Un passeig amb els escriptors de Cabrera: de la Guardiola a la Fàbrica by biblioteca ilturo

Un passeig amb els escriptors de Cabrera

de La Guardiola a la Fàbrica Guia de lectura, 1

quest primer passeig pretén apropar-vos a una part de la riquesa literària de Cabrera de Mar al mateix temps que es descobreixen alguns racons interessants del centre de la població. És gairebé circular i el podeu fer en poc més de 20 minuts, a pas tranquil. Els autors que s’hi recullen són tots Biblioteca Ilturo P

rce

Església

re Jau

me Català

ona

Rie

ona

Gir

Ajuntament P

nt aci er C. Jrdagu Ve

Termes de Ca l’Arnau

Av. Pa

Pl. de la Fàbrica

Can Dalmases F (Cal Conde)

ngel Mirador de C. Àimerà Ramon Bonet Gu Poliesportiu

rre

ter

rer

I Inici F Final

nascuts durant el segle XX. Alguns d’ells van viure la Guerra Civil i la desfeta; d’altres són fills de la posterior represa de la llengua i la cultura catalanes i continuen escrivint en ple segle XXI. Comencem al carrer de Barcelona, accedint per la Riera. Estem entrant a les cases de La Guardiola, construïdes per la Societat Cooperativa La Guardiola als anys 60 del segle passat. Tot seguit fem el tram del carrer de Girona fins el mirador de Ramon Bonet i Casanovas, situat davant del poliesportiu

municipal. És una petita distància que aquest poeta cabrerenc que li dóna nom —veí de La Guardiola— ha recorregut molts cops, sol o acompanyat del seu gos, i que li ha inspirat molts dels seus versos i records, publicats en petits reculls. LA VEU DE LA FONT DELS PINS El dolç paisatge de l’entorn, la figura serena dels verds pins, els bancs immòbils de tosca pedra i la freda rosada dels matins fan d’aquesta plaça un lloc d’encís, de repòs i de bona estança, en companyia de la font que prega sola a la bonança.

El conjunt de Ca l’Arnau comprèn un centre productor de vi amb un forn d’àmfores del segle I aC, les termes i tota una àrea encara en estudi. El forn conserva un doble corredor, el praefurnium i la graella de cocció. El centre terrissaire va produir diversos tipus d’àmfora per emmagatzemar-hi vi i, en quantitats menors, ceràmica de tradició ibèrica, dolia i material per a la construcció.

Però quan el sol va a ponent i s’apropa muda la vesprada, una silenciosa quietud aquí fa la seva estada. Llavors s’escolta un xipolleig que mormola una tonada: és la veu subtil d’aquesta font amb el seu raig d’aigua tan clara. Ramon Bonet i Casanovas. Pensaments poètics. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2006, p. 79.

Des del mirador, situat al costat de la històrica masia de Can Mateu, es veuen plenament els nuclis antic i cèntric del poble, travessats per l’artèria principal de la Riera, des de l’església parroquial a l’Ajuntament, passant per Can Rodon i per l’envelat municipal instal·lat pel consistori, punt de trobada d’actes culturals, festius i lúdics. El mateix mirador també ens permet contemplar la Cabrera que fou romanitzada, amb una panoràmica excel·lent, present i tangible en el jaciment de Ca l’Arnau, que ha generat una àmplia literatura d’estudi del nostre passat ibèric i romà des de la perspectiva arqueològica i històrica. Sota cobert hi trobem les termes d’època republicana (segles II-I aC).

Les termes, de caràcter monumental, van funcionar entre els segles II i I aC. Fins el moment, són els banys més antics de la península Ibèrica, amb l’apoditeri (vestidor), el tepidari (sala d’aigües tèbies) i el caldari (sala d’aigües calentes), a més d’un laconicum circular (sauna seca/banys turcs). Les estances d’aigües calentes eren proveïdes d’hipocaust, un sistema de calefacció que circula sota el paviment. Són molts els textos que poden trobar-se sobre aquest àmbit arqueològic. Els de l’arqueòleg municipal Albert Martín; els de Josep Maria Rovira i Josep Viñals, que viuen a tocar de Ca l’Arnau; els de Rosa-Isabel Garí, o els de David Farell, entre d’altres, que n’han parlat i escrit amb l’objectiu de preservar el patrimoni local, que a casa nostra es redescobreix constantment. Precisament Farell, que exerceix de professor a Cabrera i és l’arqueòleg de la Fundació Burriac, és també autor de llibres, guies i itineraris d’història i natura de Burriac i del Maresme. També, en relació amb la riquesa arqueològica, no gaire lluny del mirador, a l’altre costat del poliesportiu, hi ha el jaciment de Can Benet, amb uns mosaics romans excepcionals. I la veritat és que, dia a dia, Cabrera es va confirmant com un dels assentaments ibèrics i romans més importants de la Laietània.

El topònim de Can Benet ens recorda la masia que va desaparèixer en fer-se el camp de futbol municipal. En aquesta zona hi havia el també històric “pi gros” de Cabrera, sobre el qual va escriure el poeta local Joan Maltas i Escorsa (1908-1989), que va viure a les sènies.

EL PI GROS (Fragment) En el turó d’en Mateu un pi molt gros n’hi havia, alt, robust, ben plantat, gerd d’ufania. El seu ramatge frondós i verd corprenia i agençava el paratge on estava enclavat; cimallejant dalt d’un greny de roca viva, desafiava els embats de la crua tempestat. Li era igual quan la tramuntana udolava com quan el furiós mestral li era hostil; impertèrrit, sota el mantell de volta blava, restava impassible assossegat i tranquil. Amb una tranquil·litat que parlava amb cert desfici d’una casta enfortida pel rigor dels anys, quin llinatge no obirava altre seguici que el de fer via avant, afrontant mals averanys. Per això, n’eres símbol d’una fortitud que espaordia els qui de prop et veníem a esguardar, infonent en nostre ànim una certa valentia que ens abrigava contra els dubtes del més enllà. [...]

Calls, periodista i autor que ha conreat tots els gèneres literaris, ha escrit una obra molt vinculada al municipi, de la poesia a la narració, passant per l’evocació de la memòria, que va començar a mostrar en la publicació Escrits a Cabrera. L’escriptora Sílvia Tarragó la recuperarem més endavant. LES CANYES (Fragment) [...]Les canyes s’alçaven esplendoroses envoltant el tros de terra conreat, eren un món a part que es convertia per a ells en un nou paradís perdut. Creixien damunt d’un llarg terraplè d’un metre i escaig d’alçada, desordenadament, verdes. Una vegada recollides i assecades, l’avi les emprava per a l’hort, però per a ells tenien una altra finalitat: calia travessar-les d’una banda a l’altra, com una aventura més, una selva inhòspita que vencien. Algunes vegades trobaven en el seu periple llaunes, objectes que la gent llençava, fins i tot una guia telefònica remullada i malmesa podia esdevenir un tresor trobat al canyer. [...] Aquell dia travessaren les canyes, arribaren xops i amarats de suor a l’altra banda, entre rialles i persecucions, els fantasmes de la vida no eren prou forts per atemorir-los, ja vindrien més tard, mentre s’anessin fent grans al poble. Amb la roba plena de fang i les primeres foscors del vespre tornaren a casa, no havien berenat però de seguida soparien, joves, poderosos, fills de la més pregona plenitud. Albert Calls i Xart. Les canyes. Escrits a Cabrera, 1993, núm. 1, [p. 26].

Joan Maltas i Escorsa. Al llarg dels anys. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2007, p.74.

Al darrere de la masia Can Rodon —d’origen medieval—, a l’altra banda de la Riera, es troben els jaciments de Can Rodon, on hi havia una gran necròpolis ibèrica i on en els darrers anys han aparegut unes restes importants d’un antic nucli poblacional iberoromà. Val a dir que la literatura tècnica sobre aquests indrets és extensa i permet apropar-se i alhora entendre com vivien els nostres avantpassats.

Enfilem l’avinguda de Pare Jaume Català i ens situem al davant de l’Ajuntament, on ara hi ha un estacionament. Aquí hi havia la fàbrica tèxtil del poble, el referent fabril de la localitat durant bona part del segle XX, Ca l’Ordeig.

Seguim el passeig, creuant la Riera, i arribem al petit carrer d’Àngel Guimerà, on viuen els escriptors Albert Calls i Xart i Sílvia Tarragó i Castrillón.

[...] L’any 1900, ens consta pel document de contribució industrial guardat a l’Ajuntament, la Mañé i Ordeig tenia una “fàbrica d’electricitat per a ús propi”, amb una mitjana diària de 10 kilowatts. Aquesta fàbrica movia 70 telers mecànics de vapor. A més, tenia una serralleria per a ús propi que anava

amb la força d’un cavall [...]. L’etapa de la fàbrica dels anys 40 i 50 és una de les més recordades i que ocupà bona part de les persones entrevistades al poble [...]. La fàbrica es dedicava fonamentalment a peces de qualitat, a la producció de popelín i ordelin, és a dir, teixit fi apte per fer, sobretot, roba de mudar i camises d’home. També és molt recordada la producció de mocadors a la sala petita.[...] Farell, D.; López, N. La fàbrica tèxtil emblemàtica de Cabrera: Ca l’Ordeig. Cabrera de Mar. Segle XX: quaderns per a la memòria. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2002-2005. [11 p.].

El poeta Ramon Pla i Rovira, l’avi Pla (1887-1973), n’era l’encarregat i va escriure una àmplia obra literària de temàtiques diverses, com la vida, la mort, les persones, l’amor i el paisatge de Cabrera. Un carrer del poble també el recorda. A CABRERA DE MAR (sonetina) Em plau tot el teu riure i ploro si tu plores, el tinc a dins de l’ànima i et miro amb grat encís, com un bocí de pàtria, i, lluny o a prop, les hores em semblen lluminoses si et veig rica i feliç. Per mi ets com una fada de flors i harmonia que cerques amb frisança l’abast d’un bell destí, la gràcia del teu viure encès de simpatia em sembla una carícia que es troba en el camí. De prop del mar a dalt de la muntanya, tens formosor i noblesa que no enganya i una plana fornida de clavells. I joventut de febre enjogassada que canta per l’aimat o l’estimada una cançó d’amor i somnis bells. Ramon Pla i Rovira. L’avi Pla. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2006, p. 58.

Un altre autor que viu a tocar de l’aparcament, J. LópezViñals, ja va recordar-nos la importància per al poble d’aquest entorn laboral en un quadern de la carpeta Cabrera de Mar. Segle XX, per a qui desitgi aprofundir-hi. López és, també, autor de nombrosos escrits que tenen com a objectiu preservar la memòria, i un treballador incansable especialitzat en l’àmbit fotogràfic local, membre de la Fundació Burriac. (...) El ressò de les campanes m’ha tret de la meva abstracció. Les fortes batalles han despertat Cabrera i ben aviat els seus carrers i camins han pres vida. Cotxes que des d’aquest cim em semblen minúsculs insectes recorren la Riera i la principal

via que uneix el nostre poble amb Mataró o Vilassar i amb l’autopista que ens porta a Barcelona. L’autopista, l’antic camí del Mig, la gran Via Augusta, diguemli com vulguem... la divisòria que durant moltes generacions ha separat cabrera poble de les sènies. Aquest paratge que tan vinculat ha estat al progrés i al desenvolupament econòmic d’un poble més del Maresme, però tan significatiu per aquells que l’estimem. (...) J. López-Viñals. Ésser o no ésser de Cabrera. Escrits a Cabrera, 1998, núm. 22, p. 44-48.

En aquesta mateixa zona podem destacar el treball de Jaume Llinés i Pujol, cabrerenc que alterna des de fa anys la seva residència entre França i el nostre poble i que vocacionalment, després d’uns quants anys dedicats al teatre amateur, s’ha dedicat a escriure versos i textos que evoquen les figures i els paisatges que ha conegut durant la seva vida. ESTIMA’M On ets, oh fràgil pètal verd de la primavera? On sou els càlids colors del prat, a l’estiu? Per què el vent de la tardor bufa amb còlera i amb el fred a l’hivern cerquem el bon caliu? Si l’arbre de la virtut assedegat es desespera, si a poc a poc i per natura perd el seu fullam, no deixem que mori, revifem-lo, i amb fal·lera fem-lo reviure i protegim-lo a tot instant. Doncs, estima’m com abans, com sempre ho feies, acaricia’m suaument, amb dolçor, ben tendrament, repeteix els mots bonics que sempre em deies, que em feien gemir i tremolar d’agraïment. Abraça’m ben fort, sense por, amb insistència, amanyaga’m, estreny-me bé contra el teu cor; cos contra cos, sentirem el plaer i la urgència del desig profund i joiós del nostre amor. Jaume Llinés i Pujol. El petó de cada dia. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2006, p. 15.

Molt important! Al carrer de Jacint Verdaguer va viure el cronista oficial de Cabrera de Mar Joan Vilalta i Reixach (19202007), que al llarg dels anys va escriure moltíssims textos vinculats al nostre poble que poden trobar-se publicats als programes de les festes majors o en diversos llibres i opuscles. Vilalta va ser un apassionat de la cultura, la memòria i l’escriptura i a casa seva va rebre, un cop, la visita de Josep Maria Folch i Torres, entre d’altres personatges de la cultura

LA VEU DEL ROURE (Fragment) [...] François de Courboyer tenia ja quaranta anys i desitjava un lloc així per concloure els llibres que escrivia. Passava els dies en la seva immensa biblioteca per consultar escrits de filòsofs coetanis. Després de la migdiada, sortia a passejar pels voltants de la seva mansió. Caminava fins arribar al peu de la muntanya de Burriac i, si tenia ganes, o si feia bon temps, continuava avançant turó amunt. S’aturava, de tant en tant, i meditava mirant els boscos de pins i alzines o el mar blavós que resplendia al fons. catalana, com l’Avel·lí Artís i Gener, en Tísner, cunyat de Pere Calders. EL MEU CARRER (Fragment) [...] Aquest carrer, avui asfaltat degudament, era, abans, un lloc sense sortida: al capdavall, hi havia la paret que protegia l’hort de la fàbrica. En entrar, hi havia el que era el colomar del director de la fàbrica, que era el meu oncle Ramon Canals, germà de la meva àvia Dolors. Després, un xic més tard, el matrimoni Pons-Dalmau habità la casa que va edificar-se, on més tard també habitaren el matrimoni Bassedas-Serra. També en foren hostes el contramestre Riu, en Magret i en Jurado, amb llurs mullers i fills. El carrer era tot terra; quan plovia, teníem feina a arranjar-lo, ja que quedava sempre molt malmès, i amb l’aixada anàvem fent com unes regadores per canalitzar l’aigua. El que avui són els pisos, abans era un piset esquifit, molt petit, on vivia un home a qui deien en Mota, amb la seva filla. Més tard hi habitaren en Salvador Carbonell i la seva muller Teresa. Quan varen marxar, en foren hostes la perruquera Rosa i el seu marit, que eren de Vilassar de Dalt; la casa del costat llavors era habitada pel qui era l’agutzil, en Francesc Rovira, amb les seves filles Rosa, Maria i el seu fill Esteve, una de les plomes més àgils que ha tingut la literatura cabrerenca. El recordo molt bé, encara! [...] Joan Vilalta i Reixach. Fragments de la nostra història. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2007, p. 34-35.

Per acabar el recorregut arribem a la masia de Cal Conde, un dels indrets emblemàtics del patrimoni cabrerenc que en un futur ha de ser un important equipament municipal. L’escriptora d’origen barceloní Sílvia Tarragó i Castrillón, però establerta des de fa uns quants anys al nostre poble, hi ha situat en part la temàtica de la seva novel·la La veu del roure, que alterna la fantasia amb el passat màgic i llegendari de Cabrera i el Maresme.

A poc a poc la gent va començar a acostumar-se a la seva figura elegant, austera i cortès. El foraster va passar a ser el marquès i la novetat que havia suposat la seva arribada al poble va deixar de ser-ho fins al punt que parlar d’ell era com parlar de l’avi Bosch o de l’hereu de Can Dalmases. Cabrera va tornar una altra vegada a la seva vida de sempre, a la rutina del conreu i les tasques de casa, a la canalla i les xafarderies mentre es feia la bugada. [...] Sílvia Tarragó i Castrillón. La veu del roure. València: Brosquil, 2009, p. 2829. Premi de Narrativa Juvenil de la Vall d’Uixó, 2008.

El punt d’arribada del nostre recorregut, visitant Cal Conde i escoltant uns fragments de La veu del roure, és un bon final de trajecte per aquest nucli carregat de poemes, textos i passat i present històric i literari. Passejant pels nostres carrers (Guimerà, Verdaguer, etc.), observant el poble i rellegint alguns fragments, fem així un merescut reconeixement a tots els escrits i escriptors de Cabrera i al valor de la literatura local. Albert Calls i Xart Periodista i escriptor David Farell i Garrigós Arqueòleg i historiador

Cabrera de Mar, 2010

Bibliografia

CALLS i XART, Albert. Històries inversemblants. Escrits a Cabrera, 1997, núm. 14, 32 p. **Localització: CL R N 833 Esc

La Guardiola i el Mirador

CALLS i XART, Albert. Històries tristes. Escrits a Cabrera, 1998, núm. 21, 45 p. **Localització: CL R N 833 Esc

BONET i CASANOVAS, Ramon. Recull de poesies i comentaris. Escrits a Cabrera, 1994, núm. 5 separata, [28] p. **Localització: CL R N 833 Esc

CALLS i XART, Albert. Nigromàntic: antologia poètica. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2007. 94 p. **Localització: P 833 Cal

BONET i CASANOVAS, Ramon. Recull de poesies i comentaris II. Escrits a Cabrera, 1997, núm. 16, 29 p. **Localització: CL R N 833 Esc

CALLS i XART, Albert. L’Obra. Rafelbunyol: Agrupació Cultural Vianants, 1997. 38 p. ** Localització: P 833 Cal

BONET i CASANOVAS, Ramon. Pensaments poètics: antologia poètica. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2006. 103 p. **Localització: CL P 833 Bon Ca l’Arnau ESCURA, Xavier; ROVIRA, Josep Maria. Ca l’Arnau, can Mateu, can Benet. Dins Cabrera de Mar: imatge i memòria. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2007. P. 45-49. **Localització: CL 9(46.71Cab) Esc FARELL, David; VIÑALS, J.; ROVIRA, Josep Maria. El jaciment arqueològic de Ca l’Arnau-Can Mateu. Escrits a Cabrera, 1998, núm. 18, p. 5-10. **Localització: CL R N 833 Esc GARÍ i LLEIXA, Rosa-Isabel. Cabrera de Mar. Dins Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1981-1985, vol. 2, p. 409-412. ROVIRA, Josep Maria; MARTÍN, Albert. Els jaciments ibèrics i romans de Cabrera. Dins Cabrera de Mar. Segle XX: quaderns per a la memòria. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2002-2005. **Localització: 9(46.71 Cab) Cab ROVIRA, Josep Maria; MARTÍN, Albert. Ca l’Arnau, noves aportacions al procés de romanització de la Laietània. Escrits a Cabrera, 1998, núm. 22, p. 54-60. **Localització: CL R N 833 Esc

Carrer Àngel Guimerà

CALLS i XART, Albert. El Quadern d’Albert Calls. Premià de Mar: l’Ajuntament; El Clavell, 2010. 170 p. ** Localització: N 833 Cal CALLS i XART, Albert. Taquicàrdies. Benicull: 7 i mig, 1998. 62 p. ** Localització: P 833 Cal CALLS i XART, Albert. Una hora més tard. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 1994. [24] p. ** Localització: N Cal ISERN, Anton; CALLS i XART, Albert [comentaris i textos]. Esplets d’ànima jove. Argentona: L’Aixernador, 1996. XVIII, 60 p. ** Localització: P 833 Ise TARRAGÓ i CASTRILLÓN, Sílvia. Ciutats de l’impossible. [València]: Brosquil, 2001. 118 p. **Localització: N Tar TARRAGÓ i CASTRILLÓN, Sílvia. La vida vençuda. Argentona: La Comarcal, 1998. 69 p. **Localització: P 833 Tar

Ca l’Ordeig FARELL, David; LÓPEZ, Núria. La fàbrica tèxtil emblemàtica de Cabrera: Ca l’Ordeig. Dins Cabrera de Mar. Segle XX: quaderns per a la memòria. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2002-2005. **Localització: 9(46.71 Cab) Cab LLINÉS i PUJOL, Jaume. El Petó de cada dia: antologia poètica. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2006. 66 p. **Localització: CL P 833 Lli

CALLS i XART, Albert. Arquitextures. Vilassar de Mar: OikosTau, 1998. 101 p. ** Localització: P 833 Cal

LÓPEZ-VIÑALS, J. El teatre a Cabrera. Dins Cabrera de Mar. Segle XX: quaderns per a la memòria. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2002-2005. **Localització: 9(46.71 Cab) Cab

CALLS i XART, Albert. La creació literària a Cabrera de Mar. Dins Cabrera de Mar. Segle XX: quaderns per a la memòria. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2002-2005. **Localització: 9(46.71 Cab) Cab

LÓPEZ-VIÑALS, J. Ésser o no ésser de Cabrera. Escrits a Cabrera, 1998, núm. 22, p. 44-48. **Localització: CL R N 833 Esc

CALLS i XART, Albert. Botigues i llibres. Escrits a Cabrera, 1999, núm. 25, 29 p. **Localització: CL R N 833 Esc

LÓPEZ-VIÑALS, J.; CALLS i XART, Albert. Memòria de paper. Escrits a Cabrera, 1996, núm. 11, 35 p. **Localització: CL R N 833 Esc

PLA i ROVIRA, Ramon. L’Avi Pla: antologia poètica. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2006. 88 p. **Localització: CL P 833 Pla

Carrer Jacint Verdaguer CADENA, Josep M.; VILALTA i REIXACH, Joan; CALLS i XART, Albert. Perfils. Escrits a Cabrera, 1996, 27 p. **Localització: CL R N 833 Esc VILALTA i REIXACH, Joan. Antologia personal. Escrits a Cabrera, 1997, núm. 13, 34 p. **Localització: CL R N 833 Esc VILALTA i REIXACH, Joan. Fragments de la nostra història. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2007. 116 p. **Localització: CL 9(46.71Cab) Vil

Masia de Cal Conde TARRAGÓ i CASTRILLÓN, Sílvia. La veu del roure. València: Brosquil, 2009. 129 p. **Localització: JN Tar

NOTES 1. Aquesta bibliografia és una selecció de les obres dels autors proposats durant aquest itinerari. Tots aquests títols els podreu trobar a la Biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar. 2. L’obra d’en Joan Vilalta i Reixach es troba principalment dispersa en els programes de Festa Major del municipi, on escrivia cada any.

edita: Ajuntament de Cabrera de Mar, Regidoria de Cultura assessorament lingüístic: CNL Maresme-Mataró disseny gràfic: Jordi Cuyàs © dels autors d.l.:

Sant Joan, 8 08349 CABRERA DE MAR tel.: 937 542 949 fax: 937 542 950 a/e: b.cabreram.i@diba.cat

Ajuntament de Cabrera de Mar