Issuu on Google+

26 de febrer de 2012

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge I de Quaresma

Any LXIII - IV Època - Número 3233

EL NUCLI DE TOTA TEMPTACIÓ

«E

n aquell temps l’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies, temptat per Satanàs», diu l’Evangeli de sant Marc d’aquest últim diumenge de febrer, primer de la Quaresma d’enguany. Mateu i Lluc ens refereixen les tres temptacions de Jesús, els tres intents, en la seva lluita interior, d’apartar-lo de la missió que tenia confiada. Per a reflexionar sobre aquestes escenes sorprenents —Déu deixant-se temptar pel pare de la mentida— em serviré de les profundes reflexions que fa sobre aquests episodis Benet XVI en el primer tom de la seva obra monumental Jesús de Natzaret. El Papa assenyala: «El nucli de tota temptació és deixar Déu de banda: al costat dels problemes urgents de la vida, Déu apareix com una qüestió que es pot deixar per a després, i potser com a sobrera o, fins i tot, destorbant», i afegeix que la temptació que ens amenaça és «deixar Déu de banda, com si fos una il·lusió». Vegem les tres temptacions. En la primera li demana que converteixi les pedres en pa, alguna cosa útil, material, bona en ella mateixa, pràctica. En la segona el diable arriba a citar la Bíblia quan el convida a fer alguna cosa espectacular: llançarse des de dalt perquè creguin en ell. En la tercera, li mostra tots els reialmes de la terra i el seu esplendor i li ofereix dominar sobre el món, és a dir, el poder. «És propi de la temptació» —diu el Papa— «adoptar una aparença moral, no ens convida directament a fer el mal, això seria molt groller. Fingeix mostrar el millor: abandonar per fi allò que és una il·lusió i emprar eficaçment les nostres forces per a millorar el món.» En la història tenim exemples d’ideologies que van per aquest camí: una assegurava que la religió

era l’opi del poble, un engany als pobres per al conformisme; una altra deia que el perdó és inútil, la humilitat nociva, el poder era l’important i l’Estat podia resoldre els problemes; una tercera, que el capital i el mercat són el veritable Déu que mou el món, el joc de les voluntats individuals a la recerca del plaer de cadascú formant un equilibri que funciona. A nivell personal la temptació d’apartar Déu del que sembla més urgent porta a vegades a deixar la pregària, els sagraments i la vida de pietat per a més endavant, quan tinguem temps o en tinguem ganes. El nucli de tota temptació és posar-nos com a protagonistes i donar a Déu un paper secundari en la nostra vida, com si fos un actor de repartiment en la pel·lícula de la nostra existència. L’ensenyament de Jesús és una altre: primer, estimar Déu; segon, estimar el proïsme. És la clau de la superació de qualsevol engany, la clau de la felicitat que només trobem quan la busquem en Déu i en el servei als altres.

DIUMENGE I DE QUARESMA Lectura del llibre del Gènesi (Gn 9,8-15) Déu digué a Noè i als seus fills: «Jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l’arca. Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: La vida no serà mai més exterminada per l’aigua del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi que devasti la terra.» Déu digué: «El signe d’aliança que poso entre jo i vosaltres i tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres per totes les generacions és aquest: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança entre jo i la terra. Quan cobriré la terra de nuvolades i apareixerà l’arc entre els núvols, em recordaré de l’aliança que hi ha entre jo i vosaltres i tots els éssers animats; l’aigua no formarà més un diluvi que faci desaparèixer tot rastre de vida.» Salm responsorial [24,4-5b.6-7b.8-9 (R.: cf. 10)] Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes, que aprengui els vostres camins. Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me, perquè vós sou el Déu que em salveu. R. Tot el vostre obrar, Senyor, és fruit d’amor fidel per als qui guarden la vostra aliança. Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat i de l’amor que heu guardat des de sempre. compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant. R.

El Senyor, bondadós i recte, ensenya el bon camí als pecadors. Encamina els humils amb la seva justícia, els ensenya el seu camí. R. Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 3,18-22) Estimats: Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l’Esperit fou retornat a la vida. Per això anà a dur la seva proclama als esperits empresonats, que s’havien resistit a creure en temps de Noè, quan la paciència de Déu esperava, mentre preparaven l’arca. En aquella arca se salvaren a través de l’aigua unes poques persones, vuit en total, i l’aigua prefigurava el baptisme que ara us salva, i que no consisteix a deixar net el cos, sinó a demanar a Déu una consciència bona gràcies a la resurrecció de Jesucrist, que se n’anà al cel, va rebre la submissió de les potestats i dels estols angèlics i està a la dreta de Déu. Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,12-15) En aquell temps, l’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs. Vivia entre els animals feréstecs i l’alimentaven els àngels. Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.»

PARAULA ENDINS CONVERTIU-VOS, PERÒ... DE QUÈ? Cada primer diumenge de Quaresma trobem aquesta escena de Jesús, temptat, abans de començar la vida pública. Sant Marc és molt breu. Només ens diu: «Passà quaranta dies, temptat per Satanàs», sense entrar en detalls. Recorda el fet sense entretenir-se, perquè l’important és el que ve després: l’anunci de l’evangeli. A això dedicarà la resta de la seva vida. Recorrerà els poblets de Galilea, precisament la regió menys religiosa. Així assenyala que la situació està canviant. Que ja ha arribat l’hora. I aquesta no pot ser altra que la plenitud dels temps, quan Déu envia el seu Fill. Els terminis ja s’han acomplert. Per tant, el regne de Déu és a prop. No és temps d’espera sinó d’actuació. Però aquest anunci ens podria passar de llarg, i així perdre la gran oportunitat que Déu ens ofereix. Ens calen dues coses: la primera, convertiu-vos, i la segona, creieu en la Bona Nova. Convertir-se no és un maquillatge superficial de la nostra vida.

És un canvi de 180 graus; és un rectificar el camí que portàvem, i avançar per la direcció correcta. Ai de nosaltres, si no decidim convertir-nos! Ai de nosaltres, si aquesta Quaresma no esdevé un camí nou i pretenem avançar per rutes ja trepitjades! La conversió no és simplement un canvi d’actuació, sinó que ens demana que creguem en la Bona Nova, que ens fiem de la Paraula de Jesús, que assumim que el que ens diu mereix tota la nostra confiança. Quan tantes notícies pretenen seduir-nos, val la pena tenir clar que l’únic que mereix la nostra fe és l’evangeli. Així trobem que la Quaresma no és només temps de conversió moral, sinó d’aprofundiment de la fe en l’evangeli. No és només canviar la direcció de la vida, sinó assumir que l’evangeli mereix el nostre assentiment confiat. Només així la Quaresma serà camí de Pasqua. Francisco Giménez, pvre.

REFLEXIÓ

Per Quaresma… a la piscina!!!

Recordo quan la meva mare em va dir: «Xavier, t’apuntaré a un curset de natació perquè aprenguis a nedar.» Recordo també aquell primer dia en què em vaig trobar cara a cara amb la piscina i em van començar a passar pel cap moltes preguntes, neguits, pors… i vaig preguntar al monitor de natació: «Sabré nedar…?» «I si m’enfonso, qui em traurà…?» I el monitor de natació em va respondre: «Fins que no et llancis a la piscina no ho sabràs.» De nedar se n’aprèn nedant. Amb la Paraula de Jesús passa el mateix. L’evangeli és com una piscina. A vegades ens el mirem massa des de fora i comencem a pensar: «Vols dir que viure aquestes paraules fa feliç? Vols dir que el missatge de Jesús omple

de sentit la vida? Vols dir que val la pena posar esforç a viure com Jesús?» Resposta: «Llença’t a la piscina de l’evangeli i ho sabràs.» Que important que és, tenir la gosadia d’intentar nedar a la piscina de l’evangeli; tenir la curiositat de pujar en aquest tren, que funciona amb fe, esperança i amor. A mi m’ajuda, a la nit, agafar l’evangeli, llegir-ne un fragment curt, imaginar-me que jo sóc dins d’aquella escena i que tot allò que allí llegeixo va per mi. Us ho proposo. Potser això també us pot ajudar a pregar en aquest temps de Quaresma i entrar en aquesta meravellosa piscina, en el fascinant viatge d’aquest tren. Xavier Roig, pvre.

TRES PREGUNTES A… Julio Feliu, missioner a Malawi Julio Feliu és un missioner que, des de fa dos anys, treballa en un suburbi de Lilongwe, la capital de Malawi, el país més pobre de l’Àfrica Austral. Des de 1967 ha exercit la seva tasca a diferents missions rurals, i el 1998 va començar a col·laborar amb Mans Unides. —Com ha estat aquesta col·laboració amb Mans Unides?

PESSICS Un cavall esquerrà Tots trobem aviat els culpables: són els altres! • Qui diu tot el que pensa, no pensa tot el que diu. • No hi ha ximple més gran que aquell que creu que ho són tots els altres. • Molts creuen dir allò que pensen, però diuen allò que els passa pel cap. • “On sobra la malícia hi manca l’enteniment” (adagi català). • “El neci dispara aviat els seus dards” (proverbi anglès). • La frustració consisteix a no poder donar la culpa als altres. • És un plaer escoltar el silenci d’algunes persones. • “Qui no es culpa a si mateix del seu infortuni comença a caminar per la ruta de la saviesa. Qui no s’acusa a si mateix ni els altres, ja és savi” (Epictet). Un cavall té molts defectes, un de dolent només un.

—Primer es va portar a terme un petit projecte de desenvolupament. L’any 2002, Mans Unides va participar en la construcció d’aules per a joves, despatxos per a Justícia i Pau i la clínica de Kanengo per Home Based Care. El 2007, Mans Unides va ajudar a l’adquisició d’una ambulància per a l’hospital de Mua. També es va col·laborar en un projecte de reg per a portar aigua de la muntanya i en la restauració d’una escola primària a Mua. Finalment, el 2010, va aportar materials educatius al centre de Rainbow Home Based. —Com van ser els inicis a Malawi? —Els inicis van ser complicats. Una cultura diferent, una llengua desconeguda, el clima… La idea de no poder adaptar-me em generava por. Em vaig trobar amb una Església ja establerta, però en mans de missioners europeus o canadencs. Vaig pensar que havia de passar les regnes als autòctons com més aviat millor. —Quins han estat els efectes de la colonització sobre la població de Malawi? —La colonització ha estat molt negativa. S’han emportat les primeres matèries i ens estan obligant a produir determinats productes. A Malawi, el tabac és la principal font de riquesa. El problema és que ens demanen tabac ros que s’ha de curar al foc, raó per la qual s’han talat els boscos per a l’obtenció de fusta i ara ja no hi ha massa forestal. Ens trobem, doncs, en un procés de desertització… Julio Feliu explica que, a Malawi, la corrupció és un altre problema greu… Josep S.

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge, 26: Diumenge I de Quaresma [ Gn 9,8-15; Salm 24, 4-5ab. 6-7b.8-9; 1Pe 3,18-22; Mc 1,1215 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 27: [Lv 19, 1-2.11-18; Salm 18,8-9.10.15; Mt 25,31-46]. Dimarts, 28: [Is 55,10-11; Salm 33,4-5.6-7.16-17.18-19; Mt6,7-15]. Dimecres, 29: [ Jn 3,1-10; Salm 50,3-4.12-13.18-19; Lc 11,29-32]. Dijous, 1: [ Est 14, 1.3-5,12-14; Salm 137, 1-2a.2bc-3.7c-8; Mt 7,7-12]. Divendres, 2: [ Ez 18,21-28; Salm 129, 1-2. 3-4ab.4c-6.7-8; Mt 5,20-26]. Dissabte, 3: [Dt 26,16-19; Salm 118, 1-2.4-5.7-8; Mt 5,43-48]. Diumenge, 4: Diumenge II de Quaresma [Gn 22,1-2.9a. 10-13.15-18; Salm 115, 10 i 15. 1617.18-19; Rm 8,31b-34; Mc 9,2-10 (LE/LH pròpies)] Les lectures pertanyen al cicle B. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana I.

LA CASA DEL PARE Ha mort Mn. Antoni Virgili Ferrer El dissabte, dia 11 de febrer, va morir Mn. Antoni Virgili Ferrer, a l’edat de 83 anys. Actualment era vicari judicial i jutge del Tribunal Metropolità de Tarragona, canonge responsable d’afers judicials del Capítol de la Catedral, prevere adscrit a la Prioral de Sant Pere Apòstol de Reus i capellà de la Comunitat de Missioneres Claretianes de Reus. Llicenciat en Dret canònic i Teologia, va ser ordenat prevere el dia 31 de maig de 1952 durant el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona. Tot seguit va iniciar el ministeri sacerdotal com a rector de diverses parròquies de l’arxidiòcesi, les últimes de les quals van ser la de Sant Ramon de Salou i la de Santa Caterina Verge i Màrtir de Vinyols i els Arcs. A part dels càrrecs parroquials, al Tribunal Metropolità de Tarragona havia estat viceprovisor, vicejutge, fiscal substitut, defensor del vincle, vicari judicial i jutge. I també havia format part del Consell d’Administració de l’Arquebisbat, del Consell del Presbiteri i del Col·legi de Consultors. L’any 1995 va ser membre del concili provincial Tarraconense en representació del Capítol Catedral de Tarragona. També havia estat consiliari de la FRATER i professor de la Universitat Laboral, de l’Escola de Teologia i després de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós. El funeral, presidit pel Sr. Arquebisbe, ha tingut lloc dilluns, dia 13 de febrer, a les 10.30 h, a la capella del Santíssim Sagrament de la Catedral. Mn. Antoni Virgili, reposi en la pau de Crist!

ES FA SABER 27 de febrer • Predicació Quaresmal amb el tema «Una nova etapa de l’evangelització», a càrrec de Mn. Xavier Morlans, prevere de l’Arquebisbat de Barcelona i consultor del pontifici Consell per a la promoció de la nova evangelització. A l’església parroquial de Sant Francesc d’Assís de Tarragona, a les 20h. Organitza Arxiprestat de Tarragona Centre. 28 de febrer • Presentació del llibre «Un perro verde entre los jóvenes del Papa» a càrrec de l’autor i periodista, Arturo San Agustín i acompanyat pel Sr. Arquebisbe. Al Centre Tarraconense El Seminari (c/ sant Pau 4, Tarragona), a les 19.30h. 3 de març • Recés arxiprestal de Quaresma sobre «El Parenostre», a càrrec de Mn. Josep Lluís Arín, Vicari general del bisbat de Tortosa i biblista. A l’Església parroquial de Sant Joan Baptista de Tarragona, de 10 a 13h. Organitza Arxiprestat de Tarragona Centre. 4 de març • Món Tabor, una Eucaristia per a joves. A la capella major del Seminari de Tarragona, a les 19h. Amb l’acompanyament del Sr. Arquebisbe. Organitza: Delegació diocesana de pastoral de Joventut en col· laboració amb el Secretariat Diocesà de Vocacions. • Dia d’Hispanoamèrica amb el lema «Compromesos amb Amèrica en la nova evangelització.»

Trobada de Delegacions diocesanes de missions dels bisbats amb seu a Catalunya Els dies 7 i 8 de febrer es van reunir les Delegacions diocesanes de missions dels bisbats amb seu a Catalunya al Seminari Menor de Tarragona. L’objectiu principal d’aquestes jornades, presidides per Mons. Joan Piris, bisbe de Lleida i delegat de missions de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), va ser la reflexió i formació per a dur a terme accions conjuntes d’animació missionera. La jornada formativa va comptar amb Mn. Joan Casas, prevere missioner i delegat diocesà de missions de Vic, el qual va compartir amb els delegats una estona de reflexió i diàleg. Durant la trobada també es va tractar la preparació de la Jornada de la Infància Missionera 2013 que portarà el lema «Amb els nens d’Europa… acollim a tots com Jesús», la celebració de l’Any de la fe acompanyada de propostes formatives, i la lectura del missatge del Sant Pare per a la Jornada Mundial de Missions d’aquest any.

L’escolanet, per Joan M. Padrell, pvre.


Full dominical 26-02-12