ELOGI DEL FINESTREJAR
PregB de Festa Major Manlleu, 14 d'agost de 1992 %
.IOC<) L
<PLO
c
>b.,
E m 1 DEL FINESTFSJAF!
I
Bona tarda!
NO
fa pas massa dies, m'estava assegut en un dels bancs de la Placa i
practicava un esport que cada dia que passa 6s mes diflcil de fer.
L'esport
del badar. L'esport del finestrejar. Sembla com si tots plegats n'haguessim perdut una mica la mena, de badar, de finestrejar. Es a dir, d'encantar-nos davant d'alguna casa, de guaitar sense presses, d'embadalir-"os-hi. fins i tot. Mentre m'estava, doncs, a la plapa, anava mirant les cares, els gestos, els moviments, el taranna de la gent que llavors hi prenia les darreres clarors. Els uns, sense presses, empaitaven, per dir-ho d'una que els fugia, placa enlla,
anb
manera, el net
la bicicleta. Els altres, amb menys pressa
encara, comparaven, amb la llengua acolorida, els diversos gustos dels gelats que acabaven de comprar. Mes enlla, en un dels bancs arrecerats a l'ombra, un avi reseguia amb el bast6, sense dir res, els esgrafiats del terra de la plaqa. Potser tambe escrivia, sobre el temps, allb del pecat
I
de la primera
pedra. I de moltes altres coses em vaig adonar, encara, per6 que no venen al cas.
No us vinqul de nau que us expliqui aixb. Feia pocs dies que, des de
l'Ajuntament, m'havia arribat la peticid de si volia fer aquest any aixb que en diuen el preg6. El
decorat
en
preg6 de la Festa Major. I era contemplant aquest
el rovell de l'ou del poble que em van venir al cap aquest parell
de preguntes: 多Que deu significar per a
L?"
-'
-pe~sems
la Festa Major? 多Som, encara, capaqos d'esperar-la, o
torrons i cada vegada ens costa mes de meravellar-nas davant de les la vida i els temps ens ofereixen?
aixb de
ja anem acabant els coses que
No vaig trlgar ni cinc minuts a rehobinar el pensament i a fer menaria de com
eren
les meves -diguem-ne- Festes Majors d'anys enrera. La tenptaci6 de
comparar-les amb les d'ara era prou forta. Potser perque era una cosa ben senzilla. No volia, d'altra banda, posar en marxa els hotons de la nostalgia, i no pas pels ressons que pugui desvetllar aquesta paraula (encara ens queda per descobrir, diu la Montserrat Roig, on acaba la nostalgia i on comewa el deslg d'evocar les coses), sinb perque em sembla que cada temps te el seu valor genul, -siqui el d'abans, sigui el d'ara- i s'han de deixar en el seu punt just, amb netedat.
Tomo a
l'escena de la placa: era faci1 d'inaginar que darrera de cada
una d'aquelles cares, darrera de cada una d'aquelles persones hi havia un m6n
diferent. Ric. Divers. Les hores ens havien menat, a ells i a mi, a la plaqa. Com si estiguessim esperant que algĂş, mirant-nas de lluny, s'hagues de posar a escriure, de cop
1
volta, la histbria de les nostres deries, de les nostres
manies, de les nostres petites compensacions, de les nostres alegries. La vida -O
l'atzar- vulguem o no, ens han tornat a posar al davant una altra Festa
Ilajar. La festa per excel.lencia, segons uns, o una festa qualsevol, que diuen d'altres. I 6s que em sembla que
6s
aqul la riquesa de la festa. De qualsevol
festa. En la possibilitat de convertir-la en una festa interior, en una actitud
interna, de la qual cadascĂş en talla la part que mes li agrada.
L'edat, les aficions, la feina i tantes altres , celebrar la festa d'una
09.
manera diferent. I diem que
I
6s
ens porten a nostra, del nostre
poble, perque bĂŠ ens cal atargar-li aquest sentit de col.lectivitat que porta iwllcit el sarau. Potser perque sense el testimoni de tots plegats, sense el fet de compartir all6 que fa que els dies siguin diferents, mai no podrlem arribar a destriar on agrada de fer.
6s
la ratlla entre el que hem de fer i entre el que ens
De la festa, cadascĂş n'espera
coses
diferents, perque cadascĂş sap que "LIhp4
necessita per fugir de la rutina. Per dir-ho paradoxalment, de les
%ET--
rutines de cada dia. I Bs perque, en el fons, -i ara responc a una de les preguntes que m'havia fet alla, assegut a la placa- em sembla que
no
hem
perdut, encara, la possibilifat de meravellar-nas.
-
Encara som capacas de riure i de fer el boig. Encara
podem disfressar-nos amb tat all6 que voldrien ser, perd els
nostres miraments no ens ho deixen fer. Encara ens veiem en cor de dir que un dia
6s
un dia. sabent que ho tornarem
a repetir l'endema mateix. Encara som capacas d'anar-nas-en a dormir a tres quarts de quinze despres
d'haver-nos entaulat i beure tat all6 que sabem del cert qw no ens canve gens. Encara sorn prou felicos com per contemplar la malnada que d6na voltes a les atraccions i ploren perque no en volen baixar. Encara som prou salmniadors i, a mitja tarda de la festa, obrim un punt la
persiana per si aquest any s'haguessin equivocat i tornes a passar, entre el xerbascat de la tarda, una process6 sense ningĂş amb una marededeu morta. Encara ens captiva mirar els peus dels balladors i saber si els de casa han tret la sardana revessa. Encara enfilem el fill o el net a les espatlles per veure el castell de focs, perque aixi ens sembla una prolongaci6 de nosaltres mateixos i ens mes
faci1 d'abastar aquella infantesa cada vegada mes llunyana.
"
Encara ens Elipa cridar -si no, no ens sentirien- amb un
cubata a la mA.
alld que des d'uns baffles eixordadors criden els Pets: Ei! Vine a la Festa, que tindras de tot. Encara
ens
il.lusiana asseure'ns a les primeres files del teatre, per veure
l'espectacle que ve de fora i que ens explica, una vegada mes, la meravellosa mentida del teatre, una meravellosa mentida que no ens hem de deixar prendre, perque, tal com diu algú, no en tenim cap mes. Encara som capaps d'alcar el cap i contemplar els gegants per si ens queda alguna esgarrifanpa de quan &rem menuts. Encara som qui som a
l'hora de suar la samarreta i, amb un somriure
d'orella a orella, arribem a la placa frisant perque algú ens demanl que ha fet el Manlleu.
Aixl 5s la nostra festa. La col.lectiva i la de cadascú. Aquella que cadascú no podria fer sense els altres i aquella que necessita de cadascú perque tingui el dring que ha de tenir. Deixeu-m'ho tornar a dir:
del gran,
del múltiple pastls de la festa tothom en talla la part que mes li agrada per fer, amb tots els gustos, una festa únlca.
Durant l'any, ]a
se'n cuida prou la vida de diferenciar-nos. O potser
som nosaltres mateixos qui les vetllem, les diEer&ncies. Ens autocataloguem d'esquerres
i d'escaladors, de seguidors convergents i d'ecologistes, de cules
i de missaires, d:xndependentistes i de gerents, de botiguers, d'accionistes, d'ateus, de mestressa de casa. I tantes altres catalogacions. Cadascú se sap la
seva.
Cadascú s'estlma la seva. En aivb s1 que hi tenim la ma trencada.
Perd si aquests dies de festa ens aturem una estona en un banc de la plaGa i posem en practica la
sanlssima activitat de badar, de finestrejar, ens
adonarem que tats plegats fem la mateixa cara i que una de les feines que ha
fet la festa 6s la d'unificar-nos -precisment a la plapa- sota una mateixa convocatbria: passar-s'ho bé.. Durant l'any, som qui som, perb ara obrin un parentesi de tres dies per a demaquillar-nos de les emurriades de la feina, dels maldecaps dels exhens, de les obres que no s'acaben o dels lloguers pendents. La festa, amics, de
6s
múrria. Com que ens coneix, sap que ser&
faci1
trencar la monotonia dels dies i ens fa la proposta de ser diferents per
unes hores. De fer malbe els horaris i tornar-"os un punt eixelebrats. D'una manera pac duradora, si voleu: perb eixelebrats. D'una manera eniogassada, s1 us sembla: perb eixelebrats. Sense que n i n a ens hagi de dir el que hem de
fer, ni com ho hem de fer. Deixats anar, senzillament.
Si la festa
6s
un pastls i cadascú en talla el tros que li ve be, no
6s
menys cert tambe que, un cap tallat, cadascil se'l menja en el lloc on millor
li sembla. La Montserrat Raig, en el llibre "Digues que m'estimes, encara que sigui mentida" parla d'una especial geografia de Barcelona i ens posa de protagonistes diverses dones que finestregen, que baden, sobre els carrers plens de vida de la ciutat. Si aquests dies aturem la pressa i ens dediquem a finestrejar, ens adonarem que tenim tarnbe una geografia de la festa, que 6s com una consesiiencia de la tria que cadascú en fa. No ens trobarem tots als materixos llacs, perque la festa, tot i que
6s
a tot arreu, no hi 6s de la
mateixa manera. Hi ha una geografia del sarau i de l'alegria que torna nous i diferents els llacs de sempre, i que ddna a la festa unes noves perspectives, uns nous allcients. Badeu, aquests dies. Finestregeu. I us adonareu on batega
la festa.
CANCO DE LA GECGRATUL DE LA FESTA
La
trobareu
donant
v o l t s a l a plaqa, a l ' h o r a d e l b a l l , amb e l v e s t i t nou
que l a modista va e n l l e s t i r a d a r r e r a hora. La trobareu a l camp de f u t b o l f e t a c r i t i entusiasme. La trobareu b a l l a n t a l a d i s c o amb l e s Ăş l t i m e s peces d e l s grups de moda
que
m4s molen. La trobareu a o f i c i de dotze v e s t i d a de mlgdia i de c a s u l l a blanca. La
trobareu
el
concurs
de
sardanes
puntejant
e l s compassos d i f l c i l s i
eiuugant-se l a suor amb l a punta de l a f a l d i l l a emmidonada.
La
trobareu
feta
castell
trobareu
asseguda
de
foc
abacant damunt d e l r i u l e s palmeres de
colors. La
al
bar prenent un mica de cosa e n t r e dos t r o s s o s de
res i comentant l e s v i d e s d e l qui passen a prop. La
trobareu
a l e s a t r a c c i o n s , a l a tbmbola, a l t i r , provant d'assemblar-se
a l s Terminatars de l a vida. La trobareu a l s b a r r i s t o t empaitant l a t a r d a amh b i c i c l e t e s d'cscuma.
La
trobareu,
despres
de
l'arrossada,
encetant
la
becaina
a
ritme
La trobareu amb p i n t a de f o r a s t e r s que han vingut de ves a saber on,
perque
d'Havaneres.
l a f e s t a be v a l e l v i a t g e . La trobareu a l ' e s c e n a r i d i s f r e s s a d a de m u r r i e r i a . O,
a
ritme
de
jazz, l a trobareu a c l u c a n t l a n i t , com si e n a q u e l l moment
t o t s e l s savos f o s s i n de v e l l u t .
Can
Puget,
l'Eiaam,
Cmp
Futbol,
de
Keeper, e l Passeig d e l Ter: l a n o s t r a geografia sense
lfrnits.
Carn
l a Parrbquia, Xauxa, l a P l a ~ a , intima.
La
nostra
geografia
si ens f e s s i n f a l t a aquests d i e s per aprendre a reconeixer
a q u e l l s i n d r e t s que t a t l'any
tenim
a
ma,
perd
que
aquesta, e n s descobreix, cada any, e n aquestes d a t e s .
nones
una
festa
com
Fa tres-cents seiranta-i-tants dies que &rem aqul, empolainats com ara, i escolthvem, tamb*, el preg6 d'aquella festa. Ja llavors sabiem que si volien una
altra
festa quedavern convocats a viure plenanent un any m*s, a
enriquir-nas personalment i histbrica, per tal que l'agost no ens atrapes amb les mans buides. Des d'aleshores, la nostra histbria com a poble ha arribat a la festa amb un munt de novetats, de fets, de canvis, que ens han fet, vulguem O
no, un xic diferents. NingĂş mes que nosaltres pot ser la nostra histbria, ni
la nostra llengua, ni la nostra terra, ni les nostres coses, ni la nastra festa. Mireu, sin6, tot el que hem estat capaqos de fer durant aquest any, tot el que ens hem vist en cor de tirar endavant, tot alld que hem estimat, tot allb a que hem renunciat. Mireu, sin6, a les pagines de l'extra de Festa Major, tot el que ha estat la nostra vida a Manlleu, d'en~h de l'agost passat: els resultats d'unes
eleccions, un equip de futbol que arriba mes amunt que
mai, una Fira de Reis cada any mes consolidada, un pant que soluciona un pas a nivell conflictiu, una mostra extensa i ampla dels nastres mĂşsics del segle XX,
una Fira al Carrer, uns muntatges teatrals propis de gran nivell, una
residencia que ja s'ha posat en marxa, el grup excursionista a l'Himalaia, el projecte d'una histbria fotografica de Hanlleu, concerts de la Coral Regina, recitals
de Pets i Brams i Sapa de Cabra, mocions d'independencia a
l'Ajuntament, i un Andreu Pujadas que ens fa estar pendents d'un televisiu. Una televisi6 que
]oc
tamhe atorga un exit impartant al grup de rock
manlleuenc Stick Suant. I d'altres. I molts altres esdeveniments que la premsa de casa ha recollit tot dient-nos que ningĂş, fora de nosaltres, no pot fer de
nosaltres el que nosaltres vulguem.
Fa una mica que us deia que tota la festa no deixa de ser, perd, un breu parentesi. Que dura el temps de dir amen. Potser per alxd ens hem d'afanyar a omplir-la, potser per aixd ens hem d'obligar
a viure-la. Que ja
se'n
se'n cuida la vida de
cuida la vida de fernos fer papers seriosos;
demostrar-nos com
n'es
]a
d'eflmer tot plegat. Us voldria convidar, doncs,
aquests dies, a ser una mica mes bojos del que ho som normalment. A deixar de banda les coses absolutes. A deixar-nas endur per all6 que el cor ens dicta. A llancar-nos
de cap, sense manies, a la llibertat interior que ens netejar&
d'aquella extrema urbanitat de porexpan que no serveix de res i que ens far& ser, sense embuts, all6 que sempre hem volgut ser i que no gosem. I, despres
de la festa, no ens ha de recar sentir una profunda ressaca, com si tinguessim el pont de Can Holas enganxat al paladar. Per fer una festa normal, ja la tenlm cada cap de setmana. Aquesta es diferent. I, a mes a mes, nostra.
Rbans d'acabar, no em
s&
estar de llegir-vas el fragment d'un poema que
va escriure un home del nostre poble, periodista, poeta i assagista, que ens va deixar a la tardor passada: en Castestel, en Joan Castell i Ilasallera. I m'afanyo
a dir que, tant de bo, aquests versos haguessin pogut ser musicats
pel mestre Llufs Rmfrez, i tocats per en Josep H. Pujol a
l'orquestrina La
Simforosa, i proclamats en "alta veu" per en Joan Casadevall: homes, tats ells, lligats, a la festa, i presents, encara, a la F e s t a Major de
l'my
passat. En Joan Castell, escrivia, doncs, fa temps, aquests versos, carregats de futur,
"La vida immensa del m6n preparar& altres collites.
Lluny, ben lluny, la melangia. L'any vinent hi haura camps nous i creixeran altres tiges."
ST .
Alcalde
de
Ilanlleu; Sr.
President
del
Consell
Regldors de Cultura: Srs. Alcaldes de Vic, llasies de Rnda i 3migues: lluny, ben lluny, la melangia.
Que la festa ja 6s aquĂ.
Hanlleu, Festa llajoc 14 d'agost de 1992.
Comarcal; S c s .
Torelld;
=ics
i
S e n y o r e s i s e n y o r s , ban c a p v e s p r e Fia passet un any, 366 d i e s e x a c t e s , d e s d e q u e e n s trobavem s o t a a q u e s t e s v e l l e s i b e l l e s a r c a d c s d e l ' a n t i c celler d e Can Puget per n donar 1 donarvos l a k o v i n g u d a a i a F ~ s t nh j o r . De nou h i t o r o e n a ser i amb e l = t e i x objectiu.
S e g u i n t e l c r i t e r i d e l s d a r r e r s nnys, l ' A j u o t a e n t ha a d e s a t l a p t i c i ó a una persona e s t r e t a m o t l l i g a d a a l l a n l l e u p e r a t e i x i r amb l e s s e v e s p a r a u l e s e l p o r t i c I m g i n a r i d e l a > e s t a Crao d e l a nostra V i l a . I q u i m5.; a d i e n t p r a t e i x i r amb l e s p a r a u l e s que u n p o e t o ? . I n l n n l l ~ up a r l a r d e p o e t e s 6s d i r e l nom, e n t r e d ' n l t r e q ,
d e J n c l c t 511s
i Codony.
De J a c i n t S a l o , poc o res s e ' o p o t d i r que n i n @ nu c n n r g u l , Prr u n a p x i t p r I n c o n s t a n t f o n t d e bones n o t l r i r r . que ha r s t n t p l r . p r r l i ~ d l c - i ppr a l t r a p a r t p+r SP= u n h o m prou p b r t i c i p l l t l l l P O e l m n c l l l t ~ r n lm n l l ~ u e n ~ . PB E I O Y S , n mitjdn'. d p l s s r ~ x a n t a , j a d e o o s t m v a l e s =*ves m p t l t u t s @ t i q u e s en PI ~ I Faluga. I f u l l l i t e r a r i q u e s ' e n c a r t a r ~ en e 1 p r l b d l c l o c a l Camarca. D e s d ' a l e e b o r e s i cooenqant e l 1980 ha a n a t guanyant premi rera p r e a i f i n s a a t r a s e s w r r I n t r e n t e n a , arreu d e l s P a t s o s C a t a l a n s i en a l g u n a o c a s i 6 , tamM, e o a l t r e s c o n t r a d e s d'Europe. S i voleu. i si no h o heu f e t encara, podeu I l e g i r - l o e n e l s v u i t l l i b r e s q u e d e I n seva o b r a s'han e d i t a t . eo r e c u l l a 1 a n t o l o g z e s d e n r t a m n t s l i t e r a r i s o s e g u i r l e s seves c o l . l a b a r a o ~ o n se n l a p r e m a c t u a l . S i a i x 6 no C s p r o u , d i r 6 e l m x i n que e-i rot d e m m r i U S e s m n t a r C que 6s uo d e l s t r e s o s o n e n c s I r s t r e r , en G a i Snhpr q u e eorllra e s c r i u e n . I e s t r ~eo G a i Saber com bo taren Angel G u i ~ r A .Jonn m r a g a l l , J o s e p carner, llrrce R o d o r e d a o e l m a t e i x N m k n C i n t o V e r d a p e r . J a c i n t Slla o b t i n g u d a q u e s t crit 1 1 g u a n y a r , t o t e s i c n d a u u n a , l e s F l o r s d e l s Jacs F l o r a l s d e Barcelona.
COI d e i a abans. J a c i n t S a l a es u n d l n a s d t z a d o r d e s t a c a t d e l a c u l t u r a m o l l e u e n c a . En e l t e a t r e , on ha f e t d e s d ' n a t o r f i n s a d i r e c t o r , p a s s a n t p e r ser autor d ' u n a o b r a , premiada l a F i t d ~ Snntn L l ú c i a , i q u e a v i a t veurem e s t r e n a r . I e n l a m'lsica, t o t d i r i g i n t l a &ral Rogent. A p a r t v o l d r i a f e r e s o e n t dp l a l e c t u r a d e l poem d e I n d a l , a c t u a l R e m r i a l J n l n Carrera, que c a d a any i a l c a p d a v a n t d e l g r u p d e t p a t r e FI Llambrot, ens fere el^ a V i l a m i r o s a un v e s p r e d ' h i v e r n
Prr t o t n i x b , eo nom d e I ' b j u o t a n e o t d e I l a n l l e u , e m c a l a g r a i r - l i l a s s v a c o n s t a n t t a s c a c u l t u r a l it l a v i l a , i l a q u e e n p a r t a e l nom a r r e u d e l p a i s I d o n a r - l i l ' n g m ~ m n tper l a l e c t u r a d ' n q u ~ s t prega que ha t i t o l a t FI.OC.1 DEI. F I ü E S i R F J A Y i qu- aomoGa d ' a q u e s t a aaoera.. . .