deu poemes
de nou poetes Institut de Tortosa 2011
Presentació Aquí teniu el resultat del treball d'un grup d'alumnes de 4t d'ESO de l'Institut de Tortosa que han traduït al català nou poemes de nou poetes d'altres llengües, d'altres terres, en algun cas, de la seua llengua, de la seua terra. Són alumnes que han descobert que amb una lectura sola no n'hi ha prou per copsar un bon poema i que la traducció directa de l'original és una de les millors maneres de submergir-se en aquesta mar de mots, sons, imatges, sensacions i experiències que ens presenta la literatura i sobretot la poesia. Potser no són poetes del tot universals, però des d'ara formaran part del nostre petit univers. Albert Aragonés
Sumari Devot de l'amor / Love's acolyte d'Elsa Gidlow. Traducció de Paula Morralla.
:
Final / AMt d'Avatar Engil. Traducció de Kirnjet Kaur. Espergèsia / Espergesia El dolor de les cinc vocals / El dolor de las cinco vocales de César Vallejo. Traducció de Christian Pajares. Faula / Fable de Francis Ponge. Traducció d'Albert Aragonés. Per què et balanceges? / Ce te legeni? de Mihai Eminescu. Traducció Nichita Otanceala. Estels / Stelle de Giuseppe Ungaretti. Traduccó de Luciana Piazza. Deixeu de calar foc a pergamins i papers... Ibn Hzam. Traducció de Farah Bakaddi. La vida és com un queixal... / La vie, c'est comme une dent... Boris Vian. Traducció de Cintia Moreno Valldepérez. Nancy Louis Calaferte. Traducció d'Ariadna Sabaté.
Elsa Gidlow va nàixer el 1898 i va morir el 1986. Va ser una poeta que el 1923 va publicar el primer volum de poesies d'amor obertament lesbianes als Estats Units: On A Grey Thread (En un fil gris). Gidlow va promoure espiritualitats alternatives com el budisme i el culte a la deessa. En la dècada de 1940 va fundar un centre de retir al camp, The Druid Heights Artists Retreat, al comtat de Marin County, Califòrnia, on va viure fins la seua mort el 1986.
Love's acolyte Many have loved you with lips and fingers And lain with you till the moon went out; Many have brought you lover's gifts! And some have left their dreams on your doorstep. But I who am youth among your lovers Come like an acolyte to worship, My thirsting blood restrained by reverence, My heart a wordless prayer. The candles of desire are lighted, I bow my head, afraid before you, A mendicant who craves your bounty Ashamed of what small gifts she brings. Elsa Gidlow
Devot de l'amor Molts t'han estimat amb llavis i dits I han estat vora teu fins que la lluna se'n va anar; Molts t'han portat regals d'amor! I molts han deixat els seus somnis al teu portal. Però jo sóc el més jove entre els teus amants Vinc com un devot per a adorar-te, La meva passió refrenada amb reverència, El meu cor predicador callat. Les candeles del desig estan enceses, Inclino el meu cap, atemorit davant teu, Com un captaire que demana la teua caritat Avergonyit dels petits regals que porta. Traducció de Paula Morralla.
Avatar Engil va nàixer el 1940 a la ciutat de Peshawar (actualment al Pakistan). És un poeta hindú que va començar a escriure poemes l’any 1981 amb un llibre escrit en panjabi: Ik si pari (Una fada era). La majoria de les seues obres, però, estan escrites en hindi, llengua amb què ha escrit llibres famosos com Surye se surye tak (Des del sol fins al sol), Ek aur din (Un dia més), etc. «Final» («Aant:») és un poema que forma part del llibre Mot que nam khat (Cartes al nom de la mort).
Final Tarda Càlids raigs de sol a poc a poc Van arribar a la porta gran. Van dubtar una mica, Van trucar a la porta I es van esmunyir. En un espai fosc Es va amagar. Nit L’aire fresc Va vindre corrents, Es va estavellar contra la paret de la presó, Va cridar. Al final, cansada, Va amagar-se entre les nogueres. Al matí Abans que surti el sol El cos del presoner Va moure’s per última vegada i es va quedar parat. Exactament a les deu El carceller va trucar al metge: -Vine! S’ha de fer l’autòpsia del número 26. Avatar Engil Traducció Kirnjeet Kaur
César Abraham Vallejo Mendoza, més conegut com a César Vallejo, va nàixer a Santiago de Chuco, Perú, el 1892 i va morir a París el 1938. Considerat com una de les grans figures de la poesia hispànica, va ser el gran impulsador de l'avantguarda llatinoamericana. L'any 1920 va ser acusat injustament i empresonat durant més de dos mesos, època en la qual va escriure part de la seua obra Trilce (1922). Llavors va marxar a Europa, on va conèixer grans intel·lectuals de l'època, com Tristan Tzara, Louis Aragon, el pintor Juan Gris i Vicente Huidobro, entre altres.
El dolor de las cinco vocales
Vez lo que es pues yo ya no. La cruz da luz sin fin. CĂŠsar Vallejo
El dolor de les cinc vocals
Veus el que 茅s doncs jo ja no. La creu fa llum sens fi. Traducci贸 de Christian Pajares.
Espergesia Yo nací un día que Dios estuvo enfermo. Todos saben que vivo, que soy malo; y no saben del diciembre de ese enero. Pues yo nací un día que Dios estuvo enfermo. Hay un vacío en mi aire metafísico que nadie ha de palpar: el claustro de un silencio que habló a flor de fuego. Yo nací un día que Dios estuvo enfermo. Hermano, escucha, escucha... Bueno. Y que no me vaya sin llevar diciembres, sin dejar eneros. Pues yo nací un día que Dios estuvo enfermo. Todos saben que vivo, que mastico... y no saben por qué en mi verso chirrían, oscuro sinsabor de féretro, luyidos vientos desenroscados de la Esfinge preguntona del Desierto.
Espergèsia Jo vaig nàixer un dia que Déu va estar malalt. Tots saben que visc, que sóc dolent; i no saben del desembre d’aquell gener. Doncs jo vaig nàixer un dia que Déu va estar malalt. Hi ha un buit en el meu vent metafísic que ningú ha de palpar: el claustre d’un silenci que va parlar a flor de foc. Jo vaig nàixer un dia que Déu va estar malalt. Germà, escolta, escolta… Bé. I que no me'n vagi sense portar desembres, sense deixar geners. Doncs jo vaig nàixer un dia que Déu va estar malalt. Tots saben que visc, que mastego… I no saben per què en el meu vers grinyolen, fosc mal gust de fèretre, gastats vents descaragolats de l’Esfinx xafardera del Desert.
Todos saben... Y no saben que la Luz es tísica, y la Sombra gorda... Y no saben que el misterio sintetiza... que él es la joroba musical y triste que a distancia denuncia el paso meridiano de las lindes a las Lindes. Yo nací un día que Dios estuvo enfermo, grave. César Vallejo
Tots saben… I no saben que la llum és tisica, i la Sombra grassa… I no saben que el Misteri sintetitza… que ell és la gepa musical i trista que a distància denuncia el pas meridià de les fites a les Fites. Jo vaig nàixer un dia que Déu va estar malalt, greu. Traducció de Christian Pajares.
Francis Jean Gaston Alfred Ponge va nàixer a Montpeller el 1899. És conegut sobretot per la seua obra Le parti pris des choses (El partit de les coses), publicada el 1942), en què refuta l'efusió lírica i la subjectivitat i descriu els objectes quotidians amb un llenguatge aparentment objectiu. Va exercir una gran influència en el desenvolupament de la literatura objectiva dels novel.listes de la dècada dels 50, especialment en Alain RobbeGrillet. Va morir a Le Bar-sur-Loup l'any 1988.
Fable Par le mot par commence donc ce texte Dont la première ligne dit la vérité, Mais ce tain sous l’une et l’autre Peut-il être toléré? Cher lecteur déjà tu juges La de nos difficultés... (APRÈS sept ans de malheurs Elle brisa son miroir). Francis Ponge
Faula Pel mot per comença doncs aquest text on la primera línia diu la veritat, Però aquest estany sota l'un i l'altre Pot ser tolerat? Benvolgut lector, tu ja jutges Vet aquí els nostres entrebancs... (DESPRÉS de set anys de desgràcies Ella va trencar l'espill). Traducció d'Albert Aragonés.
Mihai Eminescu va nàixer el 15 de gener de 1850 i va morir el 15 de juny de 1889 als 39 anys. De nom original Mihail Eminovici, va ser un poeta romàntic tardà, el més conegut i influent poeta romanès, admirat tant a Romania com a Moldàvia. Entre els poemes més famosos s'hi troben «Luceafărul» («Estel del Matí»), «Odă în metru antic» («Oda en mètrica antiga»), i cinc Scrisori (epístoles/sàtires) o cartes.
Ce te legeni? -Ce te legeni, codrule, Fără ploaie, fără vint, Cu crengile la pămint? -De ce nu m-aș legăna, Dacă trece vremea mea! Ziua scade, noaptea crește Și frunzișul mi-l rărește. Bate vintul frunza-n dungă Cântăreții mi-i alungă; Bate vintul dintr-o parte Iarna-i ici, vara-i departe. Și de ce să nu mă plec, Dacă păsările trec! Mihai Eminescu
Per què et balanceges? -Perquè et balanceges, bosc meu, Sense pluja, sense vent, Amb les branques tocant a terra? -Per què no m'hauria de balancegar, Si el meu temps passa! El dia baixa, la nit creix I les rames me les empobreix. El vent corre i s'endú les fulles els piuladors les persegueixen; bat el vent per una part l'hivern és aquí, l'estiu está lluny. I per què no abaixar les branques, si els ocells passen! Traducció Nichita Otanceala.
Giuseppe Ungaretti va nàixer el 8 de febrer de 1888 a Alexandria (Egipte). En 1916 va publicar en italià la col·lecció de poesies El port soterrat on reflecteix les seues experiències en la Segona Guerra Mundial i el 1919 publica una segona col·lecció titulada Alegria de nàufrags, en la qual mostra una poesia nova, allunyada de la retòrica i el barroquisme de Gabriele D'Annunzio. Al costat d'Eugenio Montale i Salvatore Quasimodo, és un dels fundadors i membre destacat de l'escola hermètica italiana. Va morir a Milà l'any 1970.
Stelle Tornano in alto ad ardere le favole. Cadranno colle foglie al primo vento. Ma venga un altro soffio, ritornerĂ scintillamento nuovo. Giuseppe Ungaretti
Estels Tornaran en alt i cremaran les faules. Cauran amb les fulles al primer vent. Per貌 al vindre una altra bufada, tornaran espurnejant de nou.
Traducci贸 de Luciana Piazza.
Abu Muhammad 'Ali ibn Ahmad ibn Sa'id ibn Hazm, més conegut com Ibn Hazm (Còrdova, 994 - Montija, Huelva, 1064), va ser un filòsof, teòleg, historiador, narrador i poeta hispanoàrab. La seua obra més difosa actualment és Tawq alhamama (El collar de la coloma), escrita a Xàtiva cap a 1023.
Ibn Hazm
Deixeu de calar foc a pergamins i papers, i mostreu la vostra ciència perquè es vegi qui és el que sap. I és que encara que cremeu el paper mai cremareu el que conté, ja que en el meu interior el porto, viatja sempre amb mi quan cavalco, amb mi dorm quan descanso i en la meua tomba serà enterrat després. Traducció de Farah Bakaddi.
Boris Vian va nàixer a Ville-d'Avray, un municipi dels afores de París, l'any 1920, en el si d'una família de classe mitjana. L'any 1943 va publicar les seues primeres novel·les: L'Écume des jours (L'escuma dels dies), J'irai cracher sur vos tombes (Escopiré sobre les vostres tombes), etc. A més de teatre, poesies i cançons, va escriure contes, alguns publicats a Les Temps Modernes, convidat per Jean Paul Sartre, i cròniques i crítiques d'aspectes socials. En el diari Combat -dirigit per Albert Camus-, va abordar la crítica de jazz. Va morir a París l'any 1959.
La vie, c'est comme une dent... La vie, c'est comme une dent D'abord on y a pas pensé On s'est contenté de mâcher Ça vous fait mal, et on y tient Et on la soigne et les soucis Et pour qu'on soit vraiment guéri Il faut vous l'arracher, la vie. Boris Vian
La vida és com un queixal... La vida és com un queixal. En primer lloc no hi pensem, Ens limitem a mastegar I se’n corca de cop. Ens fa mal, i ens aguantem, I la cuidem, i ens preocupa. I per ser realment curats Ens l’hem d’arrancar, la vida. Traducció de Cintia Moreno Valldepérez.
Louis Calaferte va nàixer el 14 de juliol de 1928 a Torí, però va passar la seua infància a Lió. Encoratjat per Joseph Kessel es va establir a París i va entrar a treballar en l'editorial Juilliard, on va publicar el seu primer llibre, Requiem des innocents (Rèquiem dels innocents) l'any 1952. Les seues obres de teatre el van fer famós: són sàtires brillants d'un humor ferotge sobre l'univers asfixiant de portes tancades en què viu i mor l'home contemporani. El 1992 li va ser atorgat, en reconeixement per tota la seua obra, el Premi Nacional de Lletres de França. Luis Calaferte va morir a Dijon el 1994.
Nancy Nancy qui était si petite si frêle entre mes bras là-bas dans la chambre aux saveurs des noirs embruns de mer Nancy avec ton regard vert tes petits cheveux de chien fou vaguement roux et qui croyait encore aux choses interdites Nancy que ma mémoire emporte et que je ne reverrai pas le destin nous ferme ses portes Tu étais de Dundee n'est-ce pas Louis Calaferte
Nancy Nancy que és tan petita tan fràgil entre els meus braços allí a l’habitació amb sabors de negra espuma del mar Nancy amb la teua mirada verda els teus cabells tallats de gos boig vagament pèl-rojos que encara creia amb les coses prohibides Nancy que la meua memòria s'emporta i que no tornaré a veure el destí ens tanca les portes Ets de Dundee no és així Traducció d'Ariadna Sabaté.