Curs 2010-12; Revista 11

IES DAMIÀ HUGUET REVISTA 11

curs 2011-2012

Pàgines uep!

Viatge d’estudis de segon de batxillerat a Viena pàg. 12 Secció especial dedicada a la llengua catalana, pàg. 3

Hauríem d’instal·lar una màquina de preservatius a l’institut? pàg. 20

Recomanacions de llibres per Sant Jordi, pàg. 22 Viatge d’estudis de quart d’ESO, pàg. 9

Deva Miró, campiona de taekwondo, pàg. 16

2

PRESENTACIÓ

PÀGINES UEP

PÀGINES UEP!

IES DAMIÀ HUGUET Camí des Revellar s/n Codi Postal 07630 Tel. 16 00 85. Fax 16 00 85 Correcció lingüística: Maria del Mar Barceló, Magdalena Juan, Margalida Mayol, Antònia Serra Maquetació: Jaume Lladó.

Fotografia: Agustina Sánchez, Sion Vadell Col·laboradors:

Mercè Adrover, Miquel Àngel Adrover, louba Aissaoui, Sebastiana Alcinas, Isabel Amor, Sílvia Barrera, Blai Bonet, Neus Bonet, Josep Lluís Buades, Michelle Bukowska, Bàrbara Cancino, Aina Chaves, CNL, Llucia Coll, Antoni Fernández, Hasnae Laaraj, Aina Ma. Lladó, Jaume Lladó, Josep Maria Llompart, Michelle Loaiza, Juan J. Molina, Pep Mora, Ovidi Motllor, Hayat Ouardi, Allisson Ortiz, Processos de Conmunicació de 2n d’ESO, Lizbeth A. Pucha, Jenniffer Vega, 4t ESO B, 4t ESO B-C Plàstica Dipòsit legal: PM. 1653-2010

PÀGINES UEP! vol ser una publicació independent i plural. Els articles reflecteixen l’opinió exclusiva de la persona que els signa. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat,PÀGINES UEP ! es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès per a la comunitat educativa.

CURS 2011-2012

EDITORIAL

Treu la llengua

Les societats són cada cops més diverses i complexes. El fenomen de la globalització no ha comportat només la mundialització del comerç i la producció, sinó que també ha fomentat els deplaçaments de població. Avui dia l’homogeneïtat cultural i lingüística pràcticament ha deixat d’existir. Al número passat de No Diguis Dois, per exemple, contàvem que a Mallorca es parlen més de cent seixanta llengües.

La gestió d’aquesta complexitat social es pot fer de diferents maneres, que bàsicament responen a dos models: el model multicultural i el model intercultural. La multiculturalitat fomenta la convivència de les diferents cultures que comparteixen el mateix territori i el seu desenvolupament independent.

Altrament, la interculturalitat es basa en la permeabilitat de la cultura històrica del territori i la seva obertura als trets identitaris dels nouvinguts, alguns dels quals són incorporats per la població d’acollida a fi de conformar una societat únic i cohesionada.

El primer model ens duu a una societat fragmentada, amb poca consciència col·lectiva. El segon model, si es fa bé,

permet la integració progressiva dels nouvinguts sense obligar-los a perdre les seves arrels.

Nosaltres som partidaris de la interculturalitat. Des del respecte a la identitat pròpia de tots i cadascun dels mallorquins, tant si són autòctons com d’incorporació recent, volem que tots junts ens sentim membres d’un mateix poble, sense divisions. I volem que el català, la llengua pròpia de Mallorca sigui la llengua comuna que permeti la comunciació d’uns amb altres. Per això, el nostre centre, i molts d’altres, s’ha adherit a la campanya Treu la llengua, perquè no volem que ens separin perquè parlam llengües diferents. Volem que tothom mantengui i cultivi el seu idioma, però que entengui que necessitam una llengua per comunicar-nos uns amb els altres i que aquesta, com no pot ser d’altra manera, ha de ser la que parlam els mallorquins des del 1229.

Si penses com nosaltres, tu també pots treure la llengua.

Per cert, dia 29 de març, quan feia vaga un 60% del professorat, membres de l’IBISEC retiraren el llaç penjat a l’institut.

ESPORT

El Barça, el millor equip del món

El Barça és el millor equip del món perquè té un gran palmarès, a més, té un planter perfecte, un joc de tranquil·litat i de toc de pilota i finalment un entrenador que sap el que fa.

Al llarg de la seva història ha guanyat quatre "Champions", vint-i-cinc Copes del Rei i quatre Lligues. El millor èxit, sens dubte, va ser quan en un any ho va guanyar tot.

Té una pedrera d'escàndol,

l'equip titular compta amb més de vuit jugadors formats a casa, i constantment n'hi entren de nous.

El seu esquema de joc consisteix a passar-se la pilota tranquil·lament, i a tenir-ne la possessió el major temps possible. L'entrenador va ser abans jugador de la casa i sap quina alineació convé i quina és la tàctica que cal posar en pràctica a cada partit.

Definitivament el Barça sap com

ha de jugar, té una afició que l'anima i també sap perdre.

Estimat Xavi Hernández, T'envii aquesta carta perquè hi ha gent que no t'aprecia com a jugador de futbol, però per molts d'altres ets el millor del món amb diferència.

Aquest any sé cert que pots guanyar la Pilota d'Or, la teva situació és immillorable perquè la teva posició enmig del camp

és de repartidor de joc, cosa per altra banda molt difícil de fer.

Juga com saps i ben segur que guanyaràs!

Cordialment

Josep - Lluís Buades Clar, 2n ESO D

PD: Em publicaran aquest escrit a la revista de l'institut, tothom llegirà la meva opinió.

TREU LA LLENGUA

CURS 2011-2012

PÀGINES UEP!

3

El curs passat l’alumna de segon de batxillerat Sílvia Barrera, assessorada pels professors Eudivigis Torres i Montserrat Alcaraz, va fer un treball d’investigació sobre Damià Huguet, el poeta que dóna nom al nostre institut. El va presentar als Premis d’Investigació UIB per a alumnes de Secundària i va resultar guardonada. Ara us el presentam dins aquesta secció dedicada a la llengua.

La poesia de Damià Huguet

Llengua de call vermell

Damià Huguet Roig va ser un campaner polifacètic, dedicat especialment a la poesia; tot un gran autor de la literatura característica de les Illes Balears, i en el seu conjunt, de la literatura catalana. Damià Huguet topà amb el problema en què es veia submergida la producció literària autòctona de les Illes Balears, especialment de Mallorca, ja que era considerada un subgrup, una mena de bloc o subsistema a part dins de la literatura catalana, cosa que significa que la seva integració plena dins el conjunt major de la tradició catalana restava, i resta encara, com una qüestió pendent.

Seguint aquesta línia i per tal d’apropar-nos una mica més a la concepció poètica de Damià Huguet cal destacar la importància de l’Escola Mallorquina, el nucli temàtic de la qual esdevé una mena de fil conductor cap a la poesia de Damià Huguet. Pensem que si bé amb interpretacions i influències diferents hi ha una comuna mirada cap al paisatge, tant en l’Escola Mallorquina com en la poesia de Damià Huguet. Per tant, es fa evident la influència de la producció literària dels autors illencs durant el modernisme.

Cal subratllar també la importància de l’arribada a la nostra literatura del moviment artístic europeu amb el qual se superà la crisi del classicisme propugnada per la Il•lustració per donar pas, ben entrat el segle XIX, al Romanticisme, un moviment basat en l’art de l’expressió del nucli més sentimental, emocional i reivindicatori de l’ésser humà, del món interior del propi autor, que fa servir el paisatge

i, en general, la naturalesa com una mena de suport metafòric a aquesta expressió de l’inefable, a aquesta plasmació intuïtiva d’allò que suposadament no es pot atènyer. Ja iniciat aquest moviment a finals del segle XVIII a Alemanya i a Anglaterra, es fa evident el retard amb què va arribar a Espanya i, més concretament a Catalunya i a les Illes, també a causa del consuetudinari tancament hispànic envers tota innovació arribada des d’Europa. Per tant, la demora amb què arriben els corrents artístics a la nostra literatura és clara. En el cas del Romanticisme, tot i que només es tracta d’un segle de diferència, el moviment arriba amb una forta distorsió respecte dels postulats romàntics genuïns.

Els autors de l’Escola Mallorquina adoptaren el tractament romàntic de la naturalesa i del paisatge, però amb una gran diferència amb què Damià Huguet, posteriorment, romp definitivament: van convertir la naturalesa en verger harmònic que idealitzava la fesomia d’una Mallorca reduïda i en miniatura.

En aquest context, RossellóPòrcel també va dur a terme una mena de renovació en el tradicional i rutinari paisatgisme cultivat per l’Escola Mallorquina.

Confirmà l’entrada de la literatura catalana en la modernitat i va ser el primer a introduir el simbolisme i l’expressionisme en el tractament del paisatge, fet que el convertí en el primer poeta mallorquí que incorporà l’escenari urbà al repertori paisatgístic, tot i que des

d’una perspectiva allunyada de la ciutat galant i burgesa típica del noucentisme.

Tots aquests canvis tenen, en el seu conjunt, una llarga influència en les lleves poètiques següents, la qual, al seu torn, esdevé el camí a seguir per arribar al cor de la poesia de Damià Huguet, un camí que ell mateix romp en abandonar la plasmació en la seva poesia d’un paisatge mallorquí reduït i en oblidar el món urbà per tal d’inclinar-se pel paisatge pla, el més rural i pagesívol que tant caracteritza el sud de Mallorca i, concretament, el migjorn on va créixer.

Damià Huguet neix al 1946 i forma part del bloc de la literatura catalana dels anys 70 i 80 que s’estén fins a l’actualitat. No va topar de ple amb la Guerra Civil, però sí que li tocà viure les conseqüències que se’n derivaren, entre les quals, la dictadura franquista. Damià Huguet va coincidir, pel que fa a la temàtica, amb Josep M. Llompart, que també adoptà com a nucli temàtic el tractament del paisatge entre els seus temes predilectes; i Miquel Bauçà.

En aquest context, cal destacar que Damià Huguet no considerava la poesia com un instrument de res, no la tractava com un mer mitjà , sinó que en si mateixa constitueix una subversió, una revolta. La poesia no expressa, sinó que implica la confrontació amb l’ordre establert i amb les certeses que pugui haver construït el mateix poeta al llarg de les experiències de la seva vida.

Bàsicament, es tracta d’una mena de matís que va des del figurativisme polititzat

característic de la segona meitat dels anys seixanta fins a l’abstracció experimental o llibertària dels poetes agrupats entorn de revistes o editorials com va ser la mateixa Guaret, que fou fundada per Damià Huguet el 1976 juntament amb Josep Albertí amb l’objectiu de donar a conèixer aquells autors considerats minoritaris amb afany revolucionari i crític envers l’ordre vigent i amb l’esperança d’acabar definitivament amb la literatura renaixentista.

Tant Damià Huguet com els seus coetanis, malgrat les seves diferències que caracteritzen la seva producció literària, comparteixen una sèrie de trets que els fan formar part d’una mateixa generació: tots ells, en menor o en major mesura, consideren la poesia i la literatura com una via d’intervenció artística, però també política i social. És evident que tots adopten una actitud crítica davant el règim dictatorial de Franco amb tot el que comporta: l’obligació del silenci i l’amnèsia col•lectives, les desigualtats socials, les ferides sense cicatritzar de la Guerra Civil, la falta de llibertat, sobretot de pensament i d’expressió, les restes de la dura repressió que patí el poble català i les regions més nacionalistes, etc.

Per tant hi havia entre els autors una necessitat de reaccionar contra la situació vigent del país, sobretot, per reivindicar la llibertat, especialment, la d’expressió i de pensament, també en català. Bàsicament tots compartien el mateix afany de ruptura i de transformació del sistema, un caràcter inconformista amb la realitat característic del romanticisme.

La formació autodidàctica, sobre la qual Damià Huguet va insistir, també fou un tret comú entre els autors.

L’escriptor campaner es

4

PÀGINES UEP

començà a interessar per la literatura, com digué en una de les seves entrevistes realitzades per l’escriptor Sebastià Alzamora, arran de les tertúlies que realitzaven els horabaixes a Campos, ja que a Palma eren prohibides.

En aquest aspecte, Damià Huguet constitueix un cas modèlic d’artista que aconsegueix suplir la manca de formació a través d’una combinació perfecta d’intuïció, imaginació i sentit pràctic.

Una vegada contextualitzat Damià Huguet en l’època que visqué i en la generació de la qual formà part, ens endinsarem grosso modo en la seva rompedora poesia de la tradició mallorquina i citarem les importants influències que va rebre de poetes anteriors, com fou Blai Bonet. Tot i així, cal destacar que poetes com César Vallejo despertaren en Damià Huguet l’interès pels moviments d’avantguarda, especialment pel surrealisme, i, concretament Buñuel li confirmà la forta i necessària relació entre literatura i cinema i l’impulsà des del surrealisme parisenc més lliure i llibertari cap al nou cinema europeu.

Mereix un tractament especial la influència que exercí Blai Bonet (1926-1997) sobre el nostre autor, ja que fou una figura literària cabdal en la trajectòria vital i artística de Damià Huguet i, fins i tot, podríem afirmar que constitueix la base de la seva formació com a poeta. De fet, és considerat el seu mestre, i Damià Huguet el seu deixeble.

A partir d’aquest mestratge, tant el nostre autor com també altres de gran importància com Miquel Bauçà i Tomeu Fiol van aconseguir una obra realment personal.

Els aspectes més rellevants que reflecteixen aquesta relació entre mestre i deixeble són el paisatge compartit i la pròxima concepció ideològica, moral, vital i literària.

Pel que fa al paisatge, Damià Huguet gira els ulls cap al sud, cap a la ruralia de Mallorca i abandona el tradicional

TREU LA LLENGUA

paisatge idealitzat de la Serra de Tramuntana que preferien els autors de l’Escola Mallorquina. Es tracta, per tant, del paisatge de la costa i de la foravila del sud de Mallorca caracteritzat per la seva aridesa, el despullament, la forta presència de l’empremta humana a través de la pagesia, el perfil orogràfic pla i monòton. El mateix enunciat que constitueix el títol del poema Call Vermell ja fa referència a aquest paisatge tan característic i rellevant en l’obra de Damià Huguet, concretament al tipus de terra singular del sud de Mallorca.

Incidint en el tema del llenguatge, Damià Huguet conrea unes paraules plenes d’intensitat semàntica que reflecteixen perfectament el caràcter del paisatge que ell vol mostrar i, també, el del seu pensament, per la qual cosa esdevé un autor molt difícil de traduir. En aquest aspecte hi aprofundirem posteriorment.

Al seu torn, aquest paisatge esdevé l’escenari dels personatges tan característics del món de la pagesia - del qual ell també es considera individu - que habiten la seva obra i sobre els quals aboca tota la seva ideologia, moralitat, la seva visió de la vida i de la literatura en si mateixa. Bàsicament, es tracta d’un material moral i humà que s’estén al llarg de tota la seva obra fins arribar al mite del corral mediterrani.

Campaners, mallorquins, menorquins, eivissencs, valencians, catalans, italians – sards – i grecs compartim i formem part d’un mateix paisatge, d’una mateixa cultura amb bres a París que, en el seu conjunt, Damià Huguet va denominar corral mediterrani. Es tracta d’un paisatge vivencial que té el seu inici a l’entorn de Campos però que s’acaba estenent a tota la Mediterrània, un àmbit en el qual el poeta es reconeix igualment en allò que l’identifica, uns paisatges familiars que li recorden el seu entorn propi natal, i una certa i similar manera de

viure. És en el seu darrer llibre, Vols des d’Orly, on incideix més en el concepte del corral mediterrani. Així com va expressar en una entrevista duta a terme per Sebastià Alzamora, Orly és un aeroport de París, ciutat de gran admiració pel fet que per al nostre autor representa el bres cultural d’Occident, i on ell se situa a si mateix per enyorar el seu poble, la seva illa, i tot el que forma part del seu corral mediterrani.

Per tant, siguem a València, a Grècia o a Sardenya sempre trobarem alguna cosa que ens faci sentir com a casa, existeix una forta interconnexió entre paisatge, persones, sobretot pel que fa al caràcter, i cultura bàsicament pel fet de formar part del mar geogràfic i cultural mediterrani. En paraules del poeta: Només canvia l’idioma, però la manera de parlar de les persones és al capdavall molt semblant. És una comunitat, és evident que es tracta d’una comunitat antropològica cultural, i és la comunitat que jo anomèn “ corral mediterrani”, a la qual jo pertany [...] – Damià Huguet. És en aquest territori paisatgístic i cultural, especialment en els camps de Campos, on Damià Huguet conrea el seu llenguatge que, en el seu conjunt, dóna vida a la seva poesia i al conjunt de tota la seva obra.

Per tant, ens trobem davant d’una poesia caracteritzada per la varietat d’estils i temes: poesia pura, visual, d’avantguarda, eròtica, irònica...; davant una poesia vinculada al petit espai on va néixer i, també, solidària de tota la conca mediterrània que presenta elements comuns, com ho són la base paisatgística, cultural, antropològica i intel·lectual que esdevenen l’essència d’aquest “corral mediterrani”, com ja hem comentat abans.

En les línies posteriors ens submergirem en les paraules que germinen de la terra de Damià Huguet per poder-ne analitzar l’arrel, per

CURS 2011-2012 aconseguir apropar-nos a allò que ens vol transmetre el nostre autor a través d’elles, la realitat que vol expressar, la seva realitat, allò que és.

El lingüista i dialectòleg Joan Veny, també campaner, ja ha aprofundit en l’anàlisi del peculiar llenguatge de Damià Huguet, concretament al voltant d’una de les seves primeres obres, Cinc minuts amb tu. Les seves aportacions resultants d’aquest estudi resten en el pròleg del darrer llibre de l’autor, Les Fites Netes, on destaca, sobretot, un estol de peculiaritats mallorquines que, aquí i allà, esquitxaven l’obra., en paraules del mateix Joan Veny. El lingüista no sols es refereix al lèxic, sinó que també analitza la fonètica, l’ortografia, la morfologia i la sintaxi característica del nostre autor. En definitiva, fa un complet estudi que abasta tots els nivells de la llengua.

La poesia de Damià Huguet està farcida de diatopismes, terme que prové de la preposició grega δια i de l’ètim τοπος, ου ( lloc, territori ), i amb el qual ens referim a les paraules característiques i pròpies d’un lloc concret, en aquest cas de Mallorca i el món lingüístic campaner. El poeta intenta incorporar i convertir a nivell nacional mots i construccions a priori dialectals. Tot i així, té una concepció clara de la unitat de la llengua i segueix estrictament la normativa de Pompeu Fabra a l’hora d’escriure, fins i tot excessiva, segons Joan Veny. Tal com afirma el dialectòleg , en la llengua de Damià Huguet no trobem trets característics de la fonètica mallorquina com la iodització (paia* i no palla) , la vocalització de l davant consonant (auzina*i no alzina) o monoftongacions del tipus –co en lloc de –qua (pasco* i no pasqua), entre altres peculiaritats. També és curiós l’ús de l’article literari en lloc de l’article salat tan característic del dialecte balear.

Per tant, és clar el respecte per la normativa fabriana que

CURS 2011-2012 té Damià Huguet; tot i així, també alterna aquestes formes més estandaritzades amb altres de més dialectals com colzo*, homos*, cru* etc.

Sobretot trobem aquests casos en el lèxic, on ell va innovar més, i on abocà tota la seva personalitat com a mallorquí i campaner.

L’ús de la desinència zero, am, -au del present d’indicatiu i -às de l’imperfet de subjuntiu en la morfologia verbal, així com el canvi de gènere d’algunes paraules com color (la) , l’ús de la variant reduïda del pronom feble en primera persona plural , us, en la morfologia nominal, i l’anteposició del CI sobre el CD en la combinació dels pronoms febles esdevenen trets característics i bàsics del llenguatge mallorquí que construeix la poesia de Damià Huguet.

Entrant ja en el camp més extens i innovador de llenguatge poètic del nostre autor, és a dir, en el lèxic, cal avisar el lector que desconeix Huguet que, per descobrir l’essència de la seva poesia i endinsar-se dins ella, no és vàlida cap tipus de traducció dels diatopismes o de les paraules més insulars i endamianades.

A partir de l’article de Joan Veny, i agafant com a exemple alguns dels poemes que formen Els calls del manobre, especialment els anomenats Recordança, Cant foraviler, Pols als macs, Odissea, Rondalla i Ràbia, analitzarem la llengua més rural i pagesívola de Damià Huguet.

Ens trobem, doncs, davant un llenguatge cuidat, ric, directe, redundant, on es combina el registre més culte amb les dites més populars, un llenguatge bell, pagès, real, complex, senzill. És tan elevada la seva varietat que podríem escriure un poema simplement amb els adjectius que caracteritzen la parla de la seva obra i que donen color i vida a la poesia huguetiana.

Pel que fa als temes que es conreen al llarg d’aquests poemes podem establir-hi una

TREU LA LLENGUA

unitat temàtica: l’escenari de la dura vida pagesa dels treballadors manobres en les terres secanes i de call vermell, especialment campaneres, i la seva ubicació en el conjunt del corral mediterrani de Damià Huguet.

En emprendre la lectura d’aquests poemes ens topem amb la combinació i barreja del llenguatge més poètic i literari amb les expressions més col•loquials i pròpiament mallorquines, com s’observa, per exemple en els següents versos de Cant foraviler: S’estufa la llana en els brancons socarrats amb foc de lluna (24) Se’n va l’agost amb un pegat al cul (28) En aquest mateix camp, també podem citar algunes expressions col•loquials que s’estenen al llarg d’aquests poemes, com per exemple: Passar l’arada davant el mul (vers 7, Ràbia); caic-no-caic (vers 8, Ràbia) ; No callen ni per meco manyats escalivats / la saben llarga, llarga (versos 14 i 15, Rondalla) Redell! (vers 23, Pols als mac); palluts com una rota (vers 16, Rondalla); rep en viu els glops humits dels caps de fava (vers 5, Nu amb el paisatge).

Cal subratllar i donar una gran importància a la presència d’antropònims insulars com Sant Llorenç o Sant Lluc i altres francesos i italians, com són els noms dels escriptors Rimbaud o Pasolini , o el cineasta Jean Vigo, que fan referència a la universal unitat del corral mediterrani i que, juntament amb els topònims característics de la ruralia mallorquina i campanera (Es Trenc, Es Salobrar de Campos, Els Rossells, Ca’n Mandana, o Son Reinés ), irrompen constantment en els versos huguetians.

També ens recorden la utopia del corral mediterrani, que esdevé un lloc de ningú i a la vegada de tots, i els lligams, especialment culturals i paisatgístics, que manté qualsevol llogaret de la costa mediterrània amb tots els espais que formen la seva totalitat, el següents versos de

Recordança: Campos sempre va de call vermell encara que al secà sembrat l’aigua de la pluja manqui.

Lligams amb Nàpols, Provença, Sardenya: tot maror mediterrània. És a dir, malgrat que Campos sigui un poble de ruralia secana i mancat d’aigua, no deixa de ser mediterrani a causa de la forta relació de la fesomia del seu paisatge amb tots els altres que formen l’essència mediterrània i s’inclou, així dins el corral mediterrani; per tant , just pel fet de formar-hi part, també gaudeix d’aquest mar que el banya.

Fent referència als versos anteriors, podem observar que a més dels topònims insulars, en trobem d’altres que al·ludeixen aquest espai més marítim i extens: Nàpols, Provença , Sardenya.

De la mateixa manera, els arcaismes també destaquen en el camp lingüístic que conrea Damià Huguet. Alguns exemples són el verb aidar (ajudar),present a l’expressió aidar l’anyada que apareix diverses vegades entre els seus poemes, com per exemple a Recordança i Menció; flastomar (blasfemar); el mot jovençà, casat de poc; engrunar (esclafar, desfer); balquena que vol dir en abundància i/o reguiu (regadiu), ambdós dialectalismes de Mallorca.

Tot i així, hi ha excepcions: els arcaismes nuu* i/o cruu* , o el mot balear homo*, no són utilitzats per Damià Huguet en la seva poesia, ja que en lloc d’aquests opta per nu, cru i home.

Amb aquesta observació es fa evident, com ja bé hem comentat abans, l’alternança dels dialectalismes amb les formes normatives: Nu amb el paisatge o home que enyora passions i venja odis.

Un altre exemple d’aquest tipus seria l’alternança dels sinònims flastomar i blasfemar (Odis. Temors.

Escorregudes. Blasfèmies.

Mals: vers vint-i-u del poema

PÀGINES UEP

5

Ràbia). Tot i que flastomar i blasfèmies pertanyen a categories gramaticals diferents, és clara l’alternança que se’n fa, ja que mentre en el poema Recordança el poeta fa ús del dialectalisme (flastomar), entre els versos de Ràbia utilitza el mot blasfèmies. Aquest fet lingüístic mostra el domini de Damià Huguet sobre el lèxic, ja que la seva causa no és per una qüestió de rima ni d’estil: No es fien ni van.

Odis. Temors. Escorregudes.

Blasfèmies. Mals.

Damià Huguet recull els cultius lingüístics del camp conreats pels arquitectes de l’herba: es tracta dels diatopismes.

En analitzar els poemes esmentats anteriorment ens hem topat -com segurament tots els lectors de l’obra huguetiana- amb una gran quantitat de lèxic específic i dialectalismes relacionats amb la suor i la dura feina del camp, els treballadors de la terra, la flora i la fauna insulars, etc., que donen color i vida als seus versos. Podem establir la següent classificació gramatical i semàntica: Entre els verbs més rurals destaquen estotjar, aidar (l’anyada), treure (branca), llaurar, adobar, segar, eixorcar i espigolar.

Paral•lelament, cal subratllar els següents mots i expressions: posar rel – observem l’ús de rel* en lloc d’arrel, tots dos normatius, però -, cadufos, foravila, senalló, palluts, trencar branca, maror, saladina, embatol, a cops de càvec, macs, terrosos, arada, talls de gatzoll, llacor, safareig, solc, passar l’arada davant el mul, bístia, destral, aram, reguiu, regruix, call vermell, etc.

A més dels anteriors, cal destacar, sobretot, els verbs boquinar, esbucar, mancabre, eixorcar, els mots cornaló i llobada i , especialment, les paraules derivades com covos – derivat de cove -, genter –gent en abundància, derivat de “gent”-, polseguera –gran quantitat de pols- , pler* en

6

PÀGINES UEP

lloc de plaer, soleller –derivat de “sol”-, nieró –diminutiu de niu – , o corquim – derivat de “corc”.

També podem formar tot un camp semàntic amb la denominació dialectal d’algunes espècies animals característiques tant de les Illes com de tot el conjunt del corral mediterrani. Aquests són alguns exemples: gavinot, cellardes, mosteles, genetes, verderols, passerells vermells, donzelles, grívies , quissó o cus, arpellots. Afegiríem també el tipus de terra específic del sud de Mallorca, el call vermell, terme fortament relacionat amb l’essència rural de Campos.

Damià Huguet també es refereix a aquest tipus de terra secana amb l’expressió que forma el tercer vers del poema Cançó: terra amb febre.

Podem remarcar també tot un grup format per les denominacions amb què Damià Huguet es refereix als arquitectes de l’herba, els protagonistes de l’escenari de la seva obra i mestres del gatzoll i la destral: manobres, foravilers, pastors, artesans, gent de paraula, la pagesia, homes condrets. També cita els trencadors del rocam, obrers i artesans.

La relació d’aquestes paraules i expressions formen part de l’essència dels poemes del nostre autor, són el mirall de la feina i la suor del camp.

Són suficients aquests versos per percebre aquesta idea del treball del sud de Mallorca: Ungles plenes de fang i brins de pi als cabells (Rondalla)

TREU LA LLENGUA

Rovell als colzes / i talls de gatzoll a l’espinada: fusta amarada. (Recordança) Fins i tot, els mateixos títols dels poemes i de l’obra Els calls del manobre reflecteixen aquest sentiment: Pols als macs, Terra destrobeïda, Ràbia.

Fixem-nos ara en els títols dels poemes Odissea i Rondalla, en el contrast que s’estableix entre la història èpica, homèrica i universal que relata un meravellós i mític viatge protagonitzat per l’heroi grec Odisseu i la breu narració popular, llegendària i fantasiosa característica de Mallorca, les Rondalles.

Anteriorment hem dit que fins i tot el llogaret més amagat i arraconat de l’illa és essència del que és per a Damià Huguet el corral mediterrani, i per tant la rondalla també forma part d’aquesta cultura mediterrània, com també la gran obra èpica de la cultura grega que reflecteix un viatge pel pèlag del qual gaudeixen tots els pobles i ciutats que formen aquest lloc utòpic que proposa Damià Huguet ,un lloc de tots i de ningú.

Definitivament, és a causa d’aquest peculiar lèxic que la traducció d’un poema huguetià esdevé dificultosa i problemàtica per al traductor a l’hora de posar en pràctica el seu poliglotisme per tal de traslladar l’esperit de la paraula genuïna a una llengua estrangera.

Tot allò que percebem de forma sensible és traslladat a la nostra ment mitjançant el llenguatge. De la mateixa manera que allò més abstracte,

Entre tanta magror sembla que torni poc el salobrar grisenc que escup fang amb el sol.

El camí que no es veu ignora els macs que hi ha; i la pell de l’estiu cerca els grocs de la pols que clapa els sementers amb un perfum de sal, encalçant el futur amb les pedres d’ahir.

Aquí sense cap vent que esborri l’imprevist l’alè dels ulls no rep el foc que tot ho vol.

Amb el maltemps fa ull la terra que ens convé.

Miram la mar de lluny, i els ponts que ja no hi són; Perquè la sang beurà l’alè del mal que treu, Potser tímidament, com gardènies en flor.

tot i que de vegades resulta difícil, ho expressem a través d’una relació i combinació lògica de les paraules. Com pensem si no és amb una llengua? Per aquest motiu, diem que esdevé el símbol de la nostra identitat, de la nostra cultura i, en el seu conjunt, un tret distintiu que condiciona també el nostre pensament, ja que tota llengua porta al seu interior una concepció ideològica pròpia. Un exemple el trobaríem a l’àmbit cromàtic, els colors: així com nosaltres distingim bàsicament entre “blau marí” i “blau”, la civilització russa entre aquestes dues tonalitats estableix més graduacions .

De la mateixa manera que nosaltres denominem “neu” seguida del seu epítet “blanc”, els esquimals diferencien amb paraules distintes i individuals els diferents tipus de neu.

Llengua i cultura van de la mà, i ambdues influeixen en la nostra manera de pensar.

Per tant, seguint aquesta línia plantegem la següent qüestió: com es traduirien aquestes paraules tan rurals de la manera més precisa possible a una llengua estrangera per tal que la poesia huguetiana surti del “corral mediterrani” i es pugui transmetre a nivell universal el sentiment que hi habita?

Com traduiríem, per exemple, cadufo, pagès, mac, call vermell, entre altres, o expressions com aidar l’anyada o posar rel?

Possiblement es podria trobar una paraula amb un significat similar, però cal establir una diferència notable entre

CURS 2011-2012 significat, que es dota d’objectivitat, i sentit de la paraula en si mateixa, és a dir, el seu esperit, l’essència d’aquesta que recull tot el sentiment que hi aboca Damià Huguet. I no només ens referim a la paraula individual, sinó a la totalitat dels seus versos que, en el seu conjunt, aporten una recreació nova a partir de la combinació de paraules en si mateixes.

El poema Agost del nostre autor, va ser traduït per Montserrat Abelló a una de les llengües més parlades del món: l’anglès. Observem en què consisteix aquesta traducció a la taula adjunta.

Primer de tot, cal dir que la poesia resulta difícil de traduir, bàsicament pel fet que esdevé el reflex de l’interior espiritual de l’autor, i mai no es pot conèixer de primera mà aquest sentiment que el poeta amaga entre els seus versos. I, a més, no hi ha millor expressió de l’esperit d’un home que la de la llengua pròpia.

Cal fer referència també al ritme del poema. Cada llengua té la seva pròpia i bella melodia, per la qual cosa el ritme a l’hora d’escriure, sobretot poesia, és determinat per aquesta musicalitat lingüística. Així, és evident que l’Agost anglès, August, no gaudirà de la sonoritat original de l’Agost català de Damià Huguet. És important comentar que la magror en llengua anglesa és tractada de “petitesa”, així com també cal destacar la manera de traduir salobrar, el concepte de la qual s’expressa en dues paraules slty greyish.

Vull incidir de la mateixa manera en el novè vers: Amb el

Among such meagerness there doesn’t seem to be Much salty greysish ground spitting mud in the sun.

There road that can’t be seen ignores the clobbles there are; and summer’s skin searches for the yellows of the dust sprinkling the fields with its perfume of salt, chasing the future with yesterday’s stones.

Here without any wind effacing the unforseen, Eye’s breath does not receive the fire that covets all.

The bad weather destroys the earth that’s good for us.

We look at the sea far away, and the bridges that are no longer Because our blood will drink the evil’s breath it draws timidly perhaps, like gardenias in full bloom

TREU LA LLENGUA

CURS 2011-2012 maltemps fa ull la terra que ens convé; que és traduït a l’anglès de la forma següent: The bad weather destroys the earth that’s good for us– literalment, “ El mal temps destrueix la terra que és bona per a nosaltres”- . Podem observar que els aspectes clau del vers d’Huguet són la paraula maltemps i, especialment, L’article 6 de l’encara vigent Llei de Normalització Lingüística diu: “El català, com a llengua pròpia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, ho és també del Govern Autònom, del Parlament i dels Consells Insulars i, en general de l'Administració Pública, de l'Administració Local i de les corporacions i institucions públiques dependents de la Comunitat Autònoma.”

Però la reforma de la mateixa llei, que vol promulgar el Govern de les Illes Balears, diu que la nostra llengua, juntament amb la castellana, tenen el caràcter d’idioma oficial, i per tant les dues poden ser emprades per tots els òrgans de Govern i a l’Administració.

Aquest fet potser pot parèixer irrellevant per als milers de despreocupats i inconscients lingüístics amb els quals convivim; per ventura els utòpics defensors del bilingüisme veuen les portes

l’expressió fer ull que en traduirla a l’anglès amb el verb destroy (destruir) ha estat ja interpretada i se li ha atorgat aquest significat a l’expressió genuïna.

Finalment, hem de destacar de l’últim vers la paraula gardènies, traduïda a l’anglès talment però prescindint de l’accent i formant el plural en – as: gardenias.

PÀGINES UEP

En definitiva, Damià Huguet ens transmet una poesia submergida en un sentiment rural, pagès i únic; el mateix sentiment que es converteix en imatge mitjançant l’audiovisual Damià Huguet, corral mediterrani, del company d’estudis Miquel Oliver Adrover, que acompanya aquest article.

Un sentiment d’estimació cap a

OPINIÓ

Avantatges?

del cel obertes, però la realitat és molt més trista: la nostra llengua es veu perjudicada brutalment per la supremacia del castellà imposat per la classe política, una classe política que amb una desorbitada majoria absoluta ofega les darreres espolsades d’una cultura en altre temps esponerosa, que s’ha anat deixant de banda, darrerament a una velocitat desmesurada, adoptant com a pròpia la “Lengua del Imperio”. Per ventura els promotors d’aquesta forassenyada empresa veuen com llur Ítaca un món similar a la ciutat de Babel, abans de construir-hi la inacabada torre, ço és, amb un monolingüisme semblant al del model estalinista, ja que el bilingüisme no existeix per a

Lo pus bell catalanesc del món

Lentes alzines, maternals figueres, pollancres cristal·lins, dring de font viva, esclarissades ombres de de l'oliva, armat esvalot mut de romegueres, el pomerar pintat, fresques pereres, arrodonida eufòrbia, pleta freda, amb flors l'albó com engruixada seda, roques llises, capblaus, esparregueres, pedra com un liquen, groc com la moneda del temps que calla entre les caderneres, blaus, espigats espígols, llentrisqueres mates enceses, escanya-rossins, fua aturada dels cabridencs pins que s'enfilen amb xiulo a les voreres d'arran de mar, esmusses carritxeres, escambuixades penyes, vent gregal,

aquells que el prediquen, només és una manera, entre cometes, dissimulada d’insultar els aborígens de la topografia local, com un qui vol fer-los entendre que la seva llengua no té cap valor si no és per anar per dins una pleta, o per conversar-hi en la més secreta intimitat de la sala d’estar de casa.

Senyores i senyors, què és aquesta provocació? Sembla mentida que la principal proposta electoral del partit que ens governa fos crear llocs de feina, com diria la caricatura de Jaume Mates a Can Bum, programa de la llavors no censuradora IB3 “Llocs de feina, punyeta!”.

Però quina és la seva manera de fer-ho? Suprimint allò que dóna prioritat als autòctons

Poemes per la llengua

mar:esperit escènic, fonda sal, roques brescades, conques salineres...

Ran de rel com llengua romanial pateix flor el romaní de les caeres.

Blai Bonet (Santanyí, Mallorca, 19261997)

"Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s'escriga o es pense".

Ovidi Montllor

7

la seva llengua, cultura, poble i terra, i cap a tot allò relacionat, que recorda al poeta l’esperit del sentiment mediterrani, el seu corral mediterrani.

La resta, és literatura.

Sílvia Barrera

respecte dels habitants de la “Meseta”? És trist, però és així. Amb la supressió del català com a requisit per treballar per al Govern o ajuntaments cauen tots els nostres drets, un cordovès, per posar un exemple, pot accedir amb la mateixa facilitat a una plaça de secretari a un ajuntament que algú que sigui de la mateixa localitat, multiplicant-se així el nombre de demandants que hi ha per a un mateix nombre de places.

L’única esperança que em queda davant això és que hi ha hagut simpatitzants dels genocides que han sentit la mateixa escarrufada que un servidor davant les destralades pròpies de gent que podria ser definida, en paraules de Toni Martiáñez, com a analfabèsties; aquesta gent, per ventura s’ho pensarà dues vegades a l’hora d’anar a votar. Ja ho diuen que gat escaldat l’aigua freda tem!

Miquel Àngel Adrover, 2n Batx. A

Camí florit

Llevamà, card, fonollassa, rosella, cascall, lletsó, vinagrella, corritjola, ginesta, aritja, fonoll, passionera, cugula, mareselva, safrà bord, floravia, canyaferla, baladre, argelaga, albó, falguera, olivarda, estepa, clavell de moro, coscoll, heura, contell, englantina, vidalba, murta, maimó, cama-roja, campaneta, ravenissa, bruc, guixó (i en l'aire color de vauma l'esgarrifança d'un poll).

Josep Maria Llompart, 1990

8

TREU LA LLENGUA

PÀGINES UEP

CURS 2010-2011

La xarxa

Recursos lingüístics a Internet

Tot i que no tenim la intenció de fer un inventari exhaustiu de recursos, en comentarem qualcuns per obrir camins.

Primer de tot, cal esmentar els diccionaris. La referència normativa de la llengua catalana, és a dir, el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans el trobareu a http://dlc.iec.cat. No deixeu de visitar, tampoc, el http://www.diccionari.cat del Grup Enciclopèdia Catalana, on trobareu la definició d'un gran nombre de paraules i les conjugacions verbals.

Si sou al diccionari.cat, amb un simple clic accediu a la http//www.enciclopèdia.cat. Es tracta d'una enciclopèdia en línia i d'accés lliure. Hi trobareu noms propis, de llocs, mapes, etc. Si no teniu a ca vostra l'Alcover-Moll, també el trobareu a la xarxa http://dcvb.iecat.net. De tota manera , recordau

que l'Alcover-Moll s'ha de consultar amb seny, és un dels més grans i útils repertoris lexicals de les llengües romàniques, però no vol dir que totes les entrades que conté siguin normatives.

Si continuam el nostre repàs, no podem deixar de banda http://www.soft.cat. És un oasi de recursos. Softcatala.cat ofereix un ventall interessant de programes gratuïts per instal·lar a l'ordinador. A més a més, hi trobareu dues eines molt interessants:un corrector http://www.softcatala.cat/correct or i un traductor http://www.softcatala.cat/traduct or.

Si feis una ullada a http://optimot.gentcat.cat, podreu consultar, de manera integrada, diverses font d'informació com el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, els diccionaris bilingües de l'Enciclopèdia Catalana, les

Noves tecnologies

Els Mac parlaran en català

La següent versió dels sistema operatiu d'Apple pot estar dispnible a l'abril.

Des de l'estiu del 2010, l'iPhone, el telèfon estrella d'Apple, ja està disponible en català. El juny de l'any passat, el fundador de la companyia, Steve Jobs, va presentar al món l'iphone 4 a la Conferència Mundial de Desenvolupament (WWDC).

Entre les novetats, el nou sistema operatiu iOS 4 ( per a iPhone, iPad i iPod Touch) incloïa també aquesta llengua.

El Mac en català era el següent pas lògic. Un cop traduït el sistema operatiu del l'iPhone, la versió en català del Mac era "una notícia esperada", ja que els dos programes comparteixes gran part del codi, explica Albert Cuesta, expert en noves tecnologies. Segons Cuesta, ara l'assignatura pendent és el Siri, el

sistema de reconeixement de veu de l'iPhone 4S. S'espera que al llarg d'aquest any el Siri ja parli castellà. Cuesta creu que la versió catalana és qüestió de temps.

Amb tot, el català no serà l'única llengua que s'incorpori a aquesta nova versió beta (de proves).

També hi ha el suport per a altres idiomes, com el croat, el grec, l'hebreu, el romanès, l'eslovac, el tailandès i l'ucraïnes.

CNL

fitxes de l'Optimot, els verbs conjugats de la Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC, els diccionaris del TERMCAT... Hi podreu fer una referència bàsica, per frase exacta, per criteris...

Si teniu interès a consultar la gramàtica provisional de l'IEC anau a l’adreça electrònica http://www2.iec.cat/institucio/sec cions/Filologia/gramatica/default .asp.

Aquelles persones que vulguin estudiar català i no tenen temps d'assistir a cursos presencials poden donar-se d'alta a http://pelc.illesbalears.cat/pelc.

El PELC inclou teoria i exercicis dissenyats per a l'autoaprenentatge. En fi, no és gens complicat millorar la qualitat del català dels usuaris amb els recursos de la xarxa.

Comissió de Normalització Lingüística

L’observatori de la llengua catalana a Internet

Nova eina lingüística del Consell de Mallorca a Internet

El Servei de Normalització Lingüística del Consell de Mallorca ha creat einescat, un lloc web que aplega diversos recursos i eines lingüístiques en llengua catalana. L’objectiu és oferir la possibilitat de tenir en un mateix lloc web una bona col·lecció d’eines, material i tot tipus d’informació relacionada amb la llengua catalana. Einescat inclou, entre altres recursos, diccionaris, conjugadors verbals, models de documents, material d’autoaprenentatge, informació sobre certificats de català...

Podeu consultar l’einescat al web del Consell de Mallorca. Així mateix, si voleu tenir aquesta eina a mà, us recomanam que l’afegiu a la llista de Preferits.

CNL

Un lloc web per estar contrainformats

L’Observatori de la llengua és un organisme independent, creat per tot un seguit d'entitats cíviques i culturals, que fa un seguiment i una avaluació de la llengua catalana.Podeu visitar la seva pàgina web a l’adreça: www.observatoridelallengua.cat

Contrainfo.cat és un lloc web que representa un projecte contrainformatiu que va néixer a Mallorca el gener del 2011 per fer d'altaveu i canal de comunicació propi dels moviments socials i dels col·lectius crítics de Mallorca i la resta de les Illes Balears.

Col·lectiu català sempre

Samaterra

CNL

Grup de treball en favor del català. Centra l’activitat a consolidar i estendre l’hàbit de mantenir-se sempre en català.

Podeu visitar el seu web a www.sempre.cat.

CNL

CNL

L’any 2008 un grup d’amics va posar fil a l’agulla al projecte Samaterra, format per dissenyadors gràfics, il·lustradors i de moda, per fer samarretes d’última generació i d’alta qualitat. La seva adreça és www.samarreta.cat.

CNL

CURS 2011-2012 Del nou al tretze de gener, els alumnes de quart d'ESO vàrem anar de viatge d'estudis a Andorra.

Els matins anàvem a fer un poc d’esport a les pistes d'esquí, on també dinàvem. A les quatre o les cinc partíem a fer altres activitats, com relaxar-nos a Caldea, patinar sobre gel o anar de compres. Els vespres, després de sopar, anàvem suposadament a dormir, però en realitat el que fèiem era canviar-nos d'habitació i fer un poc de trull i quatre rialles.

El vespre més emocionant va ser el de les disfresses, ja que tots els companys i professors ens vàrem disfressar.

Tot i que el trajecte de Barcelona a Andorra va ser un poc pesat, i que el menjar no era gran cosa, ens ho vàrem passar molt bé i el millor de tot és que hi va haver molta companyonia entre tots nosaltres.

Ja frisam que arribi el proper viatge d'estudis!

Alumnes de 4t ESO B

La majoria d’assignatures se solen basar en una part teòrica per després posar-la en pràctica mitjançant uns exercicis escrits.

A la classe de tecnologia no és així. La pràctica, a més dels exercicis escrits, consta d’una part més dinàmica, que és el projecte.

Aquest sol constar d’una part escrita i, cosa que el fa especial, d’una part no escrita en la qual s’usen materials i eines que no utilitzam amb gaire freqüència.

Aquest trimestre havíem de fer els plànols d’una casa a escala i després construir-la en una superfície determinada de fusta i amb unes característiques imprescindibles que hi afegien una certa dificultat.

Una d’aquestes característiques era tenir una part que es pogués obrir per, més endavant posar-hi un circuit elèctric i un sistema mecànic. A més, tot el projecte s’havia de fer en un temps determinat que, per a nosaltres fou insuficient. Per poder acabar la casa haguérem de quedar uns quants patis, però creiem que va valer la pena, vist el resultat que

CRÒNICA

Viatge d’estudis de quart d’ESO

PÀGINES UEP

Alumnes i professors esquiaren de valent a Andorra

Els alumnes de quart a les pistes d’esquí andorranes

Projecte de tecnologia

Els alumnes de tercer d’ESO fabriquen una casa a escala

aconseguírem.

Quan tots els grups vàrem tenir les cases fetes, ens les varen fer valorar als mateixos alumnes, col·locant un 1, un 2 i un 3 a les tres cases que ens agradaven més. La millor valorada per l’alumnat fou la nostra i és per això que ens han encarregat aquest reportatge per a la revista.

Tot i que durant la construcció de la nostra caseta de nines hi va haver problemes d’organització i de “decoració” entre els membres del grup, estam molt contents amb el resultat final de la nostra feina i que els companys ens la valorassin tan bé.

Antoni Fernández, Hasnae Laaraj, Bàrbara Cancino, Lizbeth Pucha, Juan J. Molina, 3r ESO C

Aquesta és la casa guardonada amb el primer premi

9

CANVI RADICAL

CURS 2011-2012

Encara conserves l’expressió dolça i suau

Que n’era de feliç aquella època..., com ara!

Aquesta mirada de reüll ens indica una gran inquietud envers el món

Si li mirau els ulls i la boca la identificareu..., encara que la manera de vestir hagi evolucionat.

La mirada ens ho diu tot!

D’esquerra a dreta i de damunt a avall:llorenç Carrió, Lourdes

PÀGINES UEP

Garrido, Mario Mengual, Francisca Mas i Maria Monserrat

10

MICHELLE BUKOWSKA, 3R ESO A

CURS 2011-2012

DIBUIX

PÀGINES UEP

11

12

PÀGINES UEP

REPORTATGE

CURS 2011-2012

Viatge d’estudis de segon de batxillerat a Viena

Una experiència que ens vagarà pel cap fins als darrers dies de la nostra vida

Fa ja bastants dies que vàrem partir els al·lots i al·lotes de 2n de batxillerat cap a la meravellosa ciutat de Viena, Àustria. Sens dubte podem dir que va ser la millor experiència de les nostres vides, tot i que vàrem haver de caminar moltíssim, segurament, més del que hauríem volgut caminar, però bé, això són petits detalls sense importància. Com deia abans, una experiència inoblidable. Així que, per què no us ho cont un poquet?

Tot va començar un meravellós dilluns, 9 de gener. Alumnes i professors (els més enrotllats de la història) vam quedar a les 19 h a l’aeroport. Allà, el senyoret Llorenç Carrió ens va informar a tots que en Tolo Sampol no podria venir al viatge perquè s’havia posat malalt (la veritat, quina pena, no sap el que es va perdre). Així que tots ens vam quedar ben tristos, i, alhora, preocupats, ja que en Tolo era

qui ho tenia tot planejat i totes les llistes amb els noms dels alumnes. Però això no va ser tot, en Llorenç encara es va preocupar més quan veia que en Joan Esteve no es dignava a aparèixer. Ja us podeu imaginar com estava en Llorenç, pensant que no podríem partir, estava ell més preocupat que nosaltres. Tot i això, al final en Joan va arribar i vàrem anar tots a embarcar les maletes. Ja estàvem a un pas menys de Viena! Un cop embarcades totes les maletes, ens vàrem dirigir cap a la porta d’embarcament i vàrem esperar que es fessin les 19:50 h per poder pujar a l’avió. Dins l’avió va ser molt tranquil, tots teníem papallones a la panxa i gairebé ningú es va poder empassar aquell sandvitx horrible (des del meu punt de vista, és clar) que ens van donar aquelles simpàtiques hostesses de vol.

Però a la fi, i al cap de dues hores

Jardins del Palau de Schönbrunn

A Bratislava, representant una escena bèl·lica

de vol, vam arribar a l’aeroport de Viena. A la fi érem allà! Ens va recollir un amable conductor d’autobús, que casualment parlava castellà, i ens va fer una explicació sobre la ciutat de Viena. Al final vàrem arribar a l’hotel i tots ens en vàrem anar a dormir. Bé, tots no, gairebé tots, alguns van quedar a fer cerveses, ja podeu suposar qui.

El dia següent els despertadors van sonar a les 8:30 del matí i ens vam veure a les 9 a berenar.

No era res de l’altre món, però no ens podíem queixar, ja que no sabíem el que ens esperava aquell dia que se’ns faria tan i tan llarg. Després del berenar ens vàrem reunir a l’entrada de l’hotel i els nostres estimats professors, que anaven un poquet despistadets, ens van comunicar que aniríem a veure el centre de la ciutat i que hi aniríem caminant ja que era molt a prop.

Sí, molt a prop era, tant que ningú mai havia caminat tant.

Però el millor de tot és que teníem el metro a menys de cinc minuts de l’hotel! Bé, ja no podíem tornar enrere, per desgràcia. Així que nosaltres tots confiats vam partir cap al centre.

A meitat de camí, ens vam aturar

a veure una església gòtica (aquí hauria de fer un comentari, però vam quedar que “les coses que passen a Viena, queden a Viena”, així que això que va passar no us ho puc contar). Després de la visita de l’església vàrem seguir caminant i vàrem passar per davant del Parlament, un edifici espectacular. Seguírem el nostre camí i arribarem a un palau, el Palau d’Hivern, que actualment és el museu de Sissi. Però abans d’entrar-hi, ens van deixar temps lliure per poder dinar. La gent es va separar i tothom va anar a dinar a llocs distints, però tots vam poder adorar el meravellós carrer de les tendes cares: Chanel, Prada, Valentino, D&C... bé, un munt de tendes més on ningú de nosaltres ni podia gosar ficar-hi un peu! Tots ens vam quedar meravellats, sobretot quan vam veure un vestit de Valentino color rosa de 2500 €! Massa bonic per ser veritat. Al final vàrem despertar d’aquell somni i vàrem anar a veure el museu de Sissi. No vull ser gaire crítica, però pens que a molts no els va agradar, ja que la majoria de coses que vam veure van ser vaixella i més vaixella.

De fet, el més emocionant va ser

CURS 2011-2012

REPORTATGE

PÀGINES UEP

13

Una part del grup davant un dels pavellons del Palau Imperial

veure una pepa penjada al sostre que s’engronsava. Quan tothom va haver sortit, uns quants van anar directes a l’hotel, d’altres vam anar a fer més voltes pel centre i casualment, vàrem trobar un Starbuks, on ens ficàrem i beguérem un cafè o bé una xocolata calenta. Llavors, uns quants seguiren caminant i els altres van anar a l’hotel. Aquell vespre, cada grup va sopar on volgué i ens en vàrem anar a dormir.

El dia següent ens vam despertar ben prest i ens vam trobar amb una sorpresa: havia arribat na Maku, la professora que substituí Tolo Sampol. Aquest dia vam anar més vius i vàrem agafar el metro per poder anar a veure un edifici esplendorós: el Palau Imperial de Schönbrunn. El palau era enorme, però el que realment era grandiós eren els seus jardins: hectàrees de jardins.

Al final de tot hi havia un turonet que vam pujar, damunt hi havia un menjador d’on es podia veure pràcticament tot Viena. Arribà al cim i poder-te seure allà,

contemplant aquella meravellosa vista va ser, sens dubte, un dels millors moments de Viena. Però aquell moment màgic es va acabar i vam haver de tornar a baixar i agafar el metro per poder anar a dinar. En baixar del metro ens van donar llibertat per poder anar a dinar on volguéssim i vam quedar a les 15:30 a l’entrada del metro. Un cop allí vam anar cap a l’hotel a preparar-nos per anar a l’òpera. Un cop tots vàrem estar a punt vàrem partir cap a l’òpera on ens van donar les entrades i ens vàrem seure, probablement als llocs on es veia menys. Així que ja us ho podeu imaginar, a ningú li va agradar gaire l’òpera ja que no vèiem res i no enteníem res. Suposem que si ens haguéssim assegut en un lloc millor ens hauria agradat molt més. Quan va acabar l’òpera vàrem anar a sopar lliurement i llavors, ens en vam anar a dormir.

El dijous ens vam aixecar molt prest per poder agafar un tren ben d’hora que ens dugués cap a Bratislava. Allí vam visitar la

ciutat, vam caminar fins arribar a la residència del president, vam descansar un poc i vam seguir caminant fins arribar al casc antic, on ens van ensenyar el que teòricament es el carreró més estret d’Europa, cosa que nosaltres no veiem així. També vàrem veure la catedral i l’ajuntament i, finalment, el castell. En finalitzar l’explicació, ens van deixar anar a dinar per lliure i per poder anar a comprar tot allò que volguéssim. Més tard ja ens en vam anar cap a Viena a sopar i a dormir, el dia següent ja seria el darrer.

Divendres al matí vam anar tots junts al museu Österreichische Galerie Belvedere a veure el famós quadre de Gustav Klimt: La besada. Va ser una gran experiència entrar a veure la meravellosa exposició de quadres que hi havia allà. Fins i tot vàrem veure un Goya! Quan vàrem haver acabat la visita, els nostres estimadíssims professors ens van deixar el que quedava de dia per fer allò que volguéssim, ja que era el darrer dia. Així que

cadascú va agafar el seu camí i va fer allò que va voler. Al final, vam quedar per sopar tots junts i després vam anar un poc de festa! Tots ens ho vàrem passar d’escàndol i vàrem ballar i cridar moltíssim! Però al final tothom va quedar rendit i ens en vam anar a l’hotel on vam dormir les darreres hores.

Al matí, tothom tenia cara de tristesa, a part de cansada, és clar, ja que aquell era el darrer dia d’un viatge inoblidable, un viatge que tots duríem dins el nostre cor. Així vam partir cap a l’aeroport de Viena, on tots vam embarcar i vam pujar a l’avió que ens duria de nou cap a casa.

Avui puc dir que els records que ens queden d’aquella experiència ens seguiran vagant pel cap fins als darrers dies de les nostres vides, i esperar que en una altra ocasió puguem tornar a visitar aquell lloc paradisíac.

Neus Bonet, 2n Batx. A

14

PÀGINES UEP

ENTREVISTA

CURS 2011-2012

Quines són les funcions dels components de l’equip directiu, quins són els requisits que han de complir per ocupar el seu càrrec, quina formació han de tenir o en quin estat es troba el nostre institut, són preguntes que segurament ens hem fet alguna vegada i a les quals no hi hem trobat resposta o no n’hem trobada una que ens convenci del tot.

Per solucionar aquestes qüestions i més, hem realitzat una entrevista a l’equip directiu on ens explicaran, entre altres coses, en què consistia el projecte que presentaren l’any passat per continuar al capdavant del nostre institut.

Antònia Serra: “És difícil trobar director”

- Qui sou els membres de l’equip directiu i quines tasques teniu cadascun de vosaltres?

Antònia Serra.Els membres de l’equip directiu som quatre persones: el secretari, en Miquel Barceló; la cap d’estudis, n’Antònia Obrador; la cap d’estudis adjunta, n’Aina Adrover i jo, que som la directora.

La tasca de la directora és coordinar la feina que fa l’equip directiu; vigilar que la línia del centre, més o manco, se seguesqui: revisar documents, facilitar que els projectes tirin endavant.

Antònia Obrador.- La feina dels caps d’estudis té dues vessants diferents. Per una banda l’organització i la planificació del curs, i per una altra el seguiment del dia a dia: organitzar el que està programat, i donar solucions a les coses que poden anar sorgint, com reunions, activitats, sortides, convivència, etc. Per això ens repartim les tasques entre n’Aina i jo.

A.S.- Les Caps d’estudis s’encarreguen bàsicament de la part pedagògica del centre. Van a les reunions de tutors, vigilen que la gent seguesqui el ROF, supervisen la convivència en el centre, etc. Totes dues comparteixen moltes feines, però n’Antònia s’encarrega més de l’organització i n’Aina de la convivència. En Miquel, el Secretari, és l’encarregat de tota la part administrativa i del manteniment de les instal·lacions.

- Quins requisits es necessiten

D’esquerra a dreta: Antònia Obrador (cap d’estudis), Antònia Serra (directora) i Miquel Barceló (secretari)

per a ser director d’un IES i per formar part d’un equip directiu?

A.S.- Primerament el que es necessita per ser director d’un IES és tenir il·lusió i ganes. Després necessites saber ben bé quina és la teva feina i conèixer les eines i els documents que t’ajuden a dur-la a terme. Per això es fan diversos cursos de formació adreçats a directors i membres d’equips directius.

En tenir-ho ben clar, cal fer un projecte de direcció per al teu centre, que contengui les línies que voleu seguir amb el teu equip durant els propers quatre anys (el nomenament és de quatre anys). En el nostre cas, les línies bàsiques del projecte de direcció es varen consensuar amb el Claustre

de professors.

Posteriorment es duu a terme un concurs de mèrits davant una comissió de selecció (formada per professors, pares, alumnes i membres de l’administració educativa). Es presenta el projecte i es valoren els mèrits dels candidats.

Finalment et declaren apte o no apte. Aquest procediment contempla l’existència de més d’un candidat, però això mai no és així: normalment mai no hi ha més d’un candidat.

Els caps d’estudis i el secretari els nomena el director. En el moment que algú es decideix a presentarse com a director cerca professors de la seva confiança per poder dur a terme el projecte que té pensat. En el nostre cas tot

l’equip hi ha col·laborat, ja que pensam que no és una feina exclusivament pel director, sinó una feina d’equip.

A.O.- El principal requisit és ser un bon equip, complementar-nos.

Entendre que tots anam cap allà mateix, que tots volem les mateixes coses per al centre.

- Les caps d’estudis i el secretari no necessiten cap curs ni formació per desenvolupar aquest càrrec?

A.O.- No obligatòriament.

Tot i així, tant el secretari com n’Aina i jo hem fet cursos de formació, lligats a les tasques relacionades amb els nostres càrrecs, per tal de fer millor la nostra feina - Quants anys fa que formau part de l’equip directiu?

A.S. Aquest és el quart any

CURS 2011-2012 que fem feina junts. Però jo ja fa 7 anys que som directora, i en Miquel ja formava part amb mi de l’anterior equip directiu.

- Quan va acabar el curs anterior vàreu presentar un projecte per continuar al capdavant de l’IES, en què consistia bàsicament? Vàreu rebre el suport majoritari de la comunitat educativa?

A.S.- El projecte tenia 7 objectius molt clars que es desenvoluparan durant els propers quatre anys: El primer: millorar els resultats dels alumnes. Això vol dir que hi hagi més alumnes que es treguin el graduat, però també reduir l’abandonament escolar, derivar alumnes cap a PQPI, fer les proves d’accés cap a cicles de grau superior,coses que no són necessàriament treure’s el graduat.

El segon: augmentar la implicació del professorat en l’assoliment del projecte educatiu mitjançant el seu compromís d’innovació i en la formació.

El tercer: potenciar l’ús de les tecnologies de la informació com a recurs didàctic.

El quart: revisar els documents del centre per actualitzar-los i cohesionarlos. La documentació és molt complicada. Hi ha molts de documents que s’han de tenir en compte, partint del projecte educatiu de centre més els altres documents que el desenvolupen, com puguin ser: el reglament d’organització i funcionament, el projecte lingüístic, els projectes de convivència, el d’ecocentre...

El cinquè: aconseguir la implicació dels pares en l’educació dels seus fills.

Som conscients que si els pares són responsables de l’educació dels seus fills, aquests se’n surten.

Aleshores el que volem és que els pares ens ajudin a aconseguir que els seus fills assoleixin els objectius de l’ESO. El sisè: millorar la

ENTREVISTA

coordinació i l’organització de l’ institut. Per exemple, fer més reunions de delegats. Hem de donar més veu als alumnes. Al projecte de direcció els alumnes havien de dir la seva, jo sé que això ho tenim pendent.

Però el final del curs arriba, tenim exàmens..., i el temps no ens deixa fer segons quines coses. Jo pens que som un centre bastant organitzat, però podem millorar en petites coses.

El setè: garantir en un entorn acollidor i respectuós amb el medi un bon clima de convivència dins un ambient de treball participatiu i creatiu. Això serien dues coses: que el centre sigui acollidor per nosaltres i que no hàgim de tenir problemes de convivència, que tenguem un ambient de participació i col·laboració. Això sí que pens que es podria millorar Quant al suport del Claustre de professors, un 90% ens va donar el seu suport.

- A partir d’aquest any, primer i segon d’ESO ha d’utilitzar ordinadors portàtils. Hi podrà haver saturacions de la línia?

Si és així, com se solucionarà?

Miquel Barceló.- No. Has vist que ens han posat unes antenes pels passadissos?

Això és perquè ens posen una xarxa wifi independent.

A.S. Això forma part del projecte d’integració de les noves tecnologies, que consta de tres fases que a hores d’ara ja estan completades: la primera, la instal·lació de la xarxa wiffi, la segona la instal·lació de pissarres digitals i la tercera, la distribució dels equips.

- Quins són els aspectes més gratificants i els més difícils de la vostra tasca diària?

Antònia Serra. El més gratificant és veure que les coses funcionen.

A.O.- Aquests 3 anys he après molt. És canviar de feina. No és el mateix ser un professor que formar part de l’equip directiu. No és ni millor ni pitjor, simplement diferent.

Una de les coses bones és que és temporal (rialla).

A.S.Quant als inconvenients, de vegades no es valora suficientment la feina que fem. Moltes vegades prenem una decisió que ens costa molt de prendre i després observam que la gent s’enfada per les coses més simples, que tu ni tan sols havies previst.

M.B. És gratificant també que els companys valorin la feina que fas.

A.S.- La tasca més difícil és apagar focs. Ara aquest m’espera, ara he de parlar amb un pare, ara he de fer això o això altre. Perquè després arribes a casa i no has pogut fer el previst..

El “problema” és no poder seguir el pla de feina establert pels imprevistos que surten...

M.B.- És a dir, són coses que et surten al moment, que no tenies pensades fer, i que t’impedeixen fer allò que havies de fer.

A.O. -Li has de dedicar més hores.

A.S.- Clar, perquè tot allò que no has pogut fer aquí, després ho has de fer a casa.

Ens ajudam entre nosaltres, però no basta.

De totes maneres nosaltres sabem que això és una tasca més per l’horabaixa.

M.B.- Això que et comenta no només és l’equip directiu.

També ho fan tots els altres professors. Ara hi ha el debat de si els professors només fem devuit hores de classe i n’hem de fer vint.

Però el fet de fer aquestes hores amb un grup, suposa un munt d’hores a casa per preparar les classes, corregir exàmens i moltes altres coses.

- Quan deis que no es valora suficientment, us referiu a nivell econòmic o a nivell personal?

A.O.-. Les dues coses. Crec que si posàssim una balança i compares el temps que hi dediques, preocupacions..., amb les gratificacions...

A.S.Però hi ha gratificacions molt bones: el fet que les coses funcionin, la gent que t’agraeix l’esforç...

A.O.- Els professors, quan

PÀGINES UEP

15

se’n van, que et diuen: “He estat molt bé a aquest centre. Gràcies”. I no només professors, sinó també pares i alumnes que t’agraeixen la feina i que realment veuen l’esforç que tu hi dediques també és gratificant.

A.S.- I també dir que nosaltres podem organitzar, programar i planificar, però si l’altra gent, alumnes i professors, no participàs de la manera que participa no podríem fer res. Valoram molt la col·laboració del claustre. És molt important per a nosaltres.

M.B.- També és molt gratificant tenir el suport de la resta de la comunitat educativa. Hi ha mola gent que s’implica en els projectes que posam en marxa a canvi de no res. Són els coordinadors.

- Les retallades en educació es noten molt al nostre centre?

A.S.- Sí. Sobretot es noten molt amb el personal d’administració, conserges i personal de neteja M.B.- Per exemple, avui només tenim una persona de neteja i un conserge.

A.S.- I aquestes baixes no ens les cobreixen. A més no tenim doblers: enguany ens han donat menys de la meitat de diners dels que ens varen donar en aquestes dates l’any passat.

-Voleu afegir alguna cosa més que no us hagi demanat?

A.S.- Pots afegir que costa molt trobar algú que vulgui ser director o formar part de l’equip directiu.

Nosaltres quan vàrem dir que s’havia de renovar la direcció perquè s’acabava el període de nomenament, vàrem demanar si hi havia algú molt interessat, o interessat només, a ser director. No va sortir ningú.

A.O.- Com que vàrem suposar que si ningú es presentava ens tornarien a nomenar a nosaltres, o nomenarien n’Antònia, varem decidir presentar un projecte i almanco tendírem una línia a seguir. Va ser un poc això.

Antoni Fernández, 3r ESO C

16

PÀGINES UEP

ENTREVISTA

CURS 2011-2012

Deva Miró, campiona de les Illes Balears i d’Espanya de taekondo

“Vaig començar a practicar el taekwondo als quatre anys i als vuit ja competia”

Deva Miró i el seu entrenador exhibeixen el trofeu de campiona d’Espanya

Na Deva Miró Ledesma és una al·lota que fa 3r d’ESO al nostre institut i que practica taekwondo des dels quatre anys. Ha participat en diversos campionats i n’ha guanyat uns quants. Li agrada molt fer aquest esport encara que ha d’anar fins a s’Arenal per entrenar i que de vegades ha de deixar qualque entrenament pels estudis.

Actualment és campiona de les Illes Balears de la seva categoria i també campiona d’Espanya.

Hem volgut entrevistar-la perquè és una gran esportista.

- Per què vares decidir practicar taekwondo?

Perquè mon pare quan era petita volia que practicàs un esport i va veure un anunci sobre el taekwondo i m’hi va

apuntar. A mi em va agradar molt, no l’he deixat mai i encara ara el practic.

- Des de quan practiques aquest esport?

Faig taekwondo des dels quatre anys.

- On entrenes?

Actualment entrén a s’Arenal, però no sempre ha estat així.

Hem estat a diversos gimnasos de diferents municipis.

- Qui és el teu entrenador? És en Pedro Campillejo, que va ser campió del món de taekwondo.

L’any passat també vaig rebre classes de dos antics entrenadors seus. Unes classes que m’anaren molt bé per augmentar el meu nivell i poder aconseguir el títol de campiona d’Espanya.

- Quan vas començar a competir?

Vaig començar a competir quan tenia vuit anys.

- Has guanyat molts premis?

Quins?

Sí, quasi cada any guany medalles i premis. N’he guanyat devers quatre o cinc; els més important que he guanyat han estat el campionat de les Illes Balears i el desembre de l’any passat, per primera vegada, el d’Espanya.

- És difícil combinar els estudis amb el taekwondo?

Fins ara no ha estat difícil, però ara que ja faig tercer d’ESO de vegades he de deixar el taekwondo pels estudis i vaig a recuperar els entrenaments que he hagut de deixar entre setmana els dissabtes.

- Quant de temps dediques a entrenar aquest esport?

Normalment entrén onze hores a la setmana.

- Hi ha molta gent que fa taekwondo?

No és un esport tan conegut com el karate, però trob que així mateix hi ha gent que el practica, encara que n’hi ha més a altres indrets d’Espanya que a aquí.

- Quines diferències hi ha entre el karate i el taekwondo?

Jo de karate no en sé, però crec que el taekwondo es basa més en la defensa i el karate és més d’atac.

- Tens alguna anècdota per contar-nos sobre el taekwondo?

A un dels primers campionats que vaig anar els més petits, ja que jo només tenia deu anys, vam decidir anar a molestar els grans …, aquests varen dir-ho als mestres i ens van castigar a estar tota la nit mirant una pel·lícula amb ells.

L’endemà al matí cap de nosaltres tenía forces per aixecar-se.

El mestre ens va donar una bona lliçó i aprenguérem la disciplina que ens volien encomanar.

- Hi ha algú més a l’institut que faci taekwondo?

No, crec que sóc l’única.

- Per acabar, vols afegir res més?

L’únic que vull dir és que si hi ha gent que es vol apuntar a taekwondo els agradarà i gaudiran molt practicant aquest esport.

Moltes gràcies Deva per la teva col·laboració en la revista de l’institut i esperam que et vagi molt bé tant en el taekwondo com en la vida!

Llúcia Coll Estelrich, Aina Maria Lladó Tomàs, Processos de Comunicació 2n d’ESO

CURS 2011-2012

EL RACÓ DELS PARES

PÀGINES UEP

17

Amb aquesta entrevista encetam una línia de col·laboració amb els pares que ens agradaria que tengués continuïtat. Na Joana Mas Obrador és campanera. Als deu anys va perdre la seva mare i va seguir endavant amb el seu pare. De petita es va avesar a treballar dur.

Ha fet de pagesa, d’administrativa i de cartera, entre d’altres ocupacions.

- A què et dediques i què vàres estudiar?

Actualment sóc mestressa de casa perquè ara no tenc feina, encara que també sóc l'encarregada de publicitat de la revista “Ressò” de Campos.

Al meu temps s'estudiava EGB i després d'acabar vuitè, per no perdre el temps durant un any, vaig fer primer de BUP (ja que a Campos no era possible fer Formació Professional) i passat l'any, vaig fer FP d'Administratiu.

- Per què triares aquest camí?

No és un camí que jo triàs exactament. Em va venir marcat a causa de la mort de ma mare quan jo tenia deu anys, perquè estudiar, sortir, fer les feines de la casa i ajudar el meu pare amb les tasques de fora vila, tot a l’hora, era molt difícil. Per tant, vaig decidir que com que fora vila m'agradava molt faria el que s'ajustava més a la meva manera de viure.

- Quines tasques has fet abans d'aquesta?

A fora vila he fet tota classe de treballs. A més he fet feina a correus durant una temporada. També he fet feina a la Unió de Pagesos de Mallorca i ja que m'agraden molt els infants, he treballat de cuidadora infantil en diverses ocasions. També, i per acabar, petites tasques que m'han anat sorgint.

- On anares a escola?

Primer, a l'escola pública, després al col·legi a Campos. I el primer de BUP a Llucmajor.

- Fins a quants d'anys vares estudiar?

Més o menys fins als desset o devuit.

- Estudies o has estudiat de major?

He estudiat cursets d'agricultura ecològica, un curs d'anglès i l'any passat em vaig treure el curs de català BC. I ara assisteixo a classes d'informàtica.

- Quines diferències trobes que hi ha entre l'estudi d'ara i el

Joana Mas: “No s’hauria de retallar ni en educació ni en sanitat”

“Des de petita m’he esforçat molt per seguir endavant”

“M’agrada llegir, veure la mar, passejar per la platja i estar en contacte amb la natura”

d'abans?

Abans era molt més avorrit que ara l'àmbit d'estudi i abans els mestres eren massa durs i severs, en canvi ara són més tolerants i haurien de gaudir de més autoritat.

- Què penses de les retallades que es duen a terme l'educació?

Pens que en la sanitat i sobretot en l'educació no s'han d'escatimar esforços ni doblers, perquè és el futur dels nostres fills i naturalment del país.

- Com veus el futur dels joves?

Si no canvien molt les coses no el veig gaire bé, de totes maneres, pens que els alumnes o els joves s'han d'esforçar cada vegada més per tenir més possibilitats.

- Pots recomanar-nos un llibre, una cançó i una pel·lícula?

“Juan Salvador Gaviota” és més per als joves, però un llibre que també és molt interessant és “El secreto”. La cançó que m'agrada és “Libre” de Nino Bravo encara que també m'agrada la música clàssica. I una pel·lícula “Flashdance”.

- Tens alguna anècdota per contar-nos?

Un dia que havia d'anar a sopar amb el meu marit i la meva filla ja havia pujat al cotxe on el meu home ens esperava, de cop vaig veure com el cotxe se n'anava i jo em vaig quedar damunt la voravia sorpresa. Sort que la meva filla

li va preguntar al seu pare a veure si jo hi havia d'anar, i el meu home va tornar enrere i em digué que s'havia despistat.

- Per acabar, què t'agrada fer en el teu temps lliure?

M'agrada llegir una mica i sempre que puc, anar a veure la mar, passejar per la platja, i estar en contacte amb la naturalesa.

Gràcies Joana. Tothom qui llegesqui aquesta entrevista podrà fer-se una idea que qui té amor i voluntat, de qualsevol penyal salta, és a dir, si tens voluntat i t'esforces pots aconseguir moltes coses.

Sebastiana Alcinas, 2n ESO C

18

PÀGINES UEP

- Quins records tens de l'IES Damià Huguet?

Moltíssims, tants que se'n podria fer una llista infinita. La majoria d'ells són bons, molt bons. A l'IES Damià Huguet hi he passat sis anys de la meva vida, ara per ara, una tercera part d'aquesta, que no és poc. Hi vaig començar una nova etapa, vaig conèixer moltes persones meravelloses, tant alumnes com professors. La primera vegada que hi vaig entrar em va semblar un hospital, amb aquelles parets blanques i la brillantor de les rajoles il·luminades pels raigs que hi entraven pel sostre, totes dues coses acompanyades, en aquell moment, d'un gran nombre de gent amb braços i cames enguixades i embenades, i un o dos alumnes amb cadira de rodes.

Allà hi he après els fonaments per arribar on sóc ara, la universitat. Fonaments com poden ser el funcionament de la fotosíntesi, el càlcul, les lleis mendelianes, on és troba Jakarta, les regles ortogràfiques i qui era Ramon Llull o Kant i Nietzsche. La part pràctica tampoc no va passar gens desapercebuda: els dictats de les professores de català o els llargs i complexos comentaris de filosofia, els experiments a les classes de ciència, les anàlisis sintàctiques, les excursions a tot tipus d'indrets i els viatges memorables. Any per any anàvem aprenent més; les primeres classes d'història de don Norat imposaven gran respecte i més ho feia ell.

Nosaltres llavors encara no compreníem com n'era de respectable la història, ni tampoc n'acabàvem de comprendre la realitat i les conseqüències, tampoc el progrés i els coneixements que se'n desprenien. Les classes d'història van culminar, el darrer any de batxillerat, en un "Què és la vida sense botar-se un semàfor en vermell?"

(Llorenç Carrió). És una bona frase; crec que plasma bé el funcionament de la història ja que anem avançant en el temps i sempre hi ha algú, un grup de

ENTREVISTA

CURS 2011-2012

Què fan els nostres exalumnes?

Na Maria Olivia estudia Química a la Universitat de les Illes Balears

“Decidir que cuinar és gairebé tan difícil com estudiar”

gent o la societat en general, que incompleix alguna regla o alguna convenció social de manera que el món va canviant. Tanmateix, quan la vam sentir sols vàrem riure molt. Parlant d'incomplir regles, com que el Damià Huguet és una escola, i a les escoles s'hi estudia i no queda més remei que fer "deures" per estudiar i aprendre, hi havia una persona que amb mola gràcia evitava incomplir la regla de "posar deures".

Aquesta persona era n'Antònia Sitjar, que ens deia que sols no posaria deures el dia que nevàs; va nevar una sola vegada durant els tres anys que va ser la meva professora i va complir la seva paraula. Però no tot ha estat temps d'estudi, a l'institut hi he passat molts moments de diversió i rialles, corregudes pels passadissos, grans banquets per acomiadar els anys acadèmics o per celebrar la mostra de cuina, moments d'espera a la fila del bar, fins i tot, els de la meva quinta, hem vist un motoret vermell creuar mig passadís de l'institut.

- Què fas actualment?

Actualment estudio primer de Química a la UIB. Visc a un pis d'estudiants amb tres al·lotes més, aquí a Palma. És una experiència ben diferent. Ara la mamà ja no et renta la roba, ni va a comprar, ni et fa el dinar… Decidir què cuinar és gairebé tan difícil com estudiar. Al principi tot era una novetat però arriba el moment que t'hi acostumes.

Coneixes molta gent nova, i al cap d'un mes ja et sembla que els coneixes des de fa molt temps. Tanmateix, quan puc, alguns caps de setmana, vaig a ses Salines, i visit les meves amigues de sempre i vaig als assaigs de la banda de música.

Viure a la ciutat és un altre món i no et deixa de sorprendre la tranquil·litat del poble, malgrat hi hagis viscut tota la vida. Encara que a Palma no es vegin tan bé les estrelles com des del Migjorn, pots anar a conferències, tens biblioteques disponibles durant tot el dia, pots anar de concert en concert i de museu en museu; en fi, augmenten exponencialment els llocs i

esdeveniments per fer vida social.

- En què consisteixen els estudis de Química?

La Química és la ciència que estudia la matèria; la seva estructura, composició, propietats i comportament (o canvis que experimenta). Així doncs, aquests estudis consisteixen en un grapat d'assignatures per adquirir un coneixements necessaris per poder avaluar i estudiar els punts abans esmentats. El primer any es cursen assignatures molt generals: matemàtiques, física, química, biologia, geologia i laboratori.

Més envant la cosa ja es va especificant més (química orgànica i inorgànica, enginyeria química, química física…). Passem moltes hores al laboratori, cosa que t'ha d'agradar si vols estudiar química. Hi ha accidents, òbviament, probablement cada dia que hi entrem s'espenya almenys algun vas de precipitats o altre recipient de vidre, i coses pitjors… La indumentària típica, bata blanca, ulleres de protecció,

CURS 2011-2012 guants i cabells recollits, que des de fora a vegades sembla tan peculiar, ara ja és un hàbit, el pa de cada dia. Són moltes hores presencials, darrere les quals s'hi amaguen moltes més hores de feina a casa, però val la pena. Després de tres hores sense entendre res, avorrir-te o desesperar, de sobte, ho comences a entendre o els càlculs comencen a tenir sentit, i llavors estàs motivat per llegir una pàgina més o fer el següent exercici.

-. Per què et vas decidir per aquests estudis?

Hi ha gent que té molt clar què vol estudiar des de ben prest.

N'hi ha d'altra que no. Fins que no arribes a batxillerat no et preocupes. Abans sols havien estat il·lusions, però llavors es converteixen en preocupacions. En el meu cas, cada cert temps m'anaven sorgint idees noves i els meus interessios oscil·laven com una brúixola imantada. Ja se m'havia ocorregut estudiar química potser a quart d'ESO, però no era un pensament seriós. Llavors, amb el pas del temps i a mesura que m'acostava més a la química com a assignatura, la gamma de coses a fer després del batxillerat ja no era tan extensa. Vaig provar d'entrar a Arqueologia i Antropologia com a únic grau i volia estudiar-ho fora d'Espanya, però no m'hi van agafar. Això va passar el desembre de segon. Quan vaig tenir la resposta de la universitat, un educat "no", ja em va quedar molt clar que volia estudiar alguna cosa relacionada amb la química (bioquímica, biotecnologia, …). Vaig acabar ficant-me dins la química en si, perquè trobava que era allò més general, amb més sortides i que llavors ja podria anar dibuixant un camí cap alguna branca més específica. A la meva decisió hi van contribuir notablement les bones classes de química de batxillerat i algunes persones externes que m'intentaven fer veure de la manera més freda quina era la millor opció.

CNL

CRÒNICA

PÀGINES UEP

19

Els representants de l’IES Damià Huguet just abans de començar la prova individual

Matemàtiques

Una cinquantena d’alumnes participen a les proves Cangur

Quaranta-nou alumnes de tercer i quart d’ESO i primer i segon de batxillerat varen participar a les proves Cangur que es varen celebrar el passat dijous dia 15 de març al poliesportiu Miquel Àngel Nadal de Manacor.

Els representants dels nostre

centre varen haver de contestar 30 preguntes de matemàtiques en una hora i un quart, ben igual que la resta dels participants, que provenien de Santanyí, Llucmajor, Felanitx, Porreres, Manacor i Artà. En total, més de 400.

En haver acabat aquesta prova individual hi va haver un poc de berenar i després una gimcana matemàtica per equips, que la va guanyar un grup de l’institut de Porreres.

Els resultats de la prova individual encara estaran un parell de setmanes a publicar-se.

Les proves Cangur estan organitzades a les Illes Balears per la Societat Balear de Matemàtiques, però es realitzen a una cinquantena de països.

Jaume Lladó

REPRESENTACIÓ DE “LAS MENINAS” Vàrem transformar els personatges del quadre original en personatges graciosos per tal d’aconseguir fer una interpretació del quadre i, així, desmitificar (amb respecte) aquesta obra de Velázquez.

Alumnes de 4t ESO B-C de Plàstica

20

PÀGINES UEP

Aina Barceló, 2n Batx. B 1. No. 2. No ho sé.

3. N'hi hauria que sí.

Fina Forteza, Departament de Castellà 1. Sí.

2. Als banys o a la Consulta Jove, per exemple.

3. Ho dubt.

Apol·lònia Barceló, 2n Batx. A 1. Estaria bé.

2. Al bany.

3. Sí, per què no? A segons qui li faria més vergonya anar a la farmàcia que comprar-ne aquí.

ENQUESTA

CURS 2011-2012

Aquest trimestre hem volgut conèixer el parer dels alumnes i professors sobre la possibilitat d’instal·lar una màquina expenedora de preservatius a l’institut, per la qual cosa hem plantejat les preguntes següents: 1. Estaries d’acord que s’instal·làs una màquina de preservatius a l’IES? 2. On l’haurien de col·locar? 3. Et sembla que la gent en compraria?

La majoria d’alumnes i professors veurien bé la instal·lació d’una màquina expenedora de preservatius

Glòria Ràfols. Departament de Llengües Estrangeres 1. Sí, però abans hi hauria d'haver hagut algun tipus de taller informatiu.

2. Als banys.

3. Sí, al principi hi podria haver problemes, però ens hi acostumaríem.

Carme Moyano. Departament de Llengües Estrangeres 1.Sí.

2. Als banys.

3. Sí, els divendres. Encara que al principi podria haver-hi problemes perquè no tenim cultura de comprar-ne, però és una bona manera de començar.

Miquel Àngel Martí, 4t ESO C 1. Sí.

2. A l'entrada.

3. Sí, s'acabarien en un no-res i, a més, seria una forma d'obtenir ingressos per a l'institut.

Cristina García, 2n Batx. B 1. Sí.

2. Als banys.

3. Jo crec que sí.

Patrícia Martínez, 4t. ESO D 1. Sí.

2. Als banys de les nines.

3. Si és a un lloc íntim, sí que en comprarien, si ningú no els veiés.

Antònia Maria Morey, 4t ESO B 1. No. 2. No ho sé.

3. Sí.

CURS 2011-2012

ENQUESTA

PÀGINES UEP

21

Guillem Mas, 1r Batx. B 1. Sí.

2. A l'entrada.

3. Sí, sobretot la gent que té vergonya d'anar a la farmàcia.

Margalida Arcas, 1r PQPI 1. Sí.

2. Al bany d'alumnes.

3. Sí.

Fran Aznar, 1r PQPI 1. Sí.

2. Al bany d'alumnes.

3. Si fossin econòmics, sí.

Guillem Molina, 2n Batx. A 1. Sí.

2-A l'entrada o al bany.

3-Trob que sí que en comprarien, tanmateix si n'han de comprar, és igual on ho facin.

George Ababei, 1r Batx. C 1. Supòs que sí.

2. Fora de l'institut, al costat de la barrera de l'entrada.

3. Sí!!!

Joan Carles Bover, 1r. Batx. A 1. En part sí.

2. Als banys, no faria tanta vergonya com anar a la farmàcia.

3. Jo diria que sí.

Miquel Miró, 1r Batx. C 1. Sí.

2. Al bany.

3. Sí.

Jesús Cabezas, 4t ESO A 1. Sí.

2. A l'entrada.

3. Sí, millor prevenir que curar.

Noemí Domínguez, 1r PQPI 1. Sí.

2-Al pati.

3-Sí.

Jaume Lladó, Departament de Matemàtiques 1. No m’hi oposaria.

2. Als banys dels professors i dels alumnes.

3. Si fossin bons i barats crec que sí.

Hamza Bouimj, 4t ESO D 1. Sí.

2. Als banys.

3. Sí

Ma. Catalina Mir, 4t ESO D 1. Sí 2. Als banys dels nins i de les nines.

3. Sí, molta gent.

Processos de Comunicació, 2n ESO i CNL

22

PÀGINES UEP

CULTURA

CURS 2011-2012

Com que no falta gaire per celebrar Sant Jordi, hem demanat a diversos professors de l’institut que ens recomanassin un llibre. Per això els hem fet les preguntes següents: 1. Ens pots dir el títol del llibre? 2. Per què el recomanaries? 3. De què tracta?

Degustacions literàries

Maria Monserrat, Departament d'Educació Física 1. Lonely planet 2. El recomanaria per a viatjar.

3. Sobre geografia dels diferents països. Ens mostra els millocs llocs per visitar.

Ens dóna consells pràctics d'altres viatgers. Té moltes il·lustracions i fotografies.

Serveix per preparar un itinerari personal.

Carme Moyano, Departament d’Anglès 1. Purga d'una autora finesa anomenada Sofi Oksanen 2. El recomanaria perquè la trama és molt interessant, està escrit en una prosa àgil i la psicologia i el tractament dels personatges t'enganxen tant com la història que conta.

3. És una dura història situada entre la postguerra europea i l'any 1992.Dues dones de la mateixa família es troben a Estònia després de 50 anys i han patit diferents aventures relacionades amb la història del país. La trama va envant i enrere en el temps. Néta i padrina han estat maltractades, però han estat fortes per sortirse'n de tots els patiments.

Francisca Mas, Departament d'Orientació 1. Mecanoscrit del segon origen 2. Perquè és un llibre entretengut, que conta una història fictícia i ens parla d'una aventura amorosa.

3. Després d'una gran catàstrofe, a la Terra només quedaren un nin anomenat Dídac i una al·lota anomenada Alba, s'enamoren i a partir d'aquí van passant diverses situacions.

Aina Mercadal, Departament d'Orientació 1. El petit príncep.

2. Per què és molt guapo i explica d'una manera molt senzilla els valors més importants de la vida.

3. Tracta d'un pilot que espatlla el seu avió a un desert (Sàhara) i se li apareix un petit nin vestit de príncep que li conta coses del seu país. Ens fa veure coses senzilles que passen a la vida.

Francesca Bonnin, Departament de Castellà 1. El corazón helado, d’Almudena Grandes.

2. Perquè surten molts personatges, conten històries de les croades, a més, tracta de la història recent d'Espanya.

3. Tracta d'una parella que es coneix i s'enamora, descobreix que els seus padrins també s'havien conegut. Aquests personatges representaven diferents ideologies i maneres diverses d'entendre la vida després de la Guerra Civil.

Lourdes Clar, Departament de Ciències Naturals 1. Elogio de la lentitud.

2. El recomanaria a tots els professors que fan feina amb mi.

3. Aquest llibre proposa que ens replantegem viure amb més calma. Explica que vivim en un món en què la rapidesa pareix que és més important que l'eficiència. Diu que és possible trobar un equilibri per ser més feliços i també tenir en compte els avenços científics i tecnològics que sorgeixen de manera frenètica.

Francina Crespí, Departament de Català Mario Mengual, 1. Jo confesso, de Jaume Departament de Català Cabrer.

1. Viatge a l'optimisme.

2. És un llibre que parla sobre 2. Perquè és un llibre molt la situació actual, i és molt complet i adjunta moltes interessant el punt de vista històries.

3. És un protagonista molt d'un estudiós com en Punset.

3. “El passat sempre ha estat especial i aconsegueix pitjor, i no hi ha dubte que el enganxar-te i et causa molta futur serà millor”. Punset es intriga. És la vida d’Adrià basa en aquesta premissa per Ardèbol, des que era petit fins parlar dels avenços científics, a vell, és un savi (filòsof). de l'esperança de vida, de l e s noves tecnologies, de noves Loubna Aissaoni, Pep Mora, Hayat Ouardi, Michelle Loaiza, formes de treballar,etc.

Jenniffer Vega, Allisson Ortiz, Processos de Comunicació, 2n ESO

CRÒNICA

CURS 2011-2012 El passat dimarts, tretze de març, l'alumnat del Mòdul Voluntari i la professora Antònia Lladonet vàrem anar a visitar Can Alcover i a fer una entrevista a n'en Jaume Bonet, mestre jubilat que fa una vaga de fam per la llengua catalana.

Quan vàrem arribar just acabava de rebre la visita d'un metge que feia aquesta feina voluntàriament. La primera impressió que vàrem tenir va ser molt trista perquè, a part que ja és un home amb una certa edat, tenia la mirada apagada, la pell molt blanca i un cansament acusat que se li notava a l'hora de parlar. Aquest home ens va despertar un sentiment d'admiració ja que no tothom és capaç d'arribar a ser tan fidel als seus principis o tan sacrificat.

Mai no havíem vist ningú defensant les seves idees d'aquesta manera, arribant al límit de la vida. Aquest sacrifici és compensat amb el sentiment de saber que està fent alguna cosa per la seva llengua, estar de mans plegades encara li hauria costat més.

Vàrem començar l'entrevista amb preguntes del tipus: -Com et trobes després de dur tretze dies sense menjar? -Com et vas preparar per a dur a terme aquesta vaga? -Tens el suport de la teva família? Etc. Jaume Bonet ens va contestar totes les

Excursió de PQPI

PÀGINES UEP

Visitam en Jaume Bonet

Els alumnes i la professora davant la façana de can Alcover

preguntes amb molta sinceritat.

Ens explicà que es trobava molt cansat i que cada vegada notava que havia de descansar més.

També que per fer aquesta vaga s'havia preparat un mes abans, eliminant aliments setmanalment.

Una de les coses que ens va impressionar és quan ens va parlar dels seus familiars pròxims. El fill és qui ho duu

pitjor i passa més pena.

Ens va explicar que havia rebut visites de tots els partits polítics manco dels representants del govern actual i també que el que més li havia agradat era que un conegut seu li havia contat que per la ràdio havia sentit un exalumne valorant la seva iniciativa i la bona feina que ha fet com a docent. En aquests moments es va emocionar i ens

23

va emocionar a tots. Jaume Bonet l'únic que vol és remoure les consciències d'algunes persones perquè rectifiquin i s'adonin que estan fent mal a la llengua catalana. Sobretot amb el tema de fer que el català només sigui un mèrit i no un requisit.

Defensarà aquesta causa, la nostra causa, fins que el cos li digui basta. No es vol morir, però vol jugar fort. També va deixar clar que aquesta empresa no la duu a terme ell sol, sinó en el marc de l'associació Jubilats per Mallorca.

Finalment, l'únic que puc dir és que ens va encantar aquesta excursió, vàrem aprendre moltes coses i vàrem partir molt orgullosos de saber que hi ha gent així al món, capaç de sacrificar-se per una bona causa.

Ens va tocar la fibra sensible. La casa d'en Joan Alcover ens va agradar molt i vàrem conèixer aquest poeta i el seu patiment també. Tomeu Martí ens va fer la visita guiada i ens va explicar anècdotes del poeta interessants.

Tot plegat, un gran aprenentatge.

Aina Chaves, Mòdul Voluntari

Excursió de PQPI

Visitam el fornet de la soca

El dimarts, tretze de març, vàrem anar d'excursió a Palma a visitar, entre altres coses, El fornet de la soca, aconsellat per l'orientadora del centre, na Mili.

Aquest forn fa un any i mig que funciona. Ens va impressionar la seva història.

L'amo, psicoterapeuta de professió, a causa de la crisi va quedar sense clients i gràcies a la seva afecció pel menjar artesanal, va decidir obrir aquest forn.

L'impressionant és que el va posar en marxa sense molt de pressupost. Va començar a cuinar amb un simple fornet de fer pizzes, una taula i dues

prestatgeries, comprades al mercat, per posar-hi el menjar.

Tot el que es fa en aquest forn és artesanal, sense maquinària. És un forn petit però amb un menjar de molt bona qualitat, biològic. Decorat a l'antiga, això li dóna un aire molt tradicional i autèntic.

Hi pots trobar cocarrois, panades, ensaïmades, coques bambes, galetes... Tot elaborat com s'elaborava antigament, cercant receptes de les padrines i de les padrines de les padrines i investigant pels pobles, respectant les tradicions mallorquines.

Ens varen tractar molt bé i ens varen convidar a berenar. Es mostraren contents d'haver-nos rebut. Ens van contar que, fins i tot, hi ha persones que els telefonen donant-los l'enhorabona pel menjar tan bo que fan. I és que la veritat és que

el que vàrem menjar fou boníssim.

A mi em va cridar molt l'atenció aquest forn i la feinada que fan és impressionant. Un gran exemple de superació.

Isabel Amor, Mòdul voluntari

24

REPORTATGE

PÀGINES UEP

El passat dia setze de febrer els professors i els alumnes del nostre centre vàrem celebrar el Dijous Llarder. Ens ho vàrem passar beníssim!

Es va aprofitar el pati i una part de l’hora posterior per ajuntarnos tots al gimnàs per fer una bona festa.

Molts d’alumnes i professors anaven disfressats, encara que n’hi va haver alguns que per un motiu o l’altre no participaren a la desfilada..

Hi va haver models ben originals i desfilades amb molt d’estil, acompanyades d’una actuació de música en directe de tres

CURS 2011-2012

Alumnes i professors celebràrem el Dijous Llarder

Divertidíssima festa de disfresses a l’institut amb molta participació

alumnes de quart i la cantant de segon d’ESO. El tema triat enguany pels professors per a disfressar-se era el de superherois. Per posar alguns exemples, el departament de matemàtiques anava de “matman”, el de català d’herois de la llengua, el de tecnologia de

“zorro” i el d’orientació d’heroi contra les retallades en educació.

El moment més divertit va ser quan els tres membres del departament d’educació física varen ballar la coneguda cançó brasilera “Ai si eu te pego”, i llavors alumnes i professors varen sortir al mig del pavelló a

intentar fer la mateixa coreografia.

La festa va ser tot un èxit i esperam que el curs que ve hi hagi tanta gent disfressada com enguany.

Mercè Adrover, 2n ESO C i CNL

Els captaires aconseguírem arreplegar una bona quantitat de doblers

Alguns alumnes de quart anaren de ratetes

Un grup musical amenitzà la desfilada

Els superherois de la llengua causaren sensació