Fundació Pare Esqué “Difongui amb reiterat afany els valors cristians en la Societat d’avui” (Carta del Papa Joan Pau II al Pare Esqué) És una consigna del Sant Pare, que ha fet seva la Fundacio Pare Esqué en totes les seves activitats.
Bloc/Web: www.FundacioPareEsque.org e-mail: Fundacio.Pare.Esque@gmail.com Twitter: @fupaesque Revista digital: www.issuu.com/fupe
MAIG-JUNY 2015 - No 262 SUMARI EDITORIAL
Pàg. 1 Editorial ANY TERESIÀ P. Anton Mª Sánchez C.M.F. Pàg. 2 EL NEN JESÚS AL TEMPLE P. Xavier Moix C.M.F.
ANY TERESIÀ
A
quest any 2015 celebrem un any jubilar entorn de la figura de Sta. Teresa de Jesús, perquè s’escau Pàg. 3 TERESA D’ÀVILA el cinquè centenari del seu naixement, ocurregut Mn. Antonio Cañizares exactament el dia 28 de març de 1515. Se la coneix amb Pàg. 4 UNES PARAULES DE Mn ALIMBAU el sobrenom de Sta Teresa d’Àvila perquè aquesta ciutat Mn. Ferran Blasi castellana en fou el seu bressol. Visqué tota amarada de Pàg. 5 L’ASCENSIÓ DEL SENYOR la cultura de Castella i en fou una gran productora literària Montserrat Llopart amb un estil prou graciós i original. Pàgs. 6 EL VALOR DE LA VIDA Jordi Morillas Teresa escriu de la mateixa manera que parla. Es val de frases o períodes llargs, esquitxats de digressions paral·leles, Pàgs. 7 AGENDA D’ACTIVITATS Jordi Morillas que poden dificultar també la situació entre lector i escriptora. Pàg. 8 LA RECERCA DE LA VERITAT No obstant això, aquestes altres raons no són causa suficient Xavier Garralda Alonso per privar-nos de la singular experiència humana i cristiana d’aquesta dona que també va haver de viure en “temps forts” Pàg. 9 RECORD DE LES FESTES....... Francesc A. Picas (tiempos recios) tant a nivell social com eclesial. Pàg. 10 LA TRANSFORMACIÓ MISSIO- La seva adolescència no va ser diferent a la de qualsevol NERA DE L’ESGLÉSIA joveneta de tots els temps. Beatriu la seva mare, mor quan Papa Francesc ella està a pocs mesos de complir 14 anys. Rep un fort Pàg. 11 DE COM UNA BANDERA VA impacte emocional. Es posa als peus de la Mare de Déu i SALVAR EL CENTRE CATÒLIC “supliquéla que fuera mi madre”. DE SANS Josep Mª Vilarrúbia-Estrany Dona de postures fermes, decideix entrar en el monestir de les carmelites de l’Encarnació a Àvila. El seu pare es mostra EL MÉS SINCER AGRAÏMENT totalment contrari. Ella tanmateix, el 2 de novembre de 1535 Pàg. 12 ESTIMEM L’ ESPERIT SANT P. Manuel Esqué i Montseny,C.M.F. abandona la casa paterna per integrar-se a la comunitat de l’Encarnació. Esdevé una gran mestra de la pregària. Per a ella, la pregària no serà ja un deure de pietat envers Déu, sinó un dret d’amistat amb qui sabem que ens estima. I aconsellerà a tots que no deixin aquest gran bé de l’oració perquè és el remei per a tots els mals. Insistirà que es resi vocalment, però OBRA CULTURAL MARIANA considerant el que es diu. L’important no són les paraules, Revista i portaveu de l’Associació. sinó el cor que les pronuncia. Més encara quan Déu no es Publicació bimensual de deixa atrapar en els mecanismes dels nostres criteris. I que el Pastoral Catòlica tracte amb ell ha de passar progressivament de les paraules al silenci. I enmig de tot això està l’amor. Qui estima fa silenci. Qui estima acull. Qui estima confia entre reserves. Aquesta sorprenent experiència de Déu transforma la vida de Teresa. Esclata en servei eclesial. comença l’últim període de la seva vida, el de fundadora, que s’estendrà al llarg de 20 anys.
Passa a la pàgina 2486 2477
EL NEN JESÚS AL TEMPLE
A
complertes totes les obligaciones de bons israelites, extingit el clamor del darrer al·leluia, van iniciar les jornades de tornada. Les caravanes eren nombroses i abarrotaven tots els camins. El grup de Natzaret movia el bestiar, avançant junts; les famílies es barrejaven comentant la festa, els homes es queixaven de la pujada d’impostos, les dones criticaven els vestits sumptuosos de dames i favorites, uns de tibats discutien de lleis, la mainada corria amunt i avall, entre ases i camells. Arribaren a l’hostal quan vesprejava. Josep i Maria comptaven que Jesús devia ser entre els parents i coneguts. Com que no hi era, se’n tornaren a Jerusalem, buscant-lo. Els camins encara eren plens de gent, il·luminats per atxes fetes de sarments o altres tronquets, lligats en un feix i untats d’oli per ajudar-les a cremar, que penjaven de columnes, muralles i parets, traçant sobre lloses i canteres una follia d’ombres. Josep i Maria preguntaven al venedor d’estores, a la velleta que tornava del Temple, al captaire de l’atri ... Maria no es treia del cap la matança dels innocents, l’odi i rancor d’Herodes i els seus partidaris contra Jesús ... L’haurien agafat? El cor li feia mal quan recordava l’espasa del vell Simeó. Durant aquells tres dies d’angoixa i patiment, sort en va tenir Maria del bo d’en Josep, sempre al seu costat, sostenint-la perquè no defallís, donant-li anses, animantla. Els Doctors del Temple aprofitaven les grans aglomeracions de les festes per fer comentaris públics de la Llei. Era l’única ocasió que la gent tenia de sentir els personatges religiosos de més renom, ensarronats amb túniques de franges negres i blanques, 613 franges, tantes com els manaments de la llei de Moisès. Els oients s’asseien sobre catifes al voltant del lletrat, li feien preguntes, li consultaven, demanaven aclariments de la Llei. Josep i Maria remiraven els nois que hi havia en els grups. I vet aquí que el veieren, assegut enmig dels mestres, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien, estaven sorpresos de la intel·ligència i de les respostes del noi. Els seus pares no se’n sabien avenir. Quan la sessió va acabar, la seva mare es va plànyer: “Fill, per què ens has feta
aquesta? Ja veus amb quina angúnia et buscàvem el teu pare i jo.” Però ell els replicà: “I ara! Per què em buscàveu? No sabíeu que jo m’he d’estar a la casa i en les coses del meu Pare?” ( Lluc 2,48). Ells no van comprendre pas allò que els deia; mes guardaren silenci, perquè sabien qui era. Jesús havia contestat a molts per què dels mestres de la Llei, i també respon al per què de la seva mare. La diferència figurava en que els doctors no admetien una resposta que no entenguessin. Maria, sí; Maria és humil i admet una resposta que no entén. Ella és l’única mare que no té dret a cercar el seu fill perdut, perquè el seu fill de dotze anys “s’ha d’estar en les coses del seu Pare”. Sortint del Temple, va venir a trobar-los un jove fariseu, amb les vestidures distintives dels membres del Sanedrí. D’aspecte noble, barba cuidada, ulls negres i lluminosos, era de família rica i molt religiosa. Va saludar, amb deferència, Josep i Maria. “Sóc Josep, del poble d’Arimatea. Admiro el seny i l’enteniment de Jesús. Conec el seu nom perquè durant aquests tres dies hem estat junts a casa meva. Hem comentat i discutit aspectes religiosos del nostre país. M’agradaria parlar amb els seus mestres i encaminar-lo a ser Rabbí d’Israel, Doctor de la Llei. Estudia potser en alguna de les altes escoles d’Alexandria?” - “No, puntualitzà Josep. Som de Natzaret, i el nostre fill va a l’escola del poble.” - “De Natzaret?”, saltà incrèdul el fariseu. No és pas això el que es diu.” - “Coneixem la dita: de Natzaret no en pot sortir res de bo; però Déu és capaç de fer savis de les pedres, i a Natzaret en tenim moltes”, murriejà el fuster. A partir d’aquesta visita al Temple, és probable que les relacions entre Jesús i el seus pares fossin diferents. Amb els dies, Jesús els clarificaria que la seva condició d’Enviat de Déu li demanava despreniment i llibertat d’acció, que havia vingut al món per fer la voluntat del seu Pare. Josep i Maria acceptaren un cop més amb fe els designis de Déu sobre el seu fill, encara que se’ls esquincés en dos, de dalt a baix, el vel d’ingènua normalitat que creien viure a Natzaret. A les famílies de Palestina, el pare tenia el deure d’ensenyar al fill un treball manual. Josep disposava a la fusteria de l’ajuda de Jesús, un aprenent força espavilat. Xavier Moix C.M.F.
2478
TERESA D`ÀVILA
S
anta Teresa d’Àvila va buscar i va trobar la saviesa; la va preferir als ceptres, als trons i a les riqueses. Déu la va cridar per fer-la partícip de la seva amistat; ella va ser, per damunt de tot, la gran amiga de Déu. Sedüida per l’esplendor de la saviesa que no coneix ocàs, ella va trobar un tresor inesgotable i ho va deixar tot per adquirir-lo. Com el comerciant de la paràbola evangèlica, va preferir la perla de gran valor que és Jesucrist, la perla preciosa de la saviesa, amagada en ell, en la seva humanitat divina. Ella no va tenir un altre Mestre fora d’ell. Va viure per ell i per a ell. A la vida de santa Teresa hi veiem i experimentem que només ell ens enriqueix, només en ell podem trobar la felicitat i l’alegria. Fora d’ell la vida no és més que neguit i tristesa, com la d’aquell jove que, guiat per la saviesa d’aquest món, no va ser capaç de deixar-ho tot, d’adonar-se que tenia davant seu Jesucrist, el gran tresor i la plenitud de la saviesa, preferible a tota cosa. Santa Teresa d’Àvila va estimar Jesucrist per damunt de tot i es va lliurar a ell. No va tenir res per sobre d’aquest amor; es va deixar seduir per ell i va existir per a ell. D’aquesta manera va viure immersa en aquesta alegria comunicativa tan específica dels carmels teresians. I perquè ella va estar tan íntimament unida a Crist, va viure i va donar testimoniatge que amb Déu sol n’hi ha prou, que qui té Déu ho posseeix tot i que l’home no troba cap felicitat sense Déu. En aquests temps que ens toca viure, el seu testimoniatge és de gran importància i d’una gran actualitat. Ella va viure temps durs com els nostres. Ella ens ha mostrat l’essencial: “Amb Déu sol n’hi ha prou” --i aquest és el subtítol del llibre de Françoise Bouchard. Ella ens ha mostrat un camí: el de l’oració. És el que hem de seguir. Ella és la mestra que guia els nostres passos que en aquesta cruïlla de la història, en la qual és urgent que es produeixi una profunda renovació de la humanitat --convulsa, dividida i, en molts aspectes, maltractada i trencada-- a partir de l’essència mateixa de l’evangeli, i també una renovació de l’Església per tornar-la a centrar en el que és l’essencial.
Santa Teresa, per a aquesta renovació, ens remet al que és indubtablement fonamental per la vida teologal de fe, esperança i caritat. Ella és sens dubte la gran iniciadora de la renovació eclesial, que tanta falta ens fa als nostres dies. Santa Teresa de Jesús representa el seu nucli central. Va reivindicar, d’una forma constant, per a ella i per a les seves “filles”, una vida amagada amb Crist en Déu, la conversió al Déu únic i al seu Fill Jesucrist. Únicament després d’aquesta conversió es pot arribar a ser una persona de debò, un cristià sincer, a ser l’Església viva. Santa Teresa va ser, abans de res, una dona de fe, una dona de Déu.. La confessió que Déu és Déu, que regna i que ell basta; el reconeixement i la supremacia del Déu únic i vivent; la recerca amorosa i senzilla del Déu amagat que es revela en la humanitat palpable del seu Fill, són temes constants en l’ensenyament i la vida de la santa d’Àvila, la influència de la qual roman sempre present i amb més força i capacitat d’atracció i de mobilització que la major part dels plans que fem. Ella va fer brillar, com una llum que no s’ha apagat ni s’apagarà mai, el sentit de Déu en la vida, la pèrdua de la qual o l’oblit suposa la pèrdua de l’home i de la humanitat. Ella ens va ensenyar, en aquesta profunda mirada d’humanitat que va ser la seva, que el sentit de la vida i el futur de l’home no pot ser un altre que Déu mateix. Mons. Antonio Cañizares
Assamblea ordinària de l’Obra Cultural Mariana Queda convocada per Dijous 28 de maig a les 18:00h, l’Assamblea Ordinària de l’Obra Cultural Mariana amb el següent ordre del dia: 1. Aprovació, si s’escau, dels comptes de l’exercici del 2014. 2. Aprovació, si s’escau, del pressupost per a l’any 2015. 3. Torn de precs, preguntes i suggeriments. 2479
UNES PARAULES DE MN. ALIMBAU
S
hakespeare posa en boca de Hamlet (acte III, escena XI). –”Què ha de fer un home sinó viure alegre?” Monsenyor Buxarrais afirma: “Déu-Pare ens ha creat perquè siguem alegres: alegres amb l’alegria de qui se sent estimat; alegres a pesar del dolor físic, psíquic o moral que sembla esclafar-nos.” Jesús, després de ressuscitar, diu a Maria Magdalena i a l’altra Maria(Mt 28,8-10):
“Alegreu-vos...No tingueu por...” I Mateu segueix: “Les dones...amb una gran alegria, se n’anaren a anunciar-ho als deixebles.” És el requeriment del Senyor a tots els seus seguidors: “Aneu alegres. Viviu l’alegria.” El Papa Joan Pau II, en un missatge de Nadal, va manifestar davant les televisions i emissores de ràdio de tot el món: “Que el vostre testimoniatge sigui alegre; que el vostre testimoniatge sigui l’alegria.”
QUI S’ATREVEIX A TIRAR EL PRIMER LA PEDRA ?
N
o hi ha dubte que una de les dites de Jesús que es troben a l’evangeli, més conegudes, i més universalment apreciades, és la que clou el cas de la dona a qui havien sorprès en adulteri i anaven a apedregar-la (cf Jn 8,2-11). Tothom recorda que mentre un grup d’homes acusaven aquella dona, el Rabí escrivia amb el dit sobre un terra segurament sorrenc, i pensem que devia recordar a cadascun dels espectadors aplegats, fets que els podien avergonyir. Llavors pronuncià les paraules que tenim presents, i a les quals hem al·ludit: “Qui de vosaltres estigui lliure de pecat, que tiri el primer la pedra”. No ha deixat de ser actual, i de repetirse, el motiu que va donar lloc a aquell episodi, però també n’hi ha d’altres que ho són igualment –segurament tots els pecats,
delictes i faltes, sense excepció–, i es pot dir sense por a equivocar-se que tots els acusadors veuen en altres, els poden trobar en ells mateixos: la corrupció en l’administració de béns d’altri, de la societat o de l’Estat, l’evasió fiscal o la indiferència davant les necessitats materials o morals dels altres. I això, no solament en polítics, acusadors i jutges, o periodistes, sinó en cada persona singular, allà on es trobi, en la circunstància de cadascú, a casa, a la feina –si en té– o davant els mitjans de comunicació. Tanmateix, a més de recordar i aplicar aquella frase, ens convé de fixar-nos en el fet que, a continuació de les paraules de comprensió del Mestre diví envers la dona, quan els acusadors van anar desfilant, un després de l’altre. “Tampoc jo no et comdemno. Ves-te’n, i ja no pequis més”. Ferran Blasi, Pvre.
PELEGRINATGE AL SANTUARI DE LA NOSTRA SENYORA DE LOURDES, A LOURDES, FRANÇA. de Divendres 3 a Dilluns 6 de Juliol. Cada any, l’Obra Cultural Mariana i la Fundació Privada Pare Esqué organitza un pelegrinatge al Santuari de la Nostra Senyora de Lourdes, a Lourdes, França. El proper pelegrinatge es durà a terme de Divendres 3 a Dilluns 6 de Juliol de 2015 i el període d’inscripció ja està obert. Més informació, inscripcions i reserves a la mateixa Fundació i a www.FundacioPareEsque.org. 2480
L’ASCENCIO DEL SENYOR Senyor Jesús: Avui recordem aquells moments en què els apòstols et veuen i experimenten la teva presència per última vegada. Nosaltres sabem, Senyor, que Tu vius en Déu la vida nova ressuscitada, i els apòstols avui van viure l’experiència que havies estat exaltat plenament en Déu. Però sabem també que et tenim molt aprop, que estàs sempre amb nosaltres fent camí. La missió que Tu vas donar als deixebles de ser els teus testimonis, l’hem rebuda nosaltres també, i sabem que avui l’hauríem de sentir amb les oïdes del cor...Hauríem de sentir, com ens dius, cridant-nos a cada un pel nom, que som els teus testimonis. I hauríem de dir-te amb confiança que esperem l’Esperit que vas prometre a ells i ens promets també a nosaltres. Els homes no podem restar mirant al cel, contemplant la teva glòria, veient com te’n vas...Tu vols que mirem al cel, sí; que preguem, que ens sentim empeltats en Tu i el teu amor, però també vols que toquem de peus a terra...
Que aquest mirar al cel ens ompli de la teva força i la il·lusió necessàries per a caminar estimant, per a contemplar el nostre món (amb el que de dolent i de bo té); per creure i esperar contra tota temptació de desànim i de temença. Només el qui sap que té un destí que val la pena, és capaç de superar tots els obstacles i viure plenament el present. Senyor, avui, al mirar-te glorificat pel Pare, volem fer un compromís seriós de creients responsables, tot i que vivim en un món atrapat pel consumisme, el benestar, el”passar” de tot...Sabem que aquest Déu que busquem a les altures està també aquí encarnat en els germans. Per això, volem clavar-nos com Tu a la nostra creu: un pal agafat a la terra i mirant enlaire cap el cel, i l’altre, travesser, subjectant els nostres braços i les nostres mans obertes als germans...Aquest és el camí, aquesta és la fita...Aquest és el resum de la Bona Notícia de Jesús. Montserrat Llopart
Oh portes de la Glòria, obriu-nos aquest dia, pel Crist que al cel s’enlaira com sol esplendorós! Cantem, oh cels i terra! al Déu que ens redimia i al seu palau entrava com Rei tot poderòs Exulta amb cants de glòria, oh humanitat salvada!, que amb Crist també ascendies al tron del Paradis, avui la nostra herència del cel fou confirmada, i un regne als bons espera: l’eternitat feliç. Entrà el suprem Pontífex del cel al santuari mostrant al Déu Altíssim l’ofrena més plaent: son Cos que en preu donava pel món en el Calvari, i per trofeu portava la humanitat creient. Alçant per beneir-nos la vostra mà divina del món, oh Crist, deixàreu l’exili moridor. Si els nostres ulls no us veuen a vós la fe encamina que al cel ens preparàreu l’eterna mansió
Himnari de Montserrat
2481
EL VALOR DE LA VIDA I SALUTACIÓ I PREGÀRIA DE L’ARQUEBISBE DE TARRAGONA
D
e vegades, en la nostra vida es produeixen un cúmul de casualitats que potser no són tan casuals. Ja ho deia Voltaire: “El que anomenem casualitat no és ni pot ser sinó la causa ignorada d’un efecte desconegut”. Doncs bé, el proppassat Diumenge 3 de maig, es van produir un fet d’esdeveniments que van ser casuals i causals a la vegada. I dic causals perquè estaven programats, però el qui escriu no n’estava prèviament assabentat de tots ells. Diumenge 3 de maig, qui escriu va tenir l’honor de participar en la missa, i posteriors actes, d’homenatge a qui durant 50 anys (fets el 23 d’abril, bonic i gran dia) va ser rector de la parròquia de Sant Jaume d’Arbeca, Mossèn Anton Brú i Borràs, de qui sovint he parlat i que va traspassar cap a la glòria el 29 de gener d’enguany. La missa, i posteriors actes, va estar presidida i concelebrada per l’Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat d’Espanya, monsenyor Jaume Pujol i Balcells, a qui en nom de la Fundació i en nom propi vaig saludar i a qui també vaig explicar l’objectiu de la Fundació, les activitats que organitzem i les beques educatives que atorguem a través del Premi nacional Fundació Pare Esqué. Fruït d’aquesta xerrada, la mateixa tarda rebíem un correu electrònic d’ell mateix saludant-nos, difonent el Premi Nacional Fundació Pare Esqué entre la seva congregació (molt agraïts monsenyor!!) i pregant per tots nosaltres.
En la mateixa missa a la parròquia de Sant Jaume d’Arbeca, una esplendorosa parella celebrava també els seus 50 anys de matrimoni, produït just a l’endemà de l’arribada de Mossèn Anton Brú a Arbeca, el 24 d’abril: en Josep Maria Elies i l’Anna Maria Rovira, simpatitzants i amics de la Fundació Pare Esqué i de l’Obra Cultural Mariana, als qual felicitem vivament per aquest camí fet, i més encara perquè aquesta parella d’enamorats va contraure matrimoni en missa oficiada pel nostre fundador, el Pare Manuel Esqué i Montseny. Aprofitem l’avinentesa i aquest meravellós exemple de vida, també amb el record proper del dia de Sant Jordi, 23 d’abril, per felicitar i recordar a totes les parelles d’enamorats, els que arriben i superen els 50 anys de vida en comú i els que s’han quedat pel camí, per una raó o altre; a tots els matrimonis; a tots els confirmats; a tots els que han fet la primera comunió; a tots els batejats; a totes les persones en general; i amb un sentiment especial i més proper pels que han passat sota la benedicció del Pare Manuel Esqué. A tots i totes, moltes felicitats per aquesta mostra del valor de la vida! A la vostra imaginació deixo esbrinar/ saber què o qui ha pogut estar aquest efecte desconegut causant de tot plegat. Segur que al cel s’hi dibuixa un somriure! Afectuosament, Jordi Morillas Gerent Fundació Pare Esqué President Obra Cultural Mariana
ENTREGA DELS TREBALLS DE LA 2A EDICIÓ DEL PREMI NACIONAL FUNDACIÓ PARE ESQUÉ Tenim obert el termini per entregar els treballs corresponents a la 2a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué, que altre cop premiarà els millors treballs que es presentin sobre el tema “Difondre els valors humans en la societat d’avui“. El termini d’entrega de treballs finalitza el Dilluns 13 de juliol de 2015 a les 24h El premi està dotat amb 3 beques educatives de 500€, 3 beques educatives de 300€ – a nens i nenes d’entre 10 i 16 anys – i també dotem amb un ajut de 900€ a un casal/associació infantil-juvenil i un ajut de 900€ a un casal/associació de gent gran, que premia, com dèiem, els millors treballs que es presentin sobre el tema “Difondre els valors humans en la societat d’avui“. Més informació i les bases completes d’aquesta 2a edició en: www.FundacioPareEsque.org/premifpe.
2482
AGENDA ACTIVITATS Dissabte, 16 de Maig, de 11h a 13h. - Concert “Bach Players” Organitzem una matinal de música clàssica amb la col·laboració de la Societat Bach i el mestre Pere Salicrú. Trobareu més informació sobre www.bachplayers.peresalicru.com. L’entrada és lliure.
el
col·lectiu
Bach
Players
a
Us hi esperem!!
Event retransmès en directe per “TV Fundació Pare Esqué”.
Dijous, 18 de Juny, de 19h a 20h. Concert de Piano i Saxo, amb el Blues i la Bossa Nova de protagonistes. Organitzem una jornada musical de blues i bossa nova a càrrec dels músics egarencs Roger Torruella i Cèsar Martos, al piano i al saxo tenor respectivament. Tots dos ens endinsaran, en un recorregut molt personal, pels diferents estils del blues, des del més clàssics i inoblidables, passant per versions de swing, boogaloo i rhythm&blues. En Roger Torruella i en Cèsar Martos provénen de grups musicals diversos. Tots dos van coincidir en l’extint grup de rock&blues Go Ahead, havent actuat en diversos concerts, entre ells en la Jazz Cava de Terrassa. En Cèsar Martos, a més, ha actuat en el Festival de Blues de Cerdanyola de 2007 amb la Big Band de K’al Musik, fundada per Horacio Fumero i dirigida per Carles Vilamajor. L’entrada és lliure.
Us hi esperem!!
Event retransmès en directe per “TV Fundació Pare Esqué”.
Dissabte, 27 de Juny, de 10h a 20h. - Festa al carrer Amb motiu de la festa al carrer co-organitzada per l’Associació de Comerç i Serveis Claret de Barcelona, de la qual la Fundació és membre, i per l’Associació de Veïns del Camp d’en Grassot de Barcelona, el Dissabte 27 de Juny la Fundació Pare Esqué i l’Obra Cultural Mariana sortirem al carrer. Durant tota la jornada, estarem instal·lats en una parada en el carrer Sant Antoni Maria Claret, de Barcelona, entre el carrer Nàpols i el carrer Roger de Flor. Us convidem a participar-hi, a visitar el nostre espai i fer-vos una foto tots plegats. Posarem a la venda un seguit d’objectes i material, l’import de la qual anirà íntegrament a finançar les activitats de la Fundació. Entre aquests objectes i materials trobareu els 3 volums que formen les Obres Complertes del Pare Manuel i Esqué, els llibrets “Pel Camí del Cel” (tant en català com en castellà), diferents llibres i relats escrits per simpatitzants i amics de la Fundació, el pin de la Fundació, les “Pulseres dels valors”, què van crear i idear les guanyadores de la 1a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué, i medalletes de la Mare de Déu beneïdes pel Pare Manuel Esqué i Montseny. També subhastarem un seguit d’objectes que la Fundació ja no utilitza, però que tenen un valor i sentiment especial i que preferim quedin en mans dels amics i simpatitzants de la Fundació i de l’Obra Cultural Mariana, entre ells el cartell mòbil il·luminat de l’Obra Cultural Mariana que ens ha acompanyat en moltes romeries i en viatges a Lourdes, una de les màquines d’escriure que va utilitzar el Pare Manuel i Esqué i altres objectes. La llista completa i els preu de sortida de cada element estarà disponible en les oficines de la Fundació i en el nostre web a partir del 8 de Juny. Ah! I també farem recollida de taps de plàstic. Totes les activitats són gratuïtes, Donat que l’aforament és limitat, es prega arribar amb temps suficient per poder-se asseure o prenunciar la presència trucant al telèfon 93 458 59 35 o bé enviant un email a Fundacio.Pare.Esque@gmail.com. 2483
LA RECERCA DE LA VERITAT Hi ha l’aigua que sadolla la set, si bé hi ha llocs on no es troba
L
’animal té fam i existeix el menjar. Té set i existeix l’aigua. En la Natura a cadascuna de les necessitats reals hi correspon quelcom que la satisfà. L’home de la seva banda busca la veritat, tracta de comprendre i aspira a una veritat que satisfagui la seva ànsia, que l’ajudi a ser feliç, que sigui un recolzament real per a la seva vida. I ¿sols l’home, que és un cercador de la veritat, es veuria enganyat en una il·lusòria recerca de quelcom que no existiria? S’ha de pensar més aviat que, si l’home té set de veritat, és que l’aigua de la veritat existeix. Però observem que l’animal que té set i al que el seu instint li diu que l’aigua existeix, no buscarà aquesta aigua en un desert, sinó que el seu propi instint el guiarà vers un riu o un aiguaneix. De la mateixa manera, l’home, si vol trobar la veritat que existeix, ha de buscar-la on aquesta hi és i no en un desert en què diversos obstacles l’oculten. Citem les inspirades paraules d’una mística italiana del segle XX: “Hi ha molts que busquen la veritat al llarg de tota la seva vida, sense arribar a trobar-la. Semblen bojos que volguessin veure per més que tinguin sobre els seus ulls una “làmina” (xàquima) de bronze, i gesticulen tant, tant, que s’allunyen cada vegada més de la veritat, o bé l’amagen llançant sobre ella objectes que la seva recerca nècia mou i fa que es caiguin. I és clar que així succeeix perquè busquen la veritat on no hi pot ser. “Per trobar la veritat cal unir l’intel·ligència
amb l’amor, i mirar les coses no sols amb ulls de savi, sinó amb ulls bons, perquè val més la bondat que la saviesa. El qui estima sempre a descobrir una empremta que el porta a la veritat. Estimar no vol dir fruir de la carn i per la carn. Això no és amor. És sensualitat. Amor és l’afecte de l’ànima, de la part superior per la part superior”..”N’hi ha prou amb la bona voluntat per a trobar la veritat, perquè abans o després es deixarà trobar.” (Maria Valtorta, “El Hombre Dios”, ed. 1979, volum II, pàgs. 634-636). I els objectes que poden amagar una veritat amb majúscules poden ser fins i tot veritats parcials que distreuen i no són veritats que satisfaguin l’íntim de l’ésser humà. Poden existir una munió de veritats parcials que siguin com sorolls que priven d’escoltar la música. D’altra banda, si no unim la bondat amb la intel·ligència, la veritat serà esquiva: L’odi allunya de la veritat. I hi ha noms equívocs per a l’odi: Així la recerca del plaer a tot preu pot degenerar en considerar l’altra persona com a un mer objecte de plaer, o a “sacrificar” els fills pel plaer d’un dia, ja sigui eliminant-los o simplement no atenentlos; aquesta recerca aferrissada del plaer és doncs una forma d’odi, que allunya de la veritat. I acabant: Contra els agnòstics que diuen que no podem arribar a la veritat, s’ha de dir que si l’home té set de veritat trascendent, té set de Déu, és que la veritat, Déu mateix, existeix. I podíem comparar l’agnòstic a un animal que si pugués parlar digués: “Tinc set, però no sé si existeix l’aigua”, i així s’abstingués de buscar-la i morís de set. Xavier Garralda Alonso
CRIDA A LA COL·LABORACIÓ AMB LA FUNDACIÓ PARE ESQUÉ
L
a major part dels ingressos que rep la Fundació Pare Esqué procedeixen de donatius de persones físiques, individuals, anònims en alguns casos. Gràcies a aquests donatius, podem dur a terme gran part de la nostra tasca i de les activitats que organitzem. Aprofitem aquest canal de comunicació nostre que és la revista per demanar-li la seva col·laboració i contribució al sosteniment de la Fundació amb un donatiu. El mateix es pot fer efectiu, en persona, en les nostres oficines o bé es pot fer mitjançant un ingrés o una transferència al compte corrent que la Fundació Pare Esqué té obert a La Caixa amb número ES53 2100 0856 9302 0040 1214. En cas de fer un donatiu via La Caixa, no oblidi d’indicar el seu nom i cognoms en la referència de l’ingrés. Els donatius seran correspostos amb un rebut de la Fundació, amb què es podrà deduir, segons la legalitat vigent, de la liquidació del seu import en la quota del IRPF en la declaració de la renda (art. 55, Llei 40/1998 de 9 de Desembre). Moltes gràcies!! 2484
RECORD DE LES FESTES DE PASQUA, DE SANT JORDI I DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT El passat mes d’abril ens va fer ofrena de tres flairoses roses: una blanca, una vermella i una tercera daurada. La rosa blanca per la festa de Pasqua, la Resurrenció del Senyor. La rosa vermella per la festa de Sant Jordi, patró de Catalunya. I el dia de la Mare de Déu de Montserrat, la rosa daurada. a Pasqua de Resurrecció significa el triomf de la Vida sobre la Mort. Després de la Setmana santa, dies de tristesa, les campanes entonen cants d’al·leluia, els músics toquen a tots els pobles i ciutats airoses sardanes, els padrins ofereixen als seus fillols la tradicional mona de Pasqua o tortell. Parlant de Pasqua no ens podem oblidar dels deliciosos bunyols de l’Empordà. Els joves, des de l’antigor, canten a les noies les tradicionals caramelles per pobles i masies. Reneix la primavera en els camps, els boscos, les hortes i els jardins. Tot Catalunta canta: Alleluia!, Al·leluia! Sant Jordi se’ns presenta cavalcant un vigorós cavall blanc símbol de llibertat i de fortalesa. Porta una àmplia capa brodada amb les quatre barres catalanes. Lluita contra els enemics de Catalunya: la corrupció, el mal govern i la crisi econòmica. Josep Mª de Segarra li oferí aquests versos:
L
Sant Jordi té una rosa mig desclosa pintada de vermell i de neguit; Catalunya és el nom d’aquesta rosa, i Sant Jordi la porta sobre el pit. L’homenatge a Maria, que continuarà durant tot el mes de maig, comença el 27 d’abril amb la festa de la Mare de Déu de Montserrat. Catalunya ha construït un Monestir al bell mig de la muntanya montserratina dedicat a la Moreneta, Patrona de la nostra terra. Els més il·lustres patricis des de Jaume primer han pujat a saludar-la. Prestigiosos poetes li han dedicat bellíssims poemes, inspirats compositors li han escrit melodies delicioses i els millors pintors han plasmat la seva figura en immortals imatges. Totes les famílies catalanes han peregrinat a Montserrat per resar una Salve a la Verge. Monjos i escolanets li canten cada dia: Rosa d’abril, Morena de la serra, de Montserrat estel, il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al cel. Els ocellets, a la santa muntanya, repeteixen refilant el popular Virolai. Una tenora punteja una airosa sardana montserratina, amb música de Josep Mª Castella i amb lletra que la Moreneta em va inspirar: Montserrat, formosa diadema, corona catalana, tresor immens, els núvols ondulant en la carena perfumen terra i cel flaires d’encens. Montserrat, soli de la Moreneta, cremen al teu redós, dant-se les mans, com una llàntia viva, sempre encesa, els fervorosos cors dels catalans! Als teus peus, s’agenolla el ric i el pobre, el qui sofreix i el dolç enamorat, de la història sublim del nostre Poble ets centre i eix, oh dolça Montserrat! Francesc A. Picas
MISSA DEL DILLUNS - Tots els Dilluns no festius, de 18h a 18:30h
Tots els Dilluns no festius, des del mes de Setembre i fins el mes de Juny, ambdós inclusives, celebració de l’Eucaristia a la sala d’actes de la Fundació Pare Esqué, presidida pel Pare Anton Ma. Sánchez, CMF. Event retransmès en directe per “TV Fundació Pare Esqué”. 2485
LA TRANSFORMACIÓ MISSIONERA DE L’ESGLÉSIA
L
’evangelització obeeix el mandat missioner de Jesús: “Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejantlos en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat”(Mt 28,19-20).En aquests versets es presenta el moment en què el Ressuscitat envia els seus a predicar l’Evangeli en tot temps i a tot arreu, de manera que la fe en ell es difongui en cada racó de la terra. UNA ESGLÉSIA EN SORTIDA En la paraula de Déu apareix permanentment aquest dinamisme de “sortida” que Déu vol provocar en els creients. Abraham accepta la crida a sortir cap a una terra nova (cf. Gn 12,1-3). Moisès va escoltar la crida de Déu: “Vés, jo t’hi envio” (Ex 3,10), i féu sortir el poble cap a la terra de la promesa (cf. Ex 3,17). A Jeremies li digué: “Onsevulla que jo t’enviï, hi aniràs” (Jr. 1,7). Avui, en aquest “aneu” de Jesús hi ha presents els escenaris i els desafiaments sempre nous de la missió evantgelitzadora de l’Església, i tots som cridats a aquesta nova “sortida” missionera. Cada cristià i cada comunitat discernirà quin és el camí que el Senyor li demana, però tots som invitats a acceptar aquesta crida: sortir de la pròpia comoditat i atrevir-se a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’Evangeli. La joia de l’Evangeli que omple la vida de la comunitat dels deixebles és una joia missionera. l’experimenten els setanta-dos deixebles, que tornen de la missió plens de goig (cf. Lc 10,17). La viu Jesús, que s’estremeix de goig en l’Esperit sant i lloa el Pare perquè la seva revelació arriba als pobres i petits (cf. Lc 10,21). La senten plens d’admiració els primers que es converteixen en
sentir predicar els Apòstols “cadascú en la seva pròpia llengua” (Ac 2,6) per la Pentecosta. Aquesta joia és un signe que l’Evangeli ha estat anunciat i està donant fruit. Però sempre té la dinàmica de l’èxode i del do, del fet de sortir de si mateix, de caminar i sembrar sempre de nou, sempre més enllà. El Senyor diu: “Anem a altres llocs, als pobles veïns, a predicar-hi, que per això he vingut” (Mc. 1,38). Quan està sembrada la llavor en un lloc, ja no s’atura per explicarho més bé o per fer més signes allí, sinó que l’Esperit el mou a sortir cap a altres pobles. La Paraula té en si mateixa una potencialitat que no podem predir. L’Evangeli parla d’una llavor que, un cop sembrada, creix per ella mateixa també quan el pagès dorm (cf. Mc. 4,26-29). L’Església ha d’acceptar aquesta llibertat irrenunciable de la Paraula, que és eficaç a la seva manera, i de formes molt diferents que solen superar les nostres previsions i trencar els nostres esquemes. La intimitat de l’Església amb Jesús és una intimitat itinerant, i la comunió “essencialment es configura com a comunió missionera”. Fidel al model del Mestre, és vital que avui l’Església surti a anunciar l’Evangeli a tothom, en tots els llocs, en totes les ocasions, sense demores, sense fàstic i sense por. La joia de l’Evangeli és per a tot el poble, no pot excloure ningú. Així ho anuncia l’àngel als pastors de Betlem: “No tingueu por, perquè us porto una Bona Notícia, una gran alegria per a tot el poble” (Lc. 2,10). L’Apocalipsi es refereix a “una Bona Notícia, l’eterna, la que ell havia d’anunciar als habitants de la terra, a tota nació, família, llengua i poble” (Ap 14,6). Sant Pare Francesc
Vé de la pàgina 2477
Per a Teresa, els fenomens místics que ella relata en els seus escrits no són sinó una manifestació externa d’una vivència interior. Molt sovint desviem la mirada cap al més atractiu dels nostres sentits exteriors i no afinem la nostra sensibilitat per captar l’experiència original. Solament en l’àmbit de la fe es produeixen les experiències místiques. S’ha fet cèlebre aquella anècdota de quan 2486
invita una altra monja a fer oració. Quan se li pregunta amb quin llibre, respon que n’hi ha prou amb l’oració del Pare nostre. Al cap d’una hora encara meditava amb la paraula: “Pare”. I quina vigoria espiritual reflexen aquells versos que se li atribueixen! Nada te turbe, nada te espante. Quien a Dios tiene nada le falta. Sólo Dios basta. Anton Mª Sánchez Bosch C.M.F.
DE COM UNA BANDERA VA SALVAR EL CENTRE CATÒLIC DE SANTS
E
n la nostra revista de Març-Abril d’enguany he volgut recordar una anècdota fr Francesc Salvat Virgili. Una altra neboda–néta, la Núria, per la seva edat, poc va gaudir del germà de la seva àvia materna. Per aquest motiu i dedicat a ella, bona historiadora i millor amiga, de nou he volgut comentar un fet històric en una data de gran transcedència per a Sants i per a tot el nostre país, el 14 d’abril de 1931. L’oncle Francisco, permeteu-me un parentiu que no tinc el goig de tenir, treballava al magatzem de patates i grans del carrer d’Ermengarda de Miquel Llorens Esteve, i besavi meu. Vers al migdia els xiulets de les diferents fàbriques del rodal anunciaven a tot el veïnat la novella proclamació. Els treballadors van deixar la feina. Francesc Salvat va marxar a Can Porcar, una impremta i papereria del carrer de Sants, aleshores Sans, número 9. Allí va comprar tres cartolines amb els tres colors de la nova bandera. Salvat, era de la Junta del Centre Catòlic de sants, i va col·locar-la al balcó de l’entitat. Un associat de tendència carlina increpà la novetat, Salvat, repeteixo com a menbre de Junta, se’n va fer responsable. poc després un grup amb idees no massa correctes van aplaudir l’element indicat al balcó. Per desgràcia el 20 de juliol de 1936 jo no sé si aquell dia no hi havia la bandera al balcó. El cas que tot l’edifici fou incendiat. Desitjo, de tot cor, que la darrera acció mai més es repeteixi. 12 abril 2015, aniversari meu i d’unes eleccions municipals que van canviar el règim del pais. Josep M. Vilarrúbia-Estranyc
OBRES LITERÀRIES I DE PASTORAL A DISPOSICIÓ DE TOTHOM OBRES D’ESPIRITULITAT EN TRES VOLUMS
obres
complertes del Pare Manuel Esqué i Montseny, CMF. PEL CAMÍ DEL CEL opuscle redactat pel Pare Manuel Esqué i Montseny, CMF. Un resum de la doctrina cristiana i de les principals oracions. LA FLOR DE NADAL (Pastorets) del Francesc A. Picas. HISTÒRIA
DE
LA
PERSECUCIÓ
RELIGIOSA
A
CATALUNYA de Francesc A. Picas i d’altres del mateix autor.
EL MÉS SINCER AGRAÏMENT Benvingut Barceló, El Masroig Francesc A. Picas, La Jonquera Família Vilamajó Marí, Barcelona Hermínia Juste, Barcelona Pilar Gràcia, Barcelona Anna Hoyos, Barcelona Francesc Salleras, Madrid Virgínia Tarrech, La Selva del Camp Mercè Rossell, Sant Pere de Ribes Nativitat Babià, Barcelona Monsenyor Jaume Pujol, Arquebisbe de Tarragona Adolfo García, Barcelona The Coaching Lab, Barcelona Artur Auladell, Barcelona Tritècnics, Barcelona Guillem Pascual, Barcelona Marta Pascual, Barcelona ACS Claret, Barcelona Forn Europa, Barcelona Forn Sabadell, Barcelona Bar CC La Sedeta, Barcelona Fotografia Suriol, Barcelona Llibreria Abril, Barcelona Merceria Novedades, Barcelona Fotocopisteria Ramon, Barcelona Associació Sant Guillem-Gràcia, Barcelona Tandem TM & Associats, Barcelona P. Xavier Moix, CMF, Barcelona Mn. Josep Maria Alimbau, Barcelona Montserrat Llopart, Barcelona Ferran Blasi, Pvre., Barcelona Xavier Garralda, Barcelona Josep Maria Vilarrúbia, Barcelona Àmbit Maria Corral, Barcelona Lourdes Franquet, Barcelona Ramon Maria Soriano, Masnou Jordi Morillas, Barcelona 2487
ESTIMEM L’ESPERIT SANT, QUE PROCEDEIX DEL PARE I DEL FILL
S
eríem desagraïts al vostre amor, Senyor: si encara desconeguéssim el do inefable de l’Esperit Sant. Seria una malentesa imperdonable no veure que Vós teníeu ànsies infinites d’enriquir la vostra Església: amb “aquest altre Protector, que restaria amb nosaltres per sempre” (Jn. 14-16). L’obra de l’Esperit Sant en l’Encarnació: és ja una clariana de resplendors i d’esperançes per al món. L’àngel, amb les seves paraules, és un clapoteig suau: que prenuncia la presència de l’Espirit Sant enmig dels homes. Després, tot l’Evangeli guspireja amb l’anunci d’un Protector divinal: que Vós, Jesús, ens enviareu del Pare (n. 16-26). Vós ens parleu d’una flama de foc i d’Esperit Sant amb què serem batejats (Mt. 3-10): i després aquesta flama anirà clapejant en els cors de tots els qui creuran en Vós. Feu, Jesús, que siguem sempre fidels a aquesta regeneració espiritual: feu que no defraudem mai l’amor de l’Esperit Sant envers nosaltres. Seria un maldol irresistible: tornar a perdre la gràcia inefable d’aquesta regeneració espiritual. En el clarobscur de la vostra obra, que confiàveu a uns homes defectuosos, i que, d’ells sols, haurien treballat amb tan
malencert: brillava sempre ben clarvident la promesa de l’Esperit Sant. Prou sabíeu Vós que amb la vostra Redempció i tot, els apòstols haurien malavejat per escampar el regne de Déu: però sense l’ajut de l’Esperit Sant la seva obra hauria estat del tot infecunda. Però amb les clarors de l’Esperit Sant les vostres ensenyances brillaran en la seva ment: i el tresor del vostre Evangeli no quedarà malejat en el cor dels vostres apòstols. Us seran fidels, i amb l’ajut de l’Esperit Sant, que els omplirà dels seus dons: convertiran ben aviat el món per a Vós. Amb quin ardor repetia per tot arreu el vostre apòstol: “no sabeu que sou Temple de Déu i que l’Esperit Sant habita en vosaltres?” (Cor. 1ª 3-16). No pot parlar amb més claretat i amb més amor: hi resumeix totes les seves ensenyances. I després el seu cor s’abranda enmig dels fidels: “si algú destrueix el Temple de Déu, Déu el destruirà a ell” (Cor. 1ª 3-17). Com s’entrenyora el gran apòstol amb el sol pensament: que pugui ser profanada la vostra gràcia amb tant desamor! Feu-me fidel a l’Esperit Sant: feu-me sempre amatent a les seves gràcies i inspiracions. Manuel Esqué i Montseny C.M.F
OBRA CULTURAL MARIANA Revista i portaveu de l’Associació. Publicació mensual de Pastoral Catòlica L’Associació Obra Cultural Mariana, obra de seglars, fou beneïda pel Papa Joan Pau II, en carta de juliol de 1984, amb el missatge “difongui amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui” Entitat inscrita amb el Núm 11.593 de la Secció 1ª del Registre de Barcelona Generalitat de Catalunya. Departament de Justicia. Edita: Fundació Privada Pare Esqué
Dipòsit Legal: B-43.692.80
President de l’Obra Cultural Mariana: Sr. Jordi Morillas Baena
Director de la Revista: P. Anton Mª Sánchez Bosch, C.M.F.
Redactors col·laboradors:
Mn. Josep Mª Alimbau
Manuel Esqué i Esqué
Agustí Miarnau, C.M.F.
Ferran Blasi, Pvre.
Lourdes Franquet
Xavier Moix i Bressolí, C.M.F.
Ramon Mª Soriano Camps
Mn. Antoni Mª Bausili.
Xavier Garralda Alonso
Jordi Morillas
Josep Mª Vilarrúbia-Estrany
Núria Boldú
Montserrat Llopart
Alex Pastor
Francesc A. Picas
FUNDACIÓ PRIVADA PARE ESQUÉ President del Patronat: Dr. Ramon Maria Soriano Camps Entitat inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el no. 797. CIF G-60572211. Declarada com a Fundació benèfica del tipus cultural per Resolució del Conseller de Justícia el 10 de juny de 1994. Oficines: c/ Sant Antoni Maria Claret, 50-62, interior. 08025 Barcelona. Tel.: 93 458 59 35. www.FundacioPareEsque.org Per fer donatius, c/c “La Caixa” ES53 2100 0856 9302 0040 1214, oficina c/ Nàpols, 342, 08025 Barcelona. Els donatius seran correspostos amb un rebut de la Fundació, amb el qué es podrà deduir, segons la legalitat vigent, de les liquidacions del seu import en la quota del IRPF en la declaració de la Renda.
2488