CONTE DE LA JAIA COREMA AIXÒ ERA I NO ERA UNA DONA VELLA, ARRUGADA I REMUGA, NO PODIA SOFRIR ELS NINS I LES NINES I SEMPRE ELS ARRUIXAVA AMB LA SEVA GRANERA. L’ANOMENAVEN JAIA, JAIA COREMA.
1
UN MAG, ANOMENAT XIVIU, VERMELL COM UN CALIU, CANSAT D’ADVERTIRLA, LA VA EMBRUIXAR FENT-LI SORTIR CINC CAMES MÉS DE LES QUE TENIA.
PERÒ FENT-LI SABER QUE SI SE FEIA AMIGA DELS NINS DEL POBLE, ELL DESFARIA L’EMBRUIX I TORNARIA A TENIR LES SEVES DUES LLARGUES I PRIMES CAMES DE SEMPRE.
2
LA VELLA JAIA HI VA VENIR BÉ I EL MAG XIVIU, VERMELL COM UN CALIU, VA CONSENTIR A DESEMBRUIXAR-LA I AIXÍ, PER CADA SETMANA QUE HAGUÉS FET BONDA I HAGUÉS TENGUT AMAGADA LA SEVA GRANERA ESPANTADORA, EL MAG FARIA QUE PERDÉS UNA DE LES CINC CAMES.
6
5
4
3
3
QUAN JA NOMÉS LI QUEDAREN LES SEVES DUES CAMES, BEN AVIAT VA ESTRÈNYER A CÓRRER, ENCALÇANT NINS I NINES AMB LA SEVA GRANERA.
2
4
EL MAG XIVIU, QUE HO VA VEURE, VA FER QUE COM A ESCARMENT PER MENTIDERA, PERDÉS TAMBÉ LES SEVES DUES CAMES. AIXÍ LA COSA, LA JAIA JA NO VA PODER ENCALÇAR MAI MÉS NINGÚ.
1
0
CONTE CONTAT, CONTE ACABAT, SI NO ÉS MENTIDA SERÀ VERITAT.
5