aigua, com un riu petit que es forma a causa duna pluja forta 6- Conjunt de muntanyes alineades 7- Plantes que creixen espontàniament en una regió 8- Art de conrear la terra 9- Corrent d’aigua que va a desembocar al mar 10- Cria i comerç de bestiar 11- Treballar la terra perquè doni fruits 12- Aigua separada del mar per terra

Tenc una au, que viu a un palau, i va anar al seu niu, a fer piripiu.

L’ESCOLA A defora fa fred i a l’escola fa calor, fa un vent potent i el sol brilla molt. La llum del sol m’encanta, m’agrada sortir al pati, i l’ocell ja canta, tot volant pel mediterrani. L’escola és divertida i m’encanta jugar. Sempre esper la sortida, per cantar i replegar.

SOLUCIONS...

ES LICEU

EL BOSC

Tots anam a Es Liceu som molts de nins i nines per nosaltres es un deu i tenim aules amb cortines

Es liceu, sempre brilla Té moltes, moltes aules Està endinsat dins una illa Amb moltes,moltes taules

A la Selva Negra hi ha molts animals. La fruita és magra i te molta varietats florals.

Abans era una fàbrica de fils i teixits i ara és una escola per a tots els teus fills

Té una gran xemeneia, abans una fàbrica era, moltes treballadores hi havia, amb una gran cabellera.

La flora te llàgrimes abelles de molta mel s’obrin les portes de les estrelles per que els arbres arriben al cel.

Quan era Nadal tots vam cantar i va ser tan espectacular que els pares van plorar

Tots els professors són diferents, No hi ha cap capellà, Sempre estan contents, I defensen el català.

La nit arriba, la vegetació es va al llit, les plantes compleixen la normativa, i a un arbre li creix un dit.

Per setmana cultural vam fer un sopar i de tant que varem recaudar de viatge ens podem anar

Tenim moltes assignatures, Per aprendre i saber, Hem e passat moltes aventures, Amb gust i plaer.

El bosc s’ha despertat, i la vegetació també, dic la veritat, per que ho he escoltat bé.

Va arribar l’estiu i a un hotel varem anar i tota la classe diu que bé ens ho varem passar

Moltes festes hem fet, i molt divertides han estat, com hem batega el coret, de tant que hem menjat

Ja dic adéu a la tardor, passa l’estiu rapit com un riu, tot sembla de color or, i l’ocell canta piu piu.

Marina M, Aina, Juanma i Miquel Dani

Espe ,Marina R, Sebas i Paula

Pau, Alejandro G. Telma, Adrian Bleda

EL BOSC

ES LICEU

El bosc mes bonic del mon, està recobert d’or es troba no sabem on i quan el veig em batega el cor.

es Liceu, és una escola molt divertida sempre venim a jugar per les nits per nosaltres és una forma de vida ja que hi venim des de petits

Dins el bosc hi ha un tresor es una flor de tots colors i el seu pol·len es de color or que te tots tipus de bons olors.

Es Liceu és una il·lusió, molts de cursos tenim, sempre anam d’excursió i vàries aventures vivim

Hi ha molts animals que van per els rius nedant, tot això per desgracia es fals degut que tots estem contaminant L’os mes gran del mon Esta dins del bosc i te molta son quan es fa fosc.

Núria, Alejandro F, Alba i Tàsia

EL BOSC El bosc és petit, té molta flora i fauna, anar-hi és divertit, i no es pot tirar cap llauna Els arbres són alts, són de molts colors, n’hi ha que estan malalts, i les fulles tenen molts d’olors.

Lourdes, Adri Moreno, Àlex, Gema

el 27de maig feim les olimpíades per que són una passada pel vespre feim una torrada i la gent acaba molt cansada Els patis són fantàstics jugam a mato, bàsquet i parlam els professors ens posen càstigs i nosaltres ens enfadam.

Natasha, Anahi, Francesc i Lara

6è PRIMÀRIA HOMENATGE ALS AVIS I A LES ÀVIES Les nines i els nins de 6è de Primària hem treballat la descripció física de persones, així com els sentiments i les emocions i hem fet unes descripcions dels nostres avis i de les nostres àvies. El resultat d’aquestes feines ha estat veritablement entranyable i per això us en deixam una petita mostra. Esperam que vos agradi llegir-les.

LA MEVA ÀVIA La meva àvia se nom Isabel i té vuitanta-dos anys. Els seus cabells són curts i bastants blancs, la seva cara conté molts de solcs pel pas dels temps. Té la pell completament blanca perquè quasi mai va a la platja. És petita i sempre va vestida de color blanc i amb gris clar, és a dir que va vestida amb roba poc moderna. El seu caràcter és bondadós i agradable i sempre somriu perquè està contenta. Quan jo tenia tres anys el meu avi se va morir i ara, l’àvia, viu amb la meva tia perquè no vol viure tota sola. Va anar pocs anys a l’escola per culpa de la guerra, malgrat això es una persona sàvia. Tots els diumenges ve a estar amb nosaltres durant tot el dia i solem anar a passejar amb ella perquè té alguns problemes en el seu cos. A noltros ens agrada molt que vengui, perquè ens dóna uns caramels anomenats Sugus. Algunes vegades també ve a dormir amb nosaltres i dorm en el llit del meu germà. 28

EL MEU AVI El meu avi va néixer en 1942 i té seixantavuit anys, nom Francisco Torres i viu entre Palma i Granada. Té la cara arrodonida, els ulls marrons clars, duu ulleres, té un nas de mida normal, proporcional a la cara,la boca la té amb llavis fins i dents mitjanes, el front ample i un parell d’arrugues. El seu caràcter és intranquil, és un home molt actiu, ésmolt ordenat, molt perfeccionista. Ara ja esta jubilat per això pot ajudar a la meva avia a les feines de cada dia, ell s’encarrega del jardí i sembra tomatigueres, pebres, cebes... Fa net la piscina,a més a més també compra cada dia, li agrada molt anar al mercat. Les seves aficions són jugar a les cartes i al bingo al centre de majors. També va a classes de ball de saló amb la meva avia i van a festes de ball en el centre. Al meu avi li agrada molt fer-me empipar, se’n riu de jo, li agrada molt anar corrent darrera meu, ell i la meva àvia gaudeixen molt quan vaig a Granada a passar alguns dies d’estiu . PER AIXÒ L’ESTIMO TANT LA MEVA ÀVIA La meva àvia nom Catalina, és molt divertida i graciosa. Ella és rossa i té el pel curt. L’àvia viatja molt, ha anat al Carib, a Barcelona, de creuer, a Sevilla... i de cada viatge me du un regal, una camiseta, un collar... És molt llesta i juga a futbol amb jo. Li agrada molt el tennis perquè veu el seu ídol en Rafel i en Federer. El seu color preferit és el taronja perquè diu que és molt alegre. Una de les coses que més li agrada és fer panades, robiols, crespells i cuidar les seves aus. Li encanta jugar amb nosaltres a parxís, pinacle i ramiro, ho passam molt bé i es confon amb la meva germana i jo. Una altra cosa que també li agrada es venir a dinar a ca meva, i sempre va a caminar amb les amigues. El que no es perd mai és anar a misa. M’encanta estar amb ella, és insubstituïble.

EL MEU PADRÍ El meu padrí és una persona molt alegre i sempre està content. És una persona molt amable i fa de tot i més per jo. Té els cabells blancs i curts , du ulleres i té el nas un poc tort i gros. Els llavis fins i està molt prim. Cada dia al dematí s’aixeca a les set per anar a caminar una bona estona. Està en molt bona forma i se cuida molt be, té vuitanta anys. Fa feina a casa tant o més que la meva padrina, sempre s’ajuden un a l’altre per fer el menjar i tant un com l’altre el fan boníssim. Per jo és el millor, és el padrí perfecte. Cada cap de setmana, els meus padrins, se’n van a Vilafranca. Té arbres fruiters i els cuida tot l’any. És un home amb moltes ganes de viure. Voldria visques cent anys i molts més.

LA MEVA PADRINA La meva padrina es nom Yordanca Ganeva, però li diuen Danca, és de Bulgària, un país que a l’hivern pot arribar a 55 graus baix zero i a l’estiu 40 graus. Té seixanta-set anys i en fa quinze que viu a Mallorca . És baixeta i prima, però té bon cor. Les seves cames són curtetes. Els seus ulls són grans i d’un color marró fluix, el nas el té un poc arromangat, abans tenia el pèl de color marró molt fluix i llarg, molt bonic,però ara el du de color marró vermell mesclat. Té la boca prima i rosada, també du ulleres negres amb tres punts als costats. Les seves dents són postisses com quasi tots els padrins i padrines, les seves orelles són normals. No du arracades perquè no li agrada. La seva roba és preciosa i sempre la du combinada, ella és molt carinyosa, amable i sempre vol ajudar a qualcú . No està jubilada, encara fa feina, tota la seva vida ha estat cambrera a hotels molt famosos de Bulgària. Els seus gusts són antics, no li agraden les coses modernes com els ordenadors, ni PSPs, ni play station, ni nintendo DS, ni coses d’aquestes, però és molt bona persona. Jo l’estim a ella tant com ella m’estima a mi !!!!!!!!

LA MEVA ÀVIA La meva àvia té setanta-set anys . És uns mica baixeta però molt simpàtica, li agraden molt els animals i la cuina. Per Nadal sempre fa torró i pel meu aniversari fa pizza i és boníssima. Té els cabells blancs i arrissats, de jove els tenia igual però d’un color diferent que el d’ara. Té el nas llarg i la boca petita. Els seus ulls són marrons i va vestida amb un davantal com el de la Paquita Tomàs. Té un caràcter agradable i bondadós però només té un defecte: sempre que cuina, i estàs ple , i li dius : -padrina no facis res més que ja no puc pus-, idò ella et farà més menjar. Però per tot el demés és una persona fantàstica, de caràcter agradable i sempre que pot ajudar ho fa. La meva avià sempre em conta anècdotes de la seva infància, em diu que l’hotel que tenen havia costat molt de fer, i que quan era petita no sempre podia anar a escola perquè havia d’ajudar en el camp. En definitiva, la vida abans era més difícil i ara entre tots l’hem de fer més fàcil. La meva àvia està molt pendent de la meva besàvia ja que té 102 anys, nom Margalida i és incapaç de fer-ho tot ella sola, així que la meva àvia l’ha de cuidar . A la meva àvia li agrada molt teixir, però el que més li agrada són els animals. Té ànecs, un ca llaurador, dos moixos, tres coloms i un conillet moníssim que menja herba, els estima molt a tots, però el que més estima la meva àvia és als seus nets.

EL MEU AVI El meu avi és un home que es 9 de setembre va fer 75 anys. Té una cara super bonica i arrodonida, té un bigot, els ulls marrons i uns cabells grisos, és un poc prim. El meu avi és molt graciós, sempre vol jugar amb jo a escambri, siset, escacs, petanca, futbol... sempre que jugam a jocs de taula es posa les ulleres. Li agrada cuidar el seu hort i les plantes . El seu ca Bodi sempre vol jugar amb jo a la pilota i sempre vol que anem a dormir o a jugar. Estim molt al meu avi.

FESTES DIA DE LA PAU El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), conegut també com a Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau, fou fundat l’any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal i Vidal, i és una iniciativa d’Educació Noviolenta i Pacificadora, difosa internacionalment. Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers (com, per exemple, l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi). Als països amb calendaris escolars propis de l’hemisferi sud, pot commemorar-se el 30 de març o dies immediats. El Dia de la Pau propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: “Amor universal, No-violència i Pau. L’Amor universal és millor que l’egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra”. Enguany ho varem celebrar a Es Liceu dilluns dia 30 de gener i intentàrem comportar-nos bé i de la manera més pacífica. Des d’una setmana abans preparàvem aquest esdeveniment amb feines artítiques variades i la cloenda va ser formar un gran mandala humà al patí. La meitat dels alumnes anàvem vestits de negre i l’altra meitat de color blanc. I a les 12h vam sortir tots els pati i vam muntar una espècia de rotllana (com les mandales que havíem colorejat i penjat a les naus de Eso i Primària) en forma de flor.

CARNAVAL

El dijous darder (també conegut com dijous llarder o dijous de carnaval), el nostre centre va fer una Rua, plena de color i d’imaginació, pels carrers del nostre barri. A les 15,30h, més o manco, les portes del pati que donen al Carrer Balanguera es van obrir i van començar a desfilar tots els cursos, des d’Infantil fins a 2n d’ESO. Cada classe d’infantil i Primària anaven disfressats del nom de la seva classe. Hi havia papallones, marietes, mussols, formigues, caragols i abelles que van venir d’infantil. De Primària podíem trobar gnoms, trols, follets, fades, bruixes i bruixots, indígenes de l’Amazònia, el Bosc Mediterrani, la Tardor en el bosc caducifoli, la selva negra, la Taigà siberiana, la jungla del sud-est asiàtic, una selva tropical i fins i tot els nassais africans. A ESO un estol de barrufets ens van envair tocant la batucada i a 2n d’ESO et podies trobar qualsevol animal de la selva i pagesos que treballen la terra. Després de la desfilada, que estava plena de pares i mares que no es volien perdre les magnífiques desfresses confeccionades pels seus fills, vam estar al pati fent esbarjo. Va ser un dia molt divertit.

FESTES

AULA SUPORT I U.E.E.C.O.

HOTEL El mes de maig varem anar a l’hotel Alba D’Or a Cala D’Or, ens ho varem passar bomba!!!

AQUAGYM Enguany hem viscut una nova experiència anar a aquagym, fent una passejada arribam al gimnàs, berenam per agafar forces i cap dret a la piscina. Feim molt exercici sortim rebentats i ben relaxats.

GRANJA JOVENT FEIM PA A la granja podem fer tallers, un dels que més ens agrada és el de fer pa, cada un pot fer el seu pa, ens embrutam molt les mans, el pa surt boníssim i fa molt bona olor.

GRANJA JOVENT CAVALLS Cada vegada que anam a la granja feim una volteta i visitam els animals, ens agrada molt. Els podem acariciar, donar menjar, netejar. Sabem els seus noms: en Gabardi, en Jovent, en Platero,.....

FIRA DEL RAM Ens varen convidar a la Fira del Ram, a una jornada de portes obertes, hi havien molts companys i moltes escoles. Ens van donar un bon berenar per agafar forces per passar el dia,colcarem a totes les atraccions que varem voler. Molt divertit.

PROJECTE DE LECTURA PROJECTE DE FOMENT DE LA LECTURA A SECUNDÀRIA. Departament de Llengua.

Aquest projecte es desenvolupa a Secundària per tercer any consecutiu i, en general,mantenim des del principi l’eix fonamental de la seva raó de ser: animar a la lectura a alumnes i personal docent d’aquesta etapa. S’ha de dir però, que des dels inicis, hem intentat obrir el nostre objectiu bàsic més enllà de Secundària per tal d’arribar a la resta de la comunitat educativa: personal no docent, famílies, equips docents de la resta d’etapes i cicles de la nostra escola. Les dues activitats que representen aquest intent de fer arribar el projecte més enllà, en aquest curs 2011-12, han estat i són:

• Per una banda, la secció El Poema del Mes que a través de la pàgina web de l’escola arriba a tots els usuaris que hi accedeixen, inclús a tots aquells que ja no són a l’escola però que sovint ens visiten per saber de nosaltres. Aquesta secció proposa, com sabeu, la lectura de poemes seleccionats per diversos motius. Enguany es va pensar en obrir la participació en aquesta selecció poètica mensual a l’equip docent i no docent del centre, comunicant a tothom des de principi de curs la possibilitat de triar aquell poema que ens agradaria que d’altres poguessin llegir, aquell poema que per raons particulars és un dels nostres poemes personals. La resposta ha estat molt satisfactòria i ha suposat una selecció ben interessant

de poetesses i poetes: Joan Margarit, Miquel Costa i Llobera, Rudyard Kipling, David Gómez, Miquel Martí i Pol, Rosa Leveroni, Mario Benedetti, cançons de Jim Morrison i de Joan Miquel Oliver (Antònia Font) i, fins i tot, una cançoneta tradicional eivissenca. Poesia i música en definitiva sempre han anat de la mà. Volem agrair des d’aques tes pàgines, la participació de tots els que heu donat contingut a la secció: Maite Guasch, Radosveta Kirilova, David Gómez, Pep Buades, Rafel Fiol, Esperança Bauçà, Kico López i Guillem Mateu. I volem també convidar-vos a visitar aquesta secció, si vos agrada la poesia, perquè allà hi trobareu tot el que hem anat publicant fins ara. • L’altra activitat d’enguany que ha significat l’obertura del projecte, més que una activitat ha estat un fet, que passam a explicar immediatament. Per circumstàncies diverses, en les quals hi tenen una responsabilitat important la Comissió pedagògica de Secundària (en especial Xavier Seguí per la idea), l’Equip Directiu i el Consell Rector i la Gerència de l’escola, hem acabat formant part de l’Associació Cultural Àgora. Aquesta entitat, creada a partir del tancament de la llibreria Àgora com a resultat trist, un més, d’aquest crisi generalitzada, es va fundar dins aquest 2012 amb socis com la pròpia UIB com a un intent de salvar un dels llocs habituals d’esdeveniments culturals a Palma. Com a escola, ens hem compromès des del principi amb la idea que ara és una realitat i així avui en som part del seu projecte. Per ara, ens limitem a aportarhi la nostra quota com a socis,i sobretot a difondre i fer arribar a tota la cooperativa la informació puntual sobre les activitats que setmanal i mensualment s’organitzen. A la nostra web hi figura habitualment el calendari mensual de l’Associació, que inclou tertúlies i sopars literaris, presentacions de llibres, cinema...

Com a responsable del Projecte de foment de la lectura vull expresar el meu agraïment als òrgans i persones esmentades abans, perqué a partir de la meva exposició dels fets tot va arribar a molt més del que esperava. Gràcies.

Literària de 1r , que per segon any consecutiu organitza en Rafel Fiol com a cap pedagògic i com a membre del departament de Llengua, amb el nostre recolzament, però aquesta activitat ocupa ja un espai de la revista Liceum on es descriu amb detall l’edició d’enguany.

Però bé, el Projecte ha desenvolupat després altres activitats, ja exclusivament centrades a Secundària. Per exemple, enguany hem posat en marxa el Concurs Literari i Artístic Dones de Lletres. La idea era coordinar esforços dels departaments de Llengua i de Socials, per dur endavant el doble concurs. Per una banda, es penjava al passadís una pregunta relacionada amb una escriptora de les lletres catalanes, i a una bústia els alumnes hi podien introduir la seva resposta durant dues setmanes. Això implicava una mínima feina d’investigació sobre l’escriptora en particular i sobre la seva obra. Despŕes, un sorteig entre els encertants donà com a guanyadors Mateu Martínez de 1r, Paula Hernández i Shara Jaume de 3r i Alejandro Hurtado de 4t. El caire artístic del Concurs es va desenvolupar des de l’optativa de Plàstica de 4t i consistia en realitzar versions personals d’obres de pintors i pintores que representen dones que llegeixen. Una selecció d’aquestes obres es va exposar al passadís per a deliberar sobre quina era la millor: va guanyar la versió de l’obra Desnudo femenino de Suzanne Valadon, un quadre de 1922, i l’alumna que havia fet la versió és Mar Ruiz, de 4t. Per Sant Jordi tothom va rebre el seu premi.

I bé, això és tot. El nostre balanç és positiu, però sempre es pot fer més i millor. Fins el proper curs. Josefina Manchado Projecte de foment de la lectura a secundària. Departament de Llengua.

Vagi el nostre agraïment per na Marta, la professora de Plàstica que ha fet possible aquesta modalitat del concurs. I per descomptat a na Tonina, professora de Plàstica que va ser qui va tenir la idea original de sumarse a la proposta del concurs literari en els termes descrits. A més d’aquestes activitats destacades, des del Projecte s’ha intentat fer de la lectura un recurs més d’altres àrees de Secundària que no són les pròpiament de Llengua i Literatura. La coordinació amb el departament de Socials és la més estable desde sempre i volem agrair els companys l’interès que sempre mostren davant els nostres suggeriments.També, com en cursos anteriors, hem aprofitat el pressupost de la Biblioteca del centre per augmentar el fons bibliogràfic amb llibres de lectura adequats als nostres alumnes de secundària i com cada any ha estat decissiva la gestió de les seves responsables, na Maite i na Maria Ignàsia. Per acabar ens referirem a la Nit 35

VIATGE D’ESTUDIS

El passat 4 de maig, els alumnes de 4t d’ESO d’Es Liceu vam anar de viatge d’estudis a fer un creuer per la Mediterrània. Haguérem de fer un gran esforç per aixecar-nos a les 5 de la matinada de dilluns, però va valer la pena. Agafàrem un vol a les 7 del matí cap a València. Allà, després de fer un recorregut per la ciutat (vam visitar la Llotja i la ciutat de les Arts), vam anar cap al port per agafar el vaixell. Es pot dir que, en entrar dins el vaixell, tots ens varem quedar fascinats: 12 cobertes i pista de bàsquet; de futbol i de volei, Jacuzzi, sauna, Spa, gimnàs, discoteca, sala de jocs, sala de relax, sala de concerts, teatre... Un cop instal·lats, dinàrem a un bufet lliure amb moltíssimes varietats per triar. Després descansàrem una mica, férem una mica de Jacuzzi i Sopàrem. El sopar el férem a un restaurant del vaixell, ens donaven una carta amb diversos plats per elegir, coses simples, però molt bones. Els cambrers eren molt divertits i rèiem molt. El vespre, el passàvem a la discoteca fins que tancaven, encara que al dia següent costava molt despertar-se...

després vam anar a un mercadet de productes artesanals i de menjars que hi havia davant del port. El dilluns vàrem arribar a Roma. Aquest dia ens vam aixecar molt prest i un autocar ens va dur de Civitavechia cap a la capital de l’imperi Romà. Primer anàrem a veure el famós Colisseu romà, el gran circ on es feien les batalles de gladiadors, ara en runes, però igualment impressionant. Després, vérem el Fòrum, el monument a Victor Manuel de Saboia i la Fontana di Trevi. D’allà vam partir cap al Panteó i allà vam tenir una hora per dinar. Cap a la tarda, vàrem anar a visitar el famós Vaticà. Vam entrar a la basílica de Sant Pere i després, ja rebentats, vam esperar l’autocar que ens tornaria cap al vaixell. Dimarts, anàrem a Palermo, a Sicília. Palermo és una ciutat estranya. Per una banda, és molt bruta, però per l’altre conserva encara l’encant de les ciutats antigues. Hi havia mercats ens els carrerons de la part vella i la catedral era molt bonica.

El primer dia, anàrem a Marsella. Vam haver d’agafar un autobús que ens dugués al centre de la ciutat. Marsella és una ciutat on fan moltes obres i no ens va agradar gaire, però vam tenir temps de veure la catedral i el port.

El darrer dia, fou un dia complet de descans al vaixell, ens aixecarem al migdia, férem un horabaixa de relax total (Jacuzzi, Spa...), el vespre, férem la darrera festa, la més gran de totes, no dormirem. Arribarem al port de Palma a les vuit del matí, i allà, totes les nostres famílies ens esperaven.

El segon dia vam anar a Savona. Com que era diumenge, la ciutat estava molt tranquil·la. Vam visitar la fortalesa i

En definitiva, un viatge meravellós, que fas amb els teus amics de l’escola de tota la vida.

OLIMPIADES

Els dies 26 i 27 de maig es van dur a terme les XII OLIMPIADES ESCOLARS que cada any organitza l'escola Es Liceu al municipi de MARRATXÍ. Aquesta activitat, que compte amb el suport de l'Ajuntament de Marratxí i de l'AMIPA de l'escola, esdevé una tradicional trobada que els infants esperen amb il·lusió sobre aquestes dates. Juntament amb l'escola ES LICEU, participaren altres centre i associacions esportives del municipi ja que la finalitat no era altre que poder gaudir de l'esport fent entendre als nostres alumnes que l’esport és saludable i no necessàriament l’hem d’utilitzar per a competir i ésser els millors. Cal practicar l'esport per a formar els nins i joves com a persones i desconnectar un poc d’aquest món, de cada vegada més competitiu. La participació era el que realment importava. Com cada any, el lema era: diverteix-te'n i aprèn. Durant el darrer cap de setmana de maig, prop de 300 participants van ser convocats per passar-s'ho molt bé, compartir moments de lleure i conèixer nous companys de joc, a les instal·lacions esportives de Son Caulelles.

Tot començà amb la desfilada dels participants, des de la plaça del poble als camps d'esport, amb la bandera i la torxa olímpica. L'encesa de la flama donà el sús als esports, des dels populars futbol i bàsquet a d'altres com el Korfbal, els escacs, sense deixar de banda les proves d'atletisme o el tennis. Dissabte vespre, es va fer la torrada de germanor amb els infants, les famílies i els mestres i alguns participants van quedar a dormir. L'on demà, després de berenar, van continuar amb les activitats i ja cap a les 13h es va dur a terme la cloenda amb el lliurament dels diplomes i l'enhorabona a les nines i els nins.

CARTA DELS ALUMNES D’ESO A UN NIN DE PRIMÀRIA Què passaria si li proposéssim una llista de consells a un alumne de Secundària? Aquest n’és el resultat:

Carta a un nin/a de Primària Hola, què tal estàs? Tinc tretze anys i faig 1r d’ESO, a la mateixa escola que tu, Es Liceu. No ens coneixem, però voldria avisar-te de les coses que passen quan et fas gran. Pensa que és molt cansada aquesta edat: et manen molts de deures, et fan fer molts exàmens i els profes són uns pesats. Si no fos per l’ordinador i per les noies no seguiria aquí. Tinc massa responsabilitats i obligacions a complir! Tu aprofita el màxim cada etapa de la teva vida. Fer-se gran també té coses bones! A la meva edat, tindràs més llibertat: no et controlaran el temps i podràs sortir amb els amics. Compte amb les mentides! Que no t’enganxin, els pares han de pensar que segueixes sent innocent. Esper que em facis cas; si em deixes, t’escriuré una llista de coses que és bo que facis i altres que no. Endavant! COSES QUE NO HAURIES DE FER: • No pots fer el que et doni la gana. Si ho fas, et pujarà el lideratge al cap i acabaràs malament. • No facis cas de les males companyies. Si algú et diu que fumis, diga-li que no, perquè fumar mata i no serveix per a res. Sàpiguis dir NO a les drogues. No ho facis perquè els altres ho facin ni per ser més guai. • No et barallis amb nins grans perquè et partiran la cara amb un cop de puny. • No et viciïs a la videoconsola perquè no tindràs vida social. • No treguis males notes a l’escola ni t’escapis del col·legi. Suspendràs curs i hauràs d’aguantar un any més de classes! • No beguis cerveses ni res d’alcohol, perquè et posaràs borratxo i et trobaràs malament. • No perdis els objectius de la teva vida. • No facis cas del que diu la gent i sigues fidel a tu mateix. Que només t’importi l’opinió dels teus amics de veritat i, sobretot, dels teus pares.

COSES QUE SÍ HAS DE FER! • Concentra’t en els estudis. • Si tens un germà petit, porta’t-hi bé! Els pares sempre li donaran la raó. I si t’hi baralles constantment, t’agafaran mani i el més segur és que et castiguin. • Treu bones notes! Per tal que els pares estiguin orgullosos de tu, per a tu mateix i principalment, per ser milionari de major! Has d’escollir una professió molt bona: professor, metge o pintor, que amb la crisi que hi ha... serà complicat! • Però si un dia treus una mala nota... inventa’t una excusa! Però ha de ser bona, eh? Els pares són sovint difícils de convèncer. Per exemple, que han suspès la majoria o que el professor/a et té mania, que et trobaves malament... • Si els teus pares et diuen que no facis una cosa... fes-los cas! Per molt pesats que et resultin, perquè ho fan pensant amb tu. • Pensa sempre en les conseqüències dels teus actes. Quan arribis a Secundària, les coses et pareixeran molt més difícils. Massa pressió! Però amb esforç, ho pots aconseguir. T’aviso que, a mida que et fas gran, apareixen persones que et volen fer mal. Ningú es com sembla! Així que tria bé les companyies, que tinguin personalitat. I, sobretot, cuida als pares. Reconec que amb l’adolescència he canviat molt i els xerro malament massa sovint, però procuro ser un bon al·lot. Sempre he estudiat perquè vull que els meus pares se sentin orgullosos de mi però el cert, és que sóc jo qui em jugo el meu futur i no ells, que ja el tenen fet. I res més! Fes el possible per estar content de tu mateix. Si et sóc sincer... m’agradaria tornar a ser petit! Molta sort!

Jo, un nin de secundària.

NIT LITERÀRIA El dia 24 de maig del 2012, els alumnes de primer d’ESO varen celebrar la nit literària, una nit plena d’històries. A les 20.00h vàrem arribar a l’escola amb tot l’equipament (el sac,l’estoreta, la roba...) i pujàrem al gimnàs (el lloc on dormiríem) per instal·lar-nos. Mentre féiem temps per sopar, alguns vàrem estar jugant al pati, però la pau va durar poc, ja que dos alumnes van xocar i un d’ells es va fer un trenc al front. Na Josefina, na Marta i en Michum el van acompanyar al PAC que hi ha davant de l’escola, però allà el van enviar cap a Son Llàtzer i allà el van cusir. Encara amb una mica de nerviosisme, vam anar a sopar d’una bona amanida de pasta i d’un iogurt líquid. Després de sopar, l’alumne que s’havia fet el trau va venir i en Rafel ens va explicar per on aniríem. Vàrem anar a través de l’escola i vàrem trobar tres petits escenaris en els quals hi havia tres personatges que ens varen contar una història. El primer personatge que vam trobar va ser el de La Balanguera. Envoltada d’una gran senyera, aquesta dona ens va contar que ella era una teixidora però no teixia una tela qualsevol, sinó que ella teixia totes les vides i retirava un fil de cada vida i mort que havia passat per les Illes Balears. El segon personatge va ser el d’una sacerdotessa d’Issis anomenada Néfer, que ens va contar el mite sobre Issis i Osiris i sobre les bèsties de la nit. Ens va explicar les històries de personatge tenebrosos com vampirs, homes llop i bruixes. I per finalitzar el nostre recorregut ens vam trobar amb el tercer personatge: El Quixot. Va ser un del més divertit, i ens va explicar com vivien els cavallers a la seva època. Ens va explicar també històries de la seva vida i de Lancelot.

Després els professors ens deixaren un temps per jugar pel pati i espaiar-nos abans d’anar a dormir. Finalment vàrem pujar al gimnàs per anar a “dormir”. El pròxim dia ens varem aixecar a les 7.00h del matí,varem endreçar el gimnàs, berenarem i tothom a fer classe.

ES LICEU S’ENLLAÇA PEL CATALÀ

Més de 600 nins s’asseuen al pati de l’escola per formar un immens llaç quadribarrat. Més tard, els colors de la senyera s’uneixen al fumeral del centre. Aquest va ser l’acte oficial d’adhesió d’Es Liceu, a la campanya Enllaça’t pel Català el passat 16 de març. Una campanya que, impulsada pel Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de les Illes (STEI) i l’Obra Cultural Balear (OCB), té un objectiu ben clar: “fer visible el malestar dels centres davant de la política lingüística del govern i reforçar la consciència lingüística”. La iniciativa, “a favor de l’idioma propi, pretén donar una imatge cívica de la campanya desvinculada de plantejaments ideològics”. És una causa justa, afirmen, defensar la llengua pròpia de les Illes Balears. Enllaça’t pel català compta ja amb més de 200 adherits, entre centres educatius, ajuntaments i entitats. Malgrat la forta oposició del govern, el nombre d’adherits encara creix i també, les activitats organitzades. Enllaçats per la Paraula va protagonitzar a finals d’abril, la lectura de textos en llengua pròpia durant vint-i-quatre hores i vuit divendres. Afirmen, que a l’Arxipèlag fa vuit segles que s’hi parla català i exigeixen la retirada de l’avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública, que elimina el català com a requisit.

“La llengua es mantindrà independentment del que diguin els polítics, si els que la tenim com a pròpia la feim servir”

Quaranta-dos dies de vaga de fam per defensar la cultura i llengua de les illes. En Tomeu Amengual i en Jaume Bonet tenen 64 anys i una energia imparable. Membres de Jubilats per Mallorca, han estat portada d’actualitat d’enguany, en perllongar una vaga de fam durant més de quaranta dies. Treballadors retirats del sector elèctric i del món educatiu, estan disposats a parlar sense embuts de la situació lingüística, posant del revés a polítics i ciutadans. L’entrevista ha comptat també, amb la participació d’en Maties Oliver, president de l’entitat. El 10 d’abril vau posar punt i final a la vaga de fam. S’han acomplert els objectius plantejats? Estem satisfets dels resultats. En primer lloc, s’ha aconseguit combatre el monopoli i la censura dels mitjans de comunicació, tot informant a la ciutadania del que realment significa la Llei de Normalització Lingüística d’en Bauzà. I en segon lloc, iniciar una confrontació dins del mateix Partit Popular. S’entén que hi ha membres populars a favor de la llengua... Totalment; tenim el suport de regidors del mateix partit i d’alcaldes d’altres municipis com n’Antoni Pastor, de Manacor, que no estan d’acord amb l’intent del govern de fer recular el català a ses illes. Pensa que, segons la Fundació Gadeso, ha augmentat de un 36 a un 57%, l’oposició social mallorquina a la política del govern balear. Una realitat que respon a la tasca d’associa cions com Joves de Mallorca per la Llengua, Obra Cultural Balear i Moviment per la Llengua, que han sabut conscienciar la població indecisa per falta d’informació. Els qui dubtaven han descobert que l’actual govern no té moralitat i que,

l’únic que vol, és que la nostra llengua vagi desapareixent, res més. La participació de més de 50.000 persones a la manifestació del passat 25 de març, corrobora aquest canvi. Saben prou bé, que el fet que el català deixi de ser un requisit a l’administració pública, només beneficia al qui ve de fora o al qui no es vol esforçar a aprendre la nostra llengua. Hi ha nous projectes damunt de la taula? En efecte, Jubilats per Mallorca no s’atura. Aquest mes de maig iniciarem el projecte Sa Paraula és Nostra, que vol motivar un canvi d’hàbits d’ús lingüístics; és a dir, mantenir la llengua catalana en les relacions quotidianes i fomentar-lo en les persones no catalanoparlants. La llengua es mantindrà independentment del que diguin els polítics si, els que la tenim com a pròpia, la feim servir i tenim clara la seva unitat. Les xerrades tindran lloc als centres educatius i a les associacions de veïns i de tercera edat. El català ha de ser llengua vehicular a les escoles... ...no només per garantir la seva supervivència, és totalment beneficiós per l’alumnat. L’experiència demostra que els alumnes que aprenen la lectoescriptura en català, ho fan automàticament en castellà. Per dos motius: un, la presència del castellà és aclaparadora a nivell social i mediàtic i dos, el sistema fonemàtic del català és més ric que el castellà i, per tant, molt més fàcil pels que estudien en la primera llengua. A més, els centres de línia catalana tenen millors resultats acadèmics. Són xifres, no m’ho invento. El mateix conseller d’Educació, Rafael Àngel Bosch, ho hauria de saber, ell que ha estat director de diverses escoles de l’illa. A l’escola, català o mallorquí? Català-mallorquí és una antítesis que no existeix. La història, recopilada per lingüístics, demostra que tant el mallorquí, lleidatà, eivissenc i tarragoní són variants d’una mateixa llengua; com també ho és el sevillà i el madrileny, el londinenc i el canadenc. L’únic cert aquí, és que els únics que separen el mallorquí de la resta de variants, són els que precisament, volen eliminar-lo. Seguiu carregats d’energia... Esteim jubilats només de feina, però ens mantenim molt actius en la defensa de la la cultura i llengua del país, la seva forma de sentir i l’esperança de futur. Saps? Un dels defectes que té aquesta societat, és que s’ha romput la transmissió de coneixement d’avis a néts. Un canal d’experiències basades en el dia a dia, un tresor de saviesa. Per mi, quan es mor un ancià, és com si es cremés una biblioteca i més en l’actual societat, que prioritza els objectes materials als coneixements.

DIADA DE SANT JORDI + RACÓ LITERARI

El dilluns, dia 23 d’abril, a la nostra escola vam celebrar al centre diverses activitats relacionades amb la diada de Sant Jordi, o també conegut com el dia del llibre. El departament de llengües va muntar un seguit d’activitats per als alumnes de Secundària. Aquestes activitats estaven relacionades amb el món de la literatura, el del llibre i de la rosa.

Els guanyadors d’aquesta edició foren n’Alberto Hurtado Morell de la Modalitat A (de segon cicle de Primària), n’Aina Trujillo Medina de la Modalitat B (de tercer cicle de Primària), i n’Andrea Moratalla Trujillo de la Modalitat C (del primer cicle de Secundària). El premi de la modalitat D va ser declarat desert, ja que el jurat va considerar que no hi havia cap mereixador del premi.

Els dies previs havíem preparat la decoració de la nau d’ESO juntament amb els alumnes de PQPI. Vam penjar creus de Sant Jordi i un caramull de roses. A les nou i mitja, els alumnes de 1r van anar a escoltar el recital poètic que els alumnes de 2n havien preparat a les àrees d’anglès i català. Els alumnes de 2n havien cercat un poema en català que els fes ganes i el van llegir en veu alta. I també van elaborar poemes en anglès (de creació pròpia). Mentrestant, els alumnes de 3r i 4t van anar a veure l’obra de teatre que havien preparat els alumnes que fan l’optativa de llatí de 4t amb la seva professora, na Josefina. L’obra es deia “Amphitruo” de Plaute i va ser molt entretinguda. Els actors ho feien molt bé. Després a les 11,30h es va fer l’entrega de premis dels relats guanyadors del VII Certamen de Narrativa Breu de Es Liceu adreçat a tots els alumnes del segon i tercer cicle d’Ensenyament Primari, a tots els de Secundària i també als alumnes de Cicles Formatius i d’Iniciació Professional. Aquesta edició, el motiu de la redacció era sobre els boscos. I els alumnes participants havien d’escriure un relat relacionat amb l’any internacional dels boscos o contar una història que transcorri en un bosc. L’acte, al qual hi van assistir els membres del jurat, fou presentat per en Guillem Mateu, director de l’escola. També va venir el poeta Pep Lluís Aguiló (que també havia format part del jurat), que ens va parlar de la importància de la poesia.

A continuació vos oferim els relats dels guanyadors.

EL BOSC D’OR Hi havia una vegada una nina anomenada Clara que li agradava molt llegir. Un dia va anar a la seva biblioteca i va trobar un llibre sobre els boscos encantats. En mig del llibre va trobar un bosc anomenat el bosc d’or que deia: Si rica vols ser aquestes pistes hauràs de saber. La primera pista deia: al mig del bosc has de trobar una pedra preciosa que parlarà. Així que na Clara va partir al bosc per trobar la pedra,però hores i hores després no la va trobar i quan estava a punt d’anar-se va sentir una veu. Es va girar i va veure una pedra que brillava més que les altres, i de sobte, li va dir: enhorabona has trobat la primera pista. Ara jo et donaré la segona pista que diu així: has d’anar a la casa del gegant per collir el seu bogabant que està al seu estanc. I així es va fer. Na Clara va anar a la casa del gegant i quan la va trobar va veure un estanc molt gros i va dir: Bé, crec que aquest serà l’estanc, però quan es va girar va veure cinc estancs més! Na Clara va començar a pensar fins que va decidir provar-los tots. Va mirar al primer i no va veure res, en el segon tampoc però al tercer va veure una coa i es va ficar dins l’estanc,va nedar i nedar fins que va entrar a una cova molt fosca i allà va començar a sentir una veu molt ronca i de sobta un raig de sol va il·lumina la cova i allà va veure el bogabant que li digué: Has trobat la segona pista. Ara et diré la darrera i la pista definitiva per ser rica: Al bosc has de tornar i als teus amics hauràs de salvar. Na Clara, molt espantada va córrer fins arribar al bosc i allà va sentir uns crits. Quan es va girar veure una bruixa que anava cap a una casa,però la Clara com si fos un bon detectiu la va seguir. La bruixa va entrar a una mansió que estava molt amagada, però quan va entrar es va deixar la porta oberta i la Clara es va atracar a la porta per poder mirar, i com si res, la Clara es va donar compte de que era com un laberint, però com que estava tan decidida va entrar. Allà hi havia moltes habitacions i va decidir entrar a la primera. Era una habitació molt rara de color verd i marró, semblava com un bosc molt verd i molt agradable i de sobte es va donar compte de que estava a el conte de caperuxeta vermella i va sortir molt depressa La segona habitació era un poc mes diferent, estava en el mar i de sobte va sortir una sirena molt guapa i va començar a cantar una cançó de bressol fins que la Clara va anar tancant els ulls,la sirena la va cuir dels peus i la va anar estirant capa a la mar molt lentament però per sort la Clara es va despertar i com que la Clara tenia mes força que la sirena es va poder escapar i va tornar al laberint on va decidir fer silenci per si sentia els seus amics i efectivament els va sentir. El renou venia de l’habitació numero 7 i la Clara va entrar i va veure un cartell que deia: cuina. La Clara molt espantada, va córrer cap allà i va veure una olla gegant on estaven els seus amics, la Clara, decidida ha salvar-los va córrer cap a ells, però es va trobar a la bruixa que tot d’una la va agafar i la va col·locar amb ells, però ella li va pegar una queixalada i va poder escapar amb els seus amics al bosc i de sobte varen veure una porta i una clau que deia:Les tres pistes as guanyat i el teu somni es farà realitat. La Clara i els seus amics varen obrir la porta i quan varen entrar una llum molt forta els va enlluernar i quan la llum va començar a ser mes fluixa varen veure l’octava meravella del món: el bosc d’or.

Aina Trujillo

RACÓ LITERARI L’EGOISME MATA Us heu aturat alguna vegada a pensar, que seríem nosaltres sense el arbres? Idò jo sí, m’he aturat a pensar-ho i tenc una teoria, posem que per cada arbre que l’home destrueix, mor una persona, no seríem ni la meitat de les que som ara. Us contaré una historia amb aquesta teoria aplicada. Això era i no era, una família que es va mudar, de la ciutat al camp, aquesta constava de quatre membres, la Neus, la mare, el Xavi el pare, la Beth la germana petita de deu anys i el Marc el germà major, de dotze anys. Un dia la Beth i el Marc, varen decidir anar a explorar un poc al bosc que hi havia devora casa seva, després de quaranta minuts caminant, van decidir aturar a un petit llac que varen trobar, es van seure i de sobte la Beth va veure un impressionant arbre: -Ostres Marc, mira! quina arbre més bonic! -On? -Allà, allà! -Ostres si, ja el veig! és enorme, és enorme! Era un arbre, molt bonic la veritat, estava a la vora del llac, era molt gran, de branques penjants amb fulles verdes i amb un tronc enorme i gruixut. El Marc i la Beth es van quedar una bona estona observant l’arbre fins que la Beth es va adonar que al tronc hi havia un petita inscripció: “Arranca una fulla, crema-la i mentres ho fas demana un desig” -Ostres, arranca-hi una fulla Marc, jo hi arrancaré una altra i quan les tinguem les cremam a casa nostra- va dir la Beth El Marc i la Beth es van anar tot contents a casa pensant el desig que demanarien. Quan van arribar a ca seva els van dir als pares que volien cremar les fulles i als pares no els va paréixer molt bona idea, però van fer un fogueró petit al pati de la casa: -Jo desig ser dos centímetres més alta!- va dir la Beth -Idò jo desig treure un deu a l’examen de socials!-va dir el Marc Al dia següent, la Beth molt il·lusionada, va anar a mesurarse, i efectivament havia crescut dos centímetres: -Marc, Marc! el meu desig s’ha fet realitat, he crescut dos centímetres, el que vaig demanar!-va cridar la Beth -Ostres, de veres? A veure si el meus desig també es fa realitat!- va dir el Marc amb il·lusió Cinc dies més tard quan varen donar les notes de l’examen de socials, el Marc havia tret un deu: -Sí! He tret un deu, he tret un deu, el meu desig s’ha complit! he tret un deu!- va cridar en mig de la classe el Marc. -Com has dit, el teu desig, quin desig?- va demanr un company del Marc -Sí el meu desig.... -va dir el Marc.- Veniu els d’allà darrera, us contaré un secret... Al bosc de davora ca meva hi ha un arbre molt gran que concedeix desitjos, jo fa cinc dies vaig demanar treure un deu a aquest examen, i la meva germana va demanar créixer dos centímetres, i els dos desitjos s’han fet realitat! 44

-Si clar, i la meva mare vola, jo crec que això ha estat coincidència... Això d’un arbre que concedeix desitjos no pot ser vera mai!- va cridar un nin de la classe -Ido si no vos ho creis veniu avui a casa meva a les cinc i anirem a demanar un desig a l’arbre- respongué e Marc. Aquell mateix dia a les cinc, a casa de la família hi havia més de la gent que havia previst el Marc... -Qui és tota aquesta gent?-va demanar-li al Marc la Beth -Són els meus amics i els amics dels meus amics- va contestar el Marc -Idò, jo també he convidat a gent per anar a l’arbre a demanar un desig... va dir la Beth -No passa res, l’únic que s’acabaren bastantes de fulles de l’arbre...- va fer el Marc Cinc minuts més tard, quan ja hi eren tots, es van posar en marxa i van començar a caminar en direcció al llac. Quan ja havien arribat el Marc va dir: -Per favor feu una cua darrere la Beth i agafau una fulla de l’arbre. Tots van agafar una fulla i van tornar a la casa on feren un petit fogueró allà on cermaren totes les fulles de l’arbre. -Jo desig ser invisible- va dir una nina -Idò jo desig ser més ràpid que ningú al món- va dir un altre I així fins a acabar amb totes les fulles de l’arbre. Un matí el Marc i la Beth van anar a agafar una fulla per demanar un desig, varen agafar les darreres dues fulles, i de sobte, l’arbre caigué al terra, havia mort i els dos germans estaven trists per la situació, havien abusat de l’arbre i per la seva culpa aquest havia mort, els dos germans van córrer per avisar al seus pares de l’ocorregut, però quan van arribar a la casa, van sentir uns laments que venien de la cuina, era el seu pare, que plorava a la vora de la mare, aquesta estava estesa al sól de la cuina i el pare era devora ella. Què ha passat papà?- van dir els germans plorant -No ho sé, ha estat de sobte, esteia xerrant amb mi i ha caigut Els dos germans es varen quedar destroçats juntament amb el pare, però de sobte al Marc se li va ocórrer una cosa: -Ei! encara tenim dos desitjos! -Què dius?- va dir la Beth plorant -Encara tenim dues fulles, podem demanar que la mare torni, i amb l’altre fulla que torni l’arbre, no?- va dir el Marc -Ostres idò, alomillor funciona!, ho podem provar- va dir amb esperança a la mirada la Beth Els tres varen fer un fogueró amb una mica d’esperances, i efectivament va funcionar, encara que els dos germans es varen jurar, que mai no dirien que l’arbre seguia existint. I d’aquí ha aparegut la meva teoria de què si mor un arbre mor una persona. No hem de destruir el medi ambient, hem de pensar que és el nostre hàbitat natural, i que sense ell, avui no estiríem aqui.

Andrea Moratalla

EL BOSC ENCANTAT Just devora meu, vaig sentir com si algú en mirés, com si just devora meu hi hagués una persona o alguna mena d’animal , vaig començar a tremolar d’una manera inexplicable, i més, quan vaig descobrir que allò que hi havia era el meu pare, que em mirava furiós i contemplava com jo, no feia poc , havia romput un arbre hermosíssim . Com cada dia, el meu pare em va donar una lliçó , però jo no entenia perquè no podia rompre un arbre si a mi m’agradava . Llavors, el meu pare, amb una expressió més amistosa va començar a explicar-me perquè jo no podia fer el que volgués amb els arbres del bosc. -Carles, no pots fer el que el surti dels nassos sempre, has d’entendre que els arbres són éssers vius, per tant, sofreixen també. Si li arrabasses branques, és com si a tu t’arrabassasin un braç. A més, els arbres ens donen oxigen, fixa’t si són importants… - En Carles encara no ho entenia, com era possible? Pensava . Aquella nit només podia donar-li voltes al tema… De cop i volta se li va ocórrer una idea innocent d’un nin de vuit anys: vull convertir-me en un arbre per comprovar si el que el meu pare diu sembla veritat. De cop i volta , vaig sentir un escalfred que em va recórrer tot el cos en menys de dos segons, i vaig notar com poc a poc em convertia en un arbre. Vaig intentar cridar en nom del meu pare per a que pogués fer alguna cosa, però ja era massa tard. Jo ja em trobava en mig del bosc envoltat de milions d’arbres més. Vaig notar com si algú em pegués per darrere i vaig fer un escandalós “ai!”. Després, vaig sentir els meus amics de sempre que deien nerviosos : “ho heu sentit?” . Varen començar a arrabassar-me branques i més branques, fins que vaig cridar de dolor i vaig dir enrabiat: -Ei! Estic aquí, sóc jo, en Carles! Em fais mal! Els nins , que no sabien si escoltaven al·lucinacions, pensaren que aquell misteriós arbre que parlava estava encantat. No era possible, allò, o estaven boigs o de veres aquell arbre estava encantat. No varen donar-li més voltes i varen sortir correnssos. Des d’aquell moment els nins que passaven, si era que passaven, tenien un cert respecte per a la naturalesa, així com En Carles es sentia culpable per tot el que havia fet, i el menys que podia fer era oferir-lis als ocells un lloc a l’arbre. Varen passar els mesos, i En Carles volia tornar a ca seva amb el seu pare , fins que una matinada ja no es va trobar al bosc, sinó al seu llit, envoltat per la claror que des de la finestra podia entrar. Va anar al bosc amb la intenció de poder trobar a l’arbre que ell havia sigut reencarnat dies abans, però que ara, ja era ell, amb sentiments , emocions , i amb un concepte molt clar: Mai mes farà mal a la naturalesa. Va trobar l’arbre , allà en mig, i va començar a parlar-li, però l’arbre no li va respondre, així que En Carles es va limitar a donar-li les gràcies i va començar a caminar per anar-se’ns . El que ell no sabia es que l’arbre li havia fet l´ullet.

Alberto Hurtado Morey 3r

SETMANA CULTURAL A ES LICEU Es Liceu s’apunta a l’Any Internacional dels Boscos en la seva XIV Setmana Cultural. Tres dies d’irrefrenable activitat, per conscienciar sobre la importància d’una gestió sostenible dels boscos. Un objectiu pedagògic treballat durant tot el curs. El 2 d’abril va marcar el tret de sortida de l’agenda cultural. Un caramull d’excursions lúdiques per gaudir dels millors paratges mallorquins, tot valorant la

naturalesa i la importància de preservar-la. Banyalbufar per primer d’ESO, Llubí per 2n, Santa Maria per 3r, 4t i PQPI d’informàtica i, finalment, una ruta pels arbres més emblemàtics de la ciutat, amb la resta de PQPI i Mòduls. Els dos dies següents van premiar la creativitat i l’esport, amb una llarga llista de propostes: perfums i espelmes, crespells, malabars i taller de DJ per una banda. Per l’altra, jocs en xarxa, jocs esportius, gimcana en anglès i taller d’skate.

SETMANA CULTURAL A ES LICEU TALLERS DE SECUNDÀRIA ESPELMES “A mi el que m’agrada més, és no fer classe. Aquest any ha estat millor, amb més tallers!”

“Em va agradar fer boles de malabars... i regalar-ne una al meu germà petit”.

Cera de colors, una metxa i molta imaginació. Na Laura i l’Ana van ser les encarregades de dirigir el taller d’espelmes, donant vida a unes creacions amb motius naturals.

CUINA

“Els crespells que vaig fer jo, no els va provar ningú de la família... estaven tan bons, que me’ls vaig menjar abans!”

Un arbre tan dolç que és impossible no cruspir-se’l. Heus aquí una nova versió de crespell, a càrrec de na Joana Maria, n’Esperança, na Judit, na Jero i na Dolors, amb tota la tropa d’alumnes.

MALABARS Amb uns globus, arròs i unes estisores, na Gemma va posar a prova la motricitat i la destresa dels alumnes.

PERFUM I FRAGÀNCIES Qui ha dit que no és possible tenir un bosc a casa? Almanco ens hem pogut imaginar amb les colònies realitzades pels alumnes i les instruccions de na Marta, en Rafel i en Michuma base de pètals de rosa i alcohol pur.

“També vaig fer colònies... cal esperar uns dies fins que faci bona olor. Ara no es pot ni ensumar!”

“L’any que ve podríem fer una ruta amb bici... i tallers de relaxació!”

“He provat el taller de Djs... és realment complicat!”

TALLER DE DJ

A més a més de la presència d’en Xavier i en Guillem, aquesta activitat va comptar amb la visita dels professionals Carlos Bonet i en Jose Rivero d’Ona Mallorca, que va animar als participants a descobrir i perfeccionar l’art del ritme i la creació.

JOCS VIRTUALS EN XARXA A càrrec de na Cati i n’Albert, el videojoc Urban Terror va posar el toc d’emoció a la jornada. No sabem què tindran les noves tecnologies, per crear una realitat tan verídica.

“El joc d’Hurban Terror és una passada. Quan no hi havia gent, era el primer en arribar-hi”

GIMCANA... I EN ANGLÈS! Una excusa per animar als alumnes, a desenvolupar les capacitats lingüístiques en aquest idioma. N’Esvetta, n’Eva i na Maria Magdalena els van sorprendre amb jocs de recerca, curses i embarbussaments.

JOCS ESPORTIUS: BÀSQUET, FUTBOL, PING-PONG... Qualsevol excusa és bona per fer salut i motivar l’esportivitat entre companys/es. Els organitzadors: en Sergi, en Carlos, na Yolanda, en Josep i na Josefina.

“Mai havia jugat tan bé a bàsquet! Fins i tot vaig arribar a fer un ‘tapón’ a un de quart!”

TALLER D’SKATE “El que més m’agrada d’anar amb skate és que pots aprendre al teu ritme. La velocitat, fer cabrioles...”

Baixa derrapant i mantén l’equilibri amb el millor dels teus somriures. En Lluís i en David van estar a l’aguait dels nostres millors equilibristes.

“M’agradaria que cada dia hi haguessin tallers. El cole seria més divertit!”

“Proposo un taller! Pintura artística, un quadre! I aprendre a fer còctels de fruita!”

TEATRE CURS 2011-2012 Un any més tancam els tallers de teatre contentes amb la trajectòria del curs. Amb els més grans (segon i tercer cicle) aquests darrers anys, ja no treballam texts en concret, perquè el gran volum d’alumnes fa que no disposem d’obres amb tants de personatges, per tant feim CREACIÓ COLECTIVA . Aquest tipus de treball s’inicia a partir de les nostres inquietuds: QUIN TEMA VOLEM TREBALLAR PER A LA NOSTRA OBRA? A partir d’aquí començam a proposar improvisacions que tenguin a veure amb el nostre tema i començam a crear.

Durant aquest any hem après a portar a terme una obra de teatre, és cert, i ho hem fet amb tota la nostra il·lusió... L’objectiu final, però, no era única i exclusivament l’execució de l’obra; sobretot ens ho hem passat d’allò més bé: hem rigut, hem plorat, hem cridat, hem jugat, hem expressat, hem posat tots els nostres sentiments damunt la taula per després transformar-los, ens hem convertit en cantants, astronautes, perruquers i perruqueres, hostesses, mestres, metges... i així hem intentat complir l’objectiu final i més important de tots: passar-ho bé i gaudir del teatre, d’aquests moments màgics que ens transporten a mons increïbles i meravellosos i que són capaços de fer-nos oblidar la realitat. Què és per nosaltres el teatre?

La veritat és que és un treball molt enriquidor, on jugant un poquet cada dijous anam construint el producte que després vos oferim amb tanta il·lusió, perquè és un poc de cada un de nosaltres. Aquest curs, sota la direcció de Margalida Cortés han representat “Llums, càmera,acció!”. Aquest curs també tenguérem la visita sorpresa d’un director de cinema, David Fernández, que ens va explicar en que consisteix la seva feina i ens va fer un càsting per a la seva pròxima pel·lícula, Azul!Per nosaltres fou un dia molt especial, era el nostre primer càsting i estàvem molt nerviosos, la veritat és que en David se’n va anar molt content de tots i totes. Va pensar que la persona que millor encaixava en el paper d’Hugo era en Toni Jiménez. Enhorabona!!! Els més petits, sota la direcció de Noemí S. Guerrero han representat “El màgic d’Oz”. Estrenant-se així tant na Noemí com els infants d’infantil i de primer cicle. Gairebé tots i totes érem nous a aquest món del teatre... vàrem aprendre uns dels altres i encara avui seguim aprenent. 50

• • • •

• Per jo és actuar i esforçar-me • És una manera d’inspirar-me en una altre persona. • Alliberament. • És una forma diferent d’expressar els teus sentiments. • M’ajuda a superar la meva timidesa. • Per jo és diversió i entreteniment, val la pena. • Ha estat molt especial que vengués tot primària. • M’agrada pujar damunt l’escenari, posar-me dintre la pell d’un altre i oblidar-me de tot. Està bé escriure el guió colze a colze amb els amics. Quan estàs damunt l’escenari, no hi ha volta enrera!. Per a jo és un centre d’inspiració, on he aprés a relaxar-me i a no tenir vergonya. Jo de gran, vull ser actor!

Aprofitam per agrair als infants que ens han acompanyat tots els dijous horabaixes després d’una llarga jornada escolar i han deixat volar la seva imaginació per fer aquest viatge amb nosaltres a altres mons. A tots i a totes moltes gràcies!!! Sense ells i sense elles això no seria possible. Moltes gràcies també a totes aquelles persones que cada any ens ajudau perquè la mostra pugui surtir endavant!: Toni Perelló, Ruben, Kico,Dolors Talens, famílies, Margalida Munar, Kica Aguiló, Emilio Seco,..gràcies! I agrair especialment a na Noemí la seva incorporació dintre la família de teatre, benvinguda; i a na Margalida per ensenyar-nos i iniciar-nos dins aquest món!!! Margalida Cortès i Noemí S. Guerrero.

TALLERS DEL DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES Aquests curs acadèmic 2011-2012 des del Departament de Matemàtiques hem realitzat diversos tallers als alumnes de secundària, gràcies al CENTMAT (Centre d’Aprenentatge Cientificomatemàtic), ha estat una experiència en requeridora pels alumnes ja que els ha agradat força. D’aquesta manera els alumnes han vist que les matemàtiques no només són números, sinó que estant al voltant de la nostra vida quotidiana i que les utilitzem de moltes maneres. Amb aquesta activitat s’ha intentat facilitar a l’alumnat l’adquisició de les competències matemàtiques bàsiques, el permeti progressar en el mon acadèmic, desenvolupar-se a nivell personal i el prepari per a la vida adulta en l’àmbit d’una societat altament tecnificada.

1r ESO: TALLER DE MÀGIA ALGEBRAICA Taller creat per iniciar els alumnes en els processos algebraics a partir de trucs senzills de màgia matemàtica. La idea és captivar els alumnes amb la màgia per poder explicar els trucs a partir de formulacions algebraiques simples. Valorar l’àlgebra com una eina poderosa que ens permet estudiar patrons i situacions desconegudes. Als alumnes de primer, varen gaudir molt d’aquest taller, ja que varen comprovar que les matemàtiques també les podem utilitzar com jocs de màgia.

2n ESO: TALLER MATEMÀTIQUES, NATURALMENT!!! Conferència de divulgació sobre les matemàtiques a la natura. Es tracten temes com els sistemes naturals de numeració, la sèrie de Fibonacci, les formes geomètriques, les simetries, els models o els fractals. Els alumnes varen poder comprovar que les matemàtiques estan molt relaciones amb la natura, ja que los de cossos representen figures geomètriques, també comprovaren la numeració dels nombres naturals , etc.... Va ser molt interessant, a més els hi va agradar, ja que varen participar molt i varen realitzar moltes preguntes.

3r ESO: TALLER QUINA LLAUNA AMB LES MATEMÀTIQUES (RELACIONS SUPERFÍCIE/ VOLUM) Aquest taller està pensat per reflexionar sobre la relació entre superfície i volum d’una llauna cilíndrica, per veure com les matemàtiques ens poden ajudar a aplicar, per exemple, criteris mediambientals en la discussió del tipus de llauna. Els alumnes de tercer varen gaudir amb aquest taller.

4t ESO: TALLER SÓC IRRACIONAL, PERÒ TRANSCENDENT?

Conferència amb suport visual de diapositives que pretén ser una introducció als nombres irracionals. Es recull l’origen històric a l’entorn dels pitagòrics i d’altres cultures com els babilonis. Després es desenvolupen quatre dels més importants com són: , e, i dels quals se’n descriuen els principals àmbits. Els alumnes de 4t d’ESO, varen participar, però va ser un taller que no els hi va agradar molt ja que, no era molt dinàmic. També els alumnes de 3r i 4t d’ESO, no tots però molts d’ells, varen voler anar a realitzar les proves CANGURS que es realitzen cada any. És una activitat que marca com a objectiu estimular i motivar l’aprenentatge de les matemàtiques a través de problemes de lògica. Aquesta prova està encarada pels alumnes de segon cicle de secundària i pels alumnes de 1r i 2n de Batxillerat. Consisteix en 30 preguntes de reptes matemàtiques . A l’acabar la prova, tots els alumnes del centres participants realitzen una gimcana amb qüestions matemàtiques, a on es relacionen amb les altres alumnes dels diferents centres. Una experiència en requeridora per ells. 53

SORTIDA PLÀSTICA El passat 18 d’abril els alumnes de 3er d’Eso anaren de visita al LADAT, Unitat d’Animació i Tecnologies Audiovisuals del Parc Bit. Allà varen observar i aprendre com es creen els films d’animació audiovisual, i es familiaritzaren amb paraules com “croma” stop motion” o “frame”. També pogueren veure alguns exemples realitzats pels professionals del laboratori, com és el curtmetratge “Ella”, que va ser nominat als premis Goya. L’experiència al LADAT fou molt enriquidora pels alumnes, ja que es convertiren en animadors per un dia. Els ficaren al taller i els ensenyaren a manejar la tècnica de l’Stop Motion, on cadascú pogué realitzar la seva pròpia creació i veure com es pot animar i fer petites històries amb objectes tan simples com un bolígraf o una pilota. Gràcies a l’après als tallers del Ladat, hem pogut fer les nostres creacions de Stop Motion a l’aula de Plàstica, això sí, molt casolanes però de les que estem molt orgullosos.

LiceuMagazine

Comènius ES LICEU CHALLENGES ITS WITS Does the word ‘Comenius’ sound familiar? To most of you probably – yes. However do you really know what it is all about? We have been talking about the programme quite often for the last three years and those were not the first Comenius projects in our school. And regardless the fact that some of the students still see it only as an opportunity to travel, it is much more. Let’s see what the programme is and learn a little bit more about our current project.

personal development as well as future employment. In 2010, our school entered the ALICE’s Knowledge Road – the first multilateral Comenius foreign languages experience. After that very enriching experience, we decided, together with some of our former partners, to apply for a new project, so now we form part of the ‘Challenge Your Wits’ team for a period of two years, 20112013. This time we are partnering 6 European countries. Some of those are former partners – Romania, Portugal, Lithuania, and some are new partners – Hungary, Poland and Turkey.

Jan Amos Komenský (Comenius) was a Check teacher who was very much concerned with practical education. You can see him on the right, painted by Rembrandt. So, this man participated in the development of various educational systems and is well-known for the educational principles stated in his Didactica Magna, for his ideas on the naturalistic approach and teaching everything to everyone and… some others as well. He was much more than this but we will stop here and go on with the programme that has been given his name. Comenius actions is part of the European Union’s Lifelong LearningProgramme and its objective is to show teachers and students a range of European cultures, languages and values which would, hopefully, lead to their better understanding and appreciation. It also helps young people acquire some basic life skills and competences that are necessary for

The ‘’Challenge Your Wits’’ (CYW) project aims to encourage the relations between partner students and help the future professional life of the students. The main aspect of the partnership is entrepreneurship not only as a professional but also as a personal characteristic. The procedure is as follows: each country works on its own and shares information with the rest of the countries during the work meetings or via Internet. The activities through the two years will have as a final product the simulation of setting up a Ltd. Company in each country and a holding among all. How do we do it? Well, in 3rd ESO we have included an optional subject ‘’Becoming Adults’’(Transició a la vida adulta) and the students who are doing it, do all the work. 20 students from 3rd A and 3rd B usually work in small groups in order to do the work more effectively. The truth is that CYW is not what students expected. It is more serious and more difficult

and somewhat more boring than their initial idea. Still, that’s real life! All the activities done in class are published on the site of the project and presented during the visits to partner countries. Since the beginning of the project we have travelled to Hungary, Turkey and Romania. It is always a unique experience both for students and teachers. Since the beginning of the school year we have prepared various general presentations to introduce our school, town, educational system and entrepreneurial education in Spain. We have found the basic characteristics of entrepreneurship and commented on its nature, advantages and drawbacks. We also set up a Comenius Corner at school to regularly inform about the project development. Then the first teacher-only project meeting was held in October, 2011, in Kiskunhalas, Hungary. The partners decided on the first year activities and mobilities. Among all partners, we made a Basic Glossary of Business Terms. In November, it became a little bit more interesting: we went out to interview the local workers – employers or employees – on the possibilities the area offers. So, we decided that we wanted to set up a travel agency for excursions round Majorca – to make foreigners aware that we have not only seaside but beautiful mountain spots as well. With the help of our IT teachers we prepared a video of the interviews and published online and filled in a questionnaire produced by Portugal. The truth is that we couldn’t have done it without the help of Miquel Piulats and Lluís Fuster. They also helped for a video subtitled in English that presented a visit to the

LiceuMagazine

local point of business information by Paula Hernandez and Paula Quetglas, accompanied by Xavier Seguí. The two girls travelled to the second partner meeting in Istanbul, Turkey , in March 2012. When they came back, everybody had to start working on the business plan – the most important and difficult part of setting up a company. We voted on the company’s name and the winner was … HIKER’S SECRET. During all these months we have tried to disseminate (spread information about) our project and activities. We wrote to Pòrtula and Diario de Mallorca, we visited radio Marratxí twice – in January Paula H., Paula Q, Victor Picó, Xavi and Svetta explained all about CYW and in April, the ‘Paulas’, accompanied by Svetta talked about their Turkish experience. We are maintaining a site in the school website – https://sites.google.com/a/esliceu. com/cyw/home. We have a Comenius Corner in the ESO school building. An official website is being set up by the project coordinator – Romania. To recapitulate, the Comenius project is an opportunity for students and teachers to share experiences – both professional and personal. It is an excellent means of improving and increasing mobility across the EU, of improving teaching approaches and encouraging innovation. It is highly motivating and useful for the whole school community. It helps develop language and life skills and reinforces creativity. It is the best existing way of international cooperation on school level and we hope we can make the best of it. And then … who knows, another Comenius project maybe.

This year, in “Processos de Comunicació en anglès”, we have learnt the different sections which form a newspaper and its structure. We talked about how to write a piece of news, and the students themselves could record a report, acting as TV or radio reporters, as well as sportsmen or sportswomen, actors or actresses, victims of an accident, etc. Throughout this course, our 1st ESO and 2nd ESO students have written articles, and they have also experienced the process of drawing and writing a comic.

As you could appreciate with the images, these are really special comics. Their main protagonists are superheroes which have been made up by our students. These characters are all related to Es Liceu, where they live fun and amazing adventures. From Vespa, a teacher who has a secret identity and becomes a superhero when there is some trouble at the school, to Falopone, a superhero made of cloth that cures children with burns or scars on their skin. We hope you enjoy and laugh with our stories!

Toni Martorell, Jaume Amengual

LiceuMagazine

SUPERHEROES AT ES LICEU

Tomàs Linde Ferragut, Pau Muntaner Ruiz, Cristian Rendon Capó

LiceuMagazine

Toni Vanrell Valls, Jaume Ensenyat i Aina Torrens

LiceuMagazine

Maria i Clara 1r A

LiceuMagazine

Interviewing Dominic Students of “Processos de Comunicació en anglès”, 1ESO and 2ESO. Throughout the course 2011-2012 we have had a North American visiting teacher, Dominic Ghirardini, at Es Liceu. He has worked with and helped our secondary students to improve their English. The students of 1ESO and 2ESO wrote down an interview to Dominic in their subject “Processos de comunicació en anglès”. Then, Aina Torrens, Antoni Vanrell and Jaume Ensenyat interviewed him. Student: This is interview with Dominic Dominic: Hello Jamue, hello Toni, hello Aina. Students: Hello Dominic! Student: Why are you here? Dominic: I am here working with the program of the Spanish Government called “auxiliares de conversación” to help students at Es Liceu learn and practice English. Student: Why did you choose Mallorca? Dominic: Well, I did not choose Mallorca. In the program, you get to choose three different regions of Spain. I chose Andalucia, Canary Islands and Navarra. I did not choose the Balearic Islands but the Spanish Government put me in the Balearic Islands, and I’m very happy because Mallorca is very beautiful. Student: What is your favourite place in Mallorca? Dominic: Oh, my goodness! It’s very difficult to choose my favourite place in Mallorca because Mallorca is so beautiful. Well, number one Es Liceu (laughs). Yes, of course Es Liceu. Number two Ca’n Picafort is very nice and Artà. I love Artà. The Serra de Tramuntana is very, very beautiful. Student: Which is your favourite Mallorcan food? Dominic: Oh, that’s a great question Toni. My favourite

been to several beaches. I’ve been to Ca’n Picafort, I’ve been to s’Arenal, Palma Nova, Ses Illetes, Cala Millor, Es Trenc, Santa Ponça… and probably more but I can’t remember. Too many, too many. Students: Which has been your best experience in Mallorca? Dominic: Oh, That is a difficult question, my best experience. I’ve had many wonderful experiences in Mallorca. I’ve had many interesting cultural experiences. Sant Antoni, in Manacor was very interesting, Sant Sebastià, in Palma was very interesting, es Firó de Sóller was very interesting, Feria de Abril was very interesting, “sarandonga” (laughs), but also I had many beautiful experiences in nature, climbing mountains, it’s hard to choose the best one, many wonderful experiences and the people, of course, the people, like Jaume, Antoni and Aina. Here, in Es Liceu, the best. Student: Do you like Es Liceu better than American schools? Dominic: Mmm, it’s hard to say if I like it better but I definitely like it. It’s different than schools in America, and it’s very interesting, and it’s been very fun. I had a good time with all the crazy kids at Es Liceu. Student: Why are you the best in the school? Dominic: Oh, first of all thank you very much for thinking I’m the best; I do not know if I’m the best. You guys are very nice and, I don’t know, I try to be nice, and learn, and do work at the same time. Student: Why are you going back to America? Dominic: Well, it makes me a little sad but I have to go back to America. I have a job that starts on June 11th and I have to go back to America and make some money. It will also be very nice to see my family and speak English (laughs). Just joking, just joking. Very good, next! Student: Which words have you learnt in Catalan?

Mallorcan food is sobrassada, ensaïmada, aaaa, robiols, crespells, panades, and what else… I really like mmm, oh,oh fideuà. I love fideuà, and frit mallorquí is really delicious, as well as, amm, chorizo. Oh! So good!

Dominic: Idò, ehhh, he après moltes paraules en Català. Ehh, com, patilles, m’agrada sa sobrassada de sa torrada. Moltes paraules molt malament que no puc dir amb voltros, vale. Ehhh, què més, què més…ah! Cap, hombros, genolls i peus, genolls i peus (laughs) Nas, ulls, ulleres, parelles, boca, barba… pansa, cama, és que jo bec aigo, és que tots es nins i tots es professors en el meu col.legi Es Liceu xerren Català. Mallorquí, dic, xerren mallorquí. I, a mem, tots els dies escolt mallorquí, paraules mallorquines i…molt bé, eh!, molt bé. I és que… he après un poc. A poc a poc, a poc a poc. I ses paraules… mentre estic aquí, a Mallorca, vull aprendre almenys un poc de sa llengua que se xerra aquí, sabeu? M’enteneu? M’explic? I ja està. Però ses paraules que m’agraden més de sa llengua mallorquina són “darrera, rebre i patilles” (laughs). En Jaume m’ha ensenyat sa paraula “darrera”.

Student: How many beaches have you visited?

Students: Thank you Dominic, thank you very much.

Dominic: How many beaches have I visited? Well, I have

Dominic: Molt bé!

On 2nd May, 34 students of 3rd-ESO, and three teachers, met at a quarter to eight in the morning at Son Sant Joan’s airport. After saying goodbye to parents and relatives, we were ready to start our London adventure! London is an exciting city, with lots of incredible and interesting places to visit. Metropolis of Shakespeare’s literary art and the cradle of so many popular bands, such as The Clash, it fascinates millions of tourists every year. Weeks before the trip, our students had already planned different possible routes for our four-day trip. After exposing them in class or turning them in, the teachers designed the ultimate tour in order to fulfil the students’ expectations and wishes.

London, 1st day. Just after landing in Luton, London, we took the coach which would take us to the Clink 78 Hotel. After a two-hour flight and one more hour of a bus ride, we arrived at the hostel. Leaving our luggage in the rooms was the first thing we did. Then we went to grab some lunch and headed to the British Museum. There, we could admire ancient artistic and archaeological remains we have heard of or studied in class. Later, we strolled around Piccadilly Circus, Trafalgar Square, and some of us purchased our first London souvenirs on the way.

a shopping day, and that day had arrived. We headed to Camden, where we spent four hours, and then, we walked to Oxford Street to spend our last pounds on fancy clothes and presents. It was our last night at the hostel, so after having dinner, some of us stayed in the TV room, our meeting point, to chat a little bit and have a pleasant evening before saying “Good night!”

London, 4th and last day. It was hard to get up from the bed, but it was going to be a relaxed morning. We took a double-decker bus which drove us around the city, letting us observe the most famous London landmarks. Although it was a nice tour, we unfortunately did not have enough time to finish it. It was out last adventure in the city. In the afternoon, we took the bus at the hostel and it took us to the airport, where we could experience the British seriousness and respect for their rules.

LiceuMagazine

London Calling!

It was a great experience, we spoke English and we had a great time with our classmates and teachers. Per a nosaltres ha estat una gran experiència: hem practicat l’anglès, hem exercitat les cames i, sobretot, l’hem gaudida moltíssim!!

London, 2nd day. In the morning we visited the Natural History Museum and The Science Museum for three hours. Dinosaurs’ skeletons, dissected animals or a huge reproduction of a foetus kept us entertained and awaken our curiosity. Then, we moved to Hyde Park, where we played “hide and seek” with our friends the squirrels while having a sandwich, hamburger or hot dog for lunch. In the evening, the Westminster Abbey welcomed all of us. We visited the “Lord of the clocks”, the famous Big Ben; we enjoyed the beautiful sight of the city from the London Eye, and some of us walked to the London Bridge. How wonderful is London at night! It was a busy and intense day, so after the London Bridge, we made our way to the hostel.

London, 3rd day. Good morning, it’s time to wake up! It’s the third day, and we start feeling our feet and legs a little bit tired, but we are young and fresh, so nothing will stop us! This was the attitude which pushed us to walk all the way from the hostel to the well-known Baker Street. There, we visited the Sherlock Holmes museum; an old well-preserved British house where the enigmatic detective lived and, together with his faithful assistant Watson, studied all his mysterious cases. Afterwards, we walked along Regent’s Park and stopped to have a coffee or some hot chocolate which would make us forget about the cold, at least for some minutes. The teachers had promised the students they would have

Camí de sa Cabana, 31 07141, Es Pont d’Inca, Marratxí Tel.: 971 60 09 86 · Fax: 971 79 48 009 E-mail: secretaria@esliceu.com http://www.esliceu.com