10
Notícies locals/opinió
A LA SOCIETAT DE CAÇADORS SANT ISIDRE Benvolguts socis: El motiu d’esta carta és per a informar-vos que enguany, després de contraure matrimoni amb una filla del poble, m’he volgut unir a la vostra societat amb la finalitat de poder practicar l’esport cinegètic al terme de Masdenverge. Segurament no caldria escriure esta carta si la pràctica que porto a cap fos, com la de la majoria dels socis, amb arma de foc i gos. En el meu cas, la modalitat que practico és la falconeria, pràctica de moltíssima dedicació i sacrifici, ja que la constància i perseverança que requereix esta pràctica tan sols la saben les persones que, dia a dia, tenim cura de les nostres aus, o tots aquells que són al nostre costat. La falconeria té tot una sèrie de patrons que s’han de seguir al peu de la lletra per a poder desenvolupar-la amb total seguretat i eficàcia. En primer lloc destaca la selecció de l’au i, tot seguit, hi ha un aspecte clau, el de l’ensinistrament. En este punt, hi trobem els aspectes següents: el desaino, el temple, el desvele i el placeo, salts al puny, salts al puny sense fiador, introducció del gos i aliança amb ell (sense oblidar que un gos de falconeria rep un ensinistrament completament diferent i exclusiu a la resta dels gossos de caça), solta d’escapaments i introducció a la caça (ja sigue de vol alt o de vol baix), perfeccionament, manteniment del plomatge en perfecte estat, elaboració de capells, gits, llongues, guants... i tot un seguit de coneixements bàsics exigits per a la seua pràctica. De fet, tot plegat fa que esdevingue un sistema o forma de vida que, a més, permet col•laborar indirectament en la conservació de les aus de presa.
Realment, i per desgràcia, en els temps que corren encara hi ha molta gent que inclou estes aus en l’apartat de les feristeles, ignorant i desconeixent totalment la vida d’estes aus majestuoses en plena llibertat i en perill d’extinció. Gairebé sempre per falta de informació, solem sentir frases com ara: “això que vola, es menja un conill cada dia”, sense saber si es un falcó peregrí –que no caça conills–, un esparver o un xoriguer –que tampoc cacen conills–, o si es un falcó perdiguer, un aguilot, un duc o una àguila coabarrada –que, com a molt, hi ha dos parelles en tot el Montsià. La cadena alimentària està totalment regulada i equilibrada per la mare naturalesa; l’únic que la naturalesa no s’esperava era que l’home inventés les armes de foc. Tot això ho explico perquè estos animals ajuden a regular malalties com ara la mixomatosi o la malaltia hemorràgica dels conills, ja que estes preses, quan estan contagiades pels virus, els garanteixen un desgast d’energia mínim; és així com acaben esdevenint unes preses molt atractives per als depredadors, a l’igual que una rata de camp o una serp, ja que l’estalvi d’energia és una de les finalitats principals de les aus rapinyaires. De fet, cal saber que estes aus poden passar alguns dies sense tornar a caçar després d’un bon tiberi. Durant almenys esta temporada, és molt probable que algun dia us trobeu amb la presència del vol d’un aligot de Harris (Parabuteo unicinctus harrisi) pel terme. Que ningú s’alarme, ja que el nombre de captures diàries amb este tipus de pràctica es mínim: el que es busca és la qualitat del “lanze” i no la quantitat; moltes vegades, la jornada s’acaba amb la primera captura. Les captures es fan el 90% en vida i, en el cas que les conilles capturades estiguen prenyades, es deixen anar, talment com es fa amb altres preses en cas de repoblació. A través d’estes línies només voldria demanar comprensió i respecte per l’au, a més d’evitar qualsevol conflicte, ja que un sol tret sortit de qualsevol arma pot engegar a rodar l’esforç i la dedicació d’anys de faena. Les aus de falconeria tenen una llista d’enemics ben gran: des de cables de tensió elèctrica, vent, tanques, filferros espinosos, gossos, raboses, gats… i el principal enemic: la pólvora. De fet, les escopetes són la causa principal de mort de les