Full dominical (06-01-13)

6 de gener de 2013

Arquebisbat de Tarragona

Epifania del Senyor

Any LXIV - IV Època - Número 3277

QUÈ ÉS LA FE

E

n aquesta festa de l’Epifania, en la qual tenim tan present l’evangelització de tot el món, us proposo que reflexionem sobre alguna cosa tan central en la vida cristiana com és la fe. Encara que va arrencar el 2012, pràcticament tot 2013 està convocat per Benet XVI a ser l’Any de la fe.

Però què és la fe? S’ha donat a vegades una resposta poc adequada: creure en el que no es veu. És millor una altra definició: creure per la paraula d’un altre. Perquè hi ha una fe humana que ens fa creure en un metge quan ens diu que hem d’operar-nos, o en un pilot que ens diu que volem a una alçada de 10.000 metres, o en una persona que ens diu quin és el seu país d’origen, sense que comprovem personalment aquestes dades. I hi ha, sobretot, una fe en Déu, que també parla a la humanitat, a cada un de nosaltres, amb paraules inaudibles, en la nostra consciència, en el nostre cor. És el Déu «no dels filòsofs, no dels pensadors, és el Déu de Jesucrist», com deia Pascal. En efecte, a través de l’encarnació del seu Fill, ens ha revelat la seva mateixa essència: Déu és amor i vol el millor per a nosaltres.

La fe és un do gratuït, però en la llibertat de cada persona hi ha acceptar-lo o rebutjar-lo, el mateix que quan rebem un regal: podem no voler-lo, o recollir-lo i ficar-lo en un armari o deixar-lo a les golfes, o posar-lo, en canvi, en un lloc central de casa nostra i de la nostra vida.

Aquestes idees les vaig exposar ja a la Carta pastoral del mes d’octubre passat, però em sembla oportú tornarhi a reflexionar. No són conceptes teòrics i la prova és com influeix la fe, per bé, en la vida d’innombrables persones. Algunes, com els màrtirs que a finals d’any seran canonitzats, són proves irrefutables de com, per la fe, van arribar a donar les seves vides.

L’Any de la fe ha de servir –deia també a la Pastoral– per a intensificar el testimoniatge de la caritat. L’apòstol Jaume ens va deixar una carta que ens interpel·la així: «De què servirà, germans meus, si algú ens diu que té fe, si no ho demostra amb obres?» L’apòstol imagina que algú que no té vestits ni menjar ve a nosaltres i el despatxem dient-li: «Vés en pau, abriga’t i alimenta’t.»

No podem treure’ns els problemes de damunt d’aquesta manera, com si per ser aliens no existissin.

Encara més: no són aliens per a un cristià, sinó que hem de sentir-los com a propis. I ens pot ajudar aquella afirmació de Jesucrist que qualsevol obra de misericòrdia que fem a un necessitat és com si a ell mateix la féssim.

Desitjo per a aquest any que els sacerdots prediquin sobre el Credo, que tots els fidels llegim la Bíblia i el Catecisme de l’Església catòlica, on s’expliquen les veritats de fe i les propostes morals de l’Església, sabent que la fe, si bé és un acte personal, no és un acte solitari. La vivim en comunitat de deixebles de Crist, que això és l’Església.

EPIFANIA DEL SENYOR Lectura del llibre d’Isaïes (Is 60,1-6) Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots vénen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.

Salm responsorial [71,1-2.7-8.10-11.12-13 (R.: 11)] Déu meu, doneu al rei el vostre dret, doneu al príncep la vostra rectitud.

Que governi amb justícia el vostre poble, que sigui recte amb els humils.

R. Tots els pobles, Senyor, us faran homenatge.

Que el benestar floreixi als seus dies, i mesos i anys abundi la pau.

Que domini des d’un mar a l’altre, des del Gran Riu fins a l’extrem del país. R. Li portaran obsequis les illes i els reis de Tarsís; els reis d’Aràbia i de Sabà li oferiran presents.

Li faran homenatge tots els reis, se li sotmetran tots els pobles. R. Salvarà els pobles que reclamen, els desvalguts que no tenen defensor.

S’apiadarà dels pobres i dels febles, els salvarà de la mort. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 3,2-3a.5-6) Germans, segurament heu sentit dir que Déu m’ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes.

El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 2,1-12) Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge.» El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem de Judea. Així ho escriu el profeta: “Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble”.»

Llavors Herodes cridà secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què s’havia aparegut l’estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge.» Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí.

Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa.

Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge.

Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra. Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

PARAULA ENDINS CERQUEM L’ESTRELLA Epifania és la manifestació pública de la salvació que ens porta Jesús, Rei universal. No ha vingut només per a salvar Israel, sinó també per a salvar els pagans. Déu es manifesta a tota la família humana. Es deixa conèixer i surt a l’encontre de cada home que el cerca de tot cor.

La vinguda dels Mags és l’inici de la unitat de les nacions, unitat que es complirà quan tots els homes i dones ens sentirem fills del mateix Pare, és a dir, quan tots visquem la fe en Jesús. Els Mags d’Orient pregunten per l’estrella, busquen Jesús («on és el rei dels jueus?») i quan el troben el reconeixen com el Messies («prostrats a terra, el van adorar»).

Aquest nen nascut a Betlem de Judea es veurà obligat a anar-se’n cap a Egipte. És el Messies buscat per uns i no acceptat per altres. Jesús és signe de contradicció:

rebutjat pel seu poble i buscat com esperança pels de lluny.

Els Mags van saber veure l’estrella. Nosaltres hem de tenir els ulls oberts per a descobrir-la i veure el lloc on s’atura, doncs allí és present Jesús. El trobarem en els germans; en els malalts, els febles, els necessitats…

L’estrella s’atura sobre el lloc on es troba el Nen. En veure l’estrella els Mags experimenten una alegria immensa.

Nosaltres, poble de Déu, hereus d’una promesa, hem de buscar i descobrir amb gran anhel «l’estrella del matí que s’alçarà en els nostres cors» (2Pe 1,19).

Que com els mags sapiguem acollir el Messies i adorar-lo com a Rei universal.

Isabel Górriz Moreno, d.e.i.c.

(Dominiques de l’Ensenyament de la Immaculada Concepció)

TRES PREGUNTES A… Mn. Ramon Martí, arxiprest del Baix Camp Les parròquies del Baix Camp estan confiades a tretze preveres i l’arxiprestat compta amb cinc comunitats religioses. Mn. Ramon Martí i Olesti és l’arxiprest i rector de la Parròquia de Santa Maria de Cambrils.

—Com definiria l’arxiprestat?

L’arxiprestat del Baix Camp compta amb vint-i-tres parròquies, entre les quals n’hi ha algunes que es troben al litoral, com Cambrils o Vilafortuny, i d’altres a l’interior, com Riudoms, la Selva del Camp o Riudecanyes. N’hi ha tant de petites com de grans.

Totes aquestes parròquies tenen una gran mobilitat sobretot per a la qüestió comercial i d’esbarjo. Com que les distàncies no són excessivament grans resulta fàcil poder reunir persones de diferents parròquies per a activitats conjuntes.

—Quines són les activitats conjuntes que es duen a terme a nivell d’arxiprestat?

A nivell d’arxiprestat es coordinen els grups de catequesi per a activitats que es fan conjuntament, com la Trobada del «Pas del Mas Roig», per als grups de primera comunió, la trobada dels grups de confirmació i les trobades de formació de catequistes. Pel que fa a Càritas arxiprestal, amb la

col·laboració i participació de la majoria de les Parròquies es fan trobades periòdiques de formació i es gestiona la botiga Filigrana, que s’ha obert a Cambrils amb el treball desinteressat de molts voluntaris.

—Quines perspectives té l’arxiprestat de cara al futur?

Continuar potenciant aquelles activitats que ja funcionen i fixar-nos en altres àmbits com és el de la formació en diferents camps com pot ser el de la litúrgia i de la formació de catequistes.

PREGUEM AMB L’ESGLÉSIA El sant pare Benet XVI encomana a l’Apostolat de l’Oració, per a aquest mes de gener de 2013, les següents intencions per a la pregària: Intenció general: Perquè en aquest Any de la fe els cristians puguin aprofundir en el coneixement del misteri de Crist i testimoniar amb alegria el do de la fe en ell.

Intenció missionera: Perquè les comunitats cristianes de l’Orient Mitjà, discriminades sovint, rebin de l’Esperit Sant la força de la fidelitat i la perseverança.

COP D’ULL La infància de Jesús El papa Benet XVI ens ofereix l’última part de la seva obra en la qual estudia i reflexiona sobre Jesús de Natzaret. La primera entrega, de l’any 2007, va versar sobre la vida pública de Jesús, i la segona part, sobre la passió, mort i resurrecció.

Tal com diu l’autor, aquest llibre és un pròleg als dos anteriors, d’aquí ve la seva brevetat. També afirma que no fa magisteri definitiu, sinó que és una opinió que pot ser contrastada pels estudiosos.

Benet XVI va repassant cada passatge dels evangelis de la infància i ens descobreix que l’evangeli és per a avui i té resposta per al nostre temps, ja que la pregunta que ens podem fer d’«on ets?», com la pregunta que li va fer Pilat, és la pregunta universal

davant Jesús. Ell ens ho respon a l’evangeli i el Papa ho comenta a bastament.

Els detalls del bou i la mula i l’estrella són suggerents a l’hora de fer una referència periodística, però estan plens de contingut universal aplicable a tots els temps.

Us desitjo una lectura espiritual del llibre, però primer de tot, i més important, recomano llegir els dos primers capítols dels evangelistes Mateu i Lluc. Després assaboriu el comentari de Benet XVI, sempre us ajudarà a celebrar millor el Nadal de Nostre Senyor Jesucrist.

Aquell dia la «menjadora es converteix en una referència a la taula de Déu, a la qual l’home és convidat per a rebre el pa de Déu» (p. 75).

Jordi Figueras Jové, pvre.

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge, 6: Epifania del Senyor (Sol) [ Is 60, 1-6; Salm 71, 2.7-8. 10-11. 12-13; Ef 3, 2-3 a. 5-6; Mt 2, 1-12 (LE/ LH pròpies)]. Dilluns, 7: St. Ramon de Penyafort, prevere (MO) [ 1Jo 3, 22-4-6; Salm 2, 7-8. 10-11; Mt 4, 1217. 23-35]. Dimarts, 8: [1Jo 4, 7-10; Salm 71, 2.3-4ab.7-8; Mc 6, 34-44]. Dimecres, 9: St. Eulogi de Còrdova, prevere i màrtir (ML) [ 1Jo 4, 11-18; Salm 71, 1-2. 10.12-13; Mc 6, 45-52]. Dijous, 10: [1Jo 4, 19-5, 4; Salm 71, 1-2. 14 i 15cb. 17. Lc 4, 14- 22a]. Divendres, 11: [1Jo 5, 5-13; Salm 147, 12-13. 14-15. 19-20; Lc 5, 12-16].

Dissabte, 12: [ 1Jo 5, 14-21; Salm 149, 1-2. 3-4. 5-6a i 9b; Jo 3, 22-30]. Diumenge, 13: Baptisme del Senyor (F) [ Is 42, 1-4. 6-7; Salm 28, 1a i 2-3ac- 4. 3b i 9b-10; Fets 10, 34-38; Lc 3, 15-16. 21-22 o bé Is 40, 1-5. 9-11; Salm 103, 1-2a. 2b-4. 24-25. 27-28. 29-30; Tt 2, 11-14; 3, 4-7; Lc 3, 15-16. 21-22 (LE/LH pròpies)] Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana II.

EN UN MINUT. Retalls del 2012 Fa pocs dies que ens hem acomiadat de l’any 2012.

A continuació fem un breu repàs d’alguns esdeveniments que hem viscut al llarg d’aquests mesos…

—Centre Tarraconense El Seminari. El dia de la Solemnitat de la Conversió de Sant Pau s’inaugurava oficialment la primera fase de remodelació de l’edifici del Seminari. Va ser un acte multitudinari que va comptar amb la presència del secretari del Consell pontifici per a la promoció de la nova evangelització, Mons. José Octavio Ruiz Arenas.

—Llibres. A principis de l’any 2012 es publicava el nou llibre del Sr. Arquebisbe Records i esperances, un recull de vivències personals i diocesanes en complir-se set anys del seu nomenament com a arquebisbe metropolità de Tarragona i primat. I a finals d’any sortia el darrer llibre de la trilogia de Benet XVI titulat La infància de Jesús, ja disponible en català.

—Visita pastoral. El 29 de gener de 2012 es clausurava la visita pastoral del Sr. Arquebisbe a l’arxiprestat de l’Alt Camp, a la Parròquia de l’Assumpció d’Alcover, i a mitjans de setembre s’iniciava la visita a les trenta-dues parròquies de l’arxiprestat del Baix Camp, la qual finalitzarà el 24 d’aquest mes a la Selva del Camp.

—Centenari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu del Claustre. Al llarg d’aquest any una rèplica de la imatge ha peregrinat per diverses escoles, parròquies i comunitats de Tarragona reunint al seu voltant milers d’infants, joves i adults.

—A la casa del Pare. Durant aquest 2012 ens hem acomiadat de Mn. Pere Lluís Ramon i Martori, de Mn. Antoni Virgili Ferrer, de Mn. Xavier Piqué Gelonch, de Mn. Eugeni Ferré Cabré i de Mn. Manuel Pascual Saperas. Reposin en la pau de Crist.

—Vida consagrada. L’orde de les germanes Clarisses de Reus complia 800 anys d’existència a la ciutat de Reus, lloc on resta l’únic monestir de monges clarisses de l’arxidiòcesi. Per la seva banda, les Carmelites Descalces de Tarragona en complien 300 fonamentades en la pregària i la fraternitat.

—Nou doctor en teologia. El dia 23 d’abril Mn. Joan Miquel Bra-

FELICITEM-LOS Aquesta setmana celebran l’aniversari de la seva ordenació sacerdotal els següents preveres: 13 de gener: Magí Mejías Sendra (2008)

Jordi Sánchez Pellicer (2008) Ad multos annos!

ES FA SABER 11 de gener • Sopar-col·loqui sobre el tema Reptes internacionals dels moviments forçats de població a càrrec d’Oliver Klein, professor de Ciències Polítiques a la URV. Al restaurant M.R. (c/ Francolí 59) de Torreforta, a les 20.30 h. Organitza el Secretariat Diocesà de Justícia i Pau. Cal confirmar assistència al telèfon 977 21 23 03.

12 de gener • Taller de cuina: «La cuina dels sentits», a les 10.00 h.; i Escola de litúrgia, a les 17.00 h., a càrrec Mn. Melcior Querol, llicenciat en Litúrgia, Mn. Pere Fibla, llicenciat en Teologia amb la col·laboració de Rosa M. Sànchez, laica amb missió pastoral, al Santuari de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc (Plaça de la Serra, 2). Organitza el Seminari Laïcal Diocesà.

vo Alarcón defensava, a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma, la tesi doctoral titulada «“Si us estimeu els uns als altres, tot el món coneixerà que sou deixebles meus” (Jn 13,35). L’amor, signe de credibilitat de l’Església».

—Ordenacions. Durant el temps d’estiu el Sr. Arquebisbe va ordenar diaca el seminarista Albert Fortuny Llaveria a l’església parroquial de Sant Pere Apòstol de Cambrils, i Mn. Miquel Marimon Vall a l’església parroquial de l’Assumpció d’Alcover. A finals d’octubre era ordenat diaca el seminarista Joan Maria Anglès Batet a l’església parroquial de Sant Pere Apòstol de Torredembarra. El dia 16 de desembre Mn. Albert Fortuny Llaveria era ordenat prevere a la Catedral.

—Comiats. Els germans Maristes es van acomiadar el mes de juny de l’Escola Joan XXIII, del barri de Bonavista, on havien treballat durant vint-i-un anys, i de l’arxidiòcesi. I després de seixanta anys al servei de l’església de Sant Agustí de Tarragona, la comunitat dels pares Missioners Claretians deixava la ciutat per raó de l’actual nombre reduït de pares d’aquesta comunitat.

—Càritas. Prop de 4.000 persones es van aplegar el 20 d’octubre a la Trobada de voluntaris de Càritas Catalunya a Barcelona.

Va ser una jornada a la qual va assistir Mons. Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga, cardenal arquebisbe de Tegucigalpa (Hondures), i president de Càritas Internacional.

—Seu metropolitana. En un mes de diferència la Catedral de Tarragona acollia dos actes destacats: la seva obertura, el dia 13 de setembre, després de dos anys d’obres de remodelació, i l’obertura diocesana de l’Any de la fe, el diumenge 14 d’octubre.

—Beatificacions. A finals de novembre coneixíem una gran notícia, la beatificació del bisbe Borràs i companys màrtirs el dia 27 d’octubre de 2013 a Tarragona. Més de cinc-centes beatificacions, entre les quals hi ha altres causes de les diòcesis de l’Estat aprovades fins ara.

PARAULES DEL CONCILI, AVUI En el n. 25, la Dei Verbum es dirigeix als preveres, diaques, religiosos, catequistes… a fi que «es llancin a conèixer les Escrip­ tures, mitjançant una lectura espiritual assídua i un estudi diligent, per tal que cap d’ells no esde­vingui “predicador buit i superficial de la paraula de Déu, com qui no l’escolta pas en el seu interior”. A ells pertoca de comunicar als fidels que els han estat confiats les riqueses immenses de la paraula divina, sobretot en la sagrada litúrgia. Encara: «El sant Concili exhorta també molt insistentment tots els fidels, especialment els religiosos, que aprenguin “el bé suprem que és conèixer Jesucrist” (Fl 3,8) mitjançant la freqüent lectura de les divines Escriptures. “Perquè la igno­rància de les Escriptures és ignorància de Crist”.» També diu: «Que recordin que la lectura de la sagrada Escriptura ha d’anar acompanyada de la pregària a fi que hi hagi diàleg entre Déu i l’home.» I destaca unes paraules de sant Ambròs, bisbe: «Perquè “parlem amb ell quan pre­ guem, i l’escol­tem quan llegim les paraules divines”.»

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna Robert Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté, Lluís José Baixauli i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · e-mail: mcs@arquebisbattarragona.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01