11 d’agost de 2013
Arquebisbat de Tarragona
Diumenge XIX de durant l’any
Any LXIV - IV Època - Número 3309
LA MARE DE DÉU D’AGOST
A
l’equador del mes d’agost, el mes de les vacances per a molta gent, arriba la festivitat de l’Assumpció de la Mare de Déu. En molts pobles va associada a la festa major. Això té una explicació si pensem en les feines agrícoles tradicionals: era les dates en què solia acabar la sega i els pagesos es podien permetre un descans després d’haver treballat intensament de sol a sol, un sol que ja anava cedint en la seva presència horària, tal com ho recull el refrany català que diu: «Per la Mare de Déu d’Agost, a les set ja és fosc.» Tot just tenia jo sis anys, i per tant no puc tenir-ne un record lúcid, quan l’1 novembre de 1950 Pius XII va proclamar el dogma de l’Assumpció. És l’última declaració solemne de fe realitzada per l’Església. El Papa, des de l’atri exterior de Sant Pere, envoltat de trenta-sis cardenals i de cinc-cents cinquanta-cinc bisbes i alts dignataris eclesiàstics, va proclamar aquesta veritat de fe davant centenars de milers de persones que la van aclamar. Deia la declaració, en paraules tretes de la Butlla Munificentissimus Deus: «Després d’elevar a Déu moltes i reiterades pregàries i d’invocar la llum de l’Esperit de la Veritat, a glòria de Déu omnipotent, que va atorgar a la Mare de Déu la seva peculiar benevolència; per honor del seu Fill, rei immortal dels segles i vencedor del pecat i de la mort; per augmentar la glòria de la mateixa augusta Mare i per a goig i alegria de tota l’Església, amb l’autoritat de nostre Senyor Jesucrist, dels benaurats apòstols Pere i Pau i amb la nostra, pronunciem, declarem i definim ser dogma divinament revelat, que la Immaculada Mare de Déu, sempre Verge Maria, acabat el curs de la seva vida terrenal va ser assumpta en cos i ànima a la glòria celestial.» Malgrat que el dogma vagi ser declarat a mitjans del segle XX, la creença és molt antiga i es remunta als primers segles cristians. Ens sembla lògic que aquell cos puríssim no patís la corrupció de la mort i
que Déu volgués que fos elevada al cel la Mare Santíssima de Jesucrist. Celebrem amb goig aquesta festa mariana tan estimada. Les festes populars (n’hi ha poques com aquesta) responen a una fe que, pel fet de ser de les persones senzilles, no és menys profunda i respectable. En l’Evangeli el Senyor exalça els senzills i els humils alhora que rebutja els superbs. Les processons, les romeries, les visites a ermites i santuaris, el culte a imatges de la Mare de Déu, sempre en relació amb la seva condició de Mare de Déu, no són fases que hàgim de superar d’una fe primitiva i poc curosa. Són, en canvi, expressió d’un amor de correspondència a l’amor matern amb què la Verge intercedeix per nosaltres, com reconeixem en la Salve i en tantes oracions. Gaudim d’aquesta festivitat de l’Assumpció recordant-ne el veritable sentit.
DIUMENGE XIX DE DURANT L’ANY Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 18,6-9) Aquella nit de la sortida d’Egipte havia estat anunciada per endavant als nostres pares perquè se sentissin encoratjats en veure acomplerts els juraments en què havien cregut. El vostre poble esperava la salvació dels justos i la perdició dels enemics. Amb un mateix fet castigàveu els adversaris i ens cobríeu de glòria a nosaltres, que vós havíeu cridat. Els fills sants d’un poble bo oferiren víctimes invisibles, es comprometeren a observar aquesta llei divina: tot el poble sant havia de participar igualment dels béns, com havia participat dels perills. Després entonaren per primera vegada els cants de lloança dels pares. Salm responsorial [Sl 32,1.12.18-19.20.22 (R.: 12b)] Justos, aclameu el Senyor, fareu bé de lloar-lo, homes rectes. Feliç la nació que té el Senyor per Déu, feliç el poble que ell s’ha escollit per heretat. R. R. Feliç el poble que el Senyor s’ha escollit per heretat. Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l’amor que els té; ell els allibera de la mort, i els retorna en temps de fam. R. Tenim posada l’esperança en el Senyor, auxili nostre i escut que ens protegeix Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l’esperança que posem en vós. R. Lectura de la carta als cristians hebreus (He 11,1-2.8-19) Germans, creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conèixer per endavant allò que encara no veiem. L’Escriptura ha guardat la bona memòria dels antics, perquè havien cregut. Gràcies a la fe, Abraham, quan Déu el cridà, obeí a la invitació d’anar-se’n a la terra que havia de posseir en herència. Sortí del seu país sense saber on aniria. Gràcies a la fe, residí en el país que Déu li havia promès com si fos un foraster, vivint sota tendes igual que Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa. És que esperava aquella ciutat ben fonamentada que té Déu mateix com a arquitecte i constructor. Gràcies a la fe, igual que Sara, que era estèril,
Abraham obtingué la capacitat de fundar un llinatge, tot i la seva edat avançada; i és que va creure en la fidelitat de Déu, que li ho havia promès. Per això d’un sol home, ja caduc, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar. Tots aquests moriren en la fe, sense haver posseït allò que Déu els prometia, sinó contemplant-ho de lluny i saludant-ho, i confessant que eren estrangers i forasters en el país. Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 12,32-48) En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s’envelleixin, aplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà; allà els lladres no s’hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor hi tindreu el vostre cor. »Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats, que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces per poder obrir la porta tan bon punt trucarà. Feliços els criats que l’amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat passarà a servir-los d’un a un. Feliços si els trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.» [Pere li preguntà: «Senyor, aquesta paràbola, la dieu només per a nosaltres o per a tothom?» El Senyor li respongué: «Qui és l’administrador fidel i prudent, a qui l’amo confia el personal de servei perquè els doni a temps l’aliment que els pertoca? Feliç aquell servent si l’amo, quan arriba, troba que ho fa així: us asseguro que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensava: «El meu amo triga a venir», i començava a pegar els criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el dia que ell no sospita i a una hora que ell no sap, i el condemnarà a la pena dels traïdors. L’esclau que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha executat allò que l’amo volia, rebrà de valent. Però el qui, sense saber què volia l’amo, ha fet coses que mereixien assots, rebrà més poc. Tothom exigeix molt d’aquells a qui ha donat molt, tothom reclama més d’aquells a qui ha prestat més.»]
PARAULA ENDINS GRÀCIES A LA FE PREGUEM… Quin regal, Déu meu! M’heu fet el do de la fe! La fe m’ajuda a estimar més, la fe m’allunya del mal, amb la fe supero les situacions difícils. Us demano, Oh Déu! que la fe també m’ajudi a estar disponible, que no us deixi en un segon terme que no us oblidi ni un instant. Amén. PER A PENSAR. Fe i disponibilitat. Les lectures d’avui ens obren el cor a saber adoptar actituds pròpies de
les dones i els homes de fe. I per fer-ho ens cal viure la disponibilitat que suposa l’adhesió a aquesta fe. No s’hi val a creure per temor a la vinguda de l’amo: El nostre amo no en fa, de por! Déu estima! El que compta és que allò que creiem sigui prou consistent en el nostre cor per tal que tota la nostra vida sigui una lloança a Déu. Les nostres accions de cada dia ens ajuden a estar sempre disponibles per a Déu, ens demani el que ens demani i ho faci quan vulgui. Aquest és el nostre tresor, aquell que tenim en el cor. Com més propers som als germans i germanes, com més estimem, més participem de la glòria de Déu. Miquel Marimon Vall, diaca.
COP D’ULL L’escàndol de la fam
L’extraordinària producció d’aliments a tot el món permetria donar de menjar a tothom. Però no és així. La fam continua a la terra i constitueix un veritable escàndol. Entre les diferències socials i les indiferències de les classes dirigents —els polítics— la fam és una xacra que no hi ha manera d’esborrar del mapa. Recentment, el papa Francesc s’ha referit al problema de la fam i ha fet una crida per afrontar, d’una vegada, la solució per aquest greu problema humà i social. El Sant Pare ha anat al fons de la qüestió i ha manifestat que la persona i la dignitat humanes són els pilars fonamentals per a eliminar les divisions socials i superar les diferències existents. I més encara, el papa Francesc ha afegit que «cal oposar-se als interessos econòmics i a la lògica del poder que generen pobresa i marginació». Aquest és el punt de partença per a la lluita contra la fam. Per què passa tot això i per què encara hi ha fam al món? La resposta la té el Sant Pare: «La situació que estem vivint és conseqüència d’una crisi de conviccions i de valors, inclosos els que són el fonament de la vida internacional.» Crisi de valors. Aquest és el problema de fons: la manca de valors origina l’escàndol de la fam. Josep Sabaté, periodista
AGENDA
14 i 15 d’agost • Representació del Misteri de la Selva, el drama assumpcionista en llengua romànica que es conserva sencer més antic d’Europa, a l’església parroquial de Sant Andreu Apòstol de la Selva del Camp. El dia 14 d’agost es representarà a les 22.00 h i el dia 15 a les 20.00 h. Més informació al web http://usuaris.tinet.cat/misteri/ o trucant al tel. 636 541 532.
RECURS La pregària dels cinc dits
Quan el sant pare Francesc era arquebisbe de Buenos Aires (Argentina), va popularitzar aquesta pregària senzilla i plena d’amor anomenada «dels cinc dits»: 1. El dit polze és el que és més a prop teu. Així que comença pregant per aquells que estan més units a tu. Són els més fàcils de recordar. Pregar pels qui estimem és «una dolça tasca.» 2. El següent dit és l’índex: Prega pels qui ensenyen, instrueixen i guareixen. Ells necessiten suport i saviesa per a conduir d’altres per la direcció correcta. Els has de tenir presents en les teves oracions. 3. Després ve el dit cor, el més alt. Ens recorda els nostres líders, els governants, els qui tenen autoritat. Ells necessiten la direcció divina. 4. Seguidament ve el de l’anell. Sorprenentment, aquest és el nostre dit més feble. Ell ens recorda que hem de pregar pels febles, malalts o turmentats per problemes. Ells necessiten les teves oracions. 5. I finalment tenim el nostre dit petit, el més petit de tots. El petit ens hauria de recordar de pregar per nosaltres mateixos. Quan hagis acabat de pregar pels primers quatre grups, les teves pròpies necessitats apareixeran en una perspectiva correcta i estaràs preparat/da per a pregar per tu mateix/a d’una manera més efectiva.
LA FRASE Crist mai no va veure la humanitat com un conjunt de mals sense remei, sempre va tenir la seguretat completa que valia la pena lluitar per l’home i morir per ell. José Luis Martín Descalzo, sacerdot i escriptor
LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge, 11: Diumenge XIX de durant l’any [Sv 18, 6-9; Salm 32, 1 i 12.18-19.20 i 22; He 11, 1-2.8-19 (o bé més breu: 11, 1-2.8-12); Lc 12, 32-48 (o bé més breu: 12, 35-40) (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 12: Sta. Joana Francesca de Chantal, religiosa (ML) [Dt 10,12-22; Salm 147, 12-13. 14-15. 19-20; Mt 17, 22-27]. Dimarts, 13: Sts. Poncià, papa i Hipòlit, prevere, màrtirs (MMLL) [Dt 31, 1-8; Salm Dt 32, 3-4a.7.8.9 i 12; Mt 18, 1-5.10.12-14]. Dimecres, 14: St. Maximilà Maria Kolbe, prevere i màrtir (MO) [Dt 34, 1-12; Salm 65, 1-3a.5 i 8.16-17; Mt 18, 15-20]. Dijous, 15: Assumpció de la Mare de Déu (Sol) [Ap 11,19a; 12, 1-6a.10 ab; Salm 44, 10bc.11.12ab.16; 1Co 15, 20-26; Lc 1, 39-56 (LE/LH pròpies)]. Divendres, 16: St. Esteve d’Hongria, a Tarragona: Beat Joan de Sta. Marta, prevere i màrtir (MMLL) [Jos 24, 1-13; Salm 135, 1-3.16-18.21-22 i 24; Mt 19, 3-12]. Dissabte, 17: [Jos 24, 14-29; Salm 15, 1-2 i 5.7-8.11; Mt 19, 13-15]. Diumenge, 18: Diumenge XX de durant l’any [Jr 38, 4-6.8-10; Salm 39, 2-3a. 3bcd.4.18; He 12, 1-4; Lc 12, 49-53 (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana III.
Màrtirs del s. XX, camí de la beatificació JAUME SANROMÀ SOLÉ, prevere El servent de Déu Jaume Sanromà Solé va néixer el 4 de novembre de 1879 a Vilaverd (Conca de Barberà). Ordenat prevere el 19 de setembre de 1908, va exercir el ministeri a les parròquies de Duesaigües, de l’Aleixar, de Vilaplana, de Vinyols i els Arcs i de Torroja del Priorat. La seva caritat va culminar a Duesaigües amb un malalt greu, per tal d’ajudar al qual, a més de fer-ho amb les seves almoines, va obrir una subscripció al poble. Sent rector de Solivella, en esclatar la revolta de l’any 36 va ser detingut quan anava direcció a Belltall. Li van donar fortes culatades de pistola i en topar amb quelcom fort al pit li van preguntar quina arma portava, i Mn. Sanromà, traient-se el santcrist, va contestar: «El santcrist!» Per aquest fet, el servent de Déu va sofrir tota mena d’insults i blasfèmies amb una gran resignació. Tot seguit li van disparar uns set o vuit trets a la nuca. (Biografies extretes de l’apartat «Els nostres màrtirs» preparades per Mn. Àngel Bergadà)
ESTANISLAU SANS HORTONEDA, prevere El servent de Déu Estanislau Sans Hortoneda va néixer a Maspujols (Baix Camp) el 8 de juny de 1887. Ordenat prevere el 21 de setembre de 1912, va exercir el ministeri a la Torre de Fontaubella i Poboleda. La revolta de 1936 el va sorprendre exercint el ministeri a Clarà (Tarragonès). El 23 d’agost es van presentar a casa seva, a Maspujols, quatre homes armats dient: «Segons ens han informat, aquí hi ha un capellà amagat.» Mn. Estanislau els va contestar: «Aquí no hi ha cap capellà amagat», tot remarcant aquesta última paraula. «El capellà és davant vostre», va dir sense cap interès d’amagar el seu estat. Amb males paraules va ser tret de casa seva, i només es va poder acomiadar dels seus familiars des de lluny. El van passejar pel poble com un malfactor acompanyat per milicians i el van fer pujar a un cotxe i el van portar cap a Reus, Riudoms i Montbrió del Camp, on va ser assassinat amb uns trets al cap. de la revista Església de Tarragona, anys 1996-2004,
PER A LLEGIR … PARAULES DEL CONCILI AVUI «També en la vida economicosocial s’han de respectar i promoure la dignitat i la vocació integral de la persona humana i el bé de tota la societat. L’home, en efecte, és l’autor, el centre i el fi de tota la vida economicosocial. […] L’economia d’avui, com en tot altre sector de la vida social, es distingeix per un domini creixent de l’home sobre la natura, per la multiplicació i per la intensificació de les relacions i de la interdependència entre ciutadans, grups i pobles, com també per una intervenció més freqüent del poder polític.» És el que es proposa la Gaudium et spes en el segon capítol tot observant el desenvolupament econòmic al servei de l’home i sota el seu control, buscant eliminar les enormes diferències economicosocials…. També desenvolupa alguns principis que regulen tota la vida economicosocial, la participació i gestió en l’empresa i les seves inversions: «En aquestes activitats [els cristians] han de donar exemple, tant si actuen com individus com si ho fan associadament. Que mantinguin el recte ordre en les activitats temporals en fidelitat a Crist i al seu Evangeli.»
—Què diu la fe sobre Maria, de Bernard Sesboüé. Ed. Claret. L’ambició d’aquestes pàgines és clara: examinar l’actualitat de la reflexió pel que fa a Maria, sense simplificar el que és complex i recolzant-se en una seriosa relectura bíblica, històrica i teològica. —Vida de Maria, de Josep Maria Rovira Belloso. Ed. Centre de Pastoral Litúrgica. Un repàs de totes les escenes de l’Evangeli on Maria és protagonista principal o bé hi té un paper rellevant, que ens ofereixen ensenyaments plens de riquesa i estímuls de vida cristiana plena d’ànim. —Santa Maria dins l’any litúrgic, de Josep Gil Ribas. Ed. Centre de Pastoral Litúrgica. Un llibret que pretén presentar de manera senzilla aspectes bàsics de la litúrgia cristiana. «En ple segle XX, els Pares del concili Vaticà II, en el capítol 8 de la Constitució dogmàtica sobre l’Església, l’anomenada Lumen gentium, van integrar la figura teològica de la Mare de Déu en el corrent del diàleg amorós que Déu va inaugurar el primer dia de totes les coses i que acabarà l’últim dia de la història humana.»
Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna Robert Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté, Lluís José Baixauli i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · Web: www.arqtgn.cat · e-mail: publicacions@arqtgn.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01