670
IX Conferencia de Suciologia de l'Educació
copedagbgica i didactica. Aquests aspectes que, si bé en principi poden parCixer posilius, han implicat una dispersió del professorat de Magisteri entre els dislints Departaments que tenien empriu en els dits estudis, qüestió aquesta que ha acabat per dinamitar la ftlosofia deis estudis de Magisteri com a ideal, tant a nivell acadCmic com professional. Com a conseqUCncia, pensam que la carrera de Magisteri ha esdevingut un ~<estudi menor» des del moment en que s'ha trencat l'harmonia entre els objectius conceptuals i els instrumentals, és a dir, entre les DidUctiques Especifiques i la Psicopedagogia. Parnl·lelament a tot aquest procés, els darrers anys han aparegut iniciatives encaminades a reflexionar sobre la conveniencia que els Estudis de Mestre obtinguessin la categoria de Llicenciatura, equiparant~se així als de la UE, com hem esmentat anteriorment. Les conc!usions en aquest sentit i sempre d'acord amb les directrius europees (Declaració de Bolonya -1999- i I Congrés Internacional sobre la Formació de Mestres a la UE) són les següents: - Forrnació multidisciplinllria en matCries bñsiques del coneixement huma. - " psicopedagbgica. - •· antropolbgica. - Major capacitació metodo!Ogica i didñctica en les ñrees bñsiques d'Infantil i de Primñria, així comen les restants especialitats existents i d'altres de nova creació (per exemple, Ed. Especial). -Completa fonnació prñctica. En aquest sentit se celebraren continuades reunions estatals de degans i directors de Facultats i Escales Universitñrics de Formació de Mestres durant els anys 1997, 1998, 1999 i 2000 encaminades a estudiar la situació de cada cas i estudiar les estratCgies més pertinents per tal d' aconseguir J'objcctiu. Fruit d'aquestes reunions, s'acordaren per unanimitat: • La necessitat d'una bona forrnació en Educació Infantil i Educació Prímiiria. • Llicenciatura en ambdós estudis, jaque l'ñmbit d'actuació professional deis Mestres afecta una etapa fonarnental de la fonnació de les persones que exigeix una qualiticació professional adequada a les demandes del segle XXI i en consonancia amb les dircctrius europees (Declaració de Bolonya, 1999) i amb les aportacions del I Congrés Internacional sobre la Formació de Mestrcs a la UE. Aquesta proposta formativa garantía. a més, l'accés deis mestres al tercer cicle i potenciava la investigació educativa. Tot aixO perO, de fet, resultava impossible dios el mure legal actual, ates que el trilmit d'implantar la Llicenciatura passava per suprimir l'addicional onzena de la LOGSE, i mcntre no s'aconseguís la dita supressió, s'aconsellava posar en funcionament estudis propis de Gradual Superior en Magistcri. De fet, i jade bon principi (abril de 1999), les set Universitats Catalanes: UAB, UB, Girona, Lleida, Ramon Llull, Rovira i Virgili, i Yic, presentaren una proposta conjunta d'estudis propis de Gradual Superior en Magisteri. A rnode d'exemple, per comprendre com la CAIB i concrelament la UIB -Facultnt d'Educació- plantegen la dita temñtica, oferim en primer lloc una relació-distribució del nombre de crCdits que cada un deis vuit Departaments implicats en els Esludis de Mestre imparteix. Obviam comentaris per 1' eloqüf:ncia de la taula. C. Educ.
C. Terra
Filoso f.
H'
Biolog.
Espanyol
Catalñ
Matem.
1992
435
34,5
22,5
6
6
104,2
137,2
34,5
2002
566
34,5
22,5
6
6
130,5
159
34,5