Sac de lletres 2015

SDL SacDeLletres ร p

oc

a

VI

I 20

15 nยบ

24

EDITORIAL Enguany tenim la sort de comptar amb un nou membre a l’equip de coordinació de la revista: en Pep Llopart, mestre de l’etapa de Secundària.

Ell ha estat qui en aquesta nova edició del Sac de Lletres s’ha encarregat d’escriure, com és tradició, l’editorial; el text inaugural amb el que fem el tret de sortida a un nou concepte de revista que estem desitjosos de compartir amb tots vosaltres, el nostre estimat públic:alumnes, famílies, docents...

Deia Voltaire que l’escriptura és la pintura de la veu.

Naïf, impressionista, barroca, minimalista...

Us presentem una obra conjunta, eclèctica, que esperem que gaudiu tant com nosaltres.

Conviure i incloure Vivim en una món dins d’una diversitat abrumadora. Només els diferents llocs de treball existents ja ens denoten una multiplicitat d’ocupacions, de formes de pensar i de veure el propi entorn.

Entorn, que, a més a més, ens aporta moltes sorpreses, tant bones com dolentes: revoltes democràtiques, pujada de la factura de l’electricitat, terrorisme internacional, manifestacions populars, eleccions...

Institució Montserrat 2

EDITORIAL Conjunt d’idees, de notícies, d’entorns, que les podríem encabir en una sola paraula: conviure, o fins i tot en dues: conviure i incloure.

Aquestes dues paraules són les que utilitzem en el nostre dia a dia, ja que dins d’aquest món divers, hi ha també un lloc on assagem les futures formes de convivència que tindrem, les diferents professions que podrem fer, així com les diferents formes d’entendre tot allò que ens envolta.

Aquest lloc, és l’escola, on entre tots utilitzem cada idea, cada recurs, cada nova experiència per ajudar-nos a millorar les nostres competències i en definitiva a aprendre a conviure salvant les nostres diferències i apropant-nos a un món millor per aconseguir ser més crítics i més feliços.

Aquest camí cal que el fem junts, sense deixar ningú enrere: famílies, alumnes i professorat.

Hem de continuar agafats de la mà en aquesta “proveta” que es diu Institució Montserrat per tal de donar les màximes oportunitats de participació i aprenentatge a tot l’alumnat.

Si volem ensenyar en tot tipus de sabers (conèixer, sentir, conviure...) hem de pensar en una escola inclusiva.

Inclusivitat que es tradueix en trobar la manera de fomentar que tots els i les alumnes es desenvolupin i progressin tant com puguin. Es tracta d’una relació estreta amb el pensament i les creences de l’escola i, per tant, de la nostra cultura, on ningú en pugui quedar exclòs.

Acollir les diferents necessitats educatives per fomentar una bona convivència aconseguint així que tothom tingui les mateixes oportunitats per guanyar-se unes bones perspectives d’un futur, que si bé és incert i canviant, hauran de compartir, cooperar i millorar-lo entre tots.

Institució Montserrat 3

i La

a

C

.R

M

na

ia

p Pe

Ra

M

n Ta

M

.

L.

ia

ó

O

La

i ar

r o o

n i d

i c a

ar

tí

C

úl

M

A

n

P.

C

in

oo

Jo

V

B.

na

.

B.

.

C

Ll

ta

. ax

t ic

A

in

C

ac

ar

o

lin

a

G

.

a

B.

A

Be

in

F.

.

M

B.

rd

or

M

an

na

r

ta

i

r na

a

S.

F.

S.

Em

m

a

M

.

ió

EQUIP DE Institució Montserrat 4

ar

tin

a

V.

r M Dis din aq se a ue ny ció ta i ci ó M

Ta

a

S.

R.

L.

a

Li

ni

ni

ta

na

Be

A

C

to

ud

ic

la

V

C

J.

s

T.

ia

r

c.

ià

ar

dr

M

A

.

ar

lip

M

Fe

tI

e

.

X.

M

M

a

ar

Ev

ia

in

R.

A

.

C

M

a

ió

S.

cc

na

re

ad ri

or

A

C

oo C

.

M

ar

c

is

R.

Ir

T.

tÍ

El

ia

ar

La

M

M

oi

C

.

.

F.

.

a

H

tin

na

ar

Io

M

F.

REDACCIÓ

Institució Montserrat 5

ÍNDEX

Gastronomia Manualitats 13

Esports 22

Ioga 33

Dansa 37

Instituci贸 Montserrat 7

Música 41

Ecologia 48

Festes 68

Història 73

Institució Montserrat 8

Moda 79

Turisme 92

Entrevistes 101

Literatura 104

Instituci贸 Montserrat 9

Psicologia 131

Sociologia 136

Tecnologia 141

Humor 144

Instituci贸 Montserrat 10

Col·laboració 148

ÍNDEX Institució Montserrat 11

GASTRONOMIA A la cuina

Referents Existeixen, com dins de cada camp, persones que marquen la diferència i guanyen, a través del seu treball, esforç i enginy, adeptes i fidels: els cuiners són avui en dia, personatges mediàtics i, per aquest motiu, és fàcil Els nostres noms són Iris Torrent i Martina Vergés.

Apassionades pel dolç i seguidores del corrent del

que a tots ens sonin noms de xefs contemporanis a nosaltres.

“fet a mà” obrim aquest apartat per als sibarites, els golafres i els manetes.

Per començar, hem preparat un breu

Benvinguts a la nostra secció de cuina i manualitats.

reportatge sobre cuiners. N’hi ha tres força famosos que ens agraden perquè, segons el nostre parer, cuinen molt bé i fan plats originals.

Cadascú d’ells fa un tipus de cuina diferent.

A continuació us els presentem.

Esperem que gaudiu amb la pinzellada de curiositats sobre les vides d’aquests professionals.

Institució Montserrat 12

GASTRONOMIA A la cuina

Instituci贸 Montserrat 13

GASTRONOMIA A la cuina DOLÇ. Alma Obregón L’Alma Obregón és una noia de 29 anys que diu que té obsessió pels dolços, sobretot pels “cupcakes”. Va començar a fer-ne mentre estudiava la seva carrera i des de llavors ha fet classes de cuina i ha guanyat premis de rebosteria.

A l’Alma li agrada la música i ha guanyat alguns premis amb instruments com el piano o el violí.

També li agrada el teatre i el cinema. És vegetariana i li tornen boja les cireres i el pa fet a casa.

L’afició que l’apassiona, però, és córrer ha fet mèrits en aquest esport.

Si us agrada la cuina, podreu trobar l’Alma al seu blog www.objetivocupcake.com.

Al blog hi ha receptes de cupcakes, popcakes i altres pastissos. També hi trobareu informació de tallers i cursos.

Si voleu llegir algun dels seus llibres, podeu escollir entre un d’aquests: “Objetivo cupcake perfecto” i “Objetivo tarta perfecta”, on explica trucs força interessants per a convertir-se en un expert pastisser o pastissera.

“Cupcake”:

de l’anglès “cup” (tassa), manera amb la que es

mesuren els ingredients d’aquest pastisset, d’aspecte semblant a una magdalena.

“Popcake”: pastissets-piruleta.

“Mugcake“:

pastissets preparats a l’interior d’una tassa de

gran tamany (molt ràpids de fer!).

Institució Montserrat 14

GASTRONOMIA A la cuina TRADICIÓ. Carme Ruscalleda Originària de Sant Pol de Mar, guardonada amb la medalla d’Honor del Parlament de Catalunya, cal destacar la figura d’aquesta cuinera d’estrella Michelin (enguany el seu restaurant Sant Pau de Tokio n’ha obtingut dues) que ha sabut adaptar-se al seu entorn, innovant i tendint, per exemple, com és el cas del seu restaurant a Japó, a fer de la seva tradicional cuina mediterrània una fusió ben interessant amb la cuina asiàtica.

Un plat: arròs sucós amb espardenyes

INNOVACIÓ. Ferran Adrià El xef més creatiu, innovador i mediàtic, va néixer a l’Hospitalet de Llobregat fa 52 anys.

Els seus inicis a la cuina van ser fregant plats. De la necessitat econòmica va sorgir l’oportunitat de descobrir la seva autèntica passió... la cuina.

Entra a la cuina del restaurant Finisterre i comença la seva carrera com a cuiner. Més endavant descobreix un altre restaurant, ElBulli, situat a Roses.

D’una xerrada del conegut cuiner francès Jacques Maximin extreu el nucli de la seva cuina: “crear és no copiar”, que l’ha portat a treballar amb cuina molecular, crear la Fundació Alícia i la Bulli Foundation. Referent de l’avantguarda és conegut com “l’alquimista de la cuina”.

Deconstrucció en paraules de F. Adrià:

“utilizar y

respetar armonías ya concebidas y conocidas, transformando la textura de los ingredientes, así como su forma y temperatura, manteniendo cada ingrediente, para incluso incrementar la intensidad de su sabor”.

Institució Montserrat 15

GASTRONOMIA Ressenya Fira BCN & CAKE La fira BCN&CAKE ha obert les seves portes des del 28 fins al 30 de novembre d’aquest passat 2014. S’ha fet al Fòrum de Barcelona amb la participació de botigues, cafeteries, pastisseries i cuiners especialitzats en pastissos.

A la fira s’hi ha pogut veure l’Alma Obregón signant llibres i tallers de cuina per a nens.

Un dels tallers més recomanables era un on els nens podien decorar una magdalena amb xocolata, fondant, fideus de colors, sucre glass i roses de caramel: una bona oportunitat per estrenar-se o gaudir decorant. Al final del dia sortejaven el material que s’havia fet servir als diversos tallers.

A la fira també s’hi han pogut veure els pastissos guanyadors de concursos per a nens i adults.

Un dels pastissos més bonics era una guineu molt gran amb un follet sobre el cap. També eren espectaculars els pastissos que representaven les estacions de l’any, el mar i un casament.

A les parades ens han ensenyat màquines per fer pastissos, com decorar els pastissos amb esprais i com fer un pastís en forma d’arbre gegant.

Si aquest any no hi heu pogut anar no us perdeu la propera fira BCN&CAKE que es farà l’any vinent!

Institució Montserrat 16

GASTRONOMIA Receptari Cremes Aquesta secció no podia acabar sense alguna recepta. En aquest cas hem escollit receptes de cremes ben senzilletes que podreu fer a casa ràpidament i amb les quals podreu decorar els vostres pastissos, cupcakes... Que vagi de gust!

Buttercream o Crema de mantega •

300 gr de sucre glacé

•

300 gr de mantega (a temperatura ambient).

•

4 cullerades de llet

•

Extracte o ingredient addicional

que es vulgui usar: xocolata, estracte o pasta

de fruita...

Tamisem el sucre glacé.

Afegim la mantega i la llet.

Batem durant un minut a velocitat baixa fins que s’integrin tots els ingredients.

Un cop estigui tot ben integrat, ho batrem durant cinc minuts a velocitat màxima: la consistència ha de ser similar a la d’un gelat.

A aquesta recepta bàsica podem afegir-hi el gust que més ens agradi amb xocolata desfeta, extractes o pastes de fruita.

Institució Montserrat 17

GASTRONOMIA Receptari

Almívar •

100 gr de sucre blanc

•

100 ml d’aigua

•

Aroma o licor (per exemple conyac)

Posar l’aigua en un cassó amb el sucre.

Escalfar a temperatura mitjana.

Retirar quan comencin a sortir bombolles.

Afegir el licor o l’aroma i barrejar.

MANUALITATS

DIY

Manualitats Les manualitats ens atreuen per la necessitat de viure la creativitat i per la seva llibertat d’expressió. Hem volgut compartir amb vosaltres algunes de les nostres “receptes” per fer manualitats. Esperem que us agradin i que pugueu fer-les fàcilment a casa amb la mateixa passió que sentim nosaltres.

Màquina de xiclets Per fer una màquina de xiclets necessiteu: •

Un test (si és vermell us estalviarà feina).

•

Una peixera de plàstic (si no en trobeu una,

podeu fer servir un pot ).

•

Xiclets.

•

Una tapa (o també podeu fer servir un

plat).

•

Pintura vermella (si el test és vermell no cal).

•

Cola.

•

Bola del pany (però de plàstic i més petita).

Segueix els passos i segur que et sortirà molt bé!: 1.

Pinta el test. Has de tenir en compte que hauràs de fer moltes capes (si el vostre test és vermell, podeu saltar-vos aquest pas). També pinta la bola i la tapa.

2.

Enganxa la peixera (o el pot) al test. Per una altra banda enganxa la bola a la tapa.

3.

Posa els xiclets dins la peixera i tapa-la.

4.

Ja ho tens! Ara només cal regalar aquest artefacte a algú o col·locar-lo a la teva habitació.

Institució Montserrat 19

MANUALITATS DIY

Pissarreta •

Marc de fotos

•

Làmina de fusta

•

Pintura de pissarra (“chalk paint”).

•

Pintures, papers...

Procés: 1.

Primer pintarem la làmina de fusta -que ha de ser de la mateixa mida que el marc de fotosde color negre amb la pintura especial per a pissarra. Podeu comprar-la o podeu fer-la vosaltres mateixos, a casa, amb l’ajuda d’un adult.

(Aquí us proposem un vídeo amb les passes a seguir: https://www.youtube.com/watch?v=Z3zKeAzw190)

2.

Tot seguit decorarem el marc de fotos amb pintures, papers…

3.

Llavors posarem la làmina, que l’hem deixat assecar mentre fèiem aquests passos, dins el marc de fotos.

4.

Així, la nostra pissarreta queda feta.

ESPORTS

Surf

Apren a surfejar El surf és l'esport nàutic que més enganxa del món. És un conjunt de sensacions inexplicables. Us imagineu posar-vos de peu sobre una taula a la cresta de l'onada? Us imagineu veure les sortides del sol des de la platja? Us imagineu estar en mig del mar parlant i compartint rialles amb els vostres amics? Buff increïbl ... però també és l'esforç de les primeres vegades, els

Martí Carré. Surfista. “ Un conjunt d’experiències inoblidables, amics, esforç, rialles, fred, viatges: la vida a la cresta de

cops, les rascades amb la parafina, el

l’onada”.

fred, aixecar-te molt aviat, els viatges ... Us en faré cinc cèntims

Interpretacions de les condicions de les platges Quan practiques surf, el mar és com el camp en altres esports, la pista en el bàsquet, la pista de tennis, etc.

Per tant, abans d'entrar a l'aigua és molt important fer un anàlisi del nostre terreny de joc : el mar.

Institució Montserrat 21

ESPORTS Surf Les onades Hem d'estudiar amb atenció la dimensió de les onades per poder enfrontar-nos a elles amb totes les garanties.

Si entrem al mar en situacions que ens poden superar, una mala experiència podria marcarnos per sempre, per tant, és important una bona preparació física i mental. És necessari revisar els pronòstics meteorològics d'el dia anterior en previsió de possibles canvis.

Es aconsellable esperar que algun altre surfista agafi una onada per tenir referències .

Molt important: si el teu nivell no és suficient, mai entris sol a l'aigua .

El vent El vent és un factor determinant en la formació de les onades i en com aquestes trenquen .

La informació de la direcció del vent i de la seva força ens en donen els mapes de previsió, aquesta informació s’ha de contrastar a peu de platja.

Per interpretar els mapes de previsió és important tenir una idea molt clara de la situació dels punst cardinals: nord, sud, est i oest. Hi ha una senzilla manera per recordar-los .

Si col·loquem el nostre braç dret estès cap a la direcció de la sortida del sol, el braç ens senyala l'est. Ara estenem el braç esquerre, que senyalarà l'oest. Amb els dos braços estesos en forma de creu el nord se situa davant i el sud darrere .

Un altre tema important és saber la direcció del vent. Si el vent bufa de mar cap a terra es diu “onshore “. És un vent que desordena les línies i les trenca deixant el mar en condicions molt adverses.

En canvi el que bufa de terra cap a mar es diu “offshore”, és el vent més apreciat per als surfistes ja que el seu efecte frena la caiguda de l'onada i forma un forat que es diu tub.

Els vents laterals “sideshore” depenen de l'orientació de la platja i en virtut de la seva força i velocitat modifiquen la qualitat de les onades.

Institució Montserrat 22

ESPORTS Surf El fons marí Els diferents fons marins: llastra plana, corall, lava volcànica, roca, sorra i mixta repercuteixen en la força, curvatura i qualitat de les onades .

Als principiants se’ls aconsella iniciar-se en fons de sorra, ja que els altres poden provocar més accidents.

Les marees L'atracció de la lluna és la que influeix en els moviments de pujada i baixada de les marees.

Cada vint-i-quatre hores es produeixen dues pujades i dues baixades aquests canvis de marea poden influir en la qualitat de les onades segons la profunditat de la platja .

Zona de trencament de les onades Les onades formades pels vents viatgen des de mar endins en forma de ona. Un cop es troben amb els fons marins agafen inclinació fins a trencar. És la zona de trencament d'onades.

Si el fons és més profund que l'alçada de l'onada, aquesta no trenca sinó que continua en forma d'onada mantenint la velocitat (de 24 a 32 km/h ). Perquè la onada trenqui és necessari que la profunditat sigui menor que l' alçada de l'onada .

L'onada consta de les següents parts: cresta, corba, base, escape o paret, llavi, pocket, espuma i zona d'impacte .

En la pràctica de surf hi ha uns codis de comportament i regles de conducta universals per a la correcta convivència dins l'aigua .

Aquestes normes regulen les preferències i el repartiment de les onades. El surfista més a prop de la zona de trencament o espuma tindrà preferència sobre aquesta onada. Durant la tornada remuntarà per l'exterior. Una vegada en el cim esperarà el nostre torn evitant conflictes.

Institució Montserrat 23

ESPORTS Surf Material El material necessari per a practicar surf consisteix en una taula adequada, funda, vestits de neoprè, invent, quilles, cera o parafina, escarpins, guants, crema, protecció solar, ulleres de sol, i grip o antilliscant.

Taules Al començament de l’aprenentatge convé utilitzar taules grans de punta arrodonida, amples i gruixudes. La mida, l'amplada i el gruix aniran disminuint a mida que anem avançant. Les taules cada vegada seran mes punxegudes i estretes.

Institució Montserrat 24

ESPORTS Surf Invent Consta de tres parts: un velcro que subjecta el turmell, una goma que uneix el velcro amb el protector i una petita corda que uneix el protector amb la taula.

Gràcies quest invent s'eviten accidents o perdre la taula.

Parafina És una cera que s'aplica a la part superior de la taula. Evita que es rellisqui.

Quilles Les quilles serveixen perquè la taula mantingui un direcció determinada. En cas contrari rotaria sobre si mateixa sense cap tipus de control.

Grip o antilliscant Els grips són gomes antilliscants i adhesives que es col·loquen a la part de darrere de la taula.

Té una zona més elevada que es diu tac que marca el lloc on es col·loca el peu de darrera.

Vestits de neoprè i complements El vestit de neoprè ens protegeix del fred, dels cops i de les rascades de la parafina.

Poden ser: vestits integrals 5.4.3 per a aigües molt fredes, 4.3 per aigües fredes, i per aigües temperades 3.2.

Els escarpins, guants i gorra son complements que s 'utilitzen en èpoques de temperatures extremes .

ESPORTS Surf - Campionats Circuit Pukas: El circuit pukas és organitzat per la llegendària marca de taulesque porta el seu nom (originària de Cantàbria - 1973) és avui tot un imperi i un referent a nivell internacional.

Hi ha dos tipus de campionats: un és amb rellotge i l’altre és amb piruleta ( senyala amb un pal el temps que els hi queda als surfistes dins l’aigua ) El campionat amb piruleta és el que jo vaig viure i ara us explicaré com es fa .

- Es fan els grups de maneges per categories que són : open nois, open noies i sub10 - L’open nois i noies estan separats per: quarts de final, semifinal i final - Quan comences una mànega, cada competidor porta un color diferent de samarreta per diferenciar-se dels altres dins del mar.

- Els punts els donen els jutges que miren des de la platja i que puntuen els trucs o maniobres que fan els participants a l’onada (si et caus de l’onada abans que aquesta s’acabi no puntua).

- Els dos surfistes més puntuats seran els que passin a la semifinal.

- Aquest procés es repeteix fins a arribar a la final. El surfista més puntuat és el campió i rep un premi.

Maneges:

torns

El mar crea les il·lusions, les onades les preguntes i el surf les respostes Quan faig surf els sentiments que tinc són els de tranquil·litat, passió, gratitud i adrenalina.

Tranquil·litat : em dona tranquil·litat neix quan espero i quant estic sobre l’onada.

Institució Montserrat 26

ESPORTS Surf - Una manera d’entendre la vida Passió: quan veig surfistes fent maniobres al·lucinants, perquè em fa sentir que jo també les puc fer.

Gratitud: a l’acabar una maniobra que m’ha sortit bé.

Adrenalina: perquè és excitant estar entre onades i agafar-les.

Motiva’t Els surfistes també som grans aficionats a la música. Si vols començar a motivar-te per practicar aquest esport, una bona idea és començar a sentir música “surfera”.

La majoria de grups musicals que agraden als surfistes són de gènere pop, rock alternatiu i metal alternatiu.

A continuació podreu gaudir d’una llista de temes per a surfistes... ja us imagineu pujant a la cresta de la onada?

Surfin’usa The beach boys

into yesterday Sugar Ray

Getchabeak The beach boys

Big wave Pearl jam

Cold duntgrill Hey camp

Wipe out Big noise

Animals Martin Garrix

Run home Priestess

Holy day Green Day

You get what you give New Radical

Stand tall Dirty day

The beach monkeys David Díaz

Welcome paradise Green Day

Legends Mychela Danna

Poket full of star Nine black alps

You and your heart Jack Johnson

Institució Montserrat 27

ESPORTS Bàsquet Benvinguts lectors, aprofitem l’avinentesa de fer una introducció a la nostra secció per tal de presentarnos: som l’Albert, el Lluc i l’Arnau.

Tots tres juguem a bàsquet al BIM, l’equip de l’escola, i ens agradaria aprofitar el nostre espai a la revista per explicar-vos coses sobre l’esport que practiquem. Esperem que us Albert Batiste, Lluc Bazán i Arnau Margarit: tres

agradi.

jugadors, tres seguidors. Addictes al bàsquet.

Tot seguit podreu gaudir d’unes breus entrevistes, per anar obrint boca, que vam fer als nostres entrenadors i entrenadores: en Toni, la Maria i el Jaume.

Institució Montserrat 28

ESPORTS Bàsquet Toni Quants anys vas jugar al bàsquet abans de ser entrenador?

•

Cinc anys, més o menys.

Vas jugar a algun equip de bàsquet doncs? Si és que sí, digues quin?

•

Sí, al B.I.M i a l’Hispa-Amèrica

Quins equips t’agraden i segueixes?

•

El Barça

T’agradaria haver jugat professionalment?

•

Sí, perquè m’agrada el bàsquet i és el màxim al que es pot aspirar.

T’agraden més esports? Si és que sí, digues quins?

•

El handbol i anar a la muntanya.

Maria Quants anys has jugat al bàsquet?

•

He jugat al bàsquet uns trenta-nou anys.

Vas jugar a algun equip de bàsquet abans de fer d’entrenadora? Si és que sí, quin?

•

Sí, al Sant Andreu de Llavaneres, a l’E.T.P Xavier i al B.I.M.

Quins equips t’agraden i segueixes?

•

El Barça.

T’agradaria haver jugat professionalment?

•

Sí.

T’agraden més esports? Quins?

•

Sí... tots!

Institució Montserrat 29

ESPORTS Bàsquet Jaume Quants anys vas jugar al bàsquet abans de ser entrenador?

•

Set anys

Vas jugar a algun equip de bàsquet doncs? Si és que sí, digues quin?

•

Sí, al B.A.M i al Sant Andreu

Quins equips t’agraden i segueixes?

•

Els Spyrs i el Sant Andreu.

T’agradaria haver jugat professionalment?

•

Segurament no perquè hi ha molt d’estrès i tensió.

T’agraden més esports? Si és que sí, digues quins?

•

M’agraden tots els esports.

Institució Montserrat 30

ESPORTS Bàsquet I nosaltres...

Tots tres hem tingut clar quin era un punt d’unió dins la nostra amistat: el bàsquet. Les estones compartides als entrenaments, les xerradetes comentant els resultats...

Lluc A mi m’agrada el bàsquet perquè és un esport col·lectiu que jugo amb els meus companys i en el que puc jugar partits i passar-m’ho bé. He començat a jugar a bàsquet aquest any: em va atraure el bàsquet perquè feia una extraescolar de multi-esport on es practicaven molts esports i el bàsquet va ser per a mi el més interessant. El meu equip preferit és el Barça i el meu jugador preferit és el Navarro perquè fa molts triples.

Arnau i Albert Escollir aquest tema ha estat fàcil per a nosaltres: sempre ens ha agradat molt el bàsquet i explicar coses que t’agraden a altra gent. També perquè els nostres companys de secció, juguen al mateix equip de bàsquet que nosaltres: el B.I.M. El bàsquet ens agrada perquè és un esport net i que es juga en equip, a més a més, és molt divertit i ens ho passem molt bé jugant-hi.

Per altra banda, cal sumar-hi el fet que a l’equip fas nous amics que vénen d’altres escoles i això sempre és curiós i positiu!

Institució Montserrat 31

IOGA Educació Infantil El ioga és una disciplina molt antiga que prové de la Índia.

Per aclarir-nos, us proporcionem la definició que hem trobat al diccionari Dídac: “El ioga és una tècnica que la filosofia hindú proposa per a controlar el cos i la ment. Al nostre país hi ha persones que fan exercicis de ioga per relaxar-se o per mantenir-se àgils.”

Ana Li Solanilla i Maria Mundina: reporteres al peu del canó, investigant les novetats d’altres

Amb el ioga aconsegueixes

etapes.

concentració, equilibri, conèixer-te a tu mateix, millorar la coordinació mitjançant el teu propi cos així com amb mat er ials diversos: pilo t es, matalassos…

A l’etapa d’educació Infantil ja fa un temps que ho proven i sembla que aquesta activitat està agradant molt als nens i nenes!

A més a més d’assistir a una de les sessions de ioga que s’organitzen per als més petits hem entrevistat la Mabel, una de les mestres que s’encarrega d’aquesta activitat.

Institució Montserrat 32

IOGA Entrevista Així doncs, aquí us deixem amb la lectura de la breu entrevista que li hem fet a la Mabel.

T’has format fora l’escola per fer ioga?

No m’he format de manera específica fora l’escola per a aquesta activitat perquè ja estic molt vinculada a aquesta àrea. Actualment faig: pilates, zumba i aquastep (que és més suau). També practico alguna vegada ioga.

Com reaccionen els nens a les classes?

Per a ells és festa perquè poden córrer, jugar… A les aules fan jocs més tranquils: han de seguir les normes, és a dir, saber perdre, no fer trampes…

Des de quan ho feu? De qui va ser la idea?

Aquest any és el primer. Els mestres cada any volen fer una activitat diferent per als nens.

Quines classes ho fan?

Fan ioga totes les classes dos cops a la setmana, intentant, en total, fer-ho un cop al trimestre.

Institució Montserrat 33

IOGA Entrevista

Instituci贸 Montserrat 34

IOGA Entrevista Per la seva banda els nens...

Després d’observar-los fent ioga com uns autèntics professionals, vam poder xerrar amb ells i respondre’ns les preguntes que ens havíem fet abans de viure aquesta experiència.

Com se senten fent ioga?

Els nens s’ho passen super bé perquè són dues hores a la setmana on poden fer altres jocs que siguin més oberts.

Els agradaria fer ioga a fora de l’escola?

Als nens els encantaria fer ioga com a activitat extraescolar!

Institució Montserrat 35

DANSA Començar a ballar Estimats lectors, benvinguts a la meva secció.

Em dic Tània i he dissenyat aquest apartat perquè a mi em fascina ballar. He començat a ballar aquest any: abans no havia fet cap activitat relacionada amb la dansa i, ara, no sé com he pogut estar tant de temps sense fer-ho!

Tània López: “em fascina ballar... i espero contagiar-vos el meu amor per la dansa”.

Desitjo que gaudiu amb la meva secció i espero contagiar-vos el meu amor per la dansa.

El món de la dansa és molt extens, flexible, variat... per aquest motiu m’he proposat començar fent un xic d’investigació sobre el tema. És com plicat decidir-se per on començar però finalment intentaré estructurar-ho a partir de quatre eixos: “De quin país provenen el Hip Hop, el Ballet i la Dansa Contemporània”, “Quin d’aquests estils de ball es va ballar primer”, “D’on prové la paraula ball”, “Quins són els orígens del ball”.

Institució Montserrat 36

DANSA Algunes qüestions L’alegria de moure’s amb la música és una forma d’expressió humana. La història diu que els humans vàrem començar a ballar fa milions d’anys com a forma de celebració i d’expressió.

Els primers balls s’originaren a l'Àsia i a l’Orient Mitjà.

A mida que la dansa va començar a evolucionar com a una forma d'art de l’era moderna, milers de diferents tipus de ball es van desenvolupar arreu del món.

Però què és un ball?

En buscar al diccionari (DIEC), trobem: “Successió de passos, de salts, de posicions executats segons un ordre o ritme determinats” I potser això no és suficient per tenir les idees clares… Què és ballar? Doncs després de consultar diverses fonts, el resum que us faria seria el següent: “L'etimologia d’aquest mot ve del llatí tardà ballare, molt segurament provinent alhora d’una paraula del grec antic pallein, que volia dir saltar/bellugar-se” Tot plegat és molt general. Jo m’he interessat sempre pel Hip Hop, el Ballet i la Dansa Contemporània. Investigant descobreixo que la dansa contemporània prové d’Amèrica i del continent Europeu, el Hip-Hop prové d’una subcultura marginal del Sud del Bronx i del barri de Harlem (de la ciutat de New York) i el Ballet prové d’Itàlia.

De tots aquests estils, el Ballet va ser el primer en iniciar-se, va ser a Itàlia, a l'època del Renaixement (1.400-1.600).

Una dada curiosa: la primera escola de dansa es va crear al 1.661.

La Dansa Contemporània en canvi, es va començar a ballar a finals del segle XIX i el Hip Hop, per la seva banda, no es va començar a ballar fins la dècada dels anys 70: podem dir que és un ball força nou!

Institució Montserrat 37

DANSA Entrevista Ja més situada, em vaig atrevir a entrevistar la meva mestra de Dansa, la Sònia, que ha creat i forma part de l’equip de “La fàbrica dels somnis”, una acadèmia de dansa especialitzada en musicals.

Fitxa tècnica: Nom i cognom: Sònia Alonso.

Data naixement:14/5/1976 Estudis/Formació: té un currículum molt ampli que va des d’Estudis Superiors en Pedagogia de la Dansa (Especialitat Infantil), passant per un títol de Tècnica Superior en Activitat Física i Esportiva, fins a una llicenciatura en Psicologia.

Lloc de treball: La fàbrica dels somnis.

Quins tipus de ball t’agraden més?

M’ agrada tot tipus de ball, sobretot els musicals, els balls de saló i els balls llatins.

Quins tipus de disciplines hi ha? I quins són els seus noms?

N’hi ha moltíssimes: dansa clàssica, dansa moderna, dansa contemporània, Funky, danses urbanes, com el Hip hop; dansa espanyola, els balls de saló...

Quins són els tipus de ball més coneguts?

La dansa clàssica i la moderna.

Institució Montserrat 38

DANSA Entrevista Quins són els tipus de ball que costen més d’aprendre?

Tota disciplina costa.

Quina roba necessites per ballar?

Cada disciplina de ball necessita un tipus de roba, per exemple, per ballar Hip hop hauries de dur una samarreta, pantalons amples i bambes. Per fer dansa moderna són suficients unes malles o mitges, una samarreta i sabates de jazz. En canvi, per fer balls de saló hauries de dur vestit i sabates de taló.

Enguany la Fàbrica dels Somnis ha guanyat el primer premi a la millor comparsa de la Rua de Sants anomenada: “ Al Compàs de les Escura-xemeneies”.

Institució Montserrat 39

MÚSICA Segle XX En el següent apartat gaudiràs d’un resum de la història contemporània de la música.

Les redactores encarregades d’aquest article creiem que és molt interessant saber l’origen dels diferents tipus de música, els músics i els grups de música més importants de la història més recent i volem compartir-ho amb Laura Corberó, Maria Cardoner, Thais Oliver i

vosaltres.

Duna Lucas: aficionades a la música i crítiques

Mai t’has parat a pensar quina era la

musicals en les estones lliures. Preparades per

música que escoltaven els teus pares

enriquir els vostres coneixements i satisfer la

de joves?

vostra curiositat.

Grups que van marcar el segle XX Uns dels primers grups de música van ser: els Beatles i els Rolling Stones: com eren uns dels únics grups de música d’aquell temps no tenien competència i van ser els primers grups de música en generar el fenomen de les fans.

Institució Montserrat 40

MÚSICA Segle XX

Rolling Stones El Rolling Stones va ser un grup molt famós durant els anys seixanta. Era format per Brian Jones, Mick Jagger, Keith Richards, Ian Stewart y Dick Taylor. També van passar per aquesta formació el guitarrista Geoff Bradford i el bateria Mick Avory, entre altres, ja que els membres del grup van canviar molts cops.

Del seu debut ja en fa uns quants anys, de fet, fa ben poc han pogut celebrar el seu cinquantè aniversari.

Beatles Els Beatles van ser un grup de música procedent de Liverpool, Anglaterra, format per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. Són el grup de música pop amb més èxits i vendes de discos de la història de la música popular, i a més, han aconseguit el reconeixement dels crítics. El primer nom dels Beatles va ser “Quarrymen”, que vol dir picapedrers, però, després, es van canviar el nom i es van dir “The Beatles”.

Institució Montserrat 41

MÚSICA Segle XX

Queen Queen és una banda britànica de rock formada el 1970 a Londres pel cantant Freddie Mercury, el guitarrista Brian May, el bateria Roger Taylor i el baixista John Deacon.

Queen és considerat com un dels millors grups musicals de la història. El grup és conegut per la seva gran diversitat musical, tant vocal com instrumental, així com pels seus multitudinaris concerts. Després de la mort de Freddie Mercury, el baixista John Deacon va anunciar la seva retirada de la música el 1999.

The La’s The La's és un grup de música rock format per Lee Mavers (guitarra rítmica i lletrista) i John Power (baixista), els dos únics membres fixes durant tota la història d’aquest grup musical.

El grup fou fundat l’any 1983 per Mike Badger. El 1986 la banda començà a tocar a diversos locals de la seva ciutat d’origen: Liverpool, homenatjada al vídeo del seu conegut single “There she goes”. Amb una parada al 1992, van intentar ressorgir el 2005 sense gaire èxit.

Institució Montserrat 42

MÚSICA Segle XX

Elvis Presley Elvis Aaron Presley (8 de gener de 1935 - 16 d'agost de 1977) va ser un cantant i actor nord-americà dels més populars del segle XX, considerat com una icona cultural i conegut àmpliament sota el seu nom de pila, Elvis. Es fa referència a ell freqüentment com «el Rei del rock and roll» o simplement «el Rei».

Els primers grups Primer grup de heavy Black Sabbath és una banda britànica de heavy metal formada el 1968 a Birmingham per Tony Iommi (guitarra), Ozzy Osbourne (veu), Geezer Butler (baix) i Bill Ward (bateria). Des d’aquell moment, la banda ha patit multitud de canvis de formació, amb més de vint-i-cinc membres renovats.

Institució Montserrat 43

MÚSICA Segle XX

Primer grup d’Indie The Strokes és un grup de música d'Estats Units d’indie amb moltes referències a l’estil musical britànic. Format per Julian Casablancas (compositor i vocalista), Fabrizio Moretti (bateria), Albert Hammond Jr (guitarrista), Nick Valensi (guitarrista) i Nikolai Fraiture (baixista). Amb pinzellades inspirades en grups com els Ramones o The Clash, els Strokes van tornar a posar de moda l’anomenat “Rock Garage”.

Primer grup de pop Milli Vanilli és un duo format a Alemanya l’any 1988 i integrat pels cantants Fab Morvan i Rob Pilatus.

El primer àlbum, que data del 1990, va tenir força èxit: van arribar a guanyar un Grammy com a artistes novells.

Milli Vanilli va vendre més de 30 milions de singles i 14 milions d'àlbums, convertint-se en un dels grups més famosos a finals dels 80.

Institució Montserrat 44

MÚSICA Segle XX

Primers grup de rock The Impalas fou una agrupació de rock veneçolà sorgida a la ciutat de Maracaibo el 1957: era considerada com la pionera d’aquest gènere a Venezuela. La banda es va formar l’any 1957 i es va separar l’any 1961.

Què escoltaven els pares de joves?

Hem fet una enquesta on hem preguntat a mestres i a pares quin estil de música escoltaven de joves.

Com veiem el Rock i el Pop encapçalen la llista de preferències musicals, seguits de la música Indie i la música Catalana. En minoria queden el Folk, el Jazz i la música electrònica. Si aquesta enquesta la fem d’aquí a uns anys, què penseu que succeiria?

Institució Montserrat 45

MÚSICA Segle XX Com hem vist, el mercat musical va variant les seves tendències i això podria suposar una modificació en els resultats de l’enquesta, tot i que l’equip de redactors, força sorpresos, hem vist que les nostres preferències musicals no estan tan lluny de les dels nostres pares o dels adults més pròxims. Curiós, oi?

Bé doncs, per esperar aquests anys, aquest temps, fins que ens fem grans us proposem fer-ho acompanyats d’aquesta selecció musical que hem elaborat i que us recomanem enèrgicament.

Don’t stop me now Queen

We will rock you Queen

Let it be Beatles

Yellow submarine Beatles

Start me up Rolling Stones

You can’t always get what you want

There she goes The La’s

Feelin’ The La’s

Suspicious minds Elvis Presley

Jailhouse rock Elvis Presley

Paranoid Black Sabbath

Someday The Strokes

Blame it on the rain Milli Vanilli

Legends The Impalas

Rolling Stones

Institució Montserrat 46

ECOLOGIA A la pràctica Per què és important l’ecologia?

L’ecologia és important tant per al medi ambient com per a nosaltres: ens afecta tant a la qualitat de vida com al nostre benestar.

Iona Harkness, Laia Melero i Tània López, biòlogues aficionades i curioses professionals.

Desitgem conscienciar i divulgar la importància d’una actitud respectuosa, crítica i enginyosa per

Dia a dia, milers de persones dediquen el seu esforç i treball a millorar el grau d’ecologia del nostre entorn.

millorar i preservar les condicions del medi ambient.

Companyies i ONG’s Per posar-vos alguns exemples més concrets: la FSC és una companyia que treballa amb reserves forestals perquè els productes de comerç, com ara els mocadors o els folis, provinguin de reserves forestals.

Per la seva banda, BCN, treballa perquè Barcelona sigui un lloc més net, ecològic i vital. Procurant, però, també, ser ecològics en cada bona acció que fan.

Institució Montserrat 47

ECOLOGIA

A la pràctica

Un altre cas és el de l’empresa RSC, una companyia pionera que té pensat elaborar un seguit de propostes per: -Respectar el medi ambient.

-Respectar la comunitat.

-Afavorir el creixement econòmic responsable i dinàmic.

Podríem seguir la llista, però hem pensat que abans de continuar seria interessant fer un sondeig entre els alumnes i els mestres de l’escola per veure què en saben del tema i quines propostes fan al respecte.

Hem deixat la redacció de la revista i hem recorregut aules, passadissos, racons del pati i més.

Hi han col·laborat alumnes de 8 a 11 anys i algun mestre: com som tants, hem recollit les respostes més significatives, que més endavant veureu.

Durant aquest procés i a través de les quatre preguntes que han respost els diversos voluntaris hem vist que, cada cop, els nens són més conscients de la importància de reciclar o cuidar el nostre planeta però que encara no en saben prou.

Esperem que, a partir de la nostra recerca i les nostres propostes, s’animin a seguir investigant aquest àmbit tan divers i interessant de l’ecologia.

Institució Montserrat 48

ECOLOGIA

Opinió

“És un món reciclable, coses que fem per ajudar el medi ambient. Una cosa on tothom “És la natura” hi pot col·laborar.” “És el fet de construir més món” “És viure amb equilibri en el planeta, on tots els éssers vius es comportin amb el respecte que es aquest mereix.”

Per a tu, què és ecologia?

“És ajudar que el món sigui més verd.”

“Opino que és una molt bona idea, cal que tothom sàpiga què vol dir!”

“Opino què és interessant i que és molt útil

Què n’opines?

pel que fa al reciclar o re-utilitzar.”

“Que és interessant.” “És interessant i està ben triat com a tema per a una revista.”

“Els grans problemes ecològics: un tema important perquè ens hi juguem la nostra supervivència i la de les altres espècies.”

“Fer cartells per animar la gent a reciclar” “Els hi proposaria que fessin uns cartells per fer que la gent recicli.”

Si treballessis

“Replantar boscos i ajudar que no s’escalfi l’àrtic.”

“Treballar, sobretot amb la gent més jove per fer-los conscients de en un grup d’ecologistes, la importància de l’ecologia.Traduir els problemes ecològics a les què els petites accions individuals i casolanes, perquè la gent vegi que es poden fer coses.”

“No sé què dir... tantes coses!”

plantejaries?

“Un deu!”

“De l’u al deu, és un deu.”

Quina importància té per a tu, de l’u al deu?

“Un deu!”

“Un deu!”

“De l’u al deu... deu.”

Institució Montserrat 49

ECOLOGIA

Entrevista

Seguint la nostra investigació hem tingut l’oportunitat d’entrevistar un professional del tema, l’Isart Gaspà, exalumne de l’escola i actual enginyer forestal.

Fitxa tècnica: Nom i Cognoms: Isart Gaspà Company Edat: 28 anys Formació: Enginyer Forestal Lloc de treball actual: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Bon dia Isart, gràcies per dedicar part del teu temps a col·laborar amb la revista de la nostra escola, el Sac de Lletres. Esperem que t’agradi l’experiència així com nosaltres esperem aprendre i entendre una mica més el món de l’ecologia a través dels teus coneixements i la teva experiència.

Com es diu la vostra companyia? Quants anys té?

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC). És un centre d'investigació ubicat a Solsona que es va crear el 1996.

Quant de temps fa que ets en aquesta empresa?

Vaig començar a treballar el juliol del 2011, ara fa 3 anys i mig.

El vostre camp és molt gran: exactament amb què treballeu i què oferiu?

El sector forestal és molt ampli i hi ha moltes especialitzacions, l'objectiu que tenen en comú totes elles és la preservació del medi natural, abans, però, cal estudiar tot el que l’envolta per arribar a conèixer-lo i saber com el podem mantenir.

Institució Montserrat 50

ECOLOGIA

Opinió

Alhora hi ha molta gent que viu del bosc, ja sigui de la fusta (per fer mobles, paper o per produir energia), dels bolets, dels fruits i les flors d'arbres i arbustos, de la ramaderia, dels rius o del paisatge relacionat amb activitats turístiques.

El CTFC busca entendre tots els elements relacionats amb el bosc per tal que tothom en pugui viure i alhora conservar-lo.

Actualment en quina mena de projectes esteu treballant? N’esteu generant algun de nou?

Una part del nostre equip treballa en l'ús de la fusta que s'extreu del bosc per fer-la servir com a energia, aquesta energia la utilitzem per escalfar-nos i tenir aigua calenta.

En el bosc hi ha arbres petits, mitjans i grans, i els que són grans poden ser rectes, corbats o torçats. Si el bosc ha estat cuidat i s’hi han fet els treballs necessaris, podem tenir una fusta molt bona per fer mobles (arbres grans i rectes). A Catalunya, però, una part important del bosc està molt abandonada i això ha provocat grans incendis forestals. Aquest abandó del bosc i els incendis han fet que els arbres, que hi ha ara, siguin petits i de baixa qualitat.

Per tal que els arbres puguin créixer bé necessiten espai i la llum del sol. Si hi ha molts arbres petits i junts no poden créixer bé i la nostra feina es treure els arbres de baixa qualitat per tal que els altres puguin créixer sans. Això s'anomena la “Gestió Forestal Sostenible” i gràcies a ella es cerca que els boscos cada vegada estiguin més sans i els puguem gaudir entre tots.

Els arbres petits els utilitzem per fer paper i també com a energia. Tradicionalment s'ha usat la llenya per escalfar-nos i ara existeix l'estella i el pèl·let. Aquests productes són transformacions que es faN de la fusta per utilitzar-la com a energia, i és el que s'entén com a Biomassa Forestal. Quan usem biomassa forestal estem ajudant a la millora dels boscos, reduint els incendis forestals i estalviant-nos utilitzar altres energies més contaminants com el petroli, el carbó o el gas.

Institució Montserrat 51

ECOLOGIA

Entrevista

Teniu pensat crear alguna mena d’invent?

No es pot dir que sigui un invent actual ja que fa anys que existeix, però estem promovent l'ús de nous productes de fusta, com l’estella i pèl·let, per generar calefacció i aigua calenta calderes de biomassa. Ens ocupem que, tant l'estella com el pèl·let, tinguin les millors característiques per ser utilitzats en aquestes calderes.

A la plantilla: hi treballa gent jove o més aviat gent gran? Això en què influeix?

A la plantilla hi ha gent de 25 a 60 anys, tot i que la mitja està entre els 35-40 anys. La gent jove aporta molta energia i ganes de treballar i la gent de més edat aporta experiència, imprescindible per tal que els projectes tinguin sortida. Totes les edats són necessàries i funcionen millor si treballen en equip.

Treballeu a nivell internacional?

Si, hi ha alguns projectes que treballem amb socis internacionals, majoritàriament europeus però també hem treballat amb països africans, americans i asiàtics.

Doncs bé, fins aquí les nostres preguntes.

Després de parlar amb tu, no només hem resolt dubtes sinó que hem vist que el sector al que et dediques us fa estar ben enfeinats i que encara hi ha molt de camí per fer.

També ens ha agradat molt descobrir el concepte de Biomassa: ara ja sabem una altra manera de millorar el nostre entorn.

Moltes gràcies per concedir-nos l’entrevista; desitgem que te’n sentis tan orgullós com nosaltres i que gaudeixis en llegir-la.

Institució Montserrat 52

ECOLOGIA

Curiositats

El Bio bus El Bio bus és un autobús que utilitza restes de menjar i excrements per convertir-los en petroli.

Un cop el seu dipòsit és ple, pot realitzar fins a uns 300 quilòmetres. Són capaços de produir suficient energia per a 8.500 cases. Aquest fenomen es va crear a la planta més gran de Noruega: la planta Klemetsrud.

Aquesta és una bona idea però encara queden tones i tones de brossa per transformar.

Pal Mikkelsen, director de l’agència Waste-to-energy d’Oslo, “quatre tones de residus tenen la mateixa energia que una tones de combustible”.

Mikkelsen assegura que una tones de combustible poden escalfar una casa durant més d’un any i mig.

Per a ser més exactes us explicarem el procés que se segueix: -Els residus cauen en un incinerador.

-La temperatura puja fins a uns 850 graus.

-Si comences a veure tot de foc i grans flames és que va pel bon camí.

Noruega comença a reclamar escombraries per poder obtenir energia i sembla que el seu mercat s’amplia ja que aquest producte ja ha trepitjat els Estats Units. Quan arribarà a casa nostra?

Institució Montserrat 53

BIOLOGIA

Plantes

Col·lecció particular Sempre presents, al pla de joc, ens donen la benvinguda a l’escola, però... què en sabem de les plantes que guarneixen i donen alegria a la nostra escola? A continuació podreu delitar-vos amb aquesta breu investigació disposada en forma de col·lecció.

Washingtònia

Palmera canària

Nom científic: Washingtonia

Nom científic: Phoenix canariensis

Tipus de palmera pròpia dels Estats Units.

És una espècie de palmera autòctona de

Molt cultivada també al sud d’Europa i al

les Illes Canàries Per culpa de la seva

nord d’Àfrica. Les seves fulles són

bellesa i facilitat d'adaptació és una de les

palmades i les seves flors neixen d’una

palmeres que més s'utilitza per fer bonic, a

mateixa branca.

les cases, a les escoles, etc.

Institució Montserrat 54

BIOLOGIA

Plantes

Cinta

Buguenvíl·lea

Nom científic: Chlorophytum comosum

Nom científic: Bougainvillea

És un planta herbàcia molt bonica, sovint

És un abre amb 18 espècies diferents, totes

utilitzada com a planta per decorar els

elles originàries de les regions tropicals

interiors de les cases. És nativa de l'Àfrica

d’Amèrica del sud, s'estenen des de Brasil

tropical i de Sud-àfrica, però s'ha aclimatat

a Perú. Va ser descoberta a Brasil, l’any

a altres llocs.

1767, per Philibert Commerson, naturalista de l'expedició de Louis Antoine de Bougainville.

Són plantes enfiladisses, poden fer fins a 12 metres de llarg. Les seves fulles tenen una mida de 13 cm de llarg i 6 cm d'ample.

Institució Montserrat 55

BIOLOGIA

Plantes

Taronger

Plectranthus

Nom científic: Citrus sinensis

Nom científic: Plectranthus verticillatus

És l'arbre de la taronja. Pertany al gènere

Prové de la família de les Lamiàcies.

“citrus” que forma part de la família de les

Algunes espècies de Plectranthus són

Rutàcies. El seu origen prové de la Xina.

aliment per a les larves de determinats

Els àrabs van ser els que la van exportar.

lepidòpters.

Es desenvolupa bé en climes suaus i càlids, i a la Península Ibèrica es cultiva sobretot al País Valencià i en zones de les Terres de l’Ebre.

Institució Montserrat 56

BIOLOGIA

Plantes

Olivera

Marfull

Nom científic: Olea europaea

Nom científic: Viburnum tinus

És un arbre de la família de les oleàcies.

És un arbust mediterrani propi dels

Prové de la regió de l’Àsia Menor Aquest

alzinars de la zona litoral. És perennifoli

arbre és un arbre “antic”: el seu conreu

(fulla perenne). Pot arribar a mesurar fins

data de fa milers d’anys. La seva varietat

a tres metres d’alçada.

silvestre s’anomena olivera.

Institució Montserrat 57

BIOLOGIA

Animals

A la secció d’animals hem fet un recull d’anècdotes i dades dels animals que més ens agraden: esperem que els amants dels animals gaudiu molt llegint-les.

Gats

El gat és un felí, el seu nom científic és (felis silvestris catus).

El gat és un animal domèstic carnívor. Ha viscut amb els humans des de fa aproximadament 3.500 anys, però aquesta és només una de les hipòtesis que tenim, ja que n’hi ha d’altres que creuen que podem trobar els seus orígens fa 9.500 anys. El pèl el poden tenir de diferents colors. Es comuniquen amb miols i grunyits.

Com ja sabreu, el gat és un dels animals de companyia més “famosos”. Es calcula que hi ha uns 600 milions de gats domèstics arreu del món.

Així que, si mai us sumeu a aquest club, us avisem que us costarà triar-ne un, perquè hi ha moltíssimes races: Abissini, Mau egipci, Oriental, Persa, Siamès, Comú Europeu, Fold escocès, Chartreux, Britànic, Birmà, American Curl, Siberià i Gat Maine Coon.

Institució Montserrat 58

BIOLOGIA

Animals

Gossos

El gos (Canis lupus familiaris) és un mamífer domèstic de la família dels cànids. S’ha demostrat que el gos ha estat amb els humans des de fa, com a mínim, 9.000 anys.

Hi ha, aproximadament, unes 800 races (més que de qualsevol altre animal).Tenen una gran relació amb els humans: així, quan els ensinistrem, podem tenir grans ajudants. Existeixen gossos policia, gossos de treball, gossos de caça, gossos d’aigua, gossos cobradors, gossos llebrers, gossos pigall, gossos pastors i gossos bovers.

S’estima que hi ha uns 400 milions de gossos domèstics: només els gats superen aquesta xifra com a animals de companyia.

Institució Montserrat 59

BIOLOGIA

Animals Conills

Els conills (Oryctolagus cuniculus) són animals petits (no mesuren més de mig metre), tenen una cua molt curta i unes orelles molt llargues. Les fortes potes del darrere els ajuden a saltar millor.

Són herbívors, és a dir, s’alimenten de vegetals. Es guien i refien del seu olfacte, així com dels seus bigotis, per buscar el menjar.

Hi ha una majoria que viu en estat salvatge, però molts conills han estat adoptats pels humans com a animal de granja o com a animal de companyia.

Institució Montserrat 60

BIOLOGIA

Animals

Hàmsters

Porcs

Els hàmsters (Cricetinae) són rosegadors.

El porc (Sus scrofa domestica) és un

Es poden criar fàcilment en un entorn

parent del senglar.

controlat pels humans i, per aquest motiu,

El porc troba el seu origen a Àsia.

els hàmsters són utilitzats com a animals

Sabem que els senglars ja es trobaven

de laboratori o animals de companyia.

entre els humans entre l’any 13.000 i 12.700 d.C. Tradicionalment, hom ha cuidat els porcs per obtenir-ne aliment, però hi ha una tendència actual que def ensa els porquets com a animals de companyia.

Institució Montserrat 61

BIOLOGIA

Animals Cavalls

El cavall (Equus caballus) és un mamífer. El cavall ha patit una metamorfosi des dels últims 55-45 milions d'anys, que ha fet que passés de ser un animal petit i amb diversos dits, a ser el gran animal d’un únic dit que avui coneixem.

El cavall té l’anatomia perfecta per utilitzar la seva velocitat per fugir dels depredadors. Té un sentit de l'equilibri molt elevat i un fort instint PER lluitar o fugir.

Els cavalls poden dormir tant drets com ajaguts. Les femelles, les eugues, tenen un embaràs d’aproximadament uns onze mesos; al final del qual, neix la seva cria, el poltre, que, de manera sorprenent, és capaç de mantenir-se aixecat i córrer poc temps després de néixer.

Institució Montserrat 62

BIOLOGIA

Animals

Tortuga

Les tortugues terrestres (Testudines) són rèptils. Tenen un tronc ample i curt que està protegit per una closca.

De la closca en surten el cap, les potes del davant i del darrere, i la cua.

Les tortugues no tenen dents, però, en canvi, posseeixen una mandíbula afilada, molt similar a un bec.

La seva reproducció és ovípara i la incubació d’aquests ous es fa gràcies a l’escalfor del sol.

Algunes espècies poden arribar a viure més de cent anys.

Força gent té tortugues terrestres com a animals de companyia, però, atenció lectors, això és il·legal!

Institució Montserrat 63

BIOLOGIA Les curiositats del petit científic Les Anguiles Començarem amb una pregunta que es va fer un de nosaltres: Com poden les anguiles elèctriques produir electricitat?

Per entendre això, hem de saber que el corrent és un flux d’electrons entre Pol Bellavista i Víctor Montserrate, curiosos i científics, preparats per parlar de diversos temes del camp de la ciència.

un punt i un altre.

Perquè els electrons passin d'una punta a l'altra, cal que n'hi hagi un que li sobrin electrons (negatiu) i un altre al que n'hi faltin (positiu).

L’electricitat es produeix quan els electrons passen d'un punt a un altre.

Sabent això l'anguila té 6 òrgans, en condicions normals, entre ells hi ha un espai que impedeix que els electrons saltin d’una cèl·lula a l’altra.

Institució Montserrat 64

BIOLOGIA

Les curiositats del petit científic Quan l’anguila se sent amenaçada segrega un líquid conductor que fa que els electrons puguin passar sense problemes cap a l'altre òrgan creant així un corrent elèctric.

A part del seu corrent, que pot arribar a 650 V, també creen un camp elèctric dèbil al seu voltant que els ajuda a conèixer la seva posició.

Sabies que... ?

Aquí us presentem diferents curiositats que hem trobat:

Els estruços no enterren el seu cap quan se senten amenaçats, sinó que piquen amb el bec sota terra per fer el niu per als seus ous.

L’Everest (8848m) no és la muntanya més gran del món, ni molt menys, a Hawaii, hi ha un volcà que mesura 4205 m sobre el nivell del mar però la seva mida real és de 10205 m (6000 m estan submergits).

Institució Montserrat 65

BIOLOGIA Les curiositats del petit científic

Els toros no s’exciten al veure el color vermell. De fet, són daltònics i només poden diferenciar el blanc, el negre i alguns tipus de gris. El que els molesta són els moviments que el torero fa.

Bugs Bunny, el conill de la sort, és en realitat, una llebre. És més, el seu primer capítol es titulava “La llebre salvatge”. El seu creador, Tex Avery, va dir que era un conill per evitar l’acusació de plagi d'un altre personatge, el del curt de “La tortuga i la llebre”.

A continuació us mostrem dues imatges dels personatges anteriorment citats.

Institució Montserrat 66

FESTES El Carnaval Carnaval a l’escola Hem triat aquest tema perquè érem a l'època de Carnaval: és fàcil inspirarse amb tants colors ballant al teu voltant!

En aquest apartat trobareu un recull que aplega des del monogràfic treballat aquest any, passant per una Clàudia Cuenca, Tània López, Inés Sánchez: fent

petita entrevista a la Pilar Solé (una

d’allò que ens agrada un espai per compartir. Jo

de les mestres que fa Plàstica a la

em disfresso, tu ets disfresses, ella es disfressa:

nostra etapa) fins a l’opinió i desitjos

disposades i animades per gaudir de la festa!

de diversos nens i nenes de Primària.

Ja ho veieu, el Carnaval agrada tant a mestres com a alumnes.

Aquí ten eniu el resultat, esperem que us agradi molt!

Institució Montserrat 67

FESTES Monogràfic Navegants Civilitzacions senceres han trobat en el mar un refugi, una via de comunicació, un espai per al desenvolupament...

Per saber més del tema del Carnaval d’aquest any hem fet un seguit de preguntes a la Pilar Solé.

Quina disfressa té cada curs?

Primer de Fenicis: Uns grans comerciants de la Mediterrània.

Segon d’Egipcis: Es comercialitzaven a través del riu Nil. Tercer de Pirates: Els pirates vivien al mar perquè el mar no tenia amo i es dedicaven a robar altres vaixells.

Quart de Víkings: Vivien al Nord d’ Europa i volien conquerir noves terres (eren violents).

Cinquè de Magallanes: Va ser la primera persona que va donar la volta al món, encara que va morir perquè el van matar Sisè de BWR: perquè estaven treballant la Barcelona World Race i es van inspirar en això.

Perq uè vau triar aquest tema?

Perquè sisè i cinquè estaven treballant aquest tema i vam pensar que estava bé.

Quant fa que se celebra el carnaval a l’escola?

Sempre s’ha celebrat a l’escola.

Gràcies Pilar.

Institució Montserrat 68

FESTES

Els nens i nenes opinen

Noa Maiets S’ha disfressat de... Fenici Opina que... li agrada la disfressa!

La disfressa que ella es posaria seria de... Drac Anna Maneirons S’ha disfressat de... Fenici Opina que... la disfressa està molt bé La disfressa que ella es posaria seria de... Cavaller

Jan Joanets S’ha disfressat de... Egipci Opina que... no li acabava de convèncer però ara ja està més satisfet La disfressa que ell es posaria seria de... Luke Sky Walker Martí Percolets S’ha disfressat de... Egipci Opina que... li encanta la disfressa La disfressa que ell es posaria seria de... Pirata

Institució Montserrat 69

FESTES Monogràfic

Toni Dracs S’ha disfressat de... Pirata Opina que... li agrada molt la disfressa La disfressa que ell es posaria seria de... Pallasso Alba Àligues S’ha disfressat de... Pirata Opina que... la disfressa està bé La disfressa que ella es posaria seria de... Gat

Mar Diables S’ha disfressat de... Víking Opina que... li va encantar la disfressa!

La disfressa que ella es posaria seria de... Víking!

Quim Castellers S’ha disfressat de... Víking Opina que... Li va agradar força la disfressa La disfressa que ell es posaria seria de... Cavaller medieval o Inventor

Institució Montserrat 70

FESTES

Els nens i nenes opinen

Martina Empúries S’ha disfressat de... Magallanes Opina que... Al principi no li acabava de convèncer, però, amb el ball, ho va veure amb uns altres ulls La disfressa que ella es posaria seria de... milers de coses!

Adrià Balsareny S’ha disfressat de... Magallanes Opina que... Al principi en sentir el personatge no li agradava gaire, però al fer la disfressa li va agradar molt més.

La disfressa que ell es posaria seria de... Batman

Institució Montserrat 71

HISTÒRIA La Prehistòria Etapes Nosaltres hem triat la prehistòria perquè creiem que és un tema bastant interessant.

Per començar a endinsar-nos en aquest viatge en el temps, parlarem de les quatre etapes de la prehistòria: el precambrià, el paleozoic, el Eloi Frías, Marc Ruiz i Víctor Torrent: enguany

mesozoic i el cenozoic.

estem descobrint una nova passió i hem aprofitat l’avinentesa per endinsar-nos en aquest viatge en

El precambrià va ser quan es van

el temps.

crear les capes de la terra (l’escorça, el mantell i el nucli) i quan hi va haver vida als oceans.

El paleozoic va ser quan es van crear els invertebrats, els amfibis i els rèptils.

Després, va arribar el període mesozoic, on

van aparèixer els

dinosaures, els primers mamífers i les aus.

I, per últim, el cenozoic, que va ser quan es van extingir els dinosaures i quan les plantes i els humans es van

Institució Montserrat 72

HISTÒRIA

La Prehistòria

Paleozoic Aquesta etapa es va estendre uns 570 milions d’anys. En aquest moment els microorganismes van començar a proliferar i evolucionar.

Paleozoic El mesozoic és la tercera etapa de la prehistòria i, tot i que ara l’anomenem així, el primer nom que esva donar a aquesta etapa va ser un de ben curiós: “Secundari”.

El mesozoic és una etapa que va aproximadament des de fa 251 milions d´anys fins fa uns 65 milions d´anys. O sigui, va durar uns 186 milions d’anys: estem segurs que se us fa complicat imaginar un període de temps tan llarg!

Per situar-lo en un fris cronològic: l'etapa anterior al Mesozoic és el Paleozoic i la següent, és el Cenozoic.

Cenozoic Fa uns 2 milions d´anys que aquesta etapa va tenir lloc (cap a l´any 1.997.986 a.C). En aquest punt va començar l´edat del gel i van aparèixer els primers homínids.

També és l´etapa on es van morir tots els dinosaures que hi havia i es van començar a veure mamífers similars als que podem veure ara.

Vida a la Prehistòria Com vivien els prehistòrics? A continuació us en fem quatre pinzellades.

Institució Montserrat 73

HISTÒRIA La Prehistòria La caça La caça era la principal activitat de l´home primitiu. Aquesta ha anat avançant a mesura que ha passat el temps, tant pel que fa a les estratègies, com per les armes que s’han usat, l’arpó o la llança.

Els homes prehistòrics feien servir els arpons per a la pesca: normalment pescaven truites i salmons. En canvi, la llança la feien servir per caçar animals com conills, cérvols, llebres i mamuts.

Per caçar mamuts o elefants feien trampes al terra esperant que hi caiguessin.

La primera vegada que els homes van veure un mamut no tenien llances prou fortes per clavar-les-hi a la panxa. Els mamuts tenien una capa molt gran de greix i les llances es trencaven. Per aconseguir clavar-les-hi havien d’apuntar a llocs prou tous, com l’anus.

Els homes prehistòrics caçaven normalment en grup.

Quan encara no s´havia inventat el foc, tots els animals capturats se’ls menjaven crus perquè no els podien cuinar. La sang dels animals els servia per escalfar-se, la pell els servia per ferse roba i sabates per tal de protegir-se del fred.

Alimentació Quan encara no s´havia inventat el foc, totes les preses se les menjaven crues perquè no les podien cuinar. La sang dels animals els servia per escalfar-se la pell, per fer-se roba i sabates per protegir-se del fred.

Institució Montserrat 74

HISTÒRIA

La Prehistòria

Nòmades Durant la prehistòria els humans eren nòmades, no viuvien en un lloc en concret, sinó que s’anaven movent. Vivien en diferents campaments, mai es quedaven al mateix lloc.

Llenguatge Fa uns cinc milions d’anys, l’evolució dels primers homínids i per tant de les seves capacitats i habilitats va comportar un canvi en el comportament d’aquests, en la seva manera d’organitzar-se i de relacionar-se: va aparèixer el que anomenem “llenguatge articulat”, fonamentat amb la missió de traspassar idees i informació.

Institució Montserrat 75

HISTÒRIA Els anys 80 Etapes Els anys 80 van ser una de les dècades més innovadores que es recorden. Tant en moda com en música, per exemple, tot era una novetat, i les tendències eren molt importants, fins al punt que algunes d'elles encara perviuen.

Laia Montilla i Marina López. La moda a través dels anys: evolució o involució?

La moda era revolucionària, nova i impactant. La roba portava amb ella els volums, els colors, les formes geomètriques… Tots els looks eren molt atrevits! Pensem en la Madonna, que no només va ser tendència en la música, sinó que també va impactar amb la seva manera de vestir.

Per crear un caire perfecte en aquells anys, no només havies de vestir amb les coses més imaginatives i "exagerades", també necessitaves portar un pentinat a l’última, i un maquillatge diferent.

Institució Montserrat 76

HISTÒRIA Els anys 80

Respecte als pentinats, els serrells, els rínxols, els cabells cardats i amb tons molt atrevits, eren els més vistos. També predominava el volum.

I el maquillatge? Destacava per ser intens, molt marcat i brillant.

Resumint, en les tendències estètiques dels 80, destaquen l'excés, el color i la teatralitat, exactament com la que caracteritzava els cantants d'aquell temps.

Parlant de cantants, en aquells anys eren molt variats, però, tots eren innovadors. Aquí, va ser tendència Ana Torroja, cantant del grup Mecano, i també els Hombres-G i l’Alaska, encara que n’hi havia molts més... és l’època de la famosa “Movida madrileña” i de la reeixida música del Regne Unit i dels Estats Units. Un exemple és el grup americà Europe, Wham, Michael Jackson, etc. Resumidament, les tendències musicals van revolucionar aquells anys.

Si parlem de la cartellera, les pel·lícules més importants van ser "El Retorn del Jedi", "Retorn al futur", "E.T.", "Terminator" i "Batman".

Com ja heu vist, moltes de les tendències dels 80, encara perduren en la memòria. Molta gent, encara porta accessoris d'aquell temps a la seva vestimenta, o escolta moltíssima música d’aleshores. També, la majoria de pel·lícules que es van filmar, són una relíquia del cinema, i encara es veuen o surten a la televisió.

Realment, els 80 van ser una dècada important en... TOT!

Institució Montserrat 77

MODA Models Etapes Benvinguts al nostre apartat de moda.

Nosaltres, la Clàudia Cuenca i la Inés Sànchez, hem escollit aquest camp del qual en farem: un repàs de la seva història, analitzarem el paper de les models, veurem en què consisteix la professió de dissenyador/a, així Clàudia Cuenca i Inés Sànchez. Modernes i a la moda: més enllà de les tendències o els quatre

com altres activitats relacionades amb aquest tema.

“must” de temporada.

Què vol dir ser model?

Les models són persones que treballen per ensenyar roba a la gent, són una espècie de maniquís. Però, per poder exhibir la roba, necessiten que algú la dissenyi i, per això, existeixen els/les dissenyadors/es.

Institució Montserrat 78

MODA Models Quines són les cinc millors models del món?

Moltes són les models que ocupen un lloc a les passarel·les més prestigioses, que aclaparen els mitjans publicitaris, que es converteixen en icones i per aquest motiu hem decidit centrar-nos en aquelles que han tingut mes ressò en els últims anys però que a més a més han estat prou hàbils com per mantenir el seu prestigi i fer-lo créixer més enllà de la tasca de fer de maniquí arribant per exemple, al camp del disseny.

Gisele Bundchen Va néixer a Rio Grande del Sur (Brasil). Els seus pares són Valdir Bundchen i Vania Nonnenmacher. Té cinc germanes: Raquel, Grazielas, Gabriela, Rafaela i Patricia -que és la seva bessona.

Un dia com un altre del més d’agost, quan la Gisele era ben joveneta, va trobar-se amb una agent, que la va persuadir perquè abandonés un partit de voleibol i anés amb ella a una desfilada, en la qual la Gisele va aconseguir ser una de les cinc finalistes.

Kate Moss Nascuda a Londres el 16 de gener, va ser descoberta el 1988 per Sarah Daukas (fundadora de l'agència de models Storm) quan tenia 14 anys. Es va donar a conèixer com a super-model l’any 1992, quan Calvin Klein la va seleccionar per representar la seva línia de perfums. El 2012 va ocupar el segon lloc de la llista Forbes.

Institució Montserrat 79

MODA Models

Natalia Vodianova Natalia Vodianova, nascuda el 28 de febrer de l’any 1982, també és actriu. La seva vida actual contrasta amb la seva infància rodejada de pobresa. La riquesa i el luxe a les passarel·les després de firmar per vuit temporades amb un contracte de set xifres amb Calvin Klein, es troben ben lluny de la seves penalitats de petita.

Adriana Lima Nascuda el 12 de juny de 1981 a Salvador de Bahia, Brasil, forma part del grup de models brasileres que va entrar al món de la moda als 90.

Amb només 16 anys va signar el seu contracte amb la prestigiosa agència de models Elite i va marxar a viure a Nova York (Estats Units).

Ha estat imatge de grans marques i ha representat a grans dissenyadors del món de l’alta costura.

Institució Montserrat 80

MODA Models Quina és la millor model de l’Estat espanyol?

No sabem del cert si ha estat la millor, però sí que és cert, el nom que ens ve al cap quan parlem de models conegudes.

Aquesta barcelonina va anar a l’acadèmia de models Francina per formar-se però amb 13 anys ja havia començat a obrir-se camí al món de la publicitat.

Ha estat portada de revistes internacionals així com l’escollida per donar imatge als Jocs Olímpics celebrats l’any 1992 a la ciutat de Barcelona.

Va deixar les passarel·les l’any 1995 ha continuat, però, treballant dins del món de la publicitat i com a presentadora de televisió.

I dels dissenyadors i les dissenyadores... què en sabem?

La feina dels dissenyadors és crear dissenys: roba, complements... que s’adaptin a la moda del moment o també han de ser capaços de generar noves tendències.

Poden treballar per a una empresa o com a particulars, rebent encàrrecs directes dels seus clients.

Dins d’aquest camp existeixen molts terrenys però podríem dir que el de l”’alta costura” és el més exclusiu.

Institució Montserrat 81

MODA Dissenyadors Quins són els cinc millors dissenyadors del món?

Valentino Clemente (11 març del 1932) Va començar a interessar-se per la moda mentre estava a l'Escola de Voghera. Va treballar amb Jean Desses, on va tenir l'oportunitat d'ajudar a dissenyar l'icònic estil de la comtessa Jacqueline de Ribes.

Karl Lagerfeld (10 de setembre del 1938) Reconegut com un dels dissenyadors de moda més influents de la segona meitat del Segle XX. El seu pare, Christian Lagerfeld, era membre d'una família de banquers sueca, i que va fer la seva fortuna en introduir la llet en pols a Alemanya.

Institució Montserrat 82

MODA Dissenyadors

John Galliano (28 de novembre del 1960) El seu nom original és Juan Carlos Antonio Galliano-Guillén: és un dissenyador britànic que es va traslladar de nen a Londres. Allà es va començar a interessar molt per la moda (tot i que també el va influenciar molt la seva mare). El 1984 es va graduar, a l’escola d’estudi superior, amb la matrícula d'honor pel seu projecte i la seva brillant desfilada anomenada "Les incroyables”.

Giorgio Armani (11 de juliol del 1934) Destaca sobretot per dissenyar roba masculina. Va formar la seva pròpia empresa al 1974 i, al 2006, va sortir a la revista Forbes. És un dels millors dissenyadors italians.

Institució Montserrat 83

MODA Tendències Les tendències Zara

Massimo Dutti

Institució Montserrat 84

MODA Tend猫ncies

Desigual

H&M

Instituci贸 Montserrat 85

MODA Tendències A l’escola Observant diferents alumnes de l’escola ens hem adonat que a les persones els agraden diferents tipus de roba; ja siguin d’un estil més d’esport o bé siguin més “fashion”…

Perquè comproveu aquesta diversitat hem recollit els gustos de roba a l’escola: què volen els nens i nenes? Us fem arribar la seva llista personal d’alguns:

u d’esti a b o R Polar Èlia

Ariadna Roba d’estiu Xandall Jaquetes Botes curtes Disfresses

s Texan es Bamb

Jan

Roba d’estiu Jerseis

Roba d’hivern

Faldilles texanes

Mireia

Mitges

Texans

Botes

Bambes

Disfresses

Cai

Rob a

Martina

Roba d’ estiu Samarre tes

Dessuadora

d’e st

Pol ars Xan dal l De ssu ado Bam res bes

No

a

iu

Ro ba d’e L eg stiu gin s Ba mb es

Texans

Convers o Vans

Institució Montserrat 86

MODA Rebaixes

Moda i rebaixes primavera-estiu 2015 Ja queda poc perquè arribi l’estiu!

Esteu preparats per a les rebaixes?

En aquest article us explicarem com Laia Ruiz i Aina Salvador. Tenim les claus que necessites per estar a la moda sense que la cartera tremoli.

anar a la moda de manera econòmica.

Aquesta primavera/estiu al teu armari no hi poden faltar: pantalons texans curts, samarretes de colors vius i una jaqueta i uns pantalons llargs per a les nits més fresquetes.

Institució Montserrat 87

MODA Recomanacions Aquí us deixem unes petites recomanacions per anar de rebaixes: 1.- Fes una llista de la compra. Et permetrà comprar només allò que has planificat i el que realment necessites.

2.- Fixa’t un pressupost per a les rebaixes. Recorda que en la majoria dels casos comprem per impuls.

3.- Ves-hi els primers dies: els grans "hits" s'acaben en poc temps.

4.- Compra allò que realment necessites.

5.- Paga sempre en efectiu. Si pagues en metàl·lic ets més conscient de la despesa.

6.- No permetis que et venguin un producte que no estigui en perfectes condicions.

7.- No compris compulsivament. Pensa en el que necessites i et posaràs. Per molt que et sembli "mono" si després no l’uses no et servirà de res.

8.- Tens dret a canvis. Pots canviar els productes que compres si no estan en bon estat.

L’establiment no està obligat a tornar-te els diners, però sí a proporcionar-te un altre objecte del mateix preu.

9.- Els últims dies de rebaixes és quan pots trobar menys varietat, però, per contra, més gangues.

10.- Compara els descomptes. Pot ser que trobis una peça molt semblant en una altra botiga i que estigui més rebaixada. Fixa't en això!

Institució Montserrat 88

MODA Online L’opció d’internet Si no tens temps d'anar de botigues, pensa en Internet. Actualment, moltes marques tenen el seu comerç en línia.

Comprar online és súper pràctic, pots triar el teu capritx amb calma i tranquil·litat, i a vegades, et pot sortir més barat que a la botiga. Registra’t en els llocs web que vulguis abans que comencin les rebaixes, així guanyaràs temps durant les teves compres. Vés amb compte! Has de mirar bé de triar la teva talla, us recomanem que abans de comprar la peça online vagis a la botiga a provar-te-la per assegurar-te d’elegir la talla correcta.

Heu de tenir paciència ja que el producte pot trigar uns dies a arribar.

Aquí us deixem pàgines on podeu trobar descomptes, fins i tot, quan no hi ha rebaixes: PRIVALIA: http://es.privalia.com/public SHOWROOMPRIVE: http://showroomprive.es/ WISH: https://www.wish.com/ LETBONUS: http://es.letsbonus.com/

També hi ha pàgines de compra-venda de productes de segona mà, on hi podeu trobar moltes oportunitats: WALLAPOP: http://www.wallapop.com/fr (per a mòbils/tauletes) SEGUNDAMANO: http://www.segundamano.es/ AMAZON: http://www.amazon.es/ EBAY: http://www.ebay.es/

Institució Montserrat 89

MODA Marques Llista de les 10 millors marques de roba juvenil, tant per a nois com per a noies:

Instituci贸 Montserrat 90

TURISME Barcelona Barcelona i el turisme Des de temps antics, Barcelona ha estat una ciutat amb molta influència turística gràcies a la xarxa marítima de comerç. Actualment, és la ciutat més visitada de tota Espanya, amb 7.5 milions de visites anuals gràcies Emma Martín i Anna de Pablos. Qui millor per parlar de Barcelona que dues barcelonines. Les dues cares de la mateixa moneda.

a la seva arquitectura modernista i perquè les seves costes són les més concurrents del país.

Existeixen diferents tipus de turisme: cultural (tur isme gastronòmic, museus i galeries d’art), de diversió (parcs aquàtics, parcs d’atraccions, parcs de miniatures i parcs temàtics,de

naturalesa

(excursionisme, platges, àrees protegides), religiós...

Institució Montserrat 91

TURISME Barcelona El tipus de turisme que predomina a Barcelona és el cultural. Visitants de tots els països vénen a aquesta ciutat per gaudir de la popularitat d’aquest lloc: monuments, diferents museus, gastronomia, parcs... Però el que ells no saben és el perill que poden arribar a córrer.

La presència de turistes ve acompanyada de la del lladre. Que espera el moment oportú per apropiar-se de les seves coses alienes. Els més famosos són els carteristes (que es troben en llocs amb molt moviment de gent, com en el metro, prop d’un esdeveniment cultural, etc.), però també existeixen els assaltants, que són els que t’amenacen amb una arma per tal que els donis allò que desitgen. També existeix el mascarell, que protegit per un diari o peça de vestir oculta l’intent de robatori i, tot seguit, passa la cartera al company que l’ajuda.

Ens agrada pensar que la majoria de lladres roben per poder alimentar-se, perquè no tenen un sou o el tenen massa baix.

En els llocs turístics, les víctimes més freqüents són els estrangers, però no només ells, els lladres aprofiten per apropiar-se de les coses dels ciutadans estressats pel moment.

Per evitar que algú s’apropiï dels teus objectes personals, el que es recomana fer és: -Assegurar-se que totes les cremalleres o butxaques de motxilles, bosses de mà, jaquetes... estan tancades i tenir-les sempre a l’abast (on puguis vigilar-les).

-Procurar no anar a llocs amb massa moviment de persones o, si en aquest cas ho has de fer, seguir el punt anterior.

-Procurar utilitzar els caixers automàtics en l'horari d'obertura d'oficines.

Els llocs turístics són perfectes per passar l’estona aprenent la cultura d’un lloc, ja sigui una ciutat estrangera o la teva pròpia, però cal anar en compte: una moneda sempre té dues cares.

Institució Montserrat 92

TURISME Barcelona

Instituci贸 Montserrat 93

TURISME Itàlia Benvenuti Hola a tots! Abans de començar, vull explicar-vos perquè he decidit fer aquest text.

Primer perquè no vull que la gent tingui prejudicis sobre els italians i la seva cultura.

La meva mare ha nascut a Sicília, és Martina Flores. Fent un exercici d’identitat: Itàlia,

a dir, la seva llengua materna és

part dels meus orígens i un destí entranyable.

l’italià i jo, naturalment, també el sé

Guia de cinc minuts.

parlar.

Part de la família de la meva mare està a Itàlia i la veig gairebé cada a n y. A i x ò f a q u e e l s m e u s coneixements sobre el país i la cultura siguin força ferms per llençarme a obrir aquesta secció. Una secció on parlaré de la cultura italiana, les seves tradicions, l’idioma i moltes coses més.

Espero que us agradi i aprengueu alguna coseta. Bona lectura!

Institució Montserrat 94

TURISME Itàlia Orígens de la llengua L’ italià és una llengua que prové del llatí: com el Castellà, el Català i el Francès.

El temps passa i les llengües canvien. És una cosa natural. Això és el que va passar amb el Llatí.

Aquests canvis es deuen al fet que algunes persones tenien prou diners per poder anar a l’escola i parlar el llatí correctament. Però, moltes altres, la gent del poble amb menys recursos, aprenien la llengua escoltant-la parlar, sense anar a l’escola. No coneixien, doncs, el lèxic ni les estructures més correctes del llatí, parlaven una mica com volien.

Així, amb cada generació, la llengua anava canviant i el resultat va ser que es van desenvolupar dues llengües diferents: el llatí i el llatí vulgar.

A partir del llatí vulgar van néixer les llengües modernes, entre elles, l’italià i els seus dialectes, presents a les diferents regions d’Itàlia.

Institució Montserrat 95

TURISME Itàlia Diccionari bàsic català-italià Aquí teniu les paraules bàsiques que us poden servir si viatgeu a Itàlia.

Hola: CIAO Bon dia: BUONGIORNO A reveure’ns: ARRIVEDERCI Bona nit: BUONANOTTE On puc anar a sopar/ dinar?: DOVE POSSO ANDARE A CENARE/PRANZARE? Gràcies: GRAZIE Quina és la cosa més important per veure d’aquesta ciutat?: QUAL’È LA COSA PIÚ IMPORTANTE DE VEDERE DI QUESTA CITTÁ?

Com et dius?: COME TI CHIAMI? Vols jugar amb mi?: VUOI GIOCARE CON ME? No em trobo gaire bé, em pots dir on està l’hospital?: NON MI SENTO MOLTO BENE, MI PUOI INDICARE DOV’È L’OSPEDALE? Quina és la millor pizzeria de la ciutat?: QUAL’È LA MIGLIORE PIZZERIA DELLA CITTÀ?

Quina és la millor gelateria de la ciutat?: QUAL’È IL MIGLIOR GELATAIO DELLA CITTÀ?

Quin hotel m’aconselles?: CHE HOTEL MI CONSIGLI? Una ampolla d’aigua, si us plau: UNA BOTTIGLIA D’ACQUA, GRAZIE No m’interessa, gràcies: NON M’INTERESSA, GRAZIE

Institució Montserrat 96

TURISME Itàlia Recepta siciliana molt bona: Parmigiana di melenzane Recepta extreta del blog: “La Pasta pels catalans”, potser el millor blog de receptes italianes… http://www.lapastaperalscatalans.cat/

Ingredients •

2 kg d’albergínies

•

300 gr. de mozzarella

•

500 gr. de tomàquets triturats (poden ser de llauna o frescos)

•

200 gr. de parmesà ratllat

•

alfàbrega

•

all

•

oli de gira-sol (per fregir les albergínies)

•

un parell de cullerades d’oli extra verge d’oliva

Preparació Talleu les albergínies en talls longitudinals de mig centímetre. Poseu-les en una escorredora amb sal i amb un pes al damunt per treure’n l’amargor.

Fregiu-les en abundant oli calent, un parell de minuts per costat i reserveu-les.

Prepareu la salsa. En una paella ampla, poseu-hi dues cullerades d’oli, l’all pelat i sencer i, abans que agafi color, afegiu-hi els tomàquets triturats. Ajusteu-la de sal i cogueu-la durant 15-20 minuts amb la flama no massa forta, fins que la salsa s’hagi reduït una mica. Tot seguit, afegiu-hi unes quantes fulles d’alfàbrega, apagueu el foc i tapeu.

Tritureu la mozzarella o talleu-la en talls primets.

Institució Montserrat 97

TURISME Itàlia En una safata per al forn, afegiu una capa de salsa. Després una capa amb les albergínies, que se sobreposin una mica. Seguidament la mozzarella i més salsa. Damunt, es posa de nou una capa d’albergínies, mozzarella, salsa i, per acabar, la darrera capa d’albergínies i salsa.

Aquesta última capa ha de quedar ben compacta i, a sobre, cal afegir-hi abundant parmesà ratllat i unes fulles d’alfàbrega. Tot seguit es posa la safata al forn durant uns 15-20 minuts a 180º. Estarà feta quan el parmesà hagi fet una crosta.

No la mengeu molt calenta. Si teniu convidats, una bona opció és tallar les albergínies en talls rodons i fer servir un motlle per fer magdalenes, així fareu mini parmigianine individuals.

També existeix una versió més lleugera, en comptes de fregir les albergínies es couen a la planxa. En aquest cas, s’ha de posar una mica més d’oli a la salsa. Queda molt més lleugera però no és l’autèntica!

Buon appetito!

Aquí teniu el link de la recepta al blog “La pasta pels catalans”: http://www.lapastaperalscatalans.cat/receptes/vegetals/sa-altesa-reial-la-parmigiana-dimelanzane.html

Institució Montserrat 98

ENTREVISTES Mestres Saber-ne una miqueta més, d’ells

Hola som l’Aina i l’Eva, hem entrevistat alguns professors nous que han entrat a l´escola Institució Montserrat.

Aina Carreras i Eva Romero. Tot periodista té

Una excusa per conèixer-los una

ànima de tafaner. La curiositat empeny aquest

mica millor per dins, descobrir els

món i nosaltres l’ajudem a moure’s. Volem saber

seus gustos, costums…

més... i tu?

Per això, no els preguntarem sobre aspectes vinculats amb l’escola.

Institució Montserrat 99

ENTREVISTES Mestres Bradley En Bradley ha arribat aquest any a la ciutat de Barcelona per impartir classes d’anglès oral a l’etapa de Secundària.

En aquesta ocasió hem volgut fer un petit joc: malgrat hem “subtitulat” les respostes, hem volgut mantenir en primer terme les frases originals, així a més a més de conèixer millor el Bradley, podeu practicar l’anglès!

Quin és el teu menjar preferit? I el que odies?

My favourite food is sushi. I really dislike brussell sprouts and cilantro.

El meu menjar preferit és el sushi. No m’agraden gens les cols de Brussel·les ni el coriandre.

Digues una entremeliadura que hagis fet de petit.

My brother and I used to put tape on the kitchen faucet so that when my mother turned on the water, she would get sprayed.

El meu germà i jo acostumàvem a posar cel·lo a l’aixeta de la cuina de manera que quan la meva mare obrís l’aixeta quedés totalment ruixada d’aigua.

Dels viatges que has fet, quin és el que més t’ha agradat?

My favourite trip was backpacking across Europe and the Middle East with my best friend last summer.

El meu viatge preferit va ser recórrer, amb la motxilla a l’esquena Europa i l’Orient mitjà amb el meu millor amic l’estiu passat.

Institució Montserrat 100

ENTREVISTES Mestres Quin esport t´agrada més?

My favourite sports are ice hockey, baseball and triathlon.

Els meus esports preferits són l’hoquei sobre gel, el bàsquet i el triatló.

Quina cosa et fa més por?

My biggest fears are clowns and sharks.

Les meves pors més grans són els pallassos i els taurons.

On t´agrada més viure, aquí a Barcelona, o al teu país? Per què?

I would love to live in Barcelona; however I would miss my family, friends, and the winter too much. Barcelona is a beautiful city with amazing people, but I know that I'll always feel the most comfortable living in Montreal.

M’agradaria viure a Barcelona; de totes maneres trobaria a faltar massa la meva família, els amics i l’hivern. Barcelona és una bonica ciutat amb gent fantàstica però sé que sempre em sentiré més a gust vivint a Montreal.

Quin és el teu escriptor preferit? Per què?

My favourite author is Kurt Vonnegut. His stories are very weird, and unique. When I pick up one of his books I just can't stop reading it!

El meu autor preferit és Kurt Vonnegut. Les seves històries són molt estranyes i úniques. Quan agafo un dels seus llibres no puc parar de llegir-lo!

Quina és la teva cançó preferida?

I have many favourite songs, but my two favourites would have to be Fix You by Coldplay and Calendar Girl by Stars.

Tinc força cançons preferides però les meves dues cançons preferides serien Fix You de Coldplay i Calendar Girls de Stars.

Institució Montserrat 101

ENTREVISTES Mestres Maria Maymó La Maria Maymó serà durant aquest any la mestra d’educació musical a l’etapa de Primària i ens ha respòs molt amablement a totes i cadascuna de les preguntes que li hem fet.

Quina és la teva cançó preferida?

"El fantasma de l'òpera".

Quina pel·lícula t´agrada més?

“Bigfish” i “Con faldas y a lo loco”.

Quina és la cosa que et fa més fàstic?

Els insectes i les serps.

Toques algun instrument? Quin?

No, però abans cantava cant modern.

Quin és el teu "hobbie”?

Anar al teatre.

De què volies treballar de petita? Per què?

De gelatera, perquè sota de casa meva hi havia una gelateria i ho trobava divertit. També volia treballar de perfumera, per fer els meus propis perfums. M’agradava molt l'olor que feien els perfums...

Quin és el teu il·lustrador preferit?

La Roser Capdevila.

Institució Montserrat 102

LITERATURA Éssers fantàstics Contes de fades Un parèntesi pel món de les coses més fantàstiques. Un apartat més infantil que adult (que tot nen que porta l’adult també pot llegir). Petites històries explicant-vos les aventures del món de les fades. Una manera divertida perquè els petits trobin Ana Li Solanilla i Maria Mundina. Després d’anys i panys llegint històries de fades, ens decidim a fer un pas més enllà: investigar i compartir amb vosaltres petites llegendes sobre aquests

també atractius a la revista de l’escola i una manera divertida de barrejar sirenes, famílies reials, bons i dolents.

personatges fantàstics que durant tant de temps han omplert l’imaginari infantil.

Petit diccionari Que us ajudarà a comprendre millor les llegendes.

NADES: són les fades que neden.

NERDAS: fades “guais” de la ciutat.

ESPIRALS: fades que es converteixen en tot.

CACIDA: fades que sempre estan malaltes.

MEDINA: fades aficionades a la medicina que curen les Cacides.

P.F: policies de la ciutat.

F.R.F: família reial amb diners

Institució Montserrat 103

LITERATURA Éssers fantàstics Sidof Hi havia una vegada una sirena ben maca que atreia a tots els animals del fons marí.

La sirena, com sempre, nedava ben lluny de la costa quan, despistada com era, va xoca contra uns coralls i es va desmaiar.

Uns dofins de pell grisa i brillant, saltaven pel mar molt alegres quan van veure la silueta de la sirena desmaiada al bell mig del fons marí.

Mai heu sentit el conte de la bella dorment? Doncs resulta que el dofí més maco del fons marí va voler provar de fer-li un petó per veure si es despertava. La sirena va tardar en despertar-se però ho va aconseguir. I vet aquí quina casualitat: el dofí feia temps que estava enamorat d’aquella sirena i mai no gosava dir-li paraula. En aquell moment, veient que ella valoraria molt el seu coratge, va demanar-li matrimoni. Ella va acceptar. Un cop casats pels rituals marins, van voler tenir fills i aquests, barrejant les millors característiques de la sirena i les del dofí, van crear una nova raça marina, els Sidof.

Sipa Com cada dia, de bon matí, unes sirenes nedaven i nedaven fins molt lluny: sempre feien carreres i la que perdia havia d’anar a buscar el dinar per a totes.

Encara que totes s’esforçaven molt, sempre quedava la mateixa última, i sempre la pobra havia d’anar a buscar el dinar.

Passava un cop i altre el mateix, fins que un dia una papallona va començar a observar-les. Va passar una setmana, un mes, un any i la papallona es va cansar i va decidir ajudar la sirena perquè quedés la primera de totes i no es riguessin més d’ella. Sense que la sirena se n’adonés, la papallona va agafar una bombolla d’oxigen i es va submergir dins l’aigua.

Institució Montserrat 104

LITERATURA Éssers fantàstics Per la seva banda, la sirena, com ja no volia fer més carreres es va posar a prendre el sol en un lloc apartat, però una altra sirena la va seguir i, quan ja s’havia instal·lat la va portar cap a on eren les altres. Ella tota desanimada hi va anar per no barallar-s’hi i quan van dir: ”tres, dos, un…” Gairebé es posa a plorar. Però, de seguida, es va adonar que sense esforç estava avançant les seves companyes: la papallona, enganxada a la seva esquena l’estava ajudant a ser la més ràpida!

No només va quedar en primera posició sinó que, a partir d’aquell moment, la sirena i la papallona es van fer molt amigues i van anar a descobrir mar, més enllà del seu regne.

Fades Hi havia una vegada unes fades molt curioses que volien saber-ho tot: aquestes fades es deien Papallones i sempre anaven vestides amb pells molt cares. Tenien una reina que es feia dir Tic-pa: era morena de pell i tenia una cabellera pèl roja com el foc, llarga i rinxolada. Era alta com un pi.

L'obsessió d’aquestes fades era desxifrar la poció màgica de la immortalitat, però, primer de tot, havien de descobrir-ne la recepta. Després de pensar-hi molt, van pensar que les Medines les ajudarien. Tot decidides van encaminar-se vers un gran viatge per anar a trobar la recepta de la immortalitat. Tenien les coordenades i així, totes juntes, van travessar tot el món de les fades i, just en el moment que ja estaven a punt de rendir-se, hi van arribar.

En ser al seu destí, van veure que les coordenades les portaven a una caseta molt acollidora, que en entrar, era plena de felicitat. Totes les Cacides les van rebre amb un tranquil somriure.

Llavors, la Clipa, una fada del grup de les Medines, va sortir cap a un passadís molt estret i fosc, tota alegra, parlant amb una Cacida, que li va començar a explicar com guardaven la recepta màgica.

La Clipa anava vestida com totes les Medines: una bata blanca de doctora, malles roses amb flors i unes sabates brillants negres de taló. En aquell precís moment, quan la Sopis va cridar, la Clipa, sense pensar-s'ho un segon, va tornar enrere per anar a veure què passava: les ulleres li havien caigut i com li feia mal l'esquena no es podia ajupir.

Institució Montserrat 105

LITERATURA Éssers fantàstics A més a més, com no tenia les ulleres no s’hi veia gens (sense comptar amb la seva vestimenta, que no era molt adequada per ajupir-se: botes farcides de pell perquè no tingués fred, una bata tèrmica, pantalons de pana, samarreta, mig jersei de llana i una gorra peluda). Portava tanta roba que no podia ni seure.

Entre unes i altres van aconseguir resoldre el drama de les ulleres i van centrar-se en ser ateses per les Cacides, que els van donar la recepta i la llista dels ingredients.

A l’ estrany paper arrugat i vell hi posava el següent: - 7 pintallavis de sabor a sang de cocodril i color rosa xiclet - 3 gotes d’aigua molt salades - 1 cabell daurat de princesa Amb aquestes indicacions van pensar d’on treure cada cosa. Els pintallavis podien ser de les Nerdes, perquè sempre anaven pintades i les anomenaven ''les estrelles de la ciutat'. Era una troballa fàcil: tenien una col·lecció gegant de pintallavis!

Així doncs, van anar a visitar-les.

Al contrari de les Medines elles estaven molt a prop del seu regne. En arribar-hi, ja van veure els pintallavis indicats: els tenien en un prestatge i tenia un rètol on hi posava el nom.

Per allà passava l'Efa, una gran Nerda (és a dir, una de les més importants).

-Voleu alguna cosa?- Va dir ella tota refinada.

-Sí, ens agradaria saber com aconseguir aquella part de la poció… vull dir... el pintallavis de sang de cocodril de color... -va respondre la Tic-pa.

-Rosa xiclet?- L’Efa va continuar la frase, i amb molt mal gust va escopir - És impossible, per donar-vos-el a vosaltres, hauríeu de superar primer la prova de degustació.

-I quina és aquesta prova? -Digué la fada Tic-pa.

-Doncs haureu d'escollir la roba perfecta, digna del regne de les Nerdes, si el jurat de Nerdes l’accepta tindreu el pintallavis.

La Tic-pa, tremolosa, va escollir una brusa blanca que anava per dins d'una faldilla alta i negra i uns botins negres.

L’ Efa se la va mirar amb una mirada ràpida i va exclamar: -A això n'hi dius anar ''a la moda''?

Institució Montserrat 106

LITERATURA Éssers fantàstics Llavors, abans que pogués acabar la frase, un grup de noies va començar a cridar: -Què bonica!, quina passada!, és d’allò més xic! On te l'has comprat? Deixa’m roba!

Eren Nerdes. L’ Efa la va mirar amb cara de fàstic i va exclamar: -D’acord… quants en vols?

-Set -va dir la Tic-pa satisfeta.

Un cop aconseguits, van pensar d’on treure tres gotes d’aigua molt salades. Llavors, per la finestra de la casa de les Papallones, la Tic-pa va veure el paisatge, el tranquil·litzant mar, serè i d’un blau càlid. Va acostar-se més a la finestra i va veure dues Nades, les fades del mar. De sobte, se li va il·luminar el rostre i… va anar ràpidament a l'armari. El va obrir i d' allà en va treure deu equips de busseig, ella va agafar a nou papallones i totes plegades es van incorporar l'equip de busseig al cos. Després de saltar a l’aigua i nedar i nedar fins al fons del mar, van arribar al palau Flupismasterdupis (així es deia el palau del fons marí); llavors la Ticpa i les seves ''amigues" van entrar a la sala dels reis, totes refinades i amb molta delicadesa van preguntar: -Bon dia majestat vostè sap com podríem aconseguir tres gotes d’aigua molt salades.

-Sí, a les olimpíades deorytis que tindran lloc aquesta tarda- va exclamar el rei-.

-Tatatataaaatata- Van sonar les trompetes, per donar pas a les olimpíades deorytis.

-Per un cantó, tenim a la Melin yong - Va dir un senyor molt estrafolari.

Tot seguit una nade va sortir per un passadís ample i lluminós, anava vestida amb una samarreta curta de colors i la cua daurada, i no parlem de la seva cabellera a conjunt amb la cua.

-I a continuació la Tic-pa. -Va afegir el senyor estrafolari.

La Tic-pa va sortir del cantó oposat al de la Melin.

- Ara que ja hi són totes dues us explicaré en què consisteixen aquestes olimpíades, en aquest cas només és una prova i és de... BALL!!! I comença la Melin. -Va continuar el senyor estrafolari.

La Melin va picar de mans dos cops i va moure el cul. Després es va moure per tota la pista mentre anava movent els braços d’un costat a un altre. En canvi la Tic-pa va fer un salt impressionant, tot seguit va moure el cap i els braços mentre anava saltant d’un costat a l’altre.

Institució Montserrat 107

LITERATURA Éssers fantàstics Després es va ajupir i va recolzar el cap al terra mentre feia girar el seu cos. Sense dubte era la millor actuació, el rei li va donar el tresor de les gotes. Quan van assecar-se es van dirigir cap al palau més important de tot aquell món. Es van fer passar per les senyores de la neteja.

Quan van netejar l'habitació de la princesa Ajiga li van agafar del seu raspall rosa i lila. I se'n van anar corrents cap a la seva casa. Quan van arribar ho van bullir tot amb aigua i totes es van veure el líquid resultant, després d’una estona van començar a tornar-se bruixes.

I era perquè aquella poció era per tornar-se bruixa, no immortal!

Institució Montserrat 108

LITERATURA Cavall Rogenc Cavall Rogenc A Cardona cap al vespre del 5 de Març de 1713, estaven assetjats de feia temps i la gent es preocupava perquè escassejaven les provisions.

Finalment el general Roken-bull (que era austríac i era l’encarregat de Adrià Joaniquet, la ploma jove de la revista, reincident, creant nexes entre les meves passions: literatura i història.

defensar Cardona de les tropes borbòniques) també va començar a patir, i juntament amb la seva cort, va decidir

enviar un missatger a

Barcelona per veure si hi podia enviar reforços. L’endemà al matí, un genet que es deia Guillem i era alt, robust i molt simpàtic, va sortir de Cardona per enviar el missatge a Barcelona, però no va aconseguir ni creuar el setge. I aquí és on comença l’aventura amb el nostre verdader protagonista: el cavall rogenc.

Institució Montserrat 109

LITERATURA Cavall Rogenc Aquest cavall no era un cavall qualsevol, era un cavall intel·ligent i sabia parlar, però això només ho sabia ell, era el seu gran secret. El rogenc va cavalcar durant una setmana, però al vuitè dia es va torçar el turmell i va haver d’afluixar. Al novè, a més a més, va topar amb l’Anoia i va passar tres dies buscant un gual. Després va esperar un altre dia perquè se li passés el dolor i el corrent no se l’endugués, fins que, al vespre del dia que feia catorze des que havia sortit de Cardona, va creuar l’ Anoia. Ho va fer al vespre perquè el dia abans havia vist una patrulla i li feia mala espina que no el capturessin i el tornessin a ensinistrar.

Tot i que en Rogenc era un cavall extremadament intel·ligent i molt assenyat, no tenia gaire sentit de l’orientació i se’n va anar massa al nord, fins que al cap d’unes tres setmanes, va veure Girona. La va reconèixer ràpid perquè ell ja hi havia estat abans i se la coneixia molt bé i per això es va desviar cap al sud en la bona direcció .

Al cap d’una setmana va veure dos vaixells anglesos i els va renillar tan fort com va poder, però ells no el van sentir fins que, com en Rogenc els va seguir, el guaita el va veure i va pensar que era un missatger francès que venia des de Marsella. Van desembarcar amb la intenció de capturar-lo, però al veure que no duia genet i que portava una sella amb l’escut de Cardona, el van pujar a l’estable i el van dur cap a Barcelona.

Durant els següents dies en Rogenc va marejar-se molt i estava molt cansat. Així va ser com, una nit que el mar estava tranquil i van atracar a una badia per descansar, en Rogenc va quedar profundament adormit, tan adormit que va començar a parlar entre somnis i el noi que havia de portar menjar als cavalls a mitja nit el va sentir i va començar a sospitar que aquell cavall no era normal.

La següent nit va passar el mateix i el nen va decidir que l’havia de despertar.

Ho va fer, en Rogenc va despertar-se sobresaltat i en adonar-se que el nen l’havia descobert, va començar a desesperar-se i a renillar per veure si el noi es pensava que s’ho havia imaginat tot i que el cavall no parlava.

Institució Montserrat 110

LITERATURA Cavall Rogenc Però només va aconseguir despertar la resta de la tripulació. En sentir tant de soroll a les habitacions, en Rogenc es va espantar pensant que tothom sabria el seu secret, que l’acusarien de bruixeria i el sacrificarien i va prendre una decisió, va parar de renillar i va xiuxiuejar: - Noi, sí que sé parlar, però fes-me un favor i dissimula.

- D’acord -va respondre el noi-.

De sobte va aparèixer un home amb pijama i va dir: -Què passa Jan? Amb qui parles? Tens problemes amb el cavall?

-No passa res, parlava sol i el cavall s’ha espantat en sentir que baixava.

-D’acord, et crec, però si us plau tranquil·litza’l que volem dormir.

-D’acord pare.

I l’home va marxar.

-Era el meu pare, i jo sóc el Jan. -Us assembleu de cara. Escolta una cosa Jan, demà a les dues de la matinada digues-li al teu pare que baixi amb tu a l’estable que us he de dir una cosa, però abans fes-li prometre que no cridarà passi el que passi i assegura't que deixi les armes a la seva cambra.

I així va ser, l’endemà en Jan va fer tot el que el cavall li havia dit i va baixar amb el seu pare a la quadra.

En Rogenc va separar el pare i el noi, i va xiuxiuejar a cau d’orella d'en Jan: -Explica-li-ho tot fil per randa.

I el noi va començar: -Mira pare, aquest cavall ve de Cardona per buscar reforços a Barcelona, va sortir de casa seva el 5 de març i ara ja és 17 d’agost, això vol dir que els cardonins porten cinc mesos i dotze dies esperant i que els Borbons potser ja hi han entrat, per això té pressa.

- I com ho saps tu tot això? -va preguntar el pare-.

-Perquè parla.-Va respondre en Jan sense intimidar-se-.

-Ja, ja, ja, i jo que m’ho crec. -Va dir el pare-.

-Doncs t’ho hauries de creure -va intervenir en Rogenc- i recorda que has promès no cridar.

L’home es va haver de mossegar la llengua per no cridar, no s’ho podia creure, era veritat, el cavall parlava.

Institució Montserrat 111

LITERATURA Cavall Rogenc -Escolta -va dir en Rogenc- necessito que m’ajudeu, hem de desembarcar i anar a Barcelona.

-D’acord -va respondre en Jan.-Bé... doncs... som-hi! -Va apuntar el pare encara descol·locat i espantat.Per desgràcia el pare d’en Jan no era el capità i per això no hi podien desembarcar amb més homes. A aquesta pega se'n sumava una altra: la destinació del vaixell no era Barcelona, sinó Arenys de Mar, perquè és on residia un nebot de la reina Anna, i això volia dir que havien d’agafar un bot salvavides i anar fins a la costa carregant els cavalls.

Així ho van fer.

L’endemà a la nit van sortir d’amagatotis a coberta i van baixar un parell de bots a l’aigua. En Jan en portava un carregant al Rogenc i son pare en portava un altre amb el seu propi cavall.

En arribar a terra van desembarcar i van anar al galop tota l’estona (uns tres quarts d’hora) fins a arribar a Barcelona. Però quan van arribar-hi, per la banda de muntanya, es van trobar amb el fet que els Borbons els barraven el pas. Malgrat tot, no es van rendir i van anar pel portal de mar: allà no els van deixar entrar fins l’endemà al matí.

Tan bon punt van haver entrat a Barcelona, es van dirigir cap a palau, però quan anaven a infiltrar-s’hi, un guàrdia els va parar i els va dir que els cavalls no hi podien entrar. Tot i que en Jan i son pare hi van insistir, el guàrdia s'hi va negar i ells van haver de cedir.

Un cop a dins els van fer esperar una bona estona -que es van passar cantant i pensant que havien arribat a temps-.

L’emoció se'ls va passar del tot en veure la cara de pomes agres que feia tot el Consell de Cent i que tothom estava sumit en el pensament i guardant silenci; al final un dels consellers va interrompre: -Bé, i què és el que volen aquests homes?

-Necessitem reforços -va dir en Jan-.

-D’acord, per on si es pot saber?.

-Per defensar Cardona.- Va dir en Jan una mica espantat per la cara que feia tothom-.

I sembla doncs, que ja es temia la resposta, perquè no es va posar a plorar com en Rogenc, que es va passar la resta de sa vida somicant deprimit i tancat en una quadra, quan li van dir: -Cardona ha caigut!

Institució Montserrat 112

LITERATURA Felicitat La felicitat sempre viatja d’incògnit Fa uns cent anys dues amigues -la Sira, una nena molt menuda de dotze anys, rossa (que no faria mal ni a una mosca) i l’Alyssa, una noieta de quinze anys, atrevida, extravertida, bruna (amb els cabells Martina Flores. Tantes coses a dir, tantes pàgines

més rinxolats que un canic)- van

encara per omplir... dels desitjos més humans i de

emprendre una aventura.

les petites coses.

Tot va començar al poble Plura, un

“La felicitat sempre viatja d’incògnit. Només després d’haver passat, sabem d’ella” -Anònim-

poble on no existia la felicitat.

Un matí d'hivern la Sira va anar a la Biblioteca a estudiar Naturals i l’Alyssa avorrida la va acompanyar.

La Sira, tan maldestra com sempre, va fer caure un llibre amb un aspecte molt antic on hi posava: Deu maneres per ser feliç.

Institució Montserrat 113

LITERATURA Felicitat Les dues el van agafar per observar-lo ja que no entenien res, però, de sobte,va caure de dins del llibre un full de llibreta, ben estrany, ja groguenc, on hi havia escrit amb una cal·ligrafia i una ortografia que feia mal als ulls: "Ola amics del poble Plura ce no enteneu res??

Dons aneu al pobla Guai. Ens veiem!!"

- Què esperem? Anem-hi!!! -Va dir l’Alyssa, després d' uns segons.

L'altra amiga no podia dir que no i es va preparar una bossa amb menjar, aigua, un sac de dormir i una llanterna. L’Alyssa també va fer la bossa afegint-hi algunes coses més.

Van decidir marxar aquella mateixa nit. Les dues estaven molt emocionades ja que era el primer cop que sortien del poble.

Van caminar fins arribar a una plana on podien parar a dormir aquella nit. La plana estava al costat del camí i, per tant, per arribar a Guai, no tindrien complicacions.

El dia següent van continuar el viatge, però va passar una cosa. La Sira es va trobar malament.

L’Alyssa no sabia què fer, però, després de pensar-s’ho molt, va decidir anar al poble més proper. Després d’uns quants dies van arribar a un poble on, just en aquell moment, hi havia una festa.

Les dues amigues es van sentir desconcertades i van preguntar a un vell on es trobava l’hospital. El vell, feliç, els va respondre: -Si gireu a la dreta, allà el trobareu i... xicotes d’on veniu?.

-Del poble Plura senyor i estem aquí perquè estàvem buscant la felicitat però ella, la meva amiga, s’ha trobat malament-. Va respondre l’Alyssa.

Al vell se li van il·luminar els ulls. Excitat com un nen va cridar: -Heu trobat el meu missatge veritat! El missatge! Que content que estic! Sabia que el trobaria algú!-.

Després d’uns instants d’analitzar l’alegria desmesurada de l’avi, l’Alyssa va començar a lligar caps: ell era el senyor que de nen havia escrit el missatge i ara estaven al poble Guai!! Era molt feliç!!

Institució Montserrat 114

LITERATURA Felicitat La Sira no entenia res (de tan malament com es trobava) i va demanar a l’Alyssa que la portessin a l’hospital.

Després d’anar a cal metge (que li va dir que si prenia una mica de Dalsy en dues setmanes es curaria) van dirigir-se ràpidament cap al poble per anar a parlar amb el vell, però la Sira es trobava malament i va decidir anar a reposar. L’Alyssa va anar a parlar amb el vell.

Ell li va explicar que feia molt de temps, hi havia un rei malvat, al qual, des de ben petit, havien privat de moltes coses (menjar pastissos, córrer, cantar, ballar, somriure...). Ell era infeliç i va voler fer el mateix amb el poble que governava. El rei no els deixava somriure, fer festes, veure’s amb els amics…

Poc a poc, els habitants de Plura van deixar de ser feliços i ja no sabien somriure perquè no tenien raons per fer-ho.

Institució Montserrat 115

LITERATURA Felicitat Així doncs, ell, l’avi entranyable que tenia al davant, de nen, no aconseguint suportar-ho ni un dia més, es va escapar, però abans de fer-ho, va deixar el missatge... que elles havien trobat!

El vell li va dir que, més enllà del que havia escrit al llibre, durant tot aquest temps, a més a més, d’esperar algú, havia trobat una solució: portar unes persones felices al poble de Plura per veure què hi succeïa.

Ell desitjava que els vells del seu estimat poble, poc a poc, anessin recordant aquell sentiment i que, de mica en mica, anessin fent més festes i negar-se a pagar tantes tasses. Això però, no era segur que passés, només era una hipòtesi.

Les dues noies van estar una setmana a Guai, esperant que la Sira es curés, i van marxar.

L’Allyssa, la Sira, el vell i el grup de gent feliç van agafar un carro per anar a Plura, on posarien en marxa el pla “missió feliç”.

Van començar el pla i tot va anar fil per randa: després d’un any, al poble Plura, es respirava aire amb olor de felicitat. Els vells i els joves, gràcies a les seves manifestacions, van aconseguir poder fer tot allò que l‘antic rei els havia prohibit (somriure, riure, fer festes cantar, parlar amb els seus amics, deixar de pagar tants impostos…).

Les nostres dues amigues, la prudent Sira i l’aventurera Allyssa, eren molt felices i la Sira es va alegrar molt que, en aquell moment que havia de decidir si emprendre una aventura, hagués dit que sí.

La gent que havia anat amb elles des de Guai per enllestir el pla va tornar al seu poble, però el vell, en canvi, va decidir viure a Plura, ja que havia nascut allà. I va fer bé, ja que només un mes després de tot aquest enrenou, el van nomenar alcalde per tot el que havia fet, i a l’Allyssa i la Sira les van nombrar ajudantes de l’alcalde. Elles, però, no ho van acceptar, ja que van dir que no estaven preparades per a això.

Institució Montserrat 116

LITERATURA D’estiu D’estiu Acabava de caure un xàfec a Barcelona i tot feia pensar que aquella tarda no podríem jugar el partit de “volei” platja. Uns núvols ben negres indica ven q ue la tempesta encara seguiria el seu curs. Tot i així, les amigues teníem Joana Justícia. Escriure per parlar de l’amistat, de les petites coses que formen els nostres records.

Plaers d’una tarda d’estiu.

ganes de trobar-nos i passar una estona plegades. Vàrem pujar totes als cotxes i vàrem enf ilar la carretera

cap

a

Roses.

Sorprenentment, el cel s’anava aclarint i el sol de la tarda ens saludava ben resplendent. El viatge fins a la platja va ser pesat i llarg, però amb bona companyia i un grapat de rialles, va passar volant.

Finalment, hi vam arribar i vam començar a córrer cap a la zona de joc.

Compassant els nostres salts, la sorra anava empolsinant l’aire mentre s’aixecava rere nostre i la brisa del mar voleiava els nostres cabells. La resta de companys ens esperaven. Un cop fets els exercicis d’escalfament, vam començar el joc.

Institució Montserrat 117

LITERATURA D’estiu

Vam estar dues hores jugant sota el sol lluent que s’aixecava sobre les muntanyes i cremava els nostres caps. Era increïble pensar que durant el dia hagués estat amagat per la forta pluja.

Les gotes de suor ens relliscaven pel front i acabaven esquitxant la fina i suau sorra. El so de l’eixordidor xiulet del David, l’entrenador, ens va alleujar. Tots vam picar de mans per la bona feina i ens vam desitjar un bon estiu. La Xènia, la Carla, la Sílvia i jo vam fer l’últim esforç: vam córrer a gambejades cap a la platja, ens vam treure la roba amb desesperació i vam llençarnos a la plàcida aigua que s’estenia davant nostre. El contacte amb l’aigua era encisador, el canvi de temperatura extrema era agradable. La Carla portava un inflable, totes volíem pujarhi. Un cop vam ser totes a bord, vam remar mar endins sense parar, volíem arribar a l’horitzó i més enllà si podíem. Ja érem massa lluny de la costa i les mares ens cridaven sense parar mentre ens deien que tornéssim a la costa. Vam fer mitja volta, ens vam estirar com vam poder al matalàs inflable i, de mica en mica, vam anar arribant a la sorra mentre el balanceig de les onades ens empenyia cada vegada més fort. Un cop vam arribar-hi, ens vàrem estirar a les tovalloles, cansades però orgulloses i somrients. Ens esperava un darrer plaer en aquella tarda d’estiu. Les mares ens havien preparat un berenar fet de copes de gelat amb nata, coronat amb xocolata i fruites tropicals. En el cim de cada un dels gelats lluïa una petita ombrel·la de colors. A mesura que ens anàvem menjant aquells gelats, tots els dolços ingredients anaven regalimant, perdent les formes inicials. Així, vaig pensar, l’estiu va avançant com aquests magnífics gelats que es deixen gaudir mentre es van acabant.

Institució Montserrat 118

LITERATURA Un estel i un desig Un estel i un desig “Va obrir els ulls quan el primer truc del telèfon encara no havia mort, però va saber que la trucada no podia ser bona. No n’hi ha cap que ho sigui a la matinada”. Va agafar el t elèf on, dubt ós i amb les lleganyes encara enganxades entre Emma Martín. Vides trencades, trucades a la matinada. Malgrat tot, sempre queda el desig d’alguna cosa millor.

els ulls. Va estar una bona estona a cau d’orella escoltant la veu del darrere del telèfon i va avisar a en Mushgi ràpidament, que descansava plàcidament al seu llit.

Es va despertar espantat pels sacsejos i els crits del seu germà. De fet, malauradament, ja s’havia despertat altres cops per les sirenes i els crits dels seus vuit germans que corrien per casa en busca de refugi.

Institució Montserrat 119

LITERATURA Un estel i un desig

-Ei, què passa, Rahmat? Per què m’has despertat?

-Mushgi, és la mare. No s’ha recuperat.

-Com que no? LA MARE S’HA DE POSAR BÉ! Ja hem perdut al pare... Sense ella no serem res!

-Ja m’han dit que no hi ha res a fer; ha mort.

-No... NO! NO POT SER!!

Els dos van esclatar a plorar desconsoladament. Per què? Per què els havien de bombardejar? És que viure entre runes i entre els cossos dels teus familiars no era suficient ja? No n’hi havia prou amb portar una vida en la que la música més popular de Gaza eren les sirenes dels bombardejos? Els dos germans sabien que no. Allò era una lluita sense cap ni peus. Tot allò, l’únic que causava eren danys cap al poble.

Van apropar-se a la finestra, observant, a les quatre de la matinada, el paisatge destruït del que abans era la seva ciutat. De sobte, va aparèixer un avió que estava disposat a arrasar tot allò que havia sobreviscut. Aquell avió anava en direcció cap a la casa del millor amic d’en Mushgi: en Shalam. Va deixar caure l’explosiu. Mentre queia, en Rahmat va dir eixugant-se les llàgrimes a les mànigues de la samarreta: -Saps què, Mushgi? En alguns països es poden veure estels fugaços.

-Què són, Rahmat?

-Són meteorits que s’incendien en entrar a l’atmosfera.

Els dos es van quedar observant com queia lentament la bomba.

-La gent té el costum que quan en veuen un, demanen un desig. –Va afegir en Rahmat.

-Quina sort tenen... I es compleixen?

-Se suposa que sí.

-Nosaltres en veiem cada dia, Rahmat, però en comptes de complir-los, els destrueix.

-Tens raó. –Va dir en Rahmat mentre veia com faltaven pocs segons per tal que la bomba topés contra l’edifici.- Demana un desig, Mushgi.

-Desitjo que sigui un estel fugaç...

Institució Montserrat 120

LITERATURA Oda a los videojuegos Oda a los videojuegos Videojuegos, mundos posibles complicados de explicar, con sus malvados impasibles cuyo deseo es triunfar.

Jugar luchando, paso a paso.

Raül Rodriguez. Universos paral·lels, mons estranys.

Tu deber, salvar tu pueblo pues se divisa en el ocaso la silueta de un duelo.

Juegos dedicados a un ROL que harán que te sientas dentro; juegos sobre marcar un gol, infames en modo “Experto”.

Todos esos mundos extraños, donde tu diestro amigo, está a tu lado muchos años.

Institució Montserrat 121

LITERATURA A la guerra A la guerra El fuego cegador que me ilumina, cual verdugo de sueños presentado, a ver mi vida destruirse obliga.

Mi hogar y mis recuerdos devorados, Isaac Enguita. El drama, la venjança, l’horror.

y como diablo genera y quema cenizas de futuros esfumados.

El estallido mi locura llama y mi corazón menos me responde, la turbia vil ira más me reclama.

Mi pobre mente apenas comprende mi débil razón tampoco alcanza, por siempre mi triste alma se pierde.

Maldigo al hombre y su venganza; maldigo a la guerra y a los egos; invoco para nos la Esperanza..

Institució Montserrat 122

LITERATURA Elegía al cruce Elegía al cruce Muy largos caminos los dos poblados, han guiado hasta llegar aquí, derrotando duques y condados.

Cuando al alba estalló el cruce Martí Cid. Quan tot acaba.

sentí, en las amplias e infinitas llanuras, que mi amor patrial era frenesí.

La guerra se originó aun a oscuras, teníamos más gente y barracones, pero nos traicionaron las alturas.

Flechas cruzaban nuestros corazones, desde la no muy lejana colina, pues esos estallaban tal pasiones.

Huyendo con espada y moral rota, con odio hacia la maldita emboscada, la que nos dio la última derrota.

Institució Montserrat 123

LITERATURA Oda al boli.

Oda al boli Boli verde, boli azul, boli negro, boli rojo, todos sueltos o en manojo, ¿cuál prefieres?, ¿ verde, azul?

Yo los quiero todos juntos Ona Folch. Vida al meu estoig, assaig poètic sobre el material escolar.

de esos gordos, van mejor.

Y qué angustia, qué dolor, ¿qué es eso de separarlos?

En el boli es mal asunto eso de que no se borren; además, con lo que corren no se paran ni en un punto.

Eso sí, buen un buen invento, a la rueda equiparable, que el tintero rellenable era sucio y también lento.

Institució Montserrat 124

LITERATURA A las madres

Jan Vidal. Homenatge delicat a la maternitat.

A las madres Esas señoras con bolsos llenos de instrumentos que, a veces, les salvan de un mal acaloramiento.

Heroínas que nos libran del aburrimiento con un simple papel y con mucho afinamiento.

Esas señoras capaces de ir a todas partes corriendo como locas, pero con mucho arte.

Heroínas con sus intrépidos estandartes que nos llevan siempre con ellas, a todas partes.

Esas señoras que nos comen a grandes besos aun cuando nos comportamos como unos traviesos.

Heroínas que nos salvan de salir ilesos cuando estamos a punto de partirnos un hueso.

Esas señoras que, sin ellas, no somos nada cuando enfermamos se convierten en nuestras hadas.

Heroínas cuentacuentos de las madrugadas cuando nos despertamos en la cama por nada.

Institució Montserrat 125

LITERATURA Recomanacions Algunes idees No saps quin llibre llegir?

Fart de les mateixes col·leccions, dels mateixos títols?

Tranquil, estàs de sort: en aquesta secció podràs trobar algunes recomanacions literàries que sorgeixen com a fruit de la nostra Iona Harkness i Marti Xuclà.

Addictes a la lectura, apassionats per compartirla.

experiència lectora.

La majoria estan adreçats a nens i nenes d’entre 7 i 12 anys, és a dir, els alumnes de Primària sereu els grans beneficiats d’aquesta selecció.

Esperem que gaudiu d’aquest recull i que ens feu saber com ha anat la lectura en cas que us hi animeu.

Bons llibres i bona lectura a tothom!

Institució Montserrat 126

LITERATURA Recomanacions La volta al món de la formiga Piga Autor: Emili Teixidor Edat recomanada: de 7 a 9 anys Estil lector: Divertit Ressenya personal: Es tracta d’un llibre divertit, d’on ben segur en pots aprendre moltes coses.

Diari d’una penjada Autora: Rachel Renée Edat recomanat: de 7 a 11 anys Estil lector: Romàntic Llibres relacionats: Diari de Greg Ressenya personal: És un llibre distret, que acabes en dos dies. Serveix per passar una bona estona.

La piràmide vermella Edat: 9-10 anys.

Editorial: La galera.

Escriptor/a: Rick Riordan va néixer a San Antonio, Texas Ressenya personal: Aprens molt sobre qui era cada déu en l’època egípcia, està molt ben descrit i s’entén molt bé.

Resum: Dos germans estan separats perquè la seva mare va morir i els avis en van culpar el pare i per això el Carter viu amb el pare i la Sadie viu amb els seus avis. Tots junts, la nit de Nadal, es tornaran a veure i passaran una aventura amb déus que mai oblidaran.

Institució Montserrat 127

LITERATURA Recomanacions El secret de Killimooin Edat: 9-10 anys.

Editorial: Juventut Escriptor/a: Enid Blyton Ressenya personal: És un llibre de misteri que passa en un país que tres dels amics no coneixen i l’aventura que passen és molt enganxosa.

Resum: Cinc amics dos nenes i tres nens van a un país on el Paül és el príncep Baronia. Allà és estiu, hi fa molta calor.

Hauran de traslladar-se Al seu segon castell on passaran a prop del bosc secret.

la selva de les tenebres Edat: 9-11 anys Editorial: Edicions del pirata Escriptor/a: Frederic Mayol Ressenya personal: Potser és una història certa o potser no... jo al llegir-me-la vaig pensar que sí i vaig pensar que enel Joseph en el fons li va agradar l’aventura, per haver conegut un amic inseparable.

Resum: Una família amb en Joseph va a la Índia per adoptar una nena de pocs mesos. En arribar a l’orfenat veuen que l’han segrestada. El seu oncle i en Joseph hauran d’anar a buscar-la. Allà es trobaran amb moltes coses que no s’haurien imaginat que existissin...

Institució Montserrat 128

LITERATURA Recomanacions Los cinco en las rocas del diablo Autora : Enid Blyton Edat recomanat: de 9 a 12 anys Estil lector: Intrèpid Llibres relacionats: The secret seven Ressenya personal: És un llibre 100 % recomanat per l’equip de redactors de la revista. Ara et toca descobrir-lo a tu!

Cazadores de pistas: el retorno de Da Vinci Autor: Isaac Palmila Edat recomanada: de 9 a 12 anys Estil lector: Intrèpid / Curiós Llibres relacionats: Gerónimo Stilton Ressenya personal: Si t’agraden les aventures, aquest és el teu llibre.

Institució Montserrat 129

PSICOLOGIA Addiccions Què són les addiccions?

Segons el DIEC, una addicció és un estat de dependència fisiològica i psicològica a una substància o a una pràctica, més enllà del control voluntari.

Una addicció no ha de perjudicar necessàriament la salut, com pot ser Marti Cid i Max Maldonado. Dades per reflexionar.

el cas de l'addicció a algun aliment, a una activitat física o psicològica.

Aquestes addiccions, poc freqüents, poden no perjudicar la salut i capacitat de les persones.

Una addicció forta seria l’ addicció a la droga, a l'alcohol, al tabac, etc.

Institució Montserrat 130

PSICOLOGIA Addiccions La majoria d'addiccions d'aquest tipus són per raons psicològiques, ja que si tu prens alguna droga se suposa que sents una sensació de plaer i de fugida, i això tendeix als addictes a prendre'n més i més, fins a arribar a un punt que pot ser molt perjudicial per a la salut. En canvi altres drogues, com l’ heroïna principalment, són drogues que quan te les prens notes una sensació de plaer, però després no és el teu cervell qui te la demana, sinó el teu cos. En el cas de l'heroïna, si no en prens constantment et provoca l'anomenada síndrome d'abstinència que provoca nàusees, vòmit, diarrea, suor, febre, cruiximent, insomni, ansietat i neguit.

Conclusions Una addicció és un estat de dependència fisiològica i psicològica a una substància o a una pràctica, més enllà del control voluntari.

Les addiccions són estímuls que el cervell produeix per tal que tu consumeixis la droga o alol que t’ha fet addicte.

Hi ha addiccions que són perjudicials per al nostre cos com les drogues, però n’hi ha que, ara per ara, no semblen tan greus com, per exemple, l’addicció al mòbil i a la tecnologia o a

Rànking de drogues En aquest esquema es mostren les drogues més perjudicials per a la salut, i amb el color blau fort es mostra el perjudici que recau en els altres, és a dir, els acompanyants i amics del consumidor.

Institució Montserrat 131

PSICOLOGIA Addiccions Opinions dels consumidors “Avantatges: T'oblides dels problemes perquè et quedes com als núvols. Desavantatges: Quan passa l'efecte et recordes que encara tens els problemes.”

“Té molts desavantatges ho dic per experiència, he estat molt rebel i, per desgràcia, vaig caure en aquest món, però vaig poder-ne sortir amb l'ajuda de Déu. D’altra banda, hi ha persones que fan servir la droga, com la marihuana, amb una intenció terapèutica. No ho veig malament, al cap i a la fi, és una planta.”

“L'únic avantatge que veig és que algunes, poques, són usades en el camp de la medicina, algunes com a relaxants altres per no patir dolor, en fi, abusar de qualsevol cosa, fora dels límits, és considerat addicció i això és dolent.”

En canvi, les addiccions de les persones adultes són, sobretot, a l’alcohol i als jocs (apostes, etc.). Seguides de la nicotina, l'heroïna, la cocaïna i el sexe.

Institució Montserrat 132

PSICOLOGIA Addiccions Aquest és el camí que segueixen els diferents tipus d’addiccions

Curiositats Les galetes Oreo són tan addictives com la cocaïna. Almenys així ho afirma un estudi provat amb rates, el qual apunta que aquestes galetes creen una addicció semblant a la que la cocaïna crea al cervell. L'estudi s'ha realitzat a la Universitat de Connecticut, Estats Units, on s'ha descobert que el consum d'aquestes galetes activa més neurones al centre del plaer que aquesta droga coneguda pel seu alt grau d'addicció. Els experts van demostrar que les rates, igual que els humans, comencen a menjar-se la galeta, per la crema del seu interior.

Institució Montserrat 133

PSICOLOGIA Adiccions Opinió dels autors Nosaltres pensem que el tema de les drogues és un tema que no s'hauria de tocar en tota la vida, si no és per causes peculiars.

Respecte l’alcohol, creiem que si surts un dia amb els amics i et veus una ampolla d'alguna beguda alcohòlica, no passarà res, mentre no et creï addicció.

També pensem que els altres tipus de drogues està bé prendre-les quan les necessitem, quan estem malalts, com a medicament, i tot i així amb moderació i recepta mèdica, de tal manera que ja no són drogues.

Institució Montserrat 134

SOCIOLOGIA Violència La violència invisible Normalment se’ns parla de la violència masclista però, realment sabem l’altra cara? Els nois també pateixen agressions de part de la seva parella, però malauradament aquest tipus de violència és invisible dins de la nostra societat.

Anònim.

Les noies agredeixen l’home i en redueixen la seva autoestima. La violència de gènere per part de les dones és menor i més ignorada que la dels homes. La raó per la que aquesta violència és menys tractada, és per la desigualtat social entre els gèneres.

Aquesta violència és més invisible, silenciosa i emmascarada. A un home li costa més admetre-ho; la majoria és incapaç de denunciar-ho i l’entorn ha de ser el que doni el primer pas.

Aquí hi intervé el factor gènere, socialment a l'home se li demana fortalesa, diners i producció.

Institució Montserrat 135

SOCIOLOGIA Violència Admetre i manifestar que està sent agredit per la seva parella s'interpreta com un senyal de debilitat, que qüestiona la seva virilitat i masculinitat. A l'igual que la dona, l’home pot patir maltractes físics o psicològics.

Van fer un estudi en el que dos actors (un home i una dona) simulaven una forta baralla enmig del carrer per avaluar les reaccions de la gent. Quan la dona agredia l’home, no prestaven el mínim ajut. És més, algunes persones se’n reien. Però quan l’home colpejava la dona, tota la gent reaccionava i els separava ràpidament per evitar que es continuessin barallant.

No fomentem la violència, de qualsevol tipus. Lluitar per la igualtat no és donar un nou lloc de poder a un altre personatge de la funció.

A Espanya, el nombre de maltractes d’homes i dones s’ajusta quasi al mateix nivell, mentre que a Amèrica la violència cap a l’home supera a la del nombre de dones colpejades. En el 2011, set homes van morir a mans de les seves parelles o ex-parelles.

Aquest tipus de violència està ignorada i, per tal que pugui sortir a la llum, ha de ser la societat la que doni el primer pas. Els homes s’enfonsen dins la vergonya que no els creguin si denuncien.

Institució Montserrat 136

SOCIOLOGIA Dones La situació de la dona La situació de la dona sempre ha sigut i és una situació digna d’estudi. Malgrat la nostra evolució com a societat, encara no hem ar r ibat al moment de par lar d’igualtat de gènere en cap àmbit vital.

Tània Bautista i Ainara Benítez. Dones. Abans, ara. Diferència?

Si fem un repàs de diversos fets entorn la vida femenina ens adonarem dels progressos assolits per la dona, però també de la lluita incansable que hem de portar a diari.

A l'antiguitat, la dona era l'encarregada de les tasques de la llar, i els homes treballaven per portar diners a casa, eren els encarregats de mantenir la família econòmicament. En alguns casos, les dones eren maltractades físicament ja que els homes pensaven que eren superiors i que el fet d’abastir la família monetàriament els donava aquest dret. (Això, avui dia, té un nom: segrest econòmic.)

Institució Montserrat 137

SOCIOLOGIA Dones A més de les tasques de la llar, a partir del segle XIX, però sobretot del XX, les dones van desenvolupar oficis artesanals, esdevenint: costureres, forneres, sabateres... Aquest fet és significatiu i comporta l’ingrés a la vida laboral de les dones.

Les dones obreres de les primeres generacions estaven sotmeses a llargues jornades de treball que podien ser fins a deu hores en molts establiments; treballs en locals foscos, sense ventilació i sense serveis sanitaris adequats; salaris baixos i significativament inferiors als dels homes.

Moltes vegades, les obreres guanyaven la meitat del salari masculí en la mateixa tasca i sector industrial.

Avui en dia, a l'hora de treballar el que compte majoritàriament, és la qualitat de la persona. I diem majoritàriament perquè moltes empreses paguen més als homes que a les dones ja que, per exemple, haurien de buscar un substitut si la dona demana la baixa de maternitat. Malgrat que això està contemplat com a il·legal al nostre codi, succeeix. A un jutge, per exemple, se li paga més que a una jutge.

La situació personal, social i laboral de la dona també depèn, però, del país. Les dones, als països subdesenvolupats, corren més riscos que a Occident. A més, la religió sota la que viuen influeix en com poden actuar i treballar.

La dona, però, ha de tenir el mateix dret a treballar que l'home, gràcies a això la vida del dia a dia, és més fàcil econòmicament. A casa, les tasques de la llar s’han de repartir, per tant, entre la parella. Sota el compliment d’aquesta premissa, les relacions i la convivència entre iguals serà més fàcil.

El nom que donem a la relació en la que la dona està sotmesa per part de l’home és el masclisme, una forma de sexisme en la qual es discrimina i es menysprea la dona considerant-la inferior a l'home. Està fonamentat en estereotips fortament influenciats per l'entorn social.

Institució Montserrat 138

SOCIOLOGIA Dones Com a contraposició, apareix l’anomenat feminisme, que és un moviment social i polític que s'inicia a finals del segle XVIII -tot i que encara no hagués adoptat un nom- reivindicant el paper de la dona a la societat i "propugnant" la igualtat de drets entre la dona i l'home.

Les dones han hagut de lluitar al llarg de la Història per aconseguir els seus drets. Els homes sempre han intentat dificultar l’arribada a l’objectiu final: la igualtat real. El llarg camí cap al sufragi és un bon exemple d’aquesta lluita que encara, per desgràcia, no ha acabat.

A l'actualitat, alguns països com Aràbia Saudita, Brunei, Emirats Àrabs Units no reconeixen el sufragi a les dones, en d'altres, com el Líban, les dones requereixen una prova educativa per poder votar i els home no; o, en altres, és obligatori el vot per a homes però per a dones és opcional.

Institució Montserrat 139

TECNOLOGIA Youtube Youtube El YouTube és un portal d'Internet que permet als seus usuaris penjar i visualitzar vídeos. La paraula "YouTube" prové de l'anglès "you" que vol dir "tu" i "tube" que vol dir "tub", "canal". Per tant, la paraula sencera la podríem traduir com "el teu canal", és a dir, el canal dels Cinta Bazán i Ona Folch. Pro i contra d’un dels

usuaris.

portals més coneguts.

El YouTube es pot considerar que és un lloc on allotjar els vídeos i que la gent els pugui veure i valorar.

La idea es basa en el televisor, on tu tens uns canals que pots visitar i valorar. Inicialment, doncs, havia de ser un portal en el que els usuaris hi tinguessin un protagonisme important.

Una cosa que fa que el YouTube sigui tan popular és que compte amb un reproductor online basat en el programa Flash que permet als usuaris veure vídeos en streaming, és a dir, sense ha ver-se'ls de descarregar. Els usuaris, per tant, poden veure'ls a l'instant sense haver d'esperar.

Institució Montserrat 140

TECNOLOGIA Youtube En aquest canal hi pot accedir qualsevol persona, és gratuït i, a més, també hi pot penjar contingut tothom.

A l'actualitat el YouTube allotja una gran quantitat de vídeos fets a casa. A més, també n'hi ha alguns de professionals, com poden ser vídeos musicals o tràilers de pel·lícules.

En molts casos, la gent que fa els vídeos a casa es converteix en una estrella momentània i molta gent es distreu mirant-los.

Aquest portal va ser fundat el febrer de l'any 2005 per tres ex-empleats de l'empresa de pagaments en línia Paypal. La idea va sorgir, segons un dels creadors, després d'una festa a Sant Fransico, quan no sabien com fer-s'ho per compartir els vídeos que ells havien fet. Així, el 15 de febrer de l'any 2005, es va penjar el primer vídeo en aquesta plataforma. A finals de l'any 2006, YouTube, rebia 50 milions de visites diàries i, durant l'agost de l'any següent, ja rebia 7.000 milions de visites al dia. En aquella època, el diari New York Post va publicar que aquesta plataforma tindria un valor entre 600 i 1.000 milions de dòlars. En veure que aquest web era molt famosa, que s'hi generaven molts vídeos i que s'hi podien guanyar molts diners, Google va intentar copiar-ne la idea, sense èxit. Per això l'octubre de 2006 va comprar la plataforma per 1.650 milions de dòlars. El 19 de juny de 2007 YouTube es va estrenar en català i castellà.

Al juny del any 2008, el 38% dels vídeos que es consultaven a Internet pertanyien a YouTube.

Aquest web ha ocasionat en molt poc temps un fenomen social d'alta volada, convertint-se en l'òrgan central de la cultura d'Internet com a conseqüència d'una nova generació de ciberusuaris.

Un gran avantatge d'aquest web és que amb un sol "click" pots veure els vídeos que tu vols en el moment que tu vols. YouTube doncs, s'aprofita del seu potencial addictiu: comences a veure vídeos i no pots parar. És com quan et poses a menjar crispetes al cinema, abans que comenci la pel·lícula, ja te n'has menjat més de la meitat. Afortunadament, les crispetes del YouTube no s'acaben mai, pots seguir-ne menjant tot el temps que vulguis.

Institució Montserrat 141

TECNOLOGIA Youtube Tot això crea els vídeos virals. Aquests vídeos són aquells que les persones comencen a compartir de forma massiva per les xarxes socials i el correu electrònic. Sovint també són una molt bona eina de màrqueting. Aquest concepte va sorgir l'any 1992 amb el Hotmail. Però va començar a ser més famós l'any 2005 gràcies a la presència del YouTube. A l'actualitat i gràcies a les xarxes socials els vídeos són compartits per personatges famosos i cada cop són coneguts per més persones. La majoria dels vídeos virals solen ser graciosos i amb algun fet curiós.

Alguns exemples més recents són el del "Gagnam Style", el vídeo original ja no és possible veure'l més, o el del "Harlem Shake" que es va fer més famós durant l'any 2013.

Tot i així, els riscos del YouTube són molts, ja que és una plataforma que no està pensada per a menors de 13 anys. Els nens poden mostrar la seva ubicació des del fons del vídeo o fins i tot per la roba que porten, i, tot i que estan prohibits, poden ser exposats a comentaris impropis i insults. per això esdevé una eina perillosa. La solució és que els vídeos també se'ls pot fer privats, de manera que només hi puguin accedir les persones que tu vulguis. També se'ls pot desactivar l'opció d'escriure-hi comentaris.

A més a més, el mateix YouTube reconeix que els seus filtres no són 100% segurs i que se'ls passen un munt de vídeos amb continguts que no són pas aptes.

Institució Montserrat 142

HUMOR Vinyeta còmica

Felipe Molinero, Martí Xuclà i Marc Silvestre.

Per mirar la vida amb uns altres ulls, la rialla que completarà el vostre dia.

El fals robatori A casa d’en Marc tots dormien

Institució Montserrat 143

HUMOR Vinyeta còmica Mentre desdejunaven... Àvia hem d’anar al “súper”!

RUM RUM!

En haver estacionat, entren al supermercat.

Agafa un carro

i

c om p ra el que vulguis

Me’n vaig a comprar un obsequi a la teva mare que avui és el seu sant!

Institució Montserrat 144

HUMOR Vinyeta còmica Després de mitja hora...

On deu estar l’àvia?

En Marc no troba l’àvia ni el cotxe.

Decideix anar a la comissaria a corre-cuita.

Vine,

Ajuda!

M’has intentat prendre el

anem a veure

Han raptat la

pèl? La teva àvia t’havia

les càmeres de

meva àvia i ens

avisat que marxava a

vigilància

han robat

comprar un obsequi!

el cotxe!

Institució Montserrat 145

HUMOR Vinyeta c貌mica

Ostres, ho sento!

MULTA! 20 euros per

GLUPS...

destorbar la llei!

FI Instituci贸 Montserrat 146

COL·LABORACIÓ Lletra oceana Lletra oceana Mars i oceans, vaixells o pirates, peixos gegants, tresors, sirenes…

Des de l’inici del temps, mars i oceans, vaixells o pirates, peixos gegants, tresors, sirenes… Des de l’inici del temps, en la mitologia més ancestral; en les faules, les Alfanhuís. Literat, escriptor i savi popular.

Reflexions marines.

n ar raci o n s o ral s o l e s gran s epopeies com la Iliada i l’Odissea. És a dir: d'ençà que hi ha memòria sobre la terra, la mar és tot un llibre cobert per un vel d’aigües, ones i llegendes.

Institució Montserrat 147

COL·LABORACIÓ Lletra oceana D’aquests periodes inicials fins a arribar a la literaturització de la mar la memòria oral i escrita deixa un solc inesborrable.

La mar conserva amb el pas dels segles, encara avui, un tel misteriós i enigmàtic, bell i terriblement opac. En la mar és més patent l’abisme, la foscor d’un medi que no ens és propici perquè no el podem abastar amb les mateixes possibilitats que les terres continentals. I la mar va lliscar en les ments i l’imaginari col·lectiu durant segles, sense parar, com el seu moviment, com és, no para mai.

Les històries de guerrers i de pirates ens deixen un camí d’herois, nàufrags i sobrevivents i com no enigmes inesbrinables en forma de tresors, sense saber si tu vas a cercar el tresor o ell et ve a trobar a tu. La popularització de l’acció i la ficció es va desencadenar amb la publicació de L’illa del tresor. Passa molt a terra, però els personatges de la posada de l’almirall Benbow, arriben de la mar.

De les muntanyes arriba aquell noi que cada novembre necessita acostar-se a la mar i concretament a Nantuckett. Va ser la veu escrita d’algú que es volia dir Ismael que va cobrar vida, de la mà, de Herman Melville. Llibre inflexiu, potent i al que, a la màgia de descriure una epopeia fascinant, ben certa, amb detall s’hi afegeix que és un veritable tractat de “balenologia”. Moby Dick ho té tot.

Nathaniel Philbrick ha publicat un rigorós treball històric al voltant del balener Essex.

Comandat pel capità George Pollard va patir un naufragi en sofrir l’atac d’una balena.

L’expedició es va dividir en tres barques, misteriosa e inexplicablement van sobreviure tres mesos, perduts al Pacífic. El canibalisme va ser l’única forma de sobreviure. En la puritana societat de Nantuckett l’alegria pels sobrevivents es va transmutar en una crispació que dividia famílies i grups religiosos, i més, en afegir-se la pregunta o el rumor de què els primers executats van ser tripulants negres.

Institució Montserrat 148

COL·LABORACIÓ Lletra oceana Fem un salt més a prop de nosaltres de la mà de l’extens Josep Pla en la recopilació de relats Aigua de Mar on ens fa un recorregut tant per la vida dels contrabandistes com de pescadors solitaris. Pla posa la seva mirada, en fragments del Quadern Gris, en aquells que miren la mar i els interroga amb sorprenents respostes i troballes.

Un autor com Ignacio Aldecoa ens descriu a Gran Sol la vida dura dels pescadors d’atura als qui ell acompanyà per documentar-se, s’ha fet pel·lícula d’aquesta obra. Parte de una historia és una novel·la completament ambientada a l’illa canària de La Graciosa. En els anys seixanta, enmig d’una pobresa extrema, Aldecoa, aclaparat de la vida madrilenya, troba un paradís entre les gents senzilles i acollidores de l’illa. El llibre és un testimoni de la dura vida graciosera.

Podem dir que els rius arriben a la mar, com el poeta, o és la mar que va a trobar els rius?

Entre els que desemboquen en un gran estuari el Tàmesi és l’escenari on comença una gran novel.la sobre el colonialisme, l’explotació i la desfeta humana. El cor de les tenebres comença a narrar-se en un riu que va Tàmesi amunt i segueix en un gran riu congolès, aigües enllà,on el protagonista retrobarà El gran absent esmentat: Kurtz, el Kurtz a les portes de la mort que ho defineix tot com “l’horror”. Impressionant com totes les obres de Joseph Conrad, veritable amant dels temes marins.

Per si vostès volen fer un mos d’horrors colonials, sense ficció, els recomano el Viatge al final de la nit de Louis Ferdinand Céline, pot semblar ficció, però la seva cruesa pot justificar perquè França no li ret cap honor sent l’autor més venut. Céline sempre maleït a casa seva.

I ara, a les portes d’acomiadar-nos de la vostra paciència lectora ens adonem que el calaix i les prestatgeries tenen més propostes que ens contemplen amb rictus d’injustícia per no haverles esmentat. Anirem ràpids, però El Far de Virginia Wolf és un exercici d’escriptura que conjumina paisatge amb interiors i la influència de la mar en l’estat dels riberencs, genial Wolf: o s’estima, o es llença a la tercera pàgina.

Institució Montserrat 149

COL·LABORACIÓ Lletra oceana Pròxima al Río de la Plata: El astillero de Juan Carlos Onetti, llegir-lo és sentir la humitat d’aquelles drassanes. El professor Von Aschenbach lluita amb la seva moral centro-europea mentre pren el sol a Venècia i s’adona que fa dies que perd els ulls i el cor per un adolescent anomenat Tadzio. Passa a la platja del Lido, és La Mort a Venècia.

I si volen gaudir del mar de casa, del nostrum, rellegir l’Odissea és un continuum de llegendes, personatges, monstres i llocs. Per a curiosos actuals i amants de les illes els recomano Atlas de islas remotas de Judit Schalansky, un viatge per cinquanta illes a les quals, subtitula l’autora, ni hi pensa anar mai ni vostè hi anirà pas, però interessant i atractiu.

Els recomano trencar prejudicis, pretesament catalans i mediàtics, i submergir-se a Madera de Boj de Camilo José Cela. És la gran obra de la mar gallega, de la màgia i de les històries inversemblants que són certes. L’obra de Cela et llença literalment la mar a la cara i les gents que viuen des de Corunya a Finisterre en la meravellosa Costa da Morte. No esperin trama, llegeixin, els personatges i les històries els faran oblidar qualsevol requisit academicista i com diu l’autor el llibre ve revoltat com la mar. Deixis portar per les ones de les lletres oceanes.

“La mar no se paró nunca desde que Dios inventó el tiempo hace ya todos los años del mundo.

Dios inventó el mundo al mismo tiempo que el tiempo, el mundo no existía antes del tiempo, la mar no se cansa nunca, ni el mundo, que cada día es más viejo pero tampoco se cansa nunca, la mar se traga un barco o cien barcos, se lleva un marinero o cien marineros y sigue murmurando con su voz afónica, con su voz de borracho triste y pendenciero, amargo y peleón. “ C.J. CELA (Madera de Boj)

Institució Montserrat 150

COL·LABORACIÓ Lletra oceana

Institució Montserrat 151

C/ Cr os , 6-8 Ba rce lon a Te lf. 93 421 01 50 ww w. ins titu cio -m on tse r ra t.c at