Estil Directe 60 by Estil Directe

FELIÇ 2006

Us desitgem Bon Nadal i feliç 2010!

Valldemia acomiada Mossèn Marsal, capellà de Valldemia Pàg.5 Celebració dels drets dels infants Pàg. 6 Les classes d’infantil canvien de nom Pàg. 9 Aromateràpia per millorar els exàmens Pàg. 13 Descobrim els delegats Pàg. 14 Entrevistes als nous professors Pàg. 20 Entrevista a la secretària del centre Pàg. 23 Rodatge de Pa Negre a Valldemia Pàg. 24 Campanya mà Oberta Pàg. 28 III certamen literari de Valldemia Josep Maria Pellicer Pàg. 29 Canvi d’etapa en els estudis Pàg. 30 Espai Verd de la comissió Escola Verda Pàg. 31 Nova sala de professors Pàg. 32 Premis per als alumnes de Valldemia Pàg. 35 L’apa passa a ser Ampa Pàg. 37 Presentació del lema Pàg. 38 Consells optomètrics del centre Brock Pàg. 41 Com es fa el dia de la foto Pàg. 42 Presentació dels entrenadors de bàsquet Pàg. 44 Saps que... butlletí de l’Associació dels Antics Alumnes Maristes de Mataró Pàg. 47

desembre de 2009

ed 60

Han fet l’ESTIL DIRECTE: Els alumnes i les alumnes de projecte de recerca de quart d’ESO. La pintura de la portada l’ha feta la Carla Esteba Els dibuixos de secció i el de Bon Nadal són de l’Alícia Floriach. DIRECCIÓ: Marta Montasell i Recoder i Jaume Prat i Fabregat. PUBLICITAT: Sr. Josep Berenguer i alumnes del col·legi. ISSN 1888-4334 DIPÒSIT LEGAL: B-5000787 - 2004 EDITA: MARISTES VALLDEMIA La Riera 124-182 08301 Mataró Tel. 93.755.48.60 Fax: 93 755.48.61 estildirecte@gmail.com estildirecte@hotmail.com IMPRIMEIX: Agpograf S.A.

Podeu llegir més articles a http://sites.google.com/site/ estildirecte

L’imprescindible Nadal

ed 60

desembre de 2009

Més ràpidament que no pas el fred, el desembre ha arribat als calendaris. Sembla que el calendari s’avança a la climatologia, vivim amb tanta velocitat! Però el fred, el fred suau que tenim a la nostra privilegiada comarca, acabarà arribant. Veurem bufandes, guants i barrets, i galtes i nassos vermells. A l’escola i a les cases, el desembre és un mes especial: per als nens, temps d’il·lusió, per als grans, de sentiments profunds. No deixa indiferent a ningú. El desembre és temps d’Advent i és temps de Nadal. La tradició cristiana hi ha concentrat la celebració de festes importants, com el naixement de Jesús a Betlem, o l’adoració dels Reis, i un temps d’espera, de preparació, l’Advent. Déu adopta la condició humana, es fa un de nosaltres, assumeix com a pròpies la fragilitat, la contradicció, i alhora la bellesa de ser persona. A més, s’encarna en un racó oblidat de món, fill d’una noia de classe humil, desconeguda, pobra... Creure en un Déu com aquest empeny a viure la vida amb més confiança. Amb el temps, el Nadal ha esdevingut també un temps per confiar que un món més humà és possible amb l’esforç de tots: la dimensió tant familiar d’aquests dies, la proximitat cap a aquells que veiem poc sovint, la necessitat de felicitar-nos i agrair l’amistat, els obsequis, el record pels que falten, i també la mirada solidària amb aquells que ho passen malament. Els nens viuen aquest temps amb els ulls brillants

perquè intueixen que darrere hi ha valors profunds, sentiments arrelats. Un jove musulmà africà que vaig conèixer l’estiu passat em va explicar que al seu país tothom, cristians i musulmans, celebra les festes de l’islam i les del cristianisme. Uns i altres entenen i comparteixen els valors de les festes, sovint coincidents: l’agraïment, la fraternitat, el perdó, la comunió, l’esperança, la interioritat. A ningú li fa nosa acompanyar els amics de l’altra religió quan celebren una festa. Viuen units en la diversitat. Em costa entendre aquells que a casa nostra voldrien amagar el Nadal. Deixant de banda el consumisme, trobo que els valors que conté i destaca són massa importants, massa humans per passar-ne de llarg. En aquest món tan plural i ràpid, el Nadal se’m fa imprescindible. Que passeu un Bon Nadal. G. Xavier Giné i Arnella Director

Les exèquies van tenir lloc a l’església de Santa Maria

Es mor Mossèn Joan Marsal Qui va ser el capellà de Valldemia, va ser enterrat el passat 2 de desembre Va ser l’impulsor de la recuperació de l’ermita de Santa Rita, al veïnat de Valldeix de Mataró, i va aconseguir que s’hi tornés a celebrar una missa cada diumenge. Mn. Joan Marsal també estava molt implicat en la preparació del Via Crucis de Mataró i en l’homenatge a la Vellesa.

ed 60

desembre de 2009

El passat dimecres 2 de desembre es van celebrar les exèquies de Joan Marsal. En una cerimònia religiosa que va omplir Santa Maria es va acomiadar qui va ser durant més de 45 anys el capellà de Valldemia. De la nostra comunitat educativa els antics alumnes li van agrair tota la dedicació i esforç per aquesta entitat, mentre que l’Ampa del centre, va recordar que haurien volgut celebrar amb ell els cinquanta anys de dedicació a la nostra escola. Aquestes dues institucions van realitzar aquest agraïment en el moment de les pregàries. Per la seva banda, la direcció del nostre centre, a través d’un emotiu parlament del germà Xavier Giné va pregar pel seu descans en pau després d’haver-li agraït la seva tasca a l’escola i als germans maristes. Segons informa el diari el Punt mossèn Joan Marsal i Segalés va als 76 anys, víctima d’una greu malaltia, després de més de cinc dècades de vida sacerdotal. Nascut a Sant Vicenç de Torelló el 1933, als 10 anys va entrar al seminari menor de la Gleva i després al seminari Major de Vic. El 22 de desembre del 1956 va ser ordenat sacerdot a Manresa i va oficiar la seva primera missa el dia de Sant Esteve a la parròquia de Sant Josep de Mataró. En aquesta missa també va celebrar el casament del seu germà gran. Posteriorment, va fer de vicari a diverses poblacions d’Osona, com ara Taradell, Santa Maria d’Oló i Sallent. L’any 1964, després d’un partit de tennis de taula entre Valldemia i el Col·legi de Sallent, li van demanar si coneixia algun capellà per anar al col·legi Marista de Mataró, ja que el titular havia de marxar al País Basc. Motivat pel fet de tenir la seva família a Mataró, va demanar el trasllat i es va incorporar a la parròquia de Santa Maria i a la Comunitat Marista de Valldemia, on va estar fins a la seva mort. En l’àmbit de l’ensenyament, va ser professor de religió i cap d’estudis a l’Institut de Secundària Alexandre Satorras de Mataró.

6 desembre de 2009

ed 60

Valldemia celebra, juntament amb les altres escoles Maristes, el dia dels drets dels infants 6

Mentre els delegats de les classes eren a Barcelona celebrant aquesta efem猫ride, tots els alumnes del col路legi van reclamar el respecte per aquests drets arreu del m贸n.

ed 60

desembre de 2009

"L’infant, cada infant, és un do per a la humanitat, un do que s’inscriu en una història i obre possibles novetats. Suscita sorpresa i ha de poder, al seu torn, ell mateix meravellarse del món que li confiarem." Crida Mundial per a una nova mobilització a favor de la Infància. BICE (Bureau International

ed 60

desembre de 2009

Catholique de l’Enfance) "Creiem que Déu ens està cridant a ser una veu forta, decidida i profètica per a la defensa i promoció dels drets dels infants i joves." Assemblea Internacional de la Missió Marista. Document final. Mendes, setembre 07. Els Maristes de Catalunya van voler celebrar el 20è aniversari de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants com a reconeixement de la tasca feta en aquest terreny per la mateixa institució, així com per mantenir viva l’acció en favor dels infants com a projecte fonamental de la presència

marista en la societat. El Servei d’Obres Maristes va promoure la commemoració d’aquest esdeveniment en totes les seves obres educatives mitjançant la proposta d’un senzill projecte pedagògic de sensibilització per aplicar a nivell local i la realització d’un acte institucional el mateix dia 20 de novembre, a l’escola Maristes la Immaculada, de Barcelona. Els objectius eren clars: Conèixer la Convenció dels Drets dels Infants, prendre consciència que ells mateixos en són els destinataris. prendre consciència que entre ells mateixos s’han de garantir aquests drets, prendre consciència que hi ha llocs on els drets dels infants són vulnerats, propiciar la participació dels infants i joves en la presa de decisions en relació a la societat i l’escola. Per aconseguir-ho es va dedicar un temps a aprofundir en el contingut, realitat i implicacions de la Convenció dels Drets dels Infants, a nivell local i global. Es va fer un treball previ a l’aula dinamitzat pel tutor/a en el marc de la tutoria grupal i seguint el quadern pedagògic de treball sobre la Convenció dels Drets dels Infants, elaborat per l’Equip d’Educació del SOM.

El començament del nou curs és el que fa canviar els noms de les classes del curs passat, i sembla que això als nens els agrada.

Nous noms de classe per a Infantil Redacció: Marta Badia, Belén Balagué, Sara Cano, Ivet Casas, Natàlia Chaves, Inés Fallon, Eli Salmoral.

Els nens proposen noms referents a un tema en concret que ha escollit el professor, i després el més votat és amb el que es queden. L’Ester Vives, professora d’infantil, diu que no és cap problema per als nens triar nom de classe, es tria fàcilment i als nens els agrada. 1-Qui va decidir canviar el nom de les classes d’infantil? A p3 els trien els mestres i a p4 i a p5 els nens. 2-És el primer any que heu canviat els noms de les classes d’Infantil? No. Cada any es canvien perquè van en funció del nivell que es treballa des de fa aproximadament tres anys. 3-Sobre els nous noms van haver-hi moltes opcions a elegir? N’hi ha hagut diverses, els nens (ajudats pels professors, excepte p3, que ho trien els professors) diuen possibles opcions que després es voten i la més votada és la que es tria.

4-Quins noms van sortir seleccionats? A p3 esquimals (Ester Vives), mexicans (Elena Arañó) i vikings (Manolo López) A p4 japonesos (Gemma Molins), indis (Gemma Puertas), romans (Mònica Pascual). A p5 xinesos (Dolors Calderon), vaquers (Marta Montasell) , russos (Ingrid Floriach) 5-Feu alguna activitat relacionada amb el nou nom de la classe? Els expliquem contes segons el nom de la classe, la seva història i la cultura.

ed 60

desembre de 2009

Olivia i Ester

ed 60

desembre de 2009

Preguntes als alumnes: Entrevista a Laia i Olivia (p5), Laura(p4), Helena(p3).

3- Què és per a tu el nom de la teva classe? Olivia: Noi amb un barret. Laura: Un nen que té els ulls allargats. Helena: No ho sap. 4- Hi ha algun nen de la vostre classe d’aquesta raça? Laia: No. Laura: No hi ha cap japonès però si que hi ha un nen que s’hi assembla (Xinès). 5- Què us han explicat sobre el nom de la vostre classe? Laia: No me’n recordo. Laura: Viuen en una illa com Mallorca i quan van de festa porten uns vestits llargs i uns monyos.

L'Helena, la Olívia i la Laia 1- Com es diu la vostre clase? Xinesos (Laia), Vaquers (Olivia), Japonesos (Laura), Vikings(Helena)

La Laura

ed 60

desembre de 2009

2- El nou nom de la vostre classe us agrada? Laia: Volia un altre nom. Olivia: Hagués preferit posar-li “Hannah Montana”. Laura: Sí, va ser el que vaig triar jo. Helena: Ja m’agrada el que tinc.

Valldemia acull «Los Cantos de Ghana» Un projecte solidari amb la participació de diferents cantants encapçalats per Inma Serrano

ed 60

desembre de 2009

El 27 de novembre es va fer al teatre del col·legi la divulgació d'aquest projecte de construcció d'una escola a Ghana amb un vibrant concert. La gira que va portar la cantant Inma Serrano a Mataró volia convidar a participar i a difondre per Catalunya el projecte de Cantos de Ghana que donarà suport a la construcció d'una escola a Kasoa, a 30 kilòmetres d’Accra (Ghana). Cantos de Ghana és un projecte de l’ONG marista SED i un grup d’autors i artistes espanyols, liderats per Inma Serrano. Es tracta d’un p r o j e c t e audiovisual – CD + DVD – on un grup de nenes de l’escola Saint

Marcellin Champagnat de Kumasi canten amb artistes com Victor Manuel, Tontxu, Caco Senante, Mai Meneses, Javier Álvarez o Tam Tam Go.El germà Aureliano, responsable dels diferents projectes de SED a la zona , i Inma Serrano, responsable del projecte musical, presenten el projecte. El G. Aureliano va donar testimoni del seu treball amb la població del país i Inma Serrano va explica la seva experiència i va oferir un recital. Si desitgeu col·laborar amb aquest projecte podeu adquirir els CDs a 10 • en les presentacions del projecte o bé contactant amb sedcatalunyasecre@sedongd.org. També els podeu adquirir a la secretaria del col·legi.

ed 60 desembre de 2009

13 Musicoteràpia, i qui sap si xocoteràpia,a l'escola

Els alumnes rebran sessions de musicoteràpia per relaxar-se per als exàmens Redactores: Ester Calvo, Clara Carpintero, Alba López i Gemma Maspoch

Els caps d’estudis de secundària i de batxillerat, segons han pogut saber de fonts solvents les redactores de la LLUFA DIRECTA han observat l'estrés que suposa per als alumnes enfrontar-se als exàmens i estan estudiant la possibilitat de fer sessions de musicoteràpia per enfortir els coneixements i d’aquesta manera enfrontar-se millor a les proves. L'equip pedagògic i directiu de l'escola creuria oportú que els alumnes escoltessin una estona de música, dins del SUM per tal de desconnectar i rendir al màxim davant les proves. Aquestes sessions, que serien interpretades per alumnes de l’escola sota la batuta d’Emili Òrrit, s’experimentaran primer amb els alumnes escollits de l’ESO per posteriorment fer trascendir l’experiència al Batxillerat. Infantil i Primària es decantaria per la xocoteràpia Les redactores de la LLUFA DIRECTA hem sabut, també de bona tinta, que la direcció d’infantil ja està estudiant la possibilitat d’aplicar

tècniques de xocoteràpia per fer les adaptacions a l’escola. Aquestes aplicacions sembla que també arribaran als professors a través de teràpies manuals a base de suc de raïm i que s’aplicarien, sobretot, en els finals dels trimestres. Aquestes noves maneres de conciliar el benestar i les tasques quaotidianes estan sent seguides pel departament d’educació qui n’auditarà els resultats. L’ampa i els antics alumnes s’hi apunten Les redactores de la LLUFA DIRECTA han preguntat als presidents de l’Ampa i dels Antics Alumnes els quals han confirmat que estan realitzant contactes amb prestigiosos centres de teràpies manuals de la ciutat perquè els pares i els antics alumnes també puguin gaudir d’aquestes noves tècniques. La Selectivitat, música celestial Si l’experiència és bona, just abans de les proves de selectivitat el grup «A dos cuerdas» farà una sessió de preparació per als alumnes de Valldemia.

Els delegats són alumnes responsables i complidors.

ed 60

desembre de 2009

Hem parlat amb tots els delegats de l’escola i ens han explicat els seus objectius per a l’any, les funcions que tenen dins la classe i el per què creuen que els seus companys els han triat. En la fotografia superior podeu veure els delegats (excepte els de 1r de Batxillerat) en la celebració del dia dels drets dels infants a Barcelona. Els acompanyen David Codina i Gemma Molins.

Redactors: Albert Caro, Oriol Casabella, Víctor Cebrián, Sergi Jimenéz, Marc Sánchez i Marc Tarrés.

L’Albert Bosch té 10 anys i és el delegat de 5è B. Amb el seu càrrec de delegat li agradaria aconseguir bones propostes i poder complir-les. Li agrada ser delegat ja que representa a la seva classe. Creu que els seus companys l’han escollit ja que és una persona responsable i que treballa bé.

La Laura Elba és delegada de 5è C i té 10 anys. Com a delegada li agradaria aconseguir que tots siguessin bons companys i no es barallessin, vol que hi hagi un bon ambient. La seva intenció no era ser delegada, diu que s’hauria estimat més ser consellera.

La Maria Elena Lewis és delegada de 6è A i té 11 anys. El que vol aconseguir com a delegada és que totes les bones idees es poguin complir. Li agrada ser delegada perquè li encanta representar la classe. Creu que la classe l’ha triada perquè s’han presentat en grup i el seu grup era bastant bo.

En Marco Gesualda va a 6è B i té 11 anys. El seu objectiu és que no hi hagin baralles, és a dir, crear bon ambient. Li agrada ser delegat perquè té més opcions de poder triar alguna cosa. Creu que els seus companys i companyes l’han escollit perquè l’any passat va ser del consell i ho va fer força bé.

L’Helena Serrano va 6è C i té 11 anys. El que més li agradaria aconseguir com a delegada és una classe millor. Li agrada ser delegada per posar més detalls a la classe. Creu que l’han escollida perquè està bé a la classe i es porta bé amb tothom.

ed 60

desembre de 2009

Redactors: Víctor Cebrián i Pol Beltran.

La Sara Polo és la delegada de 5è A i té 10 anys. Com a delegada li agradaria aconseguir que la classe funcionés millor. Li agrada ser delegada perquè representa als seus companys i perquè se sent bé ja que ells l’han escollida. Creu que els seus companys l’han escollida ja que pot ser capaç de millorar el grupclasse.

L’Oriol Picon té dotze anys i és delegat de primer d’ESO B. Ens comenta que li agrada ser delegat perquè representa a la seva classe i també que els seus objectius són fer anar per bon camí a la classe i que els companys es respectin entre ells. Anteriorment no havia estat delegat mai. Les seves funcions a la classe són vigilar quan no hi ha el professor i representar la classe. Volia ser delegat per representar a la classe i perquè creu que pot fer un bon paper.

En Ferran Ortiz té dotze anys i és el delegat de primer d’ESO C. Diu que li agrada ser delegat perquè creu que és un càrrec important. Vol aconseguir que a la classe hi hagi un respecte i que sigui la millor. Mai havia estat delegat. Les funcions que du a terme són les de fer alguna reunió per si s’han de fer canvis i si hi ha alguna proposta o queixa li transmet al seu tutor. Pensa que els seus companys l’han votat perquè és una persona responsable i bastant simpàtic.

ed 60

desembre de 2009

-En Paul Lorton té dotze anys i és el delegat de primer d’ESO A. Li agrada ser delegat perquè ajuda els companys de classe. Els seus objectius més importants són que tothom es porti bé amb tothom i crear un bon ambient. No havia estat delegat anteriorment però té experiència com a conseller. La seva feina és dir el que va malament, fer propostes i també fer els canvis de lloc. Creu que l’han escollit delegat perquè és responsable i complidor amb la classe.

La Núria Rabassa té dotze anys i és la delegada de segon d’ESO A. A la Núria li agrada ser delegada perquè la classe està a les seves mans i si hi ha algun problema el controla. Els seus principals objectius són intentar que la classe millori i també guanyar les festes de la llum. Abans no havia estat delegada però sí havia estat membre del consell. Una de les seves funcions és controlar en els canvis de classe que el seus companys estiguin calmats. Creu que els seus companys l’han escollit perquè la veien una bona delegada.

-La Teresa Pretel té tretze anys i és delegada de tercer d’ESO B. Diu que li agrada molt ser delegada perquè sempre s’havia quedat a les portes formant part del consell. Els seus objectius i funcions són una bona comunicació entre professors i alumnes i sobretot arribar a acords. No havia estat delegada però sí consellera. Els seus companys l’han escollida delegada perquè és responsable, compleix amb els objectius i treu molt bones notes.

En Pablo Carrasco i l’Ariadna Bancells tenen tretze anys i són els delegats de segon d’ESO C. Els agrada ser delegats perquè són els representants de la classe i l’objectiu conjunt dels dos és portar la classe a bon port. En Pablo mai havia estat delegat però en canvi l’Ariadna sí. Els seus càrrecs són control d’assistència i apuntar el que passa a la classe. En Pablo es va presentar perquè l’Albert Esteve li ho va proposar i L’Ariadna perquè podia representar bé a la classe.

En Sergi Brassier té catorze anys i és el delegat de tercer d’ESO C. Li ha agradat molt el fet que els seus companys l’hagin escollit delegat perquè això demostra que li han donat molta confiança. El seu principal objectiu és complir amb els objectius que la classe es proposi. Ja havia estat delegat a sisè de primària. La seva funció més important és fer de pont entre els professors i els companys de la seva classe.

ed 60

desembre de 2009

-En Ramon Blanquer té catorze anys i és delegat de tercer d’ESO A. Li agrada molt ser delegat perquè representa els alumnes. Els seus objectius més importants són transmetre les idees dels alumnes i que la classe vagi bé. Ja havia estat delegat a segon d’ESO i també forma part del consell escolar. La seva funció és dir el que pensen els companys i creu que els companys el van escollir perquè ell els va prometre que ho faria bé.

En Víctor Garcia té 13 anys i és el delegat de segon d’ESO B. Li agrada ser delegat perquè és el representat de la seva classe. El seu objectiu més important és dia dia tirar la classe endavant. Abans no havia estat delegat. La seva funció és parlar amb el tutor sovint per comunicar-li el que passa a la classe i li sembla que els seus companys l’han escollit perquè podia fer una bona tasca.

-La Júlia Monfort té catorze anys i és delegada de quart d’ESO A. El que li agrada de ser delegada és que tens un càrrec important dins la classe i pots gestionar tot el que passa. Un dels objectius més importants que té és que la seva classe millori. Anteriorment no havia estat delegada però a tercer d’ESO va ser del consell. Les seves tasques són fer reunions al migdia i parlar amb els professors.

La Gemma Romagosa té quinze anys i és delegada de quart d’ESO C. Li agrada ser delegada perquè és la persona que representa els seus companys. El seu objectiu és que la classe tiri endavant dia a dia. És el segon any consecutiu que els seus companys la trien delegada. Creu que l’han triada per segon any perquè l’any passat va fer una bona feina i els seus companys ho han valorat positivament.

L’Enric Vinyals va a 1r de Batxillerat B i té 16 anys. El va sorprendre ser delegat perquè no s’ho esperava. Els seus objectius són millorar el rendiment de la classe. Les funcions que té el delegat són decidir alguna cosa que afecti la classe i regular les dates dels exàmens finals. No havia estat delegat anteriorment. Creu que l’han escollit delegat perqùe el veuen com una persona responsable.

En Francesc Pla té 15 anys i va a primer de Batxillerat C. Li agrada ser delegat perquè pot decidir dates d’exàmens i adequar-los bé. Els seus objectius són que hi hagi interès i que la gent s’ho prengui seriosament. Creu que les funcions que ha de tenir el delegat són posar ordre quan calgui i dir al professor les opinions de la classe. Va ser delegat a 3r d’ESO. Creu que l’han escollit perquè a 3r d’ESO va haver-hi un problema i el va resoldre bé.

ed 60

desembre de 2009

La Laia Vila té 16 anys i va a 1r de Batxillerat A. Diu que no és que li agradi ser delegada sinó que la va escollir la majoria. Els seus objectius són que la classe vagi bé i que no hi hagi queixes. Les seves funcions són decidir les dates dels exàmens i parlar amb els professors si hi ha algun problema. També ha estat delegada a 1r, a 2n i 4t d’ESO. Creu que l’han votada perquè ho farà bé a l’hora de decidir els horaris dels exàmens.

La Ivette Bombardó té quinze anys i és la delegada de quart d’ESO B. Li agrada ajudar que la classe vagi bé i representar-la. Els seus objectius són que la classe funcioni correctament i ajudar el professor en diferents tasques de la classe. No ha estat delegada anteriorment, però ha format part del consell. Diu que va sortir escollida perquè hi havia pocs candidats i la gent de la classe hi confia.

La Clara Masvidal va a 2n de Batxillerat B i té 17 anys. Li agrada ser delegada perquè pot fer que la classe funcioni millor. Els seus objectius són que la classe tiri endavant, que els horaris dels exàmens estiguin ben posats i que la relació entre professors i alumnes sigui bona. Les funcions que ha de tenir la delegada són parlar amb els professors per si hi ha algun problema. Va ser delegada des de 1r d’ESO fins 2n de batxillerat menys 3r d’ESO. Creu que l’han escollida delegada perquè la veuen com una persona responsable.

L’Eli Cots va a 2n de batxillerat C i té 17 anys. Li agrada ser delegada per col·laborar amb la classe. Els seus objectius són que la classe estigui més unida i que s’ajudin els uns als altres per treure’s el Batxillerat. Ha estat delegada anteriorment a 1r de batxillerat. Creu que l’han escollida com a delegada perquè és responsable i complidora.

ed 60

desembre de 2009

L’Oriol Parera fa 2n de batxillerat A i té 17 anys. Li agrada ser delegat perquè pot ajudar la classe a què funcioni millor. Els seus objectius són que tothom pugui treballar bé i que els exàmens estiguin en uns bons horaris. Les funcions que ha de tenir és que tothom es trobi bé a classe. Va ser delegat a 2n i 3r d’ESO i 1r de batxillerat. Creu que l’han escollit delegat perquè ho va fer prou bé anteriorment.

Els reporters de l'ESTIL DIRECTE entrevisten el nou professor d'Educació Física

"M'agrada ensenyar als joves" L'Oriol Barrero ens va comentar la trajectòria que ha seguit a la seva carrera com a professional d’educació física i entrenador de bàsquet.

ed 60

desembre de 2009

Redactors: Alejandro Matías González, Manel Maragall, Guillem Ruíz, Albert Tarrés, Alex Teruel.

-Oriol Barrero va estudiar INEFC, i després primer grau d'entrenador. Va treballar durant un temps de segon entrenador de la base del Barça de bàsquet i actualment treballa com a segon entrenador del júnior d'un equip de Badalona, el Maristes Ademar. -L'Oriol va començar la seva afició pel bàsquet als quatre anys. Actualment és professor d'educació física al col·legi MaristesValldemia de Mataró als cursos d’ESO. Ell diu: "M'agrada ensenyar als joves" ja que des de petit li agradava el tema esportiu tot i que va triar el batxillerat tecnològic. Ens va comentar que això de ser entrenador de bàsquet és com un tipus d' afició, i ser professor és una feina molt seriosa. "M'agrada aquest col·legi perquè els alumnes tenen molta disciplina, també és una escola gran i amb instal·lacions molt bones per impartir classes d'educació física, el professorat s'ha implicat molt en la meva iniciació". Les aficions a què hi dedica més temps són el bàsquet i les activitats en el medi natural. No és el primer col·legi on treballa de professor ja que va treballar en un col·legi de Badalona. Per als més interessats, l'Oriol és una persona molt oberta, dinàmica, responsable i treballadora i que s'esforça perquè els nois i noies puguin divertir-se a les seves classes i assolir els seus objectius. Quan li van oferir la feina a Valldemia, tenia una altra oferta, però va decidir venir a treballar al nostre cole perquè li anava molt bé la seva ubicació, les instal·lacions són molt bones per ensenyar i també va influir en la seva decisió que ja coneixia aquest col·legi ja que l’havia visitat alguna vegada per jugar contra el C.E Valldemia de bàsquet.

També ens va dir que la seva aspiració màxima en el seu treball és combinar perfectament la docència amb la gestió esportiva. A ell també li agradaria haver estudiat empressarials però al final va escollir l'inefc. Ens va comentar també que en aquesta escola hi ha molta disciplina, i això facilita el seu treball, també ens ha dit un secret que té ell per ensenyar els nois i motivar-los que és: "no ser exigent i sobretot apropar-te a ells, però sense ser massa tolerant".

Nova professora d'anglès a cicle mitjà

"Hi ha molta diferència entre l'ensenyament d'ara i el d'abans"

desembre de 2009

No està massa d'acord amb el pla Bolonia. Ho argumenta dient que hi ha carreres com empresarials que necessiten quatre anys per ser més completes, però un magisteri amb tres anys ja està bé. Segons ella una diplomatura està tan bé com una llicenciatura. Creu que Valldemia és l'única escola que a les tardes fa de dos quarts de quatre a dos quarts de sis. Al migdia té més estona i més temps per descansar. Però a la tarda, a dos quarts de sis, sembla que li falti temps per fer les coses, ja que en fa moltes com tots els professors. Al preguntar-li per l'assignatura que li agrada més impartir diu que no n'hi ha cap en concret, li agrada la varietat encara que sigui especialitzada en anglès. Ens explica que a l'escola on treballava abans només feia classes d'anglès de P3 fins a sisè de primària. A nivell personal es troba molt a gust amb els companys que té ara i s'ha integrat molt bé al col·legi. Parlant dels seus gustos ens comenta que el cantant que li agrada més és el britànic Robbie Williams.

ed 60

Lidia Altarriba té 26 anys i fa classes d'anglès i d'educació física, ja que ara es fan en aquesta llengua. També fa classes d'informàtica i medi a cinquè de primària. És també entrenadora de "spinning" en un gimnàs. Lídia Altarriba va estudiar magisteri de llengua estrangera, especialitat anglès, ja fa molt de temps perquè li agradava molt donar classes, i ja ho feia fent-ne de reforç. Ens comenta que la diferència més gran entre l'escola on treballava abans i Valldemia és la gran varietat d'instal·lacions que hi ha aquí, per això diu que allà no tenien aula de música, ni una aula d'anglès, ni un pavelló ja que només hi havia una classe per curs. Opina que fer les classes d'educació física en anglès està molt bé, així els alumnes s'adonen que és una llengua important per comunicar-se. Quan ella anava a l'escola li feien les classes d'anglès en català, i creu que no s'han de fer d'aquella manera. Va fer un "Erasmus" a Viena durant un semestre i malgrat que a classe parlaven alemany, ella s'havia de comunicar en anglès fins que va aprendre la llengua germànica.

Redacció: Maria López, Tania Marín, Gemma Romagosa, Alex Sánchez i Andrea Santander.

Aprenc del que m'ensenyen els alumnes Redacció: Dídac Bancells, Zakarias Houkbal, Carlos López, Robert Rubio, Marc Tena.

En José Manuel Bernal va estudiar a Maristes Rubí, Maristes Montserrat, Maristes la Immaculada, IES Bullidor de Rubí. És llicenciat en Geologia, té cursos de disseny gràfic, anàlisi d'aigües, de religió, de mates i altres. Li agrada molt la Biologia ja des de petit. Des de petit li ha agradat molt ensenyar, i a mesura que s'ha anat fent gran rebre ensenyances dels alumnes li resulta gratificant. També ha estat ensenyant a diferents escoles abans d'arribar a Valldemia, com per exemple: Maristes Rubí, Puig i Cadafalch (aquí a Mataró) i a Jaume Viladoms (Sabadell). Diu que l'escola li agrada molt perquè té grans instal·lacions, els professors l'han ajudat a adaptar-se... Quan era estudiant era un alumne notable. Durant el seu temps lliure li agrada escalar, anar d'excursió, córrer, anar amb bicicleta i fer esports de muntanya en general.

ed 60

desembre de 2009

- Amb quin professor/a et relaciones més? Amb els professors de 2n d'eso, ja que sóc tutor de 2n d'eso A. - Què no t'agrada de l'escola? Encara no ho he descobert ja que porto molt poc temps aquí. - T'agrada llegir? Quin és l'últim llibre què has llegit? Sí, molt. El joc de l'àngel de Ruiz Zafon - T'agrada viatjar? A quin lloc t'agradaria anar? Sí, bastant. Depenent del moment, però m'agradaria anar a Islàndia. - Quin tipus de música escoltes? Una mica de tot, rock, pop...

Descobrim què fa la Leo Font, secretària de l’escola, i què és el que més li agrada de la seva feina

M’agrada veure com els alumnes passen de curs La meva feina es basa en atendre al alumnes Redactors: Fernando Arrien, Pere Duran, Ferran Lloret, Quim Molina, Albert Sala i Jordi Teixidó

proposar aquesta feina, era difícil decidir entre un ofici que m’agradava i em segueix agradant; ja veieu la feina que vaig triar. És com una joia invisible de sensacions. 9. Quin és l’aspecte del teu caràcter que millor et defineix? - Ser constant. 10. Quines qualitats destacaries de la teva personalitat? - Una mica seriosa, intento ser atenta amb la gent. 11. Què és el més gratificant de la teva feina? - Veure la cara de felicitat dels alumnes quan els he pogut ajudar en alguna cosa. 12. En quin moment del dia és el que tens més feina? - A dos quarts de sisi de la tarda hi ha molts pares i alumnes que demanen per professors i vaig molt de bòlit, i al matí a l’hora del pati quan els alumnes vénen a comprar el tiqueet. 13. La teva feina es rutinària o cada dia fas coses diferents? - La meva feina és més aviat rutinària però jo m’ho segueixo prenent amb la mateixa il·lusió de quan vaig arribar al col·legi. 14. Ha canviat molt el col·legi des que vas venir? - Sí, sobretot a secretaria, des de fa uns quants que s’ha informatitzat tot i les noves tecnologies ens ajuden en la nostra feina.

ed 60

desembre de 2009

1. En què es basa la teva feina? - La feina es basa en atendre alumnes, pares, mares; gestionar la documentació acadèmica. 2. Quants anys portes treballant en el col·legi? - 20 anys. 3. A part de la feina que fas a secretaria, en fas alguna altra? - Estar a recepció i vigilància. 4. Quina és l’anècdota més divertida que t’ha passat? - Les preguntes que fan els nens de p3 quan vénen per primer cop a visitar la recepció de l’escola: « Tu ets la senyora dels tiquets» 5. Què és el que més t’agrada del teu treball? - Veure els alumnes com passen de curs, fa quatre dies estaven a p-3 i ja estan a Batxillerat. 6. L’horari el vas escollir tu o te’l van donar? - No el vaig pas escollir. 7. Quins estudis vas fer? - En acabar els estudis obligatoris vaig anar l’escola Massana a fer joieria. 8. Com és que vas estudiar joieria i ara estàs treballant a la secretaria d’un col·legi? - Sempre vaig estar compaginant la joieria amb altres feines, ja que mantenir un taller econòmicament era bastant difícil. Em van

Breus: Lliurament del premi de les festes de la Llum a un menjador. Pa Negre, una novel·la d’Emili Teixidó.

La pel·lícula Pa Negre es roda a Valldemia. «El primer dia de rodatge va ser a la nostra escola» Redacció: Maria López, Tania Marín, Gemma Romagosa, Alex Sánchez i Andrea Santander.

que el primer dia dels dos mesos i mig de rodatge del llarg metratge, va ser a Valldemia. L’equip de rodatge estava molt nerviós, ja que era el primer dia.

ed 60

desembre de 2009

En Jordi Vadell professor de català i cap d’estudis de batxillerat ens explica coses sobre el rodatge de la pel·lícula Pa Negre. Diu que va trucar a l’escola una productora anomenada Massa D’or, i que estava interessada en filmar una part de pel·lícula Pa Negre a l’escola, el film està dirigit per Agusti Villaronga. En Jordi diu: «va ser un honor que truquessin a l’escola per fer una pel·lícula d’aquest caire». La pel·lícula s’estrenarà al febrer del 2010. Hi havia el problema de quan es faria rodatge, ja que no podia haver-hi cap alumne, però el rodatge va ser durant el juliol quan els alumnes ja són a casa seva. A mitjans d’aquest mes havia de començar la renovació de la sala de professors, però com volien rodar en aquella aula van haver d’avançar el rodatge, de manera

Van rodar en tres localitzacions diferents, i sortiran aproximadament tres minuts a la pel·lícula. Per tant sols tres minuts van trigar tot un dia realitzant el rodatge.

És una pel·lícula que tant a nivell estatal com a nivell europeu és força reconeguda, té un director amb molt de renom a tot Espanya i a nivell mundial. Aquesta pel·lícula serà traduïda a diversos idiomes perquè es pugui veure en diferents països. La pel·lícula està ambientada en la postguerra, des dels ulls d’un nen, que és el protagonista de la pel·lícula, sobre una situació personal que viu en aquella època. L’escola no és que surti gaire en el llibre, només anomena una escola religiosa, però no Marista En Jordi, es va fer amic del director de fotografia, bàsicament

perquè és un món que li agrada molt, i volia estrar en el rodatge com fos, però normalment no et deixen estar a ningú per res en el rodatge, ja que només pot ser-hi l’equip. Però la coneixença amb el director de fotografia, Antonio Riestra, va facilitar les coses. Van gravar la sala de professors convertida en una aula. La sala multidepartamental es va convertir en una mena de casa. De fet, allà succeeix una de les escenes més dramàtiques de la pel·lícula: un nen havia de plorar i no podia perquè estava molt nerviós. En aquesst cas se’ls va haver d’obrir una aula perquè el director, el nen i l’actriu, Nora Navas, poguessin entrar en el paper, el nen es tranquil·litzés, i pogués plorar. També hi ha una de les escenes que és un «travelling» del passadís de cicle mitjà, és un moment on entra un capellà a cridar a un nen, el porta a una altra aula, però hi ha un nen castigat de cara a la paret que intenta veure el que passa. Aleshores, el capellà l’avisa i li dóna un cop al cap. Després van rodar una escena en què es van estar molta estona,

ed 60

desembre de 2009

l’escena era de tres segons, era un «travelling» de la finestra de l’aula de plàstica i estructures comunes del primer pis, s’enfocava la finestra i després la cara del nen en un dels quadres de vidre, que embafava el vidre. Malgrat que l’escera era de tres segons, la van repetir uns quinze cops.

ed 60

desembre de 2009

Busca les difer猫ncies de posici贸 dels alumnes que hi ha entre aquestes dues fotografies

III Certamen literari del Col·legi Maristes Valldemia Josep Maria Pellicer per a alumnes, antics alumnes i pares i mares d’ alumnes. 1. PARTICIPANTS: 1.1.Totes les persones que tinguin o hagin tingut algun vincle amb el Col·legi Maristes Valldemia. 1.2. S’estableixen les categories següents: a) Grup A: P3. b) Grup B: P4 i P5 c) Grup C: Cicle Inicial d) Grup D: Cicle Mitjà e) Grup E: Cicle Superior f) Grup F: Primer Cicle d’ESO g) Grup G: Segon Cicle d’ESO h) Grup H: Batxillerat i) Grup I: + de 18 anys 2. OBRES CONCURSANTS 2.1 Es poden presentar obres en qualsevol gènere literari. 2.2 Els treballs hauran de ser individuals o en grup i escrits en qualsevol de les llengües que s’ensenyin al col·legi. 2.3 Només s’acceptarà una obra per participant excepte si també participa en una obra col·lectiva. 3. CARACTERÍSTIQUES 3.1 El tema és lliure. 3.2 L’extensió màxima serà de quatre fulls de 2100 espais. 3.3 Els treballs seran escrits a una sola cara, a 1,5 d’espai interlinial, i amb font Times, Arial o similar, amb mida 12.

4. PRESENTACIÓ DELS TREBALLS 4.1 Les obres portaran escrit el nom de l’autor, el curs, la categoria en la qual participa i telèfon de contacte en la part superior del primer full.

4.2. DATA MÀXIMA DE PRESENTACIÓ DELS TREBALLS: 16 de FEBRER de 2010 4.3. Fins a sisè de primària es presentarà el material en suport paper al professor encarregat de la comissió en aquell cicle. 4.4 A partir de 1r cicle d’ESO els originals es lliuraran a l’adreça de correu electrònica següent: 29F: (Primer Cicle d’ESO) Grup certamenliterari1eso@gmail.com Grup G: (Segon Cicle d’ESO) certamenliterari2eso@gmail.com Grup H: (Batxillerat) certamenliteraribat@gmail.com Grup I. (+ de 18 anys) certamenliterari18omes@gmail.com 5. PREMIS 5.1. Hi haurà dos premis per categoria amb el benentès que un dels quals serà com a mínim del grup de menys edat d’aquella categoria. 5.2. Els premis consistiran en vals per

a la compra de llibres a la llibreria el Tramvia de Mataró. 5.3. Els premis es poden declarar deserts. 6. JURAT 6.1. El jurat estarà compost per membres de la comunitat educativa de Valldemia. 6.2. La seva decisió serà inapel·lable. 7. ALTRES 7.1. Les obres guanyadores es conservaran a la biblioteca de Valldemia. 7.2. Les obres que resultin guanyadores podran ser publicades a l’ESTIL DIRECTE i seran penjades al web www.maristesvalldemia.com i al site del concurs literari. http://sites/google.com/site /certamenliteraridevalldemia.

7.3. Qualsevol imprevist serà resolt pels membres de la comissió del certamen literari de Valldemia. 7.4. El veredicte de jurat serà inapel·lable. 7.5. El fet de concursar implica la total acceptació d’aquestes bases. 7.6. Els treballs que no se s’adiguin a aquestes normes no seran valorats. Aquesta activitat compta amb el suport de l’AMPA, dels Antics Alumnes, de la Llibreria el Tramvia i de les editorials Baula, Cruïlla i Edebé

Passar d'etapes al col·legi El canvi d’etapa és un moment important, es canvia, i hem volgut saber com ho porten els alumnes que fan aquest salt. Redactors: Sofia Larocca, Nazha Meziane, Andrea Pozo, Hel·lena Prat i Carla Salomó.

Alguns alumnes del col·legi, Alícia Abellan de primer de Batxillerat, Paula Pozo de primer de l'Eso i Martina Conti de primer de primària parlen sobre com els va amb aquest nou curs tan diferent dels anteriors i com han viscut l'experiència La Paula Pozo Fuentes, que comença el cicle de l’ESO, explica que el canvi ha estat bastant dur, ja que a primària els professors ajuden molt i ara s’han de responsabilitzar més de les seves feines. La Paula opina que tenen menys contacte amb el tutor ja que el tenen en poques assignatures comparades amb les dels tutors de la primària. D'altra banda comenta que ha canviat molt sobretot l’horari, perquè tenen menys pati i les classes són d’hores senceres i a vegades se’ls fa pesat. La Paula parla sobre un sistema que es comença a l'ESO, les taquilles: diu que és una eina útil, sempre que no siguis despistat, s’ha de ser ordenat i en tot, ja que a l’ESO s’exigeix més netedat que abans. Per acabar, la Paula diu que hi ha molts nous alumnes, i que van força despistats, però gràcies a gent com els joves guies se n’estan sortint força bé. Per la seva banda, Sergi Górriz, de primer de Batxillerat, ens comenta que en el que més ha notat és el canvi d'horaris que hi ha (Ve

ed 60

desembre de 2009

L’Alícia Abellan acaba de començar 1r. de Batxillerat i ens comenta que ha estat un gran canvi, les classes són més serioses i cadascú fa les assignatures que ha escollit, cadascú fa el que vol o el que més li agrada, els professors no els han canviat gaire, ja que els coneixien de cursos anteriors.També troba que hi ha més deures i els professors són més exigents, i a més l’estructura de les classes és totalment diferent, com els horaris. L’Alícia ens confessa que el que més li agrada és tenir tardes lliures, per fer els deures, sortir... ja que et dóna més temps per fer les coses.També comenta que han vingut alumnes nous, però que menys que d’altres anys. La Martina Conti, una alumna de primer de Primària, explica que és més difícil els professors els hi posen més feines que abans, quan feien p5 i són una mica més estrictes. També comenta que el que li agrada bastant són els nous professors, que no en té cap que tingués l'any passat. També diu que el millor de tot són els companys que té i que no n'ha vingut gairebé cap de nou. De fet, diu que a la seva classe només n’han vingut de nous dos, ja que no és un curs on molta gent es canvii de col·legi.

de la pàgina anterior) hagut. En Sergi Górriz ens explica que no hi ha molts canvis en el professorat, ja que ja els havien tingut en altres anys, i més a més, que de moment la feina no és gaire atabalant, però creu que serà més complicat més endavant. Nil Marín, en la foto de sota, ens comenta també, que cursa primer de batxillerat, i li sembla que el que els professors ja van més directes a explicar les coses i ja no et tracten d'adolescent sinó ja com un adult, també ens explica que hi ha deures,

desembre de 2009

ed 60

però que el que és important a Batxillerat són els exàmens. Tots acorden que el canvi de cicle es nota i és més difícil un cop puges de nivell. Que són més estrictes que en els cursos anteriors i que s'hauran d'adaptar, però el canvi no és molt fort, cada etapa van canviant petites coses i així és més fàcil adaptar-se. Sempre s’ha de tenir en compte, ens han comentat, que si es demana més esforç que l’any anterior és perquè el nostre cos ha crescut i que per tant se li pot exigir més. Passar d’etapes, doncs, és complicat però convenient. No hi ha salts, sinó esglaons que condueixen a la maduració personal.

Aquest any hem començat un camí per arribar a aconseguir una escola més sostenible, a nivell mediambiental, i més integrada al seu entorn. És per això que participem en el projecte d’Escoles Verdes promogut per la Generalitat de Catalunya, amb la il·lusió d’obtenir el distintiu que ens acreditarà com a una escola que vol treballar en el seu dia a dia de manera més respectuosa amb el medi ambient. No es tracta, doncs, de la feina d’un sol any o d’una matèria, o d’una etapa... sinó que el centre ha apostat per treballar d’aquesta manera a partir d’ara, i, per tant, és necessària la participació i les aportacions de tots: famílies, professorat, alumnes i personal no docent del centre. Heu vist que hem iniciat petites accions: la reducció d’embolcalls en els esmorzars i la supressió dels correctors líquids a causa de la toxicitat que té, entre d’altres. Des d’aquesta columna anireu coneixent novetats, canvis i noves propostes. Així doncs,us animem a continuar col·laborant i treballant en aquest nou projecte del qual tots en formem una part important per petits que siguin els gestos, i recordeu: «..els petits canvis són poderosos» (Capità Enciam)

ESPAI VERD

RENOVACIÓ DE LA SALA DE PROFESSORS:

"Ara és més acollidora i està tot més ben organitzat" Redactors : Ivette Bombardó, Montse Pruna, Dani Ruiz, Jaume Torruella i Jordi Ymbern

En aquest nou curs 2009-2010 s'ha reformat la sala de professors instal·lant-hi nous armaris, aire condicionat, millor il·luminació, ordinadors, guixetes, etc.

La sala de professors abans d’instal·lar-hi les guixetes.

Ha estat una millora general per a tots els professors de l'escola en l'àmbit de treball i organització. Us presentem unes petites entrevistes a alguns professors i al director del centre.

ALEXIS La sala de professors ja amb les guixetes. MARTIN: (professor d'Informàtica de l'ESO i 4rt tutor de 4rt d'ESO) - Les diferències més destacables de la sala d'ara amb la d'abans segons l'Alexis, és que ara hi ha més llum, menys soroll i està millor organitzat. - Algunes de les millores que més li han cridat l'atenció han estat la

ed 60

desembre de 2009

EDUARD SÁEZ: ( tutor de 4rt ESO B) - Les diferències més destacables de la sala d'ara amb la d'abans segons l'Eduard, és que ara hi ha més espai per treballar. - Algunes de les millores que més li han cridat l'atenció han estat la decoració de les dues aules i la renovació del mobiliari.

- El que més li agrada de la que hi ha ara és l'espai de treball. - Un dels seus avantatges principals que hi troba l'Eduard és la tranquil·litat per poder treballar. - I un dels inconvenients que més destaca és que per haver instal·lat les guixetes han perdut una sala.

CARRER NOU, 1/ LA RIERA 78 08301 MATARÓ TEL. 937901957 FAX. 937906223

La sala de professors en plena activitat.

una mica com va anar tota la reforma. 1-Qui va engegar la idea de renovar la sala de professors? -L’equip directiu (directors, administradors i Caps d’estudi.) 2-Qui ha participat en el projecte? -El paleta que habitualment treballa a l’escola (en Santiago) amb

desembre de 2009

La sala de professors amb les taules de treball.

També hem entrevistat al director Xavier Giné, que ens ha explicat quina és la seva opinió i

l’ajuda de l’equip d’arquitectes dels Maristes.E ls mobles són del mateix proveïdor que totes les taules dels alumnes (MIR). 3-Quina és la distribució? -Una sala per poder treballar. -Una sala on cada professor hi té un armariet (taquilla). 4-Quant de temps es va tardar en fer totes les obres? -Unes 5 setmanes aproximadament. 5-Quin és el preu aproximat? -Uns 45.000 euros entre les obres, els mobles i els ordinadors. 6-De l’escola, qui ha ajudat? -En Rafa, l'Alexis (en el tema informàtic) i en Santiago ( que és el paleta). 7-Va haver-hi alguna novetat a l’hora de fer tota la distribució? -Al començar, ens va semblar bé aprofitar per reforçar el terra amb les bigues de ferro i la bona idea de fer una porta que donés accés a la terrasseta del primer pis. 8-Quins avantatges hi trobes? -Doncs que ara hi ha unes condicions de treball molt més bones i també hi ha llum, silenci, mobiliari nou, guixetes, aire condicionat i ordinadors nous. 9-I quins inconvenients? -Que hem tapat una finestra que donava a l'escala principal. Era una finestra que seguia l’estil Valldemia i s'ha hagut de tapar per seguretat, i sap greu. 10-Quina opinió general tens de la nova sala de professors? -Penso que el professorat ara està molt content. Les classes del col·legi ara estan totes arreglades i tot el mobiliari està nou. L'any passat es van millorar els despatxos de direcció i administració i ara tocava la sala de professors.

ed 60

il·luminació, l'aire condicionat, la xarxa informàtica i la millor distribució. - El que més li agrada de la que hi ha ara és com ha quedat la sala. - Un dels seus avantatges principals que hi troba és que hi ha més espai. - I un dels inconvenients que més destaca és que el sostre és massa alt i per tant costa d'escalfar. - Creu que aquest canvi ha estat positiu per la forma de treball que tenen els professors. MARTÍN VILLARES (Professor de castellà de 1r cicle d’ESO i tutor de 1r. d’ESO): - Les diferències més destacables de la sala d'ara amb la d'abans segons Martín Villares, és que és més acollidora i té més lluminositat. - Algunes de les millores que més li han cridat l'atenció han estat els ordinadors, l'aire, la llum i les taquilles. - El que més li agrada de la que hi ha ara és que es pugui sortir a la terrassa. - Un dels seus avantatges principals que hi troba és que és més ordenat. - I un dels inconvenients que més destaca és que sempre abans de cada classe s'ha de passar per la sala i per als professors de secundària queda en un altre pis. - Creu que aquest canvi ha estat positiu per la forma de treball que tenen els professors.

Una Ex-alumna de Valldemia guanya el premi el treball de recerca " Descobrint els Pastorets de Mataró"

Mireia Romagosa guanya el premi Thos i Codina L'import del premi són 300 euros Redactors: Robert Almar, Jordi Giribés, Pol Miquel, Júlia Monfort i Eric Serra

ed 60

desembre de 2009

El passat dimarts dia 13 d'octubre es va celebrar el lliurament de premis del concurs dels treballs de recerca Thos i Codina al col·legi d'advocats de Mataró. La Mireia va decidir escollir el tema dels pastorets de Mataró per al seu treball perquè hi ha estat vinculada des de ben petita actuant a la Sala Cabanyes i perquè és la quarta generació de la seva família que hi actua, i per això els pastorets són molt importants per a ella. La major part de la informació la va obtenir dels seus familiars i de la Sala Cabañes fent entrevistes a diverses persones, buscant a llibres i consultant a internet. Fer aquest treball li va dur aproximadament mig any de feina tenint en compte que va començar a l'estiu quan va acabar primer de batxillerat i que el treball s'havia de lliurar al gener després de les vacances de Nadal. Les persones que l'han ajudat més a fer el treball han estat bàsicament els seus pares, ja que ells porten molts anys a l'entitat i coneixen molt bé els Pastorets, la presidenta de la Sala Cabanyes i diferents membres de l'entitat, i el profesor Toni Llamas com a tutor del seu treball. En un principi no pretén relacionar el tema del treball amb la seva carrera ja que ara està estudiant criminologia i

no té res a veure amb el teatre, però no li desagradaria en un futur fer alguna cosa de teatre professional. Ha fet el batxillerat científic, tot i que el treball no té res a veure amb la seva modalitat de batxillerat. En cap moment va pensar que el seu treball fos el guanyador del concurs, quan li van comunicar que era finalista, guanyar li semblava una cosa quasi impossible i quan van llegir el veredicte van dir que el treball guanyador era el seu no s'ho podia creure. La inspiració en fer el seu treball sobretot va ser el fet de ser la quarta generació de la família que fa els pastorets i el fet de que són una part molt important de la seva vida. 34 El premi va ser batejat amb el nom del mataroní Terenci Thos i Codina (1841-1903) coincidint amb la commemoració del centenari de la seva mort. Com a advocat, va ser un dels fundadors del Col·legi de Mataró el 1867 i deixà la institució a finals de segle.

Al curs 2008-2009 una alumna de Valldemia, la Marta Masachs, va obtenir matrícula d'honor a la selectivitat. La conselleria d'Innovació i Universitats va organitzar, com cada any, un acte de reconeixament per a tots els alumnes que van superar les proves d'accés a la universitat amb una nota igual o superior al 9. L'acte va tenir lloc el dia 22 de juliol als jardins del palau de Pedralbes de Barcelona. El conseller Huguet va felicitar i lliurar un guardó a cada un dels estudiants. La professora Pilar Izquierdo, tutora de la Marta durant el batxillerat, la va acompanyar a la recepció.

El professor de l’escola Jaume Prat guanya el premi Maristes Innovació. Redacció: Dídac Bancells, Zakarias Houkbal, Carlos López, Robert Rubio, Marc Tena.

El professor Jaume Prat rebent el premi i acompanyat de la seva família i el jurat del Servei d’Obres Maristes.

disseny.castella@telefonica.net

ed 60

desembre de 2009

L'equip d'educació del servei Educatiu d'obres Maristes va entregar el primer premi Maristes innovació al professor de l'escola Jaume Prat qui ba rebre de tots els professors un llarg aplaudiment de felicitació. El treball era l’explicació de com havia treballat el curs anterior amb l’aplicació googlesites en el projecte de recerca de 4t d’eso, entre altres. En Jaume Prat pretenia amb el seu treball possibilitar que tant pares i mares com alumnes puguessin veure el progrés dels treballs dels alumnes des de qualsevol lloc i moment. Podeu consultar el premi a l’adreça http://www.maristes.org/org/premi_innovacio/index.html També els va ensenyar l'estil directe de manera virtual com si fos una revista amb el sistema issue. Al final de l'acte van celebrar una castanyada al menjador de l'escola ja que coincidia amb aquesta festivitat.

ed 60

desembre de 2009

L'Associació de pares passa a ser Ampa S'aproven els nous estatuts de l'Associació de pares i mares del Col·legi

desembre de 2009

res estiguin relacionats amb l'escola i que puguin donar un cop de mà. Li hem preguntat si creia que és necessària aquesta associació, i ens ha respost que sí, ja que l'escola necessita un contacte directe amb els pares. Ens ha dit que l'AMPA es reuneixen el primer dijous de cada mes. Tomàs Sànchez

En Tomàs Sánchez té 45 anys, segons la seva opinió, la funció de l'AMPA és aconseguir una bona coordinació entre els pares i els professors per així aconseguir un funcionament correcte de l'escola. Com en Marc, ell també pertany a la comissió de sortides, també ens diu que es va fer membre perquè els pares necessiten estar en contacte amb els professors i ell volia col·laborar a millorar l'escola. Segons ell, l'AMPA és una associació necessària perquè gràcies a ella molts pares poden participar en les activitats de l'escola. Francesc Casamitjana En Francesc té 44 anys, per a ell la funció de l'AMPA és la de participar en el projecte educatiu de l'escola col·laborant en la seva bona marxa. També té la funció d'establir ponts de comunicació entre els pares i l'equip docent i facilitar la relació entre families. El seu càrrec és el de president i com a tal ha d'actuar com a coordinador d'esforços de tots aquells que hi col·laboren per intentar tirar endavant les diferents iniciatives. Explica que es va fer membre de l'AMPA perquè li agrada participar en les associacions i implicar-se en les seves activitats. Li hem preguntat si creu que és realment necessària aquesta assocació i ha respost que sí, que és una entitat important per influir de forma positiva al col·legi ja que intenten organitzar activitats tant de formació, com socials, per millorar la relació entre els diferents protagonistes de l'escola. També ens ha explicat que les reunions formals de l'AMPA són el primer dijous de cada mes, però es reuneixen més sovint per organitzar les diferents activitats que organitzen. Com a anècdota ens explica que durant el 150è aniversari van haver de fer les reunions de l'AMPA al so de les gralles perquè es reunien al mateix moment que els grallers assajaven.

ed 60

L'AMPA celebra cada any una Assemblea Ordinària, és una reunió anual on poden anar-hi tots els pares que pertanyen a l'associació i on es passen comptes de les activitats i despeses efectuades en el curs anterior i de les que s'efectuaran el curs vinent. Aquest any es va celebrar el dijous 12 de novembre de 2009, la presideix el President de L'Associació F. Casamitjana. És la reunió més important i on es reelegeixen els membres de la Junta. S'expliquen i s'aproven les activitats que realitza l'associació, una de les més importants és la Beca Sant Marcel·lí que ajuda econòmicament els alumnes que han perdut algun dels pares durant l'escolarització. També n’organitza moltes altres, algunes de caire cultural com sortides al teatre, museus, observacions astronòmiques o cursos d'escacs, altres de tipus festiu com les activitats que realitzen per les festes de la llum o la revetlla de Sant Joan i també col·labora amb les activitats de les altres associacions del col·legi com són la soca o mà oberta en la campanya de recollida d'ampolles de Nadal o de suport a la Colla Gegantera. L'Associació participa també en la Federació d'escoles Maristes de Catalunya (FAPAMAC) que organitza els Jocs Olímpics a Montjuïc o el Pelegrinatge a Montserrat. Aquest any, en finalitzar l'Assemblea Ordinària es va efectuar una Assemblea Extraordinària per a l'aprovació dels nous Estatuts. Els nous Estatuts s'han renovat per adequar-se a la Llei d'Associacions, per canviar el nom de l'associació d'APA a AMPA i donar cabuda als pares que col·laboren en L'AMPA i millorar aquells aspectes que havien quedat endarrerits pel pas del temps. La renovació als nous estatuts ha estat encapçalada pels membres de la Junta David Portes i Joana Martín i va estar aprovada sense incidències. Entrevistes a diversos membres: Marc Àlvaro En Marc té 35 anys, ens explica que una de les funcions de l'AMPA és vetllar pel bon funcionament de l'escola i així, permetre establir un contacte amb els pares. També ens diu que l'AMPA es divideix en comissions i ell està a la comissió 37 de sortides. En el mateix moment, ens comenta que es va fer membre perquè és interessant que els pa-

Redactors: Pol Beltran, Francesc Casamitjana, Marc Fernàndez, Javier López i Marc Palazón.

Es presenta el lema als alumnes d’Infantil i Primària Redactors: Ivette Bombardó, Montse Pruna, Dani Ruiz, Jaume Torruella i Jordi Ymbern

JÚLIA TORRAS-2n PRI El que més m'ha agradat de l'acte del lema ha estat cantar la cançó tots junts. Per a mi, el lema significa fer amics i saber compartir amb els altres. La meva opinió és que el cartell i la cançó tenen una semblança en el significat; hi veig un món dibuixat i la cançó ens diu que hem de

ed 60

desembre de 2009

El passat dijous 8 d'octubre els alumnes de l'escola es van reunir a la plataforma per assistir a la presentació del lema de l'any junt amb els pallassos de l'escola. Aquest any els van acompanyar en MUNDI, la bola del món de l'any passat i el nou personatge d'aquest any: EL RELLOTGE. L'acte va començar a les 12:30 del matí amb una petita actuació dels pallassos presentant el lema: UN TEMPS NOU, i va finalitzar a les 13:00 cantant i ballant la cançó del lema. Les opinions d'alguns dels alumnes de primària sobre com va anar l'acte de presentació del lema és la següent: MERITXELL TORRAS-2n PRI El que més m'ha agradat han estat els pallassos perquè és en el moment que més he rigut. Per a mi, el lema d'aquest any significa saber conviure tots junts, saber compartir i saber que hi ha persones al nostre entorn que són pobres o que estan malaltes i necessiten de la nostre ajuda. El cartell d'aquest any té bastant a veure amb la cançó del lema perquè les petites imatges del cartell donen significat a la cançó. Si jo pogués escollir el nom del lema, m'agradaria que es digués: EL MÓN

saber fer un món nou. Si jo pogués escollir el nom del lema, li posaria: EL MÓN QUE COMPARTEIX SARA DOMINGO VIÑALS-4rt PRI El que més m'ha agradat de la presentació ha estat el moment en què han posat la cançó. Per a mi, el lema significa saber superar-te i aprendre dels errors. El lema té bastant a veure amb la cançó perquè diu que ha d'aprofitar cada un dels moments, que el temps passa ràpid, i en el cartell es veu un rellotge dibuixat. Si jo pogués escollir el nom del lema, m'agradaria que es digués: UN MÓN PER ESTIMAR La cançó que els alumnes van cantar i que ha esdevingut l’èxit de l’any al col·legi és la següent: UN TEMPS NOU

ed 60

desembre de 2009

Cansat de viure un temps caducat On la pressa ens amaga els somriures Trenca barreres mira el teu interior a l'interior Una nova llum et guiarà per viure. Els camins vells t'ensenyaran noves petjades Fes nou allò que sempre ha estat al teu costat Posa't d'estrena i prou ja de rebaixes Descobreix qui t'estima per néixer D9 VIU UN TEMPS NOU ACARICIANT D'APROP LA

VIDA SENSE POR VIU UN TEMPS NOU QUE L'AMOR DONI SENTIT AL TEU CAMÍ VIU UN TEMPS NOU SIGUES TU LLAVOR DE CANVI EN AQUEST MÓN VIU UN TEMPS NOU POSA-HI COR I LA MIRADA EN CHAMPAGNAT VIU UN TEMPS NOU… El temps s'escapa i ja no torna més És la buidor de qui no sap viure el present. El que no es dóna s'acabarà perdent El teu temps s'omple de vida si és pels altres. Cal que t'aixequis per gaudir del teu moment Les vivències que t'omplen mai no et desgasten És el temps qui et convida a fer noves opcions Que no s'acabi el dia sense haver estimat VIU UN TEMPS NOU ACARICIANT D'APROP LA VIDA SENSE POR VIU UN TEMPS NOU QUE L'AMOR DONI SENTIT AL TEU CAMÍ VIU UN TEMPS NOU SIGUES TU LLAVOR DE CANVI EN AQUEST MÓN VIU UN TEMPS NOU POSA-HI COR I LA MIRADA EN CHAMPAGNAT VIU UN TEMPS NOU...

Viu un temps nou. L’explicació del lema "Viu un temps nou". Aquest lema té un significat molt ric i suggeridor. És un instrument per a les obres educatives maristes de Catalunya i de molts altres llocs d'Espanya i, fins i tot, d'Europa que ajuda molts infants, joves i adults a motivar la jornada, reflexionar, pregar, cultivar interioritat i l'espiritualitat i desenvolupar valors cristians, solidaris i humans. Aquest lema ens convida a tres propostes: - Ens convida a apreciar allò NOU, la novetat de les coses i de les

- Ens convida a viure: VIU. No hem de quedar-nos aturats, deixant que les coses simplement passin. S'han d'agafar les brides de la pròpia vida sense deixar que ens la visquin. És l'expressió del desig de ser protagonista del camí d'un mateix, aprenent del camí que els altres han fet i de les actituds del seu caminar. Una interpretació. El pòster És una barreja de cor, rellotge i llavor. - El cor simbolitza el temps per estimar. - El rellotge simbolitza el temps. Temps que pots invertir per tu, per als altres o amb els altres. Les busques del rellotge indiquen pel camí que vols anar. - La llavor simbolitza una nova vida que has d'anar creant. També s'hi poden veure les coses que es pot fer en aquesta vida. Estar amb la família, els amics i la parella, meditar, descansar, treballar, practicar l'esport que t'agradi, ajudar, etc.

ed 60

desembre de 2009

persones. Hi ha coses que s'estrenen. Hi ha moltes altres que formen part de la normalitat. Igualment, hi ha moments per estrenar, però n'hi ha d'altres que formen part de la rutina. Si més no, s'ha de redescobrir el valor de les coses, de les persones i dels moments, convertint-los en una cosa nova i estimulant: el regal d'un nou dia, d'un nou somriure, d'una nova oportunitat per aprendre, d'un nou passeig... - Ens convida a ser conscients que la vida transcorre a través del

TEMPS. Els temps. De vegades lloat i moltes d'altres acusat. En el temps transcorre la vida i és en ell que hem d'apendre a viure a fons: gaudir de l'instant per captar la profunditat de l'existència. Un temps per cada cosa i cada cosa al seu temps. S'ha de convertir el temps en aliat, que ens possibilita gaudir del contacte amb les persones, amb els llocs i amb les cultures. Un temps que es transforma en oportunitat.

Centre Brock La revisió de la visió cada any és essencial CATERINA POVEDA MARTÍNEZ. Òptica optometrista col. núm. 9607. Membre de l’ASSOCIACIÓ CATALANA D’OPTOMETRIA I TERAPIA VISUAL. optica-centrebrock@ubmataro.com

Cada curs que avances és més dur que l’anterior perquè les matèries són més complicades i has de dedicar més temps a estudiar. Per això és important que els teus ulls estiguin en forma per rendir adequadament. La visió humana de sempre ha estat preparada per ser eficaç principalment en situacions dinàmiques i de lluny, però les societats desenvolupades són més sedentàries i la demanda de la visió de prop és molt important (lectura, ordinador, play station, Nintendo...). Si a això li afegim que moltes vegades no es té cura en tenir unes bones condicions a l’entorn d’estudi (sobretot bona il·luminació i bones postures), això provoca habitualment l’aparició i el desenvolupament de la miopia, especialment durant l’adolescència, però també a la universitat. Un miop és aquell que hi veu bé d’aprop, però malament de lluny; és, per tant, un especialista en visió pròxima i no acostuma a cansarse llegint. La major part de miopies de la nostra societat no són degudes a l’herència, com normalment es pensa, sinó a l’esforç intens i en males condicions del sistema visual en tasques de lectoescriptura. En aquests casos la miopia és una adaptació per ser més eficaç de prop.

Aliniament correcte dels ulls per no veure-hi doble. Bon equilibri entre l’enfocament i l’aliniament dels ulls per no fatigar-se fàcilment.

Per tant, encara que vegis bé la pissarra, si després o durant les tasques acadèmiques manifestes mal de cap, ulls vermells i/o plorosos, visió borrosa i/o doble, fatiga ocular, sensació que les lletres ballen sobre el paper, mala comprensió del que llegeixes, salts de línia a la lectura... probablement és que tens problemes visuals que t’estan interferint en el teu rendiment i que convé detectar quan abans millor. Una miopia es detecta molt fàcilment perquè qui la manifesta veu borrós de lluny, però altres problemes com per exemple la hipermetropia o dificultats entre la coordinació entre ambdós ulls poden no detectar-se si no es fa una exploració completa del sistema visual. Alguns d’aquests problemes no es poden solucionar amb l’ús d’ulleres i cal fer TERÀPIA VISUAL (programa d’exercicis visuals a realitzar durant un temps). El professional que està especialment qualificat pel diagnòstic i tractament de tots aquets problemes és l’òptic optometrista especialitzat en teràpia visual. Donat que el teu cos canvia ràpidament i que cada curs que passa el grau d’exigència visual és major, convé fer un complet examen de la teva visió cada any.

ed 60

desembre de 2009

Encara que la nostra vista sigui bona de lluny de vegades passa que els nostres ulls es fatiguen en les activitats acadèmiques i és que la lectura requereix unes molt bones habilitats visuals per rendir adequadament, les més importants de les quals són: - Moviment eficaç dels ulls per no perdre’ns de línia i llegir ràpid. - Enfocament adequat per no veure-hi borrós.

El dia on tothom vol sortir afavorit

El dia de la foto Com veuen els alumnes aquest bonic record?

Redactores: Maria Buch, Georgina Coll, Gemma Maspoch, Maria Pérez

Aquest dia és un dia especial per als alumnes, on s’arreglen més que la resta dels dies perquè han de sortir afavorits a la fotografia que molts guardaran durant molts anys. Però que hi ha darrera d’aquest dia? MAKING OFF: Primer es fan les fotografies de grup on s'organitzen els alumnes per alçades pujats en bancs de fusta, drets o bé asseguts en cadires. En la fotografia també hi apareix el tutor. Després es fan les fotografies individuals, en una classe preparada especialment pel fotògraf, amb tots els estris necessaris per fer unes fotos fantàstiques. Encara que no a tothom li agraden! Els alumnes es disposen a fer les fotografies per curs i classe, es comença per batxillerat i s’acaba pels més petits de l’escola.

ed 60

desembre de 2009

QUÈ OPINEN ELS ALUMNES SOBRE AQUEST DIA? Hem preguntat a alumnes de diferents cursos d'ESO i Batxillerat, demanant opinions sobre aquest dia. Això és el que ens han respost a les nostres preguntes. - Us agrada que us facin la foto? En general a les noies sí que els agrada fer-se la foto, perquè les noies en general són més presumides, però en canvi hi ha més nois que ho troben com una ximpleria. Percentatge noies: Al 90% els agrada, i només hi ha un 10% que diu que no els agrada. Percentatge nois: Al 60% els agrada, encanvi un 40% diuen que és una «cursilada». -Per què? La majoria opina que és un bon record, encara que hi ha algú que li agrada fer-se la foto perquè és molt guapo i l'altre gent opina que és una ximpleria o que no són fotogènics.

43 desembre de 2009

ed 60

-Us vestiu diferent? Òbviament totes les noies, encara que els costa reconèixer que s'arreglen, ho fan. En canvi els nois es divideixen en els presumits i els que passen de tot. Percentatge noies: El 100% de les noies s'arreglen més. Percentatge nois: El 50% admeten que s'arreglen però l'altre 50% afirma que no s'arregla. -Us pentineu diferent? Un cop més es demostra que els nois no es pentinen ja que només un parell ens han dit que si que ho fan, d'altra banda amb les noies passa el contrari, i només dues no canvien el seu pentinat. Percentatge noies:El 80% de les noies es canvia el pentinat, i només un 20% no ho fa. Percentatge nois:El 20% dels nois es pentinen, i la resta el 80% no ho fan. -Trobeu bé que es faci en horari escolar? Aquí no hi ha diferències entre nois i noies, tothom ha opinat que sí, que encara faltaria anar a l'escola fora d'hores. -Després, les compreu totes? Les mares i els pares dels alumnes compren les fotos, perquè els fa gràcia tenir un record del seu fill/a quan són petits. Aquí tant nois com noies coincideixen que el 100% les compra. -Us fa il·lusió guardar les de grup? Per què? Encara que sembli que tothom les guarda ja que és un bon recordi fa gràcia guardar aquestes coses per veure-les amb el temps, hi ha hagut un noi que ens ha dit que el que conta són els records i no una simple fotografia. Percentatge noies: Al 100% de noies els fa molta il·lusió. Percentatge nois: Al 90% els fa il·lusió i al 10% no.

Cares noves al bàsquet de Valldemia!

Renovació als equips Aquest nou curs a Valldemia hi ha hagut moltes incorporacions d'entrenadors nous. Aquí en veiem unes quantes: Redacció: Robert Almar, Jordi Giribés, Pol Miquel, Júlia Monfort i Eric Serra.

El primer entrenador entrevistat ha estat l'Eduard Blanchart de 21 anys i que actualment fa de segon entrenador al Cadet A femení del club. Aquest, juga a bàsquet al Valldemia, però abans havia jugat durant molts anys a la Unió Esportiva Mataró. Abans d'entrenar aquí al club del col·legi també ha entrenat a altres equips. Es va treure el títol d'entrenador l'any 2004. També ens va explicar que va agafar aquest equip perquè fa molts anys que porta nois i volia provar com era entrenar un equip femení, diu que li feia molta il·lusió. Actualment està estudiant la carrera de dret a Barcelona i espera acabar-la en pocs anys. Diu que els objectius que s'ha marcat aquesta nova temporada han estat que les noies s'ho passin bé i fer un equip bo i competitiu.

El segon entrenador que hem entrevistat ha estat Albert Rodon, de 22 anys i que actualment fa d'entrenador al Cadet A femení del Maristes Valldemia. L'Albert juga al sènior A masculí del Valldemia. No només ha entrenat al Valldemia, però aquest és el seu primer any en aquest club. Juga a bàsquet des dels 7 anys, durant aquest temps ha jugat molts anys al Mataró i ara fa tres anys que juga al Valldemia. Porta tres anys entrenant a preminis i ara ha començat a entrenar el cadet A femení. No té el títol d'entrenador però es planteja treurese’l al desembre. Té la carrera de mestre i ara s'està treient la carrera d'INEFC. Diu que els objectius d'aquesta nova temporada són que les noies aprenguin i que s'ho passin bé.

ed 60

desembre de 2009

El següent entrenador entrevistat ha estat en Marc Arnau Riera, de 18 anys i que actualment és l'entrenador del Mini masculí de Valldemia. En Marc juga actualment al Sènior A masculí del club. I abans havia jugat en el Mataró i al Joventut de Badalona. Com a entrenador ha entrenat a alguns equips de la ciutat, el mini femeni de Mataró, l’infantil masculi de Mataró i el mini masculí de Valldemia. El títol d'entrenador se'l va treure fa poc, fa 2 anys. Sobre la decisió de l’equip a entrenar, el va triar perquè era un equip competitiu. S'ha proposat que els jugadors es diverteixin al màxim i que juguin com més millor. Ara mateix està estudiant.

Ara us presentem a una nova entrenadora, es diu Aina Cárceles i té 16 anys. Està entrenant al pre-mini femení juntament amb la seva germana gran.Tot i que és entrenadora del Valldemia, actualment està jugant a la Unió Esportiva Mataró. Aquest és el primer equip que entrena, no té el títol d'entrenadora però vol treure-se’l ben aviat. Va decidir entrenar aquest equip perquè la seva germana li va proposar. Els objectius per al seu equip en aquesta temporada són que aprenguin tot el que puguin i que millorin com a jugadores. Actualment està estudiant.

I ara passem a la seva germana, Llador Cárceles de 19 anys. Com gairebé tots els entrevistats, abans de ser entrenadora va tenir la seva època de jugadora. Actualment juga al Granollers, però prèviament havia passat per el Premià , el Teià, la Unió esportiva Mataró i l'Argentona. Aquest es el primer any com a entrenadora però el titol se'l va treure fa 2 anys. Entrena aquest equip perquè li agraden les nenes petites i li feia il·lusió. Els objectius són millorar i preparar-les per l'any que ve. Actualment està estudiant.

ed 60

desembre de 2009

Desiré Puerta. Té 21 anys i actualment és jugadora de bàsquet, ha jugat al club, a l'Unió Esportiva Mataró i el Lima Horta. Després de treure's el títol fa 6 anys, ara és entrenadora del club, però també ha entrenat molts equips, el Mini masculí del Mataró, Infantil femení del Mataró, Mini femení del Mataró, Premini femení Llavaneres, Mini femení Valldemia i Infantil femení Valldemia. Ens va comentar que ha agafat aquest equip perquè havia vist jugar molts cops les jugadores i li agradaven molt, i a més a més estava disponible, no tenien entrenador. Està estudiant quart de pedagogia. Els objectius d'aquesta nova temporada són que aprenguin al màxim i aprenguin tan com puguin.

Ara presentem alguns dels entrenadors nous més joves del club. Per començar tenim a Carles Trell, estudiant, de 18 anys, que entrena el cadet B i que actualment juga al sènior B del club. El jove entrenador ha jugat al Mataró i ara juga al Valldemia, en Carles ha entrenat al preinfantil femení, mini masculí, cadet B masculí del Valldemia, però sempre com a segon entrenador. Aquest any és el seu primer any com a primer entrenador, al Cadet B. Es va treure el carnet d'entrenador el 2006 perquè els seus companys ja el tenien. Va decidir agafar el Cadet B perquè li semblava un bon grup i els volia fer millorar, amb l'objectiu de guanyar el màxim de partits possibles, jugar bé a bàsquet i passarsho bé.

ed 60

desembre de 2009

L'entrenador més jove de tots els entrenadors nous és en Sergi Sayols, que té 16 anys, entrena el cadet D de Valldemia, ha estat jugant molts anys al Boet, actualment juga a Valldemia, al júnior B. Aquest és el primer equip que entrena, no tenia preferència , diu que entrena el que li va tocar. No té el títol d'entrenador i en aquests moments no es planteja treure-se'l. L'estudiant del Miquel Biada és molt ambiciós, i diu que el seu objectiu és guanyar el màxim de partits possibles.

1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456

SAPS QUE...

Núm. 28 DESEMBRE 2009 • L’associació dels Antics Alumnes Maristes de Mataró agrupa tots els exalumnes maristes de la ciutat, tant de l’antic col·legi del Sagrat Cor com de Valldemia. • Entitat d’exalumnes maristes, degana de tot l’Estat, fundada el 1912. • Domicili Social Col·legi Valldemia – La Riera 124 – Apartat correus, 6 – 08300 MATARÓ • Telèfon a disposició dels socis núm: 600 470 067 Fax: 93 757 09 10 • E-mail: valldeantics@gmail.com • Aquest butlletí es tramet de forma gratuïta a tots els associats, junt amb l’ESTIL DIRECTE • Equip tècnic de realització: Josep Prat i Molist, Bàrbara López Rafel i Jaume Prat i Fabregat.

Butlletí informatiu de l’Associació d’Antics Alumnes Maristes de Mataró

Les III beques de l’Associació explicades pels autors L’ESTAT ACTUAL DE L’UNIVERS: CAP A ON VA LA FÍSICA De Manel Bosch Aguilera Premi H. Coll de Valldemia al millor treball científic

que, aquesta accelerava. Aquest fet singular, es va descobrir a partir de l’estudi d’unes explosions que es coneixen amb el nom de Supernova Ia. A partir de les equacions que ens calculen la distància a aquestes Supernoves i les que regeixen la

Beatificació del Dr. Samsó

SAPS QUE... 28

Beques 2009

Els dimonis dels pastorets

PÀG.

El treball era de caire bibliogràfic i divulgatiu, i se centrava en les teories que, en principi, regeixen el nostre coneixement actual de l’Univers. El vaig dividir en quatre parts més un annex. Al llarg de la primera part, la més breu, vaig redactar de forma resumida alguns conceptes bàsics i uns de més històrics, que m’havien estat necessaris per entendre gran part de tot el que havia de llegir. La segona part de què constava, era una espècie de 47

biografia de l’Univers. Començant pel Big Bang i acabant per la formació d’estrelles, galàxies i cúmuls, sistemes i planetes. A partir d’aquí, és on comença pròpiament la part de “recerca”, ja que fins aleshores, tot havia consistit en anar fent un recull de dades majoritàriament conegudes. El tema del qual vaig parlar en aquesta tercera part feia referència a un descobriment relativament recent (1998): contràriament al que s’esperava, l’Univers no estava frenant la seva expansió (aquesta frenada se li buscava des de 1929 quan es va descobrir l’expansió) sinó

BEQUES 2009 dinàmica de l’Univers, va ser com va tenir lloc aquesta descoberta. Un cop desenvolupat aquest tema, vaig fer una explicació i comparació entre els diferents tipus de “candidats” a ser els causants d’aquesta acceleració que, de manera genèrica, es coneix amb el nom d’energia fosca. Per últim, vaig acabar parlant sobre la “meta” de la Física teòrica, que és la unificació de

SAPS QUE... 28

PÀG.2

UN REPÀS DELS MENNONITES FINS A L’ACTUALITAT D’Alexa Barrios Premi Ramon Cuspinera al millor treball humanístic. El treball, tracta sobre la història dels mennonites (nom a partir del líder Menno Simons), des dels seus orígens fins a l’actualitat, juntament amb un aprofundiment de les seves característiques generals i bases ideològiques. Vaig escollir aquest tema perquè era l’oportunitat perfecta per conèixer més sobre la meva família, ja que part d’ella té un origen mennonita. És a dir, si sabia com va anar la història d’aquest grup, podia entendre millor la història de la meva pròpia família. D’aquesta manera vaig fer una part històrica i una part ideològica, les dues bastant més extenses del que tenia previst. Per una banda això va ser dolent, perquè va suposar allargar molt el text i, a la vegada, la feina a fer. Això és negatiu perquè em vaig veure obligada a fer una feina més extensa de l’esperada en un temps molt limitat, no podent polir els detalls del treball escrit com m’hauria agradat. Però, per l’altra banda, si no hagués aprofundit més en el tema la meitat de coses no s’haurien entès, fent que el treball no hagués tingut gaire coherència. Els mennonites són un grup religiós i cultural sorgit a partir de l’Anabaptisme, un corrent cristià impulsat per la reforma protestant del segle XVII a Suïssa que es basa en el baptisme adult i en la no resistència (pacifisme extrem). Aquesta idea suposava un

les quatre forces que avui dia coneixem; per a explicar-ho vaig resumir de què tracta la teoria de cordes i quin és el procés que s’està seguint a nivell mundial per aconseguirho. Conclusions del treball en si no n’he pogut treure massa. La ciència és com és i queda fora de conclusions subjectives. Per tant, les conclusions englobaven més un recull del que havia après i la

metodologia que se segueix a l’hora d’investigar sobre aquests temes. D’altra banda, sí que he pogut respondre molts dubtes i aprendre molt a nivell personal, fet que ja em satisfà. Amb tot, el nombre de dubtes restants i que van naixent a mesura del treball és potser més gran que el d’abans de començar i, en el meu cas, ha marcat clarament que és això el que vull estudiar.

trencament amb la mentalitat del segle XVI i va causar que aquest grup s’expandís per tot Europa (sobretot per Alemanya i Països Baixos) a causa de la persecució

nou, aquesta vegada cap a Amèrica del Nord. En acabar el treball, vaig arribar a la conclusió que els mennonites eren un grup de persones que van posar les seves idees per davant de tot, encara que fossin perseguits i discriminats. Avui en dia, els mennonites no són un grup exclusivament religiós, ja que hi ha molts mennonites no creients, però sí que s’identifiquen amb la tradició cultural mennonita. I, per acabar, uns consells pels qui us toqui fer el Treball de Recerca aquest any. Primer de tot, no decidiu el tema pel tipus de Batxillerat que estigueu fent. Per exemple, jo vaig fer el científic de la salut, però el treball és d’humanitats. Segon, comenceu a treballar al més abans possible. I, per últim, quan comenceu el treball acoteu bé el tema, eviteu allargar massa el treball, perquè pot fer que un treball que pugui estar molt bé, quedi descompensat o acabat a mitges. I sobretot, ànims! Sempre s’aprèn moltíssim d’un TRC!

que rebien per part dels cristians protestants i dels catòlics. La doctrina va anar evolucionant al llarg dels anys, amb punts de vista molt diferenciats dins el grup. Això va provocar divergències, amb formacions de nous grups més radicals com els Amish. Segles més tard, els mennonites van arribar fins a Prússia, i tot seguit a Ucraïna (aleshores dins l’Imperi Rus) on mennonites de totes bandes d’Europa van unir-se en unes mateixes colònies (conjunt de petits pobles regentats per ells mateixos), provocant una mescla de maneres de fer i de cultures diferents, formant la cultura mennonita com a tal. Però tan bon punt va arribar el comunisme i la política antireligiosa, els mennonites van haver de fugir de

VA DE DIMONIS... ENTREVISTA A JORDI ROMAGOSA I JOSEP M. DE RAMON ARA ÉS TEMPS DE PASTORETS, L’ESPECTACLE DEL NADAL A MATARÓ ON HI PARTICIPEN MOLTS ANTICS ALUMNES. COM CADA ANY LA SALA CABAÑES PRESENTA AQUESTA OBRA ENTRANYABLE I DIVERTIDA, QUE INCLOU, COM NO, DIMONIS. DE SATANASSOS N’HI HA DE MOLTS TIPUS. QUÈ TENEN EN COMÚ? CRIDEN MOLT, SÓN LLETJOS I ESPANTEN PETITS I GRANS. Parlem amb Jordi Romagosa i Josep M. de Ramon, antics alumnes de l’escola, i personatges clau del món de l’espectacle d’aquesta ciutat. Han representat el personatge de Dimoni gros als Pastorets de Mataró diverses temporades seguides. Tots dos sou antics alumnes de l’escola. Quan hi vau estudiar? Josep M. - Jo vaig començar als Maristes de Sant Josep. A Valldemia vaig passar-hi 4 anys, fins acabar el Batxillerat. El COU el vaig fer a Santa Anna. Jordi – Jo vaig entrar a Valldemia a fer 1r d’EGB. Vaig estar-hi 12 anys. El primer curs de COU a Valldemia va ser el de la nostra promoció. Quins records en teniu? Josep M. - Tots els canvis que vam enganxar! Jordi – Vam ser de les promocions que ens va tocar viure els canvis més dràstics pels que ha passat l’escola. El terrabastall d’incorporar tota la gent de Sant Josep a Valldemia, canvis en el sistema educatiu... També vam viure la incorporació de noies a l’escola. Quan feia 3r de BUP se’ns va

incorporar una única noia! Josep M. - Tinc un record magnífic dels germans Florentino i Jorba, dos «hermanus», com els hi dèiem llavors, que van trencar molt, perquè eren joves, i amb ells es va acabar allò d’aprendre’s els llibres de memòria. Jordi – Recordo que el germà Florentino deia allò de «no escriban nada ahora, entiendan». Josep M. - Aquests dos professors van representar un canvi. Van posar en marxa els laboratoris, que fins llavors eren com un museu, amb artilugis de finals de segle, microscopis que no es feien servir... Jordi – També vam veure els jardins antics. Jo hi havia corregut alguna vegada i llavors ens renyaven. Clar, allò era un jardí i no un lloc per jugar a fet i amagar. Josep M. - Nosaltres, des de Sant Josep, hi anàvem d’excursió alguna vegada a l’any; era una situació excepcional per a nosaltres, acostumats a un pati de la mida de mig camp de bàsquet, aquells jardins eren com una espècie de laberint.

Jordi – I les magnòlies que hi havia al costat del que era el gimnàs... Josep M. - Sí, unes magnòlies gegants, que entre uns quants no arribaves a abraçar-les! Quina era la vostra matèria preferida mentre vau ser alumnes de Valldemia? Josep M. - Les ciències naturals, les donava el germà Jorba. Jordi – Jo he estat sempre una persona de ciències. La meva assignatura preferida va ser la química, sobretot per la part experimental. Vaig tenir un professor, el germà Federico Plumed, a qui agradava molt el laboratori. Moltes de les millores que hi ha als laboratoris les va fer ell.

SAPS QUE... 28

PÀG.3

VA DE DIMONIS

SAPS QUE... 28

PÀG.

S’inventava unes coses curiosíssimes per poder fer les pràctiques. Què vau fer en acabar l’escola? Professionalment, a què us dediqueu? Jordi – Jo em vaig llicenciar en química. Bàsicament sempre he treballat en el món de les empreses de serveis. Josep M. - Jo vaig passar a fer el COU a Santa Anna. Després vaig estudiar Disseny d’Estampats a l’Escola Massana i vaig acabar fent el que faig ara: dissenyant en una empresa tèxtil. Des de quan formeu part de l’Associació d’Antics Alumnes de Valldemia? Jordi – Des que vam sortir de l’Escola. Josep M. - Hi has estat bé, és casa teva, i vols, d’alguna manera, continuar-hi vinculat. No vols perdre el contacte amb quelcom que ha format part de la teva vida. Encara que no participis activament a totes les activitats que fan, hi tens les arrels, i les arrels no s’han de perdre! Jordi – Si tots els alumnes que surten de l’escola s’hi associessin, l’Associació d’Antics Alumnes seria molt gran, enorme! Vau representar alguna obra de teatre a Valldemia, mentre en vau ser alumnes? Josep M. - A la meva època, recordo que el teatre de l’escola estava en bastant mal estat; baixar als vestidors, entre la pols i les teranyines, feia por! I precisament els germans Florentino i Jorba van fer que l’espai fos practicable. Les classes feien algunes representacions. Vam representar «Els tres mosqueters»; a mi em va tocar fer de noia! Ens vam fer els vestits com bonament vam poder, i va resultar més una «sapastrada» que una altra cosa. Més tard, a 6è de Batxillerat vam fer una altra obra, aquesta vegada amb voluntat de fer un bon espectacle, més ben fet, amb decorats... i va donar molt bon resultat! Jordi – Jo com a alumne no hi vaig representar cap obra a l’escola. Al teatre, recordo el cinema dels diumenges i també que hi fèiem concursos de nadales entre les

diferents classes. Més tard, quan formava part de la Soca, sí que hi vam representar una obra; jo feia de fantasma del castell; tot tapat, ningú no em va conèixer fins que em van treure la caputxa! Josep M. - Passats uns anys, i quan ja no era alumne de l’escola, es va posar en marxa el grup de teatre d’Antics Alumnes de Valldemia, del qual en vaig dirigir un parell d’obres. Els actors eren antics alumnes. Parlem dels Pastorets. Al llarg dels anys, han estat una escola d’iniciació teatral. Va ser així com vau començar vosaltres? Josep M. - En el meu cas sí. Jo tenia

Veníem gairebé cada diumenge a veure Pastorets. Els acomodadors ja ens coneixien i ens deixaven entrar. Un dia, la meva germana hi va voler sortir, i la meva mare la hi va acompanyar. A mi em feia una vergonya horrorosa i em vaig quedar a baix a mirar. En arribar a casa, per aquelles coses que passen, vaig dir «la setmana que ve jo també hi vull sortir». I aquí va començar la història. Quins altres papers heu representat als Pastorets? Jordi – He fet de centurió (l’any que aquest personatge es va incorporar a l’obra), de capellà, de Somiel, de Sant Josep (durant 11 temporades),

un cosí que feia teatre. Va venir a casa i va preguntar: «A en Josep M. no li agradaria pas venir a la sala? Podria fer de dimoni petit als Pastorets». Hi vaig anar. No recordo per què no vaig arribar mai a fer de dimoni petit. Vaig acabar fent de pastor. Cantàvem a la Secretaria del centre catòlic. Devia tenir 9 o 10 anys. Jordi – La meva vinculació amb Els Pastorets comença el 1916, l’any que es van representar per primera vegada a Mataró. El meu avi ja corria per aquí; la meva àvia va córrer per aquí, els meus pares també, a l’igual que els meus sogres i la meva dona. Tot i així, la incorporació als Pastorets va costar una mica. Vaig entrar-hi amb 6 anys.

i finalment de Satanàs, durant 12 anys. Josep M. - Vaig fer de dimoni al ball de dimonis grans, d’Asverus i de Somiel, de centurió en «cercant posada», de sacerdot, d’home serp... També he fet de Naïm, un 50 i personatge molt agraït, de Jonàs el Satanàs, durant 10 temporades. A part d’això els he dirigit en diferents etapes. De vegades als Pastorets, els papers que es representen passen de pares a fills. Això també passa als Pastorets de Mataró? Jordi – No, no passa. Es poden donar casualitats, però no és la política de la casa. Intentem fer-ho d’una manera més coherent. Josep M. - Sí que hi ha llocs on el

estar molt bé, perquè vam veure diferents interpretacions, diferents vestuaris. Va ser un dia maco. Josep M. - Jo vaig viure la possibilitat de fer un tros del meu paper, i a més a més, fer la coordinació de l’acte. La gent que hi va participar s’ho va passar molt bé. Jordi – Són d’aquests actes, que, tot i que són complicats de muntar, aniria bé que es repetissin. És una manera de promocionar el producte Pastorets fora del que és el seu àmbit estricte, les dates de Nadal. Hi ha alguna novetat a la representació d’enguany que es pugui confessar? Josep M. - A priori, Els Pastorets d’aquest any no han de presentar canvis remarcables. L’any que ve hi ha un canvi de direcció i presumiblement hi haurà novetats. Alguna altra activitat a la que dediqueu el vostre temps? Josep M. - Sóc el President de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, que es va muntar fa tres anys. En el moment de la constitució vam començar sent 11 entitats, i actualment en som 40! També estic a la cavalcada de reis,

a la festa major... Jordi – Jo estic a llocs on en Josep M. no hi és, que ja és estrany! Entre moltes altres coses, estic vinculat als Armats de Mataró. I a part dels Pastorets, participo en altres obres de teatre que es representen a la Sala Cabañes. I com es fa per compaginar la feina amb els assajos, les representacions i totes les activitats que feu? Josep M. - Dormim poc... Si t’impliques amb una cosa, que sigui del tot. Jordi – Hi ha moltes vegades que tantes activitats coincideixen, i llavors és un desastre, perquè no saps com prioritzar. S’ha d’anar trampejant. Josep M. - Tot i així, s’han de mantenir parcel·les per a la família. Si no, no tindríem vida privada. Què li diríeu a algú que no ha vist mai els Pastorets? Jordi – Home, que vingui! Josep M. - Són coses pròpies de Mataró i no t’ho pots perdre. PER A INFORMACIÓ DE PASTORETS; www.pastorets.org www.elspastoretsdemataro.cat

PÀG 5

personatge és un patrimoni, però no és el cas de Mataró. El teatre aquí es viu amb rigor. Qui decideix qui farà cada personatge és el Director General, juntament amb la Directora Musical. Es fan càstings, proves de veu... Els Pastorets de Mataró és una obra que s’adapta als nous temps? Josep M. - En Pastorets s’ha de canviar tot perquè no canviï res. Amb el temps, l’espectacle ha anat evolucionant, però no se n’ha perdut l’esperit ni la coherència. Si seguíssim fent el text amb el que es va començar, a hores d’ara, hi hauria poca gent que els vingués a veure. Jordi - Els Pastorets amb el plantejament de l’any 69-70 són impensables actualment, no s’aguantarien. Josep M. - El que té de bo aquesta evolució, és que tot allò que funciona perdura, i el que no val es va eliminant. L’any 2006, quan Els Pastorets celebrava els seus 90 anys, hi va haver una trobada de dimonis a Mataró. Què ens en podeu explicar? Jordi – Ens vam trobar una vintena de dimonis de tot Catalunya. Va

SAPS QUE... 28

VA DE DIMONIS

BEA TIFIC ACIÓ DR. S AMSÓ BEATIFIC TIFICA SAMSÓ PRIMERA BEATIFICACIO D’UN EXALUMNE MARISTA AL BISBAT. El SEGON A CATALUNYA I EL QUART A TOT L’ESTAT El Dr. JOSEP SAMSÓ ELIES, antic alumne de Rubí. DILLUNS DIA 23 DE GENER DE 2010 A LES 22.50 El Gmà. Mariano Santamaria ha estat el vice-postulador i el company Mn. Ramon Corts ha actuat com a pèrit i historiador.

SAPS QUE... 28 PÀG. 6

El Dr. Josep Samsó i Elias serà beatificat el proper 23 de gener de 2010 a les 11:30 a la Basílica de Santa Maria de Mataró. Víctima de la persecució religiosa de la Guerra Civil, va ser assassinat, sense judici previ, el primer de setembre de 1936 pel sol fet de ser el rector de Santa Maria. Un llarg procés iniciat el 1959 de recollida de declaracions de testimonis i de documentació que ara acaba amb la proclamació com a Beat. A finals d’agost

del 1936, els milicians de la columna Malatesta, abans d’anar al front es van concentrar i volien passar per les armes als ciutadans que estaven a la presó per motius polítics. La majoria de empresonats ho eren pel fet d’esser catòlics o per membres de la Lliga Regionalista, que era el partit moderat conservador catalanista dels 40 primers anys del segle. L’Ajuntament democràtic va intentar calmar els ànims aconseguint, en dura negociació, guardar la vida de tots a canvi del Dr. Samsó. El senyor rector fou el preu per salvar a la resta. Condüit al cementiri, el dr. Samsó els va dir.....Aabans que els perdonava pel que havien vingut a fer i els va demanar que no fessin res a la seva mare i germana i que el deixessin morir, sense bena als ulls, de cara a la ciutat de Mataró i a l’església de Santa Maria. I així fou fet. Només un dels de l’escamot va disparar.

El Dr. Samsó havia nascut el 1887 a Castellbisbal. L’any 1894 havia perdut el seu pare, motiu per el qual la família mare, germana i el jove Josep Samsó- es va traslladar a Rubí. Josep Samsó va ser alumne dels maristes del col·legi de Rubí fins que l’any 1900 es va traslladar a Sarrià per tal de poder realitzar els estudis eclesiàstics. La seva primera destinació va ser Argentona, de vicari (1910-1917). Allí van començar a desplegar-se els trets que marcarien la seva vida com a sacerdot de parròquia. De 1917 a 1919 va ser rector de Sant Joan de Mediona (Alt Penedès). L’any 1919 va ser destinat d’ecònom de Santa Maria de Mataró i al 1924 seria nomenat rector. Propulsor molt el catecisme des de la seva arribada fins a convertir-lo en un dels més famosos d’Espanya. Gran pedagog i catequeta. Si haguéssim de fer una breu cronologia de la seva estada 52

(1926); la participació en la fundació del tradicional

la valoració de la Fe dels infants; la seva dedicació al jovent parroquial, la seva intervenció per resoldre casos d’extrema necessitat econòmica; l’interclassisme de les seves actuacions, la confiança i respecte per l’autonomia de l’acció catòlica, del Centre Catòlic i del Patronat Escolar Obrer (La

Excursió amb la catequesi a Argentona

concurs de pessebres (1926); la construcció del gran orgue monumental de Gaietà Estadella (1927); l’organització de la Santa Missió (1927), de resultes de la qual va néixer la llibreria i impremta religiosa Grafica Fides; l’obtenció del títol de basílica per l’església de Santa Maria (1928); l’organització dels cursets de catecisme (el primer el 1932); la fundació de l’Associació de Pessebristes de Mataró (1935), al Foment; la redacció de la Guia de Catequistes (1935-1936) ... Favorable a la participació dels fidels en la litúrgia, va ser, amb Mn. Joan Fargas, els responsables de l’aparició de la gran massa coral de la Missa de les Santes. Absolutament apolític i respectuós amb els règims de cada moment, va ser un home d’una gran capacitat de treball, molt metòdic i organitzat. Destaquen l’afabilitat del seu tracte;

Coma). L’any 1934 no va voler delatar els que van intentar cremar Santa Maria durant els Fets d’octubre, entre els quals un fill del ministre Joan Peiró. Des d’aquella data va començar a pressentir que moriria màrtir. Va ser exemplar la seva estada a la presó l’agost de 1936, encoratjant els seus companys de captiveri ja que tots temien morir en qualsevol moment. Va morir l’1 de setembre d’aquell any. Tenia 49 anys.

PÀG 7

a Mataró, hauríem d’esmentar: la conversió de El Pensament Marià, el 1920, en un veritable periòdic local generalista; la dignificació de les processons de Setmana Santa amb la creació dels Armats de Mataró (1924) conjuntament amb Mn. Josep Maria Andreu; la restauració, embelliment i dignificació de tot l’interior de l’església de Santa Maria

SAPS QUE...28

El Dr. Samsó en un lliurament de premis a la Coma.

BEA TIFIC ACIÓ DR. S AMSÓ BEATIFIC TIFICA SAMSÓ

L A LLIBRERIA Tapas de C A R L E S HERRERA

SAPS QUE... 28

PÀG.

En aquesta edició ens fem ressò de la publicació que a primers d’any va arribar a les llibreries sota la signatura del company Carles Herrera. Ja sabem que és un home de ràdio que dóna abast de tot, però sempre fent les coses ben fetes. Vet aquí doncs que diu «Hoy en dia el entretenimiento no está solo en cines y teatros, está mayoritariamente en los restaurtantes». Té raó i ell precisament és dels que saben fruir trobant el gust de les coses senzilles, especialment però quan les fem amb família, amics o amb conciutadans. El llibre en qüestió és una mica més que un llibre de tapes. Des dels pintxos i montaditos fins a a

cassoletes fregits o sopes. La publicació ha estat l’excusa per arribar-nos a Sevilla, i fer una diplomatura. És una edició de mida quasi de butxaca per poder-lo tenir a prop i anar remirant-lo tot decidint quina recepta és la propera a preparar. Ve il·lustrat amb un bon nombre de fotografies que fan delir encara més. Com a valor afegit, les últimes pàgines inclouen traduccions a l’anglès, francès, alemany, rus,

Dedicatòria d’en Carlos als companys i amics de Valldemia

japonès, i xinès, que el fan una bona opció per encarregar-lo als Reis Mags o per regalar a qualsevol del nostres amics a l’estranger. De ben segur que tots hi trobeu la vostra tapa favorita. I per acabar aquesta presentació, unes lletres de l’autor: «Todo aderezado con buenos avíos, gracia inmensa, mucho meneo de cazuelas y sobretodo, arte. ¡Que lo disfruten¡» Ja ho sabeu, bona lectura i bon profit.

Tapas. Editorial STYRIA. ISBN: 8496626423 338 pàgines. 28 Euros. www.carlosherrera.com

Il路lustraci贸: Al铆cia Floriach