Full Informatiu núm. 1 (gener-febrer 2009) by ceibcaib

FULL INFORMATIU MONOGRÀFIC

Informe del sistema educatiu de les Illes Balears (curs 2006/07)

Núm. 1. Gener– Febrer 2009

E d i t o r i a l Ha passat més d’un any d’ençà que s’inicià el projecte d’Informe del sistema educatiu de les Illes Balears del curs 2006/07, que el Consell Escolar aprovà en sessió plenària celebrada al Saló d’actes del Parlament dia 30 de gener de 2009. Aquest informe respon a l’obligació del CEIB establerta en el punt 2 de l’article 8 del Decret legislatiu 112/2001, base legal de la nostra institució i del seu funcionament. L’objectiu de fer l’informe es manifestà un dels objectius prioritaris a l’acte de presa de possessió de dia 3 d’octubre de 2007, i així consta en el projecte d’actuació pel present quadrienni. La recollida de dades i l’elaboració de l’esborrany ha estat una tasca en ocasions difícil per diversos motius: -No hi havia precedents i alguns estudis anteriors eren incomplets. -L’informe corresponia a un curs coincident amb el canvi en l’administració de la Conselleria. -No sabíem quin resultaria ésser el millor procediment per a realitzar el treball. Tot i això, ens posàrem a la feina. Alhora que se sol·licitaven dades imprescindibles als diferents departaments de la Conselleria d’Educació i Cultura, es procedí a l’anàlisi d’informes d’altres consells escolars autonòmics i de l’estat per tal de veure les seves estructures. En el decurs del primer trimestre de l’any 2008 es recolliren les principals dades i s’inicià la redacció del primer esborrany, que va quedar més o manco enllestit el mes de juny de 2008. La responsable de l’elaboració de l’informe fou la Comissió Permanent i d’ella en sortí una subcomissió específica de treball formada pels següents membres. Sr. Edelmiro Fernández Otero, representant del professorat. Sra. Catalina Esteva Jofre, representant dels pares i mares. Sra. Margalida Moyà Pons, representant dels centres privats, patronals i cooperatives Sr. Amador Alzina Sans, representant dels consells escolars insulars i dels consells insulars. Sra. Rafaela Sánchez Benítez, representant de la Conselleria d’Educació i Cultura i de les personalitats de reconegut prestigi. Sr. Pere J. Carrió Villalonga o Sra. Elvira Badia Corbella, president i vicepresidenta respectivament, Sr. Mateu Tomàs Humbert, secretari. Les dades recollides per a l’informe van ser presentades a la Comissió Permanent, qui delegà en la subcomissió la tasca d’elaborar-lo. Entre el 9 d’octubre i el 16 de desembre de 2008 la subcomissió es reuní en set ocasions fins que, finalment, donà per acabada la seva tasca elevant l’informe a la Comissió Permanent. És important manifestar dos aspectes de la tasca realitzada en la subcomissió: - La implicació i el treball dels membres de la subcomissió, tant en la seva valoració com en l’elaboració de conclusions i recomanacions. - L’esperit de consens en relació als acords presos, allunyats d’incorporar opinions massa sectorials Dia 9 de gener de 2009 la Comissió Permanent aprovà l’informe i l’elevà al Ple de dia 30 de gener (Dia Escolar de la No Violència i de la Pau), que l’aprovà per majoria absoluta. Pere Carrió Villalonga. President del CEIB.

S u m a r i El sistema educatiu de les Illes Balears

Presentació

Estructura de l’Informe del sistema educatiu de les Illes Balears (curs 2006/07)

Extractes de les conclusions i recomanacions dels capítols

Mesures urgents per a la millora del sistema educatiu

Recta final de l’Informe del sistema educatiu de les Illes Balears

Nomenaments i cessaments de consellers i conselleres del CEIB

M i s c e l·l à n i a

GOVERN DE LES ILLES BALEARS CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA CONSELL ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS Full Informatiu Edició: CEIB Redacció: Secretaria del CEIB

El sistema educatiu de les Illes Balears Presentació S’entén per sistema educatiu el conjunt d’elements que configuren el model d’educació d’un país o territori concret. L’actual sistema educatiu espanyol neix de la Constitució de 1978 i de les lleis educatives que l’han desenvolupat. En l’actualitat dues són les lleis que el regulen: ⇒ ⇒

Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació. Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

En aquesta darrera llei l'ensenyament queda articulat de la manera següent: General: infantil, primària, secundària obligatòria, batxillerat i formació professional de

grau mitjà. Especial: educació permanent d'adults. Ensenyaments especials: idiomes, artístics i esportius. Superior: ensenyaments artístics superiors, formació professional de grau superior, ensenyaments professionals d’arts plàstiques i disseny de grau superior, i ensenyaments esportius de grau superior. Conseqüència de l’aplicació de la Constitució espanyola i de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears és el fet que, de l'1 de gener de 1998 ençà, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears té competències en matèria educativa. El Govern de les Illes Balears, per Decret legislatiu 112/2001 de 7 de setembre, va crear el Consell Escolar de les Illes Balears, organisme superior de consulta i de participació dels sectors afectats per a la programació general de l’ensenyament no universitari de les Illes Balears. L’article 8 d’aquest decret legislatiu determina que el Consell Escolar de les Illes Balears, amb caràcter anual, ha d’aprovar per majoria absoluta i fer públic un informe sobre l’estat del sistema educatiu a les Illes Balears. Cal fer esment que en aquests darrers anys s’han publicat diferents dades sobre els components del sistema educatiu de les Illes Balears (escolarització, resultats escolars, abandonament escolar...), unes directament per la Conselleria d’Educació i Cultura i unes altres per altres institucions públiques o privades, però mai no s’havien reunit en un mateix document les dades completes del sistema educatiu de les Illes Balears.

Portada Informe del sistema educatiu de les Illes Balears curs 2006/2007

Per primera vegada, per tant, el Consell Escolar de les Illes Balears reuneix les dades del sistema educatiu de la nostra comunitat autònoma, corresponents al curs 2006/07, en un mateix informe que possibilita una anàlisi més interrelacionada de les dades, perquè els elements que configuren el sistema educatiu que s’han reunit aquí no actuen per separat, sinó que uns són causa o conseqüència dels altres.

Estructura de l’Informe del sistema educatiu de les Illes Balears (curs 2006/07) L’Informe del sistema educatiu de les Illes Balears (curs 2006/07) s’ha estructurat en quatre apartats que constitueixen l’eix sobre el qual gira tot l’ensenyament: context, alumnat, centres i professorat. D’aquesta visió global se’n deriven les aportacions, valoracions, conclusions i propostes que s’extreuen del conjunt de la informació aportada. El final de cada un dels capítols inclou un apartat de conclusions i recomanacions. (1) Context geogràfic, demogràfic, lingüístic i econòmic. En aquest apartat hi ha una descripció dels aspectes geogràfics, demogràfics, lingüístics i econòmics més importants de les Illes Balears. (2) Alumnat. L’alumnat constitueix l’element principal del sistema educatiu i cap a ell va dirigida tota l’atenció educativa, per això aquest apartat és el més extens de l’estudi. Els centres, el professorat, els programes i els recursos escolars tenen per única finalitat possibilitar que l’alumnat assoleixi la capacitació i titulació requerides que facilitin la seva incorporació als estudis superiors o a la vida laboral activa. En l’informe les referències sobre alumnat es presenten en base a la mateixa estructura així com està ordenat el sistema educatiu. Es presenten i analitzen les dades dels alumnes d’educació infantil, primària, secundària obligatòria, batxillerat i cicles formatius. També es comenten dades d’altres ensenyaments i de programes concrets. L’estudi de cada etapa inclou referències a la matrícula total per illes i per titularitat de centre, a l’alumnat de necessitats específiques de suport educatiu, a l’alumnat estranger, als resultats acadèmics, a l’absentisme i a la conflictivitat.

(3) Centres. En aquests capítol es fa una anàlisi dels centres educatius de les Illes Balears, per titularitat de centre (públics, privats-concertats i privats), tant del règim general com de l’especial, incloent-hi aspectes relacionats amb el seu funcionament. A més, també inclou informació dels apartats relacionats amb els Equips d’Orientació Educativa i Psicopedagògica (EOEP), els Equips d’Atenció Primerenca (EAP), els equips de suport a l’ensenyament en llengua catalana, els camps d’aprenentatge, els equipaments informàtics i noves tecnologies, les eleccions als consells escolars dels centres i les associacions de pares i mares d’alumnes. 4) Professorat. El curs 2006/07 la plantilla de professorat de les Illes Balears estava formada per un total de 14.288 docents, dels quals 10.186 pertanyien a l’ensenyament públic i 4.102 al privat. En aquest capítol es realitza una anàlisi de la plantilla del professorat segons la seva especialitat educativa, la seva pertinença a l’ensenyament públic o privat, la seva situació laboral, la formació i l’oferta pública de places docents. El personal no docent de l’ensenyament públic també està inclòs en aquest capítol.

(5) La situació del sistema educatiu de les Illes Balears en relació als objectius de 2010 de la Unió Europea. El curs escolar 2006/07 és el primer de l’aplicació de la Llei Orgànica d’Educació. Un dels principis d’aquesta llei consisteix en un compromís decidit amb els objectius plantejats per la Unió Europea per als propers anys. Aquest compromís es va concretar en l’Informe 2006: Objetivos Educativos y Puntos de Referencia 2010. Conferencia de Educación. Ministerio de Educación y Ciencia (2007), on es posà de manifest la necessitat que el nostre sistema educatiu aconsegueixi els objectius europeus el 2010. Perquè això sigui possible cal que totes les administracions educatives col laborin per aconseguir aquesta fita. Com a primera tasca, cal donar a conèixer la situació actual respecte d’aquests objectius, tenint en compte les dades que inclou l’Informe 2006, contrastades amb les que ofereix el present Informe del sistema educatiu de les Illes Balears, perquè l’administració educativa competent pugui prendre les mesures oportunes:

a) Incrementar la taxa d’escolarització en educació infantil. b) Reduir l’abandonament escolar primerenc. c) Increment de l’alumnat titulat en ESO. d) Increment de taxes d’homes titulats en estudis de l’educació secundària postobligatòria.

e) Millora del rendiment de l’alumnat d’ambdós gèneres en competències clau. f) Increment de la proporció d’alumnat titulat en educació secundària superior. g) Elevació del percentatge de titulats en formació professional de grau superior. h) Augment de la taxa d’alumnat graduat en ciències, matemàtiques i tecnologia. i) Incrementar el percentatge d’adults que rep formació permanent. j) Incrementar la despesa pública en educació en relació al PIB.

(6) Mesures urgents per a la millora del sistema educatiu. En aquest capítol es resumeixen els aspectes més destacats dels capítols anteriors. El Consell Escolar de les Illes Balears esmenta aquelles qüestions que encapçalarien un paquet de mesures urgents dirigides a millorar la situació del nostre sistema educatiu.

Extractes de les conclusions i recomanacions dels capítols 1, 2, 3 i 4 de l’Informe del sistema educatiu de les Illes Balears 2006/07. Capítol 1. Context geogràfic, demogràfic, lingüístic i econòmic. Conclusions. 1. La pluriinsularitat de les Illes Balears no sempre queda reflectida en l’estructura políticoadministrativa de l’administració central. 2. Les infraestructures que tenen altres comunitats autònomes uniprovincials no són ni poden ésser les mateixes que les nostres i les seves xarxes educatives no són comparables amb la nostra. 3. La densitat de població és alta i el percentatge de població estrangera suposa qairebé el doble de la mitjana estatal. 4. Un dels problemes educatius més importants i crònics és l’important dèficit de títols universitaris. 5. La situació de la llengua catalana ha cristal·litzat en un bilingüisme unidireccional. El tram d’edat situat entre els 15 i els 29 anys és el que fa menys ús de la llengua, tot i ésser el de major competència oral i escrita. 6. Tot i que en euros el deute de la comunitat autònoma està per sota de la mitjana estatal, el percentatge que això suposa respecte del PIB és un dels més alts de tot l’estat. 7. Els pressuposts de la Conselleria d’Educació i Cultura representaren el 24,09% dels pressuposts generals del 2006, mentre que el 2007 representaren el 22,45%.

Recomanacions. 1. Mitjans necessaris per a afavorir la integració de la població estrangera. 2. Augmentar el finançament de l’educació no universitària (que no hauria d’estar per sota del 6% del PIB). 3. Donar resposta a les necessitats econòmiques i socials mitjançant la formació necessària. 4. Incentivar la formació universitària. 5. Promoure un nou model socioeconòmic que no es fonamenti en una oferta de treball precària 6. Facilitar la inserció laboral en una activitat professional de manera qualificada, afavorint la formació i fomentant l’aprenentatge al llarg de la vida. 7. La formació professional de grau mitjà i superior ha de ser una prioritat 8. L’índex de població adulta sense estudis requereix d’un esforç específic per part de les administracions amb l’objectiu de reduir-lo. 9. Dur a terme un procés descentralitzador de tal manera que cadascuna de les illes assumeixi progressivament competències en gestió de matèria educativa. 10. Promoure programes específics d’acollida en els centres amb un percentatge alt d’alumnat nouvingut. 11. Augmentar notòriament els ajuts per a beques d’estudis, mobilitat i desplaçament.

Capítol 2. Alumnat Conclusions. 1. Ensenyaments de règim general: La matrícula s’incrementà, però de manera desigual en cada etapa i els centres públics n’absorbiren la major part. 2. Alumnat estranger: A les Illes Balears hi ha al voltant de 20.000 alumnes estrangers originaris de 91 nacionalitats diferents, gairebé la meitat dels quals no tenen per llengua materna alguna llengua romànica. La distribució de l’alumnat estranger és desigual entre els centres públics i concertats. 3. Ràtios: La comparació de les ràtios per unitats entre ensenyament públic i concertat demostra que les dels centres concertats és més elevada que els públics. Els municipis de més de 25.000 habitants de les Illes Balears concentren la major part de la matrícula dels centres concertats i privats. 4. Resultats acadèmics: Són més alts a l’ensenyament privat i concertat que al públic. En la darrera dècada s’ha constatat que ha augmentat la matrícula a la formació professional de grau mitjà. 5. Alta taxa d’abandonament dels estudis que podem constatar en els cicles formatius de grau mitjà. 6. Dos de cada tres alumnes de necessitats educatives especials estan matriculats en centres públics. 7. Educació infantil-1: Important augment de l’alumnat en els darrers deu cursos. Sols una desena part de l’alumnat potencial està matriculat en centres reconeguts per la Conselleria d’Educació i Cultura. 8. Educació infantil-2: Creixement important i constant de la matrícula, entre altres motius per la concertació d’unitats de 3 a 6 anys, que començà el curs 1998/99 i quedà completada el 2000/01. 9. Educació primària: Dos de cada tres alumnes de necessitats educatives especials estan matriculats en centres públics. L’alumnat estranger representa el 16,14% del total de la matrícula. La promoció a ESO és de tendència positiva de fa alguns cursos, especialment en els centres concertats i privats. 10. Educació secundària obligatòria: La població escolar s’ha mantingut durant la darrera dècada, fet que contrasta amb les dades d’educació primària. L’alumnat estranger representa el 14,55% de la matrícula. Hi ha diferències significatives en els resultats de promoció dels alumnes de centres públics, concertats i privats, que arriben als deu punts a favor dels centres concertats respecte dels públics, i a deu punts més dels centres privats respecte dels concertats. Els resultats que ofereixen proves externes com la feta per l’IAQSE indiquen que els nivells de coneixements de l’alumnat són molt semblants, amb independència de la titularitat del centre. La conflictivitat escolar és més alta en els dos primers cursos. 11. Batxillerat: És destacable la pèrdua progressiva d’alumnat matriculat, que arriba fins al 35% en deu cursos escolars. El descens de matrícula ha quedat en certa manera compensat per l’augment de matrícula en cicles formatius. Les 3/4 parts de l’alumnat estan matriculades en centres públics. L’alumnat estranger és la meitat del matriculat a ESO i la proporció d’alumnat matriculat en centres públics és de 8 de cada 10, la mateixa que a educació primària i a ESO. La promoció d’alumnes en els centres privats està al voltant de 10 punts per sobre dels centres concertats i a més de 20 dels públics. La conflictivitat és mínima. 12. Cicles formatius de grau mitjà: En els darrers deu cursos és aquest el nivell educatiu que presenta major augment de matrícula, essent els cicles de “Gestió administrativa” i “Auxiliar d’infermeria” els que han comptat amb més alumnat. Hi ha un alt percentatge d’alumnes que no són avaluats, probablement per abandonament d’estudis. 13. Cicles formatius de grau superior: En aquest cicle formatiu també s’ha produït un destacat augment de la matrícula tot i que amb oscil·lacions. Crida l’atenció que especialitats com la de “Restauració”, de forta demanda laboral, sigui de les que tenen menys matrícula. 14. Educació permanent d’adults: És significatiu que a Eivissa hi hagi un nombre elevat d’alumnes que fan ESO a distància. És destacable el superior percentatge de matrícula de dones en els estudis de cicles formatius i de batxillerat, si el comparam amb el d’homes.

15. Centres d’educació especial: Es concentren a Mallorca, essent la majoria centres de titularitat privada concertada. 16. Ensenyaments de règim especial: La continuïtat en els estudis de música és pot considerar alta. 17. Ús dels serveis complementaris: És desigual. El servei de menjador és més utilitzat per l’alumnat dels centres concertats i privats que pels dels centres públics, fet aquest relacionat amb la inexistència d’oferta en un percentatge important de centres de la xarxa pública. 18. Beques: Globalment, han estat atorgades menys beques a l’alumnat de centres concertats, però la quantia absoluta és gairebé del doble que la destinada a l’alumnat dels centres públics. Els ajuts per llibres arriben a més del 10% de l’alumnat matriculat, indistintament de la titularitat de centre. 19. Associacions d’alumnes: El nombre d’associacions d’alumnes és molt baix. 20. Exempcions de llengua catalana: Percentatges molt baixos a primària i secundària. 21. La comunitat educativa considera majoritàriament negativa la implantació del model trilingüe i de l’ordre que regulava “el dret dels pares a triar la llengua del primer ensenyament”, que en el curs 2006/07 es va dur a terme.

Recomanacions 1. Distribució més compensada i equitativa dels alumnes de NESE entre els centres públics els concertats. 2. Distribució equitativa de l’alumnat estranger entre els centres públics i concertats, per tal de compensar el desequilibri actual i afavorir la seva integració. 3. Ampliar l’oferta pública de places d’educació infantil de 0 a 3 anys, per arribar al màxim possible de la població i en previsió de la demanda potencial. 4. Elaborar un pla estratègic per a la millora del rendiment escolar. 5. Dur a la pràctica mesures dirigides a recuperar matrícula en els estudis postobligatoris: cicles formatius i batxillerat. 6. Arbitrar les mesures adients per reduir l’abandonament d’estudis en els cicles formatius 7. Realitzar les gestions oportunes per a organitzar la formació permanent de persones adultes a l’illa de Formentera i ampliar-la a poblacions de més de 15.000 habitants. 8. Potenciar, ampliar i dotar d’ajuts l’escola matinera als centres. 9. Crear departaments d’Orientació als centres d’educació infantil i primària 10. Elaborar una normativa que garanteixi l’acció coordinada de totes les administracions implicades en relació a fer efectiu el dret de tot l’alumnat a rebre l’educació bàsica. 11. Les ràtios recomanables, d’acord amb l’informe del CEIB per a les etapes d’ensenyament preobligatori, obligatori i postobligatori haurien d’ésser aquestes: Educació infantil 1r cicle: unitats 0-2: 8 alumnes; unitats 1-3: 12 alumnes. Educació infantil 2n cicle i primària: 20 alumnes ESO: 25 alumnes. Batxillerat: 30 alumnes.

És urgent iniciar la reducció de les ràtios d’educació infantil-2. 12. Dur a terme un pla de salut per a l’alumnat. 13. Planificació d’activitats de reforç i recuperació per a l’alumnat amb més dificultats. 14. Confecció d’un ROC específic per a les escoles oficials d’idiomes, centres d’educació permanent de persones adultes i conservatoris professionals de música i dansa. 15. Recopilació de dades on es pugui observar amb claredat com es troba la implantació del Decret 92/1997, de 14 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, conegut per “decret de mínims”. 16. S’ha de garantir la possibilitat de mantenir la continuïtat de l’ensenyament en català d’educació infantil i primària a educació secundària a totes les zones i illes. 17. Realitzar un informe per valorar l’efecte de la concertació dels batxillerats.

Capítol 3. Centres Conclusions 1. Ensenyaments de règim general: L’oferta en centres públics està per sota de la mitjana estatal, mentre que la d’ensenyaments de règim especial està per sobre. 2. Centres d’educació especial: Els centres, tant de titularitat pública com de privada concertada, es concentren a Mallorca. 3. Jornada continuada: Està implantada a la majoria dels centres públics de les Illes Balears. Els centres privats (concertats o no) opten per la jornada dividida. 4. Equips de suport a la llengua catalana: Crida l’atenció que amb un únic membre adscrit a l’equip de Menorca es pugui intervenir en la majoria de centres. 5. Ensenyament en llengua catalana: Les dades obtingudes, corresponents al curs 2002/03, acompleixen els mínims legislats. 6. Educació infantil-1: És significatiu el baix nombre de centres privats d’educació infantil que compten amb el reconeixement de la Conselleria d’Educació i Cultura. 7. Consells escolars de centre: La participació dels diferents sectors de la comunitat educativa en les eleccions als consells escolars destaca per baixa en el sector de pares i mares d’alumnes, sense distinció de titularitat de centre.

Recomanacions 1. Elaborar un mapa escolar, consensuat amb els sectors de la comunitat educativa, capaç d’anar cobrint les necessitats a mitjà i llarg termini. 2. Elaborar plans d’infraestructures educatives públiques, de caràcter anual o biennal. 3. Prioritzar la construcció de centres d’educació infantil i primària de tamany mitjà. Pel que fa als centres d’educació secundària s’hauria d’optar per instituts de dimensions moderades 4. Elaborar un pla de millora dels edificis escolars complementari al pla de construcció de nous centres. 5. Ampliar l’oferta educativa de les escoles oficials d’idiomes. Construir o adaptar edificis propis 6. Mesures adients perquè els EOEP adoptin criteris unificats per a elaborar els dictàmens de l’alumnat de NESE. 7. Fomentar el concepte d’escola inclusiva, impulsant la plena integració dins les aules ordinàries dels alumnes de NEE 8. Ampliar la xarxa de transport escolar existent a l’ensenyament obligatori, per donar servei a l’alumnat d’educació infantil i d’ensenyaments postobligatoris. 9. Realitzar inversions de manteniment i millora de les infraestructures dels centres d’educació de persones adultes, en nous centres, edificis propis i manteniment i millora dels actuals. 10. Realitzar activitats de formació dirigides a tots els sectors educatius. 11. Millorar les pàgines web dels centres públics i estimular el seu ús i la participació de tots els sectors educatius en la informació que ofereixen. 12. Dotar tots els centres educatius públics dels sistemes adients per poder tenir accés a Internet, amb independència de la ubicació. Reduir, com a mínim a la meitat, el percentatge d’alumnes per ordinador. 13. Promoure un model de centres d’educació infantil sota la forma d’empresa cooperativa de treball associat, per les seves especials característiques d’autoocupació. 14. Cal que hi hagi programes d’acollida lingüística i cultural (PALIC) a tots els centres, i servei de suport a l’ensenyament en català als instituts d’educació secundària.

Capítol 4. Professorat Conclusions 1. Professorat per titularitat de centre: Estan en consonància directa amb l’oferta educativa 2. La plantilla de professorat de l’ensenyament no universitari de les Illes Balears és majoritàriament femenina, destacant-hi educació infantil-1 amb un 99,6% de dones en la plantilla; aquesta majoria es perd als ensenyaments de formació professional i al Departament d’Inspecció Educativa. 3. Professorat per tram d’edat, titularitat de centre i illa: Pràcticament la meitat de la plantilla docent de les Illes Balears està situada en el tram dels 20 als 39 anys. 4. Relació alumnat-centres-professorat: La ràtio més alta de l’ensenyament concertat cal pensar que prové de la desviació que es produeix en la distribució percentual d’altres elements directament relacionats, com la xarxa de centres, la plantilla docent i l’alumnat. Aquesta desviació ve determinada per la xarxa escolar que es distribueix en un 70,77% de centres de titularitat pública, un 26,82% de titularitat concertada i un 2,41% de titularitat privada. Percentualment, l’alumnat matriculat és d’un 63,68% a l’ensenyament públic, un 33,56% al concertat i un 2,76% al privat. Quant al professorat, aquesta distribució percentual és del 71,05% a l’ensenyament públic, el 26,27% al concertat i el 2.68% al privat. 5. Situació laboral: A les Illes Balears hi ha el percentatge de plantilla interina més alt de tot l’estat, el 33,01%, gairebé duplicant el promig estatal. 6. Jubilacions: Sols hi ha dades de la plantilla d’ensenyament públic. És destacable que un percentatge elevat de jubilacions són voluntàries i entre els 60 i 61 anys. 7. Formació permanent: Evoluciona positivament el nombre d’activitats de formació a distància, destacant el gran augment produït el 2006/07, període que quasi duplicà l’oferta. 8. Personal no docent: El personal auxiliar administratiu es concentra bàsicament en els instituts d’educació secundària obligatòria.

Recomanacions 1. Mesures dirigides a solucionar l’alt percentatge de plantilla interina de les Illes Balears. Possibilitar que hi hagi més estabilitat del professorat a les illes d’Eivissa i Formentera, especialment del professorat de secundària. 2. Realitzar algunes actuacions dirigides a equilibrar el nombre de centres adscrits a cada inspector/inspectora del Departament d’Inspecció Educativa. 3. Augmentar l’oferta de cursos de formació del professorat, com una de les mesures adequades per aconseguir una millora del sistema educatiu. Estudiar la possibilitat de realitzar cursos de formació dirigits al professorat que incorporin l’aprenentatge d’un idioma per tal de facilitar la comunicació entre el professorat i l’alumnat estranger nouvingut. 4. Implantar a tots els centres la plantilla d’auxiliars administratius amb destinació als centres d’educació infantil i primària, així com d’educadors socials, mediadors culturals, treballadors socials, personal sanitari i auxiliars tècnics educatius, d’acord amb les necessitats i les característiques socioculturals dels centres. 5. El CEIB demana l’aplicació efectiva de la Llei de prevenció de riscs laborals a l’àmbit de l’ensenyament 6. Es precisa una implantació ràpida del nou sistema de formació del professorat de secundària, en haver quedat palesa la insuficiència pedagògica del CAP. 7. És necessari millorar el sistema de previsió de les baixes del professorat i agilitar i assegurar les substitucions. 8. Sensibilitzar l’opinió pública envers el reconeixement i valoració dels professionals de l’ensenyament, en un marc de suport a la importància de l’educació com a servei públic essencial per a la societat. 9. Generalitzar l’oferta de formació al professorat a tots els centres educatius sostinguts amb fons públics. 10. Garantir que tot el professorat tengui la competència lingüística que estableix la Llei de normalització lingüística de les Illes Balears. 11. Contemplar l’accés diferenciat a les places d’ocupació pública per al professorat interí 12. Acompliment integral de l’acord de juliol de 2006 entre la Conselleria d’Educació i Cultura i els sindicats representatius del professorat de l’ensenyament públic, com ara la implantació progressiva de personal d’administració i serveis als centres d’educació infantil i primària, i als centres d’adults. 13. Avançar progressivament cap a l’homologació del professorat dels centres privats-concertats amb el dels centres públics, pel que fa a les condicions d’accés, d’horaris, de10 formació, de jubilació, salarials...

Mesures urgents per a la millora del sistema educatiu Finançament. Els pressuposts de la Conselleria d’Educació i Cultura de 2007 experimentaren un increment del 6,64 % respecte del curs anterior, tot i això hauria d’augmentar encara més el finançament de l’educació no universitària tenint presents les singularitats de cada illa, l’augment de la població i l’augment de la població estrangera en edat d’escolarització obligatòria. En qualsevol cas, el percentatge d’inversió en educació s’hauria d’incrementar fins al 6% del PIB. Abandonament d’estudis. Tot i l’augment de la matrícula a l’ensenyament obligatori, és perceptible la pèrdua progressiva d’alumnat tant a ESO com a les etapes postobligatòries. En general, la taxa d’ abandonament d’estudis és alta, quedant més palesa en els cicles formatius de grau mitjà i superior. Segueix pendent una política efectiva per afrontar el problema de l’ abandonament d’estudis abans dels 24 anys. Cal dirigir a la pràctica mesures correctores dirigides a recuperar matrícula tant a ESO com als ensenyaments postobligatoris. En el plec de mesures correctores s’han de tenir presents les noves necessitats del sistema productiu i adaptar-les als estudis de formació professional. Fracàs escolar. En capítols anteriors s’han pogut detectar diferències significatives en els resultats de promoció dels alumnes en els centres públics, concertats i privats. En contraposició trobam que els resultats que ofereixen proves externes -com la de l’IAQSE- indiquen que els nivells de coneixements de l’alumnat són molt semblants, amb independència de la titularitat de centre. Això podria indicar que les causes del fracàs escolar poden estar relacionades amb aspectes de caràcter socioeconòmic, d’absentisme i conflictivitat, per la qual cosa les administracions haurien de preveure els recursos humans i materials que permetessin la recuperació d’aquest sector de l’alumnat, així com preveure les situacions de risc que es poguessin produir.

Ràtios. Els desequilibris en les ràtios que afecten les diferents etapes, així com centres segons la seva titularitat i illes, fan recomanable dur a la pràctica mesures correctores. El Consell Escolar de les Illes Balears ja s’ha pronunciat respecte d’aquesta qüestió i ha fet les recomanacions oportunes per a les etapes preobligatòria, obligatòria i postobligatòria que són les següents: Educació infantil-1: 8 alumnes (de 0 a 2 anys); 12 alumnes (d’1 a 3 anys). Educació infantil-2 i primària: 20 alumnes ESO: 25 alumnes Batxillerat: 30 alumnes.

Alumnat estranger. L’alumnat estranger s’ha incrementat els darrers cursos. A les Illes Balears hi ha al voltant de 20.000 alumnes estrangers originaris de 91 nacionalitats diferents, gairebé la meitat dels quals no tenen per llengua materna alguna llengua romànica, la qual cosa és una dificultat escolar afegida quan l’alumnat s’incorpora a nivells d’ESO, batxillerat o cicles formatius. Es detecta un estancament de la matrícula de l’alumnat estranger en els centres concertats, així com un increment notable en els centres públics, situació que es dóna a totes les etapes. Aquesta distribució desigual de l’alumnat faria necessària una distribució més equitativa entre centres públics i concertats que permetés compensar el desequilibri actual i afavorir la integració. Infraestructures i mapa escolar. L’actual distribució de la població, amb l’augment demogràfic de les localitats i l’aparició de nous nuclis urbans, i el corresponent augment de la població escolar de diferents etapes educatives, fa imprescindible una revisió

educatives

les

noves

necessitats

seva

d’infraestructures

ubicació.

Això

implica

l’elaboració d’un mapa escolar consensuat amb els sectors de la comunitat educativa, capaç de cobrir les necessitats a mig i llarg termini. Aquesta previsió hauria de tenir en compte el repartiment equitatiu de l’alumnat nouvingut, el de necessitats educatives especials i el de compensació educativa. Seria recomanable que els nous centres fossin dissenyats com a models integrals de les diferents etapes educatives. Les necessitats sociolaborals de les Illes Balears estan en evolució constant i fan imprescindible que l’oferta educativa s’hi adapti, especialment en els cicles formatius de formació professional, de les escoles oficials d’idiomes i de l’ensenyament de persones adultes.

Serveis complementaris. Els serveis complementaris que ofereixen els centres educatius és desigual i en el decurs de l’informe ha quedat evident el seu ús i les mancances. Els centres educatius haurien d’oferir, de manera generalitzada i independentment de la seva etapa i titularitat, els serveis de menjador, transport i escola matinera, per tal de garantir aquests serveis a tot l’alumnat. Professorat interí de l’ensenyament públic. A les Illes Balears, el percentatge de plantilla interina de l’ensenyament públic és el més alt de tot l’estat, essent especialment alt entre el professorat d’educació secundària a Menorca i les Pitiüses; alhora hi hagué un descens d’oferta pública d’ocupació en el curs 2006/07 respecte del curs anterior, molt evident en el cos de mestres i en el de formació professional. Aquesta realitat obliga a l’arbitri de mesures contundents dirigides a solucionar l’actual situació, amb més oferta pública de places docents, tenint en compte la situació de cada illa i les necessitats de les diferents especialitats dels cossos. 12

Formació del professorat. La millora de la qualitat de l’educació i l’adaptació a les noves situacions educatives estan directament relacionades amb la formació permanent del professorat. S’ha d’augmentar l’oferta de cursos de formació, adaptada als actuals reptes i a les situacions previsibles, d’acord amb els canvis socials que es produeixen, per poder garantir la qualitat de l’ensenyament i la millora del sistema educatiu, prioritzant els cursos de formació en centres per a millorar els seus resultats acadèmics i cobrir les seves necessitats educatives. Educació ambiental. La comunitat educativa s’ha de comprometre en l’educació per a la sostenibilitat mediambiental, fomentant actituds positives i compromeses envers l’entorn, incorporant pràctiques de racionalització dels recursos naturals: reducció, reutilització, reciclatge i consum responsable.

Valoració social de l’educació. L’educació és una responsabilitat social que implica els diferents agents que hi participen directament i la societat en general. Aquesta és una realitat inqüestionable que hom no pot defugir. Cal, per tant, la valoració, sensibilització i participació en el sistema educatiu que garanteixi l’educació i la formació de la societat futura en els valors humans. Essent els pares i mares membres actius i responsables del procés educatiu dels seus fills i filles, cal que l’Administració faciliti la seva formació i participació, com per exemple impulsant la creació d’escoles de pares i mares, potenciant l’associacionisme dels pares i mares, impulsant lleis governamentals que potenciïn la conciliació laboral i tenir possibilitat d’assistir a les reunions de tutories que es convoquin, elaborant mesures de participació activa dins el procés educatiu (consells escolars, comissions d’absentisme escolar, comissions d’escolarització...). Coeducació Aplicació efectiva en el sistema educatiu de les Illes Balears dels principis de coeducació, igualtat entre ambdós sexes i no discriminació per raons de gènere, en compliment del que estableixen sobre aquests aspectes la LOE, la Llei integral contra la violència de gènere 1/2004, la Llei orgànica per a la igualtat 3/2007 i la Llei autonòmica per a la dona 12/2006. Entre d’altres mesures s’hauria de: Elaborar un pla d’igualtat a la Conselleria d’Educació i Cultura. Creació de plans d’igualtat en els centres escolars que inclourien un pla de prevenció per a la violència de gènere. Realitzar campanyes de sensibilització sobre temes d’igualtat. Augmentar la formació en igualtat i coeducació per al professorat en els centres de professorat. Anomenar una persona responsable dels temes d’igualtat en els consells escolars de centre, amb disminució horària i amb oferta de formació. Incloure en els objectius de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar el principi d’igualtat entre ambdós gèneres, la no discriminació per raó de sexe i la prevenció de la violència masclista. Revisió de texts escolars i material didàctic en clau no sexista. Vetllar per l’ús d’un llenguatge no sexista. 13

Recta final de l’Informe del sistema educatiu de les Illes Balears Ple extraordinari de dia 30 de gener de 2009 Reunits

en sessió extraordinària els membres del Ple en el Saló d’actes del Parlament de les Illes Balears, aprovaren per majoria absoluta (25 vots a favor, cap en contra i 3 abstencions) l’Informe del sistema educatiu de les Illes Balears, curs 2006-2007.

Saló d’actes del Parlament de les Illes Balears

Conselleres i consellers assistents al Ple.

El president i ponent de l’informe, Sr. Pere Carrió, presenta i féu una introducció del document als assistents, amb un breu recorregut per les passes que ha seguit el procés en la seva elaboració. Un cop debatudes les esmenes es passà l’informe a votació, que fou aprovat amb el resultat indicat anteriorment.

Presentació de l’Informe del sistema educatiu de les Illes Balears (curs 2006/07) a la consellera d’Educació i Cultura.

Dia

10 de febrer l’informe fou presentat a la

consellera d’Educació i Cultura, Hble. Sra. Bàrbara Galmés, per part del president, Sr. Pere Carrió, i del secretari, Sr. Mateu Tomàs. La consellera d’Educació i Cultura, el president del CEIB (a la seva esquerra), i el secretari del CEIB.

Presentació de l’informe als mitjans de comunicació El

president i la Comissió Permanent el presentaren dia 13 de febrer de 2009, a l’IES Politècnic de Palma, als mitjans de comunicació. El president va fer una exposició dels trets més importants recollits en l’informe i respongué les preguntes d’alguns mitjans, a tots els quals se’ls va fer entrega d’un dossier informatiu i de la totalitat de l’informe en format CD.

El president del CEIB i membres de la Comissió Permanent durant la Presentació de l’Informe als mitjans de comunicació.

Nomenaments i cessaments de consellers i conselleres del CEIB Ordre

BOIB

22-12-08

Núm. 9 de 17-01-09

21-01-09

Núm. 18 de 03-02-09

Cessament

Miquel Balle Palou (T)

Nomenament Marc González Sabater (T)

Margalida Llabrés Botellas (S)

Miquel Balle Palou (S)

Mª de la Nieves Torrens Sánchez (T)

Javier Blas Guasp (T)

Francisco Ruiz Salazar (S)

Mª Concepción Moragues de Oleza (S)

Organització

Sector

FERE-CECA

CONFAECIB

(T: titular; S: suplent)

M i s c e l·l à n i a Commemoracions

Març

del

2009

Dia internacional de la dona.

Dia internacional de l’eliminació de la discriminació racial.

Dia mundial de l’aigua.

Dia meteorològic mundial.

Dia internacional per a la celebració del bicentenari de l’abolició de la tracta transatlàntica d’esclaus.

Dia mundial de conscienciació sobre l’autisme.

Dia mundial de la salut.

Dia mundial del llibre dels drets d’autor.

Dia mundial de la seguretat i salut a la feina.

Dia mundial de la llibertat de premsa.

Dia mundial de les telecomunicacions i la societat de la informació

Dia mundial de la diversitat cultural per al diàleg i el desenvolupament.

Dia internacional de la diversitat biològica.

Dia d’Àfrica.

Dia mundial sense tabac.

Abril

Maig

Consell Escolar de les Illes Balears C/ Cecili Metel, 11, esc B, 1ยบ D

07003 Palma

Telf. 971 715456 - 971 715870 Fax: 971715761 E-mail: ceib.caib@gmail.com

http://ceib.caib.es