Exploradors Urbans

Exploradors Urbans

Cicle MitjĂ

Camp d’Aprenentatge de Barcelona

Nom:

•

Al llarg d’aquest dossier trobaràs diferents símbols per especificar quin tipus de treball has de fer a les activitats proposades: Fer, respondre, escriure durant l’activitat

Cercar, consultar, investigar

Fer, respondre, escriure al centre o a casa

Dibuixar

Observar, mirar, examinar, llegir

Fer activitat TIC

Fotografiar

Material didàctic elaborat pel Camp d’Aprenentatge de Barcelona i editat per a ús docent. Se’n poden fer còpies per a aquesta finalitat.

Edició: febrer 2008 Camp d’Aprenentatge de Barcelona Pg. Mare de Déu del Coll 41-51 08023 Barcelona cda-barcelona@xtec.cat xww.xtec.cat/cda-barcelona

2

Exploració del Medi Urbà Índex 1.

El Medi Urbà: la ciutat

2.

Explorem Barcelona 2.1 Barcelona: l’Eixample 2.2 El recorregut 2.3 Els transports a Barcelona El Metro El Bus

3.

Exploració 3.1 El trànsit 3.2 El carrer 3.3 L’interior d’illa 3.4 El mercat

Material

Individual •

Estoig (amb llapis, boli, retoladors...)

•

Carpeta de tapa dura

•

Aquest dossier

Grup •

Càmera fotogràfica

•

Plànol de Barcelona

3

1. El medi urbà: la ciutat La majoria d’habitants de Catalunya viuen a les ciutats. Només a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (Barcelona i ciutats del voltant) resideixen el 6 de cada 10.

Les ciutats són molt complexes i canviants. Es troben condicionades pel seu medi físic, per la seva història, la seva cultura... Tenen coses bones i coses dolentes, algunes es poden mesurar clarament (trànsit, contaminació, transports, entrades i sortides de productes...) i d’altres no tant (valors dels seus ciutadans, sentiments...). Si coneixem aquests aspectes podrem decidir quin tipus de ciutat ens agradaria, què ens agradaria canviar i com ho podríem aconseguir.

Generalment caminem pels carrers sense parar atenció al que ens envolta. Si ens acostumem observar d’una manera diferent els elements habituals que ens podem trobar, tal com ho fan els exploradors, podrem descobrir els diferents aspectes que formen una ciutat, que no és pròpiament un organisme viu, sinó més aviat un gran habitacle o medi resultant de les activitats que fan els éssers que hi viuen, entre els quals les persones són els principals responsables.

4

2. Explorem Barcelona Un bon explorador ha de planificar molt bé la seva aventura, recollint tota la informació possible sobre el lloc que vol descobrir: • • • •

Com és el lloc on va.

Quins llocs vol estudiar i com es desplaçarà entre ells.

Quins mitjans de transport podrà fer servir.

Què farà a cada lloc a explorar i com ho farà.

Per fer-ho necessitarà: • • •

Un mapa (en el cas de la ciutat s’anomena plànol).

Una guia per consultar i prendre notes (aquest quadern).

Una motxilla amb el material: per escriure, per observar, per comptar, per fotografiar o dibuixar...

Tot i que l’aventura resultarà molt agradable, també ha de tenir presents els perills que s’hi pot trobar, per tant, explorant la ciutat estarà atent a: • •

• • •

No quedar-se mai sol: sempre anirà amb els seus companys i amb el guia local (que som els professors...).

Accedir als mitjans de transport amb compte, assegurant-se que és el que vol i no un altre. També ha de saber quin recorregut farà i a on haurà de parar.

Caminar pels llocs adients, sempre per la vorera!

Creuar pels passos de vianants respectant els semàfors!

Ah! La motxilla és la seva possessió més important, així que la tindrà vigilada en tot moment i no se la descuidarà en cap racó perdut...

Per tal de poder explorar la ciutat el més a fons possible, com que som molts, ens repartirem la feina: • • •

Anirem en grups de 15 persones, que al mateix temps es dividiran en grups de 5.

Cada grup de 15 farà un recorregut diferent i observarà i recollirà les dades que li corresponguin.

Tots els grups de 15 es reuniran al final i compartiran les seves dades per poder comparar-les i treure’n conclusions.

5

2.1 Barcelona: l’Eixample Barcelona és tan gran que és d’aquelles ciutats que se’n diuen metropoli, què vol dir que es considera formada per una ciutat principal i d’altres ciutats satèl lits que estan al seu voltant. En aquest cas aquesta aglomeració urbana es diu Àrea Metropolitana de Barcelona.

Fins a finals del segle XIX (fa més de 100 anys!) Barcelona era una ciutat molt més petita i que, a més estava emmurallada. Per tant no podia créixer. Quan es van poder enderrocar les muralles i construir fins a la Serralada de Collserola, es va urbanitzar un nou barri que és l’Eixample.

L’Eixample, planificat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà fa més de 125 anys, és un barri quadriculat, amb uns carrers amples que van del mar a la muntanya i uns altres que els travessen de Montjuïc al riu Besòs. Per poder creuar-lo més ràpidament té tres grans avingudes, que són la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana.

Una de les característiques més genuïnes de l’Eixample són els xamfrans de les illes de cases. Això vol dir que les cantonades no formen angle recte, sinó que estan “retallades”. D’aquesta manera els automòbils poden girar millor i aprofitar-les per carregar i descarregar, tal com havia previst Cerdà.

Si les coses s’haguessin fet tal com s’havien pensat, a l’interior de cada illa hi hauria un jardí on la gent pogués descansar. Malauradament això no es va respectar, però per sort avui en dia s’han recuperat alguns d’aquests espais, anomenats Interiors d’Illa.

6

Com que la ciutat és molt gran, per millorar la seva organització cal dividir-la en zones més petites: els districtes. Els districtes tenen competència en qüestions com ara l'urbanisme, la via pública, el manteniment d'infraestructures, els serveis personals i la població, entre moltes altres.

Actualment l’Eixample és un dels deu districtes de Barcelona. Cada districte està format per diferents barris.

Els districtes de Barcelona són: 01. Ciutat Vella, 02. Eixample, 03. SantsMontjuïc, 04. Les Corts, 05. Sarrià-Sant Gervasi, 06. Gràcia, 07. Horta-Guinardó, 08. Nou Barris, 09. Sant Andreu, 10. Sant Martí.

Localitza en aquest mapa els deu districtes de Barcelona.

5

6 7

8 4

3

9

10 1

2

7

2.2 Full de ruta Ens desplaçarem amb metro, línia 3, des del Camp d’Aprenentatge , situat al barri de Vallcarca (districte de Gràcia) fins a l’estació Passeig de Gràcia.

En aquest punt començarem un recorregut a peu. Cada grup de 15 en farà un de diferent, fins arribar a La Pedrera, on hi farem una visita.

Dinarem als jardins del Palau Robert (a Passeig de Gràcia / Diagonal) i, a la tarda, continuarem amb el recorregut d’exploració fins agafar l’autobús, a la parada del 28 de Pg. de Gràcia.

Aquesta exploració ens portarà a descobrir coses sobre: • Els transports públics.

• El trànsit.

• Els carrers.

• Les places (interiors d’illa).

• El mercat Al llarg del recorregut anirem fent parades per observar atentament aquestes qüestions i recollir dades. En pàgines posteriors trobaràs les fitxes necessàries per fer-ho.

Omple aquest full de ruta per planificar bé l’exploració: SORTIDA

Camp d’Aprenentatge de Barcelona Adreça:

METRO

Línia: Baixar a Passeig de Gràcia

RECORREGUT A PEU

Grup: 1 2 Guíes (professors):

AUTOBÚS

Línia:

3

4

Recorregut: ARRIBADA

Lloc: Camp d’Aprenentatge de Barcelona

8

2.3 Els transports a BCN Barcelona, com totes les grans ciutats, provoca cada dia un gran nombre de desplaçaments de persones que van a treballar, a l’escola, a la universitat...

Aquests desplaçaments es poden fer en diferents mitjans: autobús, cotxe, taxi, bicicleta, metro, tren, autocar...

Encara és molt gran la quantitat de persones que fan servir el seu cotxe per desplaçar-se per dins de la ciutat. Això provoca grans problemes a l’interior de la pròpia ciutat, ja que queda saturada de vehicles i a més a més, augmenta considerablement la contaminació.

Una gran part dels contaminants de la ciutat provenen dels gasos alliberats pels motors dels automòbils. En una gran ciutat circulen diàriament un gran nombre de vehicles que deixen anar a l'atmosfera diferents agents contaminants. Per reduir la contaminació i millorar la qualitat de vida cal potenciar l'ús dels mitjans de transport públics.

Barcelona, com altres grans ciutats, compta amb molts mitjans de transport. Concretament a Barcelona ens podem moure en: metro, autobús, taxi, bicicleta, tramvia, ferrocarril, automòbil, motocicleta, i funicular.

Per viatjar d’un lloc a un altre necessitem conèixer el recorregut dels diferents mitjans de transport. El plànol del metro i la guia de l’autobús ens faciliten la informació per poder triar el punt de destinació que més s’apropi al lloc on volem anar. També ens permeten seleccionar l’itinerari més idoni perquè el nostre desplaçament pugui fer-se ràpidament.

Relaciona cada definició amb el seu concepte

Transport públic

Són els vehicles que pertanyen a una persona particular

Transport privat

És el mitjà que qualsevol persona pot utilitzar pagant un import

9

Escriu el nom de cada mitjà de transport que tens a sota i marca amb una creu els que siguin PÚBLICS.

El Metro El Metro de Barcelona es mou per l’Àrea Metropolitana; hi ha nou línies de metro, sis (les línies L1, L2, L3, L4, L5 i L11) són explotades per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i tres (les línies L6, L7 i L8) són explotades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). La xarxa té una longitud de 104,8 km amb 144 estacions. El servei de Metro és complementat pel Tram, una moderna xarxa de tramvies. A més, a Barcelona hi ha també tres funiculars (el de Montjuïc, el del Tibidabo i el de Vallvidrera) i un tramvia d’època (el “Tramvia Blau”), però el Funicular del Tibidabo i el “Tramvia Blau” són només turístics i no estan integrats a la xarxa.

Cada línia de metro té un número i un color, per exemple, la Línia 1 és la Línia Vermella o la Línia 3 és de color verd. Per obtenir una informació correcta del plànol cal que ens fixem en els símbols. Alguns dels 10

més importants són els que ens indiquen el lloc on hi ha l’origen i el final de cada línia, l’indicador de cada estació amb el nom corresponent o el cercle que ens indica que aquella estació és de correspondència, és a dir que poden anar d’una línia a una altra circulant pels passadissos.

Observació d’una estació de metro

Nom de l’estació:

Línia:

Es pot fer canvi de línia

□

Amb quines línies?

Adaptada per a persones amb mobilitat reduïda Ascensor

□

□

Escales mecàniques

El vestíbul Màquines de bitllets Venda manual Botigues

□

Màquines validadores

□

Cartells informatius

□

Oficina del cap d’estació

Bar

□

□

Informació

□

Escriu alguna cosa que t’hagi cridat l’atenció:

11

□

□

□

Quantes línies de Metro té Barcelona? Escriu el nom i les estacions on comença i acaba cada una.

Línia

Color

Estació inici

Estació final

L’autobús La xarxa d'autobusos presta servei a Barcelona i altres municipis de l'àrea metropolitana. La xarxa de superfície està formada per 109 línies que cobreixen una longitud total de recorregut de 920,62 quilòmetres.

El parc mòbil dels autobusos és de 1066 vehicles i el 100% ja incorpora els últims avenços tècnics, de confort i qualitat. Tota la flota és accessible a persones amb mobilitat reduïda i la xifra de vehicles amb aire condicionat és de 1062 autobusos. La velocitat comercial mitjana dels autobusos és de 11,68 km/h.

Observació d’una parada d’autobús Nom de la parada: Línies d’autobusos que paren: Marquesina

□

Informació per SMS

Banc per seure

□

□

Hi ha gent esperant

Quantes persones?

12

□

3. Exploració Sobre aquest plànol marca els llocs on has estat amb el teu grup. Posa un número i escriu el que és al requadre inferior.

Llocs on hem estat: http://maps.google.com/

13

3.1 El Trànsit Us heu d’organitzar molt bé i estar molt atents per poder recollir totes les dades!

Per comptar els vehicles repartiu-vos de la següent manera: 1. Un s’encarrega de comptar els cotxes.

2. Un altre de comptar autobusos i taxis.

3. Un altre de les motos.

4. Un altre de les bicis i altres vehicles (camions, ambulàncies...).

5. Un s’encarrega de cronometrar (mesurar el temps i indicar quan començar i quan acabar.

Heu de seguir aquest procediment: 1. Situar-vos al lloc que us indiqui el guia, de manera que veieu els vehicles que travessin un semàfor.

2. Espereu que es tanqui el semàfor.

3. Comenceu a comptar quan s’obri i pareu quan passi un minut.

4. Repetiu un cop més.

Ompliu, entre tots, la TAULA de la pàgina següent > A partir del que heu observat i recollit a la taula, tracteu d’arribar a algunes conclusions: • Com és el trànsit d’aquest carrer en comparació amb el de la vostra escola?

• Què proposaríeu per què el trànsit fos més tranquil? Feu 5 propostes.

14

OBSERVACIÓ DEL TRÀNSIT CARRER:

15

Molt alt

Alt

Baix

Temps

TOTAL

Altres

Bicis

Motos

Taxis

COM T’HI HAS SENTIT?

Nivell soroll (2)

Bus

Cotxes

Amplada (1)

Vehicles

Dades:

1 Dades:

2

☺

OBSERVACIONS:

(1) Amplada del carrer: GRAN, més de 4 carrils, MITJANA, entre 2 i 4 carrils, PETITA, 1 carril. Anoteu quants són carrils de circulació.

(2) Baix: es pot parlar amb veu baixa tranquil lament; alt: s’ha d’alçar la veu; molt alt: s’ha de cridar

3.2 El carrer En aquesta exploració observarem amb atenció un tram de carrer. Descobrirem quines coses hi podem trobar, com són els edificis que hi ha, quines activitats s’hi fan...

Primer de tot heu d’omplir, entre tots, la TAULA de la pàgina següent.

Fareu un petit reportatge fotogràfic. Tireu fotos de: • La placa amb el nom del carrer • Algun objecte de mobiliari urbà (paperera, banc,...).

• Alguna mostra de la vegetació o fauna que hi veieu.

• Algun edifici que us cridi l’atenció.

A partir del que heu observat i recollit a la taula, tracteu d’arribar a algunes conclusions: • Què trobeu a faltar o què creieu que sobra a aquest carrer?

• Us agradaria viure-hi? Per què?

• Què faríeu per millorar-lo.

...

ENSEM QUE P S E R T L A S NO

16

CARRER________________________________ entre els nombres ________ i ________ Entre els carrers_________________________________ i __________________________________

AMPLADA (1)

GRAN

MITJANA

PETITA

EDIFICIS (2)

ALTS

MITJANS

BAIXOS

MOBILIARI URBĂ€

FANALS ESTĂ€TUES PASSOS ADAPTATS (3)

FONTS JOCS INFANTILS SEMĂ€FORS

ALTRES (4) __________________ __________________ __________________

TRANSPORTS

PARADES BUS ESTACIĂ“ METRO

ESTACIĂ“ TRAMVIA BICING

PARADA TAXIS

ALTRES _________________

VEGETACIĂ“

ARBRES Quins?

ARBUSTS Quins?

GESPA / PLANTES

FAUNA

DOMĂˆSTICA Quins?

ACTIVITATS

COMERÇ BANC PETITA INDÚSTRIA

SOROLL TRĂ€NSIT BAIX (6)

OLORS

FA OLOR DE...

NO DOMĂˆSTICA Quins?

ESCOLA / CENTRES EDUC. OFICINES RESTAURACIĂ“ / BARS SERVEIS SANITARIS ALT

MOLT ALT

SE SENT PUDOR DE...

CAP OLOR

17

BANCS PAPERERES CONTENIDORS BROSSA CONTENIDORS RECICLATGE

SERVEIS PĂšBLICS (5)

ALGUNA COSA QUE T’HAGI CRIDAT L’ATENCIÓ:

(1) Amplada del carrer: GRAN, mĂŠs de 4 carrils, MITJANA, entre 2 i 4 carrils, PETITA, 1 carril.

(4) Bústies, telèfons, parquímetres, panells d’informació...

(2) Alts: mĂŠs de 6 pisos; mitjans: entre 2 i 6 pisos; baixos: 1 o 2 pisos.

(5) Centre cĂ­vic, casal, informaciĂł ciutadana, biblioteca, ...

(3) Passos de vianants adaptats per persones amb mobilitat reduĂŻda.

(6) Baix: es pot parlar amb veu baixa tranquil—lament; alt: s’ha d’alçar la veu; molt alt: s’ha de cridar.

3.3 L’interior d’illa Com hem dit abans, quan Cerdà va imaginar l’Eixample ho va fer pensant que a l’espai que hi haguès entre els edificis d’una illa hi hauria jardins i places. Malauradament això no es va complir i s’hi van posar indústries, tallers, magatzems, etc.

Fa pocs anys que a Barcelona s’han creat alguns d’aquests interiors d’illa i els podem visitar!

Primer de tot heu d’omplir, entre tots, la TAULA de la pàgina següent.

Fareu també un petit reportatge fotogràfic. Tireu fotos de: • • • •

La placa amb el nom de l’interior d’illa.

Una foto general.

Alguna mostra de la vegetació o fauna que hi veieu.

Algun altre element que us cridi l’atenció.

A partir del que heu observat i recollit a la taula, tracteu d’arribar a algunes conclusions: • Què trobeu a faltar o què creieu que sobra a aquest interior d’illa?

• Com el milloraríeu?

• Us imagineu com canviaria Barcelona si s’hagués respectat la idea d’en Cerdà...? Expliqueu-lo una mica!

A BARCELON E D S E L L I LES

18

INTERIOR D’ILLA

Adreça: c/

DIMENSIONS (1)

GRAN

MITJANA

PETITA

RECTANGULAR

TRIANGULAR

ALTRA

ALTS

MITJANS

BAIXOS

BANCS PAPERERES CONTENIDORS ____________

FANALS ESTÀTUES ACCÉS ADAPTAT (3)

FONTS JOCS INFANTILS

VEGETACIĂ“

ARBRES Quins coneixes?

ARBUSTS Quins coneixes?

FAUNA

DOMĂˆSTICA Quins?

NO DOMĂˆSTICA Quins?

PASSEIG

JOC

REPĂ’S

SOROLL TRĂ€NSIT (4)

BAIX

ALT

MOLT ALT

OLORS

OLOR DE...

PUDOR DE...

CAP OLOR

EDIFICIS (2) MOBILIARI URBĂ€

ACTIVITAT HUMANA

COM T’HI HAS SENTIT?

â˜ş

ALGUNA COSA QUE T’HAGI CRIDAT L’ATENCIÓ: (1) (2) (3)

Considerar “gran� un espai d’uns 100 x 100 m (aprox. una illa de l’Eixample).

Alts: mĂŠs de 6 pisos; mitjans: entre 2 i 6 pisos; baixos: 1 o 2 pisos.

Observar si l’accÊs Ês adaptat per persones amb mobilitat reduïda.

GESPA / PLANTES 19

FORMA

3.4 El mercat Al mateix temps que s’anava edificant l’Eixample, i seguint la planificació urbanística pensada per Cerdà, es van anar construint els mercats necessaris per què els ciutadans hi poguessin fer les compres. La nova tecnologia de l’ús del ferro colat per aixecar aquestes construccions va facilitar molt l’aixecament de les estructures. Fins aleshores, a la Barcelona antiga, la compra es feia a mercats descoberts, a l’aire lliure, que s’instal laven a les places; d’aquí l’expressió, que encara es diu, “anar a la plaça” per comptes d’anar al mercat.

Sobre el plànol següent marca les parades que hagis observat i anota les dades a la taula. Feu-ne una foto de cada una.

C/ València

C/ Girona

C/ Bruc C/ Aragó Nom de la parada

Productes

1 2 3

20

www.laconcepcio.com

Lloc: (MERCAT) Adreça: PRODUCTE

PROCEDÈNCIA

MITJÀ DE TRANSPORT

PRODUCCIÓ (1)

PREU / KG

MATERIAL D’ENVASAT

CARN:

PEIX:

21

FRUITA:

VERDURA:

ALTRE: ALGUNA COSA QUE T’HAGI CRIDAT L’ATENCIÓ:

(1)

Regadiu, secà, granja, pesca.

PLÀNOL DEL METRO DE BARCELONA

Can Cuiàs Ciu ta t M eridiana Montbau

Mundet

Canyelles

Valldaura

Va ll d'He bron

Casa de l'Aigua

To rrebaró Va llbona

Horta Trinitat Nova

Pe niten ts

Zona Universitària

Trinitat Nova

Via Júlia

Tr initat Vella Va llc arc a Vilapicina

Cornellà

Lluc majo r

Torra s i Bage s

Baró de Viver

Pa lau Reial Lesseps

Virrei Am at

Ga varra

Alf on s X

Sa nt Ild efo ns

F ab ra i Puig

Sa nta Colo ma Sant Andreu

22

Ma ria Cris tina

Ma ragall Ca n Ca n Pubilla Bo ixeres Vidalet Casas

F ontan a Collbla nc

Can Serra

G uina rd ó

Le s Corts Joa nic

Florida

Hospit al de Sant Pa u

Badal To rrassa Ramb la Ju st Olive res Av. Carrilet

Hospital de Bellvitge

L1

P laça de l Ce ntre Plaç a de Sants

Sants Esta ció

E ntença

Hospital Clínic

Sagrera

S agrada Família

Verdag uer

Encants

Diagona l

Santa Me rca t Nou E ulàlia

Giro na

Tarra gona

Bellvitge

L1

Congrés Ca mp de l'Arpa

M onume ntal

Hos ta francs Ro cafo rt Urge ll

Universita t

Clot Ba c de Roda

Sant M artí Sant Roc

Besós

Urquina ona Cataluny a

Arc de Triomf

Po ble Sec

Gorg

Besós Ma r

Lic eu

Drassa ne s

Jaume I

Ciutade lla Vil la Olímpica

Paral lel B arce loneta

B og ate ll

Pep Ventura

Se lva de M ar

M arina Po ble no u

Pa ra l lel

La Pau

Glòries

Sant Anto ni

Espa ny a

Pa s se i g de G rà c i a Tetua n

Na vas

Fondo Artigu es Verne da Sant Ad rià

L lacun a

El M are sm e Fò rum

23