Busquem terratrèmols El propòsit de l’activitat es donar a conèixer als estudiants de batxillerat alguns conceptes bàsics relacionats amb la sismologia i els instruments que s’utilitzen per enregistrar-la. 1. Plantejament de l’activitat. S’estructura en 3 fases: a) Xerrada/Taller introductòria •
S’exposen els conceptes bàsics (que és un terratrèmol, on es produeixen, quants n’hi ha cada any, com els podem mesurar,…) i es presenta el sismòmetre que quedarà en dipòsit al centre
•
Es procedeix a el muntatge des sismòmetre, explicant els principis físics d’aplicació (pèndol, inducció electromagnètica).
•
S’instal·la i configura el programa d’adquisició de dades en un PC.
•
Es presenten algunes de les pagines web on es poden trobar les determinacions epicentrals en temps (quasi) reals.
•
Es mostra com extreure terratrèmols en les dades del sismòmetre instal·lat al centre
Sismòmetre horitzontal SEP
Pàgines web del USGS i del IGN
b) Registre de l’activitat sísmica Un cop tot el equip en funcionament, el sismòmetre queda en dipòsit al centre durant un període d’unes dues setmanes.
Enregistrament d’un sisme amb epicentre al Japó mitjançant el sismòmetre SEP instal·lat a Barcelona En aquest interval, els alumnes poden buscar i extreure els terratrèmols d’interès (magnitud > 5.5 a nivell mundial o > 4.5 a la P. Ibèrica), observar variacions dia/nit en el nivell de soroll, etc.
c) Trobada final Passat el període, l’investigador tornarà a visitar el centre per fer una avaluació de com s’ha desenvolupat l’activitat, mostrar els diferents tipus d’ones que s’han enregistrat i discutir totes les qüestions que hagin pogut plantejar-se
Identificació de les diverses fases sísmiques 2. Aspectes pedagògics S’indiquen breument, a mode de referència, alguns dels temes propis de diverses branques de la ciència que poden relacionar-se amb l’activitat. Física: •
Llei del pèndol (relació període propi/longitud, longitud efectiva d’un pèndol....)
•
Inducció electromagnètica: Demostració pràctica de com el moviment d’una bobina a l’interior d’un camp magnètic genera una corrent, mesurable en un oscil·loscopi
•
Propagació d’ones
•
Equivalència dels dominis temporal i freqüencial (Descomposició de Fourier, FFT)
•
Anàlisi freqüencial. Aliasing
Geologia/Geofísica •
Estructura de la terra: (escorça, mantell, nucli, litosfera, astenosfera...)
•
Teoria de plaques
•
Relació sismicitat
•
Límits de plaques
•
Falles normals, inverses i de desplaçament
•
Estat d’esforços
•
Utilització d’ones sísmiques per comprendre millor la terra: investigació de l’estructura litosfèrica, tomografia sísmica, detecció de falles sismogenètiques....
Altres •
Aspectes econòmics (risc sísmic, vulnerabilitat)
•
Aspectes històrics i filosòfics (relació entre el terratrèmol de Lisboa del 1750 i el pensament filosòfic occidental)
•
Historia de la ciència (explicacions històriques sobre l’origen dels terratrèmols)
3. Requeriments pràctics Per dur a terme l’activitat caldria per part del centre: •
Trobar un espai per ubicar el sismòmetre (80x40x60 cm), de preferència a la planta baixa o soterrani (encara que no es imprescindible) i amb un cert nivell de seguretat.
•
Disponibilitat d’un PC (windows) on connectar l’instrument i instal·lar el programari
•
Connexió internet
•
Facilitats per fer una presentació en PowerPoint (canó de projecció)
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Responsable CSIC: Jordi Díaz Cusí Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera Informació: csic.aula@dicat.csic.es
Formem una xarxa sísmica educativa? Si després de l’experiència, el vostre institut segueix interessat a registrar l’activitat sísmica, seria possible instal·lar de forma permanent equips d’aquestes característiques en els centres educatius, amb un cost econòmic raonable per al centre, amb l’horitzó de crear una xarxa sísmica educativa com les que ja existeixen al Regne Unit, França, USA, etc...