672
IX Conferencia de Sociologia de l'Educaciú
Tots aquests aspectes quantitatius, que per si mateixos són ja bastant clarificadors, sois constitueixen un aspecte de la realitat; no obstant aixO, el que realment resulta important és l'actitud amb la qual la prñctica docent afronta el problema i aquest és el motiu pe! qua! a continuació intentarem, com a mí ni m, recordar la tinalitat i el sentit del que, aparcntment, pot su posar un majar o menor nombre de crCdits tebrics o pr1lctics sense més explicació. En primer lloc, cal dir que J'aprcnentatgc a les comunitats bilingües requereix un majar esfon; que es tradueix en tcmps dcdicat a l'estudi per aconseguir el domini correcte de tates dues llengües. Realitat que s'ha acceptar i tenir en compte tant en la planificació educativa deis futurs mestres com en 1' encaminada als infants, orientant-la a donar una res posta adcquada i assumir de manera conscient la riquesa cultural que genera el fet (per exemple, no ensenyar ambdues llengües com a dissociades, evitar innecessñries duplicitats com la repetició d'uns mateixos continguts en el cas de la Lingüística General). La complexitat que sempre implica l'aprenentatge de la prOpia llengua, primer instrument de treball intel·lectual perla correspondencia existent entre experiencia i verbulització, no es preveu més enllñ d'una rutinñria declarució de principis: UB, Ed. Musical, 3 cr. 1 UIB, Ed. Musical, 6 cr. 1 USC, Ed. Musical, 13,5 1 O, UPV, Ed. Musical, 6/0. Per altra banda, cal distingir entre el coneixement i l'ús de la prOpia llengua com a carñcter instrumental i el desenvolupament de les facultats de crítica i valoració estetica deis textos, sense els quals no és possible gaudir del plaer de la lectura. Si bé veritablement i de forma especial en els primers nivells ambdós aprenentatges han de desenvolupar-se conjuntament, per als estudis corresponents als estudis de Mestre, Llenguu i Literatura s'han de concebre coma ñrees de coneixement distintes i com a tals requereixen una didñctica diferent i específica. Si al ja esci'ls nombre de credits, afegim la pretensió, comes dedueix de la denominació de les assignatures, d'abastar llengua, literatura i didi'lctica, la conseqüCncia directa és una visió molt superficial de qüestions crucials per al rendiment educatiu. L'ensenyament de la prOpia llengua o de dues llengües de forma simultñnia, sempre dins el context del nostre estudi, reflecteix la tendencia a la imitació humanística de les ciCncies experimentals, que ha estat una constant des del Positivisme, resultat de la fascinació que el prestigi de la ciencia exercia sobre els professionals de lletres (STEINER, G. 1989). Sois així s'explica, per exemple, la invasió de fórmules i nomenclatures -de vegades arbitrñries i que no compten amb el consens de la comunitat d'especialistes- per explicar els fonaments de J'estudi de la llengua, !'exagerada atenció a les darreres teories lingüístiques i les seves -tot sovint- pintoresques aplicucions didb.ctiques. Més en lib. del que és merament formal i Jexicotextual, la lectura comprensiva i valorativa sois recobra valor a través de l' exemple i la prli.ctica reiterada de tCcniques molt bhsiques, sempre enriqui~ des per la inubastable varietat i singularitat de textos. La relució deis éssers humans amb la literatura, la música i les arts en general comem;a a !'escoJa i, ineludiblement, esta molt Iliguda al coneixement del passat. 1 malgrat que afirmacions irrefutables com aquestes figuren entre els objectius deis plans d'estudi, el fet real és que hi ha un atemptat cominuat contra uquest plincipi menyspreant la memOria -en els hi'lbits de lectura i escriptura- o J'excessiva atcnció que desperta el que és (<actuub~ o «nou~) {no semprc de qualitat pel fet de ser-ho) que acaba en la perdua de la memOria personal i col·lectiva (BETIELHEIM, B.; ZELAN, K. 1983).
2.2. El cas de la Gcografia Aquesta és una disciplina que ha sofert seriases oscil·lacions i dificultats al Ilarg deis temps per constituir-se en ciCncia, i una vegada assolida aquesta condició, amb massa freqüCncia s'ha convertit en un instrument que, tot sovint, ha servit els interessos del poder establert i s'ha preocupat