Revista Claror Sports nº28 by Fundació Claror

REVISTA D'ESPORTS, SALUT, CULTURA i LLEURE

Editada per la Fundació Claror

Núm. 28 Febrer-Març 2001

Reportatge: Biblioteques del futur· Dietètica: El mal de les vaques boges

Gaudir d'una boca sana i un atractiu somriure requereix unes cu res mínimes: • I

· Raspallar-se les dents després de cada àpat · Una revisió periòdica al dentista · Una higiene bucal (quan el professional ho indiqui)

Als Instituts Odontològics Associats trobarà tots els serveis especialitzats en tractaments dentals: Odontologia general i Sedació Estètica dental conservadora Cirurgia maxil·lo-facial Periodòncia Implantologia Pròtesi fixa i extraO ible ATM Ortodòncia La més alta tecnologia i un quadre mèdic qualificat ens permeten oferir un servei ràpid i totalment garantit.

avant,atges _ _ _ __ __ _

________.:IIIIIIE......IL.....a....;_:.....L.____

..6I_~

___

finançament aSistema la sevade mida

- 1a visita, consulta i revisió - 1a visita d'ortodòncia (aparell corrector) - Radiografies intrabucals - Extraccions simples - Higiene bucal-neteja + revisió (per sessió) - Urgències* - Resta dels tractaments

GratuYta Gratu"1ta Gratuiles 3.000 Ptes. 3.000 Ptes. 3.000 Ptes. 20% Dte.

* Gratuïtes en cas de realitzar tot el tractament en qualsevol dels nostres centres

Preus especials als abonats i familiars FUNDACiÓ CLAROR

INSTITUTS, ,_______ J ASSOCIATS ODONTOLOGICS http://www.ioa.es E-mail: ioa@ioa.es

s u M A

R I

LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 28 , III època Febrer - març 2001

Les altres portades OPINiÓ

2. Articles de Domènec Anguera i Nèstor Vilella 4. Entrevista curta: Enric Nosàs, president del CEC ENTREVISTA

6. Àlex Corretja, tennista SALUT

10. Vigila les lesions si fas esport en clima fred DIETÈTICA

EL PROBLEMA DE LES VAQUES BOGES En els darrers mesos, la ma laltia detectada en algu nes vaques, l'encefalopa ti a espongiforme, ha crea t un estat d'a lerta entre la població. A la poca informació sobre el tema i a la ma nca de remeis per combatre la dolència s'afegeixen les decla racions d'a lguns polítics que encara confonen més l'opin ió pública. Com s'ha originat el problema? Podem menjar ca rn vermella sense por?

12. El mal de les vaques: de qui és la bogeria? MENSSANA

14. Exercicis per potenciar la personalitat ENFORMA

16. La importància d'un bon escalfament REPORTATGE

18. Biblioteques del futur SOCIETAT

22. El barri de la Sagrada Família acollirà el seu primer Consell de Barri

ARRIBEN LES BIBLIOTEQUES DEL FUTUR L'a rribada de les noves tecnologies a l'abast dels ciutadans i com a eina de recerca d'i nformació ha transformat la societat en molts sentits. Les biblioteques, principals eixos de d istribució i democratització de la inform ació, no en poden estar al marge i req uereixen canvis per adaptar- se a un futur no gai re llunyà.

¡¡¡¡;;'i11 ¡¡¡¡ili;;;;;; ,;;;;; ¡

@TOTCLAROR €_ ...... '_.. Clao ...

818 LlOTEQUES DEL FUTUR

24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA... '#,jU@Mf*M'3 ,,!••••@MM#if®nrti4h"U

27. CONCURS i PASSATEMPS 28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES 32. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR

32. La higiene a les nostres instaUacions 33. MisceUània seccions esportives 34. Torneig de Bàsquet infantil de Nadal 36. Marítim: estat de les obres de construcció 37. Nou Can Caralleu: més espai per alfitness 38. Cooperació: projectes de la Plataforma 0'7 39. Cultura: coral, castellers i Fòrum Claror 40. FETS I GENT

40. Els joves immigrants del barri del Raval

ELMILLOR TORNEIG DE BÀSQU ET INFANTI L DE NADAL La VII edició del Torneig de Bàsquet va superar amb escreix les previsions. La participació de dos eq uips de fora de Catalunya ( Pamesa Va lènci a i Adecco Estudiantes de M adrid) per primer cop en la història del Torneig va aportar nous al· licients ta nt en l'àmbit de la competició com en el de la convivència.

_________________________________________

_ ()p=in=i~ó

Domènec Anguera Pare d'un jugador de brisquel del Sala-Claror Tercera època Número 28 Febrer-Març 2001 Tiratge: 13.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84

El paper dels pares en l'esport infantil

REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ :

Sardenya , 335 , baixos 08025- Barcelona Tel. 93476 13 90. Fax 93 476 13 96 www .claror.org E-mail: totclaror@claror.org CONSELL EDITORIAL :

Joan Núria Albert Sergi

Itxaso, Jordi Cabanes , Borràs , Eduard Franco , Giménez , Àngels Güell , Larripa , Ester Benach . DIRECTOR :

Sergi Larripa COORDINACIÓ, REDACCIÓ I TANCAMENT:

Ester Benach REDACCiÓ:

Albert Giménez (salut) Ma. Dolors Villanueva (dietètica) Laia Franco (cultura i cooperació) Miquel Garcia (passatemps) COL'LABOAAOORS:

Carme Giménez (mens sana) CORRECCiÓ LINGüíSTICA:

Ariadna Viñas SECRETARIA J DOCUMENTACIÓ

Teresa Blanch PUBLICITAT:

Josep Llufs Vide

Un a de les coses m és

refl ectir en el se ntiment de

l'equip contrari o cap a l'àr-

bitre. Acabar amb aquestes

gratifi ca nts per als pares és

pert in e nça a un grup

p ode r tornar a ve ure les

co mpanys/es amb un s ma-

actituds és prioritari . En can-

coses amb els ulls de ls se us

teixos inte ressos i objec-

vi, és molt gratificant quan els

fi lls. Quan els fi lls i fill es ens

ti u s), a se r res pectu osos

dos equips "juguen ", en el

diuen que volen practica r un

amb els no is i no ies del al-

sentit més ampli de la parau-

esport, i en el nostre cas el

tres equips, amb l'àrbitre, a

la "jugar", i quan els entrena:

bàsqu et, sabe m que en el

treballar per aprendre, a tre-

dors, els àrbitres i els pares i

moment d 'a puntar-l os indi-

ball ar e n benefici del co l·-

m ares assumeixen e l rol

recta ment també ens hi es-

lectiu ... , a no voler guanyar

d 'educadors que els perto-

tem ap untant.

a qualsevol preu!

ca i al qual estan obligats per la seva cond ició.

És important ,co m a

Els nostres fi lls i fill es, no

pares, no de lega r res pon-

ho ob lid em , es trob en e n

Si tots treba ll em en e l

sabi li tats qu e nom és són

període de forma ció perso-

mateix sentit aconseguirem

DISSENY PORTADA, MAQUETACiÓ, FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ:

PcGrafic - IMGESA DISTRIBUCiÓ:

nost res. El s nostres fills i fill es

nal i en el moment en què

qu e els nostres fills i filles

rea li tzen l'activitat es porti-

siguin veritables "campions",

Mencor

s'entrenen i aprenen els fo-

va hi ha tres age nts educa-

no del bàsquet, perquè al

TOT CLAROR és una revista oberta a

nam e nts d e l'es port, però

tius que hi formen part, ca-

cap i a la fi això no és im-

el m és important és enten-

dascun des d'una parce l'l a

portant, sinó de la toleràn-

dre qu e això és un mitjà

ben de limitada i diferencia-

cia, de l'educació ... , que en

més e n el seu procés edu-

da: els entrenadors, els àr-

definitiva és el que compta.

totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expres-

sades als articles signats, que s6n responsabiliti!t de l'autor.

Entitat editora

ca tiu i una forma d 'ajudar-

bitres i els pares i mares con-

los a co mprendre e l món

vertits en espectadors .

que els envolta.

FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337 , entresòl 2a. 08025 Barcelona Tel. 93 476 13 90. Fax 93476 13 91 E-mail: com unicacio@clarar.org Web: www .clarar.org

És indignant sentir, i tots

la feina feta, i podem veu-

No e ls " he m de fer "

ho hem sentit alguna vega-

re co m els nostres fills, grà-

compètitius, els hem d 'aju-

da, comentaris despectius per

cies a la seva activitat, tam-

dar "a ser competents"( això

part dels adults cap a mem-

bé ens ajuden a formar-nos

e n e l bàsquet s' hau ri a d e

bres del propi equ ip, d e

com a pares.

MIG pr:

6€R POS!T1U ·.

PRESIDENTA

Joana Céspedes

~PA~pa

SECRETARI

1\1Ra.€S€,1

Jordi Cabanes

NO PARI..€N

¡:l€: I V~ ~ I ..

PATRONS:

Montserrat Bastida, Consol " Martf, Basili Pérez, Àngel Garcia, Héctor C. Silveïra , Gemma Vilaró, Jordi Alonso i Julieta Riberas .

Quan això es produeix és quan ens se ntim satisfets de

8iS

I QU,4N PARI..€N ¡:l€:

I V~ Bc:J6E,S'

NO PARI..€N p'IMMlGRPNTS

DIRECTOR GENERAL

Joan Itxaso Paternain

I GlUAN PAR\..€N

P'IMMIGRPNTS NO PA'RI..€Ñ P'URANI ~Pa?>RrT

DIRECTOR DIVISiÓ INSTAL'LAC10N5

Eduard Franco DIRECTORS O'INSTAL'LACIÓ:

ESPORTIU CLAROR :

Núria Borràs POLIESPORTIU SAGRADA FAMiliA:

I QUAN PARl..€N P 'URANI ~Poe.RrT NO PARI..€N ¡:l€:

Pedra Andreu POLIESPORTIU MARfTIM:

Pedro Andreu Nou CAN CARALLEU: Néstor Vilella ~

TOT CLAROR

____________________________

:::x

~~~=

_________________________________________ ()pinió Nèstor Vilella i Barba Direc/or de Nou CUli Curulleu

L'Esport per a "Tot (hom)" Una vegada arribat el se-

la po blació pugués rea li tza r

Actu alm ent, enca ra he-

les sinergies qu e pot ten ir

gle XX I, si mirem endarrere

algun tipu s de pràcti ca es-

reus de " l'esport per a to t-

la pràc tica d ' un a acti vitat

e ns adonar e m fàci lm ent

po rti va. En aqu es t se ntit,

ho m", penso qu e el futur

física amb qu alsevo l altra

que el con ce pte d'esport a

durant la dèca da dels no-

e ns d e para un co nce pte

ac ti vi tat

amb reg ul ar i tat. Seg ur a-

qu e

es rea li tz i

Cata lun ya -i sob retot a la

ranta es co nstrueixe n molts

més a mpli d 'es p o rt qu e

ciu tat de Barcelona- ha so-

equ i pam e nts

espo rtiu s

podríem anomenar " esport

m e nt, d 'a qu es t a man e ra

fert ca nvis im portants en els

no us i els ajuntam ents in-

s'aco nseguirà qu e més per-

últims 25 anys . És a dir, no

verteixe n recursos per se n-

pe r a to t ". Ca d a vega d a més, l'es po rt se rà un e ix

so nes rea li tz in algun a acti -

obstant haver-hi caracterís-

sibi litzar la poblac ió de la

vertrebador de la vid a qu o-

vitat, j a sigui des d ' un ves-

tiqu es qu e s' han anat per-

id o neïtat d e fe r es p o rt.

tidi ana d e les pe rso nes,

sa nt més form ati u, co mpe-

petu ant i qu e segu e ixe n

Així, es va co nsoli dant a poc

pe rqu è n' afec tarà m o lt es

titiu o de ll eure.

exi stin t, és ben cert qu e el

a poc el conce pte d "'esport

parce l·les . Ja no es fa rà es-

conce pte global d'esport ha

per a totho m", a fi qu e to-

trany parl ar d 'esport en fa-

aqu est - hipotètic- co nce p-

anat incorporant altres ele-

t es les pe rsone s pugu in

míli a, d 'esport a la natura,

te futur de l'esport farà qu e

ments qu e en l' actua litat

practi ca r-n e algun sego ns

d'esport a la fein a, d'esport

més d ' un a perso na pensi

esta n molt arrelats i d'altres

les seves cond ic ion s i ca -

anant de co mpres, de l'oci

qu e s'està "desca fein ant",

que fo rm en part d'un futur

pac itat físi ca encara qu e es

en l'esport, de l'esport i la

qu e la comp eti c ió s'e stà

molt proper.

tracti de gent gran, perso-

ta lass ote ràpi a ... Senz ill a-

perdent o qu e l'esport s'es-

nes discapacitades .. .

ment, es tractarà de ce rcar

tà mercantilitzant. En ca n-

M 'explicaré. Fins a fina ls dels anys vuita nta l'activitat

ben

seg ur

qu e

vi , un es altres person es es-

esportiva anava molt ll igada

taran sa ti sfetes d e pensa r

a un a id ea trad icion al de

qu e també practiqu en algu-

desenvolupava era sobretot

Qui és pa ra límPic?

n'h avi en fet mai- ,que po-

la competició, ja fos profes-

Sergi Larripa, Direclor de Tol Cluror

d e n d edi ca r-se a l' es port

Els Jocs Paralímpics de Sidney han generat moltes notícies i emocions contradictòries. Tot Claror va publicar al passat número un article del President del Comitè Paralúnpic Espanyol, José María Arroyo, titulat "Les xifres canten" , que elogiava el paper fet pels nostres atletes a les recents paraolimpíades. S'havia escrit en l'ambient d'alegria que tots sentíem en acabar els Jocs. L'alegria, però, es va mutar després en perplexitat, i la perplexitat en estupor quan ens vam assabentar del gran frau comès per alguns dirigents. Es van falsificar papers d'universitaris plenament capacitats per fer-los passar per disminuïts i així aconseguir més medalles. L'esperit de joc net dels Jocs Olímpics, i més encara dels Paralúnpics, va esclatar en benefici dels comptes de resultats esportius i, per extensió, econòmics (beques, subvencions ...) ,' És lamentable constatar que causes tan nobles poden estar gestionades per persones innobles. La investigació sembla haver demostrat la culpabilitat d'unes poques persones, no sense abans destapar les vergonyes d'unes altres. En qualsevol cas, els fets han posat de relleu que el tema no s'acaba amb unes quantes destitucions. Cal una reflexió profunda sobre el moviment paralúnpic, començant per respondre una pregunta cabdal: qui és paralúnpic?

qu e més els agrada acom-

l'espo rt. La pràctica qu e es

sional o amateur,

i l'esport

esco lar que els nois i les noies realitzaven en centres públics i privats. A lh ora, també és ce rt que l'espo rt es va co men çar a practicar simp lement amb l'obj ectiu d'estar en forma. Qua n Barcelon a va ser designada per a la celebració de les Olimpíades i durant els Jocs la ciutat i, de retruc,

bona

part

Cata lunya va prendre consciència de la gran impo rtància de l' espo rt en la vida dels ci utadans i les ciutadanes. AI mateix temps, es va veu re la necess itat de garantir que la gran majoria de

na activ itat esportiva - no

panyats de la seva famí li a o qu e els és possibl e comprar el menjar de la setmana i ju gar un a partida d e

paddel sense sortir de l'edifici on só n ni haver d 'a parcar de nou el cotxe. Així doncs, estem abocats inevitablement a un concepte d 'esport nou. En cap cas voldrà dir renun ciar al conce pte

tradic ion al

d"'esport per a tothom", però suposarà prendre decisions importants per aconsegu ir aquell esport que garanteixi el millor dese nvolupament (sosten ible) de la nostra societat present i futura .

TOT CLAROR

_______________________ ___________________

_ ()pi=n =i~ ó

I!J ENTREVISTA CURTA ENRIC NOSÀS, PRESIDENT DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

"La formació i la informació són bàsiques abans d'anar a la muntanya a fer segons quins esports" La temporada d'hivern no

i ser ex pertes, no va n poder

quins esports de muntanya . I

va co m e nça r bé per als

evitar. El que sí és ce rt és que

a casa nos tra hi ha molts cen-

amants de la muntanya. Di -

el col'lecti u de gent q ue prac-

tres de fo rm ació, excursionsi-

verses circumstàncies van ori-

ti ca esports de muntanya ha

tes .. ., que ofereixe n molt bé

gin ar q ue en un so l ca p de

augmentat considerablement

aquest servei.

se tmana, el 30 i 31 de dese m-

els darrers anys. Per tant, per-

Creu que una major

co-

afl uènc ia d'ex cursio ni stes ,

bre, es doblés la mi tjana d'ac-

centualment, a més gent, més

bertura de telefonia mòbil als

co m és el cas del Piri neu de

cid ents mortals q ue sol haver

probab il itats d'accidents.

a Cata lun ya en to ta la tempo-

Creu que les persones que

rada. Deu persones va n per-

practiquen esports de mun-

d re la vida al Pirin eu ca ta là

tanya estan prou prepara-

en tres accidents : set al Pic del

des?

Balandreu , dos a Coma de l'Orri i un a Port Ain é. A què es deu aquest increment de l'accidentalitat?

nf;-

Pirineus podria ajudar a pre-

Núri a o el del Ri pollès, la

venir els accidents o a facili-

cessitat encara és més gran.

tar els rescats?

Això, però, penso qu e la prò-

A veure, j o crec que qual-

pia evo lu ció ho solu cionarà.

sevol nucl i poblat de munta -

De tota manera, vu ll qu e que-

nya ha d'estar cobe rt per la

di cl ar que no reivind ico co-

qu è, a més, hi ha diferents ti-

telefoni a mòbil. Avui dia en-

brir tot el Pirineu ni zones poc

pus de col, lectiu s a la mun ta-

ca ra hi ha nu cli s po bl ats o n

pobl ades, sinó nomès les de

nya. No obstant, nosaltres no

viu gent, on hi ha refugis, etc.,

major aflu ència. En qualsevol

deixem d' insistir en la im por-

que no tenen cobertura, i q ue

cas, també pe nso que si algú

No es pot generalitza r per-

Bé, en aquests casos es va

tància de la inform ac ió i la

n'hauri en de te nir, perqu è

no se sent segur a la munta-

deure a unes circumstàncies

form ació. Estar ben assessorat

aq uesta ge nt s'ho mereix. Si

nya se nse telèfon mòbil més va l que es quedi a casa.

cl imatològiques natu ra ls insò-

i portar un equip adequat és

aq uestes poblac ions, a més,

li tes qu ~ aq uestes persones, tot

ca bdal abans de fer sego ns

són destins habituals de gran

S.L.

I)ENQUESTA

Què OPines que a Gran Bretanya s'hagi autoritzat el clonatge d'embrions humans?

NÚRIA SUlLS

VICENÇ FORNES

AURELlA PÉREZ

TONI biNARES

ISABEL LÓPEZ

33 anys

73 anys

68 anys

39 anys

69 anys

Els avenços en aspectes mèdics i la investigació estan molt bé, se mpre que es vigili i no es vagi més enllà del que està permès.

No ho veig cl ar, és un tema molt complicat. Si és en benefici de la m edi c in a hi esti c d'acord, però és molt difícil trobar-n e el límit. En aqu ests assumptes se mpre hi ha un "s í, però ... "

No tin c gaire idea del tema. Si ja comencen a clon ar embri ons humans és molt fàcil arribar a més i, personalm e nt, no m 'ag rad a ga ire pensar en aquesta possibilitat.

Les coses s'h an d 'ac- Si és per tractar temes ce ptar, i si les coses vé- . d'immunitzac ion s o nen així és perqu è han mèdics és per pensarde passar. No és qü es- s'ho, però tot el que vintió de dir si està bé o gui més enllà ho trobo està malament. No ho passar-se de la ratlla. veig gaire cl ar: si pot benefi ciar està bé, però pe nso qu e tot és un tema de ca lers.

TOT CLAROR

Han col'laborat en el dissenYI estudis i projectes de les instal'lacions del POLIESPORTIU DEL MARITIM

'~I~

••

: (~L5 '-n

GENERAL dE PROJECTES ci. L,INCOU,/, 11 1r. 2a . 080pÓ BARQELONA I Tel. 93.415.99 .70, Fax. 93.415.92.2'7

:~:"C LIMAilTZACIÓ

~./'

I:'

,~')- y.~~TILf,\CI 9

",,_, f'

,.,

::, f • . ;,

'4i',r

¡,{ - I ~ rGU~~ALJ~ NTA I,.FRED!.} ?ANIT~RIA~", .-,.-' .. /EXTI 1);J810'.D~ INCENDIS " '~'\" . . ~'- VA,I?OR [ tf,; CI .. "~'o _

'·"1

"t,,),.

- AIGUAJ6E PISGINES

"". =.1

• I~ J

1\"

_ Entrevista

ALEX CORRETJA TEN

SI T

Entrevista: Sergi Larripa

De cap esportista te níem tanta documentació per preparar una entrevista. I és que la trajectòria i manera de ser d'Àlex Corretja ens obligava a entrevistar-lo, independentment dels èxits que aconseguís. Volíem que aquestes pàgines destilessin l'humil, senzill i sincer esperit d'un gran esportista. Àlex Corretja: un amantde les novel·les de Paolo Coelho que simbolitza perfectament l'esperit del guerrer de la llum.

GUERRER DE LA LLUM L'entrevista es posava difícil. Cada mes més viatges, més èxits i més sol· licituds d'entrevistes que a penes el deixaven descansar. AI final vam tenir sort; el vam trobar al cim de l'èxit, després de guanyar la Davis ... ... a Sierra Nevada, pr.eparant la nova temporada? Sí, he sacrifi cat Austràli a a canvi de fe r una gran pretemporada. L'any passat va se r molt dur, va ig acabar al mes de desembre amb la fin al de la Davis; i he preferit aturar-m e, torn ar a carre-

TOT CLAROR

gar les piles i afrontar la nova temporada amb totes les garant ies.

Quant temps preveus de preparació abans de començar la temporada? En princi pi seran quatre setmanes de preparació i reapareixe ré amb la pri-

abans de Nadal i que ja estàs de pretemporada, gairebé no has descansat del tot per fer vacances? He tingut molt poc temps, tres setmanes comptant Nadal, però això represe nta més te mps del qu e he tingut mai! M ai a la meva vida no havia

mera eliminatòri a de Copa Davis de la nova temporada. Des prés descansa ré ., una altra setmana per ja iniciar, definitivament, la temporada individual.

tingut més de quinze- di es seguits de vaca nces se nse entrenaments!

Quins són els teus objectius bàsics per a la temporada que comença?

De tota manera, tenint en compte que vas acabar la temporada

El més important és co ntinuar igual, en la mateixa líni a dels últims anys.

______________ _ __ _ _ _ __ Entrevista Vull preparar-m e per guanyar tot el que pugui , però se nse ataba lar-me, se nse obsessionar-me amb un torneig o un altre en co ncret. L'obj ecti u és ju gar amb il ·lusió, amb ambició, manten intme entre els deu primers del món i si ca u el Roland Garros o l'Open USA perfecte, però sense obsessionar-m 'h i.

Després de la impressionant temporada que vas fer l'any 2000, et pots demanar més a tu mateix? No, demanar-me més no, perqu è deman ar-me més també se ri a enganyar-me. Tothom sap les seves virtuts i els seus defectes, i ha d'intentar exprimir-los al màxim . Jo l'any 2000 he don at tot el que tinc a dins, per això puc estar molt content ind ependentment del s res ultats obtinguts. No m'influencia el lloc del rànquing, sinó

per saber d'on vinc. Això és fonamental. Hi ha molta gent que arriba a dalt sense sabe r del tot com ha estat, si per una bona ratxa o què.

Perseverant i regular: tu ets rúnic jugador que ha estat campió d'Espanya en totes les categories, des d'aleví fins a sènior, cosa que evidencia la teva regularitat. Sí, sí, és una mica atípic. Hi ha jugadors que só n molt bons de petits però no de grans, o viceversa. En el meu cas, en ca nvi , he tingut molta sort, perquè de ben petit vaig quedar ca mpió d'Espanya, i sempre vaig mantenir el nivell fins ara, sense alts i baixos. Això demostra la regularitat i il·lusió que se mpre he mantin gut, i no és fàcil assimilar ser campi ó d'Espanya amb dotze, catorze o setze anys. He

tingut la sort de ten ir la família sempre al costat, els mateixos entrenadors tota et funciona, no arribes enll oc.

El diari El País va publicar fa tres

"La l1'lusió és el més important. Amb ella pots aspirar a tot. Sense ella, a res" anys (16/3/1998) un reportatge titulat "La historia de los dos Àlex", que parla de la història d'Àlex Corretja i d'Àlex Bragado: dos tennistes de la mateixa edat que, als catorze anys, aconseguien tots els títols del circuit i formaven un doble invencible. Les circumstàncies de la vida han fet que

saber si ho dono tot. I el més important és treballar fort per poder dormir cada dia tranquil.

Un exemple d'esportista, dins i fora de la pista

"En Pesport el passat mai no et garanteix el futur. Cada dia has de comenzar de zero" Tems que l'entorn, en canvi, sí et demani més? No, jo sempre he tingut l'entorn a favor. I si faig veure a l'e ntorn que ho

dono tot, no tindré cap problema. Els problemes poden arribar si mostres que no treballes amb tanta força o il ·lusió com abans, però en aq uest sentit no crec que tingui problemes.

Repassant l'hemeroteca he trobat un diari que diu que ets "el triomf de la perseverància". Hi estàs d'acord? És una mica de tot. Per mi és el triomf del treball, de la regularitat i la il·lusió. Jo sempre he dit que el que més m'interessa és jugar amb il ·lusió i ganes de triomfar. Aleshores ets capaç de tot. Però sí que és cert que sóc una persona perseverant, que m'agrada tenir-ho tot controlat, i sabent per què faig tot allò que faig . M'agrada saber tot el que he fet i faig

Àlex Corretja va néixer a Barcelona l'lI d'abril de 1974. Fill de Lluís i Lluïsa, té dos germans grans, l'lvan i el Sergi, que de petit l'anomenaven "et enano". Es va iniciar al tennis amb set anys al SetBall de Sant Cugat, per passar ràpidament al CT La Salut, on coincidiria amb Pedro Mora, Javier Duarte i Manolo Orantes, els entrenadors que li ho van ensenyar tot. Com a integrant del Grup Bimbo, va destacar ràpidament. És l'únic jugador que ha estat Campió d'Espanya en totes les categories, des d'aleví fins a sènior. Amb divuit anys va fer el salt de júnior a professional. Després de les primeres dificultats, va progressar ràpidament fins que el 1994 va guanyar el seu primer títol oficial a Buenos Aires. Els anys posteriors va seguir progressant, tot i que els èxits dels tennistes espanyols del moment (Arantxa i Conxita en dones i Bruguera, Arrese, Berasategui, Costa i Moyà en homes) van fer que la seva progressió passés desapercebuda. L'any 98 va representar el de l'esclat. Finalista a Roland Garros (va perdre amb Moyà) i guanyador del Master a Hannover (va guanyar a Moyà) , la seva dimensió pública es va multiplicar i va assolir el nivell merescut. La seva trajectòria posterior és pública i notòria. L'any 2000 va ser també molt prohÍic: va guanyar 5 torneigs internacionals, el campionat d'Espanya, i la medalla de bronze de dobles, amb Albert Costa, als Jocs Olímpics de Sidney (foto). El seu gran èxit més recent ha estat contribuir per tal que Espanya guanyés, per primer cop a la seva història, la Copa Davis (Barcelona, desembre de 2000). Tot i que a la fillal només va disputar els dobles, ningú no dubtava de la seva condició com a capità de l'equip, per la seva contribució dins la pista i pel seu tarannà a fora. Aquest tarannà, que va quedar palès quan va acceptar la decisió de jugar solament els dobles de la final de la Davis, s'evidencia en cada partit i en cada roda de premsa. És el tarannà de l'esportista capaç de saltar la xarxa per anar a felicitar i abraçar el seu amic, encara que aquest li acabi de robar el somni de la seva vida: guanyar Roland Garros.

TOT CLAROR

_ Entrevista tu siguis ara una estrella mundial i ell un bon entrenador en un club de tennis. Quina reflexió fas davant d'un cas tan proper, que reflecteix les dues cares del tennis? Va ser un reportatge molt bo . La reflexió és profu nda, fa pensar. Un a demostració més qu e só n molts els factors que influ eixe n en la ca rrera d'un es porti sta: no és ni la qua litat, ni el cap, ni l'entorn, ni la sort ... , sinó tots alh ora. L'Àl ex era molt bo, tant tècn ica ment co m mentalm ent, però en un moment donat les circumstà ncies se li van girar en co ntra. Ell és molt intel' li ge nt, i es va adon ar de seguida que potser no estava preparat per donar tot el qu e l'e lit del tenni s profess ional exige ix, i va esco llir una altra via, també lli gada al tennis. En fi, demostra la difi cultat d'arribar i

"És difícil conèixer una persona a través de les entrevistes, però, dintre del que cag crec que la gent té una idea bastant real de com sóc"

Vaig .co mença r a jugar a tenn is als set anys, al SetBa l1 de Sa nt Cugat, i després vaig passa r al Club de Te nni s La Salut, on

per assimilar mill or els èxits i la teva nova vi da, per quan arri ba. Perquè, sense voler, la ve ritat és que hi ha moltes

vaig entre nar-me molt de temps a les ord res de Pedro Mora. Ell va ser el meu descobridor,

coses que ca nvi en. AI 98 arriba el Màster, i

unape~on a quevacon

el guanyes en la primera participació, com només McEnroe havia fet.

fiar molt en mi des de ben petit. Va ser qui em va ense nyar el revés qu e

Diuen que als divuit, quan passes de júnior a professional, és quan ho passes pitjor. Alguns "entesos" van pronosticar fins i tot que no hi arribaries.

TOT CLAROR

Exacte. El 93 va ser un any molt però el 94 ja van començar a so rtir res ultats . Vaig fer semis al Codó i a Indianàpoli s, i vaig aca bar guanyant a Bu enos Aires el meu primer títol , sí. El pri mer torn eig se mpre cos ta molt; fins que no el gua nyes un cop, penses qu e potse r no el guanyaràs mai.

No va ser ràp id , va ser molt progressiu .EI 98 va ser l'a ny de l'explosió, l'any que va ca nviar la meva carrera esportiva, encara que els anteriors ja m'havien preparat mo lt bé, ja que havia anat mill ora nt resu ltats progressivame nt. I això et prepara

Com recordes ara els teus inicis?

una època, durant quatre anys.

títol professional a Buenos Aires, l'any 1994.

I els anys següents són de plena evolució, fins que el 98 i el 99 et situes en primeríssim primer pla com a finalista del Roland Carros i guanyant el Màster a Hannover. Va ser un camí ràpid, o lent però progressiu?

Això és el dia a dia, i cada di a s' ha de co mença r de ze ro.

anys vaig començar amb el Dudu Duarte, i vaig iniciar un a primera etapa fins als divuit, en què ho . vam deixar

superar-lo. I al final guanyes el teu primer .

do l e~ t,

qu e, en l'esport, el passat mai no et ga ranteix el futur.

tinc, al qual ell anome na "revés made in Mora": és un a persona a qui tin c molta estima. Més tard , amb onze

Sí, passar de júnior a sènior és difícil. Ja et pots trobar qu alsevo l jugador, més fet, més gran ... , és una altra cosa. És un any complicat, però va ig

"El 98 va ser Pany de Pexplosi6 Pany que va canviar la meva carrera esportiva, però els anteriors ja m 'havien preparat molt bé per a aquell punt en què em va canviar la vida"

Sí, va ig guanyar-lo a la prim era. És estrany i alhora no ho és. El M àster enfronta els vu it millors jugadors de l'any, la qu al cosa d'alguna manera ja indi ca un nivell igualtat que permet que qualsevol pugui guanyar-lo. Aquell any tot va anar molt bé.

Quina és la teva millor experiència en una pista de tennis? És molt difícil de dir, perquè, quan estàs ju gant, disfrutar és molt difícil. Per molt que intentis gaudir i passar-

- - - -- - - - - -- - - - - - - - - - - - - - - - - - Entrevista

"Magrada que hi hagi ambient a les grades, encara que sigui en contra. Hi ha més caliu i emoció" t'ho bé, sempre hi ha moments de nervis i pat im ent. En term es ge ne ral s, se mpre in tento passa r-m' ho bé, però no resulta fàcil .

Màsters, Copa Davis, medalla olímpica ... Sents un afecte especial per algun dels títols guanyats? No. Fa poc em preguntave n amb quina victòria em quedaria.. . Per què les he de ca nviar? Totes les meves victòri es so n meves, i totes om pl en a la seva manera! Si abans de ju ga r em donessi n a esco llir entre un torne ig i un altre potser em veuri a obl igat a triar. Però no, em quedo amb totes les victòr ies, totes diferents, però t otes alegres, al cap i a la fi.

Vas declarar un cop que la pitjor experiència que has viscut en una pista fou quan vau jugar al Brasil una eliminatòria de la Davis, per l'ambient hostil que hi vau trobar. Ho mantens? És ce rt que vam viure un amb ient hostil i que no hem trobat res igual. Amb tot, penso que t ambé ens va

se rvir per agafar mo lta experiè ncia i madurar. Fins i tot les males experiències aj ud en.

Amb quin ambient t'agrada jugar? M'agrada qu e hi hagi ambi ent a la grada, encara que sigu i en co ntra. Sem pre hi ha més ca liu, i dóna més emoció al parti t.

Tens la sensació que ha canviat molt l'ambient a les grades en els últims anys?

Preguntes molt personals • Una ciutat per viure-hi? Barcelona i. en concret. Sant Cugat. • Un lloc per anar de viatge? Una platja tranquil , la

Ha ca nviat mo lt a la Copa Davis, perquè es viu un ambient d iferent. Es viu un ambient de país, de grup, una clara alin eació de la grada cap a un dels jugado rs, i això marca una clara diferència entre el co mportament de les grades en un enfrontament de Copa Davi s i l'actitud en un torn eig individual.

Tennis a banda, es coneixen algunes coses de tu: ets extrovertit, representes el joc net, t'agrada la música, ets molt "culé" ... Creus que la gent que no et coneix personalment té una idea fidel de com ets realment? És molt difícil arri bar a co nèix er un a persona e n la d istànc ia, p er moltes entrev istes que co ncede ixi . No sempre res ulta fàci l però, dins del qu e ca p, crec qu e s'aju sta bas-

• Un plat? Paella o marisc • Un llibre per llegir? El Alquimista. de Paolo Coelho • Una pel'lícula de cinema? Expreso de medianoche. AmericanBeauty.... moltes! • Un mitjà per estar informat? Televisió i premsa • Mar o muntanya? Les dues coses. segons el moment • Un cantant o grup musical? Rolling Stones i Alejandro Sanz • Un esportista? Qualsevol que s'esforci.

tant a la realitat el qu e la gent pensa de mi del qu e jo crec qu e sóc. Potse r a alguns els so rprendria i a altres els decebria, però en líni es generals sóc bastant se mbl o.

com

• Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Algun president dels Estats Units. ]FKennedy. per exemple

Què valora més de les persones? La sinceritat i la humilitat Si un dia fos president del Govern o de I·ONU. quina primera decisió prendria? Uf! Aquesta és molt difícil!

• Dretes o esquerres? No em decanto. • Què s'enduria a una illa deserta? La meva xicota i música

• Un desig confessable? Salut per a la meva famt1ia i la gent que estimo

TOT CLAROR

TENS FRED

FENT ESPORT ••• LES LESIONS! ' metge, cap de l'Àrea de Salut de la Fundació Claror

La mort de deu excursionistes al Pirineu català ha estat un ini ci trist per al 2001 . La pràctica d 1activitat física en climes freds comporta greus riscos que, a voltes, Ilexperiència no pot evitar. Amb tot, no ca l trobar-nos en situacions extremes perquè el fred ens ocasioni lesions, i encara més si estem practicant esport. La pràctica esporti va en cl ima fred s'acompanya, a vegades, de la poss ibili tat de sofrir lesions musculoesquelètiqu es o trastorn s co m ara la deshidratació, el broncoespas me o el cansa ment : De totes, però, la més comuna i més fàcil que ocorri és l'ori ginada per la deshidratació. Si quan rea litzem esport en condi cions clim atològiqu es norm als el cos perd líquid i, per tant, ca l beu re i hidrata r-nos, amb més preca ució hem de fe r-h o quan el cl im a és fred. En prim er lloc, perqu è la se nsació de set qu eda amort ida i, per ta nt, la in gestió de líquid és defi cient. En segon ll oc, perquè el baix grau d'humitat, que es pot aproximar al 0% en cl im es molt freds, fa qu e espirem molt va por i això també prod ueix la pèrç;l ua de grans quant itats de líq uid . En te rcer lloc, perqu è el volum de pèrdu a de líquid per la transpirac ió

el broncoes pas me, és útil l' ús d' un broncodilatador preventiu .

Precaucions especials

(s uor) no s'a prec ia en la seva to tali-

Com en qualsevol activitat, els elements bàsics de l'entrenament són els més importa nts. La mill or cosa que podem fer a fi que el cos no se sotm eti a un ca nvi

ta t per la gran quantitat de ro ba qu e po rtem.

brusc de temperatura és començar l'esca lfament abrigats amb un es quantes

El broncoespasme En els cl imes freds, l'a ire inspirat s'ha d'escalfar i humitejar durant el pas per la bucofarin ge i la tràquea abans d'arribar als pulmons. Quan la diferència de temperatura entre l'aire ambiental i el cos és notable no és possible esca lfarlo i humitejar-lo bé i és aleshores quan es pot prod uir un broncoespasme reactiu . Poden sofrir-l o tant les persones sa nes co m les as màtiqu es, tot i qu e corren més riscos aquell es que pateixen asma induït per l'exercici físic. En aquests casos, hi haurà una major producció de mucositat durant les 12-24 hores posteri ors a l'ex pos ició. Per això, en alguns casos i en persones especialment predisposades a patir

capes de roba i, a mesura qu e la temperatura s'intensifiqui, retirar-les un a a un a fin s qu e s' iniciï l'activitat completa. En cas d'atu rar l'activitat, enca ra que sigui per uns moments, la millor preca ució per evitar que el cos es refredi és torn ar-n os a abrigar. Durant l'eston a qu e estiguem executant l'activitat és fonam ental rehidratar-n os co nstantment amb begudes

La deshidratació del cos és el trastorn més freqüent i dificil de detectar quan es practica activitat en condicions de fred

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE:

@studis de @limatitzaci6 i Encarnació, 140 . Tel. 932851227 . Fax: 93 28512 52·08025 Barcelona

•

AIRE CONDICIONAT

•

CALEFACCIÓ

•

VENTILACIÓ

•

FRED INDUSTRIAL

Salut NIVELL D'HIPOTÈRMIA Nivell

Temp er at .

Lleu Moderat Greu

>32 C Q

29-32 C Q

<29 c

Sensació de fred, tremolor, atàxia, disminució de pèrdua de consciència i de la coordinació de moviments Desapareix la tremolor, alteracions de la consciè ncia importants, incoordinació de moviments, somnolència Coma

intrace l·lular i extrace l·lular qu e trasto-

tèb ies i dolces i utilitzar roba adequada a l'activitat i a la cl im ato logia per prevenir els ca nvis meteorològics.

quen la seva estructura). L' extensi ó de la conge lac ió depèn de la temperatura, del temps d'exposició, de la humitat i de la ve locitat del vent. Per exemple, tot i esta r a OQ( , si

Lesions extremes: congelació i hipotèrmia La hipotèrmia és el descens de la temperatura del cos per sota de l'i nterval normal, cosa que no és exclusiva de la temporada d'hivern sinó que es pot produir en qualsevol moment de l'any. Q ui prese nta una hipotèrmia generalitzada es debi lita progressivament, sense tenir sensació de fatiga, fins que és vençut pe l ca nsament i pot quedar-se adormit i morir per una redu cció de la temperatura. Es pot classifica r en lleu, moderada o greu segons el nivell de temperatura corpora l, i clín icame nt té força di-

Com es perd la calor corporal?

Símptomes

el vent és de 5 metres per segon, es pot arribar als 5 graus sota zero.

Símptomes de la congelació La conge lació es produ eix sobretot en àrees co m les ore ll es, el nas i els dits de les mans i els peus si no estan suficientment protegits. Les lesions es poden agreujar per causa del cicle de co ngelació-desco ngelac ió-co ngelació; així doncs, el procés d'esca lfament de la persona afectada ha de se r suau i co ntinuat, i ca l evitar frega r els teixits per no danyar-los. Els principals símptomes d'un estat

ferències (vegeu qu adre). Pel que fa a la congelació, es tracta

de congelació són una aparença de la

de la destrucció del teixit per causa del

xant loca l i en un ini ci gradual, que

refreda ment extrem de les cèl'lu les (es

pot passar desapercebut si el fred és extrem, i l'aparició de butllofes a la pell

formen uns cristalls de gel en el líquid

pell blanca i enrampada, un dolor pun-

ESTETl

Bar

La ca lor es perd per dife re nts meca nismes: conducció, convecció, evaporació i radiació d diferents fo rmes. La conducció es produeix per contacte directe amb una superfície freda: per exemple, si sofrim una lesió a la neu i e ns hi estirem una esto na. El meca nisme de convecció és més freqü ent, ja que pot a parèixe r si portem ro ba porosa que permeti el contacte de l'a ire fred amb la pell. l de manera similar, una llarga exposició a les radiacions solars produebc la radiació: per exemple, en el cas dels esquiadors que no es cobreixen el cap amb gorra i u lleres. L'evaporació, com el nom indica, s'origina per l'evaporació de líquid a través de la pell, i sol donarse quan la temperatura corporal és molt elevada en relació a la temperatura ambient.

afectada un es hores o dies després de l'exposició. Aquestes butllofes no s'han de tocar, perquè la seva superfície és la millor protecció contra infeccions. Els efectes, a ll arg termini , poden se r un a extrema sensibilitat al fred de la pe ll les ion ada, amb dolors punxants i suor.

Restaurant

T'agradaria Conèixer... Cirugía Plastica y Estética Alimento y reducci61l mamaria

Lipoescultura Cirugía de p¡¡rpados Correcci6n dc orejas y nariz AlllllenlO de labios .. .

Unidad Laser Depilación Rejllvenecimicllto facial

consulta gratuïta! financiación /

Medicina Estética Trat<ll1lielltos anticeJuUIJcos

TraC811lientos de rejuvenecimienLo (colageno. peelings ....) EJlminación manchas cutlllleas y cicalriees

Unidad del Cabello Traramien!o y prevellción de /a ca/vicie Cirugiél corrf'ctora (rnicrotraJlsplélnrcs) Cinual10s Plaslleos Titulados En Jas mejores Clínicas de Barcelona

Tel. de Información 933426290

Paseo de Gracia, 7 - 08007 BARCELONA www.flnestetÏca.com

óf?~

Vina ... i proba les nostres especialitats

\l@~ Tel:. 93 347 46 96 CI Indústria, 124 08025 Barcelona

Braserfa Menjars i sopars per a grups i empreses . Propostes de menú a la seva mida Descomptes especials per els abonats del Esportiu Claror I del Polisportiu Sagrada Família

Sl T'AGRADA MENJAR BÉ... REPETIRÀS/ VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT

_ Dietètica

EL MAL DE LES VAQUES: DE QUI ÉS LA BOGERIA? per Maria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror

El ma l de les vaques boges té en alerta la pob lació europea des q ue van come n çar a aparèixer, a Anglaterra, casos d'e ncefa lopatia espongiforme tant en ani ma ls com en perso nes. Quin és el motiu de l'epidèm ia? I la situació al nostre país? La informació, de moment, és la millo r prevenció . En e ls da rre rs mesos, u na de les q üestio ns que més ha alarmat la població ha estat la de l'e ncefa lopatia espo ngifo rme (e n re lac ió a l'espèc ie hum a na, la malalti a de Cre utzfe ldtJa kob} r a no me nad a po pul a rm e nt "mal de les vaqu es boges" . Les decla racio ns, les hipòtes is i e ls a rticles als diari s s' ha n succeït i ha n aco nseguit crea r un a atmosfe ra desco nce rta nt que paga, al ca pdava ll , el co nsumid or. Es tracta d' una malaltia que afecta bovins i ovins, tot i que és transmissible a d'altres animals i, així, pot afectar ta mbé els humans. L'o ri ge n s' ha detectat a la Gra n Breta nya, i e l mecani sme de tra ns mi ss ió s' ha relac ion at amb el costum d'aqu ell país d 'a lim e ntar els anim als de 'pastura amb des pull es triturades

El costum dalimentar els animals amb les despulles triturades de bestiar mort ha estat la causa principal de la malaltia de les vaques 12

TOT CLAROR

d 'exe mpl a rs de la seva es pèc ie o d ' altres . Quant a l'agent qu e origina la malaltia, s'ha denominat "pri on", i és un a proteïna patòge na dife re nt dels bateri s convencionals i difícil d'e radicar.

Aqu esta dege ne rac ió de l siste ma ne rviós central acostuma a afectar persones entre 50 i 75 anys, a pesar que s' ha detectat en pacie nts de 16 anys i en d'altres d'edats tan avançades co m els 80 anys .

Com es manifesta la malaltia?

Mesures per combatre-la

En l'home pot prese ntar-se clínicament de maneres distintes, e nca ra que acostuma a iniciar-se amb un deteriora me nt me ntal progressiu que implica pèrdua de memòria, alteracions de l'estat d'ànim i trastorn del discerniment. En les fases inicia ls s'observe n conside rabl es trastorn s de la postura, de la marxa i del control motor, alteracions visuals, quadres de vertige n i mare igs i cefalees. Més ta rd a pa re ixe n al·lucinacions, idees delirants, confusió i manca de control del movime nt. S'arriba al mutisme, l'estupor, l'espasticitat i la ri gidesa . Però, de la mateixa manera, ta mbé es poden produir moviments d esco ntro lats, sot raga d e s anormal s i fin s ceguesa cortical.

El 1988, quan es va pe rcebre clarament qu e la tra nsformació d'animals herbívors en carnívors era la causa probabl e del mal de les vaques boges, el Regne Unit va prohibir alim e nta r el besti ar a mb ca rn i farina d 'ossos de re mu ga nts, pe rò la Gran Breta nya es va sumir en un proble ma gre u del qu al e nca ra no s' ha refet. S'han donat més de 180.000 casos d'aquesta malaltia entre el bestiar bri tà ni c, s' han sacrifi cat 4,8 milions de vaqu es des de l 199 6 per co ntro la r l'epidè mia i a Eu ro pa han mort 91 persones pe r aqu est motiu. Tot això ha produït un gran impacte hum à i econòmi c, sobretot pel descon eixe me nt i la manca de co ntrol, i ha obligat les

Dietètica autoritats europees a prendre ser ioses mesures de prevenció. Sota la premisa qu e el període d' incubació de la ma laltia en les vaq ues és superi or a tres anys, la Unió Europea va decidir a finals del 2000 elimi nar tot el bestiar destinat a la ve nd a que tingués més de 30 mesos, excepte

El mal de les vaques boges es desenvolupa en bestiar de més de 30 mesos. Per tant, la carn de vedella jove no té cap risc per a la salut

en ·els casos en què, un cop sacrifi cat l'anim al, se n'ava lu és el bon estat de sa lu t amb analítiques.

rese rvo ri , és a dir, el ll oc de la natura o n els gèr mens poden multipli-

Altres malalties dels animals

ca r- se i perpetrar-se per un te mps in defini t.

A Europa hi ha d iverses malalti-

En e l cas d'aquestes dolènci es,

es e nce falítiqu es ca usades pe r vi-

el rese rv o ri só n els anim als mamí-

ru s que es transm ete n per un vec-

fers i les aus sa lvatges i domèsti-

tor que, norm alm ent, és la papar-

ques infectades, de les qua ls el vec-

ra . La ve rn oest iva l rus sa, l'enfa li tis

tor, sigu i mosqu it o paparra, pren

ov in a (mal de l sa lt de les ove ll es i

sa ng (amb la possibi li tat de trans-

bovi ns) a Es còc ia, nord d'Anglate rra

mi ss ió a l'home).

i Irl and a o la menin goencefalitis di-

De casos hum ans se n'h an co ne-

fàs ica d'Europa Centra l, en só n al-

gut, tot i que esporàd ics, en veteri-

guns exemp les.

nari s, ca rni sse rs i treba ll ado rs de la-

En el dese nvolupament de cada

borato ri infectats qu e havien estat en

malaltia juga un paper important el

co ntacte directe amb ovel les malaltes, o bé qu e havi en sofe rt pi cadures d e papa rr a, i també en famí li es o

Les parts menys recomanables a fi devitar riscos són les no nobles de la vaca, com el cervell,la llengua o els ronyons

grups d e subjectes qu e in ge rien ll et no pasteuritzada o form atge de cabra o d'ovell a.

Per a més informació, podeu consultar al servei dietètic dels poliesportius Claror i Sagrada Família

Més tranquil'litat a Espanya i Catalunya Fa uns mesos, el centre de totes les miracles es va centrar a Galícia, on es van localitzar clos casos de vaques mortes amb diagnòstic d'encefalopatia espongiforme. Poc després, n'apareixien a Castella i Lleó, Àvila i a la resta de comunitats s'iniciaven investigacions. Les autoritats sanitàries espanyoles han afirmat que es tracta de casos ai1lats i que a l'Estat no hi ha perill de contagi. De moment no han transcendit més casos i no se'n coneix cap d'afectació a persones. Per tant, no es pot parlar d'epidèmia, i no cal detxar de menjar carn, un aliment necessari i recomanable per a l'organisme. Per als més reticents i per a aquells que volen prendre mesures, cal recomanar la ingestió de carn de vedella jove i de menys de 30 mesos, així com evitar productes com el fetge , el celvell, les despulles, la llengua, els intestins,els ronyons o l'espinada. I no oblidem que en la dieta mediterrània es recomana, un cop per setmana, la ingestió de carn (que pot ser de porc, pollastre, gall dindi, cavall o xai), quatre cops per setmana menjar peix, tres o quatre cops ous i, entre dos i tres cops, llegums (que també tenen proteïnes, en aquest cas, vegetals).

Neteja i manteniment Oficines i locals comercials Especialista en poliesportius

Dísfruta de los juegos en red con amíg@s Dísfruta de lnternet a alta velocídad Dísfruta Barn@polís III ,,~rA

1/},r/~/CJtJJ..1fIj'~rç¡/tJJ.1ts; r!il(tt ~@ fI¿(tt1t~/JL r!il@

., ••e,. GI.sAr,.

~"1/},sp(f);1ftJ;~1Yl C~@r¡e);rt,}

(íjJ.(ttq P@k~@S¡J@1{lli¡)lJl S@Çf/jll@(íjJ.@ JF@.7ílíli.~7Jj¡ltJi i¿ N!@1Yl C@1fl¿ C@r¡@~~a1¡J¿

HORARIO 93,347. 63. 08 De Lunes a Domingo De 11 a 23 Horas

'-.~~~~~a,

_Mens sana EXERCICIS PER POTENCIAR LA PRÒPIA PERSONALITAT

EL TEU MILLOR AMIC: EL MIRALL per Carme Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i Tècn'ica en Psicoestètica

De poca cosa ens servirà el desig de potenciar la personalitat si no desterrem el tòpic que la persona té un tarannà immutable i ens convencem, amb una idea més raonada de l'ésser humà, que la personalitat és transformable i que la realització d'un mateix és possible si aconseguim canviar alguns dels nostres hàbits quotidians.

Seguir el refrany "Ge ni o y figura hasta la. sepu lt ura" ens porta a un predom ini dels hàb its ru tin ari s i a enfoca r la vida de fo rm a res ignada i còmoda. L'ésse r hum à és co nse rvado r

pus ca racte rològ ic, més escàs, i el temperamental, més abundós, segons que hi predomini l'autosuperació constant (caracterològic) o bé els hàbits rutin ari s (temperamental), ja que hi ha

pe r naturalesa i, si d 'e ll depe nguessin, mai no fo menta ri a ca nvis. A mb tot, si volem que en la nostra personali tat dominin -actituds de superació

person es qu e te nen la seva intel ·ligència totalment enllaunada i ofegada per una muntanya d'hàb its.

perso nal, hem de saber introdu ir modificacions en la vida personal, i això sem pre co mporta un esforç. No pode m enga nya r-n os, perq uè el ca mí mai no res ulta fàc il i ens demanarà

Potenciar l'ús del mirall Per potenciar la personalitat ens serà necessari treballar tant el nostre fons com la nostra form a, i un exercici que

molta perseve ran ça, però fin alm ent t in dre m la satisfacc ió d ' haver-ho asso lit. Aq uesta argum entació ens porta ria a diferenciar dos tipus humans: el ti -

ens ajuda a incid ir en aq uests dos aspectes és el del mirall. Així doncs, podem començar a entrenar el nostre caràcte r amb aquesta ei na qu e tenim a l'a bast; se nse un

EspaRTS Casals y Cuberó, 216 Tel/Fax 93 350 50 16 - 08031 BARCELONA

mirall mai no podrem posseir una bona ident ificació amb nosaltres mateixos. Per entendre la relació qu e tenim avui amb el mirall hem de co mprendre'n la històri a, plena de contradiccions. Tot i ser molt útil per pote nciar la nostra personalitat, ha estat titllat d'instrum ent di abòli c i durant l' Edat Mit ja-

Si introdui'm modificacions en la nostra vida personal, les actituds de superació seran les que dominaran en la personalitat

_________________________ Mens sana na es va difondre la idea que allò que refl ecti a era el dim oni . Aquesta co nce pció fa més de cent anys qu e perdura, fins a l'extrem qu e actualm ent no deixa de se r simptomàtic qu e totes les esglésies del món prohibeixin tenir-hi mirall s, així co m el fet qu e quan algú s'emm iralla i veu qu e els altres l'observen acostuma a avergonyi r-s e' n co m si acabés de co metre un deli cte. Aqu est acte refl ex és un a prova més de la man ca d 'edu cac ió quant a les possibilitats terapèutiques de saber encarar-se obertament al mirall per descobrir-hi els diferents matisos aním ics de la nostra personalitat.

Disposats a canviar Les persones amb una baixa autoestima són in capaces de mirar-se al mirall sense sentir un fort rebuig i sentiments de cu lpabi litat sobre la seva persona, i quan han de vestir-se procuren fer-ho amb miralls petits que els ofereixin una imatge fragmentada del seu rostre i del seu cos. El sentit de la vida es perd quan es perd la pròpia imatge. En rel ac ió a aq uesta idea, ca l expli car que avu i dia ens trobem amb una gran quantitat de problemes lligats a la pròpia im atge personal, des de l'ano rèxia fins a la bulímia, passant per totes les insegu-

retats i insatisfaccions sobre l'aspecte personal. Per aquest motiu, es fa molt necessa ri retrobar-se de forma positi-

Totes les emocions poden representar-se en el rostre. Davant d'un mirall podem veure quina expressió ens hi predomina El sentit de la vida es perd quan es perd la pròpia imatge, i per això cal retrobar -dhi de manera positiva Encarar-se obertament al mirall té molts fins terapèutics com, per exemple, descobrir els matisos animics de la nostra personalitat possibilitats de conèixer la nostra perso nalitat si prèviament no ens co neixem bé la cara.

Entrenar les nostres actituds Posem-nos, doncs, enfront del mirall i intentem mostrar la gamma de sentiments i actituds que possibilita la

va amb la pròpia imatge. Així, si la seguretat d'un mateix comen ça per la confiança en la pròpia

nostra expressivitat. Reproduïm l'alegria, la tristesa, la por, l'angoixa, la pau, l'agressivitat. .. Totes les emocions poden tenir la seva representació en el

imatge, un esglaó preliminar sobre el qual podem començar a construir-nos

nostre rostre . D 'aquesta manera, podrem analitzar l'expressió que predo-

un caràcter, és important analitzar totes les reaccions que tenim i els sentiments que experimentem davant

mina habitu alm ent en el nostre semblant: tenim una actitud aportativa, cínica, conformista, frustrada, crispada o

d'aquest instrument, ja que no hi ha

tranquil'la?

PROMOCiÓ MUNTURA + VIDRES

8.900 Ptes.

ARTNER OPTleS

Sardenya, 365· Tel./Fax 93 458 3933

MUNTURA TITANI + VIDRES ORGANICS ANTIREFLEXANTS

34.900 Ptes. cil +-2.00, esf +-6.00 FINS EL 28 DE FEBRER

Veritab lement, tal co m afirm a la psicoestètica, és el mirall, i no pas el gos, el millor ami c de l'home, perqu è és qui ens ofe reix l'a utènti ca mesura d e la nostra man era de se r. Sense aqu esta id entifi cac ió prèv ia, l' ésse r hum à no passa ri a de se r un simpl e mamífer al ll arg de tota la vida. Una mostra d'això és el cas ocorregut a Alemanya, on un nen aba nd onat pels per un a sensació vant del un gos, xe r- se .

pares i cri at durant tres anys gossa no ex perim entava ca p anímica en co ntemplar-se damirall. Exacta ment igual co m que és in ca paç de reco nèi-

Tal com exposàve m al principi, ca nviar els hàb its no és cosa fàci l, però totes les nostres aptitud s es pode n mod ifi ca r amb la pràcti ca, l'e ntrenament o l'estudi. Ens hem acostumat a reproduir uns gestos co rporals que influ eixe n en la nostra autoimatge i en les relacions perso nals i de cap manera les bate ri es de la nostra ment es carregu en amb gestos de vençut: hem de modifi ca r-lo s per gestos qu e ens donin vitalitat i ens ajudin en la comuni cac ió amb els altres. Tal co m afirmava el prestigiós psicòleg català Carl es M.Espinalt, "un obrer

del segle passat tenia més personalitat sense saber llegir que una persona actual amb molts estudis, però que l'escola l'ha massifica t". Caldr ia, don cs, que les escoles organitzessin cursos per formar els alumnes i preparar-los per identifi ca r-se de forma positiva amb la seva imatge, per descobrir la seva pròpia forma de ser, tant en l'aspecte físic com emocional. Es fa necessari co l·locar miralls en tots els co l' legis perquè els nois i noies comencin a relacionar-se, ja de ben petits, amb aquest valuós instrument que tanta seguretat personal els pot aportar.

00 Revisió Optom'ètrica Gratuïta 00 Adaptació de lents de

contacte toves i semi rígides

00 Ulleres graduades

per a tot tipus d'e$ports

Fins CI un 30% de dte. a tots els socis de l'Esport;u Claror I Poliesportiu Sagrada Famila - No acumulable amb altres ofertes-

- En fonna

I TU,

PER QUÈ NO ESCALFES?

La millor manera de començar la pràctica esportiva per Dani José, llicenciat en Educació Física i entrenador nacional de bàsquet

L1esca lfam ent i el refredament só n dos parts importants d e qualsevol sessió d1entrenament, tot i que molts cops obviad es . El s motius po d en se r diversos, qu alsevol excusa se rveix per com ença r i aca bar Ilactivitat d1un a manera poc correcta i, en algun cas, fin s i tot perillosa.

el qu al,

mitj ança nt els alveo ls pul-

monars, arrib arà a la sang. Au gmentara n el nombre d'es piracions i inspi racio ns, el sistema nerviós central q c edarà en estat d'alerta i transmetrà estímul s a més veloc itat ... ; en definiti-

va, una sèri e de ca nvis que ens aniran d'a llò més bé en el nostre partid et o El poc te mps de qu è d isposem per rea li tza r activi ta t física, el fet de pen-

ció del ritm e habitual del cos, l'esca l-

pràcti ca esportiva posterior.

fa ment tindrà co m a prim er objectiu

sa r qu e mai no ens hem les ionat i el

preparar-l o per a la posteri or cà rrega

d e creure qu e mai no ens lesio na-

esportiva. És a dir, l'adaptarem de ma-

Disminuir el risc de lesions

rem, la poca in fo rm ac ió qu e te nim

nera progressiva a l'esforç i, en conse-

Però, a més de preparar el cos per

so bre els benefi cis qu e, tant l'esca l-

qü ència, s'esdev indran un a sè ri e d e

a una cà rrega determinad a, l'esca lfa-

fament co m el refredament, co mpor-

ca nvi s fi sio lògics en l'o rga ni sme.

te n, les ga nes qu e te nim de co mença r a j l:lgar a bàsqu et, esq uaix, bàdmin to n o bé de practi ca r natac ió o

ment ens servirà per prevenir i disminuir el ri sc de lesio ns. Pen sar que no

Els objectius d'un bon escalfament

musculació ... M o ltes raons per sa ltar-

ca l esca lfar perqu è mai no ens hem lesionat és com dir que, com que mai no hem tingut ca p accident de moto,

nos la fase prèvi a a qu alsevol sess ió

Un dels més signifi ca tiu s és qu e

d'activitat fís ica. I o bviar-l a és un er-

s' in c remeta rà la temp eratura d e les

l, per últim, i no per això menys

ro r qu e pot tenir co nseq üències im-

mass es mu sc ul ars a través d e l reg

impo rtant, l'esca lfam ent co m a mo-

portants per a la sa lut.

sa nguini, i això és molt impo rtant per

ment intermedi entre la passivitat i l'esfo rç ens servirà també per preparar-

podem anar se nse casc.

Si co mparem' el cos hum à amb un

ta l que els múscul s qu e intervindran

vehicl e, Un bon esca lfament seri a si-

en l'esforç (agoni stes i antago nistes)

nos psicològicament per a

milar a tenir un bon estàrter o els es-

es coordinin a la perfecc ió.

qu alsevo l activitat en què

ca lfadors del cotxe en el mill or estat,

Per tal d'enviar més sang als mús-

mecanismes indispensables per posar-

culs, el ritm e ca rdíac au gmentarà

lo en marxa sense fer malbé el motor.

progressivam ent i, de mane-

Ai xí, l'esca lfament ens perm etrà po-

ra simultàni a, s'acce le-

vul guem treure un rendiment ò ptim . En aquest se ntit, la preparació psico-

sar en marxa el nostre orga nisme, però

rarà la respira-

de "manera progressiva.

ció, cosa que

tes co m el de recordar

p e rm e tr à

la tèc ni ca qu e durem a

Tenint en compte que qu alsevol activitat física d'alta o mit-

qu e

jana intensitat im-

més oxíge n,

pli ca tera-

lògica incl ou aspec-

term e (visualitzar) ,

repas-

sar les puntu alitzac io ns d e l'e ntrenador, dels sistemes de j oc, les tèc niques d e ls mov iments o d e les co nductes per so rtir en un estat idea l d' exc itac ió, ni molt nerviós ni molt tranquil. És en aqu esta fase on, en els espo rts d e co mpeti c ió, es troba allò que l'esca lfament té de ritu al: el crit

_________________________________________ 1Enfonna Un bon escalfament, a fi de prevenir lesions, posa en marxa l'organisme de manera progressiva i prepara el cos per a la posterior càrrega esportiva

lats), hidrotèrmi a (escalfor amb aigua) i la sauna, tot i que en aquest últim cas és totalment contraindicada 24 hores abans de la competició. M algrat qu e els esca lfa ments passiu s vagin bé per augmenta r la tempe ratura mu scu lar d'un a manera loca li tzada, si vo lem rea li tza r un a acti vitat física, no hi ha du bte qu e els millo rs só n els acti us co mplementats amb tèc niques del pass iu, co m ara el

Els estiraments són una de les parts més importants de l'escalfament, ja que adapten les articulacions i els m úsculs a l'esforç posterior

massa tge . El s es ports de ll arga durada i qu e

córrer lenta ment), als quals segueixen

de l' equip, la uni ó d e les mans, els

requ ereixe n mo lta des pesa energèti-

exercicis específi cs de força -resistè n-

cops de pi t..., un a part fonamental si

ca, co m per exe mple la marató, utilit-

cia de ti pus mo lt suau (po rta r els ta-

el qu e es busca és un cert rendiment.

ze n l'esca lfament actiu a di stà ncia . Es

lo ns al gluti s, aixeca r els geno ll s, fe r

duu a term e un es tres o quatre ho res

rotacions amb difere nts articul acio ns,

abans de la competició i en la prime-

abdo min als...). A mb aqu es tes d ues

ra fase s'inverteixen entre 30 i 60 mi-

fases el mú scul ja té una temperatura

D e tipu s d 'esca lfa me nt n'hi ha

nuts, després dels quals es reali tza una

idò n ia per passa r a la terce ra, qu e

mo lts, ja qu e no és el mateix un es-

reposició hídrica, una in gestió d'hidrats

consta d'una sessió d'estiraments qu e

ca lfament d'un marato ni à o d'un ne-

de ca rboni (ga letes o plàta n) i un des-

ens perm etrà adapta r les arti culacio ns

dad o r de 1.500 metres qu e el d'un

ca ns. Abans de la co mpeti ció, l'esca l-

i els mú scul s a l'amplitud i l'esforç a

corredor dels 100 metres lli sos, ni tam-

fament és curt i bàsica ment tècni c.

qu è se sotmetran poste ri o rm ent. Per

L'escalfament convencional

esti raments es pot passa r a la fase de

Tipus d'escalfament

poc ho és el d'un nen de 8 anys i el d'una perso na de 78, o el qu e es ne-

refo rça r aq uesta fin ali tat, després dels

cessita per al bàsquet en comparació amb el judo o la dansa.

potenciació, qu e inclou exercicis d'a lL'actiu convencional o instantani és

ta in te nsitat i de curta durada (sa lts,

Però, a grans trets, en podem dife-

el que practica la majori a com a prè-

renciar du es cl asses : els actiu s i els

vi a a l'activitat física . Pot vari ar segons

Per acabar, es pot rea li tzar un peti t

passiu s. Dins dels den o min ats actius

els aspectes bi o lògics i l'edat de cada

recordatori de la tècni ca, que en bàs-

es prin ts curt s... ).

trobem els instantanis o co nvencionals

persona, però en general impli ca una

qu et co nstari a d'un a roda d'e ntrades,

i els a distànci a. En els passiu s, s'inclo-

sèrie de fases. Co mença amb exe rci-

en el futb ol se ri a el típi c ro ndo i els

uen les tècniques de massatge, diatèr-

cis generals de mo lt baixa intensitat

xuts a porteri a o en l'esqu aix els pri -

mia (radiacions amb infrarojos i ultravio-

(nedar a poc a poc, ca min ar rà pid o

mers tocs.

PROMOCIONS I REGALS D'EMPRESA abricació articles de viatge, bosses i motxilles portadors de tot tipus de regal publicitari:

Pg . Universal, 66-68 Local B . 08042-Barcelona . E-mail: billingham@billingham-sl .com . web :

_ Reportatge

LES BIBLIOTEQUES DEL FUTUR LLEGIR, ESTUDIAR, INFORMAR-SE ... EN EL SEGLE XXI Vivim en plena era de la informació, i potser per això les biblioteques són un dels equipaments amb més usuaris. Però la introducció i avanç de les noves tecnologies ha forçat a crear-ne una nova concepció i disseny per tal que s'adaptin a la nova realitat i, sobretot, a l'evolució constant de ia societat Ester Benach

característica elemental

Qualsevol diccionari defineix la biblioteca com "un servei cultural que

però clau en el seu ús. En els darrers

organitza i manté el dipòsit, la classificació, la conservació i la consulta o lectura de llibres o d'altre material gràfic", i en relació a aquesta estricta de-

anys, el nombre d'usuaris de les biblioteques

finició s'han atès les seves funcions. Actualment, a Catalunya hi ha un total de 334 biblioteques.públiques, entenent com a pública aquella que disposa d'un ampli ventall de serveis informatius de tipus cultural, educatiu, recreatiu i social. També és pública la biblioteca que permet l'accés a tots els ciutadans, una

TOT CLAROR

públiques ha anat en augment. L'any 1999 van tenir més de deu milions d'usuaris, una xifra que va superar d'un 11,2%" el registre de 1998. El volum de préstecs també va aug-

més, no comptabilitzen les biblioteques de les universitats, les dels centres d'ensenyament no universitari, les especialitzades ni la Biblioteca de Catalunya. Pel que es desprèn de les estadístiques, un dels principals factors que incentiva la visita a la biblioteca és el de poder "llogar" determinats documents. I en el .seu ús juga també un paper important la senzilla funció de ser sales de lectura silencioses i ordena-

''.l'l

des on poder llegir o estudiar amb comoditat.

Vells serveis per a nous usuaris

de sis milions de llibres o documents, segons' dades recollides per la Genera-

Totes les biblioteques ofereixen els serveis clàssics de lectu ra, préstecs, consulta de bases de dades en línia ... , i algunes incorporen serveis de foto-

litat de Catalunya. Aquestes dades, a

copiadora i fax, hemeroteca o la pos-

mentar: l'any 1999, més de dos milions i mig de persones van moure més

____________________________________ Iteportat~ •

~:j.j:1I :] ~ [e)

j :{ell]:jo'

IJ1 : !.1èl·l:t~el ~!.1I GENER. PRIVAT PUBlIC TOTAL

Ciutat Vella Eixample Sants-MontjuÏc Les Corts Sarrià-Sant GeN. Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Total

6 3

1 1

6 15 5 1

8 1

2 2

1 5 1

4 42

1:7

3 3

°No sthan comptabilimlt altres equipaments com els arXius, les hemeroteques o els centres de documentaci6. Font; Ajuntament de Barcelona.

sibilitat de co nsultar materi als audiovisuals. Actualment, gràcies a les noves tecnologies, la informació é~ tan àmplia i inabastable que aquests serveis no són suficients. Això obliga les administra-

Moltes biblioteques tenen espais per als més petits, com és el cas de la biblioteca Xavier Benguerel, que fins i tot els ofereix ordinadors.

c ions amb competències a pens ar noves man eres de concebre les bibli-

teques 1998-201 O, qu e preté n crear una xarxa de bibliotequ es públiques que disposin dels serveis ne-

se rveis ... ) co m de constru ir els equ i-

cessa ris per co nvertir-l es en espa is de futur, immersos en els nou s co r-

mental i el personal tècnic. Paral·lelament al Pla de bibliote-

rents tec nològics i en un co ntext en co nstant evolució.

qu es, tamb é s'h a c reat el Consorci Bibliotecari, un ens públic amb per-

oteques . Com afirma el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barce lona, Ferran Mascarell, "la biblioteca ha estat mal catalogada en el conjunt de les dinàmiques de recuperació cultural de la ciutat. Per això, cal que es torni a conceptualitzar clarament, es deixi de pensar que és un equipament del passat i s'entengui, políticament i tècnicament, que és un equipament essencialment de futur" .

La renovació a Barcelona Sota aquesta premisa, fa uns anys que a Barcelona s'ha iniciat una renovació. En el marc del Pla Estratègic del sector cultural ideat per l'Ajun tament de Barcelona va néixer el que es coneix com el Pla de Biblio-

paments. Després, és la Diputació de Barcelona la que aporta el fons docu-

L'Ajuntament de Barcelon a és l'o r-

sonalitat jurídi ca ind epend ent que

ganisme que té les competències per fer-ho possible, ja que és l'encarregat

gestion a l'execució del Pla, i la Comissi ó de Lectura Públi ca, un òrga n

tant de crear, coordinar i gestionar la

assesso r, co nsultiu i de participació

xarxa (objectius, creixement, horaris,

sectorial que analitza i promou accions a través de l'elabo rac ió d'informe s, dictàmens o demand es amb

L'afluència a les biblioteques públiques catalanes ha augmentat en els darrers anys i ha superat els deu milions d'usuaris

rang de recomanació .

L'objectiu del Pla de Biblioteques Per crear aquesta xarxa, el Pla preveu dobl ar el nombre de biblioteques muni cipals, per passa r d e les 25 d'ara a les 40 de l' any 2010 (el

DEPILACIÓ DEFINITIVA Tècnica sense risc, sense dolor i sense que deixi marques Amb resultats garantits sota contracte Amb total garantia de satisfacció, o li retornem els diners CENTRE D'ESTÈTICA CRISTINA Sicília, 200, 1r 4a . 08013 Barcelona . Telèfon 93245 02 47 Cal demanar hora. No tanquem als migdies.

_ Reportatge El Pla de Biblioteques pretén doblar el nombre dels equipaments per arribar a quaranta biblioteques públiques Pany2010

5r0650

20.000

5 tardes (5,25 h de dilluns a divendres) 2 matins, inclòs dissabte (4 hores) inclòs dissabte, 3,30-4,15h) e3-4

Districte

2.000-3.000

75.000

(i)

5 tardes (5,25 h de dilluns a divendres) 3-4 matins, inclòs dissabte (3,30-4,15h) ('de dilluns a dissabte, 10 hores)

Central

15.000

600.000

(i)

De dilluns a dissabte (10 hores) • dilluns a diumenge, 12 hores) ('De

Barri

total de biblioteques a Barcelona és de 42 sumant- hi les de titularitat privada). La idea és co nstruir una biblioteca ce ntra l per a cada distri cte i diverses de ba rri , el nombre de les

molts casos no abso rb eixe n la demand a, les bibli o-

quals va ri arà sego ns la densitat de pob lac ió i les difi cul tats d'accessibilitat de cadasc un a. Les diferències principa ls entre les de districte i les de barri consisteixe n en la superfície, el nombre de volums del fons documental i els hora ri s d'obertura (vege u qu ad re 1). A més, però , hi hau rà la biblioteca ce ntral urbana, ubi cada a l'antic mercat del Born, que se rà la m és gran de Barce lo na (a mb 15. 000 metres qu ad rats) i el fons documental més gran del país. Les ob res co mença ran aqu est mes

teques del segle XXI ofe riran un co njunt de se rveis que, fins fa poc, no es co nsid erave n. Tots els temes relatiu s a l'accés a la inform ació mitjançant les noves tecnologies (d isposa r d'ordina co nn ex ió a lntern et, acced ir a CDROM de consulta o crea r un sistema de xa rxa que permeti accedir a catàlegs exte rn s d'altres bib li oteques) són

• Variaciaci6 per arribar a l'horari òptim. Font: Ajuntament de Barcelona.

de febrer sego ns les previalguns dels punts prin cipals, enca ra --"",--....... que també ho és el fet de co ncom va pa ssa r me rcat de Santa Caterina, possibilitat de trobar res t es a rqu eo l òg iqu es de la ci utat medieval i el Rec Comtal al sub sò l po d e n re tr assa r-n e l'inici.

Nous serveis per satisfer l'usuari Tal com el Pla de Biblioteques afirma, "cal conèixer les necessitats, els interessos i les expectatives dels usuaris i

respondre-hi, si es vol oferir el servei que els ciutadans desitgen". Per això, a més d'augmentar la quantitat d'un s equipaments que en

TOT CLAROR

vertir aquests eq uipaments en age nts culturals dinàmics. En aquest se ntit, el Pl a de biblioteques co nsidera diferents factors: co m co nvertir-los en espais de ll eure on es programin activitats culturals i lúdiques per a persones de totes les edats. Així, als centres inaugurats recentment ja es duen a terme narracions de contes per als petits, prese ntacions de llibres, tallers de lectu-

El tradicional concepte de biblioteca desapareix per donar pas a un nou disseny que s'adapti a una realitat en constant evolució

ra, co nferènci es, fòrum s, debats i exposicions. U n altre dels factors qu e el Pla té en co mpte és la formac ió o nov a co ntr ac t ac i ó d e pe rso nal qu alificat qu e ajudi l'u suari a ce rca r, per qual sevo l mitj à, la informació necessària. Segons la gerent del

Les noves biblioteques també seran espais de lleure on es programin activitats lúdiques i culturals per a persones de totes les edats Consorci de Biblioteques, Marta Clarí : "Totes les biblioteques inaugurades

recentment compten amb aquests serveis i, quant a "les que ja existien abans de l'elaboració del Pla, els serveis s'han implantat en les més grans. Durant aques t any el projecte s'aplicarà a les res tants. " D'aquí a pocs mesos, i més d'aquí a uns anys, ja podrem dir qu e les biblioteques de Barcelona són les biblioteques del futur, sego ns les previsions de les ad mini stracions. Seran més que espais per informarse, estudiar o llegir. En el marc de la política de co nversió d'aqu ests espais en agents culturals dinàmics, les biblioteques ass um eixen, i ho faran en el

_______________________________________ Ileportat~ Els hàbits de lectura

Avui, la informació és tan àmplia i inabastable que les biblioteques han doferir nous serveis si volen mantenir les seves funcions futur, fun cions d'altres equipaments, co m els tradi cion als centres cív ics o els esp lais de barri. I precisament són aqu ests nous serve is i al·li cients -lligat a la manca, ge11

neralitzad a a la ciutat, d'a ltres equipaments lúdi cs i soc iocu lturals- els que fan qu e, en molts casos, l'oferta i la ca pacitat física per a nous usuari s es des bordi. Sorgeixen, don cs, nou s in terrogants qu e l'Adm ini strac ió haurà de respondre: faltaran enca ra més equipam ents d e tipus lúdi c i cultural? Quina és la so lució per sa tisfer la demanda? Com co njugar l'interès pel ll eure i les activitats amb el de l'estud i i el sil enci? I la clau de la qü estió: só n les bibli otequ es les qu e han d'ass umir les func ions i res ponsabilitats d'altres equipaments co m els ce ntres cív ics?

Un informe en l'àmbit estatal presentat per la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) afirma que l'assistència a les biblioteques es concentra entre els 18 i els 24 anys, és a dir, es tracta de joves que segurament cursen estudis universitaris o superiors i que necessiten molta bibliografia i documentació per complementar les explicacions del professorat. Però, quin ús en fa la resta de la població? El mateix info rme de la SGAE destaca que el 49,1% de la població espanyola no llegeix mai o gairebé mai, i que el nucli de lectors assidus el formen persones amb estudis superiors, entre 25 i 35 an ys, de classe mitjana-alta i sobretot clones. Pel que fa a Catalunya o a la ciutat de Barcelona, no hi ha cap estudi que , de manera fiable , mostri els nostres hàbits cie lectura. Tanmateix, i segons un anicle publicat en el web cie l'Ajuntament cie Barcelona sobre el Projecte Educatiu de Ciutat, Isabel Solé i Gallalt detecta que "al nostre país els índexs de lectura són baixos, tot i que Barcelona es desmarca d'a.questa tendència, ja que són excepcionalment bons. Tbt i això, caldria f er una sèrie d'actuacions per tal d'augmentar-los i consol-idar aquest augment"- Com a actuacions, Solé proposa: "Fonamentalment, es tractaria d'impulsar campanyes de foment de la lectura i de creació i popularització de la xarxa de b·ibl-ioteques públ-iques. "

_ Societat NEIX UN MECANISME DE PARTICIPACiÓ CIUTADANA EN L1ÀMBIT DE BARRI

LA SAGRADA FAMILIA " CELEBRARA EL PRIMER CONSELL DE BARRI Des de finals de l'a ny passat han co mençat a fun cionar a Ba rcelona el que s'anomenen Consells de Barri . Es tracta d'un procés de participació ciu tadana lli gat a la

dur a term e en situ ac ions co ncretes. També, l'Associac ió elabora rà u n ma pa de p un ts negres d e so ro ll s - co m l'avinguda Gaudí- per fer-lo

desce nt rali tzac ió q ue l'Ajun ta ment de Barce lona està duent a terme cap als Districtes, i aquests cap als barris. Un de l s av ant atges d'aquests Co nse ll s és q ue el diàleg entre l'Ad ministració i els veïn s pot se r més f luïd i d irecte, al co ntrar i del que passa en els plenari s de Distri cte, en què els ciu tadans s'ex presse n en un únic torn de paraul es se nse tenir l'oportunitat de rebatre o torn ar a pregunta r un co p el regidors han respost les i nte rve ~ c i o n s. A l'Ei xa mpl e, el prim er Consell va tenir lloc a Fort

arri ba r al Di stri cte, perqu è l'Ajun ta ment i la Guàrdia Urbana co ntrolin més acurad am ent les zo nes o n s'i m co mpl eixe n les o rd enances muni cipals de manera reiterada.

Illa Gaudí Pel que fa a mobilitat, un altre dels punts que s'ex posaran al Conse ll de Barri és el de l'Illa Gaudí, un projecte ideat per l'Associació de Veïns fa prop de dos anys i

t ica i atm osfèri ca, co m a

qu e encara ro man damunt la taula a l'espera de ser analitzat i discutit amb els tècnics del Distri cte.

conseqüència del trànsit, de les operacions de càrrega i

El projecte co nsisteix a fer dels carre rs de M arin a i Sard enya zones de vianants, en els trams co mpresos entre M allorca i Provença, de

nya contra soroll s, projecte Illa Gaudí... ).

descàrrega comercials i de la redu cció dels espais per als vianants (perqu è s' han insta l·l at bars i terrasses en vo reres o zones ve rdes).

Campanya contra sorolls

La Ca mpanya preté n dotar els veïns de la informa-

te n el temple (Ga udí i Sagrada Famíli a) per fo rm ar un a única unitat de zo na per

Pi enc. Respecte del barri de la Sagrada Famíli a, es fa rà entorn de la sego na quinzena de febrer i, en prin cipi, s'organitzarà al Centre de Se rve is Personals.

ves .. .) i a mobilitat (campa-

Per part de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família,

Els Consells de . barri permeten un diàleg més fluid en fre

l'Administració i els ciutadans 22

TOT CLAROR

els temes qu e s'ex posaran en el Co nsell seran, a grans trets, relatiu s als equip aments (Illa M yrurgia, biblioteca, habitatges per a jo -

ció necessàri a a fi que puL'Associació de Veïn s de la Sagrada Família ha in iciat un a ca mpanya per combatre la degradació de la qualitat de vida al barri per causa de la contaminació ac ús-

guin actuar si sofreixe n molèsties repetides; es proporcio na inform ac ió sobre les orde nances municipals relatives a aqu est tema i s'expl iquen les gestions que cal

manera qu e quedi n un ides les dues pl aces que envol-

a vianants.

Carrers de vianants A més de l'Ill a Gau dí, l'Assoc iac ió proposa altres

Societat actu ac io ns pe r reo rd enar l'espa i del barri en benefici

cul ació per a bicicletes, q ue in clo uria ca rril s en els se-

dels vianants, a la vegada

güe nts car re rs: Pr ove nça

qu e es potenciari en les zones més comercia ls i de ser-

(des de l'avinguda M eri d iana fins a la Di ago nal), avin -

veis del barri co m a ll ocs per

guda Ga udí amb Provença fins al Parc de les Glòri es i

passejar i co mprar amb comod ita t , so bretot els ento rn s de l'avinguda Ga udí i

L'Associació poposarà alguns projectes per reordenar l'espai en benefici dels vianats

ampli ació del ca rril del car-

de l mercat.

Ga udí. La xa rxa es compl e-

Entre les pro postes, ca l destaca r la for mació d 'à re-

taria amb la creació, en tots

qu e s' in sta l·larà a la planta

e ls t rams, d 'aparca me nts

superi o r de l mercat d e la

es de vi anants al carrer Pro-

segurs per a bicicl etes.

Sagrada Fa míli a qu ant a la

t age na) i Padill a (e ntre

mís adq ui rit pe l D istr icte d'aconseguir sò l púb li c en altres llocs del barri pe r fe rhi cab re els equip aments que ja no es pode n d ur a terme a M yrurgia (res id ència púb lica i habitatges pe r a j oves).

rer M arin a fins a l'avin guda

utili tzació i els se rve is.

ve nça (e ntre Nàpo ls i Ca r-

nera, es tracta rà el comp ro-

Els equipaments

D'altra ba nda, ta mbé es

Projectes del grup de dones Un altre dels proj ectes és l'ini ciat pe l gru p de do-

debatrà sob re l'Ill a M yr ur-

nes de l'Assoc iac ió de ve-

dí) . En tots d os casos hi

Un altre punt fort qu e es

gia, es pec ialm ent pe l q ue

ïns, i q ue té co m a objec-

hauria un carril de se rve is i

pl antejarà en el Co nse ll de

fa al proj ecte q ue enca ra

tiu crea r un gabin et d'asses-

es res pectari a la ci rcul ac ió

Ba rri és e l d e l a m anca

s' ha de definir respecte

so rament ps ico lògic i jurí-

en els ca rrers transversa ls.

d'equipaments i, en relació

dels metres qu ad rats desti-

d ic pe r a dones maltracta-

Altres pro postes só n la

amb aqu esta qü estió, la si-

nats a eq uipaments pú bli cs

des, recupera r el pa per dels

(un Hote l d'En titats sego ns

Ce ntres de Pl anificació Fa-

M all orca i l'avingud a Gau-

co nstru cc ió d'aparca ments

tu ac ió de l'Ill a Myrurgia.

per a residents i la creació

D'un a band a, s'expli ca rà

la Pl atafo rm a de Veïn s de l

mili ar i c rea r u na Esco la

d'un a xa rxa bàs ica de cir-

la situ ació de la bibli oteca

barri ). De la mateixa ma-

d'Adults al ba rri .

•• ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Alella, 2 - 4 Tel. 93.408.15.26 Fax 93.408.25.67

REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO V CONSERVACION REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

l proceso de rehabilitación exige unos amplios conocimientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las caracterÍsticas propias del edificio.

Orientar-se per estudiar? http://www.educaweb.coDl La xa rxa d 'Interne t ac ull ja dive rsos i in te ressa nts po rt als so bre el mó n de l'ensenyament. En aques t número des taquem lI educaweb.com ll , unti

co mpleta web adreçada a to tes aq ue-

lles persones interessades a estudiar. G ra ns, j oves i ad ults hi po de n troba r info rmació i assessora men t so bre to ts els es tudis qu e s'imparteixe n li l'Estat, centres, so rtides profess ionals ..

La web de les dones www.nosotras .cQ.lTl

Ja que diuen que el segle XXI serà definiti vament el de la dona, comen-

SALUD INTEGRAL DEL DEPORTISTA j.R.S ERRA GRI MA S PI NGE R- VER LAG Obra escrita per un equip d'espec i¡lli stes que abraça tant te mes relatius a l'eslntctura i func ió mu scular, la di etètica en l'espo rtista i e l ri sc cardi ovasc ul ar, com e ls diferents mètodes de prevenc ió i tracta ment de les les io ns més co munes. Un llibre adreçat tant als profess ionals de la medicina i l'esport com als esportistes ocasionals que vulg uin estar informats.

GUÍA DE LOS DEPORTES DE AVENTURA XAVI ER NAVARRO CÚPULA

SECRETOS DE LA MEDICINA DEL DEPORTE

ASÍ NACEMOS

MO RR1 S B. ME LLI ON MCG RAW- HIL L Ta mbé és nove tat a les llibreries aquesta ex tensa gui a on professionals i amateurs poden consultar de manera fàc il i amena tot all ò relacionat amb la pràcti ca de l'esport des del punt de vista de la salut: des de l mante nim ent físic de l'a tl e ta madur fin s als exercicis més adequats durant l'embaràs, passant per la nutric ió de l'esportista, e ls trastorn s qu e limite n la pràcti ca es po rti va ...

W ILLI AM W RI G HT TAUR US Ets al eg re o avorrit ? Agress iu o pacífi c? Ex tro vertit o introvertit? Les últim es inve stigac io ns qu e s'h a n fe t de mos tren com l'ADN co ntribue ix a determinar la nostra manera de ser. El llibre, en forma de diccionari, inclou més de 18,000 e ntrades aco mp anya des d'i 1·lustrac ions, i usa un estil de redacció accessible per al públic no expe rt.

EL ARTE DEL DOMINÓ

MI HERMANA DEL ALMA

].L.GONZÀLEZ SANZ PAIDOT RIBO

C HlT R A BANERJ EE DI VAK AR U NI EDI CIO NE S B

Gui a pe r conè ixe r a fon s les 20 mod a litats d'esports d'aventura qu e es poden practicar a la nostra geografia. Amb dibui xos, mapes, esquemes i més de 300 fOlograf ies qu e ajudaran a ente ndre disc iplines que unei xen les pass ions per l'es port i la natura .

Completíssim manual de tapa dma sobre la teoria i la pràctica del dominó . En la primera part es repassa la història del joc i se'n duu a terme una explicació matemàti ca i psicològ ica . Després es detallen els di ferents tipus de jocs, en parelles o en solitari, i se n'explique n les sottides i les jugades.

DE LO PERD/DO Y OTRAS COPLAS

THEBESTOF...

¿CÓMO ESTAN USTEDES?

THELOT

BLUR

MADNESS

CARLOSCANO

VIRGIN . 2000

MIUKI 2000 Després de l'inesperat èxit de vendes i crítica de l'àlbum A mis "iños de 30 años publicat l'any 1999, Millki va tOn1ar a publicar abans del Nadal una obra nova amb antigues peces que, com en el primer disc, també compta amb la col'1aboració de coneguts artistes que han volgut fer duets, Un disc per a petits." i grans.

Els amants de la mítica banda britànica d'ska estan d'enhorabona, perquè ja és al mercat l'única col'lecció que recull els sis primers àlbums enregistrats entre els anys seixanta i vuitanta. Un total de 82 cançons entre les quals no falten "Our House", "One Step Beyond" o "It must be love".

cem-lo recomanant un de ls po rtal s exc lus iva ment diri g its al sexe fort. A "nosotras.co m" es pot trobar tota mena d'info rmac ió re lacionada amb

la dona, sigui de l'edat que sigui . Un portal molt complet que només es diferencia dels altres pel fet d'estar • orientat al sexe femení.

2000 Abans d'abandonar-nos, el granadí Carlos Cano va deixarnos De lo perdido y otras coplas, una obra última que reculll'estil més genuí del cop11sta amb peces que agradaran als seus fans en particular i als de la cançó espanyola en general.

Després de 6 CD editats durant els anys noranta, la banda anglesa ha publicat el primer recopilatori amb 18 temes clàssics, Des del primer single "She's so high" al primer èxit de debò, "Parklife"". Com a curiositat, al tema "Charless Man" ("Home sense gràcia") han posat la veu autèntica de l'alcalde de Londres, Ken Iivingstone_

L'autora índia de La señora de las espec ias ens pre senta la hi stò ria d'una amistat contada a dues veus, qu e combina l'exotism e de costum s a li enes a Occident a mb la prox imitat de les seves protagoni stes fe menines, dues dones uni des pel vincle de l'amor, que s'ajuden i de fensen per superar juntes els avatars de la vida.

2000

AL FEBRER, CARNESTOLTES ••• 1 AL MARÇ, SANT MEDIR S'apropen ja dues de les celebracio ns més típiqu es i participatives de l'hivern a la c i utat, Carnesto ltes i Sant Medir, unes festes en què poden gaudir ta nt els grans co m els petits.

Carnestoltes Les rues de Ca rn es toltes so rtiran al ca rrer als vo lta nts del Dijous Gras, entre el 19 i el 24 de febre r, tot i qu e moltes entitats co me ncen aba ns o all argue n la festa un s di es més. A Barce lo na trobem moltes e nti tats que organitzen ru es i ce rcavil es pe ls barris : esco les, casa ls de j oves i grans, assoc iac ions de veïns, districtes ... Aglutinen la seva gent per sortir al ca rrer amb comparses i disfresses. AI barri de la Sagrada Família, les esco les Sagrada Família i Tabor sortiran al carrer el 22 de febrer i, co m ja és trad ició en el cas de la Sag rad a Famí li a, tots els , grups d'a lumn es faran l'exhibi ció del ball als patis exteriors de l'Esportiu Claror.

Romeria de Sant Medir, la festa més dolça El dissa bte 3 de març és Sant M edir, una festa emblemàti ca a la ciutat i sobretot al barri de Gràcia. Sortiran al ca rrer 29 colies (la majoria de Gràcia, enca ra que també hi parti ciparan co ll es d e Sar ri à- Sant Gervasi i de La Bord eta), que reparti ran més de cent mil quilos de ca ram els. En total, ap rox im adament uns 150 ca rru atges de tracc ió anim al o motora, uns 250 cava ll s i un s 900 rom eus, que és com s'ano menen les person es de les co ll es qu e reparteixen els cara mels. Tot un despl ega ment per fer honor a una tradició centenàri a qu e aquestes co ll es, age rm anades en la Federaci ó de Co ll es, m ante nen viva i I revitalitzen, ja que, I!a '!a a més de les ru es, t'; s'orga nitze n altres activitats co m concursos, cursets de sarda nes, ballades o el pregó.

Un dia ple d'activitat. A partir de les deu del matí, el

ARNO EL TELÓN

SUNSHINE

DIR .: TIM ROBBINS

DIR .: ISTYAN SZABO

Després de Ciutadà Bob Roberts I Pena de mort, Tim Robblns torna a posar-se darrere la càmera amb aquesta obra, també de denúncia social, en què tracta les censures a la llibertat d'expressió artística als Estats Units a la dècada dels trenta, que Robbins enllaça explícitament amb el temps actual.

Diuen que aquesta pel'lícula acabarà convertint-se en una obra de culte: un repartiment de molta qualitat (Ralph Fiennes i William Hurt), una gran història i un director innovador i perfeccionista. Ambientada a l'Hongria de la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust, narra l'ascens i la caiguda d'una familia jueva.

focus d'atenció se centra en la plaça Rius i Taulet, on les colles desfilen per saludar les autori tats del Districte. Després d'enfilar diversos carrers, plens d'escolars que s'apilen per recollir ca ramels, al voltant de la una del migdia totes les colles es troben a l'ermita de Sant M ed ir, prop de la carretera de l'Arrabassada en direcció a Sant Cugat, on tindrà lloc la missa . A l'ermita ass isteixen les colles, que rebran la llaçada de la festa, i també molts ciu tadans de Sant Cugat que hi han arribat tot ca min ant per ce lebrar .Ia festivitat del seu patró. Després d ' un bon àpat i d'un petit desca ns regenerador, es conce ntren al ca rrer Sant Salvador per comença r la Romeria cie Sant Medir. Les 29 colles emprenen el dolç camí pel ca rrer Sant Sa lvador fins a Gran de Gràcia. Un cop als Jardin ets, a la conflu ència de Gran de Gràcia amb l'av in guda Diagonal, cada colla torna al seu local amb menys pes, però amb la satisfacció d ' haver-ho fet passar bé a grans i petits.

LA LLEGENDA DE RAGGER VANCE DIR .: ROBERT REDFORD Robert Redford dirigeix una prometedora pel 'lícula, amb els actors Matt Damon, WiU Smith, Jack Lemon i Charlize Teron. Basada en la nove l' la homònima, narra la vida d'un veterà de la Primera Guerra Mundial, Damon, gran aficionat al golf.

MOTOCICLISME Del 7 a 1'11 de febrer Mo to.sh o w 200 I Flm cie Barcelo na Més info nm\ci6: 93 233 20 00

ATLETISME 18 de febrer Cilll::ttde B~ll'ce l ona de Mitja Marm6 A pa \tircle les la h. Vila O límpica Més info lmaci6: 93 2.1 3 43 44

AUTOMOVILISME Del 3 al 5 de m arç 43 Hal, li Barcelo lla-Sitges Més info nnaci6 : 93 894 93 57

CICLISME 4 demarç De 9 a 14 h . SOllida: Piscines Picol11ell Més info nnaci6 : 93 43 .1 82 98

15 de març Bicicletada Esco lar per la ciutat info rmaci 6 : M és www.l:x:n .es/ lM EB

ESCALADA 3 d e març 11 Open cI'Escalacla NOLI Ca n Ca",lIeLl Més info l111aci6 : pàgina 37

CAMINAR 18 de març I Caminada Inte rnaciona l Urbana Més info lmaci6: 93 441 5021

ORIENTACiÓ 24 de març 11 Festa de l'Orientaci6

a N Oli Can Caralleu Més informació : pàg. 37

NUECESPARA EL AMOR DIR : ALBERTO LECCHI Ariadna Gil toma a protagonitzar una història d'amor; aquest cop la d'una argentina capaç de donar-ho tot per amor, a pesar de rebre sols dolor. Està ambientada en l'Argentina predictatorial de 1975 i l'Espanya de 1982, I l'actriu hi comparteix protagonisme amb Gastón Pauls, que dóna vida a Maurlcio.

"UNA NIT AL MUSEU": VISITES COMENTADES AL MUSEU O-HISTÒRIA DE LA CIUTAT El Museu d'Història, a la plaça de l Rei, és la institució encarregada de vetll ar per la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni històric de la ciutat. El visitant pot aproximarse a la història de Barcelona a través de les restes materials del passat. Per tant, al subsò l de la plaça de l Rei, de l carrer de ls Comtes, de la plaça de Sant Iu , del Museu Marès i de part de la catedral gòtica, es troba l'àrea arqueo lògica visitab le del Museu, amb significatiu s vestigis i empremtes que testimo ni en e ls orígens de la ciutat fundada pe ls romans fa dos ¡n il anys. La història de la ciutat està farcida de testimonis que se succeeixen i se sobreposen. Així, a l'indret de la plaça de Sant Iu , però en un nive ll inferior, el visitant trobarà les restes d'un palau construït als segles VIII i X, o bé, sota la catedral gòtica"el conjunt ep iscopal de l'època paleocristia na, amb el baptisteri i

Pluja Seca, de Jaume Cabré, al Teatre Nacional

Ha mort el Papa Luna, el darrer pontífex del Cisma d'Avinyó; però, realment és l' últim? AI caste ll de Peníscola, els autè ntics bis: bes de la cr isti a nd at busquen successor i, a l'exterior, espetega la pluja seca d'una nit carregada de tensions. Aquest és l'argument de Pluja seca, l'ob ra de Jaume Cabré, un dels nos-

les seves dependències, un dels més importants d'Europa. Una altra de les restes d'època romana és la muralla que envoltava la ciutat, un tram de la qual és visitable, i també el pas de ronda accessible des de la Casa Padellàs. La visita al subsòl arqueològic s'acompanya de petites exposicions que contextua litze n les restes de cada període. A sobre de les restes arqueològiques, a la plaça del Rei , es troba un dels conjunts monumentals més im-

tres nove l·listes de més renom, que prolonga en l'àmbit dramàtic la seva particular reflexió al vo ltant del poder i la moralitat dels actes humans. Una obsessió que ja s'apunta a les seves tres últimes novel·les (Fra Jun oy o l 'agonia dels sons, Senyoria i L'ombra de l 'e unuc) i que a Pluja seca

es revesteix d'una agosarada tècnica expositiva i d'u na

pressionants de la ciu tat, que forma part dels àmbits visitab les de l Muse u i que mostra una seqüència històrica molt sign ifi cativa. El Palau Reial Major amb el magnífic Saló del Tinell, on el visitant pot trobar un programa d'exposicions continuat, i la ca pella de Santa Àgata amb el Retaule de l Co nestable, de Jaume Huguet, del 1464-65. Finalment, la Torre del Rei Martí i la Sala de les Voltes Romàniques acaben de confo rm ar un co njunt de construccions d'època medieval que reflecteixen l'esplendor de la ciutat i de Catalunya. La Barcelona del Renaixement i del Barroc es mostra a través de l'exposició situada a la èasa Padellàs, edifici reedificat al segle XVI i traslladat pedra a pedra a la plaça del Rei el 1930. El visitant pot accedir al mirador i a les galeries que corone n l'edifici, des d 'o n es contempla una panoràm ica impactant de la ciutat vella.

ironia punyent. Serà representada al TNC fins al 25 de març, sota la direcció de Joan Castells i a mb escenografia d'Antoni Bueso. Hi participaran actors co m Marta Domingo, Pep Jové, Quim Leci na o Carles Martínez.

FÒRUM CLAR'OR "LA VIOLÈNCIA A LES DONES" DlJOUS, 15 DE FEBRER DE 2001 19 .30 HORES, SALA CLARET

El Fòrum Claror, l'espai de debat i reflexió de la Fundació Claror, debatrà el proper 15 de febrer sobre la violència social, domèstica i laboral que sofreixen moltes dones. El debat, per iniciativa de la Vocalia de la Dona de l'Associació de Veïns Sagrada Familia, tractarà aquesta problemàtica que pateixen moltes dones i que s'ha posat socialment de relleu en els últims mesos per la quantitat de casos denunciats que s'han fet públics. Hi participaran quatre ponents, entre els quals hi haurà representants de co l· lectius de dones, de les institucions i de l'Associació de Veïns Sagrada Família. Accés lliure.

"ALIMENTS I CONSUM" DlJOUS, 29 DE MARÇ DE 200 1 19.30 HORES , SALA CLARET

La controvèrsia generada per l'anomenat "mal de les vaques boges" ha posat de manifest el grau de desinformació que, sovint, pateixen els consumidors a l'hora d'omplir el cistell de la compra. El debat previst per al mes de març tractarà aquest tema i d'altres relacionats amb alimentació i consum. Hi haurà representants dels di ferents sectors implicats. Accés lliure.

ILLA CRUA Revista d'anàlisi en els àmbits social, econòmic i polític de temes d'actualitat, a partir d'una visió crítica tant de la realitat del nostre país com de temes internacionals. Illacrua ens ofereix un a mirada alternativa als mitjans de comunicació habituals. Publicació trimestral. Preu: 600 ptes.

PARTICIPA-HI I GUANYA!

SOPA DE LLETRES

Un "pack Claror" format per una motxilla, una samarreta, una ronyonera i una gorra Oferta vàlida fms al 10 de març de 2001 Participeu-hi enviant-nos la butlleta adjunta per correu a:

Troba el nom de 8 jugadors del Barça de Bàsquet R E D l

O S N U R O

A O V

N E O B A G

D S G G S E H l

O L F R A B L O S R

S R B A O R G A C R V L

Revista Tot Claror Sardenya, 335, baixos 08025 Barcelona

situades a la recepció de l'Es portiu Claror o del Poliesportiu Municipal Sagrada Faml1ia.

El concurs del passat número el va guanyar...

Adreça

Telèfon

Ciutat _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __

DP _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __

I I I

I Edat _ _ _ _ Ets soci/a Esportiu Claror O PM Sagrada Família O I I Qüestionari per al concurs I I 1. Quin nom rep la malaltia de les vaques quan es desenvolupa en els homes? I I 2. Quantes biblioteques hi ha, actualment, a Barcelona? I 3. Quin equip va guanyar el Torneig de Bàsquet en categoria infantil femenina?

E U G S U S O

R R H K

Demostra la teva cultura

r-~-------------------I Cognoms

P E P A D

TEST

Quin equip ha es tat el darre r guanyador de la Co pa Inte rcont ine ntal de Futbo l?

Quin ex te ni sta ha passa t a formar part del nou equip tèc nic de l'equip de Copa Dav is espanyol de te nnis?

Co m es diu e l no u e ntre nador del Joventut de Badalona?

Qui és l' actual líder de la Copa del Món d'esquí?

Quantes meda ll es ha ac on seg uit Es panya e n els darrers camp ionats d'Europa de piscina c urta ?

JAUME FARRENY SASTRE

Nom

S l

A O H U L E A V C G E N E D U E Ñ A S A Z K S A l Z T N E R

o dipositant-la a les urnes

I .

:nuOJq ap 'l !

';)p

(to 'SlllllO:) l<1 l1Cy.J (E 'asauv !p.lOr (l 'sJo!un[ UJ08 ( I :sa)sodsaH

t:n Cld

po ' 9 (ç 'l ';)!CW UClllJa H

TROBA LA PARELLA Relaciona les dues columnes ...

Què penses de lo revista Tot Claror? 1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número? 2 . I què t'ha agradat menys? 3. Quina secció t'agrada més? 4 . A qui t'agradaria que entrevistéssim?

Ferreira Chano Safm Hewitt Rios lvanisevic

Austràlia Xile Rússia Sudàfrica EEW Croàcia

5. Què creus que li falta, a la revista? B!JIJOJ:) ' O!À<1S!lIP.¡\ 1 :n033 '5UC l jJ ~ c :) PJ lJ pn s ' U.I!d.lId=l

~ U! ss I)M

6. Globalment, quina nota posaries a la revista, entre 1'1 i el lO?

'lIJJUS !dl!llJ 'som : U!l~J1S nv 'Il!A'I<1H :9pI1IOS

Guia de Serveis i Compres

g il:in ;BI:¡ _ XARCUTERIA NEBOT • La mill or qualitat al millor preu

• La cuina del baca llà

Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73

PASTISSERIA FUSTER

DELIRIUM BAR-CAFETERIA

• Una dolça especialitat de crocant i xocolata • Pedres Sagrada Família

Rosselló, 436-438 (xamfrà Padilla) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29

1¡li) ¡ta ,., J ' ·n i

ter..

Dr. SERGIO MONTES

• Especialista en Cirurgia Plàstica i Estètica per la Universitat de Mil à • Rejoveniment facial (amb o sense cirurgia) • Cirurgia estètica mamària • Lipoescultura • Correcció i tractament de la calvície

Pg de Gràcia, 7, 3r A Tel. 93 342 62 91

Juegos en red - Internet Probablemente el mejor local de j uegos en red, probablemente ... ; ) 24 PCs - 19" - ADSL 51 2k - Somos L33T

tfJ ~~;};}:¡i~J"

EDIFESA- COFAC • Ferreteria profess ional i parame nt

Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49

CAFÈ CRYKET BAR

Sardenya, 342 (davant del Claror) Barcelona 08025 Tel. 93 455 70 01

BAR RESTAURANT LA PEDRETA • Dinars i sopars casolans • També aquí ambient agradable

Marina, 271 (Rosselló) Tel. 93 347 26 21

BAR RIBEIRA

,,'

...........

GRANJA L 'ESTONETA • Es morzars, menú quatre opcions de d illuns a divendres, 975 ptes., i dissabtes 1.100 ptes.

Mallorca, 469 Tel. 93 455 33 15

PACO S1iNCHEZ

• Mobili ari i decoració • So m profess iona ls : Te ni m una solució per a cada espai

Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21

Tel. i fax . 93 347 57 25

·< ~·. piol,~t • Roba esportiva • Sportwear home, dona i nen

Cartagena, 234-238 (davant del Pol. Sagrada Família) Tel. 93 347 71 12 Mallorca, 451 (amb Castillejos) Tel. 93 456 32 56

Punt-Gràfic, S.L. Papereria tècnica "oficines" Impressió digital petit i gran format en quatricomia, directa de CD-Disc òptic, Tiratges petits. "Pantones" . Material informàtic en general. Descomptes especials del 10%

Sicília, 336-338 08025 Ben Tel. 93 207 70 20 Fax 93 459 36 70

GESMICRO, SL • Ordinadors · components· Software • TPV Multimèdia · xarxes • Internet · Servei tèc ni c

Còrsega, 603 Tel. 93 347 63 08 08026 Barcelona

GIRBAU REGALS

10%

• Mil detall s per a tu, 10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Família

Còrsega, 511. Rosselló, 396

JOIERIA ALMOR AM INFORMA.TICA

• Entrepans, tapes i vins gallecs Rosselló, 411 - Tel. 93 458 63 85

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

ESPORTS

[JJI 1~1¡.);t'~' · \it., .

Loteria Nacional Travesses Bonoloto Primitiva

Ibbl.~~~'~ " ~;

Pro vença, 504 (a l costat del mercat)

• Assortime nt de ta pes • Amb ient agradable

Administració 122 • • • •

Tel. i fax 93 436 66 56

Provença, 534 (cantonada Cartagena) Tel. 93 348 07 62

DIAZ

Sicília, 263-273 (entre Rosselló i Còrcega) Tel. 93 459 38 60

• Sempre al servei del ba rri • Ofertes noves cada mes

Menjars casolans Menú diari Tapes variades Menjars per encàrrec

Rosellón, 372 - 93 457 63 70 (entre Sicilia y Cerdeña)

• Esmorzars especials • Menú de 1.100 ptes. j servei a la carta • Especialitzats en carns a la brasa • Obert de 7 a 1 h. de la matinada

FERRETERIA PABLOS-COFAC

• • • •

......

LA YAYA AMELIA

Venta, actualización y reparación de ordenadores. Ordenadores portatiles IBM, Acer,Compaq,Toshiba EstudiantesfProfesores Windows 10.318 Ptas Office 2000 Premium 15.995 Ptas

Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 - 08025 Barcelona

• Taller propi • Descomptes espec ials als abo nats de Claror i Sagrada Familia

Afàs ia . Disàrtria· Dislèxia . Dislàlia Disglòssia· Disfèmia· Disfonia · Veu · Retard simple . Deg lu ció atípica

Provença, 385-387, 6è E Tel. 93 457 12 76 . bufbcn @hotmail.com

CENTRE

CLARÍNIA

MYSORE

BCM, SL

• Consulta naturòpata. Refl exo logia poda!. Qui romassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot. Ajuda humanfs ti ca

• Serveis finques urbane i industri als • Co nsergeri a. Neteges. Manteniment.

Rosselló, 431 (cantonada Marina ) Tel. 93 435 23 40

Psicologia· Psiquiatria · Psicoanàlisi Nens, adolescents i adults

CI Pare Claret, 79, 1r la Tel. 93 347 84 92 i 636 53 77 36

'C--:J-W _ _

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

ORTOPÈDIA FARMÀCIA SERRA·FORTUNY Plantilles, faixes Cotilles a mida, fèrules Genu-valgo Pròtesis mamàries

Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00

PSICOLOGIA CLÍNICA psic610ga esp. en depresiones y problemas sex uales. JU AN GENOVÉS : hipn61ogo esp.en robias y es trés.

M ONT SE VA LLS:

MA.ROBA CENTRE ORTOPÈDIC • Plantilles a mida • Proteccions es porti ves

Nou horari de l'any 2000:

SERVEIS

Construcciones Francisco Palma

';.',~i;iiiI3;t.'$¡;""';$f·'U'i;4·4i'.,

FARMACIA BRICIO 8

ViJamarí,78 bis,entlo. 1 08015 BCN Tel. 93 325 05 32 Fax. 93 4251488

Tot l'any

....

i;·'~h;4'¡;;t·'§¡;Y'4§t.'hf·i;;·?ii.'

· 20 años de experiencia .Espec.en dolores de espalda . Tardes de 16 a 20 horas JUAN GENOVÉS - Zona Sagrada FamiliaTel. 93 457 93 73 (horas convenidas)

• Todo tipa de copias de llaves especiales • Mantenirniento de comunidades, parking, locales comerciales, garages. Rosselló, 427 bis - 08025 BCN Tel. 93 450 33 55

•

LA BOUTIQUE DEL MÓV1L • Telefonia mòbil • Accessoris • Descomptes especials als abonats de l'Esportiu Claror i Sagrada Farru1ia Speak Digital. Sardenya, 342 08025 - BCN Tel. 93 456 59 33

Sardenya, 334 Tel. 93 436 77 34 QUIROMASA}ISTA DIPLOMADO

• Colocación y reparación de celTaduras de todo tipo • PlIertas blindadas, rejas fijas giratori as y de ballesta • Extintores, cajas de segllridad, buzones, candados, manetas

L1eida,13 10 1" Sant Boi L1ob. 08830 BCN Tel.y Fax. 93 654 57 97

Empresa proveedora de la Fundació Claror

Cada dia

Abro~:a.i:'-

Construcciones - Reformas Patología del hormigón

....

De 9 a 22 hores

Encarnació, 140 -08025 BCN Tel. 93 285 12 27 Fax 93 285 12 52

Tel. 93 457 93 73 www.montsevalls.com email: info @montsevalls.com

Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

FARMACIA BRICIO

· Aire condicionat _Calefacció · Fred industrial

Provença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88

Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

ESTUDIS DE , CLIMATITZACIO I MANTENIMENT, SL

· Ventilació

• Ben a prop teu

• Molt a prop teu

àpols , 268 Tel. 93 207 30 74 Fax 93 217 93 70

Obras en general

Vilamarí,78 bis,entlo. la 08015 BCN Tel. 93 325 05 32 Fax. 93 425 14 88

I 5 % I Descompte als socis de la Fundació Claror i dels seus centres

VIATGES MIL NACIONS

• Bitllets avió/vai xe llltren • Viatgi'! s a mida . Viatges empreses

Còrsega, 533 08025 BCN Tel. 93 436 61 70 Fax 93 435 5.9 08

•

cop.sa CONSTR UCTORA PIRENAICA, S.A

~ stèm construint el Poliesportiu Marítim, a priori un centre de treball més de COPISA, però que si ens endinsem dintre dels seus passadissos, vestidors i piscines, ens adonem que és una obra singular on es combina deconstrucció, rehabilitació i construcció de nova planta.

~n el nostre espai de treball hem volgut adequar les antigues piscines de la Barceloneta en un centre de talassoteràpia. Actualment tenim 1.700 m2 construïts i en un futur en tindrem 4.000 .

........, ..,..." col·laboradores:

PUlIDOS YSOLADOS

lranzo

S.l..dor"".. S.L. • CoIocAclót<d, P..·I"tf<'''' ·R.m.I.. llIo,,,,d,P..,d,, • PuIWo.yA,b.lllA"..,¡."d, P..i",~r",

Gl..",1

'A ~lI R !I

,UALLI.TtI HIJOI , t.L..

L'adequació de l'obra existent consisteix bàsicament a rehabilitar

i reforçar una estructura antiga i no molt fiable de formigó armat, amb el fi d'aconseguir una coberta transitable que en un futur passarà a ser una plaça pública amb una sobrecàrrega d'ús de 2,000 kgjm 2, La rehabilització d'aquesta estructura malmesa amb els anys i no preparada per a la funcionalitat futura es pot aconseguir reforçant una estructura bidireccional amb làmines de carboni (absorció del moment negatiu) i una capa de compressió fixada a l'existent mitjançant acer corrugat injectat amb resines epoxídiques i una capa de compressió armada (absorció del moment positiu). Això farà possible que una estructura no pensada en un passat per ser el paviment d'una plaça i el sostre d'un centre de talassoteràpia sigui una realitat en aquests moments,

~ ota aquest sostre hi ha dues piscines amb una làmina d'aigua de 90 i 44 m2 respectivament,i hi ha una tercera piscina també coberta mitjantçant un forjat reticular de nova planta alleujerat amb cassetons de poliestirè expandit, previ reforç dels pilars existents amb làmina de carboni per poder suportar el carrer Trelawny (trànsit rodat) que passarà per sobre,

-En

l'apartat d'acabats i compartimentació del nostre centre, aquest està dividit en diferents grups funcionals:

recepcions, passadissos, sales tècniques i despatxos per un costat, i vestidords i piscines per un altre. Hi ha

un local al costat de la platja de 400 m2 connectat a l'obra principal mitjançant una galeria subterrània amb la finalitat d'oferir diferents serveis a l'usuari de la platja (lloguer de bicicletes, dutxes, vestidors, etc,). Aquest local està molt sol.licitat en l'època d'estiu.

b.. STAL·LACIO.... S

FUNDACiÓ CLAROR

HIGIENE, COSA DE TOTS Fa un any que la Fundació Claror va iniciar la ca m-

preservació de la hi giene

anys anteriors i aq uest fet,

de les instal·lacions.

que es podria cons id erar

panya "La Higiene és cosa

Les dades recollides mit-

de tots" als poliesportius

jançant els tríptics de quei-

la direcció de tots dos po-

Claror i Sagrada Família.

xes i suggeriments indiqu en

li espo rtius com a pos itiu:

que en el 2000 hi ha ha'-

vo l dir que els abo nats i

L'objectiu de la campa-

negati u, es va lora des de

nya, que co nté elements

gut una mi ll ora en relació

usuaris s'han sensibi li tzat

permanents, era involu crar

a 1999.

fins al punt de sugg erir

a tothom -abonats, usua-

El nombre de sugge ri-

millores o denunciar com-

ri s, visitants i treba ll ado rs-

ments sobre e l tema h a

portaments incívics d'altres

en e l m ante nim e nt i la

estat superior que en els

persones.

FE D'ERRATES

LA MASSA SOCIAL DELS NOSTRES POLIESPORTIUS ÉS DE 29.527 USUARIS AI darrer núm ero de Tot

cés de red acció de la revi s-

Claror in fo rm àvem que la

ta, era in correcta.

massa socia l d'usuaris de les tres insta l·lacions gestiona-

La massa social d'usuaris de cada centre s'ha calcu lat

des per la Fundació Claror havi a sup erat les 28.000

sumant els abonats, els cursetistes no abonats (indivi-

MASSA SOCIAL DE LES INSTAL· LACIONS Nombre d'abonats

Altres u suar is'

Total d'usuaris

Esportiu Claror

9.677

2.868

12.545

P. Sagrada Fam11ia

9.227

2.700

11.927

3.700

1.355

5.055

22.604

6.041

29.527

Insta1 . lació

persones. Aquesta dada no

duals o col·lectius) i la mit-

Nou Can Caralleu

estava bé, perquè la suma

TOTAL

de ls usuaris de No u Can

jan a de persones que adqui reixenuna entrada puntual

Cara lleu, feta durant el pro

per accedir a la insta l·lació.

• Mitjana d'usuaris no abonats que regularment fan ús de la instal' lació

VESTEIX CLAROR VESTEIX ESPORT Serv ei d'hosteleria en general per a:

Col·legiats Residències Empreses Centres Hospitalaris

'if

Hosteleria de Servicios Colectivos, S.A.

CI Còrsega, 612, entresòl - 08025 HO''''T1I:lS'''' ~ ... R Tel. 93 455 13 07 - Fax: 93 435 23 74

PETATE BOSSA SAMARRETA

GORRA RONYONERA

FUNDACiÓ CLAROR

SECCIONS

MÀSTERS DE

ELS SÈNIORS ASPIREN A L'ASCENS DE CATEGORIA

ELS EQUIPS DE BÀSQUET "XUTEN" Un cop jugada la primera volta de la lliga, els equips sèniors del Safa-Claror gaudeixen d'opcions per pujar de categoria. El sèn ior femení ocupa la segona posició del seu grup a Primera Catalana, cosa que sign ifi ca que, si la lliga s'acabés ara, asce ndiria directament a la Segona Divisió Nacional. Els masculins també ocupen llocs capdava nters a les seves respectives lligues. El sèn ior "I{' és el primer de la classificació, lloc que li faci litar ia l'asce ns directe a la Sego na Catalana i la possibilitat de disputar fases amb els camp ions dels altres grups . El "B" és sego n a la seva lli ga, i també podria

aco nseguir l'asce ns directe a la Tercera Catalana. En les lligues prefe rents, el cadet i júnior masc ulins s'ha n class i ficat entr e els cinc primers equips del seu grup i, per tant, disputaran la segona fase amb els deu millors de Catal unya. Les lli gues de promoció han acabat també la primera

fase, en la qual s'ha de destacar la progressió de joc de tots els equips, en especia l dels primers equips masculins del mini i del preinfantil. La seva imbatibi li tat ha originat que, en aq uesta segona fase, tots dos eq uips juguin en lligues molt co mpetitives i amb els millors equips de la província de Barcelona.

Instituts Odontològics Associats, nou patrocinador de la secció de bàsquet

Instituts Odontològics Associats, l'empresa líder en serveis odontològics a l'Estat, ha dipositat la seva confiança en la INSTITUTS Fundació Claror renovant el contracte com ODONTOLÒGICS ASSOCIATS a entitat col·laboradora de l'entitat. A més, ha inclòs per primer cop el patrocini de diversos equips de bàsquet de Safa-Claror i el del torneig de Nadal. Per cert, Instituts acaba d'inaugurar un centre nou al carrer Diputació 238, a Barcelona. Felicitats!

NATACiÓ Els màsters segueixen en la línia de participa r en les co mpeticions de natació en categori a veterana, i els mesos de febrer i març intervindran en tres proves: els III M àsters Club INEFC de Lleida (24 de febre r), la V Trobada-Memoria l Pedr o Montoya (que organ itza el Clu b de Natac ió Sa ll ent el 10 de març) i una possible co mpetició a Vi lafranca de la qual encara no es tenen deta ll s.

PROPERES SORTIDES

DELS AMICS DE LA BICI Els ciclistes del Claror tenen previstes les properes so rtides fi ns al mes d'abril: passeig pels carr il s bici i parcs de l'Hospita let (25 fe-

EL SÈNIOR DE FUTBOL SALA BUSCA EL SEU TERCER ASCENS

brer), ruta per Sabade ll , Caste ll ar i Puig de la Creu (11 de març) i excursió per la Baixada del Llobregat (25

L'equip sèn ior de la secció de futbol sa la, anome-

de març). Els ami cs us esperen a tots per augme ntar la família!

nada Safa-Tabor, podria aconsegui r aq uesta temporada el tercer ascens de categoria consecutiu, i pujar a la Pri-

LA XVII

mera Divi sió Catalana.

SAGRADA

MILLA

FAMíLIA, EL

En la seva tercera tem-

22 D'ABRIL

porada, l'equ ip juga a la Segona Divisió A de la Federació Catalana i ocupa el ter-

La Milla Sagrada Família

cer lloc de la classificació en

ja ha fixat la data de la pro-

una lliga que destaca per la igualtat entre els eq uips. L'eq uip act ual co nsta d'11 jugadors, i l'entrena en Sergi Mateu . Segons un dels jugadors de l'eqiJ ip, Miquel Garcia, "el secret de l'equip

radica en què, per sobre de

tot, som un grup d'amics que ens coneixem des de fa anys. A més, tenim una afició fidel, cada cop més nombrosa, que dóna suport incansablement a l'equip tant en els bons moments com en els que no ho són tant" .

La bona marxa del sèn i-

pera edició: serà diumenge

or és, sense dubte, bon re-

22 d'abril, en el marc de les

flex de la sa lut de la secció

festes de la Sagrada Famí-

de futbol sa la, ue aglutin a

lia, que se celebraran del 20

prop de ce nt nois i noies,

d'abril a 1'1 de maig. El dia

que entrenen i juguen co m

abans s'organitzarà a l'Espor-

a locals al Poliesportiu Sagra-

tiu Claror el tradicional cam-

da Famíli a.

pionat de natació escolar.

TOT CLAROR

• FUNDACiÓ CLAROR

SECCIONS

VII TORNEIG DE BÀSQUET INFANTIL DE NADAL

MÉS QUALITAT, EMOCiÓ I ESPECTADORS QUE MAI Tots els equips van mostrar la seva capacitat per mantenir el bon joc en moments decisius El VII Torneig de Bàsquet en categoria infantil i preinfantil, organitzat per la Fundació Claror els passats 23 i 24 de desembre, ha assolit

se aprofitant molt bé la superi or itat d'estatura d els se us jugadors. L'e ncontre va aca bar amb un just 60 a 50 per al Pamesa.

l'objectiu anunciat en l'edició de 1999. En aquell moment, l'èxit esportiu i social va fer pen sa r a estendre la convocatòria d'equips participants fora de Catalunya. La visita dels equips filials de clubs d'ACB, el madrileny Adecco Estudiantes, el va-

lluitar de valent: la UE Sant Cugat va assolir la vi ctòria per 5 punts de diferència sobre el CN Sabadell (47-42). En la mateixa categoria, el Safa-Claror masculí va patir per mantenir un avantatge reduït que, en acabar el partit, el proclamava campió per només 4 punts davant el Tecla Sala.

Tirs lliures i els millors jugadors

lencià Pamesa i el català Joventut de Badalona, no va passar desapercebuda entre els jugadors i tampoc entre les grades. Tot i que alguns partits es van guanyar amb avantatges clars, la il·lusió, l'entrega i el fair-play no hi va faltar. En

També per deu punts de diferència (45-35) va guanyar l'eliminatòria l'equip de Mataró, que es va enfrontar al Tecla Sala en catego-

d 'a ltres enfrontaments, però, la disputa dels punts

ria infantil femenina. De la mateixa manera, la

va ser aferrissada i va garantir l'e moció d'un torneig en què, per sobre de tot, predominen la participació i la

resta de categories van protagonitzar finals de nervis. Les fèmines preinfantils van

Com en l'edició anterior, el VII Torneig va acol lir el co ncurs de tirs lliures, en què van participar dos jugadors de cada equip. El millors llançadors de tirs lliures

CLASSIFICACiÓ Infantil masculí lr Pamesa València 2n Safa-Claror 3r CB Joventut de Badalona 4t Adecco Estudiantes Infantil femení lr UEMataró 2n Tecla Sala 3r Safa-Claror 4t UE Claret Preinfantil masculí lr Safa-Claror 2n Tecla Sala 3r UE Claret 4t Candis Gramenet Preinfantil femení lr UE Sant Cugat 2n CN Sabadell 3r CB Esparreguera 4t Safa-Claror

van ser Cristian Navarro, del Safa-Claror, i Gemma Grau, de la UE Claret.

ció va atorgar-los a Antonio Timor, del Pamesa València, i a Lorena Garcia, de la UE Mataró. L'entrenador del

Pel que fa als premis als millors jugadors, l'organitza-

Safa-Claror, Xavi Campos, va rebre el premi al fair-play.

companyonia. Un exemple d'e moció màxima va ser la final dels infantils masculins, protagonitzada per l'equip del SafaClaror i el Pamesa València. L'equip de casa va començar fort i a punt tenia el partit per sentenciar la final. En l'últim quart, però, els valencians van saber imposar-

Organitza:

Patrocina:

WAlL STREET INSTITUTE

FUNDACiÓ ClAROR

SCHOOL OF ENGLlSH

..... e ~ Col.laboren:

t: ;a INSTI TUTS ODONTO LÒGICS ASSOCIATS

~. fR

otg Construccions. s.ep.

ESPDRTS

•

ProEixample

A V U I o '

FUNDACiÓ CLAROR.

SECCIONS L'ALTRA CARA DEL TORNEIG

DOS DIES' EN FAMíliA VA SER EL MillOR EXEMPLE DE L1ESPERIT DE FAIR-PLAY Des del dia anterior al

ton io Ti mor, que precisa-

torneig fins poques hores

ment va ser proclamat el

després de la seva fi, els ju-

millor jugador del torneig. Va

gadors de l'Adecco Estudian-

arribar a Barcelona amb els

tes i del Pamesa València, en

seus pares i es va allotjar a

alguns casos amb les famíli-

casa de l'Àlex, de l'eq uip pre-

es, es van allotjar a les cases

infantil masculí del Safa.

dels jugadors del Safa-Claror.

Per a ell, l'experiència ha

Van ser més de dos d ies

estat inob lidable i així ho

en què els joves van com -

manifestava poc després de

partir més que minuts a la

la finalització del torneig:

pista, triomfs o derrotes;

una ciutat per a molts des-

"Han estat dos dies molt forts perquè ens ha costat molt guanyar, però també m'han agradat molt perquè així conec gent nova". Igua l

co neguda.

de contents es m ostraven

també esmo rzars, dinars, sopars, hores de televisió o jocs d'ordinadors i visites a

Aquest va ser el cas d'An-

els seus pares:

"Hem viscut

L'Antonio Timor, del Pamesa València, i els seus pares, posen amb 1À1ex i el seu pare, la família del Safa-Claror que va allotjar el jugador valencià dos dies

els partits amb molts nervis i emoció, però n'hem gaudit moltíssim, i hem pogut passejar tranquil'/ament per la ciutat" . Per al pare de

tador i s'h a entès molt bé amb els meus fills". El motiu de l'exclamació d'en Pep és que l'Anton io té 13 anys, enca ra que fa 1'87

l'Àlex, en Pep, l'arribada de

m et res d'a lçada. Com a

l'Antonio va ser una au tèn-

anècdota, podem explicar

"Ha estat molt maco i divertit. Ens van dir que vindria un noi de 13 anys i resulta que ens ve l'Antonio!" -riu- "És un noi encan-

que esmorza quinze torrades

tica sorpresa:

i menja dos plats de ravio lis i tres bistecs per dinar. Un autèntic rècord per a un just camp ió del torneig .

• FUNDACiÓ CLAROR

MARíTIM

LA PLANTA DE TALASSOTERÀPIA JA ESTÀ MOLT AVANÇADA L'edifici de dues plantes començarà a construir-se a finals de febrer.

MARíTIM, UN POLIESPORTIU IGUALI DIFERENT El Marítim unirà en les seves instal'lacions un concepte clàssic de poliesportiu municipal i una nova dimensió quant a activitats Iu dicoesportives per a l'usuari.

Les obres de construcció del Poliesportiu Marítim, que la Fundació Claror edifica al passeig Marítim de la Barceloneta, segueixen avançant.

Planta de talassoteràpia L'espai més avançat de la constru cc ió és la planta soterrània, on hi haurà la zona de talassoteràpia . Quan falten només qüestions de detall, pràcticament pot veure's l'aspecte final que tindrà: hi haurà el bany centra l i els diferents vasos provistos d'aigua de mar, impulsada per tota mena de recursos lúdi cs. Tots aq uests espais estan molt avançats, igual que els vestidors i les diferents zones de salut que hi haurà a la mateixa planta. Hi ha altres parts en situació de construcció avançada, com són la piscina de

20x10 metres i la gran plaça pública que hi haurà a sobre del po li esportiu ( al costat del passeig Marítim), en pri mera fase de construcció .

Construcció de l'edifici La construcció de l'edifici d'accés, en canvi, s'ha vist endarrerida respecte del ca lendari previst per causes ali enes a la Fundació Claror. L'Hospital del Mar, limítrof amb el poliesportiu, ha executat amb re-

tard les obres d'ampliació de la via d'accés per a les urgències. Per aquest motiu, fins a finals de febrer la Fundació no podrà iniciar les obres de l'edifici del carrer Don Carles, on actualment hi ha la via d'en trada a les urgències del centre hospitalari . L'edifici de dos plantes, de 400 m 2, que la Fundació aixecarà en un cos annex a l'hospital, ubicarà l'accés principal a la instal ·lació, les oficines, la sala de fitness els vestid ors.

BON RITME DE PREINSCRIPCIONS: JA HI HA 2.000 PERSONES AMB RESERVA DE PLAÇA El nombre de persones interessades en el Marítim

cripcions definitives, previs-

tes per a principis d'estiu. A més, les persones preinscriaugm e nta dia a dia: en aq uest moment ja hi ha al . tes reben gratuïtament els butlletins periòdics d'inforvoltant de 2.000 persones preinscrites. mació sobre la marxa de les obres i els serveis que ofeLes preinscripcions, que rirà la instal ·lació. no signifiquen cap despesa eco nòmica, permeten la Els interessats poden troreserva d'una opció d'insbar butlletes de preinscripcripció concertada quan arció als poliesportius Claror i ribi el moment de les insSagrada Família i a les ofici-

TOT CLAROR

nes provisionals del poliesportiu Marítim. Aquestes oficines estan ubicades a l'Espai de Platja, a la platja de la Barceloneta, a l' alçada de l'Hospital del Mar. El telèfon d'informació és el 93 224 04 40. L'horari d'atenció és, de dilluns a divendres, de 9.30 a 13.30 i de 16.00 a 18.00 hores. Dissabtes, l'horari és de 9.30 a 13.30 hores.

L'usuari podrà nedar i anar al gimnàs lliurement com en qualsevol instal'lació esportiva convencional (poliesportius Claror o Sagrada FamIlia). També podrà escollir entre una àmplia gamma d'activitats dirigides, tant aquàtiques com esportives i de tota mena. Fins aquí sembla un poliesportiu amb una oferta convencional.

Diferent Però al Marítim gaudireu del mar. La talassoteràpia, que en una accepció literal s'entendria com el simple contacte de! cos amb l'aigua de mar, en el Poliesportiu Marítim tindrà un concepte més ampli. Es completarà des d'un aprofitament lliure i totalment lúdic de les instal·lacions d'aigua de mar (però sempre orientat a millorar la salut i e! benestar personal) fins a la utilització d'uns circuits recomanats i uns serveis de salut complementaris (veure Tot Claror, número 27, desembre 2000).

Nou

FUNDACiÓ CLAROR

CAN CARALLEU

MÉs

ESPAI PER GAUDIR DEL , FITNESS I LA MUSCULACIO L'ampliació de la carpa d'activitats permetrà guanyar 80 m 2

DISSABTE

MARÇ, SEGON OPEN D'ESCALADA

nou de la carpa d'activitats.

El dissa bte 3 de març es fa rà el 11 Open d ' Esca lada de No u Ca n Ca ralleu. Enguany, la competi ció serà innovadora, amb dos tipus de co mpeticions per a adults: una de velocita t i un a de di ficul ta t, qu e es rea litza ran simultàniament.

Ampliació de la sala de fitness

Els cadets i juve nil s podran parti cipar en la seva prim era competició d'esca-

Nou Can Caral leu millora cada dia les seves instal·lacions. La darrera acció du ta a term e ha estat l'ampliació de l'es pai de fitness i muscula ció, gràc ies al mòd ul

La sa la de fitn ess se' ns fa petita, i això és un bon senyal, però ca l posar-hi remei ràpidament. Per aquest motiu , a partir de mitj ans de febrer di sposa rem d'un annex de 80 m2 equipat amb nova maqu inàri a per tal de descongesti onar la sa la de fitn ess . Es tracta d' un a amp liació de la carpa d'act ivitats diri-

lad a, amb vies assequibl es al nive ll qu e posseeixe n. M és inform ació i inscrip-

gid es, qu e tindrà du es entrades diferenciades i estarà se parada en dos espais ind ep end ents: un se rà per co ntinu ar rea litzan t- hi les activitats dirigides de fitn ess, i l'a ltre fun cionarà co m a sa la de fitn ess.

S' hi in co rp oraran màquines ca rd iovasc ulars (c in ta d e có rr er, c ross tr ain er , rem, steps i bi ci cl etes) i diverses màquines per treballar els grups musculars dorsals, addu ctors, qu àdri ce ps i besso ns.

TENNIS: AQUEST FEBRER, CURSOS I . ACTIVITATS PER A PETITS I ADULTS Nou Can Caral leu organitza durant el mes de fe-

farà un a ini ciació a la co mpeti ció amb pistes de mi-

brer du es acti vi tats d' ini ci ac ió a la co mpeti ció del

nitenni s, per a la qu al no ca len in scripcio ns prèvi es. L' activitat co mençarà a les

tenn is, adreçades a tots els nens i nen es de NCC, estigu in o no insc rits en l' Esc o la d e Te nni s d e la insta l·lac ió . Di ssabte 3 de febrer hi haurà una- co mpeti ció de tennis per a noi s i noies entre 11 i 16 anys (n asc uts entr e 1985 i 1990). Els més petits (nois i noies entre 5 i 10 anys nascuts entre 1991 i 199 6) ten en la seva cita di ssabte 24 d e f ebrer, e n qu è es

o nz e de l m atí i ac abarà abans de l'h ora de d inar.

Curs monogràfic de tennis de dobles per a adults

rada. És un a bona ocasió per preparar-se, millorar as pectes específi cs i con èixe r altres jugadors per parti cipar en les " 6 hores de dobles", que es disputaran el dissabte 31 de març a Nou Can Caralleu. Els propers monogràfi cs treballaran les volees, el servei, la tàctica i els patron s de joc. Les places són limitades, i la inscripció

El dissabte 17 de febrer, d'onze a una, iniciem el primer dels cursos monogràfi cs de tennis ("Tècnica i tàctica

s' ha de tramitar abans del dia 7 de febrer a rece pci ó.

en el joc de dob les") pre-

que també poden ser llogades pu ntual ment.

vistos per a aquesta tempo-

Nou Can Caralleu compta amb tres pistes de tenn is

cions abans del 21 de febrer a la rece pció de Nou Ca n Ca rall eu.

DISSABTE

MARÇ, FESTA DE L'ORIENTACiÓ El di ssa bte d ia 24 d e març Nou Can Caralleu organitza, per sego n any consecutiu, la Festa de l'O rienta ció, qu e trans corre pel ' magnífi c entorn natural dels Parcs d e l ' O renet a Collserola. L'orientació con sisteix a assolir un itinerari marcat en un m ap a en e l m enor te mps possible. Hi haurà d iferents ca tegories per edats i modalitat de parti cipació. La inscripció és oberta a tothom, sigui o no iniciat en aqu est es port, i podrà se r indi vidu al o col·lectiva segons el nivell de d ificultat de cada itinerari. Cal tramitar-la a la recepció de Nou Can Caralleu abans del 14 de març.

TOT CLAROR

• FUNDACiÓ CLAROR LA PLATAFORMA FARÀ UNA ASSAMBLEA PER VALORAR ACCIONS AQUEST FEBRER

35 1

MILIONS PER A COOPERACiÓ

La Plataforma 0'7 de la Fundació Claror és a punt de complir dos anys, i el balanç de tot e l qu e s'ha fet fins ara és força positiu . A mitjans d e febrer se'n convocarim tots els membres per a una assemblea de valoració i proposta de temes. Actualment, la Plataforma compta amb 71 persones associades, 46 d'inscrites al 0'7 i 25 socis benefactors, cosa que suposa un pressupost anual d'unes 571.000 pessetes, a les quals cal sumar la partida de la Fundació . En total, són 3.500.000 pessetes anuals les destinades als projectes de cooperació i solidaritat.

Nicaragua, el primer projecte · Quant als projectes engegats en els darrers dos anys, la Plataforma continua compromesa amb l'Hogar La Recolección de Nicaragua, h'i envia

la co nstru cc ió de 80 cases de cost baix. La idea és qu e hi puguin viure famílies que ara resideixen a albergs, per falta de condicions. La Fundació es va comprometre a aportar 500.000 pessetes per tal de finan ça r dues d'aquestes cases que ja s'han edificat.

Casal d'Infants del Raval en l'àmbit local

Les cases de l'Havana s'estaven construint aquest estiu. Les dues finançades per la Fundació Claror ja s'han acabat. 180.000 pessetes mensuals que s'inverteixen en la manutenció del grup de nenes . Ara, un cop remodelat l'edifici, La Recolección ja acull les 125 nenes que les monges responsables de la residènci a s'havien fixat com a objectiu. De Nicaragua es reben notícies amb regularitat. La més recent ha estat que, per causa de l'augment del preu del dòlar, el canvi s'ha reduït i ha fet disminuir el nivell adquisitiu real de les aportacions. No obstant

això, la col·laboració continua amb força.

Les cases de l'Havana Un altre projecte consolidat, però que ja ha arribat a la seva fita , és el de la construcció de dues cases de cost baix a la ciutat de L'Havana (Cuba). El projecte, impulsat per la Comissió Ciutadana BarcelonaL' Havana, de què forma part la Fundació Claror, té com a objectiu l'aportació dels diners necessaris per a

La col·laboració de la PJataforma 0'7 amb el Casal dels Infa nts del Raval consisteix a donar suport econòmic al Programa "Marhàba", que té com a finalitat cobri r les necess itats bàsiques d 'a limentació , salut, higiene i protecció d ' un grup d'adolescents i joves magribins. També, oferir-los recursos formatius, socioeducatius i lúdics a partir dels quals puguin inserir-se socialment amb normalitat (vegeu pàg.40) El paper de la Plataforma serà principalment el de col·laborar en el fi nan çament d 'a llotjaments per a joves immigrants majors d'edat.

Apunta't a la Plataforma 0'7 i participa directament en els nostres projectes. Col· laboraràs en el manteniment de 55 nenes del "Hogar La Recolección", a León, Nicaragua, amb una aportació trimestral de només 1.000 pessetes.

Q..CLAROR PLATAFO~ • cooperació sotidaritat ........:....

Què és la PlataformaO'7 Claror? . "0'7 Claror" és una plataforma de solidaritat creada per la Fundació Claror. El seu objectiu és desenvolupar projectes de cooperació, ja sigui d'àmbit internacionalo de l'entorn més proper. "0'7 Claror i Nicaragua" , La Platafo rma "0'7 Claror"vaas sumir, el febrer de 1999, el manlenimentde 55 nenes en s ituació d'alt risc que ara viuen en un centre escolar i internat anomenat "Hogar La Recolección" a Nicaragua. De manera indefinida, "0'7 Claror" hi destina 180.000 pessetes mensuals que inclouen la contractació de dues educadores que se'n fan càrrec de la bona aplicació del programa.

Com podeu col·laborar-hi? Laco l'laboració econòmica amb la plataforma és vo luntària i o bertaa tothom. Podeu fer-ho amb un mínim de 1.000 pessetes trimestrals. A més, podreu participar en l'avaluació, selecció i seguiment dels projectes en què es decideixi actuar, co mençant pel de Nicaragua. Siesteu interessats: Fundació Claror: Sardenya, 337, entresò 1,2a. Telèfon:934761390 -Fax:934761391

FUMDACI6 CLAROR

PROJECTE CULTURAL

FUNDACiÓ CLAROR

LA CORAL CLAROR DEBUTA AMB UN PLE O-ESPECTADORS La Coral Claror va debutar oficialment el passat 4 de gener amb una cantada a la Cripta de la Sagrada Família, en què la presència de nombrosos famili ars i amics va omplir el Temple. Els cantaires van interpretar sis cançons, i un dels moments més emotius el va protagonitzar el director i gran dinamitzador de la coral, Josep Maria Mas, quan va instar el públic a afegirse en el cant de "Joia en el món". A més de la presentació formal a la Cripta de la Sagrada Família, el grup ha intervingut en dos actes més. Durant el Pont de la Puríssima una trentena de canta ires van desplaçar-se a

La Colla Castellera, que ja

dacció dels estatuts, la creació de la Junta Directiva i la de la Comissió Tècnica.

FÒRUM CLAROR VA DEBATRE SOBRE L1ESPORT I LA SALUT El passat 25 de gener es va organitzar el primer debat de la temporada 2001 que, sota el títol "Sa lut i Esport", va reflexionar sobre la incidència que tenen en l 'esport professional els

Coimbra (Portugal), on van participar com a convidats en el V Encontro de Coros de Miranda do Corvo. D'altra banda, el diumenge 14 de gener van traslladar-se a Hostalets de Balenyà, on van realitzar una actuació juntament amb la Coral de Centelles. En aquesta ocasió van llogar un autocar per anar-hi plegats.

Tant l'èxit de la presentació formal a la Cripta de la Sagrada Família com les posteriors actuacions fan augurar un futur ple d'èxits per a la nostra coral. Pel que fa a la Coral Infantil, les converses entre la Fundació Claror i l'Esco la Sagrada Família han determinat ajornar l'inici de l'activitat fins al curs vinent.

ELS CASTELLERS ORGANITZEN LA PRIMERA ASSEMBLEA compta amb un grup de 90 persones, avança en la seva formalització. El passat 24 de gener va organitzar la primera assemblea, en què es van tractar diversos temes: la re-

en el procés de creació. Un fet rellevant ha estat

Des de la Colla Castellera de la Sagrada Família es

el suport aním ic i tècnic de colles amb gran experiència i tradició, com els Castellers de Barcelona o els de la Vila de Gràcia, i de la Coordina-

fa una crida a nens, nenes, joves i adu lts perquè s'engresquin a formar part d'una de les tradicions de la nostra cultura.

dora de Colles Castelleres de Catalunya. De moment, s' ha progra-

Per ser membre de la colla només ca l omplir la butlleta d'inscripció que trobareu en totes les instal ·-

mat la "sortida a plaça" per

Actualment, la colla és membre de la Coordinadora de Colles Castelleres de

a aquest curs, tot i que enca ra no se n'ha fet pública

Catalunya i ha començat les gestions per a l'assegurança , pas imprescindible

la data.Tot dependrà de com es vagin desenvolupant els assajos.

lacions de la Fundació Claror. Els 90 components assagen tots els divendres, a partir de dos quarts de nou del vespre.

metges, l' alime ntació, les recuperacions, el contro l antidopatge ... , i sobre les motivacions que mouen milions de persones a realitzar espo rt de manera totalment amateur, el paper del concepte sa lut en l'esport i els avantatges que comporta la pràctica d'activitat física. La taula rodona, moderada pel responsable de l'Àrea de Salut de la Fundació Claror, Albert Giménez, va comptar amb la presència de ponents de gran experiència profes-sional en el món de l'esport i la medicina: José Montero, exj ugador de bàsquet i lli cenciat en educació física; Jaume Serra Grima, Coordinador de Cardiologia de l ' Esp o rt de l'Hospital de Sant Pau; Ramon Cugat, traumatòleg especialista en esport, i Jordi Segura, secretari de la subcomissió mèdica del COI.

Propers debats "La violència contra les dones" serà el debat del , mes de febrer (pàg. 26), i el del mes de març tractarà "Alime nts i Consum".

TOT CLAROR

_Fets i gent EL CASAL DEL RAVAL ENGEGA UN PROJECTE D'INSERCIÓ SOCIAL DE JOVES IMMIGRANTS

" MARHABA VOL DIR BENVINGUTS De fa un temps és notícia l'arribada massiva de joves immigrants a Barcelona i, concre. tament, al Districte de Ciutat Vella. Les imatges més usuals de robatoris i nens esnifant cola (pegament) han creat alarma social en barris com el Raval, que les viuen a diari. Fins i tot han originat situacions d'enfrontament entre veïns autòctons i la comunitat magribina. Laia Franco

CIO

a l' Immigrant, un orga-

Aquest últim any, s' ha

nism e de la Generalitat de

co mpta bilitzat a Barcelona

Catalunya (DGAI). Amb tot,

l' arrib ada de 400 me nors

les opcio ns de l'Administra-

marroquin s indocumentats.

ció i les entitats socials per

Viatgen, molts sense per-

ate ndre' ls es red ueixe n a

impresci ndibl e actuar per

l'allotjament en famílies per

mís dels pares, amagats com

tres: els Centres d'Aco llida-

afrontar la situació.

als majors d 'edat). També

a po lisso ns als ca mions i au-

Res idencials, el Centre Re-

Des del Casal dels Infants

ofereix suport en la gestió

tocars, i s'escapoleixen a la

culi de Càrites i el Casal dels

del Raval es rea litza un a tas-

de tràmits i aspectes lega ls

frontera per fugir de situa-

Infants del Rava l-Centre Sal-

ca amb ets menors i s'ha ini-

dels menors d 'edat (permi-

cions de pobresa. No saben

vad o r Gavina. L'o bj ectiu

ciat el projecte Marhàba, un

sos de res idència i assessorament penal).

exacta ment on van, nom és

d'aqu est últim és qu e els

centre obert d 'atenció diür-

es mouen pel "somni occi-

nens qu e no volen anar als

na en conveni amb la DGAI

Aquests programes aju-

dental de benestar".

Centres d'Acollida puguin

qu e treba ll a amb joves i

den a millorar la situació, a

ce nt

rentar-se, dormir i accedir a

adol esce nts immi grants in-

pesar qu e manqu e n més

d'aquests joves romanen als

activitats i programes de re-

documentats en situació de

recursos de les ad ministra-

Ce ntres Res idencials, però

inserció.

desemparament.

cions i més sensibilització i

setanta

per

la resta sofreixen el" risc de ca ure en situacions de ma-

El projecte Marhàba

El projecte se ce ntra en

informa ció de la població

la creació d 'espa is per a ac-

autò cton a. La tensió i e l

tivitats de ll eure, forma ció

mal esta r creixent a barris

Tot i que els recursos no

(prelaboral, ocupacional i

com et del Raval pot ocasi-

Des del moment qu e

só n suficients i que molts

alfa betització) i ate nció in-

onar qu e es trenqui la con-

arriben a Catalunya, els me-

cops els programes no s'adap-

tegral (àpats, dutxes, buga-

vivència intercultural que

nors i joves són potestat de

ten del tot a la situació espe-

deria, rober, atenció mèdi-

ha caracteritzat a Ciutat

la Direcció General d 'Aten-

cífica d 'aquests menors, és

ca i suport temporal a

Vell a.

jor desavantatge i marginació social.

URGÈNCIES Urgències mèdiques ............. ................ .. ............... 06 1 Ambu làncies Creu Roja ....................... 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia .. ..... ................ .. .................... OI O Bombers Generalitat ............................. 93 692-80-80 Bombers BCN ci utat ...... ............................. 080 Bombers BCN comarques ...................................... 085 Mossos d' Esquadra ..................... ..... .. 93 300-22-96 Po licia .................. .... .. .. ........... .... .. ... . ... 091 Guàrdia Urbana BCN ................. ....... .... 092 SERVEIS Inf.Metropolitana .. Protecció Civil ..... .

.......................................... OI O ................ 93 319-25-00

Accidents en carretera .......................... 93 352-61 -61 RENFE ......... ................... ........ 93 490-02-02

Ferrocarri ls Generalitat ...................... 93 205- 15-15 lnformació carreteres ........... . 93 204-22-47 .. 93 30 1-39-93 Aeroport del Prat ............... .. Serveis Socials ..................................... 900.30-90-30 Correus ................................................. 93 3 18-38-3 1 HOSPITALS H. H. H. H. H. H.

de Sant Pau ..................................... 93 291-90-00 del Mar ................... ......................... 93 221-10- 10 Clínic ................................................ 93 227- 54 - 00 L' Esperança ........ 93 285-02-00 Vall d' Hebron .. .. 93 418-34-00 Sant Joan de Déu ... ...... 93 203-40-00

CENTRES OF1CIALS Ajuntament BCN ........... ... 93 402-70-00 Generalitat ........................................... 933 15- 13- 13

Diputació BCN ...... .. ............................. 93 402-22-22 ESPORTS Esportiu Claror .................................... 93 476-13-90 Poliesportiu Sagrada Família ............... 93 435 05 66 Nou Can Caralleu .................................... 932037874 Servei d'Informació Esportiva ............................................. 93 432- 19-92 Agenda d'Activitats ...... ...................... 93 48 1-00-21 Fed. Cat. Bàsquet .................................. 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo ....................................... 933 18-26- 16 Fed. Cat. Gimnàstica .......................... .. 93 426-94-78 ..... 93 ·30 1-82-70 Fed. Cat. Natació .... ...... .. Fed. Cat. Futbol.................... . ... 93 302-56-42 Fed. Esp. Tennis ....... . . 93 200-53-55 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) .......................... 93219-32- 16 ,

Centre homologat

FEDERACiÓ CATALANA DE GIMNÀSTICA