Fundació Pare Esqué
“Difongui amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui” (Carta del Papa Joan Pau II al Pare Esqué)
És una consigna del Sant Pare, que ha fet seva la Fundacio Pare Esqué en totes les seves activitats.
Bloc/Web: www.FundacioPareEsque.org e-mail: Fundacio.Pare.Esque@gmail.com Twitter: @fupaesque Revista digital: www.issuu.com/fupe
GENER-FEBRER 2016 - No. 266 SUMARI EDITORIAL
Pàg. 1 Editorial EL VALOR D’UN MURAL Jordi Morillas
EL VALOR D’UN MURAL
Pàg. 2 REBAIXES PERO NO DE TOT Sofia Gallego
Q
uan les coses es fan en comunitat, amb l’ajut i l’esforç de tots, els resultats són sempre positius. Pàg. 3 TREBALLAR AMB ALEGRIA Un exemple de treball comunitari ha estat el mural que hem anome· Josep M. Alimbau nat Grafit dels Valors. I l’hem anomenat així perquè aquest mural és, Pàg. 4 CORTESIA en principi, una obra temporal que guarneix la persiana exterior de la Ferran Blasi i Birbe sala d’actes de la Fundació Pare Esqué, que dona al passatge Llavallol ANTE EL SÓLO ME INCLINARÉ i a la plaça de la Sedeta, al barri del Camp d’en Grassot, a Gràcia, Bar· Antonio Ruiz Alabarce celona. L’objectiu final és pintar un grafit de debò amb els mateixos Pàg. 5 SANTA EULÀLIA motius que el mural. Per assolir aquesta fita encara hem de superar Montserrat Llopart i Mumany molts obstacles, entre ells les estrictes, i a vegades fora de lloc, re· II DIUMENGE D’ADVENT glamentacions de l’Ajuntament de Barcelona, a conseqüència de les Rosa Deulofeu quals hem de trobar un arquitecte que ens visi el projecte. Mentres· Pàg. 6 AGENDA D’ACTIVITATS tant tenim el mural, una obra temporal en un temps contemporani. Pàg. 8 FÀTIMA: UN PAPA AGENOLLAT Penjar el mural i organitzar l’acte d’inauguració posterior coincidint DAVANT LA VERGE amb l’encesa dels llums de Nadal tampoc ha estat exempta de difi· Xavier Garralda i Alonso cultats. Però totes les dificultats han estat superades gràcies a la col· Pàg. 9 EL SANT EVANGELI, EN LLIBRE laboració i el suport de la comunitat, de persones i entitats amb noms DE BUTXACA i cognoms, i precisament per aquest motiu, curiosament, el propi mu· Francesc A. Picas ral Grafit dels Valors ha esdevingut un símbol de valors en sí mateix. Pàg.10 EN LA CRISI DEL COMPROMÍS Ja no es tracta únicament d’un instrument de difusió de valors, d’una COMUNITARI pancarta publicitària com n’hi ha tantes. El mural s’ha convertit en un Pare Francesc símbol de treball comunitari, de solidaritat, de suport, d’esforç, de te· Pàg.11 DE LA FESTA DELS REIS MAGS nacitat, de responsabilitat i tot. El mural Grafit dels Valors és de tots i DE L’ORIENT és per a tots. A la pàgina 2527 trobareu la crònica de la jornada.
Josep M. Vilarrúbia-Estrany
Volem agrair-vos a tots el vostre continuat suport, la vostra complici· Pàg.12 LA CARITAT DELS PRIMERS tat, perquè gràcies a ella hem trobat la força per continuar endavant i FIDELS P. Manuel Esqué i Montseny, CMF superar les dificultats. I més directament a Orestes Vázquez, autor del
OBRA CULTURAL MARIANA Revista i portaveu de l’Associació. Publicació bimestral de Pastoral Catòlica
mural; a la dissenyadora npotrony, que ha fet el retoc final; a Cristina i Marta Gutiérrez, guanyadores en la categoria A de la 1a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué, doncs el mural està basat en el seu treball i en la seva idea de les polseres dels valors. I gràcies també a les entitats i empreses que han col·laborat en la realització i/o en el seu finançament: Associació de Comerç i Serveis Claret, Associació de Comerciants Nova Travessera, Forn de Pa Europa, Valors – Projectes Educatius, Menjadors Educatius, Tritècnics, Farmàcia Bardera, Tintea – Joanic, Les Titelles de Gràcia, Sofitec, Art i Paper – Copisteria, Mu· mus – Cofee & Cake, el Globo d’en German i Singers by Rock Factory. Feliç 2016! Jordi Morillas
Gerent Fundació Pare Esqué
President Obra Cultural Mariana 2525
REBAIXES PERÒ NO DE TOT SOFIA GALLEGO, psicòloga i pedagoga, Àmbit Maria Corral
P
assades les festes de Nadal, moment de l’any en què el consum assoleix co· tes molt elevades, s’anuncien les rebai· xes. Després de les compres, fins i tot d’una manera força compulsiva, ve l’alentiment del consum. El comerç, per estimular les vendes, ha ideat les rebaixes. L’objectiu és incremen· tar les transaccions i treure els articles ano· menats de temporada, evitant així el risc que passin de moda i estalviant els costos d’emmagatzematge. Els aparadors de les botigues i les diferents seccions dels ma· gatzems ens oferei· xen de forma temp· tadora articles que la setmana anterior tenien un preu més elevat. Algunes fa· mílies esperen a comprar en aques· tes dates per poder allargar una mica el pressupost, altres simplement es dei· xen provocar per la conveniència del preu i, sovint amb la justificació que un article és barat i abans era més car, acaben comprant roba o objectes que en realitat no necessiten. De totes maneres no tot es rebaixa en aquest temps, hi ha coses que tot l’any estan al ma· teix preu, i coses que sempre es necessiten, com ara el menjar, l’energia per a escalfarse… D’això no hi ha rebaixes. Els dies previs a Nadal, la societat sembla descobrir que hi ha persones amb necessitats materials, com ara el menjar o escalfar la llar, o necessitades d’afecte, de solidaritat, d’amistat, de com· partir alguns moments de la vida, de recol· zar-se en la fortalesa de l’altre o, simplement, de riure i somriure amb algú al costat. De tot això no hi pot haver rebaixes, però sí que de l’imaginari col·lectiu desapareixen, com per art d’encantament, les grans mobilitzacions solidàries que ens recordaven insistentment l’existència de necessitats personals que es· devenien socials i que calia pal·liar. 2526
En els mesos de gener i successius les perso· nes en situació de vulnerabilitat social conti· nuen la seva lluita per la subsistència digna. Els polítics diuen que la crisi econòmica i so· cial, principal responsable de les situacions d’escassetat a què es veuen abocats certs co·lectius, està en vies de solució. Espero que basin les afirmacions en dades objec· tives, però el cas és que el patiment de les persones es manté i continuen tenint les ma· teixes necessitats. Entitats socials que dedi· quen els esforços a ajudar persones necessi· tades no tenen aquesta visió tan triomfalista. Elles, que estan al peu del carrer i prop de les persones que pateixen, saben que la situació no és tan bona com ens volen fer creure. Aquestes entitats necessiten que no hi hagi rebai· xes ni d’aportacions econòmiques, ni de voluntariat, ni de res que pugui alen· tir la seva activitat. Les rebaixes només són aplicables al món mercantil. Ni en la vida individual, ni en la social no n’hi pot haver. No hi pot haver rebaixes d’il·lusió, ni de com· promís, ni de somriures, ni d’esforç, ni de ga· nes d’ajudar els altres, ni de veure la il·lusió en els ulls d’un infant, ni d’amistat, ni de so· lidaritat, ni d’empatia, ni de tantes i tantes coses que, si les rebaixéssim, la nostra vida podria tenir el risc de caure en la insatisfacció personal i la inutilitat social. Però hi ha d’haver rebaixes d’egoisme, d’avarícia en el temps per als altres, de ran· cúnies guardades massa temps en el cor. I moltes ganes d’ajudar els altres, de tenir cura de les persones vulnerables, d’exigir-se a un mateix, d’assolir els propòsits que cada nou any ens fem. Només així, sense fer rebaixes, podrem de mica en mica caminar cap a una societat millor.
TREBALLAR AMB ALEGRIA JOSEP M. ALIMBAU I ARGILA, mossèn i periodista
paràboles que aborden valors universals com la llibertat o el respecte però amb un important fil conductor: l’amor. A la seva obra afegeix: “És el meu fervent desig que tota la meva vida sigui per sem· pre de llàgrimes i somriures. Les llàgrimes purifiquen el cor… El riure m’acosta més als altres. Les llàgrimes m’uneixen als des· nonats… El riure simbolitzza la joia de la meva pròpia existència.”
N
o canviaria les rialles del meu cor per les riqueses que desitgen les mul· tituds”, escriu Khalil Gibran (Líban 1883-EUA 1931) al seu Autoretrat. Aquest po· eta i pintor d’origen libanés prové d’una fa· mília humil de la qual no va rebre educació formal en la seva infantesa. No és fins que ar· riba als Estats Units, arran d’alguns afers obs· curs del pare amb la justícia que fan decidir la mare a fugir del país, quan entra en contacte amb l’avantguardia artística del moment. La seva obra magna és El profeta, un llibre com· post de vint-i-sis textos poètics, aforismes i
“Prefereixo mil cops morir feliç, content, alegre i amb una gran esperança abans que viure una vida vana i desesperançada. Una set eterna d’amor, una set eterna de belle· sa, una set eterna d’alegria és el meu desig. Sé que els afavorits ara no són més que infe· liços”. “La vida de les flors és de llàgrimes i rialles. La vida dels núvols és una vida de reunions i comiats: la vida dels núvols és de llàgrimes i somriures fins que arriben a l’oceà infinit d’alegria que és Déu.” De veritat, val la pena treballar amb alegria perquè és teixir la tela amb fils extrets del cor i d’una gran esperança: l’esperança en Déu, la nostra màxima alegria.
MURAL GRAFIT DELS VALORS
E
l divendres 4 de desembre vam inaugurar el mural del Grafit dels Valors i vam fer l’acte d’encesa dels llums de Nadal. Va ser un acte programat en últim moment i no va ser possible anunci· ar-ho a la revista de Novembre-Desembre. A l’editorial d’aquest núme· ro trobareu el detall del significat d’aquest mural. Us deixem aquí un petit recull de fotografies del dia de la inauguració Les fotografies originals les podeu descarregar del web de la fundació o bé demanar còpia en paper a les oficines de la fundació, on trobareu uns exemplars de mostra.
2527
CORTESIA FERRAN BLASI I BIRBE, prevere i periodista
E
n la vida diària -enmig d’una majoria de de· talls que reflectei· xen la marxa normal de les persones, que van a la seva, bé que procurant no moles· tar els altres, sense pressa i sense pau· sa- es pot trobar un contrast ben marcat entre moments en els quals apareixen mos· tres de la comptetitivitat -en què ressona el lema de “qui més se’n pugui”-, i d’altres en què destaca l’elegància dels qui tenen algu· na atenció amb el proïsme, que no perd pas valor encara que sigui sense perjudircar-se gens o molt poc. Recordem, entre els primers: la lluita per un taxi en un dia de pluja; l’estratègia per a ocupar, sense que es noti gaire, un seient al metro; o la protesta malhumorada davant el gest que s’interpreta com un intent d’avan· çar la cua. I com a exemples de la segona manera d’ac· tuar: el que succeeix quan, en una entrada o
ANTE ÉL SÓLO ME INCLINARÉ
Cierro los ojos, pienso, medito y oro, desde lo alto me contempla un ser, sencillo y hermoso. Su mano me dio la vida, su piedad me consuela, su misericordia me perdona. Su vida por mí entregó, qué puedo hacer yo, devolverle con mi amor, un poquito del que Él derramó. Ante Él me inclinaré, Él es la verdad,
2528
sortida de metro, el qui va al davant, en passar, evita deixar anar de sobte la por· ta, perquè no colpe· gi el qui va al darre· re, i aquest, amb el bon exemple que ha rebut, fa el mateix amb qui el segueix, i així succesivament; o la persona que ca· mina lleugera, i alenteix el ritme per no ultra· passar el qui està afectat d’un defecte físic, i posar-lo en evidència; i a la desfilada de les colles de Sant Medir pels carrers de Gràcia, veiem amb satisfacció els qui, des d’un carro, llença caramels a la gent, i també el nen, que n’arreplega de terra, i en dóna al seu germà més petit i a una velleta que no pot ajupir-se. Si la cortesia és la flor de la convivència -jun· tament amb la feina dels qui governen la ciu· tat, perquè hi hagi flors als parcs i als carrers, als balcons i als terrats-, caldrà, entre tots, fomentar que sorgeixin també aquestes al· tres que fan la vida bella, agradable a tot· hom.
ANTONIO RUIZ ALABARCE, col·laborador
libre no dejaré de ser, Él es pura libertad. Su sangre esparció, para que a mí viniera su luz, así me redimió su sacrificio en la cruz. Él es el camino. Él es la verdad. Él es mi vida. Cristo es mi libertad. De su libro “Entre el cielo y la tierra”, editado por Pasionporloslibros, 2012
SANTA EULÀLIA MONTSERRAT LLOPART MUMANY, col·laboradora
D
urant els primers anys del segle IV, quan Barcelona es· tava dominada pels romans, en una casa de pagès prop de la ciutat (on ara es situa Sarrià), va nèixer una nena que es diria Eulàlia. En aquells temps, en tot l’imperi Romà els cristians patien una gran persecució perquè no volien donar cul· te als déus romans. Eulàlia, tot i que només te· nia dotze anys, va donar testimoni de la seva fe davant el governador Dacià. El governador no va poder fer que la noia deixés de parlar del Déu veritable, que ella estimava. Ella el va renyar pels crims co· mesos contra els amics del veritable Déu. No podent Dacià disuadir-la amb amenaces, enfadat, l’envià als suplicis. Manà flagelar-la i turmentar-la i la feu lligar en una creu en forma d’ix. Malgrat tot, Eulàlia, amb el rostre alegre, lloava al Senyor Jesús, que la feia tan
II DIUMENGE D’ADVENT (7/12/2003)
A
vui som invitats a viure l’Advent amb una mirada penetrant. El profeta Baruc demana a Jerusalem dues ac· tituds: alçat, guaita des del cim, aleshores veuràs. Alça’t, surt d’allà on ets, mira amb atenció i veuràs el que sovint no ets capaç de veure perquè només veiem allò que hi ha al davant nostre i aquesta mirada genera pe· titesa i pobresa a la nostra vida. A la carta de sant Pau llegim: «Déu, que ha començat en vosaltres un bon treball, acaba· rà de dur-lo a terme fins el dia de Jesucrist». Déu és en nosaltres, ens estima, ens acompa· nya, mai no ens deixa sols i Pau, conscient de tot això, ens demana que sapiguem apreciar els valors autèntics, allò que és essencial en la vida cristiana, per poder, així «arribar purs i sense entrebancs el dia de Crist». Sento que aquestes paraules de Pau ens fan entendre
valenta. Desesperat, el go· vernador manà als soldats que li cremessin els costats amb tiós encesos. Llavors, Eulàlia, tot pregrant, lliurà l’esperit. Segons la tradició, va ser martiritzada al carrer Baixa· da de Santa Eulàlia, on una capelleta fa honor al seu re· cord. Dacià va manar que el cos de la noia romangués a la creu vigilat per uns guardes fins que fos devorat per les aus. Però, sorprenentment, caigué una neu del cel que cobrí el cos de la nena. Al cap de tres dies, el cristians, sense que el guardes se n’adonessin, agafaren el cos de l’Eulàlia, l’embolicaren amb un llençol i l’en· terraren en un cementiri prop de la ciutat. Al 1327 les relíquies foren dipositades a la ca· tedral, dins un sepulcre de marbre que enca· ra a vui presideix la cripta oberta que hi ha sota l’altar major.
ROSA DEULOFEU
la predicació de Joan Baptista: « Obriu una rtua al Senyor, aplaneu-li el camí»; obrim-nos a Déu! «Joan rebé la praula de Déu al desert». Ell no està distret i la paraula li cala fons, de quantes coses, actituds, postures… ens hau· riem de desprendre per obrir-nos a Déu? Qui· na direcció ha de prendre la nostra visa? Hem de caminar cap a la trobada amb el Senyor disposats a acollir-lo tot deixant que aquesta trobada faci nova la nostra vida. El lloc de Déu és el cor de l’home en una dis· posició d’acollida i de conversió. En aquests moments de malaltia necessito molt que el meu cor tingui lloc per a Déu, que faci estada, que em parli, que em corregeixi, que m’espe· roni…; però jo m’he d’alçar, guaitar des del cim perquè aleshores hi veuré, i podré acollir la Paraula que salva. Preguntem-nos: estem disposats a acollir-lo per salvar-lo? 2529
AGENDA D’ACTIVITATS Segona quinzena de febrer 4a edició del Festival de Música Fundació Pare Esqué Un any més la Fundació Pare Esqué organitza el festival de música que ja és tot un clàssic en les activitats d’hivern de la fundació i en col·laboració amb artistes locals. Aquesta 4a edició arriba plena de novetats amb un festival que dura quatre dies repartits en dues setmanes amb diferents estils musicals. Us hi esperem!! TOTES les actuacions es retransmetran pel canal de TV Internet Fundació Pare Esqué
Dimecres, 17 de febrer, de 18.30 h a 20.00 h Concert clàssics amb Societat Bach La Societat Bach és un col·lectiu de músics i veus de diverses espe· cialitats musicals (piano, guitarra, violins, sopranos, tenors...) que s’han agrupat al voltant d’un eix comú que és el mestre i composi· tor Johann Sebastian Bach. Sense renunciar a altres autors i com· posicions, la Societat Bach ens oferirà un concert que agradarà a tots els públics, grans i petits.
Dijous, 18 de febrer, de 20.00 h a 21.00 h Concert gospel amb Sedeta Gospel Singers La coral Sedeta Gospel Singers, amb veus renovades, ens ofereix una mostra del seu nou repertori i ens apropa a l’espiritualitat d’aquest harmoniós estil musical
(*) Tots les activitats estan obertes a tothom i són gratuïtes, excepte les indicades com de pagament. Donat que l’aforament és limitat, es prega arribar amb temps suficient per poder-se asseure o prenunciar la presència trucant al telèfon 93 458 59 35 o bé enviant un email a Fundacio.Pare.Esque@gmail.com. 2530
Divendres, 19 de febrer, de 17.30 h a 19.30 h Concert de Pop-Rock a càrrec del col·lectiu Singers Kids Els vocalistes de Singers Kids, by Rock Factory, ens oferiran una mostra de les seves veus versionant cançons conegudes de poprock del panorama local i internacional. Singers Kids és una agrupació de grups corals infantils-juvenils, derivats de Rock Factory, fàbrica de grups infantils i juvenils de pop-rock, que sota la coordinació i direcció del mestre Pere Sali· crú difonen valors a través de la música i les cançons.
Divendres, 26 de febrer, de 19.00 h a 21.00 h A R M O N I P I A N O DUO - Concert i conferència musical d’harmònica i piano Original duet format per Rodrigo G. Pahlen a l’harmònica i Gilles Estoppey al piano que ens ofereixen una original pro· posta que combina el concert tradicional amb una conferèn· cia i explicacions rellevants sobre el que escoltarem i la seva història. Farem un recorregut que passa pel jazz, la música brasilera, el pop i també la música popular francesa. Edith Piaf, Serge Gainsbourg, Sting, Stevie Wonder i Jobim són només alguns d’un bon grapat dels compositors als quals aquest duet ret homenatge. Tots dos músics, nascuts a Suïssa i de cultura francòfona, te· nen una extensa experiència musical, han actuat en països d’arreu del món i també han col· laborat amb músics de renom mundial i guanyadors de Grammy’s com Nana Vasconcelos, Mino Cinelu, Gregoire Maret, Badal Roy i Ruben Rada
Missa in memoriam de Pedro Gordillo Parra Ens dol comunicar el traspàs del nostre amic, simpatitzant i patró fundador de la Fundació Pare Esqué, el Sr. Pedro Gordillo Parra, el proppassat dia de Reis, 6 de gener. Els qui hem tingut la sort de coneixe’l el recordarem sempre com la persona afable que era, encantadora, que sabia escoltar i amb qui donava gust parlar. En nom de tota la comunitat de l’Obra Cultural Mariana i de la Fundació Pare Esqué, enviem el més sincer condol a la seva esposa, Sra. Pepita Bel, i als seus fills, néts, família i amics. Que Déu el beneeixi i el tingui al cel! El proper diumenge 31 de gener a les 18.30 h celebrarem una missa en el seu record a la sala d’ac· tes de la fundació. La missa serà retransmesa pel canal de TV per Internet Fundació Pare Esqué. 2531
FÀTIMA: UN PAPA AGENOLLAT DAVANT LA VERGE XAVIER GARRALDA ALONSO, escriptor
E
l dia 12 de maig del 2010, a Fátima, ageno· llat davant la Verge, Benet XVI ens encomanà amb una emotiva oració a cadascú de nosaltres i tot el món i ens va obrir una por· ta a l’esperança de la mà de Maria: Ella fa fàcil el camí de conversió, de penitència, és a dir, de corregir i reparar allò dolent, i d’oració. Ens va dir el Papa que “la profecia de Fàtima no es li· mita al passat”, sinó que la paraula viva de la celestial profetessa del Senyor s’es· tèn vers el present i l’esde· venidor, al “patiment del passat i del futur”. Així, en la visió del Papa de blanc (en la tercera part del secret reve· lat l’any 2000), que travessa una ciutat des· truïda en la que hi ha escampats cadàvers i, agenollat, el Sant Pare prega afligit per ells, podem veure el present dels llocs on triste· ment s’acaba amb tants innocents, o també un futur en que la persecució actual anticris· tiana de mena ideològica i política es torna cruenta. Però si alcem la nostra mirada, podem pen· sar que el Papa de blanc prega també pels cadàvers espirituals, pels morts pel pecat, en la gran ciutat que és el món, o en la ciutat especialment cridada a la santedat que és l’Església. Prevenint una interpretació simplista, Benet XVI va tocar el viu quan ens va advertir que el més gran atac a l’Esglèsia no procedeix de l’exterior, sinó de l’interior de l’Esglèsia, del pecat personal dels seus membres. I que
hauriem de reprendre el camí de penitència, conver· sió i perdó, com ens va de· manar la Verge. Tornant a la visió esmen· tada, aquesta prosegueix relatant-nos que molts membres de l’Esglèsia ca· uen màrtirs, i com un àngel arrosa amb la seva sang els qui s’apropen a Déu (sang de màrtirs, llavor de cristi· ans). Ara bé, tampoc podem deixar de pensar en l’altre martiri silenciós: el de tants malalts per als que Benet XVI va tenir, davant el San· tíssim, paraules entranya· bles. El Papa els animà a que, unint els seus dolors als de Crist, que es va fer home per portar amb cadascú de nosaltres el nostre propi pa· timent, convertís el seu dolor en font de pau i joia espiritual, oferint-ho per la salvació dels seus germans, tal com Jacinta, la nena vident de Fàtima, oferia el seu patir pels pecadors. Altra mena de martiri seria el dels copejats per la crisi econòmica, els aturats i margi· nats, respecte als quals el Papa ens exhorta a sentir-nos responsables, com el bon sama· rità, amb respostes concretes i generoses. Demanem a la Mare de Déu que ens aconse· gueixi del Senyor la fortalesa que cal per a acceptar amb pau el tipus de martiri, la creu, que ens presenti la vida i per a vèncer a força de bé el mal que ens ataqui. Que Ella ens con· dueixi de la seva mà suau pel camí costarut. Davant la Verge a Fàtima, el Papa ens obre una porta àmplia a la esperança que res ni ningú pot trencar.
CRÒNICA DE LA ROMERIA A SANTA MARIA DELS TURERS A BANYOLES
E
l temps va acompanyar aquesta diada i sota una cel força assolellat vam visitar la fira d’artesania i l’església parroquial de Santa Maria dels Turers, on es va celebrar una mis· sa. En acabar vam continuar amb un dinar prenadalenc a la vora mateix del llac de Banyo· les i vam acabar amb un passeig a la vora de l’estany abans de tornar cap a casa. D’aquesta agradable jornada queda el record de les fotografies, que ja són a disposició de qualsevol interessat a la mateixa fundació, on podrà visualitzar-les i encarregar-ne el número de cò· pies que desitgi. També pot connectar-se al web i sol·licitar-les via correu electrònic. 2532
EL SANT EVANGELI, EN LLIBRE DE BUTXACA. EDICIONS DE 1912, 1926 I 2012 FRANCESC A. PICAS, escriptor i empresari
E
l pare Ignasi Casanovas i Camprubí fundà el 1913 el Fo· ment de Pietat Ca· talana per divulgar el llibre catòlic ca· talà i contrarestar la campanya d’ate· isme que en aquells anys impulsaven elements polítics. El 1926 edità trenta mil exemplars del Sant Evangeli en format de butxaca. El cardenal Fran· cesc Vidal i Barra· quer hi escriví el pròleg: “L’Evangeli hauria de ser el primer, en tots els prestatges de les llibreries familiars i en la taula o recli· natori de tota persona pietosa; llibre diví que hauria de portar tothom a la butxaca, com a primer element de vida espiritual”. També figurava a l’Evangeli de 1926 el prò· leg del que fou bisbe de Vic, venerable Josep Torras i Bages, extret de l’edició de “El Sant Evangeli” publicat el 1912 pel Dr. Marti Serra. Escrivia el Dr. Torras i Bages: “Jesús i l’Evan· geli són una mateixa cosa. Llegeix i medita amb fe i humilitat, com qui escolta el mateix Déu que et parla”. Actualment, com és de suposar, aquesta edi· ció està esgotada. Han passat prop de cent anys. Es possible que algunes cases guardin un exemplar. Cal recordar que el 1936 Ca· talunya sofrí una dura i sagnant persecució religiosa i moltes famílies, acusades de ca· tòliques, van veure com els seus habitatges foren vilment registrats per les patrulles de control del Comité Central de Milícies Antifei· xistes i patiren espoliacions de llibres i imat· ges i usurpacions de béns de diversos valors. També en aquells anys, les famílies cristianes reberen amb amenaces l’ordre d’entregar al comitè roig els llibres que parlessin de Déu. Imatges i llibres arrabassats pels milicians entre plors de les nostres mares van ser cre· mats a les places dels pobles. El pare Ignasi Casanovas fou assassinat du· rant la revolució anarcomarxista del juliol de 1936. Jaume Estruch, de l’Ametlla de Mero·
la, un obrer tèxtil, cristià de gran cul· tura, intentà salvar els llibres de la seva biblioteca i els ama· gà a la barraca de la vinya del seu pare, transportats en car· retons dissimulats. Però el comitè de Navàs ho descobrí, el detingué, i a la mateixa vinya amb una llauna de ga· solina calaren foc als llibres. Jaume Estruch no fou afu· sellat a la pròpia vinya gràcies a la intervenció del pre· sident del comitè de l’Ametlla. Podia haver estat un màrtir del Sant Evangeli. Amb tristesa recordem que el comitè de Navàs, la nit del 6 d’octubre de 1934, col· laborà en la revolució iniciada per Companys a Barcelona. i assassinaren al senyor rector, mossèn Josep Morta, actualment en vies de beatificació. La revolució fou sufocada a Bar· celona la mateixa nit. En les breus hores que durà, els col·laboradors anarcomarxistes cre· maren els temples de Navàs, Vilafranca del Penedès, Morell, Mataró i altres. A Astúries, els socialistes es sumaren a la revolució. Allí durà deu dies i foren assassinats 34 eclesiàs· tics, alguns d’ells, avui beatificats. El senyor bisbe d’Oviedo, Joan Bta. Luis Pérez es tro· bava malalt a Pola de Gordon. En donar-li la noticia, va perdre la paraula del disgust i morí a Madrid al mes just de la terrible revolució. Recordem que el Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, en la qua· resma del 2012 va editar deu mil exemplars en català i deu mil en castellà de l’Evangeli segons Sant Marc, en format de butxaca.
c
c c 2533
EN LA CRISI DEL COMPROMÍS COMUNITARI SANT PARE FRANCESC
A
bans de parlar sobre algunes qüesti· ons fonamentals relacionades amb l’acció evangelitzadora, convé recor· dar breument quin és el context en el qual ens toca de viure i actuar. Avui se sol parlar d’un “excés de diagnòstic” que no sempre va acompanyat de propostes superadores i realment aplicables. Per altra banda, tampoc no ens serviria una mirada purament socio· lògica, que podria tenir pretensions d’abra· çar tota la realitat amb la seva metodologia d’una manera suposadament neutra i asèpti· ca. El que vull oferir va més aviat en la línia d’un discerni· ment evangèlic. És la mirada del deixeble missi· oner, que “s’ali· menta a la llum i amb la força de l’Esperit Sant”. No és funció del Papa ofe· rir una análisi detallada i completa sobre la realitat contemporània, però encoratjo to· tes les comunitats a una “sempre vigilant capacitat d’estudiar els signes del temps”. Es tracta d’una responsabilitat greu, ja que algunes realitats del present, si no són ben resoltes, poden desencadenar processos de deshumanització difícils de corregir més en· davant. Cal aclarir allò que pugui ser un fruit del Regne i també allò que atempta contra el projecte de Déu. Això implica no sols re· conèixer i interpretar les emocions del bon esperit i del dolent, sinó -i aquí rau l’aspecte decisiu- elegir les del bon esperit i rebutjar les del dolent. Dono per suposades les di· verses anàlisis que feriren altres documents del Magisteri universal, com també els que han proposat els episcopats regionals i naci· onals. En aquesta exhortació només pretenc detenir-me breument, amb una mirada pas· toral, en alguns aspectes de la realitat que poden aturar o afeblir els dinamismes de re· novació misionera de l’Església, sigui perquè 2534
afecten la crida i la dignitat del Poble de Déu, sigui perquè incideixen també en els subjec· tes que participen d’una manera més directa en les institucions eclesials i en tasques evan· gelitzadores. La humanitat viu en aquest moment un tomb històric, que podem veure en el avenços que es produeixen en diversos camps. Són de llo· ar les millores que contribueixen al benestar de la gent, com per exemple, en l’àmbit de la salut, de l’educació i de la comunicació. Tanmateix, no podem oblidar que la majoria dels homes i do· nes del nostre temps viu pre· càriament el dia a dia, amb con· seqüències fu· nestes. Algunes patologies aug· menten. La por i la desesperació s’apoderen del cor de nombro· ses persones, fins en els anomenats països rics. La joia de viure, sovint s’apaga; la falta de respecte i la violència creixen; la desigualtat és cada ve· gada més patent. Cal lluitar per viure i, fre· qüentment, per viure amb poca dignitat. Aquest canvi d’època s’ha generat pels enor· mes salts qualitatius, quantitatius, accelerats i acumulatius que es donen en el desenvolu· pament científic, en les innovacions tecnolò· giques i en les seves veloces aplicacions en distints camps de la natura i de la vida. Som en l’era del coneixement i la informació, font de noves formes d’un poder moltes vegades anònim.
c c c c c c c
DE LA FESTA DELS REIS MAGS DE L’ORIENT JOSEP M. VILARRÚBIA-ESTRANY, historiador
EL MÉS SINCER AGRAÏMENT
E
ls que em coneixen saben que sóc drapaire cultural. Entre la documentació que guardo sobre Barcelona hi ha una col·lecció de programes de Festa Major. En· guany, però, s’hi aprecia una diferència vers els anteriors: no hi apareix l’Ofici. Segons la màxima autoritat de la ciutat, la decisió es va prendre per no ferir als no catòlics. No tinc quitxalla, però m’agrada la festa de Reis, especi· alment contemplar les cavalcades als diferents barris amb nens i nenes que duen llur carta. També serà prohibida? L’abril de l’any 1931 el país es convertia en una República. Manuel Azaña, com a cap de govern, va rebre la carta d’un noi. L’oncle del xicot, republicà convençut, li havia advertit que la carta que fins aleshores enviava als Reis Mags, a partir d’ara havia de ser enviada a Azaña. El polític li va tornar la resposta amb un bitllet de 100 pes· setes juntament amb unes paraules que indicaven que per l’any següent la carta havia d’enviar-se de nou a Melcior, Gas· par i Baltasar. Els anys de la Guerra Civil el dia de Nadal va ser laborable i la canalla “va gaudir” de la Setmana de l’Infant. Però, què passarà l’any 2016? Tenim un mes per a meditar-ho. Una anècdota. L’enyorada amiga Roser Tomàs Morera, que durant anys va custodiar la capella de La Salut, prop del Park Güell, em va transmetre un comentari que havia dictat el seu pare durant els anys de guerra incivil: Com que diu· menge no podem anar a missa, tampoc anirem al cinema. Forn Europa Tintea Joanic Tritècnics Les Titelles de Gràcia El Globo d’en German
Sofitec SL Art i Paper - Copisteria Singers by Rock Factory ACS Claret Nova Travessera
Pilar Lladó Solà, Barcelona M. Àngels Torelló Orpi, Barcelona Ramon Tolrà Pous, Barcelona Pilar Campins i Mas, Barcelona Carmen Alonso i Alonso, Barcelona M. Lluïsa Vidal i Fiol, Barcelona Ramon Vidiella i Borja, Barcelona Trinidad Pérez Acosta, Barcelona Elena Diz Fernández, Barcelona M. Rosa Solsona i Leyro, Barcelona M. Lluïsa Rambaud, Barcelona Pilar Gracia Anadón, Barcelona Francesc A. Picas, La Jonquera Pere Garcia Ollé, Alcover Ferran Bartomeus, Barcelona Herminia Juste Andrés, Barcelona Conxita Peroy i Bringué, Barcelona Josep Altet Sanahujes, Barcelona Coloma Rovira i Lloveras, Barcelona M. Pilar Miralles Zea, Barcelona Encarnació Pujol, Molins de Rei Lluís Bargalló Perulles, El Masroig Josep M. Vilarrúbia-Estrany, Barcelona Josefa González Soler, Barcelona Francesc Callul i Badia, Puigpelat M. Dolors Callul i Badia, Puigpelat Montserrat Melich, S. Vicenç dels Horts Mercè Figueres, La Sentiu de Sió Mercè Garrote, Barcelona Teresa Cols, Barcelona Carmen Criado, Barcelona Rosa de Haro, Barcelona Carnisseria Bet, Barcelona Merceria Novedades, Barcelona Forn de Pa de la Pili, Arbeca Perruqueria Escrig, Barcelona Motos Tonan, Barcelona Pastisseria Montserrat, Barcelona Pastisseria Sant Roc, Barcelona Impremta Gimeno, Barcelona Farmàcia Bardera, Barcelona Mumus - Coffee & Cake, Barcelona Valors - Projectes Educatius Menjadors Educatius 2535
LA CARITAT DELS PRIMERS FIDELS PARE MANUEL ESQUÉ i MONTSENY, CMF
però en les assemblees canten l’himne de la gratitud i de l’amor. Per això les multituds acudien als apòstols i en ells tothom trobava bona acollença i un amor fraternal. I no hi havia diferència entre els deixebles de Jesús, tot els era comú. La comunitat de la pregària féu la comunitat dels seus cors i dels seus béns. Eren, oh Jesús, un sol cor i una sola ànima, i no hi havia indigent entre els vostres seguidors. Dipositaven els béns als peus dels apòstols i no hi havia ningú que famegés entre els qui aclamaven el nom de Jesús.
Q
uin contrast, Senyor, entre la raboseria dels fariseus i la senzillesa de cor dels primers deixebles de l’Evangeli. A les injúries sofertes pels apòstols per causa del vostre nom ells mai no responen amb odi i malcon· tentament. Vos esteu enmig seu i sempre tri· omfa la caritat quan Vós presidiu una assam· blea. Saben pels profetes que calia que fos sac· sejada pels perseguidors la vostra Esglèsia,
La seva generositat a desprendre’s dels seus béns vos la beneïeu, puix la vostra providèn· cia és infinitament més gran que la nostra ge· nerositat. El triomf de la caritat, aquell distintiu que dei· xàreu a l’Esgl’esia, era palès, de tot arreu ve· nien a ajuntar-se als vostres escollits. Feu, Senyor, que la mateixa caritat regni en el meu cor: la meva vida serà també el triomf de l’Evangeli enmig del món.
La vostra providència és infinitament més gran que la nostra generositat
cccccc OBRA CULTURAL MARIANA Revista i portaveu de l’Associació. Publicació bimestral de Pastoral Catòlica L’Associació Obra Cultural Mariana, obra de seglars, fou beneïda pel Papa Joan Pau II, en carta de juliol de 1984, amb el missatge ˝difongui amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui˝ Entitat inscrita amb el Núm 11.593 de la Secció 1ª del Registre de Barcelona Generalitat de Catalunya. Departament de Justicia. Edita: Fundació Privada Pare Esqué
Dipòsit Legal: B-43.692.89
President de l’Obra Cultural Mariana i director de la revista: Sr. Jordi Morillas Baena Redactors col·laboradors:
Mn. Josep Mª Alimbau
Manuel Esqué i Esqué
Agustí Miarnau, C.M.F.
Ferran Blasi, Pvre.
Lourdes Franquet
Jordi Morillas
Ramon Mª Soriano Camps
Mn. Antoni Mª Bausili
Xavier Garralda Alonso
Alex Pastor
Josep Mª Vilarrúbia-Estrany
Núria Boldú
Montserrat Llopart
Francesc A. Picas
FUNDACIÓ PRIVADA PARE ESQUÉ President del Patronat: Dr. Ramon Maria Soriano Camps Entitat inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el no. 797. CIF G-60572211. Declarada com a Fundació benèfica del tipus cultural per Resolució del Conseller de Justícia el 10 de juny de 1994. Oficines: c/ Sant Antoni Maria Claret, 50-62, interior. 08025 Barcelona. Tel.: 93 458 59 35. www.FundacioPareEsque.org Per fer donatius, c/c “La Caixa” ES53 2100 0856 9302 0040 1214, oficina c/ Nàpols, 342, 08025 Barcelona. Els donatius seran correspostos amb un rebut de la Fundació, amb el qué es podrà deduir, segons la legalitat vigent, de les liquidacions del seu import en la quota del IRPF en la declaració de la Renda.
2536