Issuu on Google+

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE núm.: 57

1

Tercera època

PREU: 3 Euros

novembre/desembre 2012

UNIÓ MUSICAL MASDENVERGE, 25 ANYS DE MÚSICA AL POBLE

NADAL 2012

2

Butlletí Informatiu Masdenverge Publicació bimensual, que s’edita amb la col·laboració de: Ajuntament de Masdenverge i

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa Director: René Gonel Arasa Consell de Redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Francisco Alcalde Torrente i Xavi Ocaña Amaré. Col.laboradors: Ajuntament de Masdenverge, Club d’Escacs Masdenverge,Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de joves Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep Mª Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol i Asssociació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge. Correcció lingüística: Pau Albiol Impressió: Impremta Salvadó Dipòsit Legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar amb els vostres articles, envieulos al correu electrònic: rgonel@xtec.cat o contacteu amb qualsevol membre del Consell de Redacció

EDITORIAL Encetem un any nou i n’acabem un altre que ens ha deixat (en especial, este últim bimestre) moltes coses que tot seguit apuntaré. D’entrada, al novembre, es va fer la cursa de Masdenverge, en què els corredors van haver de competir enmig d’una fina pluja; ben mirat, no va estar gens malament i fins i tot va arribar a ser bonic. Més endavant, al principi del desembre, tal com podeu vore en una de les fotos de la portada, la Unió Musical Masdenverge va fer el tradicional Concert de Santa Cecília. Esta vegada no va ser com les altres, ja que l’entitat celebrava els 25 anys de la seua fundació, una efemèride que va anar acompanyada de moltes sorpreses, tal com podreu llegir en el corresponent article. Ja a les portes de les festes nadalenques, com s’acostuma a fer últimament i gràcies a l’Associació de jóvens, el nostre municipi va participar en la Marató de TV3. Poc a poc vam arribar al Nadal, unes festes per als més menuts que venien carregadíssimes d’actes: concerts, pessebre vivent, parc de Nadal, misses, campanades i, finalment, el dia més desitjat per tots els xiquets i les xiquetes, la cavalcada dels Reis Mags d’Orient... D’alguns d’estos actes, així com també d’altres corresponents a les diverses activitats realitzades per les associacions del nostre municipi, en el butlletí en trobareu tota la informació. D’altra banda, i canviant una mica de tema, m’agradaria comentar-vos que durant este últim bimestre (i aprofitant que repartíem el BIM 56) vam acabar de cobrar la quota de socis subscriptors del butlletí corresponent a l’any 2012 a algunes persones que, pel motiu que fos, el banc va tornar-nos el rebut. La immensa majoria de les persones a les quals vam explicar-los el motiu de la nostra visita van entendre-ho i van abonar-nos la quantitat corresponent de 12 euros anual. N’hi va haver una, però, que va comentar-nos que ja s’havia esborrat, que havia anat a la caixa i s’havia donat de baixa i que ja no volia cap més butlletí; no obstant això, ara volia que li donéssem el que portàvem, l’edició número 56 del butlletí. El meu amic i jo vam fer-li entendre que no podia ser, ans al contrari. Natros vam quedar-nos totalment parats i vam arribar a la conclusió que esta persona no volia entendre’ns… Des d’estes línies, us demanem que si algú vol donar-se de baixa, que ho comunique directament a qualsevol membre del consell de redacció; en cap cas cal anar a la caixa a donar-se de baixa.. Ja sabem que la majoria de la gent ja sap que este és el procés que cal seguir, però, tal com el meu amic i jo vam vore, encara hi ha gent que no ho sap. Bé, i de moment això és tot. Novament no hem aconseguit cap premi important en el sorteig de la grossa de Nadal ni en el del Nen. Dit sigue de passada, si algú ha resultat afortunat, ha de saber que cal abonar un 20% del premi a l’Estat, talment com si fóssem a l’Edat Mitjana, quan el senyor feudal demanava als seus serfs que li donessen una part de la collita, a part dels impostos que recaptaven per a fer el seu exèrcit més poderós. Ara resulta que tots els comtes nacionalistes, els ducs energètics i els monarques estatals reclamen la seua part, fet que no fa res més que empobrir cada vegada més els seus serfs. Això sí, tenim la protecció garantida en cas d’atac dels infidels… Prompte descobrirem Amèrica! Molt bon any i molta salut a tots i a totes! René Gonel

l’Ajuntament comunica SESSIÓ DEL PLE NÚM. 10/2012, DE 30/10/2012. ORDINÀRIA

Oberta la sessió pel senyor alcalde, s’hi tracten els assumptes següents: 1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior de 27/09/2012 Es dóna compte de l’acta de la sessió anterior de 27/09/2012 i s’aprova per unanimitat. 2. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d'interès de què es dóna compte en el ple. Es dóna compte dels decrets d’alcaldia següents : des del núm. 91/2012 fins al núm. 111/2012. De manera específica, es dóna compte dels decrets d’alcaldia següents: * Núm. 98/2012 de reserva de llocs per a la col•locació de cartells de la campanya a les eleccions . A continuació, es dóna compte dels escrits següents: - RE núm. 503 de la Direcció General de Comerç. Adjunta fotocòpia del recurs d’alçada interposat per SOREA contra l’acord de la Comissió de Preus de Catalunya, pel qual s’autoritzen les tarifes de subministrament d’aigua a Masdenverge. - RE núm. 512 de l’Institut Català de les Dones. Resolució per la qual s’atorga una subvenció a l’Ajuntament per import de 2.250 € per al disseny i elaboració de plans de polítiques de dones. - RE núm. 524 de la Direcció General de Joventut. Resolució per la qual s’atorga un ajut a l’Ajuntament per import de 2.058 €, per als projectes d’activitats adreçades als jóvens al 2012. - RE núm. 525 de la Direcció General de Telecomunicacions. Recorda que el Decret 55/2009 estableix la necessitat de disposar d’una infraestructura de telecomunicacions en qualsevol tipus d’habitatge; s’ha de tindre en compte en atorgar llicències d’obra per a la construcció de nous habitatges. 3. Sorteig dels membres de la mesa electoral per a les eleccions al parlament. PRESIDENT: SÒNIA BEL ARASA 1R VOCAL: DAVID SUBIRATS SÁNCHEZ 2N VOCAL: DIANA FARNÓS CARLES

4. Fixació del preu públic per a l’organització de la cursa, caminada popular i canicròs. El ple acorda per unanimitat Fixar el preu públic per A l’organització de la cursa, caminada popular i canicròs de Masdenverge: inscripció dins del termini establert, 5 €; fora del termini, 8 €. 5. Text refós pel qual es cataloguen les masies i cases rurals de Masdenverge. El Ple acorda per unanimitat verificar el text refós del pla especial pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Masdenverge, redactat per l’arquitecte Sr. Oriol Forgas 6. Aprovació del conveni de col•laboració entre l’ajuntament de Masdenverge i l’agència de comunicació local per a l’accés de la ràdio municipal a la plataforma de programació sindicada i adhesió al protocol de col•laboració per a la producció radiofònica “la tarda”. 7. Aprovació de la liquidació definitiva de les contribucions especials per a l’execució de l’obra “infraestructures per a la zona entre els carrers Tortosa, Santa Bàrbara i Mianes, 2a fase (pavimentat, pintat de la senyalització horitzontal dels carrers i dotació de mobiliari urbà)”. El ple acorda per unanimitat aprovar la liquidació definitiva de l’obra per un cost real de 37.706 €. 2. Distribució del repartiment de despeses: a) Contribucions especials: 33.543,68 €, import ja liquidat anticipadament als propietaris en dos terminis. b) Ajuntament: 4.162,54 € 8. Aprovació de l’expedient de contractació de l’obra millora enllumenat públic 4a fase, anomenat “projecte de distribució en baixa tensió per a l’enllumenat públic corresponent al casc antic 4a fase-línia A”. Cal substituir i completar l’enllumenat públic als carrers següents: del Pou, Sant Pau, Paral•lel a Sant Pau, Balmes, plaça d’Espanya, Transversal, Freginals, Catalunya, Transversals al carrer Catalunya, Mianes i Montsià amb aparells i instal•lacions que previnguen la contaminació lluminosa i afavorisquen l’estalvi i l’aprofitament de l’energia.

3

REGISTRE CIVIL NAIXEMENTS Mar Farnós Farnós (14-XII-2012) Lisa Tomàs Castell (14-XII- 2012) DEFUNCIONS Juan Royo Espuny (11-XI-2012)

El projecte d’obres Millora enllumenat públic 4ª fase ascendeix a 100.333 €, L’obra està subvencionada de la manera següent: • Pla únic d’obres i serveis de Catalunya, any 2011, amb una subvenció de 49.316 €. • Pla d’Acció Municipal de la Diputació de Tarragona, amb una subvenció de 44.385 €. 9. Aprovació de la moció de suport a la resolució del parlament de Catalunya (CIU, ERC, ICV, SI i DC) per l’exercici del dret a l’autodeterminació. Se sotmet a votació la proposta d’acord amb el resultat següent: vuit vots a favor (CIU: 7; ERC:1) i una abstenció (PSC). 10. Moció presentada a l'empara de l'article 91.4 del RD 2568/1986. Destinació del capítol per a la prestació supramunicipal de serveis del fons de cooperació local de Catalunya, any 2012. El ple acorda per unanimitat destinar la quantitat íntegra de 2.438 €, del tram destinat al foment de la prestació supramunicipal de serveis del Fons de cooperació local de Catalunya any 2012, al Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, en concepte de part de la quota anual de l’any 2012 com a membre consorciat, per tal de finançar la prestació de serveis i activitats d'interès municipal, comarcal i territorial relacionades amb les funcions i les temàtiques del Museu. I no havent-hi cap més assumpte a tractar, s'aixeca la sessió.

La foto divertida

4

Just a la fusta! Efectivament, els de la foto eren: primera fila de dreta a esquerra (sentats): Abel Farnós ,Jordi Ferreres ,David Martínez , José Juan Roldán, Emilio Monfort , Silvia Caballé, Juan Carlos González ,Gil Obrador i Vallivana Obiol. Segona fila: Francisco Alcalde, Yolanda Segarra ,Cristian Panisello, Adrian Arasa ,Albert Ferré , Bàrbara Ferré ,Joan Esquerré i Abelard Arasa. Tercera fila: Felipe Roiget , Ruben Obrador ,Carlos Chillón, Ivan Romeu, Toni (mestre), Estela Miralles, Roman Tena , fill de Toni i Bea Arasa Ara, aprofitant que acaben de passar les festes nadalenques, per a la foto divertida n’hem triat una de fa uns quants anys, en concret de l’any 1984. Esta foto es va fer-la a l’església. Sabeu qui són?

L’ENQUESTA Què t’apareix que algunes plaques dels carrers de Masdenverge encara estiguen en I la propera enquesta és: castellà? Ni bé ni malament. Ni m’hi havia fixat. 21 vots Malament, s’haurien de canviar ja. 15 vots Bé 0 vots

Estàs a favor de la independència de Catalunya? (vota a la nostra pàgina web: www.bimmasdenverge.com)

La colla del Tello

Pepita: Què, com se presenta este començament d’any? Francisca: Pos mira, durant tot lo matí mos estarem aquí prenent lo solet i la calefacció no l’encendrem per a res fins a la tarde perquè, com moltes altres coses, la llum ha tornat a pujar. Cinteta: Sí xiquetes, tot continua pujant, menos los jornals. I això qui ne té! José: Però la gent va fent i no diu res. Encara no m’explico com tot això no ha petat! Pepita: Ara mos tenen centrats en això de la independència i així es pensen que no mo’n recordem de tot lo demés. José: Catalunya, amb amplis poders de gestió té molts motius per a la satisfacció, però també seria bo fer una reflexió d’autocrítica: rebaixar el nivell de benestar en general, constant pèrdua de faena quan no rebaixes els sous, importants retallades en educació, sanitat, ajudes socials, etcètera. S’ha de trobar un equilibri fiscal més raonable per a Catalunya... Però, trobeu que tota la culpa la té l’Estat espanyol? Cinteta: Pos d’home, podria ser que tota no, però gran part sí. Molts dels impostos que paguem natros se’n van cap a Madrid, Si només recuperéssem lo que paguem al nostre territori, otro gallo cantaría. José: Bueno, si tu ho dius… Pepita: Trobo que ja no estàs tan eufòric com abans, José. José: Pos la veritat és que no. He arribat a la mateixa conclusió que lo del xiste d’este BIM: no cal ser de dretes ni d’esquerres, només cal ser persona i una miqueta viu per a vore que, mane qui mane, mos la peguen per tots los costats. Cada dia tinc més clar que la classe política mos fot tot lo que pot i a més, a n’este país nostre. Los rics cada dia són més rics i els pobres cada dia són més pobres. La classe mitjana cada vegada s’empobreix més, en

5

detriment de la classe rica, que augmenta els seus beneficis... i entremig, sembla mentida com els polítics només pensen en omplir-se les butxaques. Tot això barrejat en casos de corrupció i xanxullos varios. N’hi ha molts de Millets. I total, natros no podem fer res. Cinteta: Sí, i para colmo estan los bancs! José: Sí, estos xalen unflant-te a comissions: que si comissió de manteniment, que si quota de la targeta, que si quota per servei d’alertes. Xiquets, mai millor dit que són una màquina de fer diners. I ells, si necessiten diners, no patiguesseu que els en donaran! Lo món és una mentida! Només en lo que portem d’any i en comissions que han cobrat lo dia 1, ja s’han fet d’or. Però mai no en tenen prou. I lo mal és que tampoc podem fer res. Francisca: Xiquet, pos si que veig que tens les coses clares avui. Vols dir que no t’han donat alguna pastilleta més a la consulta? Cinteta: Bueno, bueno... I aquí, los nadals com los hem passat? Pepita: Pos molt bé, com sempre, ni un duro en la loteria, aguantant als netets que no tenen classe, reunits en la família los dies assenyalats, Any Nou... Al final han arribat los rejos i ara, ja mo n’anem de cara al carnaval. Fes-te compte que ja està aquí! Cinteta: Los actes tots han estat molt bé. No hi ha res que dir: la marató, los concerts, els patges, les misses, el parc de Nadal, les campanades, la cavalcada… La veritat és que pareix mentida lo munt de coses que s’han fet i en pocs dies… Francisca: I sense haver-hi ni un duro! Pepita: A vore com se presenta ara esta “cuesta de enero”. José: Pos com sempre, dona, anirem tirant, ajudant als fills i a les filles los que puguem i vulguem, i aguantant i esperant vore lo final d’este túnel que encara no fa intenció d’haver arribat ni a la meitat. Cinteta: Bueno José. Pos avui me fas marxar en mal rotllo, eh! Me’n vaig disgustada perquè m’ho has pintat tot molt negre. Vinga, marxem a dinar que acaba de tocar la una al campanar. CODERE

6

Notícies locals/opinió

25 ANYS DE MÚSICA Possiblement el millor que pot tenir qualsevol poble és una banda de música. Parlo, és clar, d`allò que es refereix fonamentalment a les forces vives d`un poble: del que fan i deixen de fer les persones i de com s`organitzen, de la seua manera d’entendre el que significa la vida en comunitat. Sense dubte, allò que podem anomenar elements històrics, les tradicions, el folklore... tenen una influència decisiva en la manera de fer les coses de qualsevol col•lectiu, gran o menut, i li donen el seu segell característic. Són, si voleu, aliment per al camí, però no són el camí mateix i ni tan sols l’haurien de condicionar especialment. Caminante, no hay camino, se hace camino al andar, diu el poeta. He volgut marcar una dicotomia entre gent i circumstàncies de manera deliberada. Algú em dirà que les persones, les societats, no es poden desvincular del seu bagatge. No ho pretenc pas. Però si pensem en el cas concret de Masdenverge, vorem que som un poble sense deutes amb la història, lliure de càrregues sentimentals específiques. No hem de venerar cap ídol totèmic del passat, almenys a nivell local. I en canvi, possiblement per estes raons, per la manca d`uns trets definidors que altres posseeixen, ens naix la necessitat de promoure l’associacionisme fins a nivells que de vegades estan per damunt de les nostres possibilitats teòriques, i que sorprenen quan són vistos des de fora. En poques paraules: aspirem a ser coneguts i reconeguts pel que som i fem ara, avui. En este sentit, és de celebrar que una entitat com la Unió Musical Masdenverge hagi arribat als 25 anys de vida amb bona salut. El relleu que ha anat agafant dins del poble és tan gran, que ja no podríem entendre qualsevol celebració col•lectiva, del caràcter que sigue, sense la presència de la banda de música. Gràcies a les seues actuacions, el nom de Masdenverge ha traspassat diverses vegades l`àmbit estricte de les nostres terres, donant-se a conèixer per Barcelona, Madrid i fins i tot diferents llocs d`Europa. I no cal dir que la projecció que té la Unió Musical ha sigut el detonant per emprendre la construcció del Centre Masdenverge Actiu, l’obra de més transcendència que s’ha fet al poble en les últimes dècades, i que tot i tenir naturalment altres usos rellevants, haurà de ser la gran seu on encabir tot el moviment musical de Masdenverge, des dels assajos fins a les més compromeses actuacions.

Però, sent com són molt importants totes estes coses, hi ha encara un altre aspecte potser menys visible a primer cop d’ull que voldria ressaltar: la Unió Musical és, sense proposar-s’ho expressament, una escola de fraternitat. Hi ha poques coses que humanitzen d’una manera tan clara com ho fa la música, i el paral•lelisme entre la recerca de l’harmonia dins del món musical i la que ens fa falta en les nostres vides en societat és ben evident. En estos temps de misèries –físiques i morals- en què vivim, la música és una alenada d’aire fresc, l’antídot perfecte contra la temptació de tancar-nos en nosaltres mateixos, una lliçó constant de tolerància i esperit crític –sobretot autocrític!que bona falta ens fa a tots plegats. És impossible d’avaluar l’esforç i el sacrifici de tota la gent que al llarg d`estos últims 25 anys han vist en la Unió Musical Masdenverge el reflex dels seus propis somnis, un reflex que ja és una realitat col•lectiva. Perquè la banda és patrimoni de tots els masdenvergencs. I això que pot semblar una obvietat és molt important. L’aposta inicial d’alguns xiquets i xiquetes i de les seues famílies per la música és avui un dels principals reptes de present i futur que tenim al poble de Masdenverge. Tan sols els aspectes que he mencionat més amunt ho demostren. I això vol dir que la responsabilitat de tirar endavant l’entitat no correspon únicament als membres de la junta, músics, socis, etc., sinó que ens compromet a tots. Els primers tindran el seu paper més directe i explícit, però la resta hem de vetllar també perquè la cera d’esta candela continue cremant ben vigorosa. A nivell personal em va fer molta il•lusió, durant les passades festes nadalenques, rebre en obsequi el disc compacte amb que la Unió Musical Masdenverge ha volgut commemorar el seu primer quart de segle. Un disc molt ben enregistrat i que honora la voluntat universal de la música amb una selecció d`obres ben variada, així com divers és també el repertori de la banda en totes les seues actuacions. Com a masdenvergenc i em trobe on em trobe sempre és un orgull poder contestar, quan algú em pregunta com és la gent del meu poble, que són persones molt normals: que estimen la terra, que riuen i ploren, que treballen –quan poden!- i somnien, però que a més a més entenen el meravellós llenguatge de la música. Per molts anys Unió Musical Masdenverge! Rubén Royo Espuny

CELEBRACIÓ DEL 25è ANIVERSARI DE LA UNIÓ MUSICAL MASDENVERGE El dia 1 de desembre, la Unió Musical Masdenverge va celebrar l’acte central del 25è aniversari de l’entitat.

Cal destacar que durant tot l’any 2012 es van organitzar activitats commemoratives com ara els intercanvis amb les societats musicals de la Fila i la Lira d’Amposta, l’enregistrament d’un compact disc al juliol, l’exposició sobre els vint-i-cinc anys de l’entitat durant les Festes Majors i el viatge a la Selva Negra (Alemanya) durant l’agost.

Notícies locals/opinió Justament al final de novembre de l’any 1987 (ara fa vint-icinc anys) van començar les primeres classes de solfeig als baixos de l’Ajuntament. La coincidència amb l’efemèride i també la proximitat del dia de Santa Cecília, patrona dels músics, van ser el marc ideal per a celebrar el principal acte del 25è aniversari. Va ser un acte senzill dividit en dos parts. En la primera, Álvaro Gisbert, alcalde de Masdenverge, va dirigir unes paraules d’agraïment a l’entitat; a continuació, Daniel Tomàs, actual president, va aprofitar el torn de paraula per a fer un breu repàs de les activitats més destacades de l’entitat durant tots estos anys i per a agrair la col•laboració de totes les persones que en algun moment han participat, d’una manera o altra, en la Unió Musical Masdenverge. Tot seguit, els assistents van poder visualitzar diverses imatges de la banda i dels alumnes de l’escola de música. Després es va fer un reconeixement públic a Estanis Tomàs per haver estat l’impulsor del moviment musical que mesos més tard acabaria en la formació de l’actual entitat. També hi va haver un reconeixement per als expresidents de l’entitat: Ramón Albiol, Javier Ferré i Àlex Barberà, talment com es va fer amb els tres directors de l’escola de música i la banda: Joaquín Zaera, Tomàs Simón i Jordi Martí. Per últim, l’entitat també va agrair a l’Ajuntament de Masdenverge tot el suport que li ha donat durant estos 25 anys i, tot seguit, Álvaro Gisbert va col•locar una corbata commemorativa a la nostra bandera. La primera part es va acabar amb la presentació ―a càrrec de Lina Tomàs i Diana Farnós, actuals vocals de la banda― del compact disc enregistrat per la nostra banda al juliol a l’auditori de la Societat Musical Unió Filharmònica d’Amposta.

7

qual va destacar el pasdoble Unió Musical Masdenverge, que Jordi Martí va compondre especialment per a l’ocasió, i el Divertimento per a cucut i banda, tema compost per Tomàs Simón, qui es va inspirar durant el viatge a la Selva Negra, a l’estiu. El cucut solista va ser Ferran Peralta. Amb el pasdoble es va acabar el programa del concert, però encara quedava una sorpresa final. L’entitat va agrair als músics de la banda més veterans la seua dedicació. Jordi Martí va trobar les paraules adequades per a reconèixer l’esforç de Valentí Martí, Santiago Obradós i Alberto Martí. L’acte es va acabar amb la interpretació d’una versió especial de l’arxiconegut tema Aniversari feliç en diversos estils musicals. Diumenge al matí, com ja és habitual, els músics de la banda i membres de la junta van assistir a la missa major en honor a Santa Cecília en companyia de les cantaires de la Coral Masdenverge. Després, la banda va fer una cercavila pels carrers del poble. La celebració es va acabar amb el tradicional dinar de Santa Cecília que enguany va estar molt animat, amb molta xalera i diversió, bingos solidaris, ball, brindis i, com no podia ser de cap altra manera, amb un enorme pastís que portava la foto da la banda i el número 25. La junta de la Unió Musical Masdenverge estem molt satisfets per com han sortit totes les activitats organitzades durant el 2012. Així mateix, volem aprofitar l’ocasió per a donar les gràcies, una vegada més, a totes les persones que han contribuït a fer gran esta entitat durant estos vinti-cinc anys. Unió Musical Masdenverge

En la segona part, la banda de la Unió Musical Masdenverge va oferir un concert al públic amb un repertori del

Actuació de la Unió Musical al concert de Santa Cecília

8

Notícies locals/opinió

NO SE ADMITE A TRÁMITE (desvergüenza nacional) Amb este títol tan suggerent va arribar-me un correu via missatge electrònic. Era un de tants i tants que ens enviem i reenviem els amics i coneguts. Molts passen sense pena ni glòria, d’altres queden desats a la memòria i a la carpeta personal, però (vés per on!!) este demanava a crits ser llegit, rellegit i tornat a llegir. Només l’enunciat ja pareixia interessant: El “desvergonyiment nacional“, com si en algun instant penséssem que la vergonya és un sentiment molt comú en este país... La veritat és que el contingut encara va resultar-me

més engrescador. Protagonistes: els polítics! Què han fet esta mena de raça privilegiada per a què tothom es fique amb ells? Per què no podem deixar-los tranquils, pobrissons? Potser la resposta la podem trobar en denúncies com esta que he rebut i que avui us trasllado senzillament perquè “el coneixement diuen que és poder” i “ulls que no veuen, merda que trepitgen”; per tant, “un ciutadà ben informat és un ciutadà menys estafat!.” Ja sabem que les notícies que corren per la xarxa no totes són fiables, així que cadascú li pot donar la validesa que cregue oportuna. Si més no, la realitat és a tots ens agradaria que els fets que s’hi demanen acabessen sent una realitat, però no hi ha cap indici que així sigue. Este és el text tal om ha arribat al meu correu. Montse Roig

Notícies locals/opinió LLIURAMENT DE LA BECA D’ESTUDIS DE L’INSTITUT LES PLANES El passat 28 de desembre, a les 20.30 h, es va fer l’acte de lliurament de la beca d’estudis al millor expedient del batxillerat del curs 2011-2012, atorgat a l’alumna de segon de batxillerat Oona Roig, de Santa Bàrbara. L’acte va tindre lloc al Centre Masdenverge Actiu de Masdenverge i va comptar, entre altres, amb la presència de l’homenatjada Oona Roig, la seua família i representants dels sis municipis de la comarca que participen en la beca: Santa Bàrbara, Godall, La Galera, Freginals, Mas de Barberans i Masdenverge. L’acte es fa cada any en un municipi diferent. La beca consisteix en una ajuda econòmica de 600€ aportats entre els sis municipis per a ajudar l’alumna a sufragar els costos que comporta estudiar en una facultat, sempre condicionats al fet que la guanyadora acabe cursant estudis superiors. Cada any, a final de curs, es fa l’acte de lliurament de diplomes als alumnes de quart d’ESO i de segon de batxillerat per a celebrar la finalització dels estudis obligatoris d’ESO i de postobligatori. En el mateix acte es dona un diploma especial al millor expedient de l’ESO i de batxillerat, i es deixa per a més endavant l’acte d’entrega de la quantitat econòmica assignada al batxillerat. En l’actualitat, Oona Roig estudia magisteri a Tortosa i és un clar exemple d’estudiant que sap que l’esforç és necessari per a traure bones notes i que, a més, mostra la seua gratitud envers els seus professors i mestres de l’Institut “Les Planes” i del col•legi de Santa Bàrbara. Josep Albiol Regidoria d’ensenyament, associacions i entitats

Oona Roig, juntament amb el director de l’Institut Les Planes i els representants del sis municipis participants en la beca d’estudis.

9

TINETaula DIPUTACIÓ DE TARRAGONA El passat mes de novembre, la Diputació de Tarragona, amb col•laboració amb l'Àrea de joventut de l'ajuntament de Masdenverge, va organitzar un curs d'Internet a la nostra població. El curs es va fer a la Llar dels Jubilats en horari de tarda, durant dos setmanes. Val a dir que les places es van cobrir sense cap problema i que la participació i l’assistència van ser molt correctes. El curs es va dividir en dos apartats: introducció a Internet i Internet avançat. El professor que impartia les classes va seguir el guió prefixat, però sempre adaptantse al nivell de l'alumnat, de tal manera que tothom en va sortir content i satisfet pels coneixements assolits. La veritat és que estos cursos sempre van bé, i encara més si se fan al mateix poble i no t'has de desplaçar. S'aprenen coses noves que ens permeten moure'ns millor pel complex món de les noves tecnologies. La TINETaula és una activitat formativa (gratuïta i itinerant) de la Diputació de Tarragona adreçada als municipis de menys de 4.000 habitants de la província de Tarragona amb l'objectiu que els ciutadans adquirisquen els coneixements bàsics per a saber moure's per Internet i per a què aprenguen a optimitzar-ne els recursos. Els cursos que s'ofereixen són: Introducció a Internet, Creació de blocs, Webfàcil i Internet avançat. Ara cal esperar que de tant en tant (un cop l'any, per exemple) es facen cursos com este, ja són força amè i entretingut i ens obren la possibilitat de poder estar al dia en tot allò referent a la informàtica. TINETaula

Notícies locals/opinió

10

PATRIMONI HUMÀ Tots els avanços que la ciència ha aconseguit investigant i descobrint amb la intel•ligència innata dels hòmens, respecte a l’existència del cosmos, ofereix motius per a reflexionar i opinar de maneres diverses, totes igual de dignes i gaudint de la mateixa llibertat. Una d’estes opinions és que tot estava definitivament i ordenadament fixat des d’un principi. La transformació ocasionada ha evolucionat a mesura que s’han anat fusionant els elements necessaris en cada cas concret i en cada època. Estos elements, però, donen motius per a pensar que no han sorgit tot sols del “no res”. Un estudi en què ha participat el Consell Superior d’Investigació de Científics ha identificat les seqüències més antigues que es coneixen d’ADN no codificat (conegut com l’ADN fosc) i ha determinat que algunes són presents tant en éssers humans com en organismes. Això significa que s’han mantingut intactes al llarg de tota l’evolució. I a l’Institut d’investigació Biomèdica de Bellvitge, el director d’epigenètica i biologia d’investigació Biomèdica diu: “hi ha seqüències de gens intactes des de fa 550 milions d’anys”. Segons la meua modesta opinió personal i el desconeixement més absolut, crec que sobre esta possibilitat hi ha d’haver alguna cosa Superior que mantingue l’ordre establert des de l’existència de la matèria. Esta creença m’empeny, amb la humilitat que suposa la meua ignorància científica, a estimular la imaginació vers l’eficiència d’un fundador que ho ha deixat tot establert de manera que l’home sigue copartícip d’esta suprema realitat. Aprofundint en este suggeriment, sóc de l’opinió que l’home (i només l’home) és propietari de facultat intel•lectiva, encara que en moments puntuals s’atribuïsca intel•ligència a alguna altra espècie dotada d’atributs afavoridors de certes capacitats sense traspassar la barrera natural de la seua manera de ser. La mateixa ciència hi dóna fe quan diu que, per diferència o mancança d’un gen, certa espècie no és igual a l’home. A més, hi ha un fet real que certifica esta positivitat. El Progrés. L’home és l’únic ésser entre milions

de milions d’espècies que ha descobert l’evolució, amb la seua contribució, tot i que certs descobriments, en ocasions, per un afany desmesurat d’optimitzar i millorar positivament, han deteriorat l’entorn planetari. Este deteriorament físic i humà ha estat la part negativa del progrés de la intel•ligència humana, durant el qual s’han aconseguit grans resultats positius, tot i que en ocasions s’han fet servir de manera perniciosa i degenerativa. Tot i així, no es pot qüestionar la intel•ligència com a patrimoni humà. És només l’home qui té la facultat de poder usar este gran privilegi. Les demés espècies segueixen sense progressar amb els mateixos instints i hàbits des dels seus inicis. L’ensinistrament fa que algunes espècies impressionen en aparentar una certa intel•ligència, la qual cosa atorga més importància al fet que és l’home, amb la seva intel•ligència, qui ha determinat este afer.

Joaquin Tomás

Passeig Escoles, Nº 71 (bencinera Cooperativa) 43570 SANTA BÀRBARA Tel.: 977 719 606 E-mail: dispetap@yahoo.es

Pa i Pastes del ROSER Tel. 977 719 100 c/ Major 4 43878 MASDENVERGE

Notícies locals/opinió

11

UN DIA SOLIDARI

RECOLLIDA D’ALIMENTS

El passat 15 de desembre Masdenverge es va unir per a donar suport a la campanya que organitzava la Marató de TV3. Enguany es recaptaven fons per a la investigació i la lluita contra el càncer. Tot va començar amb la venta de flors i plantes típiques de Nadal als baixos de l’Ajuntament i a la zona Preyco, on també es va fer la venda de tires per a la rifa de la supercistella (i va desaparèixer una taula!!). Les empreses i entitats col•laboradores que han fet la seua aportació per a la cistella que vam sortejar són: Centre Veterinari Luci Farnós, Lo Molí de Rosquilles, Can Torres, Bar Sport, Perruqueria Nati Ripolles, Carbòniques Salvadó, Perruqueria Elisabeth, Carnisseria Santi i Irene, Perruqueria Trendy, Novetats Marisa, Arròs Montsià, oli Molí de Clapisses Godall, Lo nostre arròs, Surt de Casa, cooperativa d’oli de Santa Bàrbara, Supermercat Herca, Cata-Igual, Consell Comarcal del Montsià, Pa café Bombó, Rest. Barranc de Lledó, granja Lucas Barberà, Carns Albesa, Iberplant, taronges de l’Hort de José Maria Tomàs, Famífer Metàl•liques, Bar Poliesportiu, AMPA Masdenverge, Pastisseria del Roser, estanc Maite Farnós, Forn de pa Ramon, BIM, Artesania Tekar, Material de Fusté, Montsià Tèxtil, Catalunya Caixa, Restaurant Petit Cafè, Perruqueria Brush, Centre estètic Sílvia Forcadell, Bar 2000, Vins Mas de les Vinyes i Ajuntament de Masdenverge. La tarde va ser d’allò més moguda: vam tindre exhibició de patinatge (el Club Patí va sortejar una cistella i va donar els 170 € recaptats a la Marató); tot seguit va actuar el grup de dolçainers i tabalers i els membres de l’Associació de Jóvens vam fer el repartiment de xocolate bullit; per acabar l’acte, es va fer el sorteig de la supercistella (que va tardar una mica en sortir), que li va tocar a Pau Bel i Roig, amb el número 3448. Felicitats, Pau!! També cal destacar l’aportació de 100 € de la Unió Musical Masdenverge que es van recaptar durant el dinar de Santa Cecilia amb un bingo. Tot plegat, a Masdenverge es van recaptar 1.200 € per a la Marató. Per acabar el dia contents, l’Associació de Jóvens va organitzar el sopar de Nadal aquell dia per a tots els socis, durant el qual vam parlar diversos temes como ara les festes nadalenques, els nous membres a la junta i activitats diverses. En total, vam reunir-nos un total de 52 jóvens amb ganes de xerrar i passar-nos-ho bé. Finalment, volem agrair la col•laboració i el suport de totes aquelles persones i entitats que han treballat en l’organització dels actes.

La regidoria de Serveis Socials de Masdenverge vol agrair la col•laboració de totes les persones que han aportat el seu granet d’arena en la recollida d’aliments per a Càritas i Creu Roja que s’ha dut a terme durant el mes de desembre. S’han superat totes les expectatives previstes. Per tant, encoratgem a seguir ajudant a millorar la vida de moltes persones que ara mateix estant passant per un mal moment.

Gràcies pel vostre suport!! Associació de Jóvens Font del Peu

Regidora de Serveis Socials

IV CURSA I CAMINADA POPULAR I II CANICRÒS DE MASDENVERGE La pluja, el vent i el fred no van poder amb la IV Cursa i Caminada Popular i el II Canicròs de Masdenverge que es van celebrar el passat 16 de novembre del 2012. Tot i que les previsions meteorològiques que donaven durant la setmana no eren gaire bones, els voluntaris i la comissió encarregada de la cursa van treballar amb il•lusió i amb molt d’ànim, com cada any. La difusió de la cursa arreu del territori va ser un èxit, ja que se’n van exhaurir totes les places. Este fet demostra que la nostra cursa cada any va guanyant en importància dins de les curses de les Terres de l’Ebre. El matí es va aixecar força ennuvolat i, tot el desig de molts que sortís el sol, el cel es va anar tapant i van començar a caure plugims suaus. A poc a poc arribaven els participants (o, podríem dir, els més valents) i amb molt d’ànim es preparaven per a la cursa. Finalment van sortir la meitat dels participants i el cel va donar una lleugera treva en el moment de la sortida, tot i que més tard va caure una bona ruixada. Per a fer la cursa tenim el suport incondicional de molts de voluntaris, fet que ens permet organitzar-la sense gaires complicacions. Ens referim a la gent que va fer tasques ben diverses: responsables de les inscripcions i dels controls, personal dedicat a cuinar, repartiment de samarretes i menjar, el locutor i el control d’arribada i accessos. Segons els participants, el resultat va ser molt positiu, ja que tant el recorregut com l’organització van ser tot un èxit, deixant en un segon terme el tema de la pluja. Estos resultats tan positius ens encoratgen a seguir treballant per la pròxima cursa. Per últim, volem donar gràcies a tots els participants i voluntaris. Fins a la cursa del 2013!!! Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Masdenverge

12

C.E.M.

GRAN SOMNI Volia intentar-ho. El gran repte que m'havia plantejat era fer la cursa de les roques d’Horta de Sant Joan. Un total de 25 km i 2.000 metres de desnivell positiu. Impressionant!! Dia 25 de novembre, 6.20 hores del matí, em toca el despertador i m’aixeco amb una energia fora del normal. M'esperava el gran repte de la cursa d’Horta de Sant Joan. Vaig quedar a les 6.45 hores del matí amb un grup de companys d'Amposta per a no marxar sol, ja que –tot i la meua insistència– els meus companys d'equip no van poder acompanyar-me. Les 8 del matí. Arribem a Horta. Fa bon dia per a fer una cursa: estava mig ennuvolat i no feia molt de fred. Recollim els dorsals i cap al cotxe a menjar alguna coseta i a posar-nos el "traje" de guerra. El neguit anava en augment i sense massa ganes de bromes, ja que per a mi esta cursa era un repte molt important. 8,45 del matí. Pugem als autocars que ens han de portar fins a la Franqueta per a iniciar la cursa. Escalfem una mica envoltats de molta gent –prop de 220 persones– i a les 9,30 hores es dóna el tret de sortida. La primera part de la cursa era de la part més dura, ja que havíem de pujar 550 m d’altura fins a la Franqueta i després fins als 1.200 m, on hi ha la Punta Blanca. El grup es va estirar de seguida i cadascú es va posar al seu lloc. Jo em trobava molt bé i vaig anar pujant a poc a poc: la pujada es va fer eterna... Al final de la pujada que hi havia un noi de l’organització que ens animava: havíem arribat a la cresta de la Punta Blanca, lloc on estava situat el primer avituallament. Havíem superat els primers 5 km. Una vegada has pujat, el més normal és baixar. Vaig pensar que era tota una sort haver de fer la baixada ja, però el que jo no sabia era que si la pujada tenia punts gairebé verticals, la baixada va ser brutal: molt tècnica, pedra solta molt vertical i molt difícil, complicada i amb risc de prendre mal i caure. Tot i això, ho vaig anar superant i amb molta paciència vaig arribar al lloc més planet, on vaig poder anar estirant i augmentant la velocitat de baixada pels senders i boscos, amb unes vistes i uns paisatges espectaculars. Vam passar pel Mas de Corretja fins al punt quilomètric 9,50, lloc on es troba el monument al guarda. Ja havia arribat al segon avituallament i punt de control. Després de beure una mica d'aigua i menjar una miqueta, vam iniciar la segona pujada forta de la cursa. Encara no havia arribat ni a la meitat de la cursa i les forces començaven a fallar. La pujada per la senda de les Fanecades i pel mig del bosc era realment espectacular. Esta era una de les raons per les quals vaig animar-me a fer la cursa, amb unes vistes realment magnífiques. Els quilòmetres anaven passant i cada vegada la pujada es feia més pesada fins que vam arribar al quilòmetre 12,50. Havíem arribat a la Punta dels Cucons, control de pas i avituallament, descans. Havíem de menjar alguna cosa, però a mi no m’entrava res: tenia l'estómac tancat. Finalment, a l’avituallament, m’hi vaig estar més estona del que és habitual per a mirar de recuperar forces. Iniciem el descens per la senda que ens portarà pel mig del bosc, travessant riuets i barrancs plens d'aigua per les pluges caigudes dies abans. Estava ple d'encant! El grup ja s'havia estirat tant que hi havia vegades que corria sol, al cap d'una

estona jo passava algun corredor i a l’inrevés també, em passaven i jo només podia mirar-los amb una enveja sana. Els quilòmetres anaven passant i jo ja notava els símptomes de cansament acusat, la falta d'entrenament, però mantenia viva la il•lusió d’acabar la carrera. Vam arribar a la pista de les Roques de Benet, punt quilomètric 15, quart punt d’avituallament i control de pas. La baixada encara no s’havia acabat i vaig intentar menjar alguna cosa i recuperar-me. Continuo la baixada i faig l'atac de la tercera pujada forta de la cursa fins a la Punta de l'Oronal, al quilòmetre 18. Aquí ja vaig pinxar, les forces m’havien desaparegut i em costava molt avançar. Vaig coronar la punta i vam baixar pel Salt de Farrasó fins a la pista de Tàpia, al punt quilomètric 20, on hi havia el quint avituallament. Estava extenuat, m'havien passat coses que no m'havien passat mai, no tenia forces, estava al punt del desmai, no tenia la vista clara, veia borrós i vaig espantar-me molt. Vaig decidir abandonar, en un dels disgustos més grans que m'havien passat durant totes les curses que havia fet, però ho havia de fer i no posar en perill la meua salut. Els nois del control de pas de seguida van portar-me fins al poble d’Horta. Tan sols quedaven 5 quilòmetres per al final. Quina llàstima!!! Vaig dutxar-me i vaig recuperar les forces ràpidament en beure una miqueta i menjar. Vull felicitar els organitzadors de la cursa i els companys del Desakato Tim d'Amposta per la companyia i els ànims que van donar-me. Un altra vegada fent una guinyada a l'esport, us saluda el veterà de l’equip. PD: l’any que ve tornaré a intentar-ho, segur!!! Visu Garcia Guiu Equip Trail Masdenverge

C.E.M. ULLDECONA, UNA CURSA CULTURAL Dia 27 de octubre. Al matí següent tenia previst, juntament amb el Xavi, participar en la V Cursa de Muntanya de Ulldecona... Em feia molta il•lusió! El dissabte va començar a fer un vent fora del normal que fins i tot va fer mal als cultius i als arbres del nostre terme. Vaig començar a dubtar si podríem anar-hi. Diumenge dia 28, 6.45 h del matí. El vent havia minvat molt. El Xavi em va picar per a dir-me que no podria anar a Ulldecona per forces majors... Vaig quedar-me sense saber què fer: hi vaig o no hi vaig. Finalment, vaig fer un cop de cap i vaig enfilar direcció a Ulldecona. Les 8 del matí. Moltíssima gent i molt de fred. De vent, ja gairebé no en feia. Vaig anar a recollir el dorsal i en aquell moment –com que anava tot sol– vaig decidir fer la marxa de 18 km en lloc de la cursa. A les 9.15 h van donar el tret de sortida, amb 234 participants. Feia un sol esplendorós i molt de fred; una combinació ideal. Als primer metres vam sortir de Ulldecona direcció al castell, ens van fer passar pel mig del castell –no hi havia estat mai, i crec que realment es per anar a visitar-lo–, i després de baixar-ne van dirigir-nos cap a la serra de les Bruixes, direcció Godall. Es tractava d’una pujada no molt pronunciada, però llarga. Em trobava molt bé i vaig seguir al meu ritme: primer avituallament, una miqueta d'aigua i endavant. Van anar passant els quilòmetres i jo al meu ritme. El grup es va estirar molt i només anàvem un grupet de tres quan vam arribar a l’altre punt de interès de la cursa: la finca de les oliveres mil•lenàries. Realment em va sorprendre vore aquells arbres enormes i amb tanta història. Quan vam arribar al quilòmetre 11 va començar la pujada més pronunciada fins arribar a les antenes que hi ha a dalt de tot del massís, amb una vista espectacular. Una volta dalt de tot, l’últim avituallament i baixada llarga fins al poble d’Ulldecona.

CURSA FARELL

DE

MUNTANYA

DEL

A diferència d’altres cròniques, esta no comença amb la cursa del diumenge, sinó que ho fa dissabte a la tarda, ja que en este cas la cursa era una excusa per a trobar-nos una bona colla del trail fora de Masdenverge. Ens trobem al Passeig de Gràcia de Barcelona, amb una tarda fresqueta (per no dir gelada) i un ambient ideal per a visitar la fira de Santa Llúcia. Fira amunt, fira avall i en un tres i no res ja estàvem tots gelats com a cucs i amb moltes ganes que arribés l’hora de sopar per a entrar en calor. El camí cap al restaurant es va fer molt amè gracies al gran partit del Barça que (qui més qui menys) tothom escoltava per la ràdio, amb la sort que fins i tot vam poder vore un gol tot just quan passàvem per davant d’un bar. El restaurant recomanat per la Noèlia (la nostra especialista en les barcelones) era perfecte i vam poder gaudir d’un bon sopar per a carregar-nos al màxim d’energia per al dia següent. Amb la panxa plena, a descansar: uns quants a Barcelona i els altres cap a Terrassa.

13

Ja estic entrant al poble, continuem els tres que havíem fet gairebé la meitat de la cursa junts. L’últim esforç, un breu esprint i, per fi, l'arribada. Vaig acabar extenuat, molt cansat, tot i que m’havia trobat molt bé durant tota la cursa. El cronòmetre es va aturar en 1 hora, 46 minuts i 26 segons. Em vaig quedar sorprès del temps que havia fet; ara ja entenc quan les sensacions són bones i et trobes bé o no. Vull dedicar esta cursa i el meu esforç a la meua família per la paciència que tenen i als meus amics Xavi (que no va poder vindre) i Lluc per la il•lusió que m'han transmès per este esport i per les curses de muntanya (tot i ser de sucre). Com sempre, fent una guinyada a l'esport, us saluda el veterà de l’equip. Visu Garcia Guiu Equip Trail Masdenverge

Diumenge al matí ens trobem els corredors i les dos acompanyants de luxe a Caldes de Montbui. El matí és molt fred, ha caigut una bona gelada i tot està ben blanc. Ben abrigats fem una mica d’escalfament i quatre estiraments,,,, i ens plantem a la línea de sortida amb 900 corredors més (gairebé com si hi fos tota la població de Masdenverge). Déu n’hi do!. Tret de sortida, ens desitgem sort, ens acomiadem i cadascú empren l’aventura al seu ritme. Els primers quatre quilòmetres transcorren per l’interior del poble i per l’asfalt. El ritme és ràpid, ja que hi ha molta gent asfaltera. Tot seguit entrem en una pista amb una pujada continuada durant uns quants quilometres i el ritme de cursa afluixa. Atesa l’amplada del camí és fàcil avançar corredors, així com que d’altres t’avancen a tu. En estes curses tant multitudinàries sempre es troben a faltar aquells quilòmetres de solitud, “perdut” per qualsevol paratge dels Ports, de la serra del Montsià... perquè contínuament estàs envoltat per uns 5 o 10 corredors. Després d’uns quants quilometres pujant i baixant en tot moment, ens plantem al quilòmetre 10. Tot seguit, unes fortes i rapidíssimes rampes de baixada durant dos quilometres ens portan una altra vegada a prop del poble. Abans de sortir

14

C.E.M.

ja ens havien advertit que havien variat una mica el

Un altre dia fent-li una guinyada a l’esport, esta volta fora de les Terres de l’Ebre.

sionista Refalgarí de la Sénia, la UE la Foradada de la Ràpita, el Club Esportiu Montaspre de Bitem i el Centre Excursionista Azimut de l’Ametlla de Mar. La veritat és que ni de bon tros pensàvem que faríem la faena que vam fer... Motoserres, desbrossadores, tisores, dalles, rasclets i altres trastos... van ser les eines d’un esquadró de neteja molt ben compenetrat. De fet, vam netejar gairebé tota la llera dreta del riuet de la Foia fins a arribar a prop de l’antiga carretera de Masdenverge que va fins a Godall. Això permet que ara sigue possible passejar tant per la banda esquerra com per la dreta de la Foia. Fent una altra guinyada, però en este cas per a promoure l’esport, ens faria molt de goig que tothom qui en tingue ganes pugue gaudir d’esta magnífica i espectacular zona de Masdenverge. Amb bones maneres i tenint cura de la natura i del medi ambient mantindrem este indret net per molts anys. Gràcies i fins a la pròxima! Salut i cames!!

Àngel Andrés Equip Trail Masdenverge

Xavi Ocaña Club Centre Exc.Masdenverge CCEM

recorregut i l’havien allargat uns 800 m; al final van sortir dos quilometres de més, bona part dels quals transcorrien per un barranc molt pedregós que es va fer dur. Sort que ja es podien escoltar els ànims de tota la gent que s’esperava a meta i això ajudava. Entrada a meta, on ja m’esperaven el Lluc, el Xavi i l’Edu (els tres estan com a bous) i, seguidament, entrava la nostra supercrack, la Noèlia. Quatre estiraments mentre comentàvem les diverses vivències de la cursa i a dinar, que la gana ja estava feta. Classificacions Lluc Barberà Arasa 01.06.55 Xavier Ocaña Amaré 01.06.55 Eduard Caballero Padilla 01.07.31 Àngel Andre Castellano 01.16.19 Noelia Barbera Arasa 01.18.23

NETEJA DE SENDERS A LA FOIA El pasat 16 de desembre, el Club Centre Excursionista Masdenverge va celebrar a Masdenverge la neteja de senders programada per la V Vegueria de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Com tots els anys, una entitat excursionista de la regió V de la FEEC és l’encarregada de netejar, obrir, rehabilitar un sender o similar... Enguany va tocar-li a la nostra entitat fer esta tasca. És per això que, buscant i rebuscant algun indret del nostre terme per a rehabilitar, vam pensar que (tot i que ja està molt ben cuidat i que, de tant en tant, l’ajuntament hi fa neteja) ens faria goig ampliar la zona de passeig de les basses de l’àrea de lleure de la Foia. I així ho vam fer uns quants membres de la junta i membres d’altres entitats com ara el Centre Excur-

Les aventures d’en Josep

15

EL NOTICIARI ENTRETINGUT (1)

Marc amb atenció.

Hola amics, sóc jo una nova vegada. Avui voreu noves aventures extraordinàries i divertides.

En sundemà, a l’escola… -Ei, nois, que us apareix si el treball es diu Desperta amb les notícies? I els vam ensenyar com ho podríem fer.

Bé, tot va començar així. Un bon dia, a classe de català, la mestra va dir-nos que havíem de fer un programa. Tots creiem que la mestra s’havia equivocat, però no! Tot té una explicació. Era perquè, del tema que ens tocava, va manarnos els cinc exercicis de la pagina 48. Un d’ells era fer un programa en el qual havien de sortir els cinc apartats principals de les noticies: nacionals, internacionals, culturals, esports i, com no podia ser de cap altra manera, el temps. -Que guai, ens ha tocat fer-ho en grup! -va dir en Josep. -Natros podem ser sis en un mateix grup, mestra? -Si feu la faena que vos toca, sí. -Viscaaaaa! -vam dir tots a una. El grupet que vam fer van ser: Ferran, Valentí, Marc, Jaume, Joan i jo. Els altres van anar en grups diferents. A l’hora del pati vaig proposar-los de quedar per a fer el treball, però a tots no els venia bé. En Marc no tenia res a fer i vam quedar per a fer un breu esquema i organitzarnos. A la tarda va vindre el Marc a casa i va topar a la porta. -Sóc el Marc. Puc passar? -Sí, sí, endavant. -Hola, Marc. -Hola, Josep. Com estàs? -Va, comencem. Fem el noticiari, no? -Podríem fer que un parle i digue la notícia i entremig que sone música -va comentar tot entusiasmat en Marc. -Ei, Marc, veig que t’agraden les notícies i protagonitzarles!!! jajajajaja. -Sí, m’agraden molt. Ja saps que el meu somni és treballar en un canal de notícies… -Mira, el programa es podria Desperta amb les notícies -vaig dir-li tallant la conversa (perquè ja tornava a enrotllar-se). -M’agrada molt, és una molt bona idea -va contestar el

A l’hora de català la mestra va dir: -Bé, xiquets, anem a començar la classe amb el noticiari. Primer grup, per favor. La veritat és que ho van fer molt bé, i la mestra va continuar: -Segon grup, per favor! Aquell grup ho va fer millor i tot. Ara ja ens tocava a natros i la mestra va procedir a dir: -el grup següent, per favor. Vam fer el nostre noticiari i mentre l’estàvem explicant hi havia un productor d’un canal de notícies a fora parlant amb la directora del col•legi i ho va sentir tot. -Estos xiquets ne saben molt, de fer notícies -va dir el productor a la directora. -Sí, són molt espavilats -va contestar la directora. A l’hora del pati tots anàvem explicant les notícies que havíem fet cada grup i quan just explicàvem el nostre noticiari, el productor va passar per allí, i va dir: -Pareu, nois!!!!!!! Ho feu molt bé vatros això del noticiari. Abans vos he sentit i m’ha agradat molt. Voleu actuar al meu programa de la tele? Natros vam fer una rotllana per a pensar-ho. -Però, què ens donaràs com a recompensa? -vam dir amb cara de desafiament. -Encara no han fet la festa dels Súpers? -va dir ell una mica nerviós. -Encara no! -vam exclamar tots junts. -Ja sé quin serà el premi!-va dir Josep -Us donaré una entrada a cadascú. Llavors tots vam exclamar: -béééééééééé! -En este cas, així ho farem -va dir el productor. Li diré a la directora de les notícies si el dia 24 d’octubre li va be que feu el noticiari. -D’acord. Continuarà > > > Jordi Ferreres

Nadal 2012

16

BETLEM AL CENTRE DE MASDENVERGE “Som a Betlem, a Judea…” Un any més els carrers del centre de Masdenverge s’han convertit en Betlem per a recrear el pessebre vivent, organitzat per l’Associació de Mares i Pares (AMPA). Els xiquets i xiquetes de l’escola pública Rosa Gisbert s’han transformat en pastorets, pagesos, pescadors, llenyataires, terrissaires, moliners, ferrers i comerciants de tot tipus de productes. Els més grans, els de quint i sext, van representar els papers principals: els Reis Mags, els patges reials, Sant Josep i la Verge Maria, i també van tindre un nodrit destacament de romans. Tot per a recrear de la manera més fidedigna el naixement del nen Jesús. El pessebre es va celebrar el diumenge 16 de desembre, un cap de setmana abans de les festes nadalenques, i la veritat és que el temps va acompanyar, ja que ha sigut un dels anys que menys fred ha fet. No hi hagut gaires novetats respecte de les edicions anteriors. Este és el tercer any que se celebra al centre del poble, però potser un dels espais que mereix una menció especial enguany és l’hort dels pagesos, fet amb terra del Provado i amb plantes de veritat. L’altra novetat va ser el repartiment de berenar per a tots els participants. També hi va haver repartiment de xocolate calent, gentilesa del Club Patí Masdenverge. Des de l’AMPA volem agrair el suport de totes les persones que van col•laborar en el muntatge del pessebre, que enguany van ser moltes. I també a tots els que ens han ajudat d’alguna manera, deixant-nos material o animalets. També a la Coral Masdenverge -que va tornar a cantar- i a la Montse Parrot per tornar a posar veu al text del pessebre i també al nen Jesús.

Foto: Jordi Marsal

Foto: Jordi Marsal

L’AMPA

Foto: Jordi Marsal

Foto: Jordi Marsal

Foto: Jordi Marsal

Nadal 2012

Foto: Jordi Marsal

Foto: Jordi Marsal

BOLES DE LLANA, TORTUGUES AMB ESPELMES I ARBRES DE NADAL Manualitats nadalenques i inflables. Este és el còctel que tots els anys dóna vida al parc de Nadal que organitza l’Associació de Mares i Pares (AMPA) de l’escola pública Rosa Gisbert amb estreta col•laboració amb l’Ajuntament de Masdenverge. Enguany es va celebrar els dies 27, 28 i 29 de desembre. Els dos primers dies els xiquets van poder saltar als inflables i fer tallers tan diversos com un arbre de Nadal amb goma Eva, boles de llana per a penjar-les a l’arbre de casa, centres amb espelmes, una tortuga portaespelmes o un ninot de neu fet amb mitjons, per a citar-ne només uns exemples. La principal novetat d’enguany va ser la introducció d’un taller d’intercanvi de joguets usats, que va tindre força èxit. El dissabte, 29 al matí hi va haver un contacontes a càrrec de la Biblioteca i a la tarda la projecció de la pel•lícula Tiana y el sapo. A més a més, es van repartir mongetes i aigües cedides per l’Ajuntament a tots els xiquets assistents. L’AMPA

17

18

Escola Rosa Gisbert

EL RACÓ DE L’ESCOLA Passejant i passejant per les revistes, les mones, les vacances d’estiu, les classes, les fires, la faena, les eleccions, les avaluacions, els forestals, les sortides, l’enllumenat del poble, el festival i, finalment, el Nadal hem arribat al final d’enguany. Ha estat una passejada que ha d’anar acompanyada d’una reflexió i d’una il•lusió ―que esperem que no s’esvaisque― que no són res més que l’intent d’aconseguir allò que ara per ara sembla impossible: faena i més faena i espolsar-nos el color gris de la crisi. D’entrebancs i d’obstacles n’hem trobat, saltat i sortejat molts, però com que som un poble patidor, els acceptem expectants. Les llums nadalenques ens fan sentir contents i Nadal s’acosta amb un somriure que desitgem esperançador.... i tant de bo es produís el miracle: cap infant sense regal.

SORTIDA A LA GRANJA D’IZAN

Per a trencar, potser, este missatge hem de dir que hem continuat treballant. Hem visitat l’entorn del poble (on vam vore animalets i una casa de pagès) i també el Centre Masdenverge Actiu. I aquí en teniu una mostra-resum de tot el que us acabem de contar.

XERRADA DELS FORESTALS MAS DELS ROQUETS

Llar d’Infants

19

LA LLUM I LA MÀGIA DEL NADAL!! Com tots sabem, al desembre arriben les festes de Nadal. Per això, vam proposar als infants que durant estos dies observessen molt bé l’entorn: com canvien els arbres, quina roba ens posem, com es guarneixen els carrers i les cases... Vam explicar i conversar amb els infants sobre tots estos canvis i aspectes característics del Nadal i també de l’hivern. El projecte “Llum i màgia” engloba les festes de Nadal, el Caga tió, el Pare Noel i els Reis Mags. Són les festes dels infants per excel•lència, plenes de valors que donen continguts per a treballar contes, instruments musicals, la brillantor i lleugeresa de les boles de Nadal, els llums i els colors durant el dia i la nit... I entre nadales i panderetes vam fer la funció nadalenca al pavelló, Tot va quedar molt rebé!! Vam rebre per sorpresa el Pare Noel, tot carregat de caramels i regalets per a tots!! No ens oblidem de felicitar una tortugueta, l’Erik que ha fet un anyet! D’avui a molts anys!! I com no, volem donar les gràcies a totes les persones que van assistir a l’acte de la Llar d’infants, així com a totes aquelles que van ajudar-nos a passar una tarda rodona! Des de la Llar d’infants esperem que haguéssiu tingut unes bones vacances de Nadal i una bona entrada d’any 2013! Desirée Simó

Plaça Espanya núm. 3 43878 Masdenverge

Tel.977 718 728 977 719 188

20

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES

Els jubilats JUBILATS

I

Acabem l’any 2012 d’una manera molt similar als anteriors: tenim un any més, o algú dirà que un menys, perquè ja sabeu que tot és cert segons des del punt de vista que cadascú ho vulgue mirar. Hi ha una sèrie de socis que ens han deixat per defunció (que en pau descansen i tenen el nostre record), uns altres que per diversos motius han deixat de pertànyer a l’Associació i uns altres que se n’han fet socis. Esperem que l’Associació pugue tirar endavant, encara que cada vegada hi ha menys socis que es deixen vore per la Llar dels Jubilats i que participen de les activitats organitzades. Pareix que allò que hi fem no els deu interessar o bé no és prou atractiu per als seus interessos. Sobre la loteria de Nadal, hem de dir que no s’ha pogut vendre tota la que s’havia encarregat. Pot ser que la maleïda crisi també s’haja deixat notar. Com ja s’ha celebrat el sorteig abans de sortir el BIM, hem de dir que la sort en no ens ha estat gens favorable. Esperem que l’any que ve ens sigue positiva. També hem de dir que, finalment, hem pogut fer una sortida des de l’Associació, encara que algunes veus no han ajudat prou a animar els socis a apuntar-s’hi: “no era el lloc adient”, “ens gelarem de fred”, “era més bonic anar a l’Álamo”, “era molt car”… han estat alguns dels comentaris que s’han sentit per les botigues del poble i també al local de l’Associació. Fins i tot hi ha hagut alguna persona que pensava que en el preu “no entrava la despesa del dinar” i que, per això, no s’hi havia apuntat... tot i que en diversos establiments del poble hi havia un cartell amb els detalls de la sortida, dinar inclòs. La sortida que vam fer va ser la de prenadal i hem de dir que el grup que es va apuntar va poder xalar d’una excursió molt bonica, amb un dia fantàstic, una interessant jornada cultural a Morella i a la Font de la Salut (Traiguera), amb guies locals. A més, van poder assaborir un bon dinar al restaurant “El Prigo”, de Catí. Només vam ser 21 persones, però s’han fet tots els esforços perquè el viatge sortís al mateix preu que si hi haguessen anat 40. Hem de pensar que les visites culturals poden omplir tant com una distracció amb ball. Només ens queda afegir que, enguany, s’ha modificat el contingut dels lots de Nadal. Esperem que haja estat del grat de tots els nostres socis i sòcies (podran comprovar que és millor marca que en anys anteriors). Potser que el canvi no haja agradat tothom, però hem de clarificar que ho hem fet pensant en millorar el lot: no sempre plou a gust de tothom, com diu la dita. El que

hem d’aclarir per a algunes persones “malintencionades” és que tots els lots eren iguals, els de la sala gran i els que havia a l’oficina; per tant, abans de parlar s’ha de pensar què es diu pel carrer i qui hi ha al davant.

Ajuntament de Morella

Font de la salud Traiguera

Club de birles CLUB DE BIRLES MASDENVERGE El dia 11 de novembre es va celebrar la 6a Jornada del Campionat de la segona divisió de Catalunya (delegació Tarragona) al camp de birles de Masdenverge. Com es pot vore en estes fotografies, l’assistència de participants va ser prou nombrosa, tot i que no va passar el mateix amb l’assistència de públic per a vore el desenvolupament de les diferents tirades. Esperem que la pròxima tirada que es face al notre poble, hi vingue més gent.

21

RESULTATS Masdenverge Amposta E Masdenverge

11/11/12 (273/241) Godall D

(234/205)

25/11/12 (228/224) Masdenverge (267/267) 09/12/12 (253/260) La Sénia B

23/12/12 Godall Femení (278/272) Masdenverge

(232/254) (294/289)

Records d’antany

22

PENSAMENTS

Per Àngel Carles

El passat diumenge dia 16 de desembre, a Masdenverge vam viure una experiència molt bonica: la representació del pessebre. De fet, ha estat molt bona idea portar-ho al centre del poble. Abans, la representació es feia al barranc, un lloc molt especial per la vista del paisatge i, sobretot, natural. Però hi havia un però, el fred que hi feia. Tal com diu la dita “rectificar és de savis”, cosa que les persones que treballen de valent per a què tot acabe sortint bé han sabut fer. Ara, la ubicació del pessebre és la plaça del poble. A mi, personalment, el canvi va impressionar-me. En vore l’animació de les criatures i sobretot dels pares, molts em demanaven que em pareixia i si en faria un escrit. És clar que el faré, els responia. Us el mereixeu. De ben segur que d’any en any anireu millorant i que per a millorar necessiteu noves idees. Ja sé que els organitzadors en tenen moltes i bones, però a mi m’agradaria donar-vos-en una. Recordo que vaig plantar-me al mig de la plaça i el meu pensament va retrocedir gairebé seixanta-cinc anys enrere... o més anys. Quan jo era molt jovenet, a la plaça teníem establiments de tota mena. I ara veia dalt de cada porta un rètol amb els noms dels establiments de l’època. Començant des de la plaça de l’Església, tindríem: escoles antigues del Sindicat (de Toni lo Juez), forn de pa i telèfons al de la Pilar, al davant el cafè de Bulla (casa verda al costat de l’estanc de la Maite), la fusteria de l’oncle Chulo (Pastisseria Roser), l’abadia, la barberia del vell Rago (casa de la Isabel del Rago), la barberia de Joan lo Rago (casa Rosendo), al costat la carnisseria de la tia Cilda (casa enderrocada on vivia la Teresina la Moni), al davant el molí de son pare de Valentí Monfort als baixos, casa del Punchat (una gent del poble que que més tard van marxar a la Cava i que vivien en una casa enderrocada on hi havia part de les escoles velles on donava classes don Mariano, al racó de l’Ajuntament). Molts de vatros segur que ho recordeu! Continuem: estanc de la tia Carme (mare de Valentí Monfort), a dalt el cafè de l’oncle Valentí (son iaio de Valentí Monfort), forn de pa de Sans (forn de Màxim), al davant la taverna de la tia Teixidora (actual carnisseria de Santi), la botiga de queviures d’Alberto (entre la casa de Lluís de Xala i la Maria Cinta la Bulla), la taverna de l’oncle Chito (actual Catalunya Caixa), al davant mateix la taverna de la tia Mariana (actual casa de la Maria Cinta la Bulla), al costat el molí de Valentí Florins lo Juez, al costat la taverna de son fill Valentí, la casa de Segundino on sa mare, la tia Pepa la Bova hi tenia l’estanc i, com a punt d’arribada, la posada del Folo (casa de la tia Colassa) on els arrieros que portaven animals –cavalls, burros...- hi feien estada i, al

costat, hi havia un cafè i botiga de queviures a l’actual casa d’Alfredo de Quiquet. Escolteu-ho bé, en molt poc rogle teníem més de vint establiments de tota mena. Imagineu-vos-ho: els pastores (o bé la fira d’artesans) ben bé al centre del poble, tot recordant temps passats, dels pares i dels iaios, quan ells també disfrutaven de les tavernes i de les festes. Per a natros, la plaça sempre era el lloc d’esbarjo i anàvem volant d’aquí cap allà. La plaça era el lloc de trobada de nois i nois... Ull, sempre amb la picaresca que portàvem els jóvens -tant se val nois com noies-. Maleïda picardia! Mireu, la noia que volia fer una trobada amb algun noi mirava d’arrambar-se a les vores... i ell feia el mateix. D’esta manera, molt discrets quan ens creuàvem, ell li demanava: Què fas? I hi afegia: Com te trobes? Mira, saps què? T’acompanyo! I ella, sense donar-se’n vergonya deia: Xiques, mireu qui ha arribat! Va ser el nostre naixement. De veritat que val la pena recuperar el nostre barri vell. Allí arranca la veritable història del nostre poble. Aquella època era temps d’estraperlo, temps de gana gairebé tots els dies. Pels carrers del poble sempre teníem venedors de tot tipus de coses: gent que arreglava cossis i ribells, paraigües i foguerills, capadors de porquets... i els diumenges venien els venedors de porquets de la Sénia, esquiladors de cavalls, esmoladors i afiladors, compradors de bestiar i animals de corral... Estraperlistes, quincallers, venedors de mantes morellanes, gent que feia varietés i cinema a la plaça (de nom Caluri), venedors d’animals de tir, matxos i burros, gent que venia una màquina per a les cases que feia fideus. Moltes nits, al café de Rosquilles feien varietés i alguna cuixa miràvem. Pels quintos, al poble també venia el cantador Perot de la Ràpita. L’agutzil havia de fer pregons per tot el poble: si el ban era particular es feia pagar a dos pessetes. L’oncle Juan de Fanic (son pare de Paco i Juanito, en pau descanse) era l’agutzil; era un home molt recte, molt bona persona i honrat. Això sí, mai no refusava un traguet i alguna salsitxa. Si algú havia de matinar, posem per cas que s’havia d’aixecar a les tres de la matinada, deixava tres pedres a la porta i l’oncle Juan el cridava. I si de cas t’oblidaves de tancar la porta, en sundemà podies trobar la clau a casa d’ell. L’enllumenat del poble era molt pobre i trist, amb bombetes de 125 vats. Quan bufava el vent, ens quedàvem sense llum i havíem d’anar en busca de l’oncle Torrero perquè arreglés l’avaria. Era l’únic lampista que teníem al poble. En aquelles èpoques, tots els esdeveniments tenien lloc a la plaça, motiu pel qual cal recuperar-la, tal com fan molts pobles de la rodalia. Caldrà fer una mica de sacrifici, però convido tot el poble a ajudar-nos a recuperar tots els moments viscuts per tots natros i els nostres familiars ja desapareguts.

Records d’antany La foto que acompanya este escrit també és un altre sacrifici. M’explico: la gent necessitava un camp de futbol (el vell era al barranc, on avui hi ha la gravera del Provado) i els jóvens van anar a parlar amb l’alcalde, l’oncle Toni de Rafel, per a demanar-li un nou emplaçament per al camp de futbol. Després de moltes reunions, van acordar parlar amb Valentí lo Juez per a què els vengués la vinya i construir allí el camp. Valentí va acceptar el tracte i els jóvens es van posar a treballar, totes les nits i els dies festius. Avui, gràcies a aquella bona decisió que van prendre les autoritats de l’època (Mariano i el pròxim candidat a alcalde, Valentí) es va aconseguir adquirir els terrenys d’estes magnífiques instal•lacions i es va fer, també, la pavimentació dels carrers del poble. També cal donar les gràcies als nostres alcaldes: a Juan José lo Torrero, qui durant el seu mandat com a alcalde va dur a terme el projecte de construcció del pavelló i moltes coses més, sempre pidolant (ara aquí ara allà) els diners fins a aconseguir-los dels de més amunt i gràcies també a l’actual alcalde, Álvaro Gisbert, a qui hem d’agrair que, després d’una gran barrancada, s’aconseguís la magnífica pista de ball que tenim avui, amb un bonic complex esportiu... sense oblidar-nos del sacrifici de tots els masdenvergencs. La foto que surt en este BIM és de persones, també molt sacrificades, que no cobraven res. Són ampostins i masdenvergencs que, sense mai cobrar res, de vegades venien al matí a entrenar i a la tarda jugaven. És clar que els mitjans de transport eren les seus cames i les bicicletes. Per a tots ells, molts dels quals ja són morts (sobretot els jugadors ampostins), vull tindré un record molt especial. Sense oblidar-me, és clar, de tots els esportistes que han trepitjat el nostre camp. Tinc, però, un record molt especial per a una persona que fa poc ens va deixar, lo Carrasquet. Els de la foto són, començant per l’esquerra de dalt: Agustí de Marret (home de la Maria d’Agustí), Menio (d’Amposta), Quelos (d’Amposta), mon cosí Antonio de l’Anquelina, Paco el Chulo, Vicent del Mestre (l’impulsor de la majoria d’esports de Masdenverge i que culturalment va ajudar-nos i molt en la nostra formació com a persones, fill del mestre Don José), Paquet (d’Amposta, un goig de persona i molt alegre), Juanito el Carrasco o Carrasquet com era conegut pels pobles dels voltants, José de Royo (quan va jugar amb l’Amposta, en la seua època de jugador juvenil, va arribar a ser el número u dels millors golejadors de tot Catalunya), Mundo (d’Amposta), Bel (d’Amposta) i Tavio (d’Amposta). Al fons s’aprecien els màrgens que toquen al poble. A partir d’esta foto, dia a dia, sempre millorant (amb algun ensurt sobrevingut), aquí tenim este complex tan bonic que, de ben segur, els que vénen darrere algun dia ens donaran les gràcies a tots els masdenvergencs per este gran sacrifici.

23

Pel que fa a l’audició de l’Escola de Música, val a dir que hem estrenat local, al Centre Actiu, amb una acústica i una batuta molt bona, perquè qui ha carregat en bona part de la responsabilitat ha estat Jordi Martí, el nostre director de la banda. Esperem que cada any millorem en públic. I als nois que vulguen aprendre música, els demano als pares que els apunten a l’Escola de Música, tot un èxit si tenim en compte l’audició d’enguany. Des dels més menuts als més grans, amb els professors al capdavant, han fet una faena perfecta. Per acabar, abans que m’oblide, quin ensurt que van arrear-nos els maies. Per sort, s’ha demostrat que eren uns liantes i uns mentiders, perquè el món no s’ha acabat i encara continuem vius. Què us pensàveu?? A esta nova criatura nascuda fa molts pocs dies, una Mates-Barruñeta, encara li queda tot un món per endavant i de ben segur que amb una vida molt llarga. Felicitats als familiars.

EXCAVACIONS J.J. PANISELLO

C/ POU, 41 43878 MASDENVERGE TEL. : 977 718 808 MÒBIL: 615 393 585

24

De bona llei

LES TAXES JUDICIALS

taxes?

Què són les taxes judicials?

El passat 20 de novembre de 2012 es va aprovar una llei que regula determinades taxes en l’àmbit de l’administració de justícia, mitjançant la qual s’incorpora el pagament de taxes per a tots els ciutadans, tant persones jurídiques com físiques, en determinades circumstancies i jurisdiccions. Les taxes afecten tres dels cinc ordres jurisdiccionals: la jurisdicció civil, la social o laboral i la contenciosa-administrativa; en resten exemptes la penal i la militar. En concret, està afectat l'exercici dels actes processals següents: a) La interposició d’una demanda en tota mena de procediments declaratius i d'execució de títols executius extrajudicials en l'ordre jurisdiccional civil, la formulació de reconvenció i la petició inicial del procés monitori. b) La sol•licitud de concurs necessari i la demanda incidental en processos concursals. c) La interposició d’una demanda en l'ordre jurisdiccional contenciós-administratiu. d) La interposició de qualsevol recurs dins de les jurisdiccions afectades. e) L'oposició a l'execució de títols judicials. Queden exempts de l’abonament de taxes judicials els procediments següents: a) La interposició d’una demanda i la presentació d'ulteriors recursos en relació amb els processos de capacitat, filiació i menors, així com els processos matrimonials que versen exclusivament sobre guarda i custòdia de fills menors o sobre aliments reclamacions

Una taxa, per al legislador tributari, és un tribut, juntament amb els impostos i les contribucions especials, tal com estableix la Llei General Tributaria, requerint per a la seua creació, com en qualsevol altre tribut, una llei que la reguli. La seua definició legal és la següent: “Les taxes son aquells tributs que el seu fet imposable consisteix en la utilització privada o l’aprofitament especial del domini públic, la prestació de serveis o la realització d’activitats en règim de dret públic que es referisquen, afecte o beneficien de manera particular a l’obligat tributari, quan els serveis o activitats no siguen de sol•licitud o recepció voluntària per als obligats tributaris o no es presenten o realitzen per part del sector privat.” Per tant, es considera l’accés als jutjats i als tribunals com un supòsit de prestació de serveis de dret públic que afecten o beneficien l’obligat tributari. És a dir, per al legislador, qui acudeix a la justícia no és més que per a què li presten un servei públic per al seu benefici i per això se li ha de cobrar. De fet, les taxes judicials no són una novetat, sinó que l’any 2.002 ja van ser introduïdes per a les persones jurídiques, com ara les empreses, que les havien d’abonar per accedir a la jurisdicció civil i a la contenciosa–administrativa. Quines són les modificacions recents en relació amb les

De bona llei d’aliments en nom dels fills menors. b) La interposició d’una demanda i la presentació d'ulteriors recursos quan es tracte dels procediments especialment establerts per a la protecció dels drets fonamentals i llibertats públiques, així com contra l'actuació de l'administració electoral. c) La sol•licitud de concurs voluntari per part del deutor. d) La interposició de recurs contenciós-administratiu per afuncionaris públics en defensa dels seus drets estatutaris. i) La presentació de petició inicial del procediment monitori i la demanda de judici verbal en reclamació de quantitat quan la quantia de les mateixes no supere els dos mil euros. f ) La interposició de recursos contenciós-administratius quan es recorre en casos de silenci administratiu negatiu o inactivitat de l'Administració. Des d’un punt de vista subjectiu també hi ha tota una sèrie de persones i organismes que estan exempts d’abonar les taxes judicials en tots el procediments. Es tracta de les persones a les quals se'ls haja reconegut el dret a l'assistència jurídica gratuïta, el Ministeri Fiscal, l'Administració General de l'Estat, les de les comunitats autònomes, les entitats locals i els organismes públics dependents de totes elles i les Corts Generals i les assemblees legislatives de les comunitats autònomes. Finalment, en l'ordre social o laboral els treballadors tindran una exempció del 60% en la quantia de la taxa que els correspongue per la interposició dels recursos de suplicació i cassació. Quin és l’ import i quan he de pagar la taxa judicial? En línies generals, en la jurisdicció civil i en la contenciosa-administrativa es paga des del principi; és a dir, des del moment en què s'interposa l'escrit de demanda es formula l'escrit de reconvenció, se sol•licita la declaració del concurs o s'interposa el recurs contenciós-administratiu, per a posar-ne alguns exemples. En canvi, en la jurisdicció social és diferent, ja que tan sols s'abona la taxa quan s'interposa el recurs de suplicació o de cassació, i el treballador o l’autònom només haurà de pagar un 40% de la taxa. Pel que fa als imports de les taxes judicials, en els procediments de la jurisdicció civil poden oscil•lar entre els

FAMIFER METAL·LIQUES SL c/ Afores s/n Tel. / Fax: 977 717 005 43878 Masdenverge

25

100 i 300 euros en les demandes que inicien un procediment i entre 800 i 1.200 euros en la interposició d’algun del diversos recursos. En la jurisdicció contenciosa–administrativa la taxa per a iniciar un procediment por variar dels 200 als 350 euros i la dels recursos entre 800 i 1.200 euros en funció del recurs que s’interpose. Quant a les taxes per a interposar un recurs en la jurisdicció social o laboral, l’import oscil•la entre els 500 i els 750 euros. A part d’esta quantitat fixa, s’estableix un gravamen en funció de la quantia del procediment que pot variar del 0,25 al 0,5% de la base imposable en funció de la quantitat reclamada o l’import pel qual es valora el procediment. Avantatges i inconvenients Amb la imposició de les taxes judicials es pretén aconseguir, en primer lloc, que no s’abuse del dret a acudir als jutjats i tribunals per parts del ciutadans. I, en segon lloc, la recaptació econòmica que comporta ingressos que, teòricament, es destinaran a sufragar part del cost de la justícia. Per contra, la imposició d’estes taxes judicials no té perquè evitar el teòric abús a l’accés a la justícia ja que els ciutadans, en la seva immensa majoria, quan acudeixen als tribunals normalment no ho fan per gust o caprici. En general, els ciutadans que es decideixen a posar un plet estan convençuts que tenen dret a obtenir el que demanen o, com a mínim, creuen que és probable que tenen dret al qual sol•liciten. Probablement, l’obligació d’abonar les taxes comporte un augment de les sol•licituds del dret a l’assistència jurídica gratuïta perquè els ciutadans que es beneficien d’este dret estan exempts d’abonar les taxes judicials. Finalment, estes taxes també comportaran que la justícia no estigue a l’abast de tothom, impedint-ne l’accés a un gran nombre de ciutadans. Això comporta, des de el meu punt de vista, una vulneració de la tutela judicial efectiva reconeguda en l’article 24 de la Constitució, on s’estableix que “totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l'exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, pugue produir-se indefensió”.

Barbacoes - Tubs - Xemeneies Colzes - Fumerals - Aspiracións Galvanitzats - Inoxidables Material construcció - Granja

Club de futbol

26

TANCAMENT D’ANY AMB BONA NOTA Excel•lent temporada la que estan protagonitzant els alevins del club, de la mà de Manolo Borrego, ja que en estos moments es troben en la tercera posició de la classificació general. Més enllà, però, de la classificació, cal destacar el bon futbol practicat pels alevins, amb grans actuacions tant a nivell defensiu com ofensiu. D’entrada, val a dir que –dels quinze equips del campionat- són el quart equip menys golejat amb 28 gols (19 n’ha encaixat la Rapitenca) i el tercer més golejador amb 68 gols (72 n’ha fet el Santa Bàrbara). Això ens dóna una mitjana de més de cinc gols a favor i dos en contra per partit.

Golejadors alevins Axel Panisello Dídac Tena Izan Arribas Èric Borrego Kevin Troncho Aitor Cardona Josep Mora Noemí González Jordi Ferreres

28 12 12 7 3 2 1 1 1

Des de l’últim BIM, els alevins han jugat un total de cinc partits: quatre a casa i un a fora. Dels quatre partits de casa, n’han guanyat tres (8 a 0 contra l’Ametlla de Mar; 13 a 3, Campredó i 4 a 1, Perelló) i n’han perdut un (2 a 5 contra la Sénia); el de fora, el derbi contra el Santa Bàrbara, també el van perdre per un ajustat 6 a 4. A tan sols dos partits per a què acabe la primera volta (al camp del Roquetenc i a casa contra el Remolins-Bitem), l’equip s’ha refermat en la part alta de la classificació, amb opcions per a lluitar pel campionat d’hivern. Esperem que el 19 de gener, últim partit de la primera volta davant del Remolins-Bítem, puguem comptar amb tot el vostre suport al Camp Pou Nou, a les 10.30 h.

Malauradament, l’equip femení continua amb la seua mala ratxa de partits perduts, tot i que continua treballant per estar dins de la competició i donar guerra durant la segona volta. Val a dir, però, que en alguns partits han tingut mala sort; han estat partits molt igualats que s’han empatat o perdut en l’últim moment. Des de l’últim BIM, en total han guanyat un partit, n’han empatat dos i n’han perdut quatre. 28-10-2012 Masdenverge – Aldeana: 2- 4 04-11-2012 Alcanar – Masdenverge: 0-3 10-11-2012 Masdenverge – Olímpic Mora d’Ebre: 2-2

Club de futbol 24-11-2012 01-12-2012 15-12-2012 23-12-2012

Masdenverge – Santa Bàrbara: 1-2 Gandesa – Masdenverge: 4-1 Masdenverge – La Cava: 1-13 Ginestar – Masdenverge: 3-3

En estos moments, l’equip es troba en la dotzena posició de la classificació general d’un total de 14 equips que hi ha a la competició Femení 7 Terres de L’Ebre. Golejadores femení Tània López Maria Bel Andrea Temprado Yasmina López Estefania Curto Miriam Jornet

8 4 3 1 1 1

Animem a tothom que vulgue donar un cop de mà a les noies, que vingue als partits de casa els dissabtes a les 12 al Camp Pou Nou de Masdenverge. De ben segur que

27

el suport del públic els aportarà un punt de confiança, de vegades per clau per a decantar la balança d’un costat o de l’altre. Finalment, volem explicar-vos que el dia 22 de desembre vam fer un dinar de germanor entre tots els integrants del C. F. Masdenverge: jugadors, jugadores, entrenadors i col•laboradors. De fet, es tractava d’un dinar que reflectia el bon ambient que existeix en l’actualitat al Club. Havent dinat, es va fer el sorteig d’una samarreta del FC Barcelona signada per tots els integrants de la primera plantilla. El número premiat va ser el 8.376 i en va resultar guanyador Biel Curto Caballé (fill de l’Amparo). Des d’aquí volem donar les gràcies a totes aquelles persones que han col•laborat i col•laboren amb el Club, bé sigue a través dels diversos sortejos que organitzem, als espònsors (Finques Farnós i Bar Sport) i als seguidors que sempre que poden ens acompanyen i animen en cada partit. Club de Futbol Masdenverge

Foto de tots/es els/les integrants de la plantilla del C.F. Masdenverge

28

Club d’escacs

ELS XIQUETS I ELS ESCACS Font: Hospital Universitari de València

Cada vegada s'està aprofundint més en este tema, sobretot per part del nostre periodista més excel•lent, Leontxo García. I és que els escacs no tan sols són un esport que comporta moltes hores de diversió, sinó que també pot ser una activitat que serveix per a desenvolupar la ment i, fins i tot, per a millorar la nostra salut a llarg termini. Comencem per un tema important: el que pot arribar a aportar els escacs en la infància. Els escacs poden ser una eina eficaç per a ajudar en la formació d'un xiquet. De fet, qualsevol activitat que obligue a exercitar la nostra ment sempre resultarà positiva. El cervell d'un xiquet absorbeix més quantitat d'informació i ho fa d'una manera més natural que el d'una persona d'edat més avançada. Per això, tot el que s'aprengue en edats primerenques quedarà imprès en la nostra memòria de manera més indeleble. Els escacs exigeixen una gran concentració, motiu pel qual el nostre cervell es veu sotmès a una gran activitat, just la base dels beneficis que reporta. És com si obliguéssem el nostre cervell a fer exercici, de manera que aconseguirem mantindre’l en plena forma. Podem dir que els escacs són la gimnàstica de la nostra ment. Però el xiquet no es vorà només recompensat pel que fa a la seua salut, els escacs també l'ajudaran en diversos aspectes que afavoriran el seu rendiment escolar i el desenvolupament de la seua ment. El primer que crida l'atenció és el canvi en la seua forma de comportar-se: aprenen a respectar el rival i es comporten d'una manera més tranquil•la i reflexiva... Tot això es pot comprovar a les poques setmanes de començar qualsevol curs: el xiquet, en la majoria dels casos, canvia la seua actitud excessivament nerviosa i revoltosa per una altra de més assossegada i de major respecte cap als que l'envolten. També podem parlar de millores en la capacitat de concentració: aprendran a planificar (ja que en les seues partides hauran de pensar plans de joc), adquiriran precisió a l'hora de fer tasques, aprendran a gestionar el seu temps de manera més efectiva o milloraran el seu nivell d'atenció, el seu pensament lògic i la seua capacitat de càlcul... Massa virtuts per a passar-les per alt. Gràcies als escacs, la nostra ment es mantindrà àgil i ho farà durant tota la nostra vida. Però això no és simple xerrameca. Fa algunes setmanes s'han fet públics els resultats d'una investigació relacionada amb els escacs i la ment, desenvolupada a l'Hospital Universitari de València. En total, hi van participar 120 persones, d’entre 57 i 87 anys, dividides en dos grups de 60. Als integrants del primer grup se’ls va ser impartit un curs d'escacs durant un any. Els del segon van fer, durant el mateix any, altres activitats que exigien poc desgast mental. Els resultats van ser clars: mentre que el segon grup no

va experimentar cap millora en el seu rendiment cerebral, el 65% dels integrants del primer grup van tindre resultats positius, alguns d'ells veritablement espectaculars. La doctora responsable de la investigació va comentar els resultats de la manera següent: "Van millorar les seues funcions sobre visió espacial i la seua rapidesa mental i, en general, eren menys lents a l'hora de processar la informació que rebien". Com és lògic, totes estes millores es poden aplicar a moltes activitats quotidianes i millorar-ne la qualitat. A més, les persones que van fer el curs van reconèixer sentir-se més autònomes i menys dependents de terceres persones (com ara els seus fills o cuidadors). Tampoc cal perdre de vista que els escacs són una activitat divertida, que es pot jugar en qualsevol lloc i que ens reportarà hores d'entreteniment. No cal pensar que tothom que jugue a escacs s’hi ha de dedicar professionalment. Els escacs són un joc mil•lenari que es pot viure de maneres molt diverses: com a simple aficionat, com a jugador de club, com a jugador amateur o com a professional. A més, els escacs són l'esport que millor s'ha adaptat a les noves tecnologies, des del desenvolupament de programes de joc a la presència massiva a Internet a través de milers de pàgines. De fet, qui vulgue pot jugar-hi des de casa, en qualsevol dels múltiples servidors de joc, contra rivals de qualsevol racó del planeta. També seria bo acabar amb el mite que és un joc per a persones molt intel•ligents. Amb la pràctica, qualsevol persona pot arribar a un bon nivell i segur que això comportarà certes millores a nivell de rendiment cerebral. Així que no us deixeu enganyar: tothom qui vulgue es pot acostar als escacs i gaudir-ne. Bé, tothom no, perquè si ens guiem per esta radiografia Homer Simpson ho tindria magre. En definitiva, pares i mares, animeu-vos i plantegeu-vos seriosament que els vostres fills juguen a escacs. No tan sols disposaran d'una activitat divertida en què invertir les seues hores de lleure, sinó que n’obtindran beneficis importants ―principalment mentals― que els serviran per a la resta de la seua vida. A més a més, podran competir amb altres xiquets, fer nous amics i millorar la seua capacitat per a relacionar-se positivament amb altres persones.

Club d’escacs CLUB ESCACS MASDENVERGE ACTIVITATS OCT./NOV./DES. 2012 L’últim trimestre de l’any 2012 ha estat molt interessant quant a les activitats de la gent del club. Durant estos tres mesos, quinze jugadors del club han participat en el provincial absolut, un dels clubs amb major participació en este bon torneig que organitza la delegació d'escacs de Tarragona. En el grup A, el jugador del club Joan Buch va aconseguir el subcampionat (d'entre més de 80 jugadors). En el grup B, la jove Inés Garcia va aconseguir el segon lloc, empatada a punts amb el 1r classificat; Sergi Mascarell va ser 5t d'un total de 89 jugadors inscrits. Com en altres ocasions, seguim aspirant a tot i no ens fa temor estar entre els millors de la província. Molts altres han fet també un molt bon paper i han millorat molt el seu rànquing FIDE. El passat mes de novembre van començar novament els CAMPIONATS D'EDATS/JOCS ESCOLARS TERRITORIALS. Les dos primeres jornades s'han dis-

putat a Batea i a Mora d'Ebre. Tenim un total de vint-i-tres jugadors inscrits, xiquets i xiquetes d’entre 6 i 17 anys, en les seues respectives categories.

A hores d'ara, i un cop jugades les quatre primeres rondes, els jugadors del nostre club ocupen les primeres posicions en gairebé totes les categories: anem primers en categoria masculina i femenina en Sub-10, Sub-12 i Sub-14. Per descomptat que encara no podem ni hem de cantar victòria; hem d’anar pas a pas, de mica en mica, però val a dir que de moment s'estan fent les coses bé i tenim totes les esperances fins a l’última jornada que s’ha de celebrar a Sant Carles de la Ràpita. Esperem que molts jugadors del club puguen classificar-se per a les finals de Catalunya de la pròxima Setmana Santa. De fet, es tracta d’un bon premi que anima els jugadors a donar el millor d'ells mateixos. En les categories Sub-16 i Sub-18, els més grans, també hi ha moltes possibilitats, tot i que no començaran fins al mes de febrer. CLASSES D'ESCACS. Com sempre, tots els dissabtes

a la tarda, de 5.30 a 8 hores, fem classes al club d'escacs, al Casal del carrer Montsià, 15. Tenim monitors qualificats que són la base formativa del club, amb tres titulats amb el nivell I de Tècnic de l'Esport, un mestre base Feda i un àrbitre català d'escacs. En l’actualitat, s'estan introduint millores importants de manera constant a les classes per a no perdre punt i estar sempre ben situats. Fa poc, s’hi han incorporat classes d'alt nivell amb un mestre internacional per al grup més avançat. Amb total probabilitat, mensualment s'organitzarà una classe extraordinària de dos hores per a jóvens valors, amb un pla d'estudi a dos anys vista, amb la introducció de diversos seminaris. També es participa de manera molt activa

29

en les classes que organitza trimestralment la delegació d'escacs per als jóvens seleccionats que despunten de la província. El mestre d'escacs, monitor català i tècnic de l'esport, Robert Roiget, ha estat designat per la Federació Catalana d'Escacs com a monitor d'escacs base del grup d'entrenament de les Terres de l'Ebre. També s’hi ha incorporat una nova monitora, molt adient per als xiquets de 6, 7 i 8 anys, els més jovenets. Ens plantegem fer una escola d'escacs per a adults, possiblement per als mesos d'estiu, quan la càrrega de classes disminueix. Això sí, el nostre lema APRENDRE i DIVERTIR-SE JUGANT ALS ESCACS continua més viu que mai. Us ANIMEM A FORMAR PART DE LA GRAN FAMÍLIA DELS ESCACS! CAMPIONAT D'EQUIPS. Ja el tenim novament aquí.

En tres setmanes començarem el Campionat de Catalunya per equips. A vore si tenim una mica de sort i hem de fer desplaçaments no massa llargs arreu de Catalunya. Tenim tres equips en total: un a segona catalana, l'altre a primera provincial i l'últim a segona provincial. Durant els mesos de febrer i març no pararem ni un moment per a poder disputar la lliga catalana. Esperem tindre sort i poder fer un bon paper com en els últims anys. II OBERT INTERNACIONAL DE MASDENVERGE.

Estem treballant i ja tenim pràcticament ultimats els detalls per a l’organització del II Obert d'Escacs de Masdenverge. Esta volta, molt millor organitzat, procurant no caure en els mateixos errors de la primera edició. S'ha creat un bon grup de treball i s'ha estudiat tot molt millor. Hem canviat les dates perquè sigue més fàcil i més atractiu per a tothom. Esperem poder tirar-ho endavant i que la gent -principalment del nostre entorn- pugue gaudir d'un bon torneig d'escacs. Els nostres aficionats també tenen tot el dret de poder passar-s’ho bé amb el joc dels escacs, bé sigue jugant i participant amb bons jugadors o bé, simplement, veient bones partides. Club d’Escacs Masdenverge

Club Patí

30

DESCOBREIX LES COMBINACIONS En els tres casos juguen les negres.

III FESTIVAL D´HIVERN El passat dia 15 de desembre a la tarda, el Pavelló Polivalent es va omplir de xiquets i xiquetes, de gent jove i més gran, per a vore el festival de Nadal a favor de la Marató, que com cada any -i ja en fa tres- venim fent en estes dates. Enguany, el tema van ser les pel•lícules per als més menuts, com ara Pitufos i Río, i Cisne Negro per als més grans, de les quals vam projectar unes imatges mentre les xiquetes anaven patinant. Estos números van anar precedits per la desfilada inicial d’uns trenta patinadors, tots ells vestits amb l’equipament del club, que feien un pam de goig i, val a dir, que gairebé bé no cabien a la pista. Estem contents que el nostre club continue creixent a este ritme. També hi van haver dos actuacions individuals i un duo. Tot es va acabar amb la tradicional desfilada final, molt nadalenca, en què els xiquets van rebre els regals que els havia portat el Pare Noel. La Junta vam estar contents de l’afluència de públic i de la col•laboració en la rifa d’una cistella (se la va emportar Oliver Cruz) perquè vam ser capaços de recaptar 170 €, que tot seguit van ser entregats al regidor per a la Marató d’enguany. D’esta manera vam tancar l’any i comencem l’any nou amb la preparació per als Jocs Escolars dels primers dies de març i el Trofeu Amposta que se celebrarà la segona quinzena de març. Esperem que els nostres patinadors i patinadores tinguen molt d’èxit. Gràcies a tots per poder seguir celebrant estos actes tant gratificants per a molts. La Junta

Les solucions apareixeran en el pròxim BIM.

Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (fet per J.Jesús Tomàs Reverté) HORITZONTALS 1.Producte làctic. Menjar. 2. Ondulació marina. Consonant. Interferència a la pantalla d’un televisor. 3. Van per la sala i entren al saló. Tres que fan català. Cent cinquanta. 4. Vocal. Peixos pescats. Vocal. 5. Farà gol. 6. Vocal. Illa que fa de substitut del cafè. Comença a fer por. 7. En pilota picada. La meitat de la meitat. Nota musical. 8. Es fa servir molt als Estats Units. Va per tot. Fa pudor. 9. Salaris. Bonic.

VERTICALS 1.Pedra de molí. Ses. 2. Abans. Comença el mes. Utilitzo. 3. Adjectiu possessiu. Mida equivalent a 19,43 cm. Ocell. 4. No res. Al revés, moviment de les aigües de lóceà. Sud. 5. Mota de pèl enmig del mentó. 6. Comença la tardor al mig de l’estiu. Manifesti respecte envers la decisió d’anar a Catí. Mil. 7. Preposició. En aquest moment. El Papa en menja el doble. 8. No veu un burro a dos passes. Vocal. No veu res perquè és burro. 9. Sala de classe. Òscul.

31

32

La “contra”


BIM 57