SUMARI Sumari i Equip de Redacció...........................................................................................................2 Editorial.........................................................................................................................................3 Teresa Bladé..................................................................................................................................4 Sortida al teatre.............................................................................................................................5 Concert de Nadal...........................................................................................................................7 Sortida als Ports.............................................................................................................................7 75è Aniversari de la Batalla de l’Ebre............................................................................................8 El meu viatge, Júlia Urgell..............................................................................................................9 Maria Piles...................................................................................................................................10 Com Sona l’ESO...........................................................................................................................10 Xavier Matheu.............................................................................................................................11 Tradijoc........................................................................................................................................12 Jornades Culturals Pilar Ongay....................................................................................................13 Alumnes de primer d’ESO...........................................................................................................14 Primer Concurs de Narrativa Ràpida...........................................................................................15 Viatge a Praga (4t d’ESO).............................................................................................................16 Mar García Buenafuente.............................................................................................................17
EQUIP DE REDACCIÓ 3r A: Elena Aubà, Laura Blanch, Mireia Blanch, Elisabeth Fontanet, Júlia Navarro i Andrea Pallarés. 3r B: Judit Amposta, Marc Grau i Mar Talavera. 3r C: Mercè Alcoverro, Joshua Friend i Júlia Mestre. Foto de portada: Primer premi del concurs de panells del Racó verd. Aula A11, subgrup 1.3.
2
EDITORIAL Des d’aquest espai editorial voldria agrair en primer lloc la tasca dels alumnes i del professorat que ha permès mantenir viva la flama de la publicació de la nostra revista, aquest any des de l’espai virtual però al cap i a la fi una revista. El potencial comunicatiu i competencial de fer publicació d’expressions escrites dels alumnes és un fet que des de molt antic s’ha utilitzat en el món de l’educació. Per tant, podem anticipar que sempre serà una experiència reeixida i ben conduïda, gratificant i estimulant pels propis alumnes. Aleshores, l’ Institut sempre donarà suport a aquesta tasca i contribuirem amb tot allò que estigui al nostre abast. El centre va seguint el seu camí, va fent realitat mica a mica tot allò referit en el nostre projecte educatiu i no deixa de ser ambiciós en la consecució de les finalitats establertes sense abandonar els principis que ens regulen. Seguim potenciant la cohesió de la comunitat educativa i per això volem ser propers i resoldre totes les incidències i entrebancs que suposin un allunyament o una sensació de manca de pertinença. Seguim treballant en la línia de la millora del rendiment i així, no deixem de pensar quina manera és la més efectiva de posar a l’abast el coneixement i la competència. De tot plegat, el resultat és que som un institut amb una taxa d’abandonament molt baixa en tots els nivells i per tant contribuïm a reduir el fracàs escolar i per un altre costat estem en la línia de Catalunya pel que fa als resultats acadèmics, fins i tot per damunt de la mitjana en la taxa d’acreditació de l’ESO. A pesar de trobar-nos en aquestes condicions, la premissa de no fer cap pas en darrera ens fa tenir la guàrdia alta i transmetre la necessitat de compromís per tothom que se sent que forma part de la nostra comunitat i sap quina és la seva funció. Hem d’assumir la realitat externa que també ens afecta. El context administratiu pel que fa a l’educació d’un temps cap aquí està sotmès a les retallades i a un cert redireccionament com a servei públic, però l’aspecte més complex és el dels canvis normatius. La nova llei d’educació amenaça en trastocar les estructures actuals i donar un sentit molt diferent a l’escolarització secundària obligatòria i de retruc a la post-obligatòria. El rebuig de la comunitat és majoritari, i això pot posar en tensió una manera de fer que requereix molta estabilitat. Caldrà fer un esforç per a que no suposi una afectació important i en última instància interpretar els canvis en clau de centre fent que no ens suposin un trencament cap a una línia de treball que tal i com s’ha exposat ha estat prou reeixida. Acabo aquestes línies encoratjant a tots els companys/es, famílies del centre, alumnes, personal d’administració.. per a que continuem amb el nostre propòsit de fer un món millor des de la Terra Alta. Que no ens manqui la força i la il·lusió!
Ricard Marrugat Director de l’INS Terra Alta
3
TERESA BLADÉ Quans anys fa que treballes de professora? Fa 31 anys que treballo com a professora. Sempre en aquest institut? En aquest institut he vingut dues vegades, una a l’any 1992 i vaig estar dos cursos i després vaig tornar a l’any 2004. Sempre has treballat a instituts? Si, sempre a instituts. Has treballat a altres instituts? Si, per Tarragona, Vilaseca, Mora, Tortosa aquí a Gandesa... Quin es el seu llibre preferit? El meu llibre preferit que he llegit últimament es “Jo confesso” de Jaume Cabré.
perquè volia. I ara des de que hi ha l’ensenyament obligatori, doncs es clar, arriba tot tipus d’alumne i també els temps comporten canvis. Els alumnes són diferents. Alguna anècdota interessant? Jo no en recordo cap ara mateix, però n’estic segura que en tinc moltíssimes. Aprens dels alumnes? Moltíssim, m’han ensenyat moltes coses. Has disfrutat treballant durant aquests anys? Molt, m’ha agradat molt el que he fet i no crec que m’hagi equivocat. A quin poble vius? A Rasquera. Estàs casada? No, no.
Quines han sigut les millors experiències que has tingut amb els alumnes? Sempre he tingut bones experiències i els alumnes m’han aportat moltes coses bones. M’han ensenyat molt, potser més que jo a ells.
Creus que has fet bé la teua feina en aquest institut? Jo crec que si, però si faig examen de consciència potser m’he equivocat en determinades coses, potser la feina ben feta del tot no l’he fet. M’agrada fer-la ben feta però tots ens equivoquem.
Han canviat les maneres d’educar als alumnes des de que treballes? Si, en principi els alumnes eren molt més seriosos, anaven més per la feina, possiblement perquè no era obligatori. Llavors la gent estudiava una mica
Que faràs quan et jubilis? Pagesa, m’encanta la pagesia, sí, ser pagesa. Em dedicaré a conrear la vinya. Igual m’anima a fer alguna investigació, ja veuré.
4
A tots els instituts has fet de professora de català, o has anat variant? Mmmh... Potser en algun institut vaig donar alguna ètica, llengua castellana i història. Quins estudis vas fer? Jo tinc dos carreres universitàries, sóc llicenciada en geografia i història, filologia catalana. Va ser molt difícil treure’t la carrera? No, estudiava una mica, jo no he sigut molt intel·ligent, més aviat sóc treballadora. Però treia bones notes. Es molt gran la diferència que hi ha en quant a nombre d’alumnes per classe? Jo vaig començar a les classes i tenia entre 39 i 42 alumnes, fins i tot 47. Et resultava molt difícil fer les classes amb tants alumnes? No, perquè els alumnes es comportaven i la forma de donar classe era molt diferent. Entraven els professors a les classes, explicaves la teoria, l’alumne et preguntava els dubtes i manaves la feina. Era diferent d’ara. Ara hi ha
un contacte més íntim entre professor i alumne, molt cordial. Des de petita que has volgut ser professora? No, la vocació aquesta, em va sortir quan estava a la universitat. Quan jo era petita volia ser artista. Jo vaig estudiar i va ser després que vaig decidir a veure que volia ser i em va agradar. Quants anys tenies quan vas decidir ser mestra? Cap allà als 20 anys. A quina edat vas començar a estudiar? Vaig començar als 3 anys ja que no era obligat començar en una edat determinada. Quan els pares veien que ja estava preparada la treien de les escoles per portar-la a estudiar a un altre col·legi, com és el meu cas. Vaig anar a estudiar a un col·legi de monges que es deia les Teresines. Tens germans? Sí, tinc tres germanes més. Tot
noies, jo sóc la segona. Dues són biòlogues i l’altra ha estudiat historiadora com jo i també ha fet un curs de bibliotecària. Tu vas estudiar en català? No, en castellà, tot, tot, tot en castellà. Fins que vaig arribar a la Universitat. I tot i així m’he fet professora de català. En un principi m’ha estat fàcil, no hi havia tan material. Quina llengua estrangera estudiaves? Vaig estudiar francès. Estudiàvem literatura francesa des de que vaig començar el batxiller. Com et vas decidir a ser professora de català estudiant tot en castellà? Perquè sempre havia parlat aquesta llengua. Em va influir molt el franquisme i per això vaig decidir estudiar filologia catalana. M’agradava, sí, m’agradava.
Quins cursos has fet durant aquests últims anys? De 3r a 4rt. També he fet batxillerats i he sigut tutora. Com te vas sentir la primera vegada que vas fer classe? Oi... La primera vegada que vaig fer classe me la vaig preparar molt però m’equivocava constantment i estava molt nerviosa i per això les primeres setmanes m’equivocava i va ser a l’IES de l’Ebre. Després quan vaig agafar confiança em va anar molt bé i em posava constantment malalta. Com et sents i que et passa pel cap al estar a punt de jubilar-te? Estic contenta perquè se m’obri una nova etapa i tindré temps per fer coses que ara no podia fer, com per exemple ser pagesa, llegir, etc...
Duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco i és un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l'època romana i el més important de Catalunya.
SORTIDA AL TEATRE SORTIDA A TARRAGONA
En acabar, vam anar directe a la ciutat de Tarragona. Un cop allí vam anar al Teatre. L’obra, Tirant Lo Blanc, tracta d’una història d’amor entre Tirant i Carmesina principalment. Es un amor complicat però sincer. Al llarg de l’obra passen diverses batalles, aventures i fets que acaben amb la vida de Tirant. Carmesina mor pel dolor que li causa la mort del seu amat. En
El passat dimarts dia 15 de gener, els alumnes de 3r d’ESO vam anar a Tarragona per veure el teatre Tirant Lo Blanc. L’obra l’havíem d’anar a veure a Tortosa però per diferents causes es va suspendre. Primer vam esmorzar i per aprofitar el temps vam visitar el Pont del Diable. Aquest pont, era un antic aqüeducte Romà.
5
acabar l’obra, els actors ens van fer un col·loqui on vam aclarir coses no enteses i curiositats sobre l’obra. Al teatre hi van assistir diversos instituts.
Tirant lo Blanc era un llibre complicat i dens, però l’obra va ser molt senzilla i entretinguda. L’interpretaven 4 actors, de la companyia Encara farem salat , dos nois i dos noies de Lleida molt simpàtics. Interpretaven escenes del primer i segon llibre de Tirant, entre d’elles escenes eròtiques que entusiasmaven al públic, escenes musicals i com no, escenes de lluita i guerres, doncs Tirant era un valent cavaller. Però la representació també tenia el seu costat romàntic, com quan Tirant li declara el seu amor a Carmesina, o quan torna, només per ella, a Constantinoble.
A continuació les professores ens van deixar anar al Parc Central, on vam dinar i comprar quatre coses. Va ser una sortida molt educativa i ens ho vam passar molt bé.
Júlia Mestre i Mercè Alcoverro
En definitiva, va ser una obra molt bonica, que va durar sobre una hora i mitja i que en cap moment va avorrir al públic. Un cop acabada, van fer un col·loqui als actors per preguntar dubtes sobre alguna cosa que no haguéssim entès de l’obra.
UN DIA DIFERENT PER TARRAGONA El dimarts 15 de Gener, ben d’hora, els alumnes de tercer de l’ institut Terra Alta ens dirigíem cap a Tarragona.
En acabar, estàvem bastant afamats i vam decidir anar a dinar al Parc Central i després fer una volta per les botigues aprofitant les rebaixes. Vam sortir de Tarragona ven carregats de roba, jocs, llaminadures,...
El trajecte amb l’autobús va durar sobre una hora. Quedaven pocs kilòmetres per arribar a la ciutat quan vam parar a esmorzar al pont del Diable, un antic aqüeducte Romà que portava l’aigua del riu Francolí a Tàrraco, l’actual Tarragona. Vam passejar per aquell lloc tan agradable i vam aprofitar per esmorzar. Vam tornar a l’autobús i en un no res, estàvem envoltats d’alts edificis i grans multituds de gent.
A les tres i mitja de la tarda aproximadament ens va venir a busca l’autobús, i des de allí vam tornar cap a Gandesa, per l’hora que s’acabaven les classes, a les cinc i mitja.
En arribar vam caminar fins l’entrada de l’auditori de Caixa Tarragona i un cop allà ens va tocar esperar uns 20 minuts. Juntament amb nosaltres hi havia altres instituts esperant. Finalment va sortir l’encarregada i ens va fer passar a una gran sala molt amplia on vam seure i vam esperar a que comencés l’obra.
Mar Talavera i Judit Amposta
6
CONCERT DE NADAL El passat 18 de desembre vam celebrar la cloenda del primer trimestre amb el tradicional Concert de Nadal del Cor Terra Alta a l’església de Sant Joan Baptista d’Horta de Sant Joan. El cor, format per 150 xiquetes i xiquets què cursen
l’etapa
de
l’ESO,
amb
la
col·laboració d’unes quantes alumnes de 1r de Batxillerat, va estar acompanyat al teclat per l’alumna de 4t d’ESO Paula Uguet Montañés i dirigit pel professor de música Pere Carpi Forqués. Organitzat per l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan i amb l’inestimable col·laboració de l’AMPA de l’Institut Terra Alta, el concert fou tot un èxit.
prompte vam poder esmorzar prop d’una font, on vam poder recuperar les forces.
SORTIDA ALS PORTS
A continuació vam seguir la nostra ruta i vam veure cabres saltant per les roques . El camí va anar millorant progressivament i l’ intensitat també va baixar. A l’hora de dinar va parar-nos a la Font de Paüls. El trajecte de baixada va ser més ràpid, tot hi que estàvem una mica cansats. L’autobús ens estava esperant a Prat de Compte.
Després de dos intents frustrats, per fi els alumnes de 3r d’ESO vam poder anar d’excursió als Ports i poder gaudir així de la naturalesa i la bellesa que aquests ofereixen als excursionistes.
En la tornada a Gandesa tothom estava cansat i en l’autobús la gent va estar bastant tranquil·la. Va ser una excursió molts bonica, on vam podem gaudir d’un entorn que, tot i tenir relativament prop, no tothom coneix.
Vam sortir de l’estació d’autobusos de Gandesa direcció als Ports. Només arribar vam trobar-nos amb els forestals que ens havíem d’acompanyar en la nostra caminada. Gràcies a ells vam poder saber més sobre els medi en que ens trobàvem.
Elisabeth Fontanet El camí de pujada era una mica accidentat i les costes amb moltes pedres eren abundants, era una mica cansat, però
7
75è ANIVERSARI DE LA BATALLA DE L’EBRE Este any 2013 es commemora el 75è aniversari del fet d’armes més ressonant de tota la Guerra Civil Espanyola. Va ser el 25 de juliol de 1938, dia de Sant Jaume, el primer dels 115 dies que va durar la batalla més llarga de la Guerra Civil Espanyola. Coincidint amb este aniversari, alumnes de 4t d’ESO i de 2n de Batxillerat han participat en dos sortides pedagògiques encaminades a aprofundir en el coneixement de la Batalla de l’Ebre i de la Guerra Civil Espanyola a través de la visita in-situ d’alguns dels seus espais més emblemàtics i que tenim a tocar d’aquí on som. Efectivament, el Poble Vell i el Centre d’Interpretació “115 dies” de Corbera condensen el més essencial, cada un a la seua manera, del que va passar aquelles jornades. La cota 402, situada al costat mateix de Corbera, i la línia de Mas d’en Grau són balcons des d’on es divisa Gandesa, objectiu primordial dels desesperats esforços de l’Exèrcit de l’Ebre els primers dies de la batalla. El general Vicent Rojo va concebre una operació militar amb tres objectius fonamentals: en primer lloc, aturar l’ofensiva franquista sobre València; en segon lloc, aconseguir un ressò que elevés la decaiguda moral de l’exèrcit i la rereguarda republicans i que, de pas, incrementés les simpaties internacionals cap a la causa republicana; finalment, en tercer lloc, mirar d’allargar la guerra el màxim possible, no amb la intenció de dilatar l’agonia republicana, sinó per fer-la coincidir amb l’inici d’un previsible conflicte europeu davant la política expansionista de l’Alemanya nazi, i així obtenir d’una vegada per totes el cop de mà de les democràcies occidentals, imprescindible per poder guanyar la guerra. El que és important comprendre de la Batalla de l’Ebre és que, per més que en els plans de l’ofensiva es contemplessin objectius militars de gran envergadura (fins i tot el d’unir Catalunya amb la resta d’un territori republicà dividit en dos des de l’arribada dels franquistes a la Mediterrània a mitjans d’abril de 1938), el sentit comú indicava que, amb un riu a l’esquena, amb els problemes logístics que això suposaria per a l’exèrcit republicà, l’abast territorial de l’empresa havia de ser forçosament limitat. Tot just depenia del temps que necessitessin els franquistes per armar una línia defensiva infranquejable, atenent la seua manifesta superioritat. Per tant, la Batalla de l’Ebre es va concebre més com una batalla defensiva que no pas ofensiva. De fet, la iniciativa republicana va durar poc més d’una setmana, i ja a principis d’agost començarà la contraofensiva franquista, que no s’aturarà fins al 16 de novembre, quan els nacionals tornaran a recuperar la mateixa posició que tenien abans de començar la batalla, justament a la línia definida pel marge dret del riu Ebre. Se sabia que Franco era un militar que defensava la vella estratègia de recuperar abans el territori perdut que prendre la iniciativa per un altre cantó. Ja ho havia fet abans a Belchite, o a Terol, poc importa. També era presumible que Franco aprofités que el bo i millor de l’exèrcit que defensava Catalunya es trobava a la bossa de l’Ebre. Assestar-li un cop dur minaria
8
definitivament la seua capacitat. Es tractava de fer-li creure que acceptant l’oferiment podria guanyar la clau que li permetria obrir la porta de Catalunya de bat a bat. Està clar que davant la més que previsible derrota de l’exèrcit republicà si les coses continuaven així, s’imposava el lema “Resistir es vencer” del que aleshores era el president del govern espanyol, doctor Negrín. Resistir volia dir allargar la guerra fins l’esclat del ja esmentat conflicte europeu, única esperança de salvar la vida de l’agonitzant República Espanyola. És en este context que a finals de setembre, en plena Batalla de l’Ebre, es va produir allò que els republicans no en volien ni sentir a parlar: no hi hauria de moment cap conflicte obert entre les democràcies occidentals i l’Alemanya nazi. Els acords de Munich van ser la rúbrica de la política de claudicació occidental davant l’expansionisme germànic. Es permetria que Alemanya s’annexionés la regió txeca dels Sudets per allunyar el fantasma de la guerra. L’ajut desesperadament necessari per a la República continuaria vetat per la fal·làcia de les democràcies europees. Així doncs, no va ser el desenllaç de la Batalla de l’Ebre, sinó esta decisió de despatx, presa de comú acord entre britànics, francesos, alemanys i italians, més per por d’alguns que per convicció, i que després es convertiria en paper mullat, el que va condemnar definitivament la nostra República.
Alexis Pascual, professor d’Història
Per a mi, com per a la majoria dels meus altres companys de classe, amb la fi del curs passat va acabar el nostre viatge per l’Institut. Per això, m’agradaria fer-vos arribar unes paraules que intenten explicar tot el que han suposat, per a mi, tots aquests anys. Als dotze o tretze anys, un potser no valora, o simplement no n’és conscient de l’oportunitat que té a les seves mans: tenir el dret a estudiar. Però crec que amb el pas dels anys te n’adones i arribes a valorar molt aquesta oportunitat, tot i que potser alguns cops no l’has sabut aprofitar. L’institut, a part de ser un centre d’ensenyament, ha estat realment una escola de vida. He après moltes coses, però sobretot valors que trobo fonamentals perquè el dia de demà puguem arribar a ser persones dignes. Tots sabem que els anys de l’institut és una edat complicada, en què veiem el món girar i nosaltres encara no hi hem trobat el nostre lloc. Moltes vegades som inconscients de l’oportunitat que tenim a les nostres mans i que sense anar més lluny, els nostres
EL MEU VIATGE Viatge a Ítaca Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca Has de pregar que el camí sigui llarg, Ple d’aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, Que siguin moltes les matinades, Que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, I vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca, Has d’arribar-hi, és el teu destí, Però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, Que siguis vell quan fondegis l’illa, Ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, Sense esperar que et doni més riqueses. Ítaca t’ha donat el bell viatge, Sense ella no hauries sortit. I si la trobes pobra, no és que Ítaca T’hagi enganyat. Savi com bé t’hauràs fet, Sabràs el que volen dir les Ítaques. Lluís Llach (basat en un poema de Kavafis)
9
pares o avis no van poder tenir en el seu moment. Per tot això, crec que hauríem d’aprendre a valorar tot el que se’ns ofereix perquè en els temps que corren potser que això s’acabi convertint en tot un luxe. (Espero que no!) Júlia Urgell, alumna de l’Institut Terra Alta (2005-2011)
MARIA PILES La Maria porta sis anys ensenyant física i química. No sempre ha tingut clar que volia ser professora però el que si que ha tingut clar és que des de petita ha volgut estudiar químiques, ella volia treballar en un laboratori de química sobretot en la indústria alimentària. Com ja sabeu la Maria el curs que ve no estarà al nostre institut que li han donat plaça a València . Li ha agradat molt estar al l’institut de Gandesa, que li agrada els alumnes, que s’ho ha passat molt bé i ha pogut donar classe com ha volgut. Li dona pena marxar, però per l’altra banda estarà més a prop de la seva família al nou institut.
Fins la nit ens van deixar bastant temps lliure abans d’anar pels carrers de Cocentaina amb tubs per fer percussió. Ens vam trobar un gran escenari, que estava a una plaça, on van començar a tocar música amb cubs de brossa a un escenari, i la resta de músics tocaven des d’un edifici als balcons.
COM SONA L’ESO Molts us preguntareu com és Com sona l’ESO, doncs bé, aquí porto la meva opinió i tot el que va passar durant els 3 millors dies que he passat fins la data. Per a mi, Marc Grau i per a la Júlia Sabaté, tot va començar amb un càsting, jo vaig fer el de rap, i la Júlia de ball. Jo no vaig tenir la mateixa sort que ella, però me n’alegro de que ens agafessin almenys a un dels dos. El dimecres 8 de maig del 2013, vam agafar un bus des de Gandesa fins Cocentaina, van ser unes 4 hores de viatge. Només arribar vam muntar les tendes de campanya, seguidament del primer assaig, no sé els altres, però per la meva part estava molt nerviós per si m’equivocava.
10
Després del concert amb tubs, va arribar la nit i amb ella el Offestival, amb la participació de ‘’Barrumballa’’, ‘’Els Moniatos’’ i ‘’Malnom’’, que van tocar fins les 3, a partir d’aquella hora havíem d’anar a les tendes, i allà decidir si volíem parlar una mica o dormir.
tothom preparat per cantar el que ens havíem aprés durant tant de temps. El concert va ser un èxit, de tornada a les tendes tothom es va animar i vam començar a tocar i a cantar per els carrers de Cocentaina. Fins que vam arribar i va començar la Revetlla, quan va acabar tothom en volia encara més, així que uns pocs van començar a tocar instruments i a cantar, només alguns pocs van aconseguir dormir.
El segon dia, no entenc com, però tothom es va despertar aviat, segurament ni havien anat a dormir. Era hora d’esmorzar i ens van donar llet, sucs i coses d’una pastisseria del poble.
Després de l’última nit s’apropava l’últim esmorzar i l’adéu a les persones que havies conegut allà, ningú volia que s’acabés, tothom en demanava més.
Va començar el primer assaig, va durar unes 2 hores, com tots, i després ens van donar més temps lliure. Anàvem inspeccionant Cocentaina, un poble molt bell.
Marc Grau
Després de dinar, vam fer el primer assaig a l’escenari on es feia el concert. Va ser una mica cansat, perquè picava molt el Sol i havíem d’estar drets.
XAVIER MATHEU Fa deu anys que el Xavi està dedicat a l’ensenyament de educació física. Sempre ha tingut clar que ho volia fer, de petit volia ser esportista en general. Al Xavi li agrada estar al nostre institut perquè hi ha moltes i bones instal·lacions i materials. Ha estat en uns 15 instituts abans del nostre. Li agradaria seguir ensenyant aquí l’únic que està a uns 35 minuts en cotxe. El que més li agrada d’aquí és l’ambient de poble i el caràcter de la gent de les Terres de l’Ebre.
Després vam retornar al campament base, però ens van donar més temps lliure fins l’hora de sopar. A la nit van fer ‘’Com canta l’ESO 2013’’, que és un concurs de cant en el que participen 10 alumnes seleccionats. A les 3, com el dia anterior, ens vam anar a dormir. El tercer dia i últim, vam començar amb un esmorzar de part dels de Cocentaina, seguidament del primer assaig del dia, que va ser a l’escenari, tot va anar bé. Després ens van donar més estona lliure, seguit d’anar a dinar. Tot anava bé, després de l’últim assaig, la majoria de la gent estava nerviosa pel concert de la nit. Fins que va passar el que havia de passar,a l’hora del concert, ja
11
TRADIJOC El darrer dia 23 de maig de 2013 varem celebrar
un
altra
edició del Tradijoc a Flix. El Tradijoc pel qui no el conegui és una trobada de diferents centres educatius que té
com
entre
a
finalitat
altres
de
participar a traves del joc com a element integrador.
Aquesta
activitat va dirigida als alumnes de primer d'ESO. Hi van participar els centres de secundària de Flix, Móra d'Ebre i el de la Terra Alta, l' institutescola de Batea i el centre Jeroni de Moragues de Móra d'Ebre amb un total d'uns 230 alumnes. El Tradijoc s'està convertint en un clàssic, una activitat consolidada i esperada cada curs escolars. Veure 200 alumnes de centres diferents participant del joc com a element integrador et fa donar comte de la riquesa que tenim. El joc forma part del nostre desenvolupament com a persones i participant en activitats lúdiques fa que et coneguis millor. La seva dinàmica consisteix en la creació de diferents grups barrejant alumnes de cada centre educatiu. Cada grup es distingeix dels altres pel color de la samarreta. Enguany érem uns quinze grups que a la vegada es varem distribuir en tres zones. A cada zona hi havien uns cinc jocs. Tot el matí, sense parar , jugant jugant sens va passar molt rapit. Qui més qui mes va fer un nou amic i va jugar a jocs de sempre. Només ens queda esperar al proper any. Jordi Hernández, professor d’Educació Física
12
JORNADES CULTURALS PILAR ONGAY
Aquest any les jornades culturals han pres el nom de la nostra companya Pili Ongay. Continuem trobant-la a faltar i no caurà mai en l’oblit. És per això que reafirmem el seu record a través de les jornades culturals, que des d’ara seran les Jornades Culturals Pilar Ongay. Aquest curs es van planificar un seguit d’activitats que van conjugar la celebració de Sant Jordi i la consideració d’Escola Verda. Tallers, xerrades, treballs dels alumnes, concursos literaris...L’acte central va ser el lliurament dels premis als concursos en el qual vam poder comptar amb la presència de la família de la Pili. Entranyable. Una abraçada molt forta per ells i un gran reconeixement cap a la seva humanitat.
13
ALUMNES DE PRIMER D’ESO LAIA ANTOLÍ
PAU BOIRA
MARIA PUEY
A la Laia del 1.4 li hem preguntat com s’imaginava l’institut abans de vindre, i és més o menys així com pensava. El que li agrada més de l’institut és veure i estar en els amics d’altres pobles, i el que li agrada menys és el dinar del menjador i els exàmens. També li hem preguntat si troba a faltar algo de l’escola, i ha dit que si que troba a faltar a les amigues. Trau bones notes, i li agrada totes les assignatures iguals, apart de dibuix que és la seva preferida. La Laia pensa que un full d’incidències és greu depenent de la incidència. Ha fet molts amics i amigues que no coneixia d’altres pobles abans de vindre a l’ INS Terra Alta.
El Pau abans de vindre s’imaginava l’institut més gran del que és. Li hem preguntat que és el que li agrada més de l’insti, i que li agrada menys, i ha dit que el que més és el patí i el que menys és anar a l’aula de dibuix. No troba a faltar a res de l’escola, i trau bones notes. La matèria que li agrada més és educació física i la que li agrada menys és dibuix. El Pau pensa que un full d’incidències és dolent. Ha fet molts amics des de que ha vingut a l’INS Terra Alta sobretot d’altres pobles.
Com als seus companys li hem preguntat a la Maria com s’imaginava l’institut abans de vindre, i ella ho imaginava més gran en molta més gent, i no és així. El que li agrada més de l’institut en estar els amics, i el que li agrada menys són les classes. No troba a faltar a res de l’escola i trau bones notes. La matèria que li agrada més és ciències naturals i la que menys són les mates. Ella pensa que un “parte” és greu depenent del motiu. I la Maria ha fet molts amics que no coneixia abans de vindre a l’institut de Gandesa.
14
PRIMER CONCURS DE NARRATIVA RÀPIDA Modalitat Castellà. Guanyador: Enric Domínguez Cuartilles. ¡Pobre araña! Tan pequeña que era y no se imaginaba terminar así. No cuando tenía tantas cosas por vivir. No cuando ún no sabía que era el amor o no se había movido nunca de su zona de vida. Pero aunque no se lo imaginase, acabaría así. Estaba atrapada en una gélida tela que brillaba como los más bonitos diamantes que existían. Aunque estaba ya en sus últimos pensamientos, seguía pensando cómo aquella majestuosa araña podía utilizar esa obra de arte como una sartén de moscas. Quería escaparse de aquella trampa, pero a la vez quería quedarse para admirar aquella tela elaborada por un frágil hilo unido entre sí tan majestuosamente como el más puro copo de nieve. Mientras la mosca dirigía sus pensamientos al sitio donde estaba atrapada y moriría, la araña se acercaba muy paulatinamente y con paso elegante hacia donde se encontraba su desgraciada presa. Le asombró mucho que la mosca, ya en sus últimos minutos de su corta vida no prestara la más mínima atención los gestos que hacía la araña, ya que ahora pensaba en aquel chico que conoció de pequeña. Finalmente, ya decidida, la araña se lanzó sobre la mosca y empezó a devorarla lenta y ferozmente. En aquel momento, l mosca vio pasar a una criatura como ella y que reconoció enseguida, era el chico del pueblo. Y ya sin darse cuenta, mientras pensaba en aquel chicotón tímido y reservado, empezó a solo ver la negra oscuridad apoderándose de su cuerpo ahora ya sin vida.
Modalitat Català. Guanyadora: Míriam Clua Folqué. Eren aquells càlids dies d'hivern, freds que amb prou feina es veia el sol. El terra era cobert de neu, i l'aire d'una espessa boira. Recordo aquells dies com una guerra, com una matança per als de la meva raça. Eren destructores, assassines. És clar al ser ple hivern, no tenien gran cosa per a menjar. I ens va tocar a nosaltres, em dol moltíssim pensar en aquells temps, perquè no vull que torni a passar. En aquella època gairebé no podia volar, perquè amb la boira no veia res o es mullaven les ales i no podia moure'm. Ja anava amb compte per a què m'enxampessin, però va ser aquell tres de gener que em van enxampar però per sort vaig poder sortir. Estava jo tota sola, passejant, anant a casa d'una de les meves germanes. I aquelles bruixes, les aranyes, em van enxampar, i em van posar a una teranyina. No sé si es pot dir teranyina perquè allò era horrible, ni menjar, ni moure'm, sols veia com aquelles aranyes es menjaven a les meves amigues.
15
Em van arrencar les ales, allò va ser una humiliació, la meva major humiliació. Feia fred, no menjava, es reien de mi, i no tardaria gaire a morir, però tenia molt clar que si moria era per ser com era i estava orgullosa de ser una mosca. Però la meva vida era una fracàs, la meva germana havia mort, mai havia tingut un amor, els meus pares també es van morir, no tenia res... I plorant i pensant això em vaig adormir. A mitja nit algú em va despertar, però amb la foscor sols veia una silueta d'una aranya! Mare meva, estic perduda, tan promte m'havia de passar? Em vaig posar a plorar. Una veu molt gran em deia que em calmés i que callés, em volia salvar! De sobte vaig deixar de plorar. Ell que estava fort, em va traure de la teranyina, li vaig donar més de mil i una gràcies, una aranya m'havia salvat la vida! Em va acollir a seva casa mentre es desgelés la neu i les aranyes acabessin de passar gana. A ell, ha sigut el meu amor. I ja que tot s'ha de dir, ja que no tenia ales em vaig dedicar a la natació, i la veritat és que em va anar molt bé, he sigut la que ha tingut medalla de plata a les Mosquilimpiades. I a dies d'ara, als meus vuitanta anys puc disfrutar de dies de colors plens d'aromes de flors i mil coses. Després d'èpoques fosques vénen les de mil i un colors.
VIATGE A PRAGA El dia 10 de Juny a les 3:00h de la matinada, els alumnes de quart d’ESO vam posar rumb a un viatge direcció a Praga, la capital de la República Txeca. A les 7:45h del matí vam agafar l’avió des de Barcelona cap a la ciutat. Vam arribar allí sobre les 10:30h del matí. Des del primer moment, ens va sorprendre molt la quantitat de vegetació que hi ha, tot cuida’t i molt net. La pluja ens va acompanyar durant tot el dia, però no ens va impedir que gaudíssim dels diferents edificis de la ciutat. Durant els dies, vam anar a diferents parts, amb un canvi de temps molt bo, amb molt sol i pocs núvols. Praga es caracteritza molt per les esglésies, de diferents estils com Barroc o Gòtic, entre molts d’altres. Són molt emblemàtics i bonics de veure, sobretot pels petits detalls i formes úniques que ho composa. També hi ha altres edificis com la famosa “casa danzante”, o el Castell. Apart de les visites turístiques, també vam tenir el nostre temps lliure durant els dies, i la nostra estona per gaudir de les nits. El dia 14 de Juny a les 21:00h, vam agafar l’avió cap a Barcelona, i vam arribar a Gandesa més o menys a les 3:00h de la matinada. Encara que ens va passar molt ràpid, tots ens hem quedat amb un bonic record d’aquest viatge, i el repetiríem una i mil vegades més.
16
MAR GARCÍA BUENAFUENTE Encara recordo quan, cursant Primer de Batxillerat, tots els professors ens parlaven del Treball de Recerca i de la importància d’aquest. Certament, i gairebé sense adonarnos-en, ja ens trobàvem davant del gran repte d’enfrontarnos a la realització d’un treball de caire tan significatiu. Els dies van transcórrer i va arribar el moment d’escollir allò que volíem investigar durant un període de temps tan llarg. Personalment, sempre he pensat que el més aconsellable és triar alguna cosa relacionada amb l’esfera cultural de la pròpia regió i que, en conseqüència, sigui quelcom abastable en qualsevol moment. Així doncs, un cop seleccionat el Jutjat de Gandesa com a tema central del treball, vaig haver de considerar la perspectiva des de la qual el volia enfocar, i fou així com vaig prendre la ferma decisió de fer recerca principalment sobre la seva història i el seu partit judicial, així com una petita part de la seva actualitat més recent per tal de completar-lo més satisfactòriament. D’entrada, aquest treball començava bé, ja que era un tema que em motivava molt i, a la vegada, estava relacionat amb allò que vull estudiar. A principis d’estiu vaig decidir començar a cercar informació consultant els arxius històrics del jutjat de Gandesa. La consulta d’aquests és de difícil accés, motiu pel qual vaig haver de buscar altres mètodes de recerca, com són les publicacions periòdiques de l’època històrica que analitzava o fonts orals, com la de l’investigador Anton Monner. Així doncs, hi vaig dedicar un gran afany i molta paciència. Després d’entregar-lo, només restava preparar la presentació oral: un gran desafiament per a tots els alumnes de segon de Batxillerat El treball va arribar al seu terme i vaig poder gaudir de la presentació pública, tot i que amb certa angoixa. Ara bé, un cop vaig començar a parlar, una gran seguretat em va dominar i vaig advertir que calia defensar “El jutjat de Gandesa a l’època contemporània” tant com meritava. A la resolució de la totalitat del treball, va seguir la notificació de les qualificacions obtingudes, per les quals em vaig sentir satisfeta. Conseqüentment, el tutor em va aconsellar presentar-lo a diversos premis, fet que m’ha concedit una menció honorífica per part de la Universitat Pompeu Fabra. A tall de cloenda, m’agradaria agrair al meu tutor, Josep Mateu, l’ajuda que m’ha prestat, així com als meus pares i d’altres professor que també han fet possible que aquest treball hagi arribat tan lluny i hagi assolit mèrits com aquests. En darrer terme, m’agradaria desitjar molta sort i instar a tots aquells que els toca realitzar-lo aquest curs a esforçar-se tant com puguin per tal de poder gaudir de la feina ben feta.
17