Aquesta exposiciĂł mostra el retrat mèdic caricaturitzat al llarg de cent anys. L’itinerari, inicialment cronològic, ens mostra els orĂgens i l’evoluciĂł de la caricatura dels metges alhora que viatja, tambĂŠ, a la quotidianitat dels personatges en situar-los -un al costat de l’altre- per fer paleses les diferències entre metges i, tambĂŠ, segons la mirada de l’artista.
A
A mitjan segle XIX, la caricatura sovint substitueix el dibuix o gravat que, en forma de retrat del personatge famĂłs, il¡lustra els mitjans impresos i, especialment, la premsa satĂrica i humorĂstica que impera al mĂłn. A Catalunya, amb metges de molt renom i una arrelada tradiciĂł editorial, apareixen publicacions com La Campana de GrĂ cia, La Esquella de la Torratxa, HipĂłdromo CĂłmico o Barcelona CĂłmica que ens ! " #$ %& ' ! ( ) % ' * ) !+ ! / " 0 1 & El Doctor Sangredo ! $ 1 cament les caricatures dels metges del segle XIX. A tombar el segle, la premsa d’humor experimenta un gran impuls i sorgeixen les mĂtiques revistes ÂĄCu-cut!, En Patufet, Papitu, Picarol o Xut! amb tota una gene $ " & 2 2 3 2 2 1 " 4 * mĂ , trobem caricatures mĂŠs artĂstiques tenyides de color que retraten ! 556 7 4" 8 7" 4 # 9 4 : ; ! cesc Gallart, AgustĂ Pedro Pons, Pere Piulachs i Xavier Vilanova, entre molts d’altres i que alhora apareixen en caricatures de grup com les de $ " MĂŠs endavant, salvat el parèntesi de la Guerra Civil, la caricatura esdevĂŠ una obra d’art personalitzada. Ésser caricaturitzat ĂŠs un tret de prestigi social i no ĂŠs estrany, doncs, que alguns metges acumulin retrats i caricatures dels seus pacients artistes. En aquesta època, els metges, ! ! ( ( " 0 a Manresa, Vilafranca i Igualada o d’Eugenio a la seu col¡legial al llarg dels anys 1970. MĂŠs enllĂ , ĂŠs ineludible reconèixer les entrevistes i les caricatures de Del Arco a La Vanguardia com, igualment, sĂłn remar ! ! ! ( $ retraten amb humor els seus col¡legues.