CONTES
LA FORMIGA I LA CABRA MONTESA PERSONATGES: MARE:Mansah CABRITET:Tarek CABRITET:Fabricio CABRITET :Carmen CABRA MONTESA:Jaume NARRADOR:Sharon NARRADOR:Açò era una cabra montesa que tenia tres cabritets.Tots vivien molt feliços en una caseta i tots els dies eixien a la porta del carrer. Però per allí, també vivia una cabra montesa, molt envejosa d'esta familia. Un dia la mare els va dir als cabrite: MARE:Fills anem a passejar per el carrer? TOTS ELS CABRITETS:Val, val, anem al carrer. NARRADOR:Quan van estar fora, un dels cabritets li va dir a la seua mare: CABRITET(1):Mare ,porta'm alguna cosa de menjar, per favor! MARE:Te portaré un trosset de pa i mel. NARRADOR:La mare va pujar al pis de dalt la seua caseta per a preparar el berenar per als seus fills. Mentres els seus fills estaven jugant en el carrer. CABRITET(2):Juguem a “conillets a amagar”?
CABRITET(1:)D'acord, però jo no pague, pagues tu! CABRITET(2):Val, però només compte fins a deu. NARRADOR:De sobte, va aparèixer la cabra montesa i li va dir al cabritet que pagava . CABRA MONTESA : Uh , UH , Uh ! NARRADOR: I va continuar dient. CABRA MONTESA:Sóc la cabra montesa que còrrec per les muntanyes i valls i em menge les xiques i xiquets a parelles , JA , JA , JA ! NARRADOR: El cabritet es posà a riure, però la cabra li feia tanta por, que es va ficar en un forat dins de casa. CABRITET(2):Ah,quina por!!!!!!! NARRADOR:El seu germà al vore que no anava a buscar-lo, va eixir del seu amagatall i va començar a cridar: CABRITET(1):Germà,germà on estàs? NARRADOR: En això, va tornar a aparèixer la cabra montesa i li va dir: CABRA MONTESA:Jo sóc la cabra montesa que còrrec per les muntanyes i valls i em menge les xiques i els xiquets a parelles! Ja,Ja,Ja! CABRITET(2):Ah, Ah, Ah, quina por! NARRADOR: I d'un bot va entrar a casa i es va clavar dins del mateix forat.La cabra montesa va entrar darrere d'ell. CABRA MONTESA: te vaig a trobar i et menjaré! Ja,Ja,Ja! NARRADOR: La mare distreta, va eixir al carrer amb els berenars i no va trobar a ningú MARE: Fills, on esteu? Qui vullga berenar que vinga! NARRADOR: En això, va aparèixer el tercer cabritet. CABRITET 3: Mare, mare, ha vingut la cabra montesa i ha espantat als meus germans. Tots estan dins la casa. MARE: Ah, Ah, Ah, quina llàstima els meus cabritets! NARRADOR: La mare es lamentava i plorava. Aleshores va passar una formiga que li preguntà:
FORMIGA: Què et passa? MARE: Que hi ha una cabra montesa i envejosa que s'ha ficat a casa meua i els meus cabritets han patit por i s'han ficat al forat. FORMIGA: No et preocupes! Jo sóc la formiga picadora, i si vols, entraré a ta casa i veuré eixa cabra NARRADOR : I sense pensar-ho, la formiga entrà. Quan la cabra montesa la veure , es va posar a riure de tant menuda que era i la formiga li va preguntar: FORMIGA: De què et rius? Tu ets la cabra muntesa? CABRA MONTESA: Jo sóc la cabra montesa que córrec les muntanyes i les valls i em menge els xics i les xiques a parelles. FORMIGA:I jo sóc la formiga picadora NARRADOR: Aquesta es va posar a riure. CABRA MONTESA: Ha,ha,ha...! NARRADOR: La formiga mentre la cabra es reia es va posar al llom i va picar a la cabra montesa . La cabra botava i botava , fins que en un dels bots va caure per una finestra i se'n va anar corrents per la muntanya FORMIGA:Cabritets ja podeu eixir ! NARRADOR: Els cabritets van eixir del seu amagatall. CABRITETS: Gracies formiga! FORMIGA:No , no de res. NARRADOR: I tots van viure molt feliços, ja que la cabra montesa no va tornar mai més per fer-los por TOTS:I Conte contat , aplaudiu si us ha agradat
LA RABOSA I EL RENOC PERSONATGES: Narradora: Sonia i Ana. Rabosa: Dani. Renoc:María. Salamandra: Anabella Tritó: Mansah NARRADORA: Hi havia una vegada en una bassa una senyora granota que vivia tranquil·lament. Un dia va caure molt malalta per una fartada de mosquits. SALAMANDRA: Haurem de buscar el metge i tan tard com és. Només caldrà anar a la farmàcia a per una medicina per a la seua panxeta. RENOC: I qui serà el badoc? SALAMANDRA: Doncs el qui ho ha preguntat. TRITÓ: Això, això que hi vaja el renoc que hi arribara abans fent bots. NARRADORA: Aleshores el renoc va anar al poble a per una medicina per a la granota. Tanta pressa es va donar que paff! va caure al costat de la rabosa. RABOSA: Es pot saber on va vostè amb eixos bots? RENOC: A la farmàcia del poble.
NARRADOR: I dit això el renoc va fer un altre bot per allunyar-se de la rabosa RABOSA: No patisca que jo no menge animals vils ni cuques. RENOC: No, si es que tinc pressa. RABOSA: Pressa? Si amb eixos botets quan arribes ja serà l' hora del soterrat RENOC: Què vol dir? RABOSA: Per a córrer es necessita les meues potes. Un bon olfacte snif, snif! i una bona llengua per a xuplar-los. Perquè alguna cosa s' haurà de menjar per el camí, dic jo. També una vella cua com la meua per si cal ventar-se de tant en tant. I una gran memòria. RENOC: Caram caram! RABOSA: En canvi vostè amic renoc... NARRADORA:Però el renoc va fer un bot i se n' apartà RABOSA: Tranquil ,no menge cuques ni animals vius RENOC: No si es que tinc molta pressa. Però se m'ocorre una cosa per acabar amb la discussió. Podem fer una carrera fins al poble a veure qui arriba abans NARRADORA: Aleshores la rabosa comença a rebolcar-se RENOC: Rebolques tant com vulga. Així i tot , jo mantinc la meua aposta. RABOSA:Bé, home bé. Però juguem-nos alguna cosa i si jo guanye me'l menjaré i si vosté guanya el deixaré en pau per sempre. RENOC:Bé. No se'n parle més! Fins i tot et donaré un metre d'avantatge. RABOSA:Com! Ho han sentit bé les meues orelles? RENOC:Com ho he dit!, un metre d'avantatge. RABOSA:Esperes home que encara m'he de rebolcar una mica més. NARRADORA:I la rabosa es posà a rebolcar-se una altra vegada, morta de riure. RENOC:Ara m'explique perquè fa vostè tanta pudor. RABOSA:Que diu? renoc maleït!Te n'amollaré una ...! RENOC:Pare rabosa . Vostè m'ha insultat abans! RABOSA:Bé anem a la correguda.
NARRADORA:Va acabar la discussió i es prepararen per a córrer . La rabosa un metre d' avantatge i el renoc per darrere. RENOC: Una, dues i tres ja! NARRADORA: I en dir tres va fer un bot i es va agafar a la cua de la rabosa ella sense saber-ho es va posar a córrer. Va aplegar al poble i la rabosa es va girar per a veure per on venia el renoc ,aleshores el renoc va fer un bot i es va presentar a la porta de la farmàcia.La rabosa es va girar i va cridar : RABOSA:Renoc, d'on ve vostè? RENOC: De comprar la medicina a la meua cosina. NARRADORA:La rabosa no es creia lo que veia i va fer-li altra carrera. Va deixar la medicina en la bassa i va seguir fent carreres, de la bassa al poble, del poble a la bassa. Fins que ja de matí la rabosa no podia més i arrossegava la llengua per terra. En això li digué el renoc: RENOC: Amiga rabosa, cal veure la llengua que té vosté, pareix una cuca que no pot córrer més. NARRADORA:I conte contat ,conte acabat, i qui no s'alce , té el cul foradat. Sonia , Ana , María Puchades , Daniel i Anabella
PERET I LA BRUIXA CURUIXA
NARRADOR: Fa molts anys , en un poblet de la serra de Castelló, vivia un xiquet que s'anomenava Peret i que tenia una amiga anomenada Lucila.Prop d'allí, dalt de tot de la muntanya més negra hi havia un castell de la bruixa més bruixa anomenada Curuixa. Ningú s'atrevia a acostar-se al castell, ja que deien que la bruixa Curuixa tenia fama de menjar-se tot el qui passava, i en especial li agradaven els xiquets crus. De fet, molts xiquets ja havien desaparegut. Molts havien intentat acabar amb la bruixa, però ningú ho havia aconseguit. Fins i tot el rei havia promés una recompensa a qui fora capaç de portar-li la negra caputxa de la bruixa Curuixa. Un dia Peret li va dir a Lucila: PERET: Anem a lluitar contra les forces del mal! Anem a acabar amb la bruixa Curuixa! LUCILA: D'acord! PERET: Mira! Ja hem arribat al castell de la bruixa. LUCILA: Acabarem amb ella! (fa com si li pegara) PERET: (toca la porta) Toc, toc, toc! BRUIXA: (mentre ella mira per la mirilla) Ha,ha,ha! Ja tinc preparat el sopar!(obri la porta)(Peret i Lucila peguen a la bruixa) BRUIXA: Aaah ah! Ja veureu maleïts xiquets! Abracadabra ala de pardalet!
(Lucila es converteix en un pardal) (I mentre la bruixa pega a Peret) BRUIXA: I ara a tu! Hua Ja,ja,ja! (Lucila agafa a Peret per l'esquena i ix volant) NARRADOR: Peret i Lucila van eixir volant per la finestra i Peret li va donar les gracies a la seua amiga per l'ajuda. PERET:Gracies ! LUCILA:Doncs... de res ! (Una vegada en casa de Peret...) LUCILA: Oh no! Ara que faig jo, si sóc un ocell !. PERET:Doncs tens molts avantatges LUCILA:(quasi plorant)Si, piu,piu, quins? PERET:(mig pensant) Ummm... pots volar!i fugir dels depredadors... LUCILA:Si però sóc molt lletja ! PERET:Això no s'ho creu ningú! eres molt bona persona! LUCILA:Si tu ho dius.... (Mentres en la casa de la bruixa....) BRUIXA:(mentre remenava la poció) Amb esta poció anti-fluorico ningú em detindrà! (La bruixa fa com si estara pensant) BRUIXA:Els meus poders em diuen que em falta alguna cosa però.... quina? BRUIXA:Ah si com se'm podia oblidar ( se dona un colp al cap)de les especies! (La bruixa va cap a la taula d'Eva i agafa un tarret) NARRADOR :El que no sabia la bruixa es que Peret i Lucia anàvem cap a sa casa disposats a acabar amb ella .De sobte van entrar volant per la finestra PERET:On esta la bruixa? BRUIXA:Ací hua ja,ja! NARRADOR:Peret i Lucia s'havien que la bruixa era al·lèrgica al fluorico PERET I LUCILA: (al mateix temps) Tin, tin, fluorico!
NARRADOR:Peret i Lucila van matar a la bruixa i Lucia va tornar a ser xiqueta LUCILA: Oh!, sóc Lucila en persona! Que bé! (emocionada) NARRADOR: Lucila i Peret es van anar del castell i tots els del poblat van alegrar-se molt amb ells i els van donar una gran recompensa de 100 euros.
Maria José, Carmen, Patrícia i Pablo
CIGRONET Narradora:Gabriela Mare:Clara Pare: Carlos Lladres Clara i Carlos Cigronet: Vasilena Pastors: Fabricio i Pablo NARRADOR:Això era un matrimoni sense fills que sempre estava demanant a Deu que els concedira un fill,tot i que fora menut com un cigró. Ho van demanar tant que a la fi tingueren un fill però menut com un cigró,aleshores l'anomenaren Cigronet. Només nàixer, Cigronet va dir: CIGRONET:Mare, pà. MARE:Ten,ací està. CIGRONET:Mare,més pà MARE:Ací tens! NARRADOR:Va demanar set pans més,i se'ls va menjar. Després va dir. CIGRONET:Mare,preparem la burra que em vaig al camp a ajudar el pare i a portar-li el dinar. MARE:Però fill,com pots ajudar?ets molt menut!
CIGRONET:Vostè faça el que jo li dic, vinga, prepare'm la burra, per fa. MARE:Val! NARRADOR:Cigronet es va posar dins l'orella i va cridar: CIGRONET: Arrii, burra! NARRADOR:Pel camí es van trobar amb uns lladres.Un d'ells va dir: LLADRE1:Mira, una burra solta! LLADRE2:Anem a furtar-la! NARRADOR: Cigronet des de dins de l'orella, va cridar: CIGRONET:Deixeu-la que no va sola! Deixeu-la que no va sola! LLADRE1:La burra parla! LLADRE2:Millor se n'anem! NARRADOR:Quan Cigronet va arribar al camp ,va dir a son pare: CIGRONET:Pare ja he nascut!Vinc en l'orella de la burra i li porte la cistella. Mentre vostè dina jo llauraré amb el bou. NARRADOR: Cigronet va fer un bot i es va ficar dins l'orella del bou. I el va començar a dirigir. CIGRONET: Au, bou, que ací no plooou! NARRADOR: Quan van acabar, Cigronet va portar al bou a l'estable i es va gitar al pessebre.Però com era tan menut, el bou se'l va menjar sense adonar-se'n. El pare començà a buscar-lo fent crits: PARE: Cigronet, on t'has ficat? CIGRONET: En la panxa del bou, Mate'l vosté i sempre en tindrà prou. NARRADOR: Però el pare no el sentia i cridava: PARE: Cigronet, on t'has ficat? CIGRONET: En la panxa del bou, Mate'l vosté i sempre en tindrà prou. NARRADOR: A la fi, el pare el va sentir i va matar el bou i li va obrir la panxa. Però com era de nit, no el va trobar. PARE: M'esperaré fins demà i seguiré buscant. NARRADOR: Però aquella nit va anar el llop i es va menjar els budells del bou, i s'hi va
engolir també Cigronet. Anava el llop per la muntanya i Cigronet cridava: CIGRONET: Pastors, que va el llop! Pastors, que va el llop! NARRADOR: Els pastors van eixir i junts van encorralar el llop i l'unflaren a garrotades. Cigronet deia: CIGRONET:Alerta amb mi, que hi sóc dins! NARRADOR: Els pastors van obrir el llop i començaren a buscar. En això arribaren els lladres en els trabucs i un d'ells va dir: LLADRE : Home, pell de llop tenim! La millor per als tambors! NARRADOR:Així que va fer un tambor amb la pell de llop, deixant a Cigronet dins. Ell no va dir res.De sobte va començar a pegar colps, i els lladres espantats, van eixir a corrent morts de por. Aleshores Cigronet es va posar a arrapar la pell ,fins que li va fer un foradet i va eixir. Allà fora, va veure el botí dels lladres, que eren joies i copes de plata i d'or. Ho va arreplegar tot i es va anar a casa. PARE : Oh, fill nostre, estàs ací , quina alegria! MARE:Però d'on has tret açò? CIGRONET: El qui roba a un lladre, té deu anys de perdó. I com que no n'era un, sinó que n'eren una muntonada.... NARRADOR:Va passar el temps i ja vivien tan feliços quan un dia els lladres anaren al poble. El capità va enviar un perquè anara demanant aigua per les cases, per veure si eren riques o pobres. LLADRE 1:Tu ves i mira si son pobres o rics. NARRADOR: El lladre va anar i quan va arribar a casa de Cigronet: LLADRE 2: Senyora té aigua? NARRADOR:La mare li va donar una copa d'or amb aigua. Però quan va vore la cara del lladre no és va quedar tranquil.la.Per la vesprada: MARE: Cigronet, abans ha vingut un home i ha mirat molt. CIGRONET: Esta nit estaré atent. Em quedaré vora el foc. NARRADOR: A la nit, els lladres ,pensant que el fumeral estava apagat,van intentar entrar per allí, però Cigronet estava preparat.
LLADRE1: Anem per el fumeral, després furtarem les coses. LLADRE2: Bona idea. NARRADOR: Però els lladres es van caure i es van cremar. LLADRE1: Em creme!! Pugeu-me que em creme! NARRADOR: Però la corda es va cremar i el lladre va caure al foc. Els altres lladres van fugir i Cigronet i la seua familia van viure feliços per sempre més. I conte contat, conte acabat. I qui no s'alce té el cul foradat. Clara, Gabriela, Carlos i Vasilena
JOANOT L'OS Narrador:-Això era una dona que tingué un fill tan fort , tan lleig i tant pelut,que pareixia un ós . Deia la gent del poble : Gent del poble:-A lo millor el seu pare és un ós i per això es pareix tant. Narrador :-La pobre dona no volia traure el xiquet al carrer. Peró als sets anys el van apuntar a l' escola. Els altres es burlaven d'ell. Xiquets :-Mira , aquest xiquet és molt lleig es pareix a un ós ! Altre xiquet:- L' anomenarem Joanot L'ós !!ha ha ha . Narrador:- Joanot no aguantava els insults i sempre es barallava amb un xiquet, miracle quan no hi havia un xiquet amb l'ull morat. El mestre va cridar a la mare. Mestra:-Això no pot ser que tots els dies isca un xiquet amb l'ull morat o amb una boca roja com si la tinguera plena de tomaca .Hem de fer alguna cosa. Mare:-Si, ja ho sé però que vol que li faça ? És un xiquet . Mestra:- Ho sent molt però tindrem que donar-lo de baixa de l'escola . Narrador:-De manera Joanot va viure com un salvatge en el poble i,barallant-se amb tothom .Un dia li va dir a sa mare:
Joanot:-Mare jo no servisc per a estudiar i no sóc molt sociable. Serà millor que me'n vaja a correr món.Només necessitaré una bossa de diners i un garrot que pese set quintars. Mare:-Peró fill meu si és açò el que vols estic d'acord amb tu, perquè si no va a ser pitjor per a tu Narrador:-Entre tot el veïnat ajuntaren les monedes i el ferro que calia. Feien tot això per aconseguir que Joanot es fora del poble .Joanot es va acomiadar de sa mare i es va anar. Camina que caminaràs,es va topar amb un home que estava arrancant pins a punyades. Joanot:-Tu qui ets i que fas? Arrancapins:-Jo sóc arrancapins i estic arrancat pins a punyades. Joanot:-I quan et paguen? Arrancapins:-els llauradors em paguen una pesseta al dia. Joanot:-Dons vine amb mi que te 'n vaig a pagar dues. Narrador:-Mes endavant es van topar amb un altre home. Joanot:-Tu qui eres? i què fas? Esclafamuntanyes:-Sóc Esclafamuntanyes i esclafe muntanyes amb el cul. Joanot:-I quant guanyes? Esclafamuntanyes:-Els llauradors em paguen sis quinzets. Narrador:-Van seguir els tres junts i a l'hora d'esmorzar, Joanot i Esclafamuntanyes se n'anaren a caçar mentre que Arrancapins es va quedar sol. Un ogre que passava per allí li va dir: Ogre:-Em dones foc o et tire l'olla del menjar. Narrador:-Arrancapins es va morir de por i va eixir corrent.Quan Joanot va tornar li va dir: Joanot:-¡Que covard que eres! Ara s'hi quedarà Esclafamuntanyes. Narrador:-Esclafamuntanyes estava calfant el dinarquan se li aparegué l'ogre. Ogre:- Em dones foc o et bolque l'olla? Narrador:- Escalfamuntanyes també tingué por i va arrancar a córrer. L'ogre tornà a apagar el foc. Joanot: Està clar que no aprofiteu per a res. Ara em quedaré jo. Narrador:-Quan aparegué l'ogre i va intentar parlar, no va poder ja que Joanot li amollà una garrotada que el va deixar espatarrat. L'ogre es va declarar vençut i digué: Ogre: No em pegues més.
Narrador:- L'ogre es va tallar l'orella i li la va donar a Joanot i li va dir. Ogre:-Cada vegada que et veges apurat, mossega-la. Narrador:-L'ogre se va anar deixant un riu de sang ,Joanot el va seguir i va vore com es ficava dins de terra. Joanot:- S'ha ficat en terra ,ací hi ha alguna trampa. Narrador:- Va pegar un colp amb el garrot i va obrir un pou molt fondo. Inmediatament la sang es va convertir en una corda. Joanot:-Arrancapins , entra i mira que hi ha dins. Narrador:-Així ho va fer i va veure que hi havia ganivets de punta. Arrancapins: Traieu-me, traieu-me, que hi ha ganivets en punta. Narrador: Després va entrar Esclafamuntanyes i també començà a cridar: Esclafamuntanyes: Traieu-me, traieu-me, que hi ha monstres que em llepen. Joanot:- Sou uns cagarrutes. Jo em ficaré. Narrador:-Quan va arribar al fons va veure tres portes.Va tocar a la primera i va cuntestar una veu de xica. Primera porta:-Jo sòc la major de tres filles del rei que estem ací encantades vés-te'n, desgraciat, que prompte vindrà un bou que em guarda. Narrador:-Quan va arribar el bou,Joanot li amollà una garrotada i li pegà un mos a l'orella i va eixir la princesa. Després va anar a la segona porta. Segona porta:- Sóc la segona filla vés-te'n desgraciat que vindra una serp de tres caps . Narrador:-Joanot va matar a la serp i va eixir una princesa .Les dos princeses es van anar i ell va tocar a la tercera porta . Tercera porta:-Sóc la més menuda de les filles, a mi em guarda el propi dimoni, vés-te'n desgraciat . Narrador:-Al instant va apareixer el dimoni Demoni:-Fa olor a carn humana! Joanot:-Vés-te'n dimoni (i li pegà una garrotada.)Bó princesa he derrotat al dimoni , et cases amb mi? Princesa:-Es clar, que si. Narrador:-Joanot va fer pujar a les tres princeses . Arrancapins i Esclafamuntanyes al
vore-les van dir: Arrancapins : Ara les porte'm nosaltres al rei i li diem que les em salvat! Esclafamuntanyes: Val! Narrador: Amollaren a correr i deixaren a Joanot dins del pou. Ell li pegà un mos a l'orella de l'ogre i va apareixer . L'ogre:- Què vols? Joanot:- Vull un vestit ben elegant, que em dugues volant al palau del rei i que em faces més bonic que un sol. Narrador :- I aixi va ser.El va portar amb un caball volador .Allí es va casar amb la princesa i Esclafamuntanyes i Arrancapins van treballar per sempre de llauraors. Conte contat conte acabat . FI Abigail,María Contreras, Natalia i Diego.
Adaptacions de contes tradicionals Curs 2008-2009