Revista HOBBY DOG n. 1 by Marta Parcerisa

REVISTA HOBBY DOG n. 1 octubre 2012 5 dies per l’Alt Empordà

Agenda d’activitats, events, fotos i molt més! Història d’un gos de la protectora

Tenim el plaer de presentar-vos un projecte que ens fa molta il·lusió i on hi hem posat moltes ganes, el primer número de la revista en línia de Hobby Dog. Cada primera setmana de mes sortirà un número nou amb molts continguts. La revista girarà al voltant del món del gos donant prioritat a tot el que refereix al club Hobby Dog: activitats que fem, events, projectes,... etc Vosaltres, com a lectors també tindreu un lloc d'importància podent participar i col·laborar. Esperem que disfruteu d'aquest núm. 1 així com de la resta que anem presentant. Gràcies per llegir-nos!

Directiva Club Hobby Dog.

SUMARI 3

Projectes de Hobby Dog

Senderisme amb les nostres mascotes EL GOS DEL MES: Cadell de Pastor Belga Malinois

Exhibicions canines de Hobby Dog

Hardtek: història d'un gos de la Protectora 14

La consulta del veterinari

Agenda d'activitats i events: octubre 2012 Curiositats canines al mercat

Secció infantil i d’ humor

Secció del lector 2

Projectes de Hobby Dog

Curs d'Educació Canina per a nens i nenes - Curs pilot Durant la tarda del 31 d’agost es va realitzar a les instal·lacions de Hobby Dog el 1er taller pilot d'educació canina encarat a nens i nenes. L'objectiu és que els infants prenguin consciència del que representa tenir una mascota, en aquest cas, un gos. Després d'una primera part teòrica realitzada d'una forma amena, els nens passen a la pràctica on el joc i l'esport és el protagonista fent que coneguin millor el gos i s'estableixi un estret vincle i una relació entre nen i mascota. Aquella tarda, tant els nens, els gossos com nosaltres, ens ho vàrem passar molt bé.

Visita a Mutuam-Manresa La tarda del 20 de setembre quatre monitors de Hobby Dog van anar, primer a L'Aixopluc (Refugi d'Animals i Plantes de Manresa) a buscar quatre gossos prèviament escollits segons el seu caràcter- per després visitar als pacients i gent gran residents a Mutuam de Manresa. Va ser una tarda molt profitosa i sobretot, emotiva. Molts dels avis i àvies allà presents van rebre amb il·lusió els gossos. Van acariciar-los i van disfrutar amb la seva presència canviant així la seva rutina diària, la qual cosa van agraïr moltíssim. Tots en vàrem quedar molt satisfets i esperem que sigui una experiència que es repeteixi.

Senderisme amb les nostres mascotes per l'Alt empordà

Som la Judit, l’Abel I la Gemma, i el dia 2 vam començar una travessa pel GR-11, travessant la comarca de l’Alt Empordà (des d’Albanyà fins al Port de la Selva). Com que tots tres som uns grans apassionats del món del gos vam decidir que les vacances serien molt millors si les poguéssim compartir amb les nostres gosses (la Trufa, la Nasha i la Nata, respectivament). Així que, carregats amb les motxilles i el pinso per 5 dies, els 6 ens vam encaminar cap a Albanyà. Remarquem que la Trufa, sent la més gran del sector caní, es portava el seu propi pinso en una motxilla adaptada.

D’Albanyà vam caminar fins al càmping Maçanet de Cabrenys (uns 20 km, afegint uns 5 km més ja que el camí en l’últim tram no estava gaire ben senyalitzat i ens vam perdre). Cal dir que la Nata i la Nasha, les més petites del grup, es van passar tot el dia jugant i corrent amunt i avall, disfrutant com mai. Quan vam arribar al càmping, ens vam poder instal·lar on vam voler perquè no hi havia gairebé ningú i mentrestant les gosses ja estaven en el seu primer son, semblava que estiguéssim sols. Després d’un difícil sopar (la tramuntana ja apuntava a maneres cap a les 8 del vespre) ens vam disposar a dormir tota la nit a l’haver completat un primer dia de caminada molt intensa. Malauradament la tramuntana no hi estava d’acord i no ens va deixar descansar tot el que haguéssim volgut, fins i tot ens va fer aixecar cap a la 1:30 a tancar les gosses a l’habitació de rentar la roba i els plats, amb l’esperança que ningú hi entrés a fregar durant la nit.

L’endemà, sense gairebé haver dormit, vam reprendre la marxa cap al poble de Maçanet de Cabrenys, on vam carregar-nos amb provisions per passar un altre dia de ruta. Ben aviat vam observar que les gosses ja no mostraven l’efusivitat del dia anterior, i reservaven forces com si sabessin la caminada que els esperava fins a la Jonquera (24 km), passant per la Vajol i l’ermita de Santa Eugènia. Durant el primer tram, vam observar que la petita Nasha caminava amb certa dificultat ja que se li havien encetat els coixinets de les potes, així que vam improvitzar-li unes proteccions amb els mitjons de l’Abel. Després d’un tros de ruta per dins d’un bosc molt bonic, i a l’apropar-nos a la Jonquera, ens vam trobar amb el primer tros de bosc cremat pels incendis d’aquest estiu, un contrast que ens va fer posar un xic tristos. A la Jonquera no disposen de cap zona habilitada per acampar ni cap refugi pel excursionistes, així que vam decidir passar la nit a la Pensió Marfil que, malgrat no disposar de les millors instal·lacions ni serveis, no ens van posar problemes per tenir les tres gosses a l’habitació i encara menys quan van veure lo cansadetes que estaven. Malgrat ser una pensió cutre, el fet de dormir en llits ens va permetre descansar i recuperar-nos de dos dies de dura caminada, i així afrontar amb millors condicions la tercera etapa (d’uns 17 km), que començava amb un ascens de 700m de desnivell, el pitjor de tota la travessa. A més a més de la pujada, el paisatge no ens va facilitar les coses ja que aquesta zona encara es va veure més afectada pels incendis de l’estiu. Cal remarcar la feina dels que s’encarreguen de mantenir en condicions la ruta del GR ja que, tot i que els incendis eren recents, les marques que indiquen el camí estaven repintades i resaltaven sobre el negre del paisatge.

De camí cap a Requesens, on teníem pensat dinar, ens vam trobar una gran sorpresa: un avió estrellat al mig del bosc! Era com si estiguéssim a l’illa de Lost ;P Va ser una bona distracció ja que la zona cremada ens va entristir una mica i això ens va donar una mica d’emoció. A Requesens ens vam trobar un altre excursionista que també

feia el GR-11 però en sentit contrari i, quina casualitat, era de Manresa! Ens va donar quatre consells sobre la ruta que ens quedava per fer molt útils i vam seguir amb la nostra travessa, decidits a trobar el millor lloc dins el bosc per passar-hi la nit. Cal dir, que tot i ser el tram més difícil de la travessa, tant nosaltres com les tres gosses ja estàvem abasats a les llargues caminades i no se’ns va fer tan feixuc com els dos trams anteriors. Vam plantar la nostra tenda al costat d’una riereta d’aigua congelada, on vam gaudir d’un bany de peus molt refrescant, i allà vam passar la nit més emocionant de la nostra travessa, envoltats de natura i d’animals salvatges, que no es van apropar gràcies a la Trufa, la nostra vigilant nocturna. A les 7h del matí iniciàvem el penúltim dia de travessa, un cop descansats i esmorzats vam remprendre la marxa cap als Vilars passant pel punt més alt del circuit, el Puig Grosser de 806m d’alçada. Els Vilars és un petit poblet de 4 cases que, per sort, té una font on vam poder refrescar les nostres gosses ja que era un dia molt calorós. Segons les recomanacions del nostre amic manresà, un cop arribats als Vilars, vam deixar el GR11 per continuar per una altre ruta de senders alternativa, ja que el GR11 continuava majoritàriament per carretera.

Dels Vilars vam seguir fins Espolla, on tots 6 ens vam tornar a refrescar a la font del poble, ja que la calor era cada cop més intensa. D’Espolla vam arribar a Rabós on preteníem dinar i comprar els queviures. Les nostres esperances es van esfumar al descobrir que l’únic restaurant-bar del poble tancava els dijous i que la botiga de queviures només obria fina les 13h. Llavors, amb les poques provisions que ens quedàvem vam fer un petit àpat al pàrquing de la plaça del poble i vam continuar amb l’esperança d’arribar a Vilamaniscle i trobar-hi alguna botiga oberta, ja que no ens quedava res per menjar!!! (només el poc pinso de les gosses). Després d’haver recorregut una 20 km i a les 19h vam arribar a Vilamaniscle i ràpidament vam buscar la botiga de queviures segons les indicacions d’uns paletes. Però l’esmentada botiga tancava a les 19h i vam córrer tan com vam poder però a l’arribar-hi ja passaven 5 minuts de l’hora. Sort que propietària vivia just al costat i, molt amablement, ens va obrir la botiga. Com que la

zona habilitada per acampar no disposava d’aigua, vam acampar a la fon del poble, que estava just a l’entrada d’aquest i enmig d’una mena de placeta on hi vam plantificar el campament. De bon matí ja afrontàvem l’últim dia de caminada d’uns 18 km, amb la il·lusió d’arribar al final de la travessa, el càmping Port de la Vall, i poder-nos banyar a les magnífiques aigües cristal·lines de la Costa Brava! Així que, ben entusiasmats, vam fer via fins al Coll de Portes, des d’on vam poder observar el mar per primera vegada!!! Des d’allà tot era baixada fins a Llançà on vam arribar en un obrir i tancar d’ulls i allà vam canviar al GR92 que ressegueix el camí de ronda en direcció al Port de la Selva. Un cop arribats a la platja vam dinar i l’Abel ja va fer el seu primer banyitu! Vam continuar pel camí fins trobar una caleta de pedres on no molestéssim a ningú i poder-nos banyar tots plegats, humans i gossos. Aquella va ser una gran recompensa després de 5 dies de caminar i caminar, tot i que l’aigua estava congeladíssima tots ens vam banyar, excepte la Nata que, com ja és sabut per tots, té certa aversió a l’aigua. Després del gratificant banyitu vam continuar fins al càmping on ens vam trobar amb en Xavier i la Marta, acompanyats del Thor i la Yuri i tots plegats vam passar un magnífic cap de setmana voltant per Cadaqué, el Cap de Creus, la Cala Taballera i molts altres fantàstics indrets de la Costa Brava. Però això, ja és una altra història!

EL GOS DEL MES: Cadells de Pastor Belga Malinois Petits dimoniets, petites piranyes,

petits cocodrils,... són molts els noms amb els que s'anomena carinyosament als cadells de la raça de Pastor Belga Malinois. A Hobby Dog us els presentem.

Físicament els cadells de Pastor Belga Malinois tenen un físic molt peculiar i inconfusible. El cap i el morro és allargat, prim i rectilini. Les orelles triangulars i acabades en punxa i que ja de ben petits tenen ben dretes. Els seus ulls són foscos i és característica també la seva forma lleugerament ametllada.

Si el seu físic els fa divertits, la seva actitud ho confirma. Els cadells de Malinois són molt precoços comparats amb cadells d’altres races. Amb dos mesos de vida o menys ja corren, salten sense dubtar per llocs difícils per la seva mida i juguen amb molta energia. I també mosseguen amb la mateixa energia! Comencen a comunicar-se entre els germans molt aviat mitjançant el joc i amb molta intensitat. És un plaer veure’ls tan petits i tan juganers.

Hem de tenir en compte que hi ha cadells de Malinois que es mostren independents. Caldrà dedicar-hi els temps necessari a, com a propietaris, crear una relació amb ells. No costarà però sí que no es pot deixar de fer. Un cop el vincle sigui creat tindreu una mascota molt obedient, fidel i carinyosa amb qui passareu molt bons moments.

Exhibicions Canines de Hobby Dog Sempre gaudim mostrant a la gent els esports que practiquem a Hobby Dog amb les nostres gossos. I més, si després de les exhibicions tenim la participació del públic, de grans i petits que s'animen a provar-ho amb les seves mascotes.

Festa Major de Castellnou de Bages. 12 agost 2012

Festa Major de Calders. 10 setembre 2012

Decathlon Manresa. 22 setembre 2012 11

Hardtek: història d'un gos de la protectora HARDTEK

Aquesta es la història del nostre gos que, i dic nostre perquè tot i que visqui amb nosaltres, també es una mica dels que el varen cuidar en una etapa molt difícil de la seva vida, els amics del refugi Aixopluc de Manresa La seva vida no va començar del tot bé, va néixer en una protectora a Barcelona, va ser adoptat i al poc temps, no va poder continuar vivint amb els seus propietaris i va acabar a l’Aixopluc, no va ser gents fàcil per ell superar aquesta situació, va perdre molt pes i va entrar en depressió, per sort els professionals de la protectora li van trobar la companya adient i es va poder recuperar. Va viure un any a la protectora, i després de moltes passejades junts, vàrem poder adoptar-lo. Era el juliol de 2009 i tenia només 2 anys i mig. Es va adaptar ràpidament a casa nostra, és un animal espavilat, entregat a la seva família i, tot i que estava molt bé, a vegades es mostrava poc sociable. Moguts per les ganes de donar-li la millor vida possible i pel fet que tenia una predisposició natural per aprendre coses noves, varem decidir portar-lo a ensinistrar, moment en que tot va prendre una nova dimensió. El maig de 2011 entra a formar part de la ERIE DE RASTREIG I RESCAT AMB GOSSOS de Creu Roja Espanyola, s’inicia en obediència a “Els tres pins”, 12

practica exercicis d’Agility i d’altres exercicis per fer demostracions i, amb tot això, també aprèn a sociabilitzar-se. Veient la gran resposta obtinguda, desperta en mi la necessitat d’entendre millor aquest animal fascinant que és el gos i, el novembre de 2011, començo el curs d’ensinistradors de la Real Societat Canina de Catalunya. Entrem a formar part del club esportiu Hobby Dog, on treballem diferents tipus d’esport, fem demostracions i prenem part en diferents projectes de caràcter social. Actualment seguim formant-nos com a guies i gos de rescat de Creu Roja,una feina que apassiona al Hardtek i a nosaltres, i en les exhibicions que fa tan amb Creu Roja com amb Hobby Dog, es mostra cada vegada mes content i preparat, es tot plaer conviure amb ell, un company incondicional que està sempre apunt per compartir amb nosaltres qualsevol repte. Nomes em queda agrair a tots els que heu format part del camí que recorrem junts, la protectora Aixopluc de Manresa, el centre d’ensinistrament de Els Tres Pins i Hobby dog, per la gran feina que feu, perquè sense vosaltres mai hauríem arribat fins aquí,moltes gracies a tots!!

La consulta del veterinari Poden els gossos sentir el dolor humà? Un estudi suggereix que els cànids domèstics expressen empatia quan s’enfronten a persones angoixades. Nova evidència científica que ve a corroborar la dita popular que assegura que "el gos és el millor amic de l'home". Científics de la Universitat de Goldsmiths, a Londres, asseguren en una investigació que els cànids són capaços de distingir quan les persones estan tristes. L'estudi suggereix que els gossos domèstics expressen empatia quan s'enfronten a persones angoixades. La Dra. Deborah Custance i la investigadora Mayer Jennifer, ambdues del Departament de Psicologia d'aquesta universitat, van desenvolupar un procediment innovador per examinar si els gossos domèstics poden identificar i respondre als estats emocionals dels éssers humans. Segons l'estudi, divuit gossos, que abasten una àmplia gamma d'edats i races, van ser exposats durant 20 segons a quatre situacions experimentals en les quals el propietari del gos o una persona desconeguda fingien plorar, fer un brunzit estrany o duien a terme una conversa normal. Els gossos van demostrar comportaments compatibles amb una expressió de preocupació empàtica. Significativament els gossos van mostrar més atenció a les persones que estaven plorant que a la resta de comportaments. La majoria dels gossos en l'estudi van respondre a la persona que plorava d'una manera submisa. “El brunzit va ser dissenyat per provocar la curiositat dels gossos. El fet que els gossos diferenciïn entre plorar i aquest brunzit indica que la seva resposta al plor no va ser impulsada purament per la curiositat", va explicar la Dra. Custance. "Més aviat, el plor provoca una major resposta emocional en els gossos". L'estudi també va trobar que els gossos van respondre a la persona que estava plorant, independentment de si es tractava del seu propietari o d'un desconegut

Font: http://www.lavanguardia.com/vida/20120917/54350490910/perros-sentir-dolorhumano.html#ixzz26ohatcAm

Agenda d'activitats i events

OCTUBRE 2012

DIA

LLOC

HORA

EVENT

Dissabte 06-10-12

Hobby Dog

10h a 14h

Disc Dog & Agility Jornada de Portes Obertes

Divendres 19-10-12

Hobby Dog

17.30h a 20.30h

Taller per joves “Conèixes el teu gos?”

Dissabte 20-10-12

Hobby Dog

9h a 13h

1a Passejada Canina Excursió pel camí de l'Angle

Divendres 26-10-12

Hobby Dog

17.30h a 20.30h

Taller per joves “Conèixes el teu gos?”

Curiositats canines al mercat

GoDogGo (Llançador de pilotes) El primer llançador automàtic de pilotes per a gossos. La distancia a la que arriben les pilotes disparades es poden regular entre 4 i 10 metres i té una capacitat de 15 pilotes. El seu preu és d’uns 150 $ i es pot comprar en aquesta web http://godoggoinc.com/ on també hi trobareu un vídeo demostració.

LLIT CALENT PER A GOSSOS Llit per a gossos que els manté calents (conectat a la xarxa eléctrica) i amb funció de massatge (mitjançant vibració) per la nostra mascota. Disponibles en tres tamanys i té un preu d’uns 80 $ Més información i compra a www.petsafe.net

IBONE No, no és un Iphone, és un Ibone! Encertat joc de paraules en anglès on bone vol dir os. Joguina de roba per les nostres mascotes. El preu és d’uns 17 $ i es pot comprar aquí http://www.snootypaws.com.au/DogToys/iBone-Toy.html 19

Racó infantil i d'humor Sabríeu dir-nos la raça d'aquests gossets tan coneguts?

Respostes: A. Cocker Spaniel B. Gran Danès C. Galgo D. Fox Terrier E. West Highland White Terrier

Secció

d'Humor

Busquem la vostra col·laboració ! A partir del proper número encetarem dues noves seccions. Per una banda, una secció de

consultes

i per l'altra banda, un

apartat d'anuncis de particulars.

Secció de Consultes Qui vulgui podrà enviar-nos consultes, preguntes, dubtes... etc relacionades amb l'educació del gos i la pràctica d’esports canins. De totes les que anem rebent, cada mes n'escollirem dues i els ensinistradors del club respondran publicant la resposta al núm de revista següent.

Secció d'Anuncis Espai disponible i gratuït perquè els particulars posin anuncis relacionats amb el món del gos. És important saber que NO està permesa la compra i venda de gossos sinó que tota l'activitat ha de ser sense ànim de lucre o voluntària. Aquí s'encabirien tots els anuncis tipus regalo... dono... busco... m'ofereixo voluntàriament a.... etc Aquí també hi inclourem missatges en cas de pèrdua o es trobin gossos perduts. Si esteu interessats en qualsevol d'aquestes seccions, podeu posar-vos en contacte per correu electrÒnic a

clubhobbydog@gmail.com

Revista publicada a internet per:

CLUB ESPORTIU HOBBY DOG

Carretera de Navarcles a Calders N-141 km. 10 Calders Coordenades GPS: N 41.76525 E 1.92452