466
IX COJiferi!ncia de Sociologia de l'Educuciú
Tates dues teories comparteixen un mateix pressupost funcionalista. Pera la teoría del capital huma la inversió en l'cducació i/o la formació deis individus és un factor general de millora de la productivitat general del sistema econbmic i particular d'ascens social. Pcr a la teoria del capital social, el restabliment i refor~ament de les normcs de coopcrució i de les virtuts morals que la faciliten és una condició de millora de l'intercanvi cconOmic i de reconstitució de l'ordre social. Evidentmcnt !'origen econbmic de les teories sobre el capital, tant huma corn social, ha de servir tumbé per advertir deis perills tebrics que pot suposar-ne l'acceptació acrítica. El perill no és altre que la seva utilització com a eina de Jegitimació del sistema econOmic capitalista i de la seva expressió política neoliberal. Per aixO cree que és important tant, per una banda, el coneixement adequat de les seves fmmulacions teOriques principals com, per l'allra banda, la visió crítica d' aquestes formulacions. AIIO que s'ha procurat ha estat estudiar les teories, més que coma veritats incontestables del sistema, com a símptomcs deis canvis produ"ils i de les contradiccions inherents al sistema.
EL CAPITAL HUMÁ La importancia cabdal de l' educació com a subsistema social que possibilita 1' aprencntatge de les normes i els valors socials és un fet inqüestionable que ha impulsat 1' analisi sociolOgica de 1' educació. A la societat meritocratica que configura !'estructura econOmica capitalista, l'escola és la institució clau pera J'adquisició d'estatus, encara que el sistema d'ensenyament no esgota tots els precessos de reproducció de la cultura i de J'ordre social que els nwss-media s'encarreguen de realitzar. La sociologia de l'educació de la segona meitat del segle XX pot ser subdividida segons Bonal en tres grans corrents d'investigació. Aquests tres corrents corresponen cada un a una etapa cronolOgica diferent. El paradigma funcionalista liberal, oriental perles metodologies estructural i funcionalista, sorgeix al llarg deis anys cinquanta. El paradigma crític, oriental pel marxisme, és de principi deis anys setanta, i la nova socio!ogia de l'educació, orientada per J'interaccionisme simbOiic i l'ctnometodologia, és de finals deis anys setanta. A la dCcada deis seixanta, en un context d' optimisme tccnoJOgic i econOmic que requereix la formació i selecció d'espccialistes, sorgeix la tcmia del capital huma. Aquesta teoria fou formulada inicialment pels economistes Theodore W. Schultz, que fou president de 1'Asociació Nord-americana d'Economistes, i el premi Nobel Gary Becker, un deis primers impulsors del moviment d'unificació teOrica de tates les ciCncies socials a partir de I'economia. Aquest darrer assenyala l'any 1957 com el moment en quC va treballar per primera vegada sobre el tema del capital huma, encara que la primera formulació de la tcoria publicada i la sevu popularització corresponen a Schultz devers el comen¡;ament de la dCcada deis seixanta. La tcoria, a més del seu valor acadCmic indiscutible, va coincidir amb la intcnció decidida deis organismes intemacionals (OCDE, UNESCO, Banc Mundial) d'impulsar el dcsenvolupament econOmic mitjan¡;antla via gairebé única de la inversió educativa. L'educació passa a ser considerada com J'clcment clau que els parsos pobres han d'utilitzm per abandonar la scva situació de subdesenvolupamcnt. Per altra banda, als pa'lsos més industrialitzats, representa el factor fonamental pcr aconseguir el creixemem sostingut i la millora creixent de la productivital. La teoria del capital huma sorgeix dins el corrcnt funcionalista de la invcstigació social i es traba inserida dins el paradigma que configura el pcnsamcnt liberal. Els scus postulats fonamentals són: 1) Consideració de l'educació com qualsevol altra forma de capital físic. Es considera l'cducació al mateix nivell de qualsevulla operació financera i mercantil. AIJO que es persegueix és exclusivament la rendibilitat de la inversió educativa en termes d'economia productiva.