small pin-up (FINGER WAG), small pin-up (LENS FLARE)
mementos
garden party
BELIEVED TO BE A PORTRAIT OF DAVID WALKER
A Small Pin-up (Finger Wag) (Petita pin-up (gest amb els dits), 2013), la dona és conscient de ser observada per l’espectador, i fa un gest de negació cap a aquest. A Small Pin-up (Lens Flare) (Petita pin-up (resplendor de lents), 2013) la dona s’allunya de nosaltres, però el seu braç fa de nou un gest amb el qual nega en part la visió típica de la dona en les imatges erotitzades. La resplendor de lents, a la imatge, també bloqueja la nostra capacitat de veure amb claredat. Aquí Marshall juga de nou amb la visibilitat i la invisibilitat. A la sèrie Pin-up, reprèn la idea clàssica de les pin-up com a objecte de desig, representant-les com a persones segures de si mateixes que es neguen a ser vistes només com a objectes sexuals.
Al grup d’obres titulades col·lectivament Mementos (Records), Marshall se centra en les nocions col·lectives i individuals de commemoració. Les escultures i gravats que componen els Mementos (1998) resulten més directes i declaratives que les pintures. Els eslògans blasonats en cinc gravats evoquen l’activisme de Langston Hughes, Stokely Carmichael (posteriorment anomenat Kwame Touré), Martin Luther King Jr. i Malcolm X que van emocionar al seu dia. Al costat d’ells hi apareixen enormes segells de tinta que jeuen repartits pel sòl, juntament amb coixinets de tinta gegantins en vermell, negre i verd, els colors de la bandera panafricana, recolzats a la paret.
La pintura de Marshall Garden Party (Festa de pati, 2003) retrata un grup de gent en una festa en un pati típic estatunidenc dels afores que, de fet, correspon amb el de l’artista. La pintura, i també el vídeo amb el mateix títol, representa un grup de gent participant en una activitat recreativa quotidiana, d’una manera diferent de com tendeixen a ser representades les minories ètniques a les imatges mediàtiques. Aquesta pintura monumental, juntament amb l’escenari del “pati”, molt recurrent en la pràctica de Marshall, suposa la continuació de Garden Projects (Projectes de pati), una sèrie de pintures que va començar a la dècada de 1990. Aquestes obres al·ludeixen a diversos “plans de sanejament”, projectes d’habitatges subvencionats en ciutats com ara Chicago i Los Angeles que es van desenvolupar per ordre governamental com a part d’unes aspiracions utòpiques de crear habitatges accessibles per a una població en creixement. Els projectes tenien noms com ara Atgeld Gardens i Many Mansions. Encara que van ser originalment habitatges funcionals, la disparitat econòmica i l’agitació civil els va convertir en llocs inhòspits, establint-se un contrast elevat amb els seus noms.
Believed to be a Portrait of David Walker (Circa 1830) (Es creia que era un retrat de David Walker (vers 1830), 2009) fa referència a l’estil del retrat senyorial del segle xix. En comptes de la imatge d’un aristòcrata o d’un monarca, Marshall retrata un negre amb roba elegant posant de perfil en tres quarts. Segons el títol, el tema podria ser David Walker, una figura clau en la lluita per l’abolició de l’esclavitud a Amèrica. L’any 1829, Walker va publicar el pamflet Walker’s Appeal in Four Articles; Together with a Preamble, to the Coloured Citizens of the World, but in Particular and Very Expressly to Those of the United States of America. En aquest emotiu assaig, carregat d’improperis ben triats, va instar als esclaus a rebel·lar-se contra els seus amos sense importar el risc elevat que això implicava. Amb aquest retrat, Marshall sembla oferir una imatge sobre alguna cosa de la qual no hi ha cap imatge.
the art of hanging pictures The Art of Hanging Pictures (L’art de penjar quadres, 2002) és una instal·lació que consta d’una sèrie de fotografies emmarcades. Fetes principalment per l’artista al South Side de Chicago, les imatges mostren carrers buits i camps esportius, vehicles d’emergència, una paret de maó, nombroses esglésies i un cigne ornamental kitsch, així com retrats de parelles i familiars. L’obra té un caràcter fragmentari.
ACTIVITATS RELACIONADES Introducció a Pintura i altres coses amb Elvira Dyangani Ose Xerrada entre Kerry James Marshall i la comissària d’art internacional (amb el suport del Guaranty Trust Bank Plc) de la Tate Modern Elvira Dyangani Ose. Calendari: 10 de juny, a les 18.00 h. Lloc: Fundació Antoni Tàpies. Activitat gratuïta. Hi haurà servei de traducció simultània.
the Dust de Julie Dash (1991).
Conversa amb Paul Gilroy Xerrada entre Kerry James Marshall i el professor de literatura anglesa i nordamericana del King’s College de Londres Paul Gilroy. Calendari: 4 d’octubre, a les 18.00 h (data a confirmar). Lloc: Fundació Antoni Tàpies. Activitat gratuïta. Hi haurà servei de traducció simultània.
tubre, a les 17.00 h. Preu: 5,50 €.
El color de la història. Presentació a càrrec de Kerry James Marshall En el marc de l’exposició Kerry James Marshall. Pintura i altres coses, la Filmoteca de Catalunya organitza el cicle “El color de la història”. Marshall introduirà el cicle i la pel·lícula Daughters of
Calendari: 7 de juny, a les 19.30 h. Lloc: Filmoteca de Catalunya,
Kerry James Marshall. Pintura i altres coses 11/6 – 26/10/2014 Comissari: Nav Haq Textos a càrrec de Nav Haq i Sofie Vermeiren Organitzen
Plaça Salvador Seguí, 1 – 9,
Kerry James Pintura i Marshall altres coses
Barcelona. Més informació sobre el cicle a: www.filmoteca.cat Aproximacions Visita comentada a Antoni Tàpies. Col·lecció, # 8, i a Kerry James Marshall. Pintura i altres coses. Calendari: 2 de juliol i 25 d’ocJoves fins a 16 anys i Amics de la Fundació Antoni Tàpies, gratuït.
Patrocinadors institucionals
Places limitades. Es recomana fer reserva prèvia (932 075 862 / reserves@ftapies.com). Amb la col·laboració de
Realitats invisibles Activitat familiar al voltant de l’exposició temporal Kerry James Marshall. Pintura i altres coses. Calendari: 27 de setembre de 2014, a les 17.00 h. Grup d’edat: nens i nenes de 6 a 12 anys i els seus acompanyants. Preu: 3 €. Nens i nenes, joves fins a 16 anys i Amics de la Fundació Antoni Tàpies, gratuït. Places limitades. Es recomana fer reserva prèvia.
Kerry James Marshall, Believed to be a Portrait of David Walker (Circa 1830), 2009
e
Kerry James Marshall. Pintura i altres coses L’obra de Kerry James Marshall versa sobre la identitat −nacional, de gènere i, sobretot, racial−, i respon a una recerca amb l’objectiu de contextualitzar l’experiència afroamericana en la situació sociopolítica actual. Tècnicament complexa, i arriscada en la invenció de noves imatges, la seva obra s’inspira tant en la cultura popular −el cinema i, de manera especial, el còmic− com en l’art. Per ell, l’amplitud de mitjans de comunicació visual que utilitza esdevé un lloc per plantejar algunes de les preguntes més profundes i perdurables de l’art. La Fundació Antoni Tàpies fa èmfasi en la seva obra recent, i no només en la pintura com a mitjà, sinó també en altres mitjans com ara la fotografia, el vídeo i la instal·lació, al voltant de qüestions com ara el fet quotidià, la bellesa, la memòria i la història de l’art, entre d’altres.1 L’abast de l’exposició es complementa amb una àmplia col·lecció personal de retalls d’imatges aplegades per l’artista que formen un dipòsit de referències sobre la representació negra en l’art i la cultura en general. 1
Tot i no ser exhaustiu ni complet, aquest fullet conté pistes per comprendre el rerefons i la complexitat d’algunes de les obres de l’exposició, i alhora serveix d’introducció a bona part dels temes de què tracta l’obra de Kerry James Marshall. L’ordre d’aparició dels textos sobre les obres correspon a l’ordre alfabètic dels títols originals.
ALANA, BLACK CHRISTMAS, NAOMI i TYLA
BLACK STAR
GLEANING: AN IMAGE RECLAMATION PROJECT
SHOOTING STARS
VIGNETTES 2, 2,25, 2,50, 2,75 i 3
WAKE
Alana, Black Christmas (Nadal negre), Naomi i Tyla (totes de 2012) formen part de la sèrie de fotografies Black Light (Llum negra), composta per imatges preses en condicions de llum ultraviolada. En molts casos la intenció de Marshall era experimentar amb el tema de la negror a través d’imatges preses en la foscor. La sèrie, que amb el títol assumeix una contradicció deliberada, aborda idees sobre la visibilitat i la invisibilitat de les persones en la societat, i busca conscienciar sobre les condicions que emmarquen la nostra percepció dels altres.
A Black Star (Estrella negra, 2011) una dona negra nua sobresurt d’una pintura d’estil geomètric inspirada per les Black Paintings que Frank Stella va començar a finals de la dècada de 1950. El títol al·ludeix a la companyia naviliera Black Star Line, fundada a principis del segle xx per Marcus Garvey, fundador de la Universal Negro Improvement Association (UNIA) i activista destacat del moviment panafricà. Black Star Line va ser originalment concebut com un mitjà per donar als afroamericans l’oportunitat de tornar a l’Àfrica si així ho desitjaven. La companyia posseïa tres vaixells de vapor que navegaven entre els Estats Units, el Carib, l’Amèrica Central i l’Àfrica. Com a empresa, es va erigir en símbol de l’emancipació negra.
El vídeo Gleaning: An Image Reclamation Project (Recopilar: un projecte de recuperació d’imatges, 2003–en curs) se centra en l’examen de la cultura visual des d’una perspectiva negra. Combinant seqüències de les moltes imatges d’impressió trobades, així com material d’arxiu que l’artista va prendre i que forma part del seu banc d’imatges personal, el vídeo és un assaig visual sobre la representació dels negres en la societat. Marshall continua afegint regularment imatges al vídeo, el qual segueix augmentant de durada.
Shooting Stars (Estrelles fugaces, 1994) tracta sobre els canvis en el significat d’un símbol segons l’hora, el lloc i l’usuari. En una Polaroid en blanc i negre de l’any 1930 veiem a una jove jueva amb una estrella de David groga com a símbol d’identificació. Hi ha altres Polaroids que presenten “plaques” penjades per bandes de diferents barris dels Estats Units, utilitzades com a emblema per marcar el territori. La fotografia més important del conjunt és un retrat de Baruch Goldstein, terrorista israelià d’origen nord-americà. Goldstein va ser membre d’un grup d’extremistes jueus que usaven l’estrella jueva com un símbol de poder. Les Polaroids restants presenten l’emblema en forma d’estrella que utilitzen els policies nord-americans. Com a forma, té similituds amb l’estrella jueva, però en aquest cas es tracta d’un emblema de l’aplicació de la llei. Shooting Stars reflexiona sobre les diferents formes en què es veu aquest símbol, i la complexitat del que significa.
La sèrie de Marshall Vignette (Estampa) presenta gent afroamericana en escenes romàntiques que resulten alhora idíl·liques i bastant planes visualment. El títol i l’estil d’aquesta sèrie fan referència a l’estil rococó del segle xviii, amb el seu enfocament de les composicions elegant i fluid. Marshall va estudiar el període rococó, inclòs el treball de Fragonard (1730 -1806), i va absorbir aquestes imatges de plaer i d’excés. No obstant això, combina aquests temes amb certa sobrietat per “no rendir-se a les promeses d’aquest gènere decadent”. Marshall fa ús de la paròdia estilística amb l’objectiu de representar la vida emocional hipotètica del subjecte negre, com si aquest també pogués portar una vida de joia, pastoral i romàntica. Aquest subconjunt de cinc pintures numerades, Vignettes 2, 2.25, 2.50, 2.75 i 3 (Estampes 2, 2,25, 2,50, 2,75 i 3, 2005-2008), representa la mateixa escena alegre des de diferents angles, incloent-hi a cadascuna diferents símbols i artefactes associats amb la cultura afroamericana.
Wake (Despertar, deixant, 2003) consisteix en un conjunt d’imatges relacionades amb el transport i la transformació dels africans com a conseqüència del tràfic d’esclaus transatlàntic. Dues fotografies de Black Light (Llum negra) presenten els vaixells de càrrega que transportaven esclaus d’Àfrica a Amèrica, i vint plaques rodones amb imatges que rendeixen homenatge als primers vint africans que van ser venuts a les subhastes d’esclaus de l’assentament de Jamestown l’any 1619. Una altra placa presenta una imatge de Marshall quan era jove, i que és inclosa com un marcador simbòlic del primer afroamericà nascut. Aquest treball també inclou retrats de tres ballarines negres. El ballet era considerat com una disciplina que no “encaixava” amb les persones d’origen afroamericà, perquè es considerava que el cos negre no era adequat per a aquesta forma de dansa. No obstant això, en l’actualitat es percep com un marcador per a les aspiracions de la classe mitjana. El títol Wake reuneix aquí les seves dues definicions, a més de ser el nom de la cerimònia religiosa commemorativa per a algú que ha mort, i és també el nom del rastre que deixa un vaixell quan navega.
BAOBAB ENSEMBLE Baobab Ensemble (Grup baobab, 2003) és una zona d’estar improvisada feta a partir d’objectes trobats, incloent-hi caixes, troncs, objectes rebutjats i estores cobertes de plàstic i coixins. La instal·lació també inclou fotografies de diferents zones d’estar improvisades, situades sota els arbres, que al·ludeixen als llocs tradicionals de congregació sota els baobabs a l’Àfrica. Baobab Ensemble incorpora també obres seleccionades en vídeo de Marshall, i de vegades el seu arxiu personal de retalls d’imatges, que constitueix un material de referència fonamental per a les seves obres.
DAILIES Dailies (Diaris, 1999-en curs) és una sèrie de tires còmiques que Marshall va produir durant diversos anys i que tracta la manca de superherois negres en la cultura popular. La tira còmica explica històries entrellaçades sobre un grup d’adolescents en un barri suburbà afroamericà en què el desgovern ha arribat a nivells extrems. Quan es requereix una intervenció sobrehumana, un protagonista anomenat Rythm Mastr apareix per ensenyar als joves herois com revelar els poders secrets d’una sèrie d’escultures tradicionals africanes.
LAID TO REST La videoinstal·lació Laid to Rest (Estirada per descansar, 1999) es visiona des de fora d’una construcció tridimensional en forma rectangular de color gris. La projecció de tres canals presenta muntatges animats d’imatges estereotipades al voltant del comportament de persones de color, incloses escenes de subjectes implicats en actes fortuïts i fragmentaris de violència com ara robatoris i tirotejos. A sota hi ha una nina dissenyada en un taüt envoltat de corones fúnebres. L’espai, com un mausoleu, està tancat, i les imatges projectades només es poden veure mirant a través de petits forats a la paret.