La parròquia Sant Sebastià impulsa una capella d’adoració perpètua
Una hora de temps invertit en Jesús
A la parròquia de Sant Sebastià de Pomar s’està treballant de valent per crear una nova capella d’adoració perpètua al Santíssim Sagrament que es preveu estigui en ple funcionament el proper 13 de maig, festivitat de Nostra Senyora del Santíssim Sagrament, Verge de Fàtima. Aquesta seria la segona capella d’aquestes característiques a Catalunya, després de la del Temple Expiatori del Tibidabo que va començar el 1966. L’adoració perpètua implica un gran nombre de fidels que es comprometin amb una hora del seu temps a cobrir tots els torns, fins En l’adoració, indiquen els promotors, tenim ocupar les franges diürnes i nocturnes, de “Jesús verdaderament present en el Santíssim Sagrament de l’altar, centre de l’Església i del dies feiners i festius (168 hores a la nostre culte”. setmana). Si per qualsevol motiu l’adorador no pot cobrir l’ hora de la qual es responsabilitza, “ha de buscar qui el substitueixi i això ja és una manera d’evangelitzar”, indiquen els responsables. El projecte transcendeix els límits de la parròquia i, per aquest motiu, “està venint gent de Torelló, Terrassa, El Prat, Tarragona...”. Fins al moment 60 persones s’hi han apuntat. “Una capella perpètua amb 300 adoradors equival al que antigament era un monestir”, indica Miquel Blanc responsable de l’adoració nocturna a la parròquia de Sant Sebastià. A la parròquia fa mig any que s’està fent l’adoració nocturna des de les 10 de la nit del dijous fins les 8 del matí del divendres. L’experiència reeixida i la recent visita del Pare Justo Lofeudo a la parròquia han animat els promotors a donar el salt a l’adoració perpètua. Lofeudo és un sacerdot argentí que ha ajudat a obrir 37 capelles d’adoració perpètua a tot Espanya, fins i tot a pobles molt petits. “A l’adoració nocturna estan venint de 10 a 15 persones cada hora. L’adoració perpètua és un canvi de mentalitat i de sistema. A la gent li costa comprometre’s. De fet, molts venen sense apuntar-se, perquè se’n gaudeix d’aquest espai de contemplació i de silenci”, indica Isabel de Puig, responsable de l’adoració perpètua. Els membres de Camí d’Emaús, dels moviments de vida carismàtica i el rector Mn. Felip Simón són el substrat sobre el qual s’ha pogut tirar endavant aquesta iniciativa. “Necessitem aquesta pau, hi ha gent que no ve a missa, però a la adoració està hores i hores. Jesús et parla, et sedueix, et dóna pau”, afirma Mn. Felip Simón.
! Els interessats poden inscriure’s en algun torn en aquest formulari. !
Març 2015 Poble de Déu és una publicació de l'Arxiprestat de Badalona Nord, Montgat i Tiana A/e. comunicacio.bdnnord@gmail.com
Entrevista Maria Fernández, cap territorial del Barcelonès Nord i El Maresme de Càritas
“Volem que la persona tingui eines per ella mateixa per sortir-se’n” Estic casada i sóc mare de la Irene i en David. La família, els amics i els companys són el millor que tinc. M'entrego en allò que faig i m'estimo Càritas, perquè juntament amb la vida parroquial i el MIJAC m'han format com a persona. Sóc treballadora social i des de 2003 tinc aquesta responsabilitat a Càritas. M'agrada el treball amb persones i en equip. No vull deixar de fixar-me en les coses petites, ni deixar de creure en les capacitats de les persones. Comparteixo una idea del darrer informe FOESSA: Primer els que estan pitjor. Com treballeu professionals i voluntaris de Càritas? Tr e b a l l e m p l e g a t s . E l s voluntaris i mossèns de les parròquies són un punt de referència molt important perquè fan la primera acollida, escoltant la persona i ressituant-la, i donen una ajuda en espècie per poder cobrir la urgència. Es coordinen amb el treballador social de Càritas i complementen la nostra atenció des de la proximitat i la relació de veïnatge. Les parròquies i nosaltres som u, ens mouen les mateixes ra o n s d e f o n s , l ’ e s t i l , l’acollida, l’escolta, l’empatia... Com és l’equip de voluntariat? Com es forma? Els voluntaris són generosos, entregats i fidels a Càritas. Són sobretot dones amb una edat mitjana de 70 anys. Ens preocupa la renovació generacional dels voluntaris parroquials. Per això, si sabem que hi ha joves que participen a una parròquia els fem propostes per incorporar-los al voluntariat, perquè és quelcom que t’omple i una experiència
que aporta un creixement personal. Observem que els joves es vinculen més a projectes concrets que al servei d’aliments de les comunitats parroquials. S’ofereix una formació continuada on reflexionem sobre l’acollida, el treball en equip, els nostres límits... Hi ha realitats que no podem canviar. Sovint som el recurs d’escolta, d’acompanyament i això té un desgast. Necessitem enfortir-nos per realitzar millor el servei. Amb qui feu xarxa? Com és la relació amb el consistori? Amb entitats afins a Càritas. Al territori no tenim centres oberts propis i treballem amb les fundacions Carles Blanch, Salut Alta, Rialles, Ateneu Sant Roc. Amb la Fundació Privada Roca i Pi realitzem projectes conjunts per atendre a persones sense llar. No tots hem de fer de tot, hem de complementar-nos i no duplicar. Pel que fa a la relació amb el consistori, a nivell tècnic i professional és bona, fluïda i de col·laboració. A nivell institucional és cordial però
poc concreta i molt puntual, falten espais de treball compartits. Això passa no només a Badalona. A Càritas tenim més autonomia i llibertat d’actuació que no pas l’Ajuntament on tot és molt més protocol·litzat. Hi ha tot un repte en la relació amb l’administració: com complementar-nos millor, com arribar a atendre més persones. Com valoreu l’acció social que feu? Les persones que venen a Càritas s’han sentit ateses des de la seva situació, dignificades, reconegudes. Hem de ser conscients, però, del context social i de les limitacions que tenim: som la gent que som, voluntaris i professionals no podem donar resposta a totes les necessitats. Hem d’ intentar garantir que tothom sigui atès.
Fer experiència de fraternitat i lluitar per la igualtat i la justícia. Com es fa? Mirem la persona que s’adreça a Càritas com un igual. Com una persona amb drets, que ha de tenir cobertes les seves necessitats, de manera integral, com a ciutadà. L’ajuda i l’atenció sempre han de dignificar la persona i facilitar que arribi a viure de manera autònoma, que pugui desenvolupar el seu projecte vital. S’han creat projectes nous en un context de crisi: això és providencial i posa de manifest que les coses es p o d e n fe r d ’ u n a a l t ra m a n e ra . Ta m b é vo l e m donar a conèixer la situació que està vivint la gent, donant veu a la mateixa gent que atenem. La denúncia sèria i rigorosa es fa a nivell institucional diocesà, acompanyada de dades i propostes. Del paternalisme a la promoció de les persones amb especials dificultats.
Si no es fa un treball que contempli atendre la necessitat bàsica no hi ha un treball de promoció de la persona. Fem camí amb la persona i ens marquem fites, empoderant-la, apuntalant-la perquè pugui tirar endavant per si mateixa, que tingui eines per sortir-se’n. Cada vegada veus el rostre de la pobresa més proper al nostre. Abans teníem una proporció de 20/80 migrants i autòctons, ara 50/50. El 70% de persones que vénen ja les vam atendre, el 69% no té cap ingrés. I la gent gran? La pensió és el sostén principal de moltes famílies. La mirada de les comunitats parroquials és important perquè aquests avis no demanen ajuda, cal estar a l’aguait i prevenirho. No tant per la situació que tenen sinó perquè s’han de fer càrrec de la família nuclear. Es parla de recuperació econòmica. Quina lectura en feu?
La situació ha empitjorat en àmbits com la salut i l’habitatge. En l’àmbit del t r e b a l l , s ’ o b s e r va u n a polarització, guanya terreny la precarietat, la feina ja no protegeix de l’exclusió. La família ha resistit, però s’està debilitant… En un any electoral, com aquest, hi ha el risc de culpabilitzar les persones en situació de pobresa o de negar la pobresa. Ho afrontem amb il·lusió, ens sentim amb forces, però cal ser realistes. La crisi no afecta a tots per igual. Quan sortim, les persones que eren pobres estaran pitjor del que estaven. La gent de Càritas hem de ser optimistes, portadors d’esperança. La gent és molt generosa, en els temps que estem comparteixen el que tenen. És un signe i un element d’esperança a valorar com també les petites passes d’un nen que fa un procés, una família que se n’ha sortit.
Consulta a les diòcesis fins el proper 15 de març
Oberta la participació per fer aportacions al Sínode dels Bisbes Des de l’Arxiprestat es proposa fer aportacions al document Relatio Synodi que el Papa Francesc ha passat a consulta a les diòcesis com a Lineamenta de la XIV Assemblea ordinària que se celebrarà el proper 4 al 25 d’octubre, sobre el tema “La vocació i la missió de la família en l’Església i en el món”. La proposta, no excloent, és centrar les aportacions en alguns apartats de la III
Part La confrontació: perspectives pastorals que podeu consultar a l’enllaç http://bit.ly/1Et440n: · Acompanyar en els primers anys de la vida matrimonial · Sol·licitud pastoral pels qui viuen en el matrimoni civil o en convivències. · Cuidar les famílies ferides (separats, divorciats no tornats a casar, divorciats tornats a casar, famílies monoparentals).
· El desafiament de l'educació i el rol de la família en l’evangelització. També es proposa tractar la pregunta prèvia referida a totes les seccions de la Relatio Synodi. Podeu enviar les aportacions als emails sabater23@gmail.com o a toni.antoja@gmail.com i el Consell Arxiprestal farà una síntesi per enviar-ho a la S e c r e t a r i a G e n e ra l d e l’Arquebisbat.
In memoriam de Mn. Miquel M. Pareja Baygual Prevere de l’Arquebisbat de Barcelona, rector emèrit de la Parròquia Mare de Déu de Lourdes, de Badalona, ha mort a l'edat de 84 anys, el dia 28 de febrer de
2015, en la pau de Crist. El Sr. Cardenal Arquebisbe, el Sr. Bisbe auxiliar, tot el presbiteri i els diaques ho fan saber als fidels de l’Església perquè
l’encomanin a la misericòrdia del Senyor. Les exèquies han tingut lloc el 2 de març de 2015 a la Parròquia Mare de Déu de Lourdes.
Agenda · Els dimarts de Quaresma, a les 20.15 h al Convent dels Carmelites "Viatge Interior" ofereix un temps de recés quaresmal amb textos de santa Teresa. · Els divendres de Quaresma, a les 20 h al Convent dels Carmelites Via Crucis amb el Cos de Portants. · 8 de març, a les 18 h a Santa Maria, concert de la Capella de Música Santa Maria de Mollet del Vallès i l'Orquestra de Cambra Miquel Casas i Bel de Rubí, dirigits pel mestre Pelegrí Bernial. L'entrada és lliure i l'aportació voluntària. · 13 de març a les 19.30 h a Santa Maria presentació i benedicció del nou pas “Ponç Pilat”, amb la presència de totes les entitats participants a la processó. Festa major de Sant Josep: · 14 de març, a les 21 h. Inauguració dels accessos als locals parroquials amb el pati i la rampa. Després sopar de germanor. Per apuntar-se aviseu a la parròquia. · 19 de març, a les 20 h. Eucaristia solemne de festa major, a la parròquia de Sant Josep, presidida pel superior dels salesians de Badalona P. Ramon Bosch. · 20 de març, a les 20.50 h a la rectoria de Santa Maria, trobada de joves a partir de 18 anys. Contactar amb Núria del Cacho (M. 697483964 i a/e nuriadelcacho@hotmail.com). · 21 de març a les 19h a Sant Jeroni de la Murtra, concert de música iberoamericana a càrrec de Mònica Contreras (veu) i Rafa Zamora (guitarra i arranjaments). · 21 de març, de 20 a 22 h, vetlla de pregària en el Seminari Conciliar de Barcelona, amb el testimoni dels que seran ordenats diaques. · 22 de març, a les 17 h ordenació diaconal de Marc Labori i Melcior Trémols, a la Sagrada Família. Cal invitació que, en els propers dies podreu demanar a les parròquies. · 26 de març a les 21.30 h Consell Arxiprestal a la parròquia de Santa Clara. · 28 de març, a les 21 hores, a la capella del Santíssim de Sant Josep, La Passió segons Sant Mateu amb el Cicle de cantates solidàries de Bach. Pel Cor Aurica i el conjunt instrumental del Conservatori de Badalona. · 28 de març celebració celebració central del Vè Centenari del naixement de Santa Teresa al Monestir de Montserrat. Eucaristia a les 11 h presidida per l'arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol. A continuació, trobada festiva davant imatge de la Santa. · 28 de març a les 21 h al Círcol Catòlic, acte d’obertura de la Setmana Santa i pregó a càrrec de Mn. Jaume Aymar. · 29 de març, a les 12.30 h benedicció popular de Rams, a la plaça del Dr. Rifé, amb la participació del Cos de Portants del Sant Crist de Badalona. · 2 d’abril, a les 22 h. Processó de Dijous Sant (del silenci), amb sortida de Santa Maria. · 3 d’abril, a les 19 h. Via crucis interparroquial amb el Cos de Portants. · 6 d’abril, dilluns de Pasqua, Aplec de la Mare de Déu de l’Alegria (patrona de l’arxiprestat) a l’ermita de Tiana. A les 10.45 h res del Rosari i ofrena floral. A les 11 h missa concelebrada. En acabat, sardanes. S’hi ha d’anar en transport públic (no és permès cotxe privat), que s’agafa davant l’edifici de l’Àngel (Franciscanes). · 9 d’abril, a les 18.30h a la parròquia de Sant Francesc, conferència Algunes reflexions sobre el perdó, a càrrec del psiquiatra Dr. José Luis Lillo. · 11 d’abril, a les 20.30 h concert de gòspel solidari a la parròquia de Sant Josep, amb la Coral Gospel Sentits. Es demanarà mínim 5 € per entrada destinat a les reformes dels locals parroquials dedicats a Càritas, Aspirantat i altres serveis.