La colla del Tello
Pepita: Què, com se presenta este començament d’any? Francisca: Pos mira, durant tot lo matí mos estarem aquí prenent lo solet i la calefacció no l’encendrem per a res fins a la tarde perquè, com moltes altres coses, la llum ha tornat a pujar. Cinteta: Sí xiquetes, tot continua pujant, menos los jornals. I això qui ne té! José: Però la gent va fent i no diu res. Encara no m’explico com tot això no ha petat! Pepita: Ara mos tenen centrats en això de la independència i així es pensen que no mo’n recordem de tot lo demés. José: Catalunya, amb amplis poders de gestió té molts motius per a la satisfacció, però també seria bo fer una reflexió d’autocrítica: rebaixar el nivell de benestar en general, constant pèrdua de faena quan no rebaixes els sous, importants retallades en educació, sanitat, ajudes socials, etcètera. S’ha de trobar un equilibri fiscal més raonable per a Catalunya... Però, trobeu que tota la culpa la té l’Estat espanyol? Cinteta: Pos d’home, podria ser que tota no, però gran part sí. Molts dels impostos que paguem natros se’n van cap a Madrid, Si només recuperéssem lo que paguem al nostre territori, otro gallo cantaría. José: Bueno, si tu ho dius… Pepita: Trobo que ja no estàs tan eufòric com abans, José. José: Pos la veritat és que no. He arribat a la mateixa conclusió que lo del xiste d’este BIM: no cal ser de dretes ni d’esquerres, només cal ser persona i una miqueta viu per a vore que, mane qui mane, mos la peguen per tots los costats. Cada dia tinc més clar que la classe política mos fot tot lo que pot i a més, a n’este país nostre. Los rics cada dia són més rics i els pobres cada dia són més pobres. La classe mitjana cada vegada s’empobreix més, en
5
detriment de la classe rica, que augmenta els seus beneficis... i entremig, sembla mentida com els polítics només pensen en omplir-se les butxaques. Tot això barrejat en casos de corrupció i xanxullos varios. N’hi ha molts de Millets. I total, natros no podem fer res. Cinteta: Sí, i para colmo estan los bancs! José: Sí, estos xalen unflant-te a comissions: que si comissió de manteniment, que si quota de la targeta, que si quota per servei d’alertes. Xiquets, mai millor dit que són una màquina de fer diners. I ells, si necessiten diners, no patiguesseu que els en donaran! Lo món és una mentida! Només en lo que portem d’any i en comissions que han cobrat lo dia 1, ja s’han fet d’or. Però mai no en tenen prou. I lo mal és que tampoc podem fer res. Francisca: Xiquet, pos si que veig que tens les coses clares avui. Vols dir que no t’han donat alguna pastilleta més a la consulta? Cinteta: Bueno, bueno... I aquí, los nadals com los hem passat? Pepita: Pos molt bé, com sempre, ni un duro en la loteria, aguantant als netets que no tenen classe, reunits en la família los dies assenyalats, Any Nou... Al final han arribat los rejos i ara, ja mo n’anem de cara al carnaval. Fes-te compte que ja està aquí! Cinteta: Los actes tots han estat molt bé. No hi ha res que dir: la marató, los concerts, els patges, les misses, el parc de Nadal, les campanades, la cavalcada… La veritat és que pareix mentida lo munt de coses que s’han fet i en pocs dies… Francisca: I sense haver-hi ni un duro! Pepita: A vore com se presenta ara esta “cuesta de enero”. José: Pos com sempre, dona, anirem tirant, ajudant als fills i a les filles los que puguem i vulguem, i aguantant i esperant vore lo final d’este túnel que encara no fa intenció d’haver arribat ni a la meitat. Cinteta: Bueno José. Pos avui me fas marxar en mal rotllo, eh! Me’n vaig disgustada perquè m’ho has pintat tot molt negre. Vinga, marxem a dinar que acaba de tocar la una al campanar. CODERE