Bizkaiko Batzar Nagusiak eta Euskara

Page 68

Hortik etor daitezke egoera honen nondik norakoak. Hura ere XIX. mendean Euskal Herriak bizi zuen egoerari lot dakioke. Jakina denez, XIX. mende horretan, Euskal Herriko lurralde forudunetan berezko erregimen juridiko-administratiboa dago bizirik. Nondik-nahi begiratuta ere, husten doa hori urtez urte, karlistaldien ondorioz eta Espainiako estatuaren ziztada eraberekotzailearen indarrez. Murrizketa horiek gorabehera, argi dago euskal esparru horretan, berebiziko antolaketa politiko-administratiboak iraun zuela, estatu mugatu baten antzekoa. Ajeak aje, lehenengo karlistaldiaren osteko lege-dekretuek oraindik bermatzen diete euskal lurralde forudunei harako alor berezia, bertako agintariek menderatuko dutena104. Lurraldez lurraldeko estatu mugatu horrek erakusten du euskara erabiltzeko gogoa. Horra ere, luzaroko katea, Bizkaiko lurraldean gauzatzen dena, Batzar Nagusietako testuen bitartez. Segida izango du horrek, lehen esan legez, 1877. urteaz gero ere, Bizkaiko Aldundiaren bultzadaz, lantzean behingo testuen euskaratzeaz105. Erpina, bistan da, 1917. urtean dator, abertzaleek Bizkaiko Aldundirako hauteskundeak irabazi ostean, orduan hasten baita euskaratzelan baten habe sendoak ezartzea106. Euskara erabiltzeko tradizioa, beraz, ez urruna, urria baizik; ez ugaria, mugatua baino; ez apartekoa, ezpada gertu-gertua. Artean, ez ahantzi, liberalismoaren tenkadura gainezka datorkio forutasunari. Euskara ararteko zuen Bizkaiko Batzar Nagusietako agintari-gizataldeak. Ildo beretik ere, kontraesaneko gerta daiteke aurreko hori euskarazko testugintzarekin. Nola uztartu, egoera egonkor horretan, goi hizkuntza izan, eta idatzizko eta lumazko zeregin guztietan aise eta aske zebilen gaztelania, euskara gajoarekin, azken horrek, nekez eta trakets, narras, idazteko modu hasi berrietan ziharduela? Norainokoa izan zuten Bizkaiko Batzar Nagusi horiek euskara idaintercomunicación de los grupos culturales es muy limitada. En tanto que persitan las condiciones económicas y sociales que favorecen la distanciación, la inaccesibilidad a los roles lingüísticos del otro grupo impedirá el cambio. Así, la situación puede llegar a mantenerse estable durante largos períodos, y la superposición lingüística persistirá en la medida en que exprese una apropiación distinta de las funciones socialmente atribuidas. En las relaciones endogrupales, la regla será mantener el monolingüismo. Volveremos más tarde sobre esta situación tipo, pero bastará citar como ejemplo la naturaleza de las relaciones lingüísticas que antes de la I Guerra Mundial caracterizaron las élites y las clases campesinas. En numerosas casos, mientras los estratos superiores adoptaron el francés o alguna otra lengua A dentro del propio grupo social, las capas inferiores usaban exclusivamente la lengua del país. Así ocurre, por citar un caso, con el comportamiento de la aristocracia rusa, agudamente descrito por DOSTOIEWSKY. Ni ésta ni el pueblo ruso eran propiamente bilingües, al punto que sus relaciones quedaban en ciertos casos confiadas a los intérpretes». Legegintzaren ikuspegi sozilinguistikaz, SÁNCHEZ CARRIÓN. J. M. “TXEPETX”: Un futuro para nuestro pasado, Donostia, 1987, 215.etik 217.erako orr. 104 RUBIO POBES, C.: Revolución y tradición (El País Vasco ante la Revolución liberal y la construcción del Estado español, 1808-1868), Siglo XXI de España Editores S. A., Madril, 1996, 186. or.: «Asimismo, el control que los fueristas ejercían de las diputaciones vascongadas les permitió convertir a los boletines oficiales de sus provincias en órganos al servicio de su propia ideología. El establecimiento de estos boletines, que comenzaron a publicarse en las Vascongadas en 1834, respondía al proceso de radicalización administrativa que se inició al final del reinado fernandino (la orden de creación de boletines es de abril de 1833), tratando de sustituir el arcaico y costoso sistema de veredas para la transmisión de las disposiciones gubernamentales por otro más práctico, rápido y económico». Estatuko arauen argitaratzeari buruz, XIX. mendean, ikus: LORENTE SARIÑENA, M.: La voz del Estado. La publicación del las normas (1810-1889). Boletín Oficial del Estado, Madril, 2001. 105 EUSKALTZAINDIA: Euskararen liburu zuria, Euskaltzaindia / Real Academia de la Lengua Vasca, Bilbo, 1977. 106 GALLASTEGI, C., LOBERA, G. eta URRUTIA, A.: «Euskerazko testugintza juridiko-administratiborako osagaiak: Bizkaiko eta Gipuzkoako Foru Aldundien zirkularrak (1917-1920)», Karmel, 4 (1999) 3.etik 19.erako orr.

68


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.