La vall juny 2015 by AV Vallvidrera

Núm. 235__juny2015

INFORMATIU MENSUAL Vallvidrera | Collserola

I aquest any

Revetlla de Sant Joan A la plaça Pep Ventura!

avvinforma

collserolaclub

personespersonatges

Resultats de les Eleccions municipals

Cinema fet a Vallvidrera

En Dani i la Mati,

pàg. 3

pàg. 7

20 anys de Foto CD-Electro-So a Vallvidrera pàgs. 8 i 9

235 juny 2015

lavalldevidre@yahoo.com Consell de Redacció: Roser Argemí, Isabel Fernández, Xavier Gonzàlez, Jacqueline Jacquet, Ma. Antònia Juan, Cisco Tomàs, Annelie Tuengerthal, Temi Vives

informaciódebarri A partir d’aquest número i per a una distribució més eficient, trobareu La Vall de Vidre al Centre Cívic i als establiments següents: CAP, Mandarina, farmàcia i carnisseria.

Al Juny Festes a les Places! En el marc de la

Festa Major del Peu del Funicular

Col·laboradors habituals Maïthé Chansard, Jordi Coll, Lourdes Llauró, Tristán Quintana Disseny i maquetació: www.natarranz.com

estem invitats a un concert

Tancament de l’edició: 25 de maig de 2015

Divendres 19 de Juny,

Tirada: 500 exemplars

a partir de les 21:30h, a la Placeta (Plaça Rubió i Bellver-Peu del Funicular

Distribució: Centre Cívic i establiments del barri Periodicitat: El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost)

GRAN CONCERT

Edició

aavallvidreravv@yahoo.es aavallvidreravv@gmail.com www.vallvidrera-aavv.blogspot.com D.L. B-8389-2007 Amb el suport de:

DE FESTA MAJOR

La nit de Sant Joan recuperarem la Plaça de Dalt (Plaça Pep Ventura) per a la Revetlla

Actuaran: Valentí Cesk Freixas Tropical Riots PD’s Entrada gratuïta

Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán C/Reis Catòlics 16-34 08017 Barcelona Telèfon: 93 406 90 53 www.ccvazquezmontalban.com

maïkus Lavalldevidre és una

publicació gratuïta. El cost d’impressió d’un exemplar és de 0,75 euros. El cost total de la publicació es finança amb els anuncis dels comerciants i amb l’aportació de l’Associació Mont d’Orsà de veïns de Vallvidrera, que cobreix la resta. L’equip de redacció i maquetació hi col·labora de franc.

Hace meses, supe de la muerte de un amigo, Vendedor callejero con aire de “métèque” griego. Lo primero que me vino en mente fue: Hiciste muy mal en morirte sin dar noticias de vida Maïthé Chansard

Quan l’hagis llegida, no la llencis. Passa-la! Podeu consultar els números endarrerits de La Vall de Vidre al blog de l’associació de veïns. www.vallvidrera-aavv. blogspot.com

gentd’aquí Si voleu que surtin publicades, deixeu les dades de naixements, casaments, defuncions, etc. a la bústia de La Vall de Vidre al costat de Can Trampa o del Centre Cívic, o envieu-les a lavalldevidre@yahoo.com, abans del dia de reunió de tancament previst en l’agenda de La Vall de Vidre.

AVVinforma

Eleccions Municipals 2015 RESULTATS 2015

Vallvidrera Les Planes

2.029

Cens

CiU

516

37,55%

1.089

102

9,36% 6,15%

municipals 2011

(VALLVIDRERA)

cens

2061

CiU

513

44,26%

PSC-PM

146

12,60%

CUP

225

16,37%

Barcelona en Comú

203

14,77%

200

18,36%

ERC

158

11,49%

101

9,27%

UPB-ERC-RI.CAT-DCAT-AM

6,13%

C’s

1,04%

Eb-CenB

2,33%

1,90%

CUP

1,55%

EV-GVE

1,12%

ICV-EUiA-E

128

11,04%

120

10,35%

Ciutadans

109

7,93%

5,96%

PSC

4,80%

3,58%

4,14%

3,67%

VOX

0,58%

—

Partit Animalista

0,29%

0,64%

PIRATA.CAT

0,78%

PUPJ

0,43%

Millor Barcelona

0,29%

0,27%

Els Verds

0,21%

1,10%

Escons en Blanc

0,07%

PCPC

0,07%

Falange JONS

0,07%

PACMA

0,17%

PFyV

0,09%

—

PCPC

0,09%

—

UPD

0,09%

—

PRE_IR

0,09%

LBB

0,09%

FE de las JONS

0,09%

UPyD

0,07%

—

Partido Solidaridad

0,07%

—

Vots Blanc

0,87%

0,55%

Vots Blancs

3,88%

Vots Nuls

0,29%

0,18%

Vots Nuls

1,38%

1.374

67,71%

644

59,13%

TOTAL VOTS

Carta al Patronat de Collserola Marià Martí, Us enviem una foto de les restes de la darrera cursa permesa al parc realitzada el dissabte dia 23. La foto és del diumenge 24 al matí i avui dilluns una segona bossa tancada ja estava oberta i totes les restes per l’entorn. A més hi continuen havent restes de la cursa celebrada el dia 17 de maig. És un mal exemple per a totes les persones que ahir van passejar pel parc i com més es trigui a anar-ho a recollir, més s’escamparà per l’entorn i en dificultarà la neteja. Demanem que s’exigeixin responsabilitats als organitzadors de les curses i que es controli el mateix dia la neteja total de les restes. No es pot permetre que deixin les bosses al mig del bosc ni una nit sabent que els senglars fan destrosses i tot s’escamparà. També demanem que es prenguin precaucions per tal d’evitar aquestes actuacions tan negatives.

PD Dimarts al matí ja ho havia netejat el Patronat a costa,esclar, dels nostres impostos. Roser Argemí AV Mont d’Orsà de Vallvidrera

1159

56,23%

lesnostrespàginesgrogues bústiaoberta

PEDRO GARCÍA Mont d’Orsà, 2, 1r. 08017 Vallvidrera Tel. 646 120 871 pedro.peramo@gmail.com

_telèfons que cal recordar

EMERGÈNCIES: 112 bombers: 080 MOSSOS d’esquadra: 088

GUÀRDIA URBANA: 092

CAP VALLVIDRERA: 93 406 84 53

GUÀRDIA URBANA DISTRICTE SARRIÀ: 93 291 43 53

CAP LES PLANES: 93 280 56 32

OFICINA DE COLLSEROLA: 93 280 21 07 93 280 65 83

BIBLIOTECA COLLSEROLAJOSEP MIRACLE: 93 406 91 11

Centre Cívic VallvidreraVázquez Montalbán: 93 406 90 53

AVVinforma

Des del Mas Sauró... ... esmenem el PepNat

COLLSEROLA Patrimoni natural, especulació urbanística i sostenibilitat El Parc Natural de la Serra de Collserola té una vesant sobre Barcelona i Esplugues de Llobregat. Sobre la Ronda de Dalt, una vintena de barris i nuclis residencials configuren una realitat plural, contradictòria, que necessita compartir criteris i solidaritats. Des de Torre Baró fins a Finestrelles. Dissabte 6 de juny de les 11 a les 18 hores

Jornada d’informació i debat amb conclusions, per conèixer els valors, els problemes i els riscos associats a la frontera entre la ciutat de Barcelona i el Parc Natural de la Serra de Collserola. Casa Orlandai Sarrià. Carrer Jaume Piquet 23 (FGC> Sarrià) DIUMENGE 7 DE JUNY, matí

Passejada per veure els esquirols a la marina de Collserola. La importància dels corredors verds. A càrrec de Josep Piqué, Museu d’Història Natural de Barcelona. Activitats complementàries a la Casa Orlandai Més informació: http://barrisdemuntanya.wix.com/barcelona Organitza Associacions de veïns dels barris de muntanya Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola Comissió Ecològica de la Casa Orlandai

Paisatge protegit des de la Carretera de les Aigües

El mes passat l’Administració presen tava l’avanç del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge –conegut com el PepNat–. Es tracta d’un esborrany per tal d’elaborar un nou pla especial d’ordenació i protecció del medi natural del Parc de Collserola. En l’avanç s’apunten objectius clarament de protecció natural com la millora de la conservació de la biodiversitat, dels hàbitats, el patrimoni històric, la gestió sostenible de l’ús social del parc, foment de l’economia verda dins del parc, etc. Però també es planteja com objectiu “millorar les condicions de les vores del parc per tal de disminuir els riscos, assegurar la connectivitat ecològica, facilitar l’accessibilitat dels usuaris del parc i corregir el caràcter suburbà d’aquests espais”. És a dir, preveu també actuacions en la part urbana dels barris de muntanya. El Parc de Collserola té unes característiques especials ja que es calcula que hi viuen censats prop de 15.000 habitants en gairebé 9.000 Ha de sol urbà integrat dins del seu territori. I aquest ha estat el pecat original de l’avanç: no considerar en el diagnòstic aquesta realitat. No hi ha en el seu diagnòstic cap referència a les pressions antròpiques legítimes dels nostres barris. El Pla especial de protecció del Parc Natural de Collserola és un document llargament esperat per la ciutadania, especialment pels barris de muntanya. Per això, l’elaboració del mateix ha de –com a mínim– considerar i incorporar des del principi una resposta clara i viable a totes les reivindicacions, demandes i sensibilitats legítimes de les comunitats dels barris de muntanya. Per tot això, i amb la voluntat inequívoca de fer del projecte de PEPNat, un compromís conjunt de ciutadania i administracions, els barris de muntanya –conjuntament amb la FAVB– convoquen pel dia 6 de juny a la Casa Orlandai unes jornades de participació obertes a fi de reconduir la redacció del document. Animem els nostres veïns a participar-hi. [http://barrisdemuntanya.wix.com/barcelona].

bústiaoberta Podeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de La Vall de Vidre (al costat de Can Trampa i al Centre Cívic), o enviar-lo a lavalldevidre@yahoo.com. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. La Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. La Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.

L’Alzina de la Plaça Pep Ventura (continua...) El que heu posat a la Contra de la Vall de Vidre amb la foto “No hi havia una altra solució? Qui ho permet?”, això no serveix! És un atemptat! Tallar branques al mig d’un arbre centenari! Qui és el responsable? Una salvatjada! Sí, hi havia Guàrdia Urbana, només per vigilar que les branques no caiguessin sobre un cotxe, mentre durava l’operació. Un atemptat a la naturalesa! Pensar que quan es parlava de fer un pàrquing a la Plaça anaven dient: “No us preocupeu, no li passarà res a l’alzina...” Ja veurem quan hi hagi vent, el que passarà... Un atemptat!

Trànsit al carrer Mont d’Orsà Aquesta és una imatge habitual del carrer Mont d’Orsà. No cal dir que darrera el bus hi havien uns quants cotxes fent cua, i darrera el fotògraf uns quants més esperant en el forat que deixen els busus d’Aspassim. Sembla impossible que sigui uns del carrers més transitats de Vallvidrera, un dels més llargs i a sobre sigui de dos sentits. Hi posaran remei algun dia? Marta

Un grup d’Indignats a la Granja de l’Alberto

Jocs Florals

de Sarrià - Sant Gervasi 2015 El passat dia 29 d’abril, es va celebrar a la Sala de Plens de la seu del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, el veredicte i lliurament de premis dels Jocs Florals, en un acte senzill i emotiu en el que els poemes premiats van ser : 1r Premi: “Vida” de Miguel Zacarini Carbonell 2n Premi: “Alba” de Roser Riba Armenter 3r Premi: “T’estimo amor” de Oriol Capdevila i Arderiu El districte de Sarrià-Sant Gervasi ha publicat un opuscle amb totes les poesies dels participants als jocs florals, es podrà trobar a les biblioteques del districte.

Carrer Mont d’Orsà, un dia qualsevol

collserolaclub

Cinema fet a Vallvidrera Animats per l’experiència viscuda l’any 2013 amb el rodatge del curtmetratge reivindicatiu “Valldonzella”, un grup de veïns del barri ha emprès el repte de realitzar un nou curt que porta per nom “L’Espantall”. Com no podia ser d’una altra manera, escenaris que ens resultaran coneguts serveixen de decorat per explicar una nova història interpretada per tres veïns de Vallvidrera, premisses bàsiques perquè tota aquesta aventura tingui una raó de ser. Qui diu que a Vallvidrera no poden produir-se històries fantàstiques? L’Espantall no pretén ser un curt reivindicatiu, sinó que es tracta d’un conte. Un conte que no passa fa molts i molts anys en un Regne molt llunyà; podria estar passant avui mateix i a Vallvidrera. Ficcionat, sí, però si us hi fixeu bé, podreu trobar algun que altre record que ja forma part de la memòria del barri. L’Espantall se centra en la història d’una mare que ha enviudat, la Victòria, i de la seva filla Maria, amb els seus alts i baixos de l’adolescència, que arriben a Vallvidrera de la mà de l’Isidre, un d’aquells llebrencs que saben de tot. Qualsevol canvi implica començar de nou, però aquesta nova etapa que inicien la Victòria i la Maria a Vallvidrera tindrà més d’una sorpresa... Perquè aquest curtmetratge sigui avui una realitat ha estat necessària l’ajuda de veïns i amics, i d’estudiants i professionals del món del cinema, que ens han donat un cop de mà de forma desinteressada, amb el suport de l’Associació Mont d’Orsà de Veïns de Vallvidrera. Esperem que siguin més els veïns que s’animin a seguir explicant històries sobre el barri i la seva gent, i que al llarg dels anys Vallvidrera disposi d’un variat llegat audiovisual que serveixi de segell de la seva identitat. I és que fer pel·lícules al i del barri no és cap novetat, ja que aquesta empresa va començar a gestar-se fa dècades amb les pel· lícules i testimonis audiovisuals de l’apreciat Antonio Egea, com “Nadal blanc”, “Vallvidrera 70” i “Vallvidrera 80”; així com Valldonzella, i esperem que també ho sigui L’Espantall. L’equip de L’Espantall

ESTRENA:

Dimecres 8 de juliol de 2015 19:00 hores. Centre Cívic de Vallvidrera – Vázquez Montalbán

L’EQUIP DE L’ESPANTALL: Victòria: Vivi Lepori / Maria: Àgata Lluch / Isidre: Vicenç Fonolleda / Amigues Maria: Carmen Urraca, Mar Urraca i Aina Blade / Producció: Marta Fonolleda, Vicenç Fonolleda i Salvador Ferran / Argument: Vicenç Fonolleda / Direcció: Joan Parera / Fotografia: Anna Molins / Muntatge: Mar Orfila, Marta Puig i Marc Solà / So directe: Bernat Gras / Post producció de so: Mar Orfila / Direcció artística: Vicenç Fonolleda, Ramon Marsà i la col·laboració de Jordi Moreno i Cayetano Garcia / Maquillatge: Marta Vicente / Música: Dani Farelo / Adaptació del guió: Marta Fonolleda amb l’assessorament de Sergi Martí / Ajudant de càmera: Sergi Martí / Auxiliars de càmera: Miquel Domingo i Adrià Garcia / Agraïments especials: Josep Sangrà / Amb el suport de l’Associació Mont d’Orsà de Veïns de Vallvidrera

Diumenge 28 de Juny de 2015, 18h

Cor de Cambra Impromptu Director: Murat Khupov Programa: Música ortodoxa russa Dos psalms de Vivaldi Info: http://www.corimpromptu.cat/

Basílica del Temple del Sagrat Cor del Tibidabo

Coral Cypsella

(Sant Feliu de Guíxols)

Directora: Monti Galdón Programa: Cançons de la Mediterrània Info: http://www.coralcypsella.org/

personespersonatges

En Dani i la Mati

celebren 20 anys de Foto CD-Electro-So a Vallvidrera El passat maig, en Dani de Simón i la Mati Sánchez han celebrat 20 anys de la seva botiga Foto CD-Electro-So a Vallvidrera. En Dani va néixer al barri de Sants, però als 5 anys la família va traslladar-se al Tibidabo, sota el bar Marisa. La Mati és de Vic. Un bon dia durant la crisi del 1994, tots dos van quedar-se sense feina. Però vet aquí que es van conèixer en una concentració de motos i aquests dos rockers van decidir fundar a Vallvidrera una botiga i ... una família. Fa vint anys doncs que conviuen amb nosaltres i “fan Vallvidrera”. Els fills ja són grans: la Wanda té 16 anys i l’Elvis 12! Gràcies a ells, durant aquests 20 anys els veïns de Vallvidrera hem tingut a l’abast els serveis de fotografia clàssica, fotocòpies, electrodomèstics, ferreteria, regals i materials diversos. Asseguts en el bar del Centre Cívic parlem d’aquests 20 anys, que no són pocs, i de les seves vivències. Quan mireu enrere, ¿com veieu aquests 20 anys? Mati: Hem treballat moltíssim, hem

fet molts esforços i sentim que no hem recollit. Quan la gent ens demanaven coses, nosaltres les portàvem. Hi havia gent i encara n’hi ha que per la confiança que ens tenen, ens compren a nosaltres, tenim molts clientes fidels, ja que treballem amb grups de compres que tenen els mateixos preus que qualsevol superfície gran. Els nostres clients valoren el fet de no haver de fer kms ni perdre temps en desplaçaments. Encara hi ha gent que valora el comerç de proximitat. Intentàvem i intentem lluitar per tenir comerç de proximitat i ens han ajudat, però ha estat, i encara és dur. Dani: Tot ho hem posat a la botiga, cada duro l’invertíem en materials, jo feia de fotògraf als casoris, bateigs, festes, però tot s’ho menjava la botiga. I quan començàvem a treure el cap, ens arriba aquesta crisi que va començar al

Mati i Dani al Centre Cívic

2007, i tornem a tenir problemes per sobreviure, per pagar la hipoteca, però be, aquí estem. Sembla que ningú vol perdre el comerç de proximitat, però al final no sé com acabarem. De fet heu passat per tres locals, ¿com han anat aquests canvis? Dani: Vam començar amb la fotografia

en el local del costat de l’antiga drogueria Poli (carrer Alcalde Miralles, 7). Després vam muntar una botiga d’electrodomèstics amb el cinebank on són les finques Llebrenc ara. Quan la drogueria Poli va tancar, ens vàrem quedar el local i vam traslladar-hi els electrodomèstics i la fotografia, després vàrem portar també ferreteria. Quan anys més tard vam llogar el local al Slecker, en Josep Casellas, que s’havia jubilat del restaurant La Carboneria, ens va oferir el local i vam venir aquí on som ara a Mont d’Orsà, 2. Mati: Vam passar de 300 m² a 90 m² ¡no ens hi cabien les coses que teníem a l’antic local!, no paràvem de treure i entrar paquets del carrer a la botiga i de la botiga al carrer. Sort que en Manel Carreras, propietari del local de l’antic manyà, ens va deixar una part del seu local durant un temps. Com vau viure la mort de la fotografia analògica, la venda de carrets, els revelats de pel·lícula, el positivat de fotos, les ampliacions? Dani: Ho hem patit, hem passat de tenir cua de gent per revelar les fotos, a no tenir ningú.

Mati: Nosaltres fèiem l’agost amb les

fotos les temporades d’estiu, NadalsReis i Setmana Santa. Ens vam intentar adaptar al positivat del digital, però al final no va funcionar. Molta gent encara ens diu que li agrada el paper, però no porten a positivar les fotos digitals. Han canviat els hàbits i ara miren les fotos per la pantalla de les càmeres o la TV o l’ordinador. Com ha estat això de portar botiga i fills? Mati: Va ser difícil, els nens es van

portar molt bé i ells i jo estàvem a la botiga, fins que van tenir l’edat per portar-los a la guarderia. El Dani sovint estava fora fent fotos o encàrrecs, però vaig tenir molta sort amb la meva sogra que va ajudar-me molt i sempre estava allà pel que necessitàvem. Ho hem pogut combinar, a mes aquí a Vallvidrera ho teníem tot a ma, i això ajuda. En tots aquests anys, ¿què trobeu que ha millorat a Vallvidrera? Mati: Moltes coses. Ara tenim un bon

centre cívic, abans era la “llauna”, qualsevol cosa del barri es feia allà. Aquest local d’ara, la biblioteca, el bar, exposicions, sales amb activitats per a adults i nens: això és magnífic. Dani: Sí, cal dir que malgrat que molta gent es queixa, moltes coses han millorat, s’han arreglat carrers, tenim un Condis, habitatges de protecció, el pàrquing a l’antiga petanca (encara que aquest pàrquing està allunyat de

la zona comercial i el seu accés és molt dolent ), però també és cert que ens falten coses i tenim reivindicacions. El problema és que per reivindicar sigui el que sigui, cal fer-ho de manera raonada, amb arguments i amb consens. Però si en el futur volem aconseguir més coses, caldrà treballar-hi amb la unió i l’esforç de tots. Sabem que és difícil perquè Vallvidrera és un poble molt dispers i amb interessos molt diferents, però aquesta és la manera que els polítics i l’ajuntament ens facin cas. Què en queda del rock i les motos i dels somnis d’adolescents ... Dani: D’aixó queda tot, és pel que vivim! La resta és treballar. Com a rockers ens vam casar a Las Vegas (USA) amb una altra parella i ens van acompanyar els fills, l’Elvis amb 4-5 anyets ens va portar els anells. Quan érem a Catalunya, vàrem convalidar el matrimoni, i al llibre de família ara diu que ens vam casar a Las Vegas. Mati: No ho hem deixat en cap moment. Me’n recordo que durant un any i mig vam estar fent concerts de Rock-and-Roll els diumenges al matí per a la gent que té fills i no podia sortir per la nit. Es feien en un local molt guapo que hi ha al costat del ruta 66 ( botiga d’accessoris per a motos) en el Mundiauto, no era a l’aire lliure, encara que alguna vegada a l’estiu sí que vàrem fer-ne algun a fora, era un local molt gran i els nens s’ho passaven super bé.

Va haver-hi un moment que tu Dani eres el cap visible de l’Associació de

Comerciants de Vallvidrera?

Què creieu que necessita Vallvidrera?

Dani: Jo volia fer coses, però des de

Dani: Encara ens calen moltes coses,

l’Ajuntament em deien que sol no es poden fer coses. Amb el malograt José Crespo, que era advocat vam tirar endavant l’associació. Ell se’n va ocupar dels papers i jo de replegar la gent, collir els diners que calien per fer coses, com per exemple els llums de Nadal. Molts em deien: Dani no t’hi fiquis, aquí la gent sempre s’està barallant!, però vam tirar endavant encara que tenien raó i actualment l’associació està inactiva. He entès que són coses que passen sovint, ha estat una lliçó dura. He de dir que en alguns moments m’he sentit manipulat i vaig acabar una mica cremat.

necessitem una mica de tot, per exemple un transport nocturn per quan els ferrocarrils de la Generalitat i el funicular han tancat i el metro encara funciona. Mati: Jo trobo a faltar una botiga per reparar sabates i també que es puguin fer claus, com ho feien la Carol i el Francesc en la lampisteria abans de tancar. Potser alguna botiga amb serveis per a la gent gran. A veure com acaba la recuperació i els usos de l’antic mercat. Dani: També ens cal un pàrquing tant per a les necessitats dels veïns i particulars, com pels que vénen a comprar i els que passen de pas. L’estudi que va fer INTRA, indicava que aquí a Vallvidrera calien 348 places de pàrquing i situar-lo sota la plaça d’en Pep Ventura semblava lo ideal, però al final nomes 28 persones s’hi van interessar i va ser inviable econòmicament. Però vist en perspectiva, va ser una trampa ja que en plena crisis ens demanaven vendre 68 places i la gent no estava per invertir en fum, ja que calia deixar una paga i senyal, sense veure cap obra iniciada, a més el gerent de Regesa me va comentar que no tenien cèntims i ells no ho volien fer. Ara estem estudiant com donar satisfacció a les reivindicacions més demanades al poble, el pàrquing i un gimnàs, ara jo particularment estic parlant amb BSN i s’ho estan estudiant.

Quan en Jordi Pujol era president de Generalitat i va inaugurar el nou funicular, tu feies les fotos i es va fixar en tu... Dani: Sembla que sí, quan poc després

va venir a inaugurar l’autobús, m’han dit que va preguntar pel “botiguer amb empenta” de Vallvidrera. Com són les relacions amb els proveïdors? Dani: Abans el que et portaven ho podies pagar a 3 mesos i tenies el crèdit molt fàcil. Ara ningú no et deixa res en dipòsit, tots volen cobrar al comptat i el crèdit és inaccessible, hi ha desconfiança. Per sort encara tenim algun proveïdor que ens manté les condicions d’abans. Darrerament sembla que torna a haver-hi crèdit “amb seny”, ja veurem.

Darrerament la Mati ha passat per moments delicats amb la seva malaltia ¿com us heu sentit? Mati: Estic molt agraïda, tothom s’ha

bolcat i s’ha preocupat per la meva situació. Per ara la quimioteràpia ha anat bé i jo l’he superat sense grans problemes. Ara estic en llista d’espera, només queda que em donin dia per a l’operació final. Esperem que aviat tot sigui un record... Per part nostra i per acabar aquesta xerrada, volem agrair tots els serveis que en Dani i la Mati ens han ofert des de la seva botiga durant aquests 20 anys. Han sigut i són certament, una parella lluitadora que han contribuït amb la resta de botiguers i restauradors a “fer Vallvidrera” i tenir un barri viu i actiu. Els desitgem el millor per a ells i els seus fills. Josep Vives Rego

lesnostrespĂ ginesgrogues

Pl. Vallvidrera, 7 Bxos 08017 Barcelona

Tel. 93 406 84 17

Si us voleu anunciar a lavalldevidre, connecteu-nos a lavalldevidre@yahoo.com, o escriviu-nos a les bĂşsties del costat de Can Trampa o del Cenctre CĂvic.

collserolaclub Coses Meves

Malalties i remeis de la meva infantesa M’han deixat per llegir ”Les dones sàvies de la muntanya”, les trementinaires; només començar el llibre, he recordat la meva infància. En aquell temps no hi havia pastilles, a casa només teníem anissos homeopàtics que ens donava el nostre metge, el doctor Joan Soler i Pla, nascut al barri de les Planes, i molt estimat per la meva família. Hem fet una trobada la Maria Cabeceran, la Leonor Mas i jo, i ens ho hem passat bé recordant molts moments de la nostra infantesa. Les tres hem recordat que, quan teníem el xarampió, ens tenien a les fosques i cobrien amb un drap vermell les bombetes. Hem parlat que durant la guerra hi havia moltes puces, xinxes i sarna, i hem comentat el que calia fer per aconseguir menjar: anar-lo a buscar a fora, canviar-lo per sabó, oli... També hem recordat els pegats de la farmàcia que es posaven al pit i a l’esquena quan s’estava refredat i que s’enganxaven de valent. Encara en parlem amb els meus fills. Finalment, hem comentat el cas de la tos ferina o catarro, una tos molt empipadora, i que recomanaven pujar al Tibidabo per curar-la. També hem parlat dels furóncols, uns grans molt grossos, que es deien “golondrinos” quan sortien a sota de les aixelles; de la farigola, que servia per a moltes coses: per a les infeccions de les ferides, per als ulls, per a la boca, per a la sopa de pa... I dels penellons, quines picors! I del fogonet d’alcohol per tenir l’aigua bullint amb fulles d’eucaliptus. Del romaní per als cops i el reuma... De les infusions, una que, segons la Lourdes Valero, era per a la tos i que es feia amb flor de malva, figues seques i panses. Llàstima que no hi ha res per tornar a la infància. Que consti que no em queixo del que he viscut. M. Lourdes Llauró

La Immaculada

Serà el vent o una bretolada... Foto enviada per en Salva Ferran

lesnostrespàginesgrogues FOTO CD-ELECTRO SO SL

ELECTRODOMÈSTICS FERRETERIA i MENATGE FOTOCÒPIES / ENQUADERNACIONS / SERVeiS DIGITALS / FOTOS CARNET /... Mont d´Orsà, 2 - 08017 BCN (Vallvidrera) telf. 93 406 98 76 electrosocd@hotmail.com

Telèfon 620412083 / 932049625 Carretera de les Aigües, 140, 08017 Barcelona www.jardinersoliveras.com

Thaïs de las Heras & Andrés Ruiz Pl. Vallvidrera, 6 mondeljardi@gmail.com Thaïs: 676 50 88 92 Andrés: 687 90 60 99

REHABILITACIO I REFORMES DE LA LLAR Siscu León / Jordi Coll / Gaizka Garcia 630653201 / 605961753 / 650570340 E.mail: jordicollesmel@hotmail.com

Alberes, 9 08017 Barcelona (Vallvidrera) Tel. 93 406 84 29 (taller) M. 639 603 439

Si us voleu anunciar a lavalldevidre, connecteu-nos a lavalldevidre@yahoo.com, o escriviu-nos a les bústies del costat de Can Trampa o del Cenctre Cívic.

collserolaclub Des de la Plataforma Sarrià-Sant Gervasi en Defensa de la Sanitat Pública ens han enviat l’article que publiquem tot seguit.

L’Hospital Clínic, hospital de referència per als veïns i veïnes del districte Sarrià- Sant Gervasi

Jo trio Clínic, 100x100 públic Per tots és conegut que en els darrers anys i sobretot des de l’arribada a la conselleria de sanitat de Boi Ruiz, la sanitat pública catalana ha sofert una sèrie d’atacs que n’han anat empitjorant el servei: retallades, tancament de quiròfans hospitalaris i de centres d’atenció primària, privatització de la sanitat pública, etc. Nosaltres ens volem fixar en el cas de l’Hospital Clínic, atès que aquest hospital, situat a l’esquerra de l’Eixample, és també l’hospital de referència per als veïns i veïnes del districte de Sarrià - Sant Gervasi. L‘any 2013 les retallades en el pressupost de l’Hospital Clínic van ser de 17,5 milions d’euros, es van tancar 74 llits i un 9% dels quiròfans, a base de derivar la cirurgia de traumatologia a l’Hospital del Sagrat Cor. Aquesta reducció, mantinguda el 2014, accentua encara més la política de reordenació d’activitat especialitzada mitjançant la derivació a hospitals privats com són el Sagrat Cor i el Plató. Mentre els recursos de la sanitat pública es veuen reduïts –es tanquen llits i quiròfans, i es retallen sous i drets laborals–, s’afavoreixen les contractacions amb entitats gestionades per fons de capital risc com Idcsalud (Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya). Idcsalud, abans Capio, és una de les companyies més beneficiades per les privatitzacions sanitàries de CiU a Catalunya, i any rere any ha ampliat els seus guanys (127 milions d’euros el 2012). Avui la situació és que dels 525.000 ciutadans i ciutadanes que corresponen a l’Àrea de Salut Barcelona Esquerra, tan sols 285.000 són atesos a l’Hospital Clínic, 120.000 i els pacients de traumatologia, al Sagrat Cor, i 115.000, al Plató (la resta, a l’Hospital General de Catalunya i Barnaclínic). Des de fa uns quants mesos, treballadors i treballadores del Clínic, conjuntament amb l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample, s’estan mobilitzant contra aquestes retallades i les derivacions al Sagrat Cor i al Plató, i des del mes de juny de 2014 han parat al carrer taules informatives i de recollida activa de reclamacions dins de la campanya “Jo trio Clínic, jo trio 100% públic”; podeu trobar-ne més informació a http://tancadaclinic.wordpress.com/. Des de la Plataforma de Sarrià - Sant Gervasi en Defensa de la Sanitat Pública, ens solidaritzem amb aquesta campanya i ens manifestem clarament en contra de les derivacions a centres privats per diversos motius: 1. En primer lloc, no podem acceptar que es consideri la sanitat pública com una “oportunitat de negoci” en què el diner públic, els nostres impostos, es converteixi en benefici privat. D’aquesta manera, buscant els guanys de l’accionariat, es porta a terme el control sobre l’activitat i la gestió

Façana de l’Hospital Clínic (05/2015) Esperant que se li tregui el mercat provisional del Ninot

dels centres privats: rebaixant salaris i condicions laborals, i disminuint també la qualitat assistencial, fet que arriba a traduir-se en el rebuig de pacients quan els costos generats posen en perill els beneficis. Però és que, a més a més, això comporta un encariment del sistema, com no pot ser d’una altra manera a causa de la necessitat de la iniciativa privada de tenir guanys. Per posar un exemple que ha sortit a la premsa fa tan sols unes quantes setmanes, el servei de rehabilitació i logopèdia derivat a l’Hospital del Sagrat Cor (per adjudicació directa sense concurs) és un 32% més car. 2. D’altra banda, a començaments de desembre es va conèixer el primer informe del Monitor de Reputació Sanitari, un document que mesura la qualitat dels hospitals (http://politica.elpais.com/politica/2014/12/02/actualidad/1417520144_113202.html). Hi observem que l’Hospital Clínic té uns resultats molt alts (el segon d’Espanya), i si en general comparem els resultats obtinguts pels hospitals públics i privats, veiem que hi ha diferències importants. Els hospitals privats tenen una dotació tecnològica i professional inferior a la dels públics, i de fet tornen a derivar els pacients a la pública quan hi ha complicacions. És a dir, donen un servei pitjor amb un cost més elevat. Per tot això, demanem (com ho fa Tancada Clínic) la reobertura de llits, quiròfans i serveis amb la dotació econòmica i el personal sanitari suficients, i demanem també que el 100% dels diners públics es destinin a finançar centres públics i no es transfereixin, per incrementar els beneficis dels accionistes, als centres privats. Plataforma Sarrià‐Sant Gervasi en Defensa de la Sanitat Pública

collserolaclub

Pel·lícules amb gust de... UN TOQUE DE CANELA (2003) Director: Tassos Boulmetis Origen: Grècia – Turquia Actors: Georges Corraface / Renia Louizidou Drama i comèdia, to agredolç, toc màgic, habilitat per prendre camins inesperats ... I l’amor a la cuina al fons, des de l’estructura del guió, concebuda com un menú que inclou entrants, plat fort i postres, a la insistència en l’ús de les espècies, necessàries per donar el toc perfecte als guisats. Un toc de canyella és una història sobre un jove grec (Fanis) criat a Istanbul, l’avi, un filòsof culinari i el seu mentor, li ensenya que tant el menjar com la vida necessiten una mica de sal per donar-los el toc de sabor que ambdues necessiten, un toc de canyella. És una comèdia nostàlgica i agredolça sobre la consciència de cadascú, sobre gent que abandona el seu lloc d’origen, sobre conflictes personals, però sobretot ens mostra com la cuina ens pot donar una sèrie de lliçons valuoses sobre l’amor i la vida. La pel·lícula, rodada a Atenes i a Istanbul, tracta sobre els grecs immigrats a Turquia que eren membres actius i dinàmics d’una comunitat pròspera però que van tenir la mala sort de patir les conseqüències d’un conflicte polític entre Turquia i Grècia, que va provocar la despoblació d’aquesta pròspera societat grega que vivia a Istanbul. Hi ha moltíssimes situacions meravelloses com la de veure l’inici de la dona a la cuina turca o quan l’avi ens diu que cal utilitzar una espècia que no sigui la de sempre per provocar alguna cosa especial. Per exemple, el comí és fort i torna a la persona poc comunicativa, però en canvi la canyella fa que les persones es mirin als ulls. La recepta que he tret d’aquesta pel·lícula són les albergínies de l’Iman, Iman Bayildi. La recepta de les albergínies Iman és d’origen bizantí; sabem que aquests eren amants del menjar ben amanit i això és una cosa encara evident en la cuina grega i turca, sobretot en plats de verdures. A Turquia l’herència bizantina s’aprecia en plats com l’arròs pilaf aromatitzat amb moltes espècies o en les “albergínies de l’Iman” anomenades “Iman bayildi” on l’important és el toc de canyella.

Albergínies de l’Iman (Iman bayildi) I ngredients

4 albergínies 1 ceba 4 o 5 tomàquets madurs el suc de mitja llimona 1 dent d’all 1 branqueta de julivert 2 culleradetes de canyella 1 culleradeta de clau en pols 1 culleradeta de pebre vermell dolç 1 culleradeta de sal 1/2 culleradeta de pebre negre 5 cullerades d’oli d’oliva

Preescalfem el forn a 180ºC. Posem en una safata per enfornar 3 cullerades d’oli d’oliva. Rentem les albergínies i tallem una tira al llarg a la pell perquè faci de base i no es moguin mentre les posem al forn i per l’altre costat els fem un tall profund, al llarg, però sense arribar a travessar ni partir en dos l’albergínia. Les col·loquem a la safata i les posem al forn uns 30 min. Mentre anem preparant el farcit. Pelem i piquem l’all i la ceba, els sofregim en una paella amb la resta de l’oli d’oliva, quan comenci a daurar-se, hi afegim els tomàquets pelats i trossejats, i totes les espècies (canyella, clau, julivert picat i pebre vermell), salpebrem i fregim uns 20 m o fins que el tomàquet estigui ben fet; si es quedés molt sec, hi afegirem una culleradeta d’aigua o brou de verdures. Un cop llest, hi afegim el suc de llimona i ho barregem bé. Traiem la safata del forn i baixem el foc a uns 120ºC. Omplim les albergínies introduint el farciment pel tall que li hem fet anteriorment i ruixem amb una mica d’oli d’oliva. Tornem a posar-ho al forn unes dues hores o fins que les albergínies quedin ben fetes. Bon profit Jordi Coll

agendajuny Del 2 al 30, Exposició: Impressions d’un viatger (1)

justalaparaula!

Jacqueline Jacquet

“Assaborir la textura, el cos, el gust de les paraules com qui xucla un caramel”

Divendres 5, 20h Música i Poesia: Pedrals i Sagrera (1)

Ponç Pons: “El rastre blau de les formigues” (Quadern Crema 2014)

Dissabte 6, 10h El Vallès: Calidoscopi de paisatges. A càrrec de Pere Moya (1)

«MANYOC»

Dissabte 6, de 11 a 18 h Patrimoni natural, especulació urbanística i sostenibilitat. Casa Orlandai de Sarrià Diumenge 7, matí Passejada per veure els esquirols a la marina de Collserola. A càrrec de Josep Piqué. Casa Orlandai de Sarrià Divendres 12, 17:30h Adolescents: Fes-te del ’70 (1)

Em conta Montserrat Grau, 65 anys, (Vallvidrera, 2011):

“Tenia un manyoc de claus, agafades en un anell. Les tenia així, posades al dit gros, les claus de casa, la clau del garatge, la clau del cotxe... i les vaig perdre”

Fent una bustiada per a l’Associació de Veïns, en Noel, 30 anys, em dona uns quants fulls. “Té agafa’n un manyoc” (Peu del Funicular de Vallvidrera, febrer 2015)

Divendres 12, 21h Música i Poesia: Recitals a domicili (1) Diumenge 14, 19h Concert Coral Infantil Collserola, Coral Collserola, Corals Ressons, Orquestra de Cambra CEMB, Germán de la Riva (baríton), Assumpta Cribillers (mezzosoprano), Teresa Escolà (piano), i Javier Jofre (direcció). Església Parroquial Sta. Maria de Vallvidrera Dilluns 15, 19h Reunió oberta Vall de Vidre, tancament del número de juliol (1) Dimecres 17, 17:30h Sac de rondalles: Emociondalles. A càrrec de Vivi Lepori (2) Dijous 18, 19h Club de lectura de novel·la històrica. A càrrec de Patrícia Muñiz (2) Divendres 19, 17:30h Festa cloenda amb el Circ Passing i Vean (1) i a partir de les 19h participació de la Coral Infantil Collserola 21:30 Concert amb Valenti / Cesk Freixas / Tropical Riots PD’s Plaça Rubió i Bellver (Peu del Funicular) Dimarts 23, Revetlla popular a Vallvidrera. Plaça Pep Ventura Dissabte 27, 9h Jornada esportiva jove (1) Diumenge 28, 18h Clàssica al Sagrat Cor del Tibidabo: Cor de Cambra Impromptu (Música ortodoxa russa i Dos Psalms de Vivaldi) i Coral Cypsella (Cançons de la Mediterrània)

(1) Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán (2) Biblioteca Collserola-Josep Miracle

Manyoc: porció de fils, cabells etc. Que poden ésser engrapats en una mà. (Diccionari de l’Enciclopèdia catalana)

Quan sortirem al corredor, la senyora que portava un manyoc de claus, tanca l’habitació amb una cura especialíssima, amb una lucidesa perfecta” Josep Pla “El carrer estret” (Edición Destino Barcelona 1980)

“Un manyoc de cabells s’ha trobat sota el cos de Pere el Gran” Marià Miquel, parlant de l’anàlisi que es fa a les tombes de Pere el Gran i de Blanca d’Anjou a Santes Creus. (TV3: Telenotícies del 20 de juny del 2011)

lacolumna

lafotodelmes

L’ascensor i el ciclista

Un invent enginyós a la Pinya 2

(No és un conte) Peu del Funicular. Un matí, o un vespre, no ho recordo. En sortir del tren, cansada, me’n vaig anar cap a l’ascensor. Esperant-ne l’arribada hi havia, davant meu una senyora, un senyor amb un bastó i un ciclista amb la bicicleta aixecada en vertical. Darrera meu, hi havia un pare que duia dos nens: l’un en un cotxet i l’altre que visiblement es volia quedar a l’andana, i més gent que no he pogut comptabilitzar.

Tenia doncs, el ciclista al meu costat. Li vaig tocar el braç lleugerament i li vaig dir, amb una veu intel·ligible que intentava mesurar: —Em sembla que t’havies de quedar a l’andana i esperar l’altre ascensor. No veus que molestes. Podies agafar les escales. Ets jove i fas esport. De fet el meu discurs volia dir tot això, però no en recordo les paraules exactes. Em va contestar, remugant. El to era mal educat, un xic agressiu. No vaig entendre el que em deia, potser millor així. Cap dels passatgers no va dir res. En sortir de l’ascensor, ja a dintre del funicular vaig tenir a prop meu la senyora i el senyor amb un bastó. Em vaig justificar: ”Hem de dir les coses, el que sentim com a perjudici, com un atac a la convivència. Potser pot servir? Potser s’ho repensen. Potser no, però ho hem de dir. No hem de ser mesells”. Ara bé, si mai pujo al funi amb la bicicleta, aniré amb compte. Ascensor buit, o escales. No sigui que em trobi amb una Gertrudis. GERTRUDIS

Per evitar que els senglars furguin en les papereres Han inventat aquest model!

Paper Cyclus Offset 100% reciclat

Vam entrar a l’ascensor, hi cabíem molt justet. Jo tenia el ciclista a frec. Era un xicot jove, alt, musculat de braços i cames, un Hèrcules del segle XXI. Apuntava la seva arma, perdó la seva bicicleta, cap al sostre de l’ascensor. La bicicleta? Formosa: rodes amples, un munt de plats, cadena i canvis lluents. Els pedals i el manillar desplegats i amenaçadors (qualsevol sotrac de l’ascensor...). Bé us ho podeu imaginar, la maquinària feia joc amb el propietari. “Tanquem portes” i cap amunt. Suposo que tots els passatgers pensaven com jo —perquè el ciclista no havia pujat per les escales?— Però, “Què hi farem!”, ”Ja se sap!”, “Tant se val!” i el nou vingut: “És el que hi ha.”