Revista Juny 2007_La Vall

REVISTA Nº 11

JUNY 2007

Science, un projecte consolidat d’immersió lingüística ■

Voluntariat sense moure’s de casa

En moltes ocasions es posa en marxa la gran maquinària de les voluntàries de l’ESO

■

Projecte d’estimulació logopèdica

Un projecte per millorar la competència comunicativa dels alumnes

■

Se jubila el cocinero de una gran familia

Julián Cenzual ha sido el cocinero de la Vall durante 23 años

INSTITUCIÓ INSTITUCIÓ FAMILIAR FAMILIAR D'EDUCACIÓ D'EDUCACIÓ

EQUIP D'EDICIÓ Directora

Laura Pons

Publicitat

M. Antònia Rich

Administració

M.Àngels Riba, Margarita Pascual

Disseny

Dep. d'Imatge Corporativa d'Institució Familiar d'Educ.

Fotografia

Laura Pons

REVISTA 11, JUNY 2007

Col.laboradors M.Carmen Albás, Marta Balaguer, Mia Carreras, Gemma Codina, Clara Draper, Eva Fainé, Carmita Guix, Marta Miret, Rosa Morera, Montse Palomo, Carmen Urpí, Mª Àngels Riba.

Impressió

Codipre, Arts Gràfiques, S.L.

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya

SUMARI 5

IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA Science

8

MATRIMONIO Y BIEN COMÚN Los diez principios de Princeton

12 EDUCACIÓ PRIMÀRIA Jornada de tallers Àlbum de foto 15 TEMES D’EDUCACIÓ Les relacions entre germans 18 EDUCACIÓ PRIMÀRIA Colònies Àlbum de fotos 20 EDUCACIÓ INFANTIL Projecte d’estimulació logopèdica 23 NOVES TECNOLOGIES ¿Caperucita?

25 SERVEIS Reutilització i compra col.lectiva de llibres 26 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA Voluntariat sense moure’s de casa 28 COMUNICACIÓ Ens han visitat...

30 ANTIGUES ALUMNES El potencial educativo del cine 33 JUBILACIÓ Se jubila el cocinero de la Vall

EDITORIAL

Temps d´estiu

S

i tenim seny, l’estiu ens prepara un temps que pot tenir una mesura humana.

La tenim oblidada per les presses i els neguits de les moltes coses a fer durant el curs, però és possible recuperar-la. Podem començar per dedicar a cada activitat el temps que cal, fruir del que dóna de si posar les nostres habilitats en una sola cosa i tenir el goig d’acabar-la adequadament gaudint de la perfecció en les petites coses.

No se’ns pot escapar, però, que qui mereix realment aquest “temps adequat” són les persones. Poder conversar amb tranquil·litat i repòs, i no convertir el nostre llenguatge en un intercanvi d’encàrrecs o de malsons. Mirar amb pausa i, sobretot, contemplar tanta bellesa com hi ha al nostre voltant i tanta bondat en les persones.

Descobrir la saviesa en la gent gran, caminar a un pas que no impedeixi pensar, llegir un bon llibre i endinsar-nos en uns altres paisatges humans que dilatin la nostra experiència i el nostre pensament. I tot això sense defugir de la nostra situació real, sigui quina sigui. Així, vertaderament, carregarem piles i podrem aportar una altra profunditat i serenor al nostre fer. Mostrarem als nostres fills, maneres senzilles de gaudir del nostre temps i de recuperar la nostra identitat.

Estem massa emmalaltits d’una manera de viure esbojarrada, activats per moltes impressions i abocats exageradament a l’acció. És necessari que sapiguem sortir d’aquest cercle viciós i poder fer d’observadors de la nostra pròpia vida. Ser crítics amb aquelles coses que no ens aporten res de valor humà. Reconèixer que no és necessari estar en continu moviment o enmig de la massa per tenir la certesa de passar un bon estiu, aquell que es pot explicar a la tornada per la seva novetat o excepcionalitat. El que sí agrairan els que ens envolten és que tornem amb els nervis temperats, amb optimisme per emprendre les coses de sempre però amb una visió nova gràcies al fet que hem descansat de debò.

Teresa Martínez Directora de La Vall

La Vall Ctra. Sabadell a Bellaterra, Km. 4,6 08193 BELLATERRA (Barcelona) Tel. 93 580 37 37 lavall@institucio.org http://www.institucio.org/lavall

AIRINA LES ALZINES ARABELL AURA LA FARGA LA FAMILIAR VALL MESTRAL MONTCLAR TERRAFERMA TURÓ E.I. LAFARGA INSTITUCIÓ D'EDUCACIÓ

UN PROJECTE CONSOLIDAT D'IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

ALUMNES

Science "Aprendre a utilitzar les llengües i utilitzar les llengües per aprendre" Així és pot resumir el lema del departament de Science English a Primària. L’aprenentatge de l’anglès l’abordem des d’aquestes dues vessants, que són complementàries. Pretenem que la nostra alumna utilitzi la llengua anglesa i volem que aprengui coses utilitzant-la.

D’aquesta manera, des de fa 14 anys, la llengua anglesa esdevé un mitjà a més d’una finalitat en si mateixa.

N

o és un projecte nostre sinó que existeix a Europa, des de fa anys, a totes les societats bilingües. De fet s’ha fet a l’escola des que s’ensenya català, fent algunes assignatures en català i unes altres en castellà.

Què es valora en l'aprenentatge d'una llengua estrangera?

Bàsicament la COMUNICACIÓ.

L’objectiu principal és aconseguir que l’alumna sigui capaç d’interactuar en aquesta llengua. D'altra banda, la comunicació esdevé més eficaç si és real. La millor manera d’aprendre un llengua és l’estada a l’estranger (en el nostre cas a Dublín) perquè comporta una immersió

total i una necessitat imperiosa de fer-se entendre.

Llavors, en certa manera, fent les ciències naturals en anglès s'aconsegueix una mica la funció d'immersió lingüística?

La necessitat de comunicar continguts fa que sigui real aquesta immersió.

L’atenció de l’alumna se centra en una activitat d’aprenentatge, en aquest cas les ciències naturals, i no en la llengua estrangera que està utilitzant, que esdevé una eina per comunicar uns coneixements.

Les alumnes reben grans quantitats d’“INPUT” amb significat, l’aigua, l’aire,

CINC

Des de fa 14 anys s´ensenya una assignatura en llengua estrangera

També es realitzen activitats complementàries: experimentació, manualitats,....

els animals, les plantes, el propi cos i el seu funcionament, les malalties... i això aporta l’aprenentatge de molt vocabulari i expressions amb significat. També tenen oportunitats d’“OUTPUT” tant en activitats pedagògiques com en interacció a l’aula. Les alumnes poden fer aportacions de les pròpies experiències, interrogar sobre dubtes ...

Per què a Primària?

Perquè creiem que és l’etapa ideal per les característiques pròpies d'aquestes edats. Encara no tenen por al ridícul ni a equivocar-se davant de les companyes, s’ho passen molt bé amb activitats de comunicació, en general són molt obertes i espontànies i per últim la facilitat de motivació en aquests estadis, la nena és molt motivable i il·lusionable i això afavoreix moltíssim l’aprenentatge.

Com ho feu?

La llengua vehicular és l’anglès. La llengua de comunicació entre alumna i professora, i també en cursos superiors entre alumnes, és l’anglès. Produïm una situació artificial d’immersió total, la professora pretén saber només anglès i cap altra llengua és entesa, fins i tot les inter-

SIS

rupcions a l’aula per part de qui sigui han de ser en aquesta llengua.

Però les alumnes poden seguir les explicacions si hi ha paraules que no entenen?

Sí, perquè primer fem una introducció prèvia del vocabulari de cada tema. La professora els dóna el significat explicant-lo, descrivint-lo o dibuixant-lo.

D'altra banda, també utilitzem diferents estratègies: coneixements previs, explicació molt activa (representar), repetició amb diferents expressions, comprovació constant del grau de comprensió (feedback), utilització de diverses fonts al mateix tema, acotació i resum del que realment l’alumna ha de memoritzar.

També es realitzen activitats complementàries: experimentació, manualitats, resolució de problemes, representació gràfica de la informació, elaboració d’enquestes...

Com treballa el professorat?

Treballa en equip. Anem totes a una, hi ha una molt estreta col·laboració i coordinació entre les professores d’aquestes dues assignatures, d’aquesta manera totes estem involucrades en el projecte del centre

i podem interactuar aplicant els coneixements d’una assignatura. Per exemple el cicle de l’aigua es pot explicar fent servir estructures gramaticals treballades a l’àrea d’anglès, com el Present Simple, que serveix per expressar situacions que es repeteixen, entre moltes altres.

Com es funciona dins l'aula?

Revisem setmanalment els temes que estem veient a classe i preparem el material d’acord amb el grup, adequant el contingut bàsic a les característiques dels diferents grups.

De quin material disposen les alumnes?

Nosaltres ens elaborem el nostre propi material. El Departament compta amb un bon fons bibliogràfic de material fotocopiable i de consulta. Es tracta de material original adquirit a països de parla anglesa. Adaptem aquest material als diferents temes, presentant el contingut en forma d’activitats, per fer-ho més amè a les alumnes. Altre material: DVD, làmines i pòsters que ens ajuden a il·lustrar els temes que impartim.

materna, la qual cosa no és certa, segons la nostra experiència i els estudis que s’han fet. Al principi es poden donar interferències però són part del procés normal d’aprenentatge de la llengua i no un indici de problema, ja que es soluciona ràpidament.

També es plantegen si l’adquisició dels continguts és la mateixa. I aquí la resposta és afirmativa, sí bé el procés és una mica més lent al principi és possible que a la llarga sigui més beneficiós per dues raons: l’alumna s’ha d’esforçar per descodificar la informació que se li dóna en una altra llengua, la qual cosa li dóna una sensació de repte que comporta més motivació.

El professorat també ha de fer un esforç addicional en la preparació del tema i la recerca del material.

En aquests moments estem preparant noves àrees en anglès tot esperant ampliar aquest projecte d´immersió linguística.

Clara Draper Coordinadora del Departament d'anglès de Primària.

Quines preguntes es fan els pares?

Els pares es plantegen si aquest mètode d'aprenentatge pot afectar la llengua

A Primària les alumnes són molt motivables i il·lusionables i això facilita moltíssim l'aprenentatge.

INSTITUCIÓ FAMILIAR SET D'EDUCACIÓ

EL MATRIMONIO: UN TEMA DE INTERÈS PÚBLICO

PARES

Matrimonio y bien común Los diez principios de Princeton l matrimonio protege a hijos, hombres y mujeres, y a su bienestar. Es especialmente importante que el matrimonio goce de buena salud en una sociedad libre, que depende de sus ciudadanos para gobernar sus vidas privadas y educar a sus hijos de forma responsable, haciendo posible la deseable limitación del alcance, la envergadura y el poder del Estado. El rechazo al matrimonio ha tenido un gran impacto, especialmente en las

E

comunidades más vulnerables de nuestra sociedad: las minorías y los pobres pagan un precio muy alto y desproporcionado cuando la institución del matrimonio cae en declive en sus comunidades. El matrimonio también ofrece en la unión de un hombre y una mujer, un bien que no podrían encontrar de otra manera: una entrega mutua y completa de su persona. De este modo, se considera que el matrimonio es la unión perdurable entre

VUIT

marido y mujer, lo que representa un bien en sí mismo al tiempo que fomenta los intereses públicos y el bien común.

Afirmamos que los diez principios que se enumeran a continuación resumen el valor del matrimonio: una elección que la mayor parte de las personas quiere llevar a buen fin, y que la sociedad debería aprobar y respaldar.

El Social Trends Institute (STI) es una fundación sin ánimo de lucro, establecida en Nueva York y con delegación en Barcelona. Su labor es fomentar la investigación en cuatro grandes áreas: familia, cultura y estilos de vida, gobierno corporativo y biotecnología.

Los diez principios de Princeton 1. El matrimonio es una unión personal,

crea riqueza al aumentar el capital humano y social.

para toda la vida, entre un hombre y una

7. Cuando el matrimonio se debilita, au-

mujer.

mentan las desigualdades, ya que los

2. El matrimonio es un bien humano de ideas profundas, que eleva y perfecciona nuestra naturaleza social y sexual.

3. Por lo general, los hombres y las mujeres casados disfrutan de una vida mejor.

4. El matrimonio protege y promueve el bienestar de los hijos.

5. El matrimonio sostiene la sociedad civil y promueve el bien común.

6. El matrimonio es una institución que

niños sufren las consecuencias de crecer en hogares sin unos progenitores comprometidos con su familia.

8. Una sociedad que cree en el matrimonio protege la libertad política y fomenta un gobierno controlado.

9. Las leyes que rigen el matrimonio importan de una manera significativa.

10. “Matrimonio civil” y “Matrimonio religioso” no pueden estar rígida y totalmente desasociados el uno del otro.

NOU

Esta manera de entender el concepto de matrimonio no es simplemente religiosa, sino que es el fruto cultural de una amplia existencia y reflexión humana, y se apoya en las pruebas que aportan las ciencias sociales. Pero una cultura del matrimonio no puede florecer en una sociedad cuyas instituciones principales –universidades, tribunales, asambleas legislativas, religiones- no sólo no consiguen defender el matrimonio, sino que en realidad empeoran su situación, tanto conceptualmente como en la práctica.

No es el Gobierno quien tiene que crear una cultura del matrimonio. Las familias, las comunidades religiosas y las instituciones cívicas, junto con los líderes inte-

Los diez principios de Princeton resumen el valor del matrimonio: una elección que la mayor parte de las personas quiere llevar a buen fin, y que la sociedad deberia aprobar y respaldar.

lectuales, morales, religiosos y artísticos, deben marcar el camino correcto. Pero la ley y la política pública pueden tanto reforzar y respaldar estos objetivos como destruirlos. Desde aquí se hace un llamamiento a los líderes políticos y a nuestros ciudadanos, de la sociedad civil, para que apoyen leyes y políticas públicas que consoliden el matrimonio como una institución social, con el fin de: 1. Proteger el concepto general del matrimonio como la unión de un hombre con una mujer como marido y mujer.

2. Estudiar reformas para la ley del divorcio.

3. Acabar con las desventajas fiscales del

matrimonio para ciudadanos con ingresos bajos.

4. Proteger y ampliar las provisiones a favor de los hijos y de la familia en nuestro sistema fiscal.

5. Proteger los intereses de los hijos, en el contexto de los tratamientos de fertilidad.

Las familias, las comunidades religiosas, las organizaciones comunitarias y los legisladores deben trabajar juntos para alcanzar el mismo objetivo: fortalecer el matrimonio para que cada año haya más niños que crezcan junto a sus propias madres y padres en una unión de amor

DEU DOTZE

conyugal duradero. El futuro de la sociedad civil depende de ello. Y nuestros hijos se lo merecen.

Matrimonio y bien común Los diez principios de Princeton Social Trends Institute

JORNADES DE TALLERS

Els tallers més tradicionals continuen tenint molta acceptació.

En el taller de circ les alumnes van crear el seu propi espectacle.

El pastís de xocolata fou un dels plats del taller de cuina.

Enguany van poder anar a patinar sobre gel.

La baixada amb tirolina era per a les més agosarades.

Una de les activitats noves van ser les jornades lúdiques i esportives.

Van posar a prova les seves emocions en el taller d’aventura.

DOTZE

També van poder practicar futbol dins d’un inflable.

JORNADES DE TALLERS

Les alumnes del taller d’esquí van gaudir de la pràctica d’aquest esport en una jornada molt emocionant.

Primer van aprendre a fer volteig sobre el cavall.

Després van poder muntar a cavall.

Van practicar sis activitats esportives diferents dins l’escola.

També es familiaritzaren amb el minigolf.

En el taller de manualitats les alumnes van elaborar un mosaic amb pedres de colors.

No hi va faltar el taller de lògica per excel·lència, la gimcana intel·lectual.

TRETZE

CATORZE

TEMES D'EDUCACIÓ

Les relacions entre germans Les relacions entre germans suposen una font d'enriquiment personal.

P

odem dir ben convençuts que si la funció que tenim els grans és la d’aportar al nen, d’una manera vivencial, la seguretat, l’equilibri i la justícia, la funció dels germans és la de posar en contacte la vida del nen amb la inseguretat, el desequilibri i la injustícia en una intensitat i una dosi suficients i necessàries per tal que això constitueixi una experiència i no una agressió.

Així doncs, veiem que les relacions entre els germans suposen una font d’enriquiment personal, una possibilitat d’aprenentatge. A través de petites situacions conflictives aprenen a aconseguir unes bones relacions socials futures, unes virtuts i uns recursos per a una bona socialització.

Malgrat que tot sovint s'hi presenten tensions diverses, -enfrontaments, discussions, picabaralles, friccions, etc.-, no podem oblidar que per al nen són una font de riquesa i d'aprenentatge molt necessària i positiva.

ES TRACTA DE PODER PASSAR DE LA RIVALITAT A LA COOPERACIÓ Aquestes consideracions poden ajudar-nos a desdramatitzar la percepció que tenim dels conflictes que hi ha a casa arran de saber valorar allò que és anecdòtic o allò que té real importància.

En les relacions que es donen en el marc familiar, és a dir, en la influència mútua que es realitza entre uns i altres, hi entra en joc l’individu tal com és, complet, en la faceta individual i en la faceta social. La primera el fa vetllar per les seves necessitats, pels seus interessos. L’altra el portarà a voler formar part del grup, a no veure-s’hi exclòs, a veure’n les necessitats.

QUINZE

ENS CAL CONÈIXER COM ÉS EL NEN El nen, mentre és petit, només veu les seves necessitats, els seus desitjos individuals, actua en base a satisfer el que ell vol, i es relaciona segons una llei de supervivència que el porta a seguir la “llei del més fort”.

Això ens fa pensar que, de moment, el nen és ell, i està aprenent a viure en societat, encara no en sap. N’hi hem d’ensenyar, l’hem d’ajudar. Són molt importants les actituds que adoptem davant els seus conflictes.

Potser pot semblar-nos molt complicat.

Què hem de fer els pares?

Cal donar un exemple de coherència si vols que els nens aprenguin a ser coherents.

Cal comportar-nos com un element moderador de la rivalitat dels fills.

No es tracta d’una repressió sistemàtica sinó d’una intervenció prudent. És saber frenar i saber animar, saber posar límits i saber “fer la vista grossa”, saber ser objectiu i imparcial. És fonamental la solidaritat entre marit i muller perquè crea criteris de casa i dóna seguretat. Vigila les paraules amb segones intencions, la fredor o la crítica mútua, la desautorització.

Cal donar un exemple de coherència si vols que els nens aprenguin a ser coherents. No pots permetre-ho tot un dia, i un altre res, en funció del teu estat d’ànim.

Cal donar pautes de comportament estables per poder-les exigir llavors a ells.

Has d’aportar la teva experiència amb un

INSTITUCIÓ FAMILIAR SETZE D'EDUCACIÓ

model d’actituds equilibrades, de justicia, de serenor, de saber compartir.

Pren constciència del teu paper de direcció, de govern i de saber on vols anar i com vols arribar-hi.

Carmita Guix Psicòloga Departament d'orientació de La Vall

INSTITUCIÓ FAMILIAR D'EDUCACIÓ

COLÒNIES

Creixen en seguretat i autonomia.

Les colònies formen part de les moltes activitats que l’escola organitza, però de ben segur, que és una de les que més ajuda a créixer les alumnes.

Es posen la muda que els hem preparat.

Creixen en responsabilitat i ordre.

Col·laboren en el bon funcionament de l’estada.

Aprenen i vivencien noves experiències.

I no s’obliden de rentar-se les dents!

Es viu l’alegria de veure’s capaç de fer més coses de les que nosaltres ens pensem.

DIVUIT

ÀLBUM DE FOTOS COLONIES

Estan en contacte amb la natura.

En el taller de circ practicaren acrobàcia, equilibri i malabars.

Hem a portar a terme potenciarvan totpreparar allò que ellessegüent motivi per a ser En el d’ajudar-les tradicional taller de cuina les ialumnes menú: millors persones.

Ous farcits de tonyina, salsitxes embolicades i pastís de xocolata.

i comparteixen lleure.

ElConviuen maquillatge facial omplíestones de colordeels rostres de les alumnes.

També han de saber esperar, han de créixer en paciència!

El clàssic taller de cuina continua essent un Amb texans i botes camperes van poder gaudir dels més sol·licitats. de l’ambient americà de l’oest.

Aprenen a fer boníssimes coques.

Van poder aprendre petites nocions sobre la tècnica de l’equitació bàsica.

El professorat participa activament en el bon funcionament de les colònies.

Es pleguen el sac, amb o sense ajuda, i tornen Van realitzar originals treballs manuals: pintar, Uns originals i divertits científics organitzaren aquest taller de ciència divertida en el qual cap a casa! retallar, enganxar, construir… elaboraren pasta de dents, aromes i sabó.

INSTITUCIÓ FAMILIAR QUINZE DINOU D'EDUCACIÓ

UN PROJECTE QUE COMENÇA

EDUCACIÓ INFANTIL

Projecte d'estimulació logopèdica Es tracta de fer una estimulació del lenguatge i la parla mitjançant un context lúdic.

El Parvulari ha iniciat un “Projecte d’estimulació logopèdica” que té com a finalitat millorar la competència comunicativa dels alumnes fent èmfasi principalment en les bases funcionals de l’articulació dels sons.

A

quest projecte vol donar resposta a un problema cada vegada més freqüent a la nostra societat i és que, moltes vegades, hi ha nens i nenes amb dificultats tant de discriminació auditiva com de capacitat productiva d’alguns sons. Aquestes dificultats són produïdes normalment pel poc coneixement fonètic i fonològic, pel poc entrenament funcional dels òrgans de l’articulació per part dels nens i pels mals hàbits adquirits a causa, principalment, del fet de perllongar els aliments triturats, xumets i biberons més enllà del seu estadi. També es poden trobar, tot el col·lectiu de nens i nenes, amb problemes auditius derivats d’otitis de repetició o bé sordeses.

Tot i que fins al voltant dels 6 anys els nens no solen aconseguir una madure-

Es fan jocs d'habilitats motores de la llengua i llavis, per adquirir agilitat i una bona dicció.

VINT-I-U VINT

sa articulatòria, això no impedeix que, abans o després d’aquesta edat, puguin aparèixer dificultats en el punt d’articulació, en la regularitat de l’emissió o sobre la coordinació de l’aparell neuromuscular que la regula.

Per aconseguir aquesta millora, són imprescindibles una bona coordinació de l’aparell bucofonatori i un bon control respiratori. És per això que a La Vall, s’ha iniciat aquest “projecte d’estimulació logopèdica” ja que se sap que estimulant des dels 2 anys l’aparell bucofonatori, s’aconsegueix prevenir molts defectes de pronunciació.

Perquè un nen parli bé ha de poder, saber i voler-ho fer. El poder i el saber vénen determinats per la integritat en els

sistemes, els òrgans i els aprenentatges.

I el poder per la incidència d’estímuls.

Partint d’aquesta base, des de la Vall s’ha engegat aquest “projecte estimulador” mitjançant un material, inclòs en el Programa Guia, que porta a terme des de fa anys. Es presenta com un racó dins l’aula, on diàriament es realitzen activitats engrescadores i creatives, dirigides per una banda a millorar la percepció auditiva amb: jocs fonològics, per tal d’assegurar una correcta pronunciació; jocs de sonssorolls, que desenvolupen les capacitats d’identificació-discriminació; i per altra banda a prendre consciència del seu aparell fonador amb: jocs de respiració, per aconseguir una correcta fonació; jocs d’habilitats motores de la llengua i llavis, per controlar la seva mobilitat i poder tenir accés als punts d’articulació dels sons de la parla i adquirir agilitat i una bona dicció.

Els objectius que es pretenen són: fer una estimulació del llenguatge i la parla a l’escola mitjançant un context lúdic. Això NO vol dir en absolut sessions de treball dedicades a exercicis de correcció, sinó posar en pràctica activitats, estratègies i orientacions metodològiques, facilitar recursos per tal que tots els alumnes puguin adquirir les habilitats necessàries en l’ús

del llenguatge, donar eines per millorar la parla dels alumnes, és a dir, donar situacions i exercicis estimuladors on l’automatització i la integració es van adquirint de forma sistemàtica i progressiva a través de les activitats plantejades.

A més, amb la intervenció estimuladora del llenguatge oral es contribueix al desenvolupament de les capacitats necessàries per a la lectura, que constitueix la base en la gran majoria dels aprenentatges posteriors.

Eva Fainé Logopeda i professora de P-3 E.I.

Estimulant des dels dos anys l'aparell bucofonatori, s'aconsegueix prevenir molts defectes de pronunciació.

VINT-I-U

NOVES TECNOLOGIES ÀLBUM DE FOTOS

¿Caperucita?

Aprenden nuevos conceptos y utiliizan nuevas estrategias motivadoras y atractivas.

Las alumnas tienen una entrada personal al sevidor del colegio donde pueden guardar sus trabajos todo el año.

La Tecnología de la Información y la Comunicación requiere un uso responsable de la libertad, una gran fuerza de voluntad para no dejarnos llevar por lo cómodo y lo fácil y, por lo tanto, el objetivo desde La Vall es ofrecer a nuestras alumnas buenos modelos de conducta ante estos medios de comunicación.

I

ncluso con algo tan inocente como leerles el libro de Caperucita Roja a nuestros hijos puede uno llevarse un sobresalto al darse cuenta de cómo están cambiando las cosas en los últimos tiempos.

Caperucita saldría hoy de casa con su Mp3 nuevo en el que llevaría almacenadas sus 200 canciones favoritas. De forma simultánea, un móvil WAP Bluetooth de última generación colgaría de su cintura y la mantendría en permanente contacto con la interminable lista de nombres de su agenda.

A los cinco minutos de haber llegado a casa de la abuelita, Caperucita estaría conectada a su Chat preferido en el ordenador del salón de la anciana cibernauta, que atónita, se preguntaría porque han ido a verla si no piensan hablar con ella.

Si nos fijamos con detenimiento en esta versión “New Age” del famoso cuento, veremos que los peligros que corre la joven se han multiplicado por mil.

Desde el departamento de Tecnología de La Vall no solo queremos que vuestras hijas reciban la mejor formación tecnológica para que afronten con preparación los retos que la nueva sociedad les va a exigir, sino también que sean capaces de “digerirlo” y comprender, junto con las evidentes ventajas, los peligros que comporta el pasearse por ahí o el hablar según con quien, porque.... queridos padres; en nuestros montes ya no quedan lobos pero en los bosques de bits, cables y pantallas hay tantos y tan listos que engañarían hasta al mismísimo cazador.

Por todo ello desde La Vall nos hemos propuesto dar el máximo número de her-

TRETZE VINT-I-TRES

Se han dotado las aulas con pantalla, un cañón y un ordenador con conexión WI-FI.

Las alumnas aprenden a buscar información de una manera inteligente y selectiva.

Se busca una preparación similar a la de un campus virtual de cualquier universidad.

ramientas a nuestras alumnas, sea cual sea su edad, para que puedan defenderse en este mundo tan tecnológico en el que estamos actualmente.

A través de las diferentes tareas que se les pide que hagan utilizando el mail o buscando información por Internet, se les está enseñando las normas de comportamiento que deben regir sea cual sea el medio que usen para comunicarse, el respeto y el espíritu crítico ante todo lo desconocido, haciéndoles notar que el lenguaje y las formas son importantes y deben cuidarse, …. En definitiva, educándolas en fortaleza y responsabilidad.

Gemma Codina Cap de noves tecnologies

VINT-I-QUATRE

VINT-I-CINC

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

Voluntariat sense moure's de casa En moltes ocasions al llarg del curs més de 300 adolescents de l'ESO es posen en dansa per tal d'aconseguir que tot surti com s'espera.

A la Vall són moltes les activitats que es fan al cap de l´any.

A

ctualment, a tot arreu es valora molt i es fa força propaganda del fet de ser voluntari: ONG, labors socials, parròquies... són molts els estaments que es dediquen a promoure activitats d’ajut als altres sense rebre res a canvi. L’única recompensa és saber-se útil i haver fet quelcom per tal que d’altres siguin més feliços.

Sovint, el voluntariat adquireix grans envergadures i es tradueix en llargues estades en països del tercer món ajudant entorns socials realment desfavorits.

En un món on cada vegada més persones miren per elles mateixes es fa necessari ensenyar la gent jove a donar-se, a sortir d’ells, a renunciar al que és propi per posar les seves capacitats al servei dels altres.

Tot això es pot fer des de dins, des del que és o sembla petit. No cal buscar cap organització per fer voluntariat, sovint no cal ni moure’s de casa. Fer coses pels altres, encara que no “ens toqui”, per tal d’estar tots plegats més bé.

A La Vall són moltes les activitats que es fan al cap de l’any: celebracions, muntar llibres de lectura d’EI, entretenir els més menuts a les hores d’esbarjo en dies de pluja, sopars de pares pels que cal muntar i desmuntar el menjador en poca estona i, tantes i tantes situacions en què totes les mans són poques.

Aquestes són les ocasions en què es posa en marxa la gran maquinària de les voluntàries de l'ESO. Més de 300 adolescents es posen en dansa per tal d’aconseguir que tot surti com s’espera.

Si plou, no cal dir res, 25 o 30 alumnes de 1r d’ESO se’n van a les aules del parvulari per jugar amb els petits. El dia de

VINT-I-SIS

la Festa de fi de curs més de 100 alumnes de 3r i 4t munten i atenen el Bar, ajuden a posar disfresses, decorats, reparteixen programes, traslladen cadires. També col. laboren en la celebració del Nadal, Confirmacions, Primeres Comunions, venda de treballs d’estiu, classificació de llibres i uniformes de la Borsa de reutilització, empaquetat de les més de 600 caixes de menjar per al Raval....

Només cal entrar en una classe i dir: ”necessitem voluntàries” . De seguida s’alcen unes quantes mans disposades a ajudar. I què reben a canvi? Unes paraules d’agraïment. Amb això en tenen prou. Mai (o quasi mai) no diuen -"i què ens donaran?", o bé "i si no ho fem què passa?" Alguna vegada , i molt de tant en tant, després de muntar el menjador per un sopar a la cuina els donen una xocolatina. En fan una Festa Major.

Des d’aquestes pàgines volem deixar constància de l’agraïment del Col·legi cap a aquestes alumnes adolescents que fan que La Vall rutlli en tot moment. Sense elles moltes coses de les que fem no serien possibles. Gràcies noies!

Les alumnes d’ESO col·laboren en l’empaquetat de més de 600 caixes de menjar que posteriorment s’envien al Raval.

Mia Carreras Sotsdirectora ESO

El dia de la Festa de fi de curs alumnes de 3r i 4t munten i atenen el bar.

Després d’empaquetar les caixes de menjar es traslladen al Raval on les alumnes de 3r i 4t les repartiran a famílies desfavorides.

VINT-I-SET VINT-I-CINC

ENS HAN VISITAT...

José Ramón Ayllón, filòsof i escriptor.

Ramon Homs i Xavier Fàbrega, professors i escriptors.

Mª Dolors Alibés, autora de contes i literatura juvenil.

M.Carme Roca, escriptora guardonada enguany amb el premi Nestor Luján.

Montserrat Beltran, mestra i escriptora d’obres narratives per a joves.

Monica Terribas, directora i presentadora del programa de TV3 “La nit al dia”.

VINT-I-VUIT

ÀLBUM ENS HAN DEVISITAT...

FOTOS

Vicenç Villatoro, de la Corporació Catalana En el taller de circexdirector practicaren acrobàcia, de Ràdio ii malabars.

Televisió, exdiputat, periodista i escriptor. equilibri

de Irala,facial Subdirector delcolor Dep. els de rostres Medicina ElJokin maquillatge omplí de Preventiva i Salut Pública de la Fac.de Medicina de de les alumnes. la Universitat de Navarra.

Susana Fernández, autora de literatura juvenil.

En el tradicional taller de cuina les alumnes van preparar el següent menú: Ous farcits de tonyina, salsitxes embolicades i pastís de xocolata.

Amb texans i botes camperes van poder gaudir de l’ambient americà de l’oest.

Van realitzar originals treballs manuals: pintar, Cristina Llorente, actriu i cantant. retallar, enganxar, construir…

El clàssic taller de cuina continua essent un dels més sol·licitats.

Van poder aprendre petites nocions sobre la tècnica de l’equitació bàsica.

Uns originals i divertits cs organitzaren aquestque taller de ciència divertida en el qual Entrar en contacte amb uncientífi escriptor és un instrument afavoreix i millora els hàbits pasta de dents, aromes i sabó. deelaboraren lectura dels alumnes

VINT-I-NOU VINT-I-SET

ENTREVISTA A CARMEN URPÍ (PROMOCIÓ VALL D'ISÀVENA)

Carmen Urpí ha dedicado los

1

22

estudios doctorales a investigar la virtualidad educativa del cine.

La educación de los sentidos empieza con el contacto y m anipulación de las materias del entorno.

Una niña de 6 años puede expresar mediante el dibujo su percepción interior del mundo.

3

Las dificultades afectivas y de comunicación que vive el adolescente pueden trabajarse indirectamente.

ANTIGUES ALUMNES

El potencial educativo del cine Mari Carmen Albás: Nosotras estuvimos en La Vall hasta los 18 años. ¿Cómo ha influido el colegio en tu vida profesional?

Carmen Urpí: Supongo que las vivencias de la infancia y de la adolescencia son decisivas en la vida de muchas personas: el hogar familiar, las amigas de juego y, por supuesto, la vida escolar. En mi caso, lo que más me ha marcado del colegio ha sido la primaria, entonces E.G.B., que duraba hasta los 14 años; concretamente, las asambleas semanales con la profesora Trini Castel y su forma de conducir la educación de todo un grupo y de cada una (creo que ahí aprendí qué es realmente la democracia). Tengo un recuerdo especial de sus lecturas de cuentos de Ana María Matute durante la hora

de Plástica y de las poesías de Antonio Machado. También recuerdo el aula de pintura que la profesora Carmen Català nos ofreció después del comedor y los mandalas que dibujábamos con música clásica de fondo.

MCA: Pero tú has dedicado los estudios doctorales a investigar la virtualidad educativa del cine, ¿dónde entra el cine en tus recuerdos?

CU: En mi trabajo el cine me ha interesado, sobre todo, como arte y no como industria del espectáculo. Así queda incluido dentro del campo de la educación estética o también llamada educación de la sensibilidad, como la música, la expresión plástica, la poesía.

TRENTA

Una sensibilidad educada revierte en conductas solidarias y sensibles a los demás.

MCA: Nosotras veíamos de vez en cuando alguna película en el salón de actos. ¿Habría que incluir más actividades de ese tipo?

CU: Sí, pero no para rellenar huecos sino con una planificación que abarque el ‘antes’ y el ‘después’ de ver la película. Es importante elegir una película de calidad y trabajarla previamente a través de críticas periodísticas u otros documentos, que podrían ser igualmente audiovisuales (como los making off o las entrevistas que incluyen algunos DVD), y después de ver el film hacer actividades como: estudio de personajes, críticas estilísticas, debates.

Desde mi punto de vista, saber apreciar y disfrutar el buen cine es el mejor antídoto contra la mala programación, tanto cinematográfica como televisiva, incluida la publicidad. Por eso, me pareció un acierto el proyecto que lanzó hace unos años el Ministerio de Cultura de Francia de incluir de forma seria en la enseñanza la historia del cine y el lenguaje audiovisual, pero lamentablemente se paró en el cambio de legislatura. Sería muy beneficioso plantear algo parecido aquí.

Un entorno natural es decisivo para el desarrollo infantil.

MCA: ¿Cuáles son los principales beneficios de una formación cinematográfica así?

CU: En primer lugar, tal como decía anteriormente, se trata de una forma de arte y, por tanto, todo lo relacionado con la educación estética o educación de los sentidos está ahí de base. Para entender de un modo muy básico la educación estética, podríamos decir que, así como la educación moral o ética se ocupa de enseñar a distinguir las buenas acciones de las malas, la educación estética consiste en aprender a distinguir lo bello y hermoso de lo feo y grotesco. Pero la importancia de esta educación está en que no se trabaja tanto cuando el niño ya razona, como ocurre con los valores morales, sino que debe atenderse desde el mismo despertar de los sentidos del recién nacido.

Por eso, no sólo las escuelas sino, sobre todo, los padres tienen un papel primordial en la educación estética de sus hijas y sus hijos. Sería muy provechoso incluir esta temática en la formación de padres que ofrecen algunos colegios.

MCA: Entonces, ¿es bueno ver películas desde muy pequeños?

CU: Todo lo contrario. Cada momento del desarrollo evolutivo requiere unas condiciones de aprendizaje. Según las recomendaciones de la Asociación Norteamericana de Pediatría, antes de los 2 años de edad, los estímulos audiovisuales pueden ser perjudiciales para el desarrollo de un niño por muy infantiles que sean las imágenes y sonidos emitidos por la pantalla. La educación estética en la primera infancia no se inicia con la estimulación mediante formas complejas de expresión artística sino con el paulatino despertar de los sentidos a través de la interacción con el entorno. Hoy en día, los bebés y, en general, las niñas y los niños, están sometidos a una gran estimulación sensible, a veces incluso intencionadamente pensando que así se harán más listos y aprenderán antes, cuando la mayoría de las veces sólo sirve para provocarles inseguridad, estrés e hiperactividad. Y esto empeora precisamente el desarrollo escolar porque puede causar posteriormente déficit de atención. La

TRENTA-U

atención del niño se puede captar mejor despertando interés sutilmente –mediante modos equivalentes a la ironía socrática u otras formas de sugestión–, que con una gran estimulación.

MCA: ¿Qué otras orientaciones darías para una buena educación cinematográfica aparte de las ya indicadas?

CU: Adaptarse a la edad evolutiva del niño. El potencial educativo del cine debe dirigirse, durante la primera y la segunda infancia, a descubrir el mundo exterior a través de los sentidos perceptivos, mientras que en la pre-adolescencia y la adolescencia es más adecuado trabajar las emociones y la afectividad; y en la juventud, los valores morales, cuando ya se ha alcanzado la madurez de la capacidad de razonar. En esta etapa, la educación estética adquirida previamente puede revertir en valores como, por ejemplo, los de una conducta solidaria y sensible a los demás.

Carmen Urpí trabaja como profesora en la Universidad de Navarra.

Para contactar: curpi@unav.es

TRENTA-DOS

ES JUBILA EL CUINER DE LA VALL

PERSONAL NO DOCENT

Se jubila el cocinero de una gran familia Julian Cenzual llegó a la Vall en septiembre de 1984.

U

n buen director de orquesta aparece en el escenario mucho antes de que empiece a llegar el público, comprueba que todos los instrumentos estén afinados, establece un orden impecable y da las órdenes necesarias para que cuando empiece el concierto todos puedan gozar de su trabajo.

Como un gran director de orquesta Julián aparece en el colegio mucho antes que nadie, pone la funda en su coche y entra en su escenario. Una vez dentro, comprueba que todo esté en solfa y saca la batuta.

Empieza la representación. El primer violín es, por supuesto, su querida Mari.

Potencia, genio, profesionalidad y entrega al cien por cien . Nuestro director da órdenes aquí y allá. Todos tiene su misión

que cumplir en el momento en que él ha dispuesto de antemano para que a mediodía pueda comer su gran familia de La Vall.

Julián y Mari vinieron de tierras salmantinas hace años. Mari había nacido en Sotoserrano, él en Miranda del Castañar.

En pleno parque Natural de Las Batuecas se criaron entre ríos trucheros de aguas cristalinas. Como auténticos serranos son gente recia y noble. El frío de la sierra hizo de ellos obras de auténtica filigrana charra. Al llegar a tierras catalanas pronto encontraron guías inmejorables que les allanaron el camino y así hicieron de Cataluña su segundo hogar.

Julián y Mari nacieron en tierras de buenos manjares: jamón serrano y embutidos con denominación de origen, hortalizas,

INSTITUCIÓTRENTA-TRES FAMILIAR D'EDUCACIÓ

Potencia, genio, profesionalidad y entrega al cien por cien

Julián y su esposa Mari han compartido 23 años de trabajo bien hecho. frutales, truchas salvajes, hornazos y cuchifritos. A ellos no se les puede hablar de pizza, hot-dogs, ni de comidas modernas. Dónde esté un buen potaje hecho despacio y con esmero no cabe hablar de fast-food.

Antes de los años 80, Julián había dejado su huella en Xaloc y sobre todo en los campamentos de Rocacorba. Allí formó auténticos maestros en el arte prohibido de la pesca con las manos.

Y llegó a La Vall, experto en cocina pero acostumbrado a trabajar para los hombres. Aquí ha tenido que lidiar con más de mil mujeres a la vez. Suponemos que ha añorado aquellos años en más de una ocasión. De hecho no lo disimula ya que siente auténtica debilidad por el comedor del personal masculino del colegio: pae-

Todos tienen su misión que cumplir en el momento en que Julián ha dispuesto de antemano para que al mediodía pueda comer su gran familia de la Vall.

llas especiales, dulces, helados, cava...

Nosotras vemos desfilar todo tipo de requisitos que se esconden tras la puerta pequeña de nuestra salita del café.

Julián es un maestro del ahorro, del saber milimetrar lo que hay que gastar, del control estricto de los víveres de su despensa, y por si acaso........lo cierra todo a cal y canto.

Julián y Mari, Mari y Julián ha llegado el momento de dedicaros a vosotros mismos, de disfrutar del tiempo de reposo.

A partir de ahora los tiempos de paseos por la montaña y por el pueblo no sabrán de la fecha de final de agosto. Cuando lleguen las fiestas Julián podrá correr y saltar delante del toro con la tranquilidad de que las vacaciones no se están acabando y Mari seguirá estando orgullosa

TRENTA-QUATRE

se este hombre que mantiene el espíritu joven de cuando se conocieron.

Os echaremos en falta y no únicamente a la hora de comer. Vuestra huella permanecerá en La Vall. Muchísimas gracias por tantos años de trabajo bien hecho.

Discurso de la imposición de Becas (8 de junio de 2007)

TRENTA-CINC