Ofrena floral a Ferrer i Guardia
Gabriel Plana Passat Gran Mestre del Gran Orient de Catalunya Ferrer i Guardia fou un Permeteu-me que faci una aprogerrna francmacó, iniciat a la lbximació al que és la maconeria. gia "La Verdad" del Gran Orient La Francrnaconeria és una instid'Espanya I'any 1883; també va tució universal, escampada per pertanyer al Gran Orient de tot el món, essencialment etica, Franca, a la seva estada a Pafilosofica i iniciatica, I'estructura ris, en concret, es va afiliar a la fonamental de la qual és constiLogia "Les Vrais Experts". tuida per un sistema educatiu Molts dels qui participaren, tradicional i sirnbolic. Es fonad'una manera o altra, en el promenta en la practica de la fraterjecte de I'Escola Moderna van nitat i constitueix un centre ser macons. Roger Columbié, d'unió per a les persones d'esCristofol Litran, Odón de Buen perit lliure de totes les races, to(catedratic de la Universitat de Barcelotes les nacionalitats i totes les creences. na). Cadvocat i cooperativista Salas AnTé corn a objecte el perfeccionament de ton, que forma part del primer patronat de la persona. Els seus membres treballen I'Escola Moderna, també era francmaqó, en la recerca constant de la veritat i proaixi com Eudald Canibell, fundador de jecten damunt la societat humana I'acció I'lnstitut Catala de les Arts del Llibre i, no benefactora dels valors i els ideals que cal dir-ho, Anselrno Lorenzo, tipograf que sosté. s'encarrega de I'edició del Butlletíde I'EsLa Francmaconeria no imposa als cola Moderna i del periodic La Huelga seus membres cap creenca metafísica. General. També es féu macó Rossell, S'esforca, al contrari, a desenvolupar-hi I'educador "integral" del cercle de Ferrer I'esperit critic i el lliure albir. La llibertat absoluta de emigrat posteriorrnent a consciencia L'impuls de les eccoles racionalistes I'Uruguai. De i de pensaes basava en els nuclis fet el mateix rnent és la relliurepensadors i les Ibgies maqbniques gla la Ferrer reconeix en el seu llibre gia, talment La Escuela Moderna que I'impuls de les que hom afirma el precepte "un maco Iliuescoles racionalistes es basava fonamen- re en una logia lliure". talment en dos eixos: els nuclis IliurepenLa Francrnaconeria sosté els postulats sadors i les Iogies maconiques. de la Ilibertat, la igualtat i la fraternitat i, Hom es pot preguntar: com és que en conseqüencia, propugna la justicia gent tan diversa, eren tots macons? social i combat els privilegis i la into-
56 13