El reformisme neo/ibera! i neocemralista de /'Estat espanyol enl'era de ...
625
ritzador que representa ven les forces populars molesta va aquest enfocament, eren com un queixal que cal arrabassar d'arrel. Tumbé la família tradicional havia de fer el scu papcr en l'educació del fran~ quisme, per poder completar el cercle de control en les mentalitats juvenils i així es tenia content el clergat que veia en aquesta una institució bllsica per manten ir la moral conservadora en la societat civicomilitar, al servei deis grups dominants. El terror, la por, el pragmatisme, les conveniCncies personals feren que la gent no sempre reaccionas de la mateixa manera davant els fets que la tocaven de prop, sobretot en els moments de més violencia, d' aquí les matisacions personals que hem de fer al com~ portament de la gent, almenys des del punt de vista institucional o públic. Ja el 1974 es deia que en un període relativament de reformes i contrareformes hem vist atro~ pel!ar molts deis reptes educatius. Com veiem, el 1998 és plenament vigent, les queixcs sobre la qualitat de l'escola pública en són un exemple. L'educació obligatOria s'anava convertint en una exigCncia del poble, i ja s'intui"a el mercantilisme consumista que avui ens traba m al conjunt de les propostes olicialistcs. Actualment a Mallorca hi ha manifestacions que pareixen idearles pels assessors de Clinton o de Bush, més que per uns components d'un poblc en construcció, que cerca generar la seva prOpia identitat o una lila amb pretensions d'europertzació, perO que no acaba de fer la mida. Mobilitat ocupacional, atur, oci, estacionalitat, minories Ctniques són alguns deis problemes que ens afecten des de I'Optica de la problemUtica de la modernització social del conjunt de les illes Balears. No és que ens trobcm en un context d'un turisme en un il.mbit de creixcmcnt cconOmic sostenible, sigui des de l'llmbit urbU o rural, sinó que més aviat ens trobam amb un creixement incontrolat i especulatiu, en una societat de benestar que seguir.) oferint nous desequilibris, cxclusions socials, culturals i educatives. Els fets pareixen indicar que la societat del benestar a les llles no vol dir qua!itat de vida en sentit cultural, social o de condicions de vida per a 1'cquilibri amb la natural esa ni amb el territori, i amb aixO s'hi ressent qualsevol sector de la realitat, sigui l'educació, cultural, social, político econOmic. De fet l'educació institucional ja es prepara per assumir e!s eixos constitutius d'aquest tipus de societat, malgrat que sigui sense una política a favor de la utilització al servei de les persones i no deis interessos econbmics en no m de la productivitat. Els cursets de 1' Administració així ens ho indiquen i a la Universitat es multipliquen els ordinadors i els serveis telemlltics. És el camí estructural cap a l'industrialisme tecnocrütic, on les noves tecnologies i les autopistes de la informació així ens ha exi~ geixen, perO a partir de les estratCgies del poder establert (com és el parcBIT), on les mobilitzacions per l!uitar contra aquesta dinllmica sovint són minoritzadcs i presentarles com a fora de lloc. la qual cosa no facilita impulsar una utilització democrütica de les noves tecnologies, a pesar de les veus que se senten en aquest sentit. Tant les cines de participació educativa com social des de la base haurien de contrarcstar aquesta dinllmica, perO pens que el que pot succeir és que sigui una fórmula més de privatització educativa, i de mercantilització de J'cducació, malgrat que no augmenti !'escala privada, sinó que els inte~ ressos privats entrin a través d'aquestes noves maneres d'individualització informativa en nom de la modemització neoliberal. Poca contlictivitat, quasi unidireccional, a pesar que encara cree que des de la socictat civil es pot contestar com a reaccíó a les imposicions massa cstructurades. És com si visquéssim una Il·lustració deis tecnOcratcs i deis polítics i que les decisions que afecten el benestar deis ciutadans fossin imposades des de da! t. Retomant al neocentralisme vigent, per exemple, a l'Estat espanyol es creu que per contrarestar els localismes semprc sera convenient manten ir alguna mena d'oficialitat del castclli1. Fins i tot les comunitats autOnomes que aconsegucixcn, encara que de manera limitada, contextualitzar els currículums escolars segons la territorialitat del centre no acaben d'aconseguir passar o superar un localisme folkloritzant de J'cstudi del medi i de la cultura propis. Amb 1' excusad' abrir fronteres allocalisme del