Primers actes a l’arxiprestat en l’Any Jubilar de la Misericòrdia
La misericòrdia, un remei profund
“La Misericòrdia va en contra d’aquest sistema pervers (...) i el desfà en dos nivells, ajudant a les víctimes i treballant pels canvis estructurals del sistema a favor d’una major justícia, d’una major equitat i de la compassió misericordiosa”. Amb aquestes paraules, Jesús Renau, sj, atribuïa a la misericòrdia una “notable força transformadora” en la xerrada que va pronunciar al Círcol Catòlic el passat 16 de desembre, en el primer dels actes A la Missa per la Pau, organitzada per la delegació de Justícia i Pau de Badalona i l’Aspirantat, van participar que l’arxiprestat ha organitzat amb membres de la comunitat paquistanesa de Santa motiu de l’Any de la Misericòrdia. Podeu Coloma de Gramenet i van cantar una cançó en urdú. consultar el guió de la xerrada a l’enllaç. Durant aquest desembre, també s’han fet diversos actes a les parròquies. Com la pregària d’Advent que va fer-se a Santa Maria el passat 18 de desembre, organitzada per la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors. En aquesta vetlla de l’esperança una jove va testimoniar la conversió a una fe arrelada que la va portar a batejar-se, fer la comunió i confirmar-se un cop adulta i a abandonar una feina que es contraposava al seu pensament. En la funció de l’Esplai Bon Vent uns dimonis volien fer Els infants de l’Esplai Bon Vent de el mateix que l’àngel de l’anunciació i els pastorets. Canyet també van protagonitzar una representació de Nadal el passat 19 de desembre. Cada any alternen una obra clàssica amb una versió d’humor que va ser la que van adoptar enguany. “Ha sortit molt bé, estaven concentrats i han parlat alt”, explica Sergi Berlanga un dels monitors. La mirada dels empobrits també va ser present en la presentació de l’agenda llatinoamericana que va fer-se el passat 14 de desembre a la parròquia de Sant Francesc d’Assís, a càrrec del P. Manel Pousa i el coordinador de l’edició catalana, Jordi Planas. L’agenda, impulsada pel bisbe Casaldàliga, en l’edició 2016 porta el títol 'Desigualtat i propietat' i convida a prendre consciència de la desigualtat creixent entre persones. La Missa per la Pau va cloure l’any a la cripta de la parròquia de Sant Josep el passat 31. Enguany l’eix era la immigració i els refugiats i es va fer una crida a superar la indiferència, aprofitant el missatge que el papa Francesc va fer per aquest dia. Gener 2016 Poble de Déu és una publicació de l'Arxiprestat de Badalona Nord, Montgat i Tiana A/e. comunicacio.bdnnord@gmail.com
Entrevista a Toni Forteza i Brugué, president del Círcol Catòlic
“La situació present és un estímul per repensar un Círcol molt nou” Tinc 37 anys i sóc periodista local a Badalona. Sempre he estat vinculat al Círcol, la tradició a casa ens venia de l’àvia. He passat per totes les seccions: esplai (també com a monitor), bàsquet i teatre. Faig de Lluquet a “Els pastorets” [l’obra emblemàtica de Folch i Torres que el 2016 farà cent anys que es representa a El Círcol]. És el personatge esbojarrat, que fa allò que no es pot fer. I jo sóc el Lluquet que passa a president. Tinc esperit d’infant, m’agrada molt sorprendre’m i viatjar sol un mes a l’any. Com és la família d’El Círcol. Som 700 socis amb molta gent jove (a l’esplai i el bàsquet), pocs socis de 20-30 anys, i després els socis de tota la vida, de 50 anys en amunt. En conjunt hi ha una gran varietat d’edats i d’interessos, i podem acotar que gairebé tots hi viuen al districte 1, que és on està el radi d’acció de l’entitat. Després d’un any i escaig què us està resultant més satisfactori i què més complicat a la nova junta? Vam entrar amb el compromís de parlar amb la gent i fer un estudi de les necessitats. A partir d’aquí volíem veure com es podien aplicar camins que ens portessin cap allà on volem. Ens vam donar sis mesos. I ha passat un any i no hem acabat. Vam fer passos en fals al voler canviar coses sense tenir bases assentades. Hem conclòs que si les coses les volem fer bé, ens hem de donar temps.
Com aneu de democràcia i participació? Provinc de l’esplai i per a mi l’assemblearisme és un objectiu important. Estem avesats a una junta molt forta i directiva. Volem potenciar la participació del soci, que vegi que té una veu important en el funcionament d’El Círcol. Per això hem passat de fer una assemblea a l’any a ferne dues. També volem millorar el treball en xarxa, tant dins com a fora. Aquí durant molts anys cada secció anava al seu rotllo i en els últims anys això ha anat canviant. Pel que fa a ciutat, estem per crear una xarxa cultural. Si aquí dones una oferta real el teu producte surt beneficiat, cadascú amb la s e va p e r s o n a l i t a t . Pe r exemple, amb el projecte “Cinema a prop” volem recuperar el cinema al centre recolzats pel petit comerç. Això és potenciar la xarxa fora de tu i crear entramat a la ciutat. La secció de teatre és la joia de la corona?
Per molta gent sí. El teatre difon el que és El Círcol des del naixement, és l’eix vertebrador històricament. En els anys 80-90 hi ha un grup de teatre amateur molt bo i surt gent molt important que s’hi ha dedicat professionalment: l’actriu Rosa Gamis, el director Xavier Ricart o l’escenògraf Jordi Queralt. Tenim 50 actors i actrius amateurs que representen unes cinc obres cada temporada. De cinc anys cap aquí, el tallers de teatre adreçats a nens i joves han pujat molt, tenim 12 grups de 8 persones a partir de 6 anys. Però no oblidem que amb la secció de bàsquet, en els anys 70, el Cotonificio és conegut a tot Espanya i arriba a jugar a Europa. És l’època de l’Aito Garcia Reneses. En la imatge us anomeneu El Círcol. Per què ha caigut el mot “catòlic”? El Círcol neix i creix a través de la parròquia de Santa Maria, és el primer gran paraigua. La imatge
es modernitza en un sentit de més obertura sense posar adjectius. Ara bé, en els estatuts som Círcol Catòlic i abans de començar l’assemblea es fa un parenostre. Encara molta gent ens considera de Santa Maria. El Círcol està en uns locals de lloguer i els propietaris us han dit que volen vendre. Cert. Tenim sis mesos per exercir el dret de tempteig (òbviament no podem
igualar els 0,9 M d’euros) i sis mesos més per fer les maletes. Les reunions que hem tingut fins ara han estat de molt bona entesa i no sembla que ens vulguin fer mal. Per la nostra banda, hem creat un grup de treball en què explorem les diferents vies possibles. És una pena i un cop molt fort, però cal passar el dol ràpidament. La situació present és un estímul infinit, que ens permet repensar un Círcol molt
nou. Ens hem adonat que El Círcol el fa la gent. Els darrers anys tot ha girat a l’entorn de l’edifici, però l’important és el contingut, no el continent. No hipotecarem el contingut del Círcol, pel continent. També necessitem que la gent estigui informada i atenta, per això ja hem comparegut davant els mitjans locals i enviarem a les entitats una carta explicant la situació.
El llegat de la mestra Teresa Sarriera
L’escola Ca la Sarriera, pedagogia avançada en temps de grisor Teresa Sarriera, mestra de cap a peus i fundadora de l’escola Santa Teresa (més coneguda com Ca la Sarriera), ens ha deixat aquest estiu a l’edat de 94 anys. Per aquesta petita escola, situada als seus orígens a la Plaça del Sol, han passat vàries generacions d’estudiants que encara ara guarden el record plaent de la “senzillesa, humanitat, amor i professionalitat” que la “senyoreta Teresa” hi va posar en la seva tasca. L’escola Santa Teresa era mixta fins que es feia la comunió, per a la qual es preparaven per fer-la als Pares Carmelites, comunitat a la qual hi estava molt vinculada. A partir d’aquest moment, només continuaven les noies i s’ensenyava primària, batxillerat elemental, comerç, taquigrafia, mecanografia...
“L’escola era una segona total disponibilitat porten a família, una continuïtat dels concloure que la Teresa va valors que vèiem a casa”, ser una docent avançada a recorda l’antiga alumna la seva època. L’escola va Teresa Abadal, avui mestra tancar les aules en el r e t i r a d a . T a m b é é s moment que la titular va destacable la catalanitat j u b i l a r - s e ( 1 9 8 6 ) , p e r que va tenir el projecte c o n t i n u a r com a pedagògic en un context cooperativa amb la resta de hostil: “Els continguts dels l ’ e q u i p d o c e n t f i n s a llibres que venien de les fusionar-se amb el Col·legi e d i t o r i a l s e r e n m o l t Badalonès. espanyolistes i, en canvi, la Teresa tenia ben present el català com a llengua vehicular. A les més grans, ens va donar l’opció de fer classes en català els dissabtes de forma altruista”, destaca Abadal. T o r n e i g s M. Teresa Comas, cosina de Teresa Sarriera i d ’ e s c a c s , Teresa Abadal, antiga alumna de l’escola, innovació en els mostren recordatoris de les celebracions de mètodes, treball primera comunió que els escolars feien als en equip i una Pares Carmelites.
15a edició a Badalona de la Setmana de Pregària per la Unitat Cristiana
Cristians al voltant de la mateixa taula Enguany s’escau la quinzena edició de la celebració ecumènica a Badalona en què les diferents tradicions cristianes (evangelistes, adventistes i catòlics) s’apleguen. La data de celebració no està determinada en el moment de tancar-se aquest butlletí (serà durant la setmana de 25 al 31 de gener), però sí el lloc, l’Església Evangèlica Baptista "Nova Salem", del Carrer Sagunt, 99-101. La celebració s’emmarca en la Setmana de Pregària per la Unitat Cristiana, sempre a
l’entorn de la conversió de Sant Pau (25 de gener). La promou el Centre Ecumènic de Catalunya, presidit pel caputxí Joan Botam, amb 60 anys d’història i que manté un diàleg al dia per igual entre anglicans, catòlics, ortodoxos i protestants. Els textos de la Setmana d’enguany tenen com a lema “Cridats a proclamar les gestes del Senyor” (2Pe 2,9) i han estat preparats per membres de les diverses esglésies de Letònia. Un país que ha estat camp de batalla religiós i polític i que ha donat com a resultat un
espai cruïlla on podem trobar catòlics, protestants i ortodoxos, sense que cap d’aquestes tradicions cristianes sigui dominant. Podeu consultar els textos i les pregàries en aquest enllaç. “Molts cristians es reuneixen en petits grups per pregar i celebrar actes ecumènics. Són conscients que la llum i la gràcia de Crist no han penetrat prou el poble letó i, per això, treballen i preguen per tal que les ferides del passat, ètiques i ideològiques, se cicatritzin per sempre”, es pot llegir a la introducció.
Badalona, el germà Joaquim Prats i Pallach. Nascut l'any 1925 a la nostra ciutat, va professar com a carmelita
descalç l'any 1961.
present en les nostres vides i accions durant tot l’any. També us adjuntem el full
d’horaris de confessions en aquest Any Jubilar de la Misericòrdia.
In memoriam El dia 26 de desembre, festa de Sant Esteve, va morir al convent dels carmelites descalços de
Felicitació d’Any Nou Des del Poble de Déu us desitgem que la misericòrdia sigui ben
Agenda · 15 de gener, grup de formació i estudi sobre la Paraula de Déu a la sala de reunions de la Parròquia de Sant Josep (Ventós Mir, 22) a les 20.30 h. Obert a tothom. · 15 de gener, presentació del llibre de Manel Alfambra “El camí de Sant Jaume a Catalunya” a les 20.30 h a Santa Maria. · 20 de gener, curs de formació al convent dels Pares Carmelites a les 20 h amb el tema de la butlla del Jubileu de la Misericòrdia del papa Francesc: “El rostre de la misericòrdia”. Les sessions tenen una durada d’una hora i són obertes a tothom. · 22 de gener, presentació dels actes del VI centenari del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a les 12 h a Sant Jeroni. · 23 de gener, cantata solidària de Bach a la cripta de l'església de Sant Josep a les 21 h. A càrrec del Conservatori de música de Badalona. L'entrada serà pel passatge Ventós Mir, 22, o des de la Capella del Santíssim, en acabar la missa de les 20 h.