SUGGERIMENTS PER A LA LECTURA -
El jurat del premi va destacar “el component coral de la novel∙la, que ofereix un ampli ventall de personatges i situacions que lliguen el present amb la història recent. Els personatges i els fets de l’obra expliquen la nostra realitat, connecten amb la solidaritat dels homes i dones de les Brigades Internacionals i amb la foscor i la tristesa de la postguerra i l’exili”.
-
La novel∙la és un text ben lligat, honest, engrescador i proper, que aprofita els recursos genèrics per posar damunt la taula l’actualitat que vivim. Aguda i irònica, Solana no té pèls a la llengua a l’hora de descriure el món que ens envolta, però aconsegueix fer‐ho amarada de tendresa i amb una indubtable honradesa ideològica.
-
Negres tempestes té la mesura justa per crear un bon clima, interessar al lector, denunciar xacres socials i situacions polítiques insostenibles i deixar la porta oberta a pròximes entregues de la sèrie.
Compartiu aquestes afirmacions?
Biblioteca El Carmel‐Juan Marsé Negres tempestes Teresa Solana Data tertúlia: 12 de març de 2013 Hora: 19 h Conductor: Mario Catelli
L’AUTORA Nascuda a Barcelona, és llicenciada en filosofia per la Universitat de Barcelona, on també va cursar estudis de filologia clàssica. La seva activitat professional s’ha centrat en el camp de la traducció literària. Tradueix del francès i de l’anglès, s’ha especialitzat en la traducció de textos filosòfics i literaris i ha dirigit la Casa del Traductor de Tarazona (Saragossa). És autora de les novel∙les Un crim imperfecte, Drecera al paradís i L’hora zen: un crim refinat i del recull de contes Set casos de sang i fetge i una història d’amor. La seva obra s’ha traduït al castellà, l’alemany, el francès, l’anglès, l’italià i el romanès. L’OBRA Negres tempestes, guanyadora de la tercera edició del premi Crims de Tinta, és un relat vibrant, divertit i llegidor. Una novel∙la policíaca de tall clàssic, protagonitzada per una sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra, que investiga l’assassinat d’un catedràtic d’història i que està envoltada d’una família peculiar. La novel∙la, ambientada a la Barcelona actual, planta les arrels en els anys trenta, evoca els anys de la Guerra Civil i la postguerra i, en un joc de miralls, es pregunta què n’ha quedat avui de l’idealisme dels vells combatents de la República. Amb Negres tempestes, Teresa Solana ha volgut fer un homenatge al periodisme d’investigació i també als afusellats al Camp de la Bota. Teresa Solana ha destacat “l’ajuda que ha rebut per part del cos de Mossos d’Esquadra per explicar els procediments fets servir en la tasca policial”.
“Potser quan els Mossos llegeixin la novel∙la trobaran que la Unitat d’Investigació criminal no funciona exactament tal i com jo l’he descrita, perquè jo no intento fer crònica negra en l’obra, sinó ficció. Jo faig servir la novel∙la negra per explicar històries. Hi ha coses que les he hagut de simplificar i d’altres me les he inventat, però sí que crec que reflecteix una mica l’actuació dels Mossos d’Esquadra”. ELS PERSONATGES L’obra inaugura una sèrie protagonitzada per un seguit de personatges molt rics i amb múltiples ramificacions, que, segons l’autora, tindran una continuïtat en novel∙les posteriors. Negres tempestes, o Norma Forester i família. Així es podrien titular també les peripècies protagonitzades per aquesta sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra. Néta d’un brigadista de Manchester executat en acabar la Guerra Civil, la Norma està casada amb un metge forense, té una filla okupa, un cunyat homosexual, una mare hippy i una tieta aficionada a la informàtica, que viu al Monestir de Pedralbes on és monja de clausura. Tots plegats conformen una colla francament curiosa. Però com que no tot és harmonia, tant la sotsinspectora Forester com l’Octavi, el seu marit, han d’abandonar massa sovint els àpats familiars per ocupar‐se d’una urgència escabrosa. En aquest cas, l’assassinat de Francesc Parellada, un venerable catedràtic d’història a punt de jubilar‐ se, el cos del qual ha estat trobat la vigília de Tots Sants al seu despatx de la universitat. Sense gaires pistes en què recolzar‐se, la Norma i el Gabriel, el seu ajudant, avancen a cegues fins que relacionen el crim amb un homicidi comès un parell de setmanes abans al Poble Sec, i amb unes memòries en què es relata el clima de misèria moral i material de la postguerra.